La Programació Competencial

8,193 views

Published on

Published in: Education, Technology
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
8,193
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4,620
Actions
Shares
0
Downloads
102
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • Moesby, Egon: Reflections on making a change towards Project Oriented and Problem-Based Learning (POPBL ). En World Transactions on Engineering and Technology Education, Vol.3, No.2, 2004
  • La Programació Competencial

    1. 1. PROGRAMACIÓ COMPETENCIAL SE PRAT Núria Alart 12 Novembre de 2009 www.xtec.cat/~nalart , http:// blocs.xtec.cat/aulaacollidaolorda/
    2. 2. Decret: 142/2007 de 26 de juny (Primària) https://www.gencat.net/diari/4915/07176074.htm Decret: 143/2007 de 26 de juny (Secundària) https://www.gencat.net/diari/4915/07176092.htm Currículum i organització. Departament d’Educació http :// phobos.xtec.cat/xarxacb/intranet / DOCUMENTS CCBB
    3. 3. Els referents de la programació PROGRAMACIONS Presa de decisions dels docents Prescripcions normatives Context Model docent Finalitats educatives Necessitats Educatives alumnat Tipus de continguts
    4. 4. Com pot es pot iniciar el desplegament del currículum en CCBB en un centre ? MARC TEÒRIC MARC PRÀCTIC Què entenem per C.B? Quines habilitats caracteritzen les C.B.? Quines treballem? On? Com? Quines prioritzem? Com les seqüenciem? Com ho traslladem a les nostres programacions? Quines metodologies,instruments d’avaluació ...? Ref::R. Canals
    5. 5. La programació és ... PARAULA CLAU Planificació …. Consisteix en preveure allò que l’alumnat hauria de saber, de saber fer i d’actuar Preveure i planificar diferents situacions d’aprenentatge que facilitin que cada alumne/a optimitzi les seves capacitats i adquireixi les habilitats i els coneixements suficients per ser competents personal i intel·lectualment en la seva vida. Un instrument flexible, obert, en construcció perquè: s’ha de contextualitzar en funció de les necessitats educatives de l’alumnat a qui va adreçada. Planificació de la pràctica educativa.
    6. 6. Característiques de la programació Útil Flexible Connectada amb els referents del currículum del centre Coherent amb les programacions del centre Atemporal: abans i durant Contemplar: sabers, habilitats, actituds i competències Procés cíclic global
    7. 7. Nivells d’intervenció sobre el currículum El currículum dels materials curricularts Normativa PEC Programacions UD Activitats, metodologia i avaluació Atenció a la diversitat Selecció de recursos i materials Àngel Domingo, Servei d’Ordenació curricular. Ref: Guida Allès El currículum prescrit El currículum de centre El currículum d’aula El currículum de l’alumant
    8. 8. El currículum prescrit Normativa LOE Decrets 142 /143 IDEES CLAU SOBRE LA CONSTRUCCIÓ DEL CONEIXEMENT MOTIVACIÓ SIGNIFICATIVITAT PARTICIPACIÓ ACTIVA FUNCIONALITAT INTERACCIÓ ENTRE IGUALS GLOBALITZACIÓ DELS APRENENTATGES
    9. 9. La programació de centre PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE (PEC) Projecte Lingüístic PL Reglament de règim intern (RRI) Programació de centre Pla de convivència DOCUMENTS Projecte curricular de Centre PCC Pla TIC/TAC Programacions d’arees/matèries Altres …
    10. 10. CONCRECIÓ CURRICULAR <ul><li>PEC: El projecte educatiu inclou els trets d’identitat del centre, els principis pedagògics, organitzatius i el projecte lingüístic. </li></ul><ul><li>PAC ( Pla anual centre ) Planificació de la tasca educativa adreçada a l’alumnat de cada curs o cicle i per a cada àrea, matèria, àmbit o projecte </li></ul><ul><li>PCC ( Projecte Curricular Centre ) Organització lògica d’objectius i continguts: </li></ul>
    11. 11. Fases per elaborar el PCC <ul><li>Establir els objectius terminals d’àrea </li></ul><ul><li>Identificar i relacionar els continguts més adequats </li></ul><ul><li>Seqüenciació dels continguts </li></ul><ul><li>Establir els criteris d’avaluació </li></ul><ul><li>Establir els criteris metodològics </li></ul><ul><li>Organització dels espais i horaris </li></ul><ul><li>Decidir tipus de material didàctic </li></ul>
