Your SlideShare is downloading. ×
Jornada nous currículums LOE. Competències Secundària - Neus Sanmartí
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Jornada nous currículums LOE. Competències Secundària - Neus Sanmartí

2,778
views

Published on

Published in: Technology

0 Comments
4 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
2,778
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6
Actions
Shares
0
Downloads
85
Comments
0
Likes
4
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1.
    • Neus Sanmartí
    • Gener, 2008
    Qu è comporta aplicar un curr íc ulum orientat al desenvolupament de compet è n cies a l’ESO ? Jornada sobre els nous curr íc ulums a l‘Educaci ó Secund à r ia
  • 2. Quin és el canvi més important en el plantejament dels nous currículums?
    • Volen promoure que es promogui el desenvolupament de compet ències.
    • Per què?
      • Una societat democràtica necessita persones capaces d’analitzar críticament la informació i saber actuar
      • Noves necessitats de l’economia: preparació per canviar de feina.
      • L’accés a la informació és universal (Internet), però cal saber què buscar i comprendre-la.
  • 3. Canvis en el concepte de competència derivats de les TIC i de les noves formes d’organització del treball Training and learning for competence, EU, 2002 Factor Visi ó antiga Visi ó actual Responsabilitat Bona conducta, disciplina Iniciativa Expertesa Fonamentada en l’experi ència Fonamentada en la R. Problemes Interdepend ència Seqüencial Sist èmica Formaci ó Una vegada i per sempre Cont ínua Aprenentatge Passiu, rebre Responsabilitat, autoaprenentatge
  • 4. Qu è s’entén per competència? “ Capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles; es recolza en coneixements, però també en valors, habilitats, experiència...” (Eurydice, 2002)
  • 5. Qu è comporta?
      • Integraci ó de coneixements en la resoluci ó de problemes (complexitat).
      • Funcionalitat del coneixement (aplicaci ó a situacions socialment rellevants, imprevisibles).
      • Autonomia de l’alumnat per aprendre i per actuar eficaçment.
  • 6. Un exemple
    • Contingut del currículum:
      • “ Anàlisi de la conservació i dissipació de l’energia en les transferències energètiques. Valoració del rendiment de determinades transferències energètiques en la vida quotidiana” (2n ESO)
    • Què ens hem de proposar que aprengui l’alumnat?
      • A utilitzar aquest coneixement en la seva vida personal (i professional futura), quan hagi de prendre decisions d’actuació o quan desitgi continuar aprenent.
  • 7. PISA avalua aquest aprenentatge (i d’altres) plantejant la pregunta: “ L’autobús que condueix en Joan funciona amb un motor diesel. Aquests autobusos contaminen. Un amic d’en Joan condueix un tramvia elèctric. El voltatge necessari per al seu funcionament prové d’una central elèctrica que funciona cremant carbó. Hi ha persones que defensen la instal·lació de tramvies argumentant que no contaminen l’aire. Estàs d’acord amb aquesta afirmació? Argumenta la teva resposta”. PISA (OECD, 2000)
  • 8. Què ha d’haver après l’alumnat per respondre a aquesta pregunta?
    • A llegir un text i a valorar el fet de llegir.
    • Idees b àsiques i abstractes sobre fonts i transfer ència d’energia i sobre canvi químic/substàncies contaminants .
    • A aplicar aquestes idees, interrelacionant-les, a una situació no treballada a classe.
    • A relacionar aquest coneixement amb comportaments i valors (conseq üències ambientals).
    • A argumentar tenint en compte moltes variables diferents, però fonamentant-se en coneixements i en fets.
    • A escriure la seva argumentació d’una manera que s’entengui.
  • 9. No t é massa sentit…
    • Pensar en un llistat llarg de compet ències (per definició, una competència és quelcom holístic).
      • Per ò sí en possibles components o factors de la competència
    • Assimilar-les nom és als components “transversals” de l’aprenentatge.
  • 10. Com treballar a l’aula de manera que s’afavoreixi el desenvolupament de compet ències?
      • No es pot separar l’ensenyament de “compet ències en continguts disciplinars” de les “competències en continguts transversals”
      • Es relaciona fortament amb el plantejament de l’activitat a l’aula, amb el disseny dels processos didàctics.
  • 11. Per ajudar l’alumnat a desenvolupar competències caldrà “dissenyar” una escola molt diferent de l’actual
  • 12. Quins s ón els aspectes didàctics bàsics?
      • Contextualitzaci ó de l’aprenentatge (R.P.).
