CURRÍCULUM DE LES ILLES BALEARS Educació infantil

CURRÍCULUM DE LES ILLES BALEARS

Educació infantil

Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears. Decret 71/2008 , de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació infantil a les Illes Balears. Decret 72/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears.

Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears.

Decret 71/2008 , de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació infantil a les Illes Balears.

Decret 72/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears.

S’entén per currículum el conjunt d’objectius, competències bàsiques ( a l’educació obligatòria ), continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació que han de guiar la pràctica educativa en aquesta etapa. Decret d’ordenació general. Article 7 Currículum

S’entén per currículum el conjunt d’objectius, competències bàsiques ( a l’educació obligatòria ), continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació que han de guiar la pràctica educativa en aquesta etapa.

Govern central : fixa els ensenyaments mínims RD 1630/2006, de 29 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims del segon cicle d’educació infantil. RD1513/2006, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims de l’educació primària. Comunitats autònomes : elaboració dels currículums. Centres : concreció dels currículums

Govern central : fixa els ensenyaments mínims

RD 1630/2006, de 29 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims del segon cicle d’educació infantil.

RD1513/2006, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims de l’educació primària.

Comunitats autònomes : elaboració dels

currículums.

Centres : concreció dels currículums

Decret de currículum d’educació infantil de les Illes Balears (0-6 anys)

Decret de currículum d’educació infantil

de les Illes Balears

(0-6 anys)

Currículum d’etapa: 0-6 Etapa educativa amb entitat pròpia, amb coherència amb l’educació primària

Currículum d’etapa: 0-6

Etapa educativa amb entitat pròpia, amb coherència amb l’educació primària

Finalitats Contribuir al desenvolupament físic, emocional, afectiu, social i intel·lectual dels nins. Fer atenció al moviment i als hàbits de control corporal, a les manifestacions de la comunicació i del llenguatge, a les pautes elementals de convivència i relació social, al descobriment de les característiques físiques i socials del medi en què viuen, a l’elaboració d’una imatge positiva i equilibrada de si mateixos i a l’adquisició d’autonomia personal.

Finalitats

Contribuir al desenvolupament físic, emocional, afectiu, social i intel·lectual dels nins.

Fer atenció al moviment i als hàbits de control corporal, a les manifestacions de la comunicació i del llenguatge, a les pautes elementals de convivència i relació social, al descobriment de les característiques físiques i socials del medi en què viuen, a l’elaboració d’una imatge positiva i equilibrada de si mateixos i a l’adquisició d’autonomia personal.

Decret (articulat) Annex Orientacions metodològiques Àrees Introducció Objectius generals Continguts (per cicles) Criteris d’avaluació (per cicles) Estructura del currículum

Decret (articulat)

Annex

Orientacions metodològiques

Àrees

Introducció

Objectius generals

Continguts (per cicles)

Criteris d’avaluació (per cicles)

Atenció a la diversitat, atenció individualitzada. Orientació cap a l’afavoriment de la construcció de la pròpia personalitat Prevenció i resposta a les dificultats d’aprenentatge. Activitats globalitzades, significatives i funcionals. Metodologia basada en els vincles afectius, interessos, experiències, activitats i joc, en un ambient d’afecte, confiança i seguretat, per potenciar l’autoestima i la integració. Treball en equip del professorat. Principis metodològics i pedagògics (Decret)

Atenció a la diversitat, atenció individualitzada.

Orientació cap a l’afavoriment de la construcció de la pròpia personalitat

Prevenció i resposta a les dificultats d’aprenentatge.

Activitats globalitzades, significatives i funcionals.

Metodologia basada en els vincles afectius, interessos, experiències, activitats i joc, en un ambient d’afecte, confiança i seguretat, per potenciar l’autoestima i la integració.

Treball en equip del professorat.

L’infant i la intervenció educativa: L’infant, protagonista del propi aprenentatge Afavoriment de la construcció de la pròpia personalitat Activitats globalitzades, significatives, funcionals Importància dels vincles afectius i del joc Coordinació i treball conjunt entre els dos cicles i amb l’ed. primària L’escola i el seu entorn: Contextualització de les activitats L’escola com a comunitat d’aprenentatge. El treball cooperatiu Recerca, exploració i descobriment de l’entorn La comunicació: Adquisició i desenvolupament del llenguatge a través d’un enfocament comunicatiu Respecte per la diversitat lingüística i cultural Els espais i el temps : atenció a les necessitats i interessos dels infants i a l’adquisició d’autonomia Orientacions metodològiques (Annex-I)

L’infant i la intervenció educativa:

L’infant, protagonista del propi aprenentatge

Afavoriment de la construcció de la pròpia personalitat

Activitats globalitzades, significatives, funcionals

Importància dels vincles afectius i del joc

Coordinació i treball conjunt entre els dos cicles i amb l’ed. primària

L’escola i el seu entorn:

Contextualització de les activitats

L’escola com a comunitat d’aprenentatge. El treball cooperatiu

Recerca, exploració i descobriment de l’entorn

La comunicació:

Adquisició i desenvolupament del llenguatge a través d’un enfocament comunicatiu

Respecte per la diversitat lingüística i cultural

Els espais i el temps : atenció a les necessitats i interessos dels infants i a l’adquisició d’autonomia

La diversitat a l’aula: anàlisi i aprofitament. La diversitat com a font d’enriquiment Família i escola: Cooperació família - escola. Importància d’un bon model d’acolliment i d’adaptació. El paper dels educadors: Treball en equip: L’equip docent i de cicle L’educador/-a com a gestor de la complexitat de la vida a l’aula. L’avaluació: Dels aprenentatges, processos d’aprenentatge i de la pràctica docent L’avaluació com a instrument d’acció pedagògica, de caire formatiu Les famílies i l’avaluació Per obtenir la informació necessària Com a destinatàries de la informació Com a partícips del procés educatiu Orientacions metodològiques (Annex-II)

La diversitat a l’aula: anàlisi i aprofitament. La diversitat com a font d’enriquiment

Família i escola:

Cooperació família - escola.

Importància d’un bon model d’acolliment i d’adaptació.

El paper dels educadors:

Treball en equip: L’equip docent i de cicle

L’educador/-a com a gestor de la complexitat de la vida a l’aula.

L’avaluació:

Dels aprenentatges, processos d’aprenentatge i de la pràctica docent

L’avaluació com a instrument d’acció pedagògica, de caire formatiu

Les famílies i l’avaluació

Per obtenir la informació necessària

Com a destinatàries de la informació Com a partícips del procés educatiu

Coneixement de si mateix i autonomia personal Coneixement de l’entorn Llenguatges: comunicació i representació Tractament globalitzat: adquireixen sentit des de la seva complementarietat . Àrees = àmbits d’actuació

Coneixement de si mateix i autonomia personal

Coneixement de l’entorn

Llenguatges: comunicació i representació

Tractament globalitzat: adquireixen sentit des de la seva complementarietat .

Consciència de si mateix i construcció de la pròpia identitat a partir de la interacció amb els altres i amb l’entorn - Progressiu control motor - Procés de diferenciació dels altres - Desenvolupament de la consciència emocional - Pas de la dependència total a una independència cada cop major respecte als adults - Constatació de les pròpies possibilitats i limitacions Adquisició de progressiva autonomia en els diferents aspectes Adquisició de valors i hàbits Relació amb els altres Àrea de coneixement de si mateix i autonomia personal

Consciència de si mateix i construcció de la pròpia identitat a partir de la interacció amb els altres i amb l’entorn

- Progressiu control motor

- Procés de diferenciació dels altres

- Desenvolupament de la consciència emocional

- Pas de la dependència total a una independència cada cop major respecte als adults

- Constatació de les pròpies possibilitats i limitacions

Adquisició de progressiva autonomia en els diferents aspectes

Adquisició de valors i hàbits

Relació amb els altres

Descobriment i representació dels contextos de l’entorn de l’infant Exploració, representació, comunicació… Investigació de l’entorn (incloent els aprenentatges de caire matemàtic) Per comprendre com funciona la realitat, l’infant investiga el comportament i les propietats d’objectes i matèries: actua i estableix relacions amb els elements del medi físic, els explora i identifica, reconeix les sensacions que produeixen, anticipa els efectes de les seves accions sobre ells, detecta semblances i diferències, ordena, quantifica, manipula, comunica, representa... Passant així de la manipulació a la representació, origen de les habilitats lògiques matemàtiques. Les tasques d’investigació responen al desig innat d’exploració i de coneixement del món que té l’infant i inicien l’organització del procés de treball. Incidència en els valors de la identitat i de la interculturalitat El medi és la realitat en la qual s’aprèn i sobre la qual s’aprèn Àrea de coneixement de l’entorn

Descobriment i representació dels contextos de l’entorn de l’infant

Exploració, representació, comunicació… Investigació de l’entorn (incloent els aprenentatges de caire matemàtic)

Per comprendre com funciona la realitat, l’infant investiga el comportament i les propietats d’objectes i matèries: actua i estableix relacions amb els elements del medi físic, els explora i identifica, reconeix les sensacions que produeixen, anticipa els efectes de les seves accions sobre ells, detecta semblances i diferències, ordena, quantifica, manipula, comunica, representa... Passant així de la manipulació a la representació, origen de les habilitats lògiques matemàtiques. Les tasques d’investigació responen al desig innat d’exploració i de coneixement del món que té l’infant i inicien l’organització del procés de treball.