    12. 12. Els diferents nivells de programacions PROGRAMACIÓ D’UN PROJECTE O PLA DE CENTRE Programació d’àrea o matèria per un curs o un cicle Programació de la unitat didàctica Programació d’aula (seqüència didàctica)
    13. 13. La programació és: <ul><li>Un conjunt de decisions planificades pel professorat dels elements que intervenen en el procés d’ensenyament-aprenentatge, d’acord amb les finalitats expressades en el Projecte Educatiu de Centre i en funció de les necessitats educatives de l’alumnat. </li></ul>
    14. 14. Programació Per desplegar el currículum el professorat ha de prendre decisions i acords compartits que garanteixin la coherència del projecte educatiu. Aquestes decisions es concreten en els diferents nivells de programació
    15. 15. LIC assessora mestres AA EAP av. Inicial i assessora C A D PLA INDIVIDUALITZAT (tutor/a) Mestre EE Mestre AA EQUIP DOCENT PROGRAMACIÓ - CCBB - Objectius - Continguts - Criteris i instruments d’ avaluació proposa RECURSOS Ref: R. Canals
    16. 16. ACORDS DE CICLE / DISSENY PROGRAMACIONS CONSELL ESCOLAR PROJECTE EDUCATIU COMISSIÓ PEDAGÒGICA > Cap d’estudis > Coordinadors de cicle PROJECTE CURRICULAR PROGRAMACIÓ ANUAL CENTRE ED. INFANTIL Equip docent PROGRAMACIÓ D’AULA CICLE INCIAL Equip docent CICLE MITJÀ Equip docent CI. SUPERIOR Equip docent Ref: R. Canals
    17. 17. Establir necessitats formatives / fer formació en centre a partir de la reflexió sobre la pràctica COMISSIÓ PEDAGÒGICA : Presa de decisions: criteris per treballar les competències seleccionades CONCRECIÓ EN LES PROGRAMACIONS D’AULA DEL PROFESSORAT Concreció en les programacions Acords metodològics a partir de les necessitats educatives de l’alumnat CICLES Ref: R. Canals
    18. 18. CONSELL ESCOLAR PROJECTE EDUCATIU COMISSIÓ PEDAGÒGICA > Caps departament > Coordinadors nivell/cicle PROJECTE CURRICULAR PROGRAMACIÓ ANUAL CENTRE PROGRAMACIÓ D’AULA DEPARTAMENTS PROGRAMACIONS MATÈRIES/TREBALLS SÍNTESI EQUIPS DOCENTS ACORDS PER NIVELLS Ref: R. Canals
    19. 19. El projecte educatiu Situació real COMPETÈNCIES BÀSIQUES Pròpies de l’àrea/matèria Metodologia Agrupaments de l’aula, temps, espai OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS AVALUACIÓ ACTIVITATS (Seqüència didàctica) Materials i recursos Decisions de Claustre CONTEXT Ref: Guida Al·lès
    20. 20. La Programació a l’aula La programació a l’aula tracta de concretar, les decisions que el professorat ha près inicialment en el PCC i en el PEC La programació d’aula és l’instrument de què disposa el professorat per a concretar què, quan i com s’ha d’ensenyar i avaluar en l’àmbit de l’aula
    21. 21. Programació a l’aula <ul><li>Funcions </li></ul><ul><ul><li>Concretar els objectius i les competències </li></ul></ul><ul><ul><li>Orientar el paper que juga cadascú a l’aula </li></ul></ul><ul><ul><li>Caracteritzar i pautar les activitats </li></ul></ul><ul><ul><li>Sistematitzar l’acció docent </li></ul></ul><ul><ul><li>Reflexionar sobre la pròpia actuació </li></ul></ul><ul><ul><li>Contrastar i compartir amb la resta de companys </li></ul></ul>
    22. 22. El model didàctic de programació QUÈ VOLEM SABER? QUÈ SABEM? COM APRENEM? QUÈ HEM APRÈS ? QUÈ SABEM? FINALITATS Desenvolupament de les competències bàsiques Avaluació inicial Objectius Continguts Metodologies i estratègies d’aprenentatge Avaluació formativa i sumativa Teories socioconstructivistes Ref: R. Canals
    23. 23. Programació de la unitat didàctica Contribució de la unitat didàctica a les competències bàsiques OBJECTIUS de la unitat didàctica CONTINGUTS Conceptes, procediments i actituds ACTIVITATS d’ensenyament-aprenentatge, que inclouen activitats d’avaluació i activitats d’adaptació curricular per l’atenció a la diversitat METODOLOGIA i estratègies didàctiques. MATERIALS I RECURSOS didàctics TEMPORITZACIÓ i organització de l’espai i el temps.
