Esport i salut

1,792 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,792
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
59
Actions
Shares
0
Downloads
35
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • “ Una mica de teoria”
  • El consum miocàrdic d’O2, -(VO2 max., en ml/Kg/min.)-, pot augmentar +10 vegades els valors de repòs
  • El 13 de setembre de l’any 490 aC., a Marathôn, poble de Grècia, a l’Àtica; a 40 Km. N.E. d’Atenes. Milcíades, al capdavant de l’exèrcit atenès, va vèncer els perses de Darios I, i posar fi a la 1ª guerra mèdica. Una llegenda afirma que un corredor enviat a Atenes per anunciar la victòria va morir esgotat immediatament després d’arribar.
  • (*)El combustible que fan servir els músculs és l’ATP, que és va fabricant contínuament, quan el múscul la necessita. Breu explicacio del funcionament aeròbic i anaeròbic.
  • + imatge (NOTA:Mesures del camp: 90 a 120 x 45 a 90 metres.)
  • + imatge.- Si no s’ha explicat abans: breu resum de funcionament aeròbic i anaeròbic. (diapo. O imatge)
  • Piràmide dels aliments
  • + imatge
  • + imatge
  • +imatge
  • Llistat d’aliments rics en Ferro
  • Llistat d’aliments rics en Calci
  • GUARDAR A LA MEMORIA
  • Algunes begudes recomanades
  • Piràmide + Llistats pe cadascú
  • Esport i salut

    1. 1. L’ESPORT Alimentació i preparació física Mercè Aubanell Serra Metge – Pediatra
    2. 2. ...PARLAREM <ul><li>De fútbol, de fer exercici físic. </li></ul><ul><li>Què passa quan fem exercici físic ? </li></ul><ul><li>Quins mecanismes posa en marxa el nostre cos ? </li></ul><ul><li>Què utilitza el nostre cos per fer front a l’esforç físic ? </li></ul><ul><li>Com podem millorar-ho ? </li></ul>
    3. 3. TIPUS D’ESPORTS SEGONS L’ACTIVITAT FÍSICA
    4. 4. <ul><li>Esports enèrgics de xoc o de contacte : El FÚTBOL, el hoquei, les arts marcials, la lluita, la boxa, el bàsquet, el handbol, el voleibol. </li></ul><ul><li>Enèrgics de no contacte: natació, tennis, gimnàstica, ciclisme, esquí, vela, atletisme. </li></ul><ul><li>Moderadament enèrgics de no contacte: beisbol </li></ul><ul><li>De no contacte: tennis de taula, golf </li></ul><ul><li>No enèrgics: bitlles, escacs </li></ul>
    5. 5. <ul><li>Per començar us proposo una activitat: </li></ul><ul><li>Agafeu un paper i un llapis. </li></ul><ul><li>Localitzeu-vos el pols (al canell o al coll). </li></ul><ul><li>Ben descansats, compteu les pulsacions que teniu en 15’’, i calculeu les que teniu en 1 minut (multiplicant per 4) </li></ul><ul><li>Apunteu-ho </li></ul><ul><li>Ara:aixequeu-vos i assagueu-vos de la cadira 20 vegades el més ràpid possible. </li></ul><ul><li>Compteu-vos altre cop les pulsacions </li></ul><ul><li>Apunteu-ho </li></ul>
    6. 6. ... i? <ul><li>... Què ha canviat? </li></ul><ul><li>... Teniu més calor que abans? </li></ul><ul><li>... Respireu més de pressa? </li></ul><ul><li>... ? </li></ul>
    7. 7. <ul><ul><ul><ul><ul><li>QUAN FEM EXERCICI... </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Augmenta la funció del cor: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>la freqüència cardíaca </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>el volum de sang que surt en cada batec </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Millora l'ús de l’Oxigen (O 2 ) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>redistribució de sang als músculs que estan treballant (fins a un 85%, mentre quan estan en repòs: 20%) </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>augmenta l’extracció d’O 2 dels teixits </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Augmenta la funció de l’aparell respiratori: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>la freqüència respiratòria (fins a 60-70 bx’, en repòs 13x’) </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>el volum d’aire que mobilitzem en cada respiració </li></ul></ul></ul></ul></ul>
    8. 8. <ul><li>Al fer un esforç augmenten proporcionalment: </li></ul><ul><ul><li>El Volum de sang que surt a cada batec </li></ul></ul><ul><ul><li>La F reqüència C ardíaca </li></ul></ul><ul><ul><li>La T ensió A rterial </li></ul></ul><ul><li>Una mesura útil per quantificar el nivell d’esforç aconseguit és el consum d’O 2 que fa el cor, que se’n diu: consum miocàrdic d’O 2 . </li></ul><ul><li>Quan el calculem en una prova d’esforç tenim el V O 2 màxim (en ml/Kg/min). Ens dona la màxima capacitat del nostre cos, per utilitzar O 2 , quan l’exercici arriba a un nivell màxim; (quan les demandes són màximes). </li></ul><ul><li>És un valor que depèn de la FC i de la TA. </li></ul><ul><li>Quan fem un esforç físic el consum d’O 2 del miocardi pot augmentar 10 vegades els valors de repòs. </li></ul>
    9. 9. Són RESPOSTES a l’esforç (canvis ràpids i temporals que solen desaparèixer en acabar l’exercici.) Amb un bon entrenament, el nostre cos s’ ADAPTA ( canvis més persistents per respondre de manera més fàcil a l’exercici.)
