2. FATIGA
• El desenvolupament d’una quantitat de força menor a la esperada
després d’una activació muscular
També es pot definir com un estat funcional de significació
•
protectora, transitori i reversible, a través del qual s’imposa la
necessitat d’aturar o reduïr la intensitat de la pràctica física
Durant un partit de futbol es pot manifestar:
-Reducció del nº d’esprints (Rebelo y col. (1998); Mohr y col. (2003) )
-Reducció de la distància recorreguda
-Increment del nombre d’impressions tècniques
-Reducció de la concentració i l’atenció
…
(rampes, marejos, pèrdua de coneixement…)

3. MODEL TRIDIMENSIONAL DE LA FATIGA
1- FATIGA CENTRAL I NEUROLÒGICA
-El cervell es converteix en el principal
regulador de la intensitat de l’exercici. Es
tracta d’un tipus de fatiga associada a
alteracions específiques del SNC, com la
desgana per produir i mantenir un adequat
estímul sobre els músculs (tot i que hi ha
suficients reserves d’ATP (protecció)).
Cal tenir en compte, també, el paper dels neurotransmissors. Algunes hipòtesis
(Newsholme y col. 1994) estableixen una relació directa entre
neurotransmissors (5-HT, acetilcolina, dopamina, serotonina) i la fatiga del SNC

4. Neurotransmissor? Neurotransmissor?
Quan l’impuls nerviós arriba al final de l’axó, ha de saltar cap a les
dendrites d’una altra neurona, doncs existeix una espai entre neurones
anomenat ESPAI SINÀPTIC. Aquest salt es fa gràcies a unes
molècules químiques anomenades NEUROTRANSMISSORS.
Exemples:
-Concentració de 5-HT en el cervell pot
afectar a la funció del SNC durant
l’exercici de llarga durada (Wilson i
Maughan, 1992) (fatiga i millor qualitat de
la son).
-La dopamina, associada a la
motivació, el plaer, i el comportament
motor
...

5. 2- FATIGA PERIFÈRICA
-El factor regulador és metabòlic. La fatiga pot
venir provocada per una alteració en la
disponibilitat de fosfocreatina, alteracions en la
disponibilitat de glucogen muscular, la
morfologia muscular, i l’acidificació muscular
(disminució del pH)
3- DE DISCUSIÓ COGNITIVA
-Regula la intensitat de l’esforç en base a un sinergisme entre la
percepció conscient de l’esforç i la subconscient del sistema central.
(ex: competició amb o sense presència de públic)

6. CLASSIFICACIÓ
FATIGA AGUDA
"Puede continuar y sus piernas le dolerán por
-Apareix durant, o la finalització d’un una semana o puede renunciar y su mente le
esforç, provocant la disminució del dolerá por toda la vida."
rendiment
Mark Allen - Ironman
FATIGA SUB-AGUDA
-Es produeix després d’un o varis microcicles intensos, i poques
sessions de recuperació. Es pot considerar necessària per assolir la
supercompensació

7. FATIGA CRÒNICA
-Forcem tant el nostre cos que aquest no és capaç de sobrecompensar,
arribant a caure en el Síndrome del Sobreentrenament.
-ATENCIÓ!, la clínica del sobreentrenament serà diferent en funció de
la seva afectació sobre el sistema nerviós simpàtic o sobre el
parasimpàtic

8. CLÍNICA DEL SOBREENTRENAMENT
SIMPÀTIC PARASIMPÀTIC
- Motivació, Irritabilitat, Caràcter flemàtic,
A NIVELL PSICOLÒGIC
depressió, insomni Depressió, Somnolència
COMPOSICIÓ CORPORAL Disminueix massa magra Sense canvis
CARDIOVASCULAR Augmenta la FC i la TA Bradicàrdies
Augmenta el cortisol.
Disminueix la resposta
A NIVELL ENDOCRÍ Disminueix la testosterona
endocrina
Augmenta catecolamines
ALTRES Disminució glucogen ms
Hipoglucèmia esforç
Hipoglucèmia esforç