    24. 24. Programació de la unitat didàctica La planificació de cada docent s’ajusta a les sessions programades per un grup concret d’alumnes a partir dels criteris i decisions presos en la programació de l’àrea o matèria en el cicle/departament (Abans s’anomenava tercer nivell de concreció) 1.Exploració d’idees prèvies 2.Introducció de nous conceptes o procediments 3.Estructuració dels coneixements 4.Aplicació del coneixement
    25. 25. La nova estructura curricular <ul><li>Objectius generals de l’etapa </li></ul><ul><li>Objectius generals de l’àrea i etapa </li></ul><ul><li>Continguts (Procediments, fets i valors </li></ul><ul><li>Objectius terminals </li></ul><ul><li>Orientacions didàctiques </li></ul><ul><li>Ensenyament i aprenentatge </li></ul><ul><li>Avaluació </li></ul><ul><li>Objectius generals de l’etapa </li></ul><ul><li>Competències bàsiques de l’educació obligatòria </li></ul><ul><li>Objectius generals de l’àrea i etapa </li></ul><ul><li>Competències bàsiques de l’àrea </li></ul><ul><li>Continguts per cicles (primària) i per cursos (secundària) </li></ul><ul><li>Criteris d’avaluació per cicles (primària) i per cursos (secundària) </li></ul>Estructura del currículum LOGSE Estructura del currículum LOE
    26. 26. COMPETÈNCIES BÀSIQUES <ul><li>Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. </li></ul><ul><li>Competència social i ciutadana. </li></ul>Conviure i habitar el món <ul><li>Autonomia i iniciativa personal. </li></ul>Personals <ul><li>Competència en el tractament de la informació i competència digital. </li></ul><ul><li>Competència matemàtica. </li></ul><ul><li>Competència d’aprendre a aprendre. </li></ul>Metodològiques <ul><li>Competència comunicativa lingüística i audiovisual. </li></ul><ul><li>Competència artística i cultural. </li></ul>Comunicatives
    27. 27. És saber comunicar oralment i expressar-se per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir el propi cos i les TIC, amb gestió de la diversitat de llengües Conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques . Crear És gestionar la informació, incloent l’ús de les TIC per informar-se, aprendre i comunicar-se. L’habilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els números, les seves operacions bàsiques, els símbols i raonament matemàtic. Implica la consciència, gestió i control de les pròpies capacitats i coneixements des d’un sentiment eficàcia personal Consciència i aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals, en el marc de projectes individuals o col·lectius Aplicació del pensament cientificotècnic per interpretar la informació que es rep i prendre decisions Suposa comprendre la realitat social en què es viu, afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic (Dibuixos) I. Palahí
    28. 28. Dialogar Generar idees Expressar sentiments Emocions Vivències i opinions Gaudir llegint Raonar Argumentar Expressar i comunicar Interpretar CONEIXEMENTS HABILITATS ACTITUDS Cercar Seleccionar Registrar Tractar Analitzar LA INFORMACIÓ Processar i gestionar Apreciar i gaudir amb l’art Treballar la creativitat Participar en la vida cultural
    29. 29. Identificar preguntes Obtenir conclusions CONEIXEMENTS HABILITATS ACTITUDS Percebre l’espai físic Construir, acceptar i practicar normes de convivència Valorar interessos personals i grupals Expressar idees Comprendre diferents punts de vista Resoldre problemes Plantejar-se preguntes Autoavaluar-se Ser conscient de les pròpies capacitats Responsabilitat Perseverança Autoconeixement Aprendre dels errors Adquirir criteris propis
    30. 30. CONSEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES El centre del Currículum és l’alumnat i el desenvolupament de les seves capacitats . No els continguts. Capacitat de resoldre problemes per a la vida real. Aprenentatge d’experiències, actiu, significatiu i interdisciplinar. Treball en equip del professorat . Reorganització del temps i espai escolar . Organització flexible. Educació integral i inclusiva. Dimensió afectiva/emotiva.