    10. 10. <ul><li>La FATIGA és un mecanisme de defensa i de protecció. </li></ul><ul><li>Amb l’ENTRENAMENT no hem de buscar eliminar-la, en canvi SI que ens permet retardar-la i poder acabar la competició amb un nivell d’esforç alt. </li></ul>... bufa ! .... estic cansat !! ....... ...bfffff !!!
    11. 11. Una persona sedentària amb dotació genètica mitja/normal: Si corre 1 Km, és cansa . Ha gastat unes 60 Kcal, i estarà totalment esgotada La mateixa persona després d’un temps d’entrenament: Pot corre 5-6 Km, a 10-12 Km/h Ha gastat més de 500Kcal, quasi sense cansar-se Un corredor de marató: Corre 42,2 Km, a 16-17 km/h
    12. 13. METABOLISME MUSCULAR Energia ATP Oxigen Aliments GLUCOSA Calor Aigua CO 2
    13. 14. <ul><li>Les distancies més llargues es fan caminant o trotant. </li></ul><ul><li>L'esprint és un esforç màxim. És fa 1 cop cada 90’’, en una distància de 14 metres. </li></ul><ul><li>Descansos: 3’’ cada 2’ </li></ul>
    14. 15. <ul><li>% de distància total recorreguda per partit </li></ul><ul><ul><ul><li>Les activitats intenses en relació a la pilota poden ser anaeròbies i els esforços de gran intensitat poden ser moments crucials. </li></ul></ul></ul>
    15. 16. Segons el tipus d’esforç físic, els músculs utilitzen O 2 o no: <ul><li>Quan fem un esforç continuat , el treball muscular es basa tan: </li></ul><ul><ul><li>En la capacitat del cor i els pulmons per subministrar sang amb prou oxigen. </li></ul></ul><ul><ul><li>Com en la capacitat dels músculs per utilitzar els nutrients, en presència d’O 2 -metabolisme aeròbic- </li></ul></ul><ul><ul><li>Quan l’exercici és “explosiu”, intens i de curta durada, els músculs treballen sense O 2 . </li></ul></ul><ul><ul><li>No dona temps a una arribada suficient d’O 2 </li></ul></ul><ul><ul><li>S’utilitza un combustible diferent, és produeix àcid làctic, ens cansem més. -metabolisme anaeròbic- </li></ul></ul>
    16. 17. EL RENDIMENT ESPORTIU Eliminació de residus Regeneració i aportació d’energia i O 2 Depend de l’eficàcia de Manteniment d’equilibri + Integració d’informació
    17. 18. COM PODEM MILLORAR ? III. Entrenament adequat IV. Tècniques d’educació i control psicològic II. Equipament I. Alimentació + hidratació
    18. 19. ALIMENTACIÓ. En què gastem l’energia?