9. Sistema motor
El nostre SNC transmet informació cap a vàries parts del cos a
través del sistema motor, o eferent, del nostre SNP
Sistema nerviós autònom
Controla les funcions internes involuntàries del nostre cos. Té dues
divisions principals:
Sistema nerviós parasimpàtic Sistema nerviós simpàtic

10. Sistema nerviós simpàtic
És el nostre sistema de lluita o fugida, prepara el nostre cos per fer
front a una crisi. S’encarrega d’activar l’organisme, incrementa la
despesa d’energia i sol funcionar de dia.
Sistema nerviós parasimpàtic
És el sistema d’economia domèstica del nostre
cos. Produeix els efectes contraris del sistema
simpàtic, reduint el consum d’energia, relaxant
el cos, i funcionant, habitualment, de nit.

11. Sistema nerviós somàtic
És la part del sistema nerviós perifèric associada al control voluntari
dels moviments del cos.
En el sistema nerviós perifèric ens trobem amb nervis cranials (que
surten de l'encèfal) i nervis raquidis (que surten de la medul·la
espinal)

12. APLICACIONS PRÀCTIQUES:
RAMPES I FATIGA MUSCULAR
RAMPES
Són contraccions musculars mantingudes, involuntàries i doloroses
que afecten a un múscul o a un grup muscular.
Podem determinar dos tipus diferent de
rampes musculars:
-Provocats per sobrecàrrega i fatiga
muscular
-Com a conseqüència d’un excés de
sudoració i la conseqüent disminució
de sodi corporal total

13. Mesures preventives:
-Si és problema de sobrecàrrega i fatiga muscular: disminuir les
càrregues d’entrenament i competició, estiraments, massatge de
descàrrega, entrenament adequat...
- Si el problema és el desequilibri electrolític: mantenir un bon nivell
d’hidratació i una aportació adequada de sodi.
FATIGA MUSCULAR
ESGOTAMENT MUSCULAR: provocat per
l’esgotament dels dipòsits de glucogen muscular.
Com evitar-ho?...
ACUMULACIÓ MUSCULAR: provocat per
l’acumulació intramuscular d’àcid làctic, amoni, i
fosfat inorgànic.
Com evitar-ho?...

14. MECANISMES DE CONTROL DE LA FATIGA
PARÀMETRES SUBJECTIUS
-Escala subjectiva de fatiga. –Estat d’ànim –Percepció subjectiva de
l’esforç...

15. CAPACITAT DE RENDIMENT FÍSIC EN EL TERRENY I EN EL
LABORATORI
Augment del temps necessari per recórrer una determinada distància,
disminució de la potència, disminució de la capacitat de rendiment
màxim, disminució de la eficiència mecànica...
CONTROL DE PARÀMETRES CARDIOVASCULARS
Variabilitat individual de la freqüència cardíaca. Dificultat per assolir la FC
màxima. Alteracions en la FC de recuperació
SEGUIMENT DE MARCADORS HEMATOLÓGICS, BIOQUÍMICS I
HORMONALS

16. ALTERACIONS INMUNOLÒGIQUES
Majors susceptibilitat a la infecció, probablement relacionada amb una
depressió de la funció inmune.
ASPECTES PSICOLÒGICS
Inestabilitat emocional, pèrdua de gana,
insomni, sensació de depressió,
disminució de l’autoestima, canvis de
personalitat...
ALTRES
Amenorrea i oligomenorrea. Pèrdua de
coordinació...

17. MESURES DE RECUPERACIÓ
PLANIFICACIÓ I PROGRAMACIÓ
La primera mesura de recuperació és la correcta planificació i
programació de l’entrenament, atenent als principis de l’entrenament
RECUPERACIÓ ACTIVA
Ubicada al final de l’entrenament o la competició. Sol constar de cursa
suau...+ estiraments (¿?)