    31. 31. La matriu del canvi: factors que s’han de donar per a què es produeixi un canvi en la cultura d’un entorn de treball Moesby, Egon: Reflections on making a change towards Project Oriented and Problem-Based Learning (POPBL ). En World Transactions on Engineering and Technology Education, Vol.3, No.2, 2004 Rutina Recursos Incentius Habilitats Consens Llenguatge Compartit Frustració Pla d’acció Incentius Habilitats Consens Llenguatge Compartit Resistència Pla d’acció Recursos Habilitats Consens Llenguatge Compartit Ansietat Pla d’acció Recursos Incentius Consens Llenguatge Compartit Sabotatge Pla d’acció Recursos Incentius Habilitats Llenguatge Compartit Confusió Pla d’acció Recursos Incentius Habilitats Consens Canvi Pla d’acció Recursos Incentius Habilitats Consens Llenguatge Compartit
    32. 32. Esquema de la proposta: de la unitat a la família d’unitats <ul><li>Dues possibles vies de treball: la disciplinar i la interdisciplinar. </li></ul><ul><li>Dos possibles camins: començar per la unitat didàctica o pel projecte didàctic (si al centre hi ha unes línies bàsiques d’actuació definides). </li></ul><ul><li>En qualsevol d’aquestes vies, s’ha de tenir present el caràcter metadisciplinar de moltes de les CCBB. </li></ul>Ref:Equip tècnic de pràctica reflexiva. Departament d’Educació
    33. 33. La meva manera de programar Ref: Grup tècnic pràctica reflexiva Departament d’Educació
    34. 34. Cambio de paradigma en el aprendizaje Profesorado como estudiante, que también aprende de su alumnado. Profesorado que instruye e imparte conocimientos. La educación es un proceso de toda la vida , sólo parcialmente emparentado con los centros docentes. La educación es una necesidad social relacionada con la edad. Más interés por el entorno del aprendizaje : color, comodidad, espacio personal e intimidad. Aula diseñada para la eficiencia, la conveniencia. Énfasis en el cerebro derecho , actividad intuitiva. Énfasis en el pensamiento analítico, hemisferio izquierdo del cerebro Conjeturas y pensamientos divergentes fomentados, como parte del proceso creativo . Conjeturas i pensamientos divergentes desaprobados. Recompensa a la conformidad Las experiencias interiores del alumnado son contextos para aprender. Énfasis en el mundo externo. La experiencia interior es inapropiada en el contexto educativo Prioridad en la autoestima como determinante para un aprendizaje con éxito Prioridad en el rendimiento Aprendizaje sin edad específica. Integración de grupos de diferentes edades. Aprendizaje a una edad específica. Grupos de edad Estructuras flexibles, puntos de partida variados, experiencias combinadas de aprendizaje. Estructura relativamente rígida, currículo prescrito Alumnado y profesorado como personas , no como modelos Estructura jerárquica y autoritaria. Aprendizaje como un proceso , un viaje. Aprendizaje como un producto, un destino Énfasis en aprender a aprender Énfasis en el contenido, en la adquisición de información “correcta” de una vez para siempre. Presupuestos del nuevo paradigma Presupuestos del viejo paradigma
    35. 35. Aspectes clau de la proposta La resposta és metodològica
    36. 36. Funcionalitat dels aprenentatges <ul><li>ENTESA com l’aplicació dels coneixements en diferents situacions i contextos. </li></ul><ul><li>COMPORTA : la capacitat de l’alumnat per transferir uns coneixements o habilitats apresos en unes situacions concretes a la comprensió de situacions no analitzades explícitament a l’aula. </li></ul><ul><li>IMPLICA : crear situacions didàctiques que permetin desenvolupar estratègies per fer la seva transferència i facilitar la interpretació dels problemes a diferents escales espacials i temporals i que ajudin a la presa de decisions. </li></ul>Ref: Grup tècnic pràctica reflexiva Departament d’Educació