      • S’apr èn ( i es R.P.) amb els altres
      • Per aprendre i per actuar cal saber comunicar
      • Per aprendre cal saber “corregir-se” (autoavaluar-se).
  • 13. 1. Contextualitzaci ó de l’aprenentatge (I)
      • Partir d’un problema, de l’an àlisi d’una situació real, fer-se preguntes rellevants socialment, per…
      • Abstreure esquemes globals que afavoreixin la transfer ència i…
      • Saber-los aplicar a noves situacions, problemes.
      • No es transfereix del problema- exemple, a d’altres problemes; cal passar per l’abstracció
  • 14. Quan a Isidore Rabí, premi Nobel de física, li van preguntar qu è li hav i a ajudat a ser científic, respongu é : Al sortir de l’escola, totes les altres mares jueves de Brooklyn preguntaven als seus fills: “Qu è heu après avui a l’escola?”. En canvi la meva mare deia “Izzy, t’has plantejat avui alguna bona pregunta?” Christine Chin 2004
  • 15. Un exemple per reflexionar
    • Escollim un article del diari “La generació sorda” (per treballar la funció de relació):
    • És una bona activitat preguntar?:
        • Quines s ón les principals causes… ?
        • En qu è consisteix el fenomen “acúfens”… ?
        • Quin percentatge de la poblaci ó espanyola… ?
        • A quines edats afecta…?
        • Per qu è causa lesions un reproductor musical ?
        • Quant triga l’orella en recuperar la sensibilitat normal…
        • Fins a 17 preguntes!
  • 16. Quina seria l’alternativa si treballem per promoure el desenvolupament de la compet ència?
      • De quins estímuls parla l’article que actuen sobre el nostre cos?
      • Quines respostes diu que dóna el nostre cos?
      • Què passa al nostre cos entre rebre l’estímul i la resposta?
      • Com les persones poden prevenir que el nostre cos no respongui de manera que perjudiqui la salut.
  • 17. 2. Organitzaci ó del treball per aprendre (I)
      • Aprenem quan fem (manipulem i pensem quines s ón les nostres idees i maneres de fer )…
      • Tot interaccionant amb els altres, comparant , i…
      • Revisant els nostres punts de vista inicials.
  • 18. Regles de joc per anar compartint (ESO): Tots volem i podem aprendre i aprovar, per ò no s ’ apr è n copiant (i sense treballar) 3r ESO IES J.M. Zafra
  • 19. El professor no pot arribar a tots, cal que ens ajudem entre els companys 3r ESO IES J.M. Zafra
  • 20. Podem aprendre de les explicacions dels companys 3r ESO IES J.M. Zafra
  • 21. Podem produir quelcom de qualitat entre tots (i al mateix temps, passar-nos-ho b é ) 3r ESO IES J.M. Zafra
  • 22. Podem explicar als altres grups qu è hem apr è s 3r ESO IES J.M. Zafra
  • 23. 2. Organitzaci ó del treball per aprendre (II)
      • Comporta gestionar l’aula tenint present:
        • Els estils diferents d’aprenentatge
        • Les diverses capacitats i interessos
        • Maneres d’agrupar-se i d’interaccionar diferents
  • 24. 2n ESO IES Llu í s Companys Com convenceriem a un amic sobre si un abric escalfa o no? Un exemple
  • 25. Quines raons d ó na? Quins arguments poden ser útils per als que no hi estiguin d’acord? Quines evid ències aporta? Són creïbles? Quina és la idea que defensa el text? Lectura cooperativa
  • 26. Exemple: Gui ó per construir “ La meva argumentació” La meva idea és que Les meves raons són Arguments en contra de la meva idea poden ser Convenceria a algú que no em creu amb L’evidència que donaria per a convèncer a d’altres és que
  • 27. Un exemple de text argumentatiu elaborat per l’alumnat a partir de la lectura “Escalfa l’abric?” L’abric no escalfa sinó que conserva la calor corporal del qui el porta, ja que està demostrat a partir d’experiments cient ífics . La majoria de gent diria que l’abric escalfa però això és incorrecte, ja que si posem uns cubs de gel dins d’un drap i uns altres al costat durant una estona, veurem que els cubs de gel s’han mantingut millor quan estaven embolicats amb el drap. Amb això arribem a la conclusió de que l’abric ens aïlla del calor i del fred segons la temperatura ambiental que ens envolta. 2n ESO IES Llu í s Companys
  • 28. 3. La comunicaci ó: Eix de tot aprenentatge (I)
      • Si s’apr èn interactuant, és fonamental :
        • Expressar oralment les idees, argumentar-les, en gran grup i en petit grup.