18. RECUPERACIÓ PASSIVA
-MASSATGE: de recuperació i relaxació
-SAUNA: és convenient no fer sauna després de la
competició fins passades 24hores, i 2-3 hores
després de l’entrenament
-BANYS D’AIGUA CALENTA (36-40º): vasodilatació i
disminució del to muscular
-BANYS D’AIGUA CALENTA AMB BOMBOLLES
-RAIGS ULTRAVIOLETES: activen el metabolisme
enzimàtic, augmentant la resistència a les infeccions.
-ELECTROTERÀPIA
-CRIOTERÀPIA: tractament amb fred per reduir la
inflamació

19. RECUPERACIONS BIOLÒGIQUES
-DORMIR: la seva principal funció és recuperar i
sintetitzar els neurotransmissors. Dormir vol dir
descansar de 7 a 9 hores seguides
-JET-LAG: per cada hora de diferència calen 24 hores
de recuperació
-DIETA: equilibrada!

20. ESTRATÈGIES PER ENDARRERIR L’APARICIÓ
DE LA FATIGA DURANT EL PARTIT
MÈTODES ERGONUTRICIONALS
-Administrar solucions de glucosa entre el 6 i el 18% (Welsh y col. (2002)),
gracies a la seva afectació sobre els nivells d’àcids grasos lliures en sang, els
quals, al trobar-se disminuïts, provoquen una menor concentració de triptòfan
lliure que pot evitar l’augment de la serotonina cerebral observada en exercicis
extenuants.
- Administració de monohidrat de creatina en dosis elevades durant 7-9 dies abans
de la competició.
- Administració de cafeïna, por acció de las xantines, essent una substancia que
permet augmentar funciones como la lipòlisis, facilitar la transmissió de l’impuls
nerviós, estalviar el glucogen muscular, o reduir el potasi plasmàtic durant l’exerici.
-Administración de productos naturales como el ginseng…
PARÀMETRES VOLITIUS

21. PROGRAMANA DE PREVENCIÓ DE
SOBREENTRENAMENT
1- CARACTERÍSTIQUES DEL JUGADOR: paràmetres fisiològics i
antropomètrics; característiques psicològiques; paràmetres socials

22. 2- REQUERIMENTS ENERGÈTICS
[1] Valores obtenidos a partir de una tabla de referencia en: http://www.20.brinkster.com/ladietetica/Tablas/calorias2.htm
[fehca consulta: 27 de marzo de 2006]

24. 3- MITJANS PEDAGÒGICS
-Règim de vida i horari ideal d’entrenament
-El son com a mitjà de recuperació
-Les rutines d’entrenament
4- COMPLEMENTS DE RECUPERACIÓ
-Mitjans mecànics i naturals: hidroterapia, massatge…
-Nutrició (50-60% HC, 30-35% greixos, 12-15% proteïnes)
-Ajudes ergogèniques (complexos vitamínics, cafeïna, creatina, L-
carnitina, taurina…)
5- MITJANS PSICOLÒGICS

26. DIÀRIAMENT: Hores de son, ganes d’entrenar, alteracions de la personalitat,
relacions socials…
PERIÒDICAMENT: Test laboratori, analítica, test SEES, pes i % greix…

29. ADAPTACIÓ A L’ENTRENAMENT I COMPETICIÓ A ALTES TEMPERATURES
-L’Entrenament intens a un clima normal (22º) produeix canvis en les glàndules
sudorípares, donant com a resultat un llindar de suor més ràpid (dissipen millor
el calor que les persones no entrenades)
-Un esportista entrenat requereix mínim 4 dies per
aclimatar-se. Curiosament l’esportista sua més, però
la concentració de sodi és menor.
-La deshidratació afecta al sistema termoregulador, es
redueix l’aportació de sang al muscul i es produeixen
desajustaments cardiovasculars que ens poden
conduir fins al cop de calor.
-Una deshidratació del 5% pot representa una
disminució del rendiment del 50%