    37. 37. <ul><li>Donar rellevància a la contextualització </li></ul><ul><li>Prioritzar els aprenentatges que tinguin un grau important de significativitat . </li></ul><ul><li>Seleccionar els continguts que donin una millor resposta a la formació d’una ciutadania activa (prioritat de l’educació obligatòria). </li></ul><ul><li>Reflexionar sobre els valors associats als diferents tipus d’ actuacions . </li></ul>Funcionalitat dels aprenentatges
    38. 38. EL CONTEXT Canvi climàtic? Situacions més o menys problemàtiques que poden ser objecte d’estudi i que generen preguntes o problemes que es poden contestar o resoldre dins d’una matèria del currículum. Exemples: Què ha passat al nostre entorn proper? TIPUS Notícies: diaris, revistes, ràdio, TV Anàlisi d’imatges Problemes, dilemes morals,…
    39. 39. Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències? Connecten els continguts amb la realitat Anem a comprar i utilitzem l’euro
    40. 40. Graduació de la funcionalitat <ul><li>Utilitzar els continguts apresos per realitzar activitats de major complexitat, però de plantejament similar </li></ul><ul><li>Utilitzar els continguts per realitzar activitats noves en contextos diferents als de les activitats realitzades anteriorment </li></ul><ul><li>Utilitzar els continguts apresos a una matèria per realitzar activitats d’altres matèries </li></ul><ul><li>Utilitzar els continguts apresos per realitzar activitats noves de caire interdisciplinari </li></ul><ul><li>Utilitzar els continguts apresos en situacions no escolars . </li></ul>
    41. 41. Situació objecte d’estudi que generen preguntes i que es poden resoldre des d’una o vàries matèries i/o àrees del currículum E X E M P L E http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/santpons/index.htm
    42. 42. La integració del coneixement <ul><li>Transversalitat del coneixement </li></ul>Les competències bàsiques Disciplinars Es fonamenten en una disciplina Transversals Es fonamenten en vàries disciplines Integrar els diferents tipus de continguts que són objecte d’aprenentatge. Relacionar diferents tipus de continguts disciplinaris i metadisciplinaris Integrar coneixements conceptuals, procedimentals i actitudinals. en planificar la programació, és necessari Metadisciplinars No es sustenten en cap disciplina concreta Ref: Grup tècnic pràctica reflexiva Departament d’Educació
    43. 43. Transdisciplinarietat Buscar les interseccions i les relacions dels continguts de les matèries Afavorir interrelacions Seqüenciar-los coherentment Prendre decisions suposa per quan per aquests continguts entre de sobre S’ensenyen Evidenciar i evitar decalatges i oblits repeticions i cavalcaments Per què com què Ref: Grup tècnic pràctica reflexiva Departament d’Educació
    44. 44. Interdisciplinarietat Interdisciplinarietat Treballar de forma connectada i/o relacionada de la mateixa àrea de diferents àrees suposa els continguts de diverses disciplines Ref: Grup tècnic pràctica reflexiva Departament d’Educació
    45. 45. Implicacions metodològiques Treball interdisciplinari . La relació amb d’altres àrees E X E M P L E http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/nadorvic/index.htm
    46. 46. Integració dels continguts COMPETÈNCIA Mobilització i aplicació de coneixements, habilitats i actituds per a la resolució de problemes en contextos diferents amb qualitat i eficàcia. Els tres tipus de continguts - conceptes, procediments i actituds - no s’aprenen de manera aïllada, sinó integrats com a recursos que es mobilitzen en relació amb situacions de l’entorn. Ref: Grup tècnic pràctica reflexiva Departament d’Educació
    47. 47. Enfocament globalitzador Les CCBB han d’exercir una funció interdisciplinar dels seus components EXEMPLE http://www.xtec.cat/ ~nalart / moltesmescoses / fem %20anuncis/ index.htm   WEBQUEST: Fem anuncis de llaminadures. Guió, temporització, representació, logo, melodia, residus, autoavaluació, empatia en l’anunci.