    19. 20. <ul><li>Les necessitats calòriques per una persona, es calculen segons la seva edat, sexe, pes actual i activitat. </li></ul><ul><li>Quan l’activitat és alta, com en els entrenaments i partits, a les necessitats diàries hi hem de sumar un 25 % més de calories. </li></ul><ul><li> Avui no parlarem ni de càlculs de calories per cadascú, ni cal pesar el que mengem, n’hi ha prou amb seguir les guies per una BONA ALIMENTACIÓ , basades en Nº DE RACIONS , com per exemple la de la PIRÀMIDE. </li></ul>
    20. 21. <ul><ul><li>El nostre cos és resistent i pot tolerar dèficits nutritius abans que els símptomes clars d’una mala nutrició siguin visibles. </li></ul></ul><ul><ul><li>Però un nivell nutritiu pobre limita l’activitat diària tan en l’atleta com en persones sedentàries </li></ul></ul>
    21. 22. L’ALIMENTACIÓ I L’ESPORT <ul><li>3 MOMENTS: </li></ul><ul><li>Alimentació fora d'èpoques de competició. </li></ul><ul><li>Alimentació abans i durant la competició. </li></ul><ul><li>Alimentació després de la competició. </li></ul>
    22. 23. <ul><ul><li>... Conceptes bàsics d’alimentació </li></ul></ul><ul><ul><li>Dins els aliments hi ha 5 nutrients principals </li></ul></ul><ul><ul><li>GLÚCIDS (sucres) </li></ul></ul><ul><ul><li>VITAMINES I MINERALS </li></ul></ul><ul><ul><li>PROTEÏNES </li></ul></ul><ul><ul><li>LÍPIDS (greixos) </li></ul></ul><ul><ul><li>AIGUA I ELECTRÒLITS </li></ul></ul><ul><ul><li>Els uns sense els altres fan que puguem patir </li></ul></ul><ul><ul><li>dèficits nutritius </li></ul></ul><ul><ul><li>Els gràfics com les piràmides o les rodes </li></ul></ul><ul><ul><li>d’aliments faciliten l’elecció del menú equilibrat. </li></ul></ul>
    23. 24. LA PIRÀMIDE DELS ALIMENTS
    24. 25. <ul><li>Necessitas de GLÚCIDS </li></ul><ul><li>En el nostre cos poden estar </li></ul><ul><ul><ul><li>Emmagatzemats en forma de GLICOGEN en els músculs i fetge </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Circulant dins la sang, en forma de GLUCOSA </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>En els aliments els trobem en forma de: </li></ul></ul><ul><li>GLÚCIDS SENZILLS : el sucre de taula, la mel, a la fruita. Són dolços, i solubles en aigua. </li></ul><ul><ul><ul><li>GLÚCIDS COMPLEXOS : els dels cereals, fècules, llegums,... “són els que estan a la base de la piràmide”. No són dolços. </li></ul></ul></ul>El nostre cos els absorbeix lentament El nostre cos els absorbeix ràpidament.
    25. 26. <ul><li>Durant una sessió d'exercici intens i repetitiu, disminueixen les reserves de GLICOGEN muscular, això fa que ens notem cansats i sense ganes de continuar. </li></ul><ul><li>Podem augmentar aquestes reserves amb: </li></ul><ul><ul><li>Una dieta rica en GLÚCIDS COMPLEXOS </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>+ </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><li>Nº total de calories adequades (energia) </li></ul></ul><ul><li>“ Els jugadors que tinguin més glicogen i glucosa disponibles per els músculs, podran córrer més ràpid i durant més temps”. </li></ul>
    26. 28. Necessitats de VITAMINES i MINERALS <ul><li>Són els reguladors del metabolisme, cofactors </li></ul><ul><li>d’enzims i alguns són encarregats de </li></ul><ul><li>transportar O 2 . </li></ul><ul><li>Com més exercici, més reaccions </li></ul><ul><li>metabòliques en que intervenen vitamines. </li></ul><ul><li>La suficients vitamines </li></ul>
    27. 29. En alguns esports i edats, és més important vigilar les carències de: <ul><li>FERRO: </li></ul><ul><li>transportador d’O 2 </li></ul><ul><li>Falta de Fe + anèmia capacitat física </li></ul><ul><li>Falta de Fe sense anèmia “... Encara no se sap” </li></ul>