30. EL COP DE CALOR
És una situació extrema en què l'organisme arriba a un estat de deshidratació i
trastorn circulatori. Requereix una temperatura corporal de més 40,5º
CAUSES
Motivació excessiva
Teoria del doble cop (el dia
després d’un dia d’extenuació)
Calor i humitat
Deshidratació
Falta d’aclimatació
http://www.tv3.cat/videos/537519

31. SIGNES INICIALS DEL COP DE CALOR
Irritabilitat, desorientació, apatia, bel·ligerància, inestabilitat emocional
o conducta irracional... Fatiga desmesurada, vòmits, calfred, pell de
gallina, descoordinació...
http://www.youtube.com/watch?v=g_utqeQALVE

32. ADAPTACIÓ A L’ENTRENAMENT I COMPETICIÓ A BAIXES TEMPERATURES
-Durant la temporada d’hivern un futbolista es pot trobar amb: vasoconstricció
de la pell, acompanyada de tiritona, per conservar calor corporal, fet que pot
provocar una disminució de la coordinació i la destresa. D’altra banda pot haver-
hi congelació dels dits i orelles, asma induït...fatiga prematura.
HIPOTÈRMIA
-Quan la pèrdua de calor és més gran que la producció de calor metabòlic. Els
símptomes inclouen tremolors, eufòria, confusió...
http://www.youtube.com/watch?v=lAFS-YQkyQc

33. La primera vegada que els efectes de
l’altitud criden l’atenció d’entrenadors i
esportistes fou en els Jocs
Panamericans de Mèxic (1955).
Tretze anys més tard, Jocs Olímpics de Mèxic (1968)
confirmen els indicis sobre els efectes negatius de l’altitud en
les proves de fons, i de l'avantatge obtinguda en les de
velocitat i llançament.
http://www.youtube.com/watch?v=u8eSDsOQDTQ

34. CONSIDERACIONS BÀSIQUES EN LA PLANIFICACIÓ DE
L’ENTRENAMENT EN ALTITUD
L’Exposició a la hipòxia beneficiarà a aquells esports amb una
durada de treball de 1-2’ a hores.
S’estableix com a una altura de residència ideal aquella que
sigui superior a 2000m., però inferior a 3000m. (danys col·laterals)
La durada de l'estància ha de ser com a màxim de 3-4
setmanes. Es considera que la capacitat d’alliberar de
eritropoetina de forma endògena es manté elevada durant
dues setmanes. La durada d’aquest efecte positiu és d’un
parell de mesos.
L’ideal és entrenar a nivell del mar (permet entrenar a màxima
intensitat) i anar a dormir en alçada.
Lectura article Arturo Casado

35. EFECTES DE L’ENTRENAMENT EN ALTITUD
POSITIUS NEGATIUS
Increment de glòbuls vermells i de Increment de la viscositat de la
l’hemoglobina sang (+ despesa cardíaca)
Increment de la mioglobina en les
Increment de la respiració
cèl·lules musculars
Disminució de l’amortidor
Capil·larització a nivell de la bicarbonat en sang, degut a la
musculatura esquelètica major eliminació respiratòria del
CO2
Multiplicació de les mitocòndries i
dels enzims oxidatius

36. Per evitar els efectes negatius...
Viure a la vall i entrenar a la muntanya.
Viure en una casa enriquida amb nitrogen (baixa concentració
d’oxigen)
Tenda de Nitrogen
Càmera d’hipobaria
EPO
Lectura article Raul / Mancebo

37. - L’entrenament en altitud mostra els millors resultats a les tres
setmanes de finalitzar el període d’exposició.
- L’ideal és entrenar a nivell del mar i viure en altitud.
-Es poden millorar les marques en resistència fins a un 3%
-Existeixen individus que no responen a aquest estímul.