    48. 48. Autonomia dels aprenentatges Fomentar que l'alumnat prengui consciència de L’ALUMNAT PODRÀ CONTINUAR APRENENT Responsabilitat de totes les matèries si que és el propi procés d’aprenentatge l’aprenentatge s’enriqueix si es comunica i es comparteix amb altres. ADQUIREIX EINES I ESTRATÈGIES PER APRENDRE Això implica
    49. 49. Quin és el teu esport preferit? ADQUIRIR EINES I ESTRATÈGIES PER APRENDRE
    50. 50. Del claustre a l’aula Departament d’Educació Claustres Departaments centre Cicles Aula CONTINGUTS + CCBB Metodologia i organització del centre Organització dels continguts i CCBB en funció del PEC Les UD en funció de l’organització Continguts + CCBB Organització de l’aula amb les UD RELACIONS Ref: Guida. Al·lès
    51. 51. <ul><li>CONTEXT: Característiques de la matèria/de l'alumnat </li></ul><ul><li>OBJECTIUS DIDÀCTICS </li></ul><ul><li>CONTINGUTS D’APRENENTATGE </li></ul><ul><li>ACTIVITATS D’ENSENYAMENT/APRENENTATGE I D´AVALUACIÓ </li></ul><ul><li>ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES </li></ul><ul><li>CRITERIS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I ADAPT. CURRICULARS </li></ul><ul><li>CRITERIS I PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ I RECUPERACIO </li></ul><ul><li>CONTRIBUCIÓ DEL PROJECTE/ÀREA/MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES </li></ul><ul><li>CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES </li></ul><ul><li>ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ DE L´ESPAI I EL TEMPS </li></ul>La programació d’un projecte, pla de centre, àrea/matèria per a un cicle o curs El referents normatiu és el Decret 142 i/o 143/2007 Justificació teòrica o referent didàctic i pedagògic que explicita les intencions educatives i les seves finalitats Ref: R. Canals
    52. 52. La presa de decisions per al desplegament del currículum <ul><ul><ul><li>ORGANITZATIVES </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Horaris </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Agrupaments </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Espais </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Materials </li></ul></ul></ul>DIDÀCTIQUES I PEDAGÒGIQUES : Selecció i seqüenciació de les CB Definició dels objectius didàctics Selecció i seqüènciació dels continguts Metodologies i estratègies d’E/A Activitats Criteris d’avaluació Criteris d’atenció a la diversitat Ref: R. Canals
    53. 53. Projectes interdisciplinaris que dissenyen els equips docents de Primària <ul><li>1r. Curs : Projecte: Què mengen els peixos? </li></ul><ul><li>4t. Curs : Projecte: Com vivien els nostres avis i àvies quan eren infants? </li></ul><ul><li>6è Curs : Projecte: Els missatges “sms” són un abona manera d’escriure? </li></ul>
    54. 54. Projectes interdisciplinaris que dissenyen els equips docents d’ESO <ul><li>1r. Curs : Projecte que tingui com a centre d’interès les ciències socials, per exemple, EL PAISATGE </li></ul><ul><ul><li>Interdisciplinarietat amb: llengua, ciències naturals, EVP, i tecnologia. </li></ul></ul><ul><li>2n. Curs : Projecte que tingui com a centre d’interès les ciències naturals, per exemple, L’ALIMENTACIÓ </li></ul><ul><ul><li>Interdisciplinarietat amb llengua, matemàtiques, i tecnologia. </li></ul></ul><ul><li>3r Curs : Projecte que tingui com a centre d´interès la tecnologia, per exemple, L’HABITATGE </li></ul><ul><ul><li>Interdisciplinarietat amb llengua, anglès, matemàtiques i EVP. </li></ul></ul>Ref: R. Canals
    55. 55. SABER SABER FER SABER SER SABER CONVIURE Continguts Resolució de problemes o situacions reals i contextualitzades Desenvolupament personal, social, professional Morfosintasi Percentatges Les hortalisses Estructurar un discurs coherent Calcular % Classificar hortalisses segons criteri Defensar el propi punt de vista Valorar si és correcte el descompte fet Tenir hàbits d’alimentació saludable Ref: R. Canals