    28. 30. <ul><li>CALCI , necessari per: </li></ul><ul><li>els ossos i les dents </li></ul><ul><li>la transmissió de senyals nervioses </li></ul><ul><li>la contracció muscular </li></ul><ul><li>la coagulació de la sang </li></ul><ul><li>“ durant l’adolescència hi ha un RISC més alt de patir fractures ” </li></ul><ul><li>Una quantitat de CALCI adequada en èpoques de creixement fa prevenció de la osteoporosi . </li></ul>
    29. 31. <ul><li>Necessitats de PROTEÏNES: en els esportistes són les mateixes que en la població general. </li></ul><ul><li>No hem d’afegir suplements proteics. Podrien provocar: deshidratació, cetosi, augment de calci en sang, </li></ul><ul><li>sobrecàrrega del </li></ul><ul><li>fetge i del ronyó. </li></ul>
    30. 32. <ul><li>Necessitats en LÍPIDS </li></ul><ul><li>Tenen “mala premsa”, però el nostre cos els necessita. </li></ul><ul><li>Són reserves d’energia. Estan en el teixit adipós, i també formen part de les membranes cel·lulars, del teixit nerviós i són precursors d’hormones. </li></ul><ul><li>NO tots són iguals, la proporció ideal: </li></ul><ul><ul><ul><li>LÍPIDS SATURATS 1/3 del total </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>LÍPIDS MONOINSATURATS: 1/3 </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>LÌPIDS POLIINSATURATS: 1/3 </li></ul></ul></ul><ul><li>Una dieta amb molts LÍPIDS SATURATS augmenta el risc de malalties cardiovasculars i disminueix la capacitat de resistència. La majoria són d’aliments d’origen animal i són sòlids a temperatura ambient. </li></ul>
    31. 33. <ul><li>Una alimentació insuficient, monòtona , </li></ul><ul><li>+ </li></ul><ul><li>El nostre cos no podrà </li></ul><ul><li>aconseguir l’energia </li></ul><ul><li>necesària RISC DE CARÈNCIES!!! </li></ul>
    32. 34. Necessitats d’AIGUA i ELECTRÒLITS <ul><li>Beure és una prioritat </li></ul><ul><li>El 70% del cos d’un adult és aigua, (80% en els músculs, 15% en teixit adipós) </li></ul><ul><li>Una prova que podeu fer: </li></ul><ul><li>Peseu-vos abans i després d’un partit o d’un entrenament. </li></ul><ul><li>La quantitat d’aigua necessària = </li></ul><ul><li>2 vasos d’aigua / per cada 250 gr. perduts </li></ul><ul><li>+ els 2 litres per les activitats diàries. </li></ul><ul><li>- ÉS UNA “REGLA D’OR” DE LA HIDRATACIÓ – </li></ul>
    33. 35. <ul><li>Si perdem entre un 4 a un 10% del pes corporal, notarem que: </li></ul><ul><li>ens maregem </li></ul><ul><li>tenim rampes </li></ul><ul><li>fatiga </li></ul><ul><li>ens podem desmaiar </li></ul><ul><li>Fatiga física i mental durant l’exercici </li></ul><ul><li>Si la pèrdua és de més d’un 10 o un 20 %, pot provocar una aturada cardíaca </li></ul><ul><li>La set és una senyal molt important per a la supervivència, però per mantenir el grau òptim d’hidratació que cal durant l’exercici físic, és un mal indicador . Ens avisa massa tard. </li></ul>
    34. 36. Quina classe de líquids? quina quantitat? <ul><li>L’aigua és la beguda primordial. </li></ul><ul><li>En dies de calor, quan suem molt, quan tenim sensació de mareig i de cansament van molt bé les begudes amb sals i sucres. </li></ul><ul><ul><li>Afavoreixen l’absorció d’aigua dins el budell </li></ul></ul><ul><ul><li>Milloren el rendiment. (afegim “energia”) </li></ul></ul><ul><ul><li>Però també ens poden donar problemes: dificulta el buidament de l'estómac, poden donar nàusees, diarrees, .., </li></ul></ul>
    35. 37. <ul><li>CONSELLS: </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Quantitat de sucres: 6 a 8 % </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Més fresques que la temperatura ambient, (15-22ºC). </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Volum: 2 vasos d’aigua l’hora prèvia i 100-200ml cada 10-15 minuts mentre es fa l’exercici. </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Proveu-ho. Cadascú ha de trobar les quantitats i el ritme que li va millor. </li></ul></ul></ul></ul></ul>
    36. 38. <ul><li>limitar el GREIXOS saturats, </li></ul><ul><li>més del 50% de les calories: GLÚCIDS , </li></ul><ul><li>principalment COMPLEXOS </li></ul><ul><li>NO cal augmentar la ingesta de PROTEÏNES </li></ul><ul><li>... i .... </li></ul><ul><li>  </li></ul>CONCLUSIONS (1)
    37. 39.  CONCLUSIONS (2) <ul><li>Assegurar una bona absorció de vitamines i minerals, amb: FRUITES , VERDURES , LLEGUMS , CEREALS INTEGRALS , sense afegir preparats artificials. </li></ul>
    38. 40.  Sugerències dietètiques: <ul><li>C alories per: mantenir el pes, </li></ul><ul><li>assegurar el creixement, i bon humor. </li></ul><ul><li>Aliments amb vitamina C, a cada àpat. </li></ul><ul><li>Pa, pasta italiana, cereals, </li></ul><ul><li>Per prevenir anèmia: carn vermella </li></ul><ul><li>magra, (les parts fosques de la carn de pollastre) </li></ul><ul><li>El nostre cos absorveix millor el ferro de la carn. </li></ul><ul><li>2 a 3 racions de làctics. (millor 3) </li></ul><ul><li>Complir la: </li></ul><ul><li>“ REGLA D’OR DE LA HIDRATACIÓ” </li></ul>
    39. 41. Distribució dels àpats al llarg del dia <ul><li>Hem de mantenir el nivell de sucre a la sang durant tot el dia. </li></ul><ul><li>Evitar les digestions lentes. </li></ul><ul><li>El que mengem durant un dia, és millor repartir-ho en 4 o 5 àpats. </li></ul><ul><li>El que mengem durant una setmana ha </li></ul><ul><li>de ser equilibrat, per evitar patir carències. </li></ul>
    40. 42. FORA D’ ÉPOQUES DE COMPETICIÓ <ul><li>Objectiu: </li></ul><ul><li>Aportar les quantitats adequades d’energia i de nutrients per mantenir les activitats habituals , tenint en compte les èpoques de creixement ( els futbolistes de l’Olímpic estan a l’adolescència) </li></ul><ul><li>i fer front als canvis que provoca l’activitat esportiva </li></ul><ul><li>... amb la piràmide i els consells, ja us podeu fer el vostre menú </li></ul><ul><li>  </li></ul>
    41. 43. ABANS I DURANT <ul><li> : Omplir megatzems de GLICÒGEN amb un </li></ul><ul><li>àpat ric en GLÚCIDS </li></ul><ul><li>Mai s’ha d’anar a la competició en dejú </li></ul><ul><li> : Prevenir baixades de sucre, sense </li></ul><ul><li>“ sentir-se ple “ </li></ul><ul><li>Àpat amb forces GLÚCIDS, pobre en greixos i proteïnes </li></ul><ul><li>L’àpat important 3-4 hores abans. </li></ul><ul><li>1-2 h. abans: Àpats líquids </li></ul><ul><li>Abans de començar:  vasos d’aigua </li></ul>
    42. 44. <ul><li> : Conservar el GLiCOGEN muscular, </li></ul><ul><li>Recuperar les pèrdues de líquids. </li></ul><ul><li>100 – 200 ml d’una beguda amb GLÚCIDS </li></ul><ul><li>cada 15 – 20 minuts. </li></ul><ul><li> </li></ul><ul><li>Els GLÚCIDS són especialment importants en competicions de més de 60 minuts . </li></ul>
    43. 45. POST-COMPETICIÓ <ul><li> : Omplir els dipòsits gastats </li></ul><ul><li>Re- hidratar completament </li></ul><ul><li>Solucions d ’HIDRATACIÓ oral </li></ul><ul><li>Sòlids rics en GLÚCIDS COMPLEXOS </li></ul><ul><li>Si l’exercici ha durat més de 60 minuts, les reserves de glicògen muscular estan disminuides (inclús un 90