        • Escriure justificant les idees, organitzant-les, connectant-les...
        • Llegir críticament les idees.
  • 29. Llectura cr ítica de textos feta cooperativament Test amb percentatge d’eficàcia, valors (bon humor, vida “bella”, imatge de la dona ideal …)… 2n ESO IES El Bullidor
  • 30. Exemple 2: Elaborar un informe d’un treball experimental
      • Com aprendre de manera que es desenvolupi aquesta capacitat:
        • Partir de l’anàlisi de bons informes.
        • Abstreure, individualment, els aspectes que inclou un bon informe i els criteris (d’avaluació) que ens permeten decidir sobre la seva qualitat.
        • Comparar i consensuar criteris.
        • Aplicar-lo a la redacció i a l’avaluació d’informes.
  • 31. 1. Escollir un títol per a l’informe 1.1 està d'acord amb l'experiència 1.2 resumeix l'objectiu principal 1.3 és suggeridor REDACCIÓ D'UN INFORME D'UNA EXPERIÈNCIA DE LABORATORI HIPOTÈTICO-DEDUCTIVA (E.S.O.) Què he de fer? Estarà ben fet si... 2. Identificar l'objectiu principal 2.1 està d'acord amb les finalitats del treball realitzat 2.2 comença amb un verb 3. Plantejar la hipòtesi 3.1 s'indiquen les variables dependent i independent 3.2 s'indiquen les variables que es controlen 3.3 es redacten utilitzant la forma: "Si ........................., aleshores ................. 4. Indicar els materials i instruments utilitzats en l'experimentació 4.1 s'anoten tots 4.2 són anomenats correctament 5. …. 5.1 …
  • 32. 3. Per aprendre cal saber autoregular-se (I)
      • “ La finalitat fonamental de tot proc és d’ensenyament és la d’afavorir que l’alumnat arribi a ser el m és autònom possible aprenent i que vagi elaborant un model personal d’acció”
      • G. Nunziatti, 1990
  • 33. Què fan els alumnes “experts” en autoregular-se? 3er ESO
  • 34. 3. Per aprendre cal saber autoregular-se (II)
      • Algunes idees-clau:
        • L’error és el punt de partida per a l’aprenentatge.
        • Només pot corregir qui ha comès l’error.
        • Els altres ens poden ajudar a autoregular-nos.
        • Importància d’aprendre a preservar l’autoestima, reconeixent les pròpies potencialitats i els límits.
  • 35. Per ò , no canviar à res si no canviem l’avaluació “acreditativa”!!
      • L’alumnat percep qu è és important aprendre a partir de la manera com plantegem l’avaluació-qualificació.
      • Però, com avaluar si s’és competent?
  • 36. Necessitat -en el moment d’avaluar qu è hem après- de plantejar preguntes rellevants
      • Per exemple, preguntes tipus “PISA”
      • Evitant preguntes que només es puguin respondre si l’alumnat ha estudiat el dia abans.
  • 37. Avui tots hem notat que algú ha posat un ambientador a la classe. Amb tot el què has après aquests dies, com li explicaries a un company del curs anterior per què ho hem percebut? Característiques de les BONES PREGUNTES PRODUCTIVA CONTEXTUALITZADA DÓNA INDICIS ÉS CLAR EL DESTINATARI
  • 38. Realment es pot aconseguir que l’alumnat aprengui a ser competent?
    • Alguns dubtes habituals:
      • Amb els alumnes que tinc és impossible pensar que raonin, escriguin argumentant, llegeixin, transfereixin… El màxim que puc aspirar és que responguin a preguntes curtes reproductives.
      • Tot això requereix molt temps i no tenim “hores”.
      • Es requereix un bon treball en equip entre el professorat i això és impensable al meu centre.
  • 39. Tenim alguna evid ència que és possible?
  • 40. Resultats de l’avaluació de competències-PISA a 4t d’ESO de classes de diferents escoles se nivell social equivalent (2006) A la darrera classe es va promoure l’autoavaluaci ó de l’alumnat i el treball de les competències lingüístiques des de 1r d’ESO. No era un curs considerat “bo”. 32,0 48,0 16,0 11,5 73,1 15,4 Classes Experimental 1 2 3 4 5 6 7 8 9 % % %
  • 41. “ La utopia està a l’horitzó. Camines dues passes, ella s’allunya i l’horitzó corre deu passes més enllà. Aleshores per què serveix la utopia?. Doncs ens servei per caminar” Eduardo Galeano, escriptor: És una utopia aconseguir q ue els alumnes siguin competents i que nosaltres siguem competents en ajudar-los a ser-ho?