    56. 56. Precisió en l’ús dels termes lingüístics o matemàtics Adquisició de vocabulari específic de la matèria Resolució de problemes senzills Comprensió de les expressions dels altres Fluidesa i expressió oral correcta Argumentació correctament les idees Selecció, registre i tractament de la informació Saber elaborar esquemes, resums, mapes conceptuals, mapes mentals, ... Comprendre la realitat Prendre decisions Esperit crític Iniciativa, cooperació Creativitat, imaginació Autonomia en el treball Expressió corporal Coordinació psicomotriu Expressió artística Formular preguntes Disculpar-se Participació i col·laboració en treball grupal Identificar i expressar emocions Pensament causal ( determinar i diagnosticar l’origen del problema) Pensament alternatiu (trobar el màxim nombre d’alternatives i generar solucions) Concentació en la tasca, estudi Fixar-se objectius. Atenció, memòria, motivació Saber escoltar Autocontrol Buscar, recopilar i processar informació Llegir comprensivament, velocitat lectora Utilitzar i relacionar nombres, operacions bàsiques i símbols. Raonament matemàtic. Interpretar Deduir Calcular Comprendre successos Predir conseqüències Indagació científica Observació directa Expressar les pròpies idees Saber dialogar, responsabilitat Planificar, organitzar Apreciar, disfrutar de les manifestacions artístiques Continuar aprenent, autonomia, esperit de superació, perseverància Extraure conclusions Habilitats a treballar amb CB
    57. 57. Narracions orals de contes o històries. Activitats de biblioteca. Activitats d’escriptura: diari personal. Debat a classe: argumentacions. Entrevistes: amb gravacions. Programes de ràdio. Revistes Cantar: el tema a treballar Tocar instruments. Assistir a concerts Crear acompanyaments, melodies conceptuals. Identificar sons ambientals. Música que treballa estats d’ànim. Expressar sentiments musicals Dramatitzacions: el teatre de la classe. Pensament manual: aprendre mitjançant la manipulació d’objectes; plastilina. Conceptes cinètics: expressar amb mímica. Fabricació de materials: dominó, cartes d’aprenentatge, trencaclosques. Jocs a l’aula: jocs dels plats de paper. L’expressió corporal Utilització de visualitzacions i senyals de color pels aprenentatge. Creació de còmics, videos o pel·licules. Murals visuals. Mapes mentals. Panells didàctics. Símbols gràfics Activitats a l’entorn natural. Plantes i mascotes a l’aula. Centres d’aprenentatge naturalistes. Diaris d’observacions. Projectes d’investigació. Organitzar col·leccions. Aplicació personal de l’aprenentatge. Autoavaluació. Destreses de concentració. Diaris personals. Portfolis: reflexió Projecte de futur. Educació emocional: autoestima i gestió d’emocions i sentiments Estratègies d’aprenentatge amb CB
    58. 58. CÓMO SE HEREDAN LOS CARACTERES? NIVEL: 4º ESO. Quince alumnos. COMPETENCIAS: Conocimiento e interacción con el medio físico. Competencia del tratamiento de la información y competencia digital. Competencia social y ciudadana. Competencia para aprender a aprender. Competencia matemática CONTENIDO: Genética humana. Transmisión de los caracteres hereditarios. Las Leyes de Mendel. La herencia ligada a autosomas y cromosomas sexuales Enfermedades hereditarias: Albinismo. Grupos sanguíneos. Hemofilia. Daltonismo. METODOLOGÍA: Leer textos sugeridos por el/la profesor/a. Explicaciones del profesor/a. Visitar una determinada página web educativa. Comprender el mecanismo de resolución de otros problemas parecidos Resolver el problema utilizando los contenidos aprendidos Aplicar el conocimiento para resolver alguna cuestión relacionada con la herencia. Saber interpretar un árbol genealógico. Saber buscar información y procesarla. Tomar y procesar datos para realizar un estudio estadístico Autoevaluación del propio trabajo. Ref: T. Santiago EXEMPLE