Incidència en els valors de la identitat i de la interculturalitat

El medi és la realitat en la qual s’aprèn i sobre la qual s’aprèn

La comunicació i la representació com a nexe entre el món interior i l’exterior Llenguatge corporal Ús del cos amb intenció comunicativa i representativa. Les primeres intencions comunicatives es donen a través del gest, la mirada, el plor i la rialla... Cal considerar el joc simbòlic i l’expressió dramàtica com una manera de manifestar la pròpia afectivitat i el coneixement del món . Llenguatge verbal L’expressió del que aprenen, pensen i senten és imprescindible per configurar la identitat personal, per conèixer, per aprendre a fer, a ser i a conviure. El llenguatge oral és alhora objectiu i instrument. En el segon cicle els infants han de descobrir i explorar els usos de la lectura i de l’escriptura. Cal aprofitar el seu interès per iniciar el coneixement del text escrit, de forma significativa i funcional, per al coneixement pràctic de si mateix, dels altres i del món. Cal atendre també al desenvolupament d’actituds positives cap a la llengua catalana i cap a la dels altres i a la introducció a la llengua estrangera al segon cicle. Àrea de llenguatges: comunicació i representació (I)

La comunicació i la representació com a nexe entre el món interior i l’exterior

Llenguatge corporal

Ús del cos amb intenció comunicativa i representativa. Les primeres intencions comunicatives es donen a través del gest, la mirada, el plor i la rialla... Cal considerar el joc simbòlic i l’expressió dramàtica com una manera de manifestar la pròpia afectivitat i el coneixement del món .

Llenguatge verbal

L’expressió del que aprenen, pensen i senten és imprescindible per configurar la identitat personal, per conèixer, per aprendre a fer, a ser i a conviure. El llenguatge oral és alhora objectiu i instrument.

En el segon cicle els infants han de descobrir i explorar els usos de la lectura i de l’escriptura. Cal aprofitar el seu interès per iniciar el coneixement del text escrit, de forma significativa i funcional, per al coneixement pràctic de si mateix, dels altres i del món.

Cal atendre també al desenvolupament d’actituds positives cap a la llengua catalana i cap a la dels altres i a la introducció a la llengua estrangera al segon cicle.

Llenguatge artístic Llenguatge plàstic: manipulació de materials, textures, objectes i instruments, i aproximació respectuosa a les produccions dels companys i de l’entorn per adquirir noves habilitats i destreses, vies personals d’expressió i per despertar la sensibilitat estètica i la creativitat. Llenguatge musical: desenvolupament de capacitats vinculades a la percepció, al cant, a l’ús d’objectes sonors i d’instruments, al moviment corporal i a la creació a partir de l’escolta activa, l’exploració, la manipulació i el joc amb els sons i amb la música, per adquirir habilitats i destreses per a la producció, l’ús i la comprensió de sons amb sentit expressiu i comunicatiu i afavorir el despertar de la sensibilitat estètica. Llenguatge Audiovisual i de les tecnologies de la informació i la comunicació Els infants han de descobrir que les imatges i els sons, com les paraules, expliquen històries que han d’interpretar i han d’utilitzar imatges, sons i paraules per construir missatges. A través de les narracions i del diàleg aprendran a diferenciar el món imaginari del real. En aquest àmbit adquireix rellevància l’ús de les TIC. Àrea de llenguatges: comunicació i representació (II)

Llenguatge artístic

Llenguatge plàstic: manipulació de materials, textures, objectes i instruments, i aproximació respectuosa a les produccions dels companys i de l’entorn per adquirir noves habilitats i destreses, vies personals d’expressió i per despertar la sensibilitat estètica i la creativitat.

Llenguatge musical: desenvolupament de capacitats vinculades a la percepció, al cant, a l’ús d’objectes sonors i d’instruments, al moviment corporal i a la creació a partir de l’escolta activa, l’exploració, la manipulació i el joc amb els sons i amb la música, per adquirir habilitats i destreses per a la producció, l’ús i la comprensió de sons amb sentit expressiu i comunicatiu i afavorir el despertar de la sensibilitat estètica.

Llenguatge Audiovisual i de les tecnologies de la informació i la comunicació

Els infants han de descobrir que les imatges i els sons, com les paraules, expliquen històries que han d’interpretar i han d’utilitzar imatges, sons i paraules per construir missatges. A través de les narracions i del diàleg aprendran a diferenciar el món imaginari del real. En aquest àmbit adquireix rellevància l’ús de les TIC.

La preparació cap a les competències bàsiques

La preparació cap a les competències bàsiques

Orientacions metodològiques L ’infant és el protagonista del propi aprenentatge. A l’educació infantil el procés d’ensenyament i d’aprenentatge s’orienta cap al desenvolupament de les capacitats que permetran el posterior assoliment, al llarg de l’escolarització obligatòria, de les competències que es consideren bàsiques per a l’alumnat , que permetin l’aprenentatge al llarg de la vida i la socialització en els entorns més propers, a més d’atendre la consecució de les nocions bàsiques d’interpretació de la realitat que l’envolta, a través del desenvolupament físic, emocional, afectiu, social i intel·lectual dels infants.

Orientacions metodològiques

L ’infant és el protagonista del propi aprenentatge. A l’educació infantil el procés d’ensenyament i d’aprenentatge s’orienta cap al desenvolupament de les capacitats que permetran el posterior assoliment, al llarg de l’escolarització obligatòria, de les competències que es consideren bàsiques per a l’alumnat , que permetin l’aprenentatge al llarg de la vida i la socialització en els entorns més propers, a més d’atendre la consecució de les nocions bàsiques d’interpretació de la realitat que l’envolta, a través del desenvolupament físic, emocional, afectiu, social i intel·lectual dels infants.

Objectius Àrees = àmbits d’actuació Continguts treballats a través d’activitats : Globalitzades Significatives Contextualitzades Funcionals Desenvolupament de les capacitats que permetran l’assoliment de les competències bàsiques

Objectius

Àrees = àmbits d’actuació

Àrea de llenguatges: comunicació i representació Objectiu 9 Aproximar-se al coneixement d’obres artístiques expressades en diferents llenguatges i, progressivament, als elements que les composen, realitzant activitats creatives, de representació i d’expressió artística . Àrea de coneixement de si mateix i autonomia personal Objectiu 7 Realitzar, de manera cada cop més autònoma, activitats habituals i tasques senzilles per resoldre problemes de la vida quotidiana, augmentant el sentiment d’autoconfiança i la capacitat d’iniciativa, i desenvolupant estratègies per satisfer les seves necessitats bàsiques, per organitzar el treball i per comprovar els nous aprenentatges.

Àrea de llenguatges: comunicació i representació

Objectiu 9

Aproximar-se al coneixement d’obres artístiques expressades en diferents llenguatges i, progressivament, als elements que les composen, realitzant activitats creatives, de representació i d’expressió artística .

Àrea de coneixement de si mateix i autonomia personal

Objectiu 7

Realitzar, de manera cada cop més autònoma, activitats habituals i tasques senzilles per resoldre problemes de la vida quotidiana, augmentant el sentiment d’autoconfiança i la capacitat d’iniciativa, i desenvolupant estratègies per satisfer les seves necessitats bàsiques, per organitzar el treball i per comprovar els nous aprenentatges.

Suposem... A una classe de 4 ò 5 anys, un infant du un llibre amb imatges d’obres de Joan Miró d’una exposició que ha visitat. Les fotografies propicien la conversa a classe, i els infants aporten les seves experiències i coneixements sobre la pintura, opinen, aventuren hipòtesi... La mestra proposa als alumnes investigar sobre el pintor. Després de vàries setmanes, els infants reconeixen algunes obres del pintor, coneixen els trets més importants del seu alfabet plàstic (colors, elements que es repeteixen a la seva obra, materials...). Han fet produccions plàstiques lliures suggerides per alguna de les seves obres o a partir d’alguns dels elements dels seus quadres. Reconeixen el nom del pintor, molts l’escriuen i, fins i tot, algun escriu el propi nom imitant la grafia de la signatura de Joan Miró. Han inventat històries a partir d’una obra, han esbrinat la mida real d’algun quadre... Han sorgit de l’interès i necessitats dels infants (són significatius) S’han construït integrant diferents àmbits de coneixement (globalització) Han sorgit d’un context real (contextualització) Permeten accedir a nous aprenentatges i proporcionen estratègies per a continuar aprenent (funcionalitat) CONTINGUTS NO RELLEVANTS PER SI MATEIXOS, PERÒ... ELS CONTINGUTS SÓN UN MITJÀ, NO UNA FINALITAT

Han sorgit de l’interès i necessitats dels infants (són significatius)

S’han construït integrant diferents àmbits de coneixement (globalització)

Han sorgit d’un context real (contextualització)

Permeten accedir a nous aprenentatges i proporcionen estratègies per a continuar aprenent (funcionalitat)