    59. 60. L. Ribas Suposa comprendre la realitat social en què es viu, afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic basat en els valors i pràctiques democràtiques , i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcció de la pau i la democràcia, i mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cívics. 8.-SOCIAL I CIUTADANA - Suposa el desenvolupament i aplicació del pensament cientificotècnic per interpretar la informació que es rep i per predir i prendre decisions amb iniciativa i autonomia en un món en què els avenços que es van produint són molt ràpids i tenen influencia decisiva en la vida de les persones, la societat i el món natural. Implica també la diferenciació i valoració del coneixement científic en contrast amb d’altres formes de coneixement, i la utilització de valors i criteris ètics associats a la ciència i al desenvolupament tecnològic. 7.-CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC Específiques Comprensió realitat cada vegada més reflexiva i crítica E S P E C Í F I Q U E S Suposa l’adquisició de la consciència i aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals i interrelacionades (responsabilitat, perseverança, coneixement de si mateix, autoestima, creativitat, autocrítica), el control emocional, de calcular riscos i afrontar problemes, així com la capacitat de demorar la satisfacció immediata, d’aprendre de les errades i d’assumir riscos. I també la capacitat d’escollir amb criteri, d’imaginar projectes i de portar endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i plans personals- en el marc de projectes individuals o col·lectius- responsabilitzant-se, tant en l’àmbit personal com en el social i laboral. 6.-AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL Personals (desenvolupen la pròpia identitat) Implica la consciència, gestió i control de les pròpies capacitats i coneixements des d’un sentiment de competència o eficàcia personal, i inclou tant el pensament estratègic com la capacitat de cooperar, d’autoavaluar-se , i el maneig eficient d’un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual per transformar la informació en coneixement propi. 5.-APRENDRE A APRENDRE Implica l’habilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els números , les seves operacions bàsiques , els símbols i les formes d’expressió i raonament matemàtic , tant per produir i interpretar distints tipus d’informació, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat , i per entendre i resoldre problemes i situacions relacionades amb la vida quotidiana i el coneixement científic i el món laboral i social. 4.MATEMÀTICA És gestionar la informació des de l’accés a la seva transmissió , tot usant distints suports, incloent l’ús de les TIC com element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se. Implica una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan calgui, i respectar les normes de conducta acordades socialment per regular l’ús de la informació i les seves fonts en els distints suports, i per participar en comunitats d’aprenentatge virtuals. 3.-TRACTAMENT INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL Metodològiques (activen l’aprenentatge) Suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques , utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles. A més és saber crear amb paraules, amb el propi cos, amb tota mena de materials, suports i eines tecnològiques, tant individualment com col·lectiva les representacions i anàlisi de la realitat que facilitin l’actuació de la persona per viure i conviure en societat 2. ARTÍSTICA I CULTURAL És saber comunicar oralment (conversar i escoltar) i expressar-se per escrit i amb els llenguatges audiovisuals , fent servir el propi cos i les TIC , amb gestió de la diversitat de llengües , amb l’ús adequat de diferents suports i tipus de text I amb adequació a les diferents funcions. Implica el coneixement de la diversitat cultural i el de les regles de funcionament de la diversitat lingüística així com les estratègies necessàries per interactuar d’una manera adequada. 1 COMUNICATIVA LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL Comunicatives (per comprendre expressar la realitat) T R A N S V E R S A L S COMPETÈNCIES BÀSIQUES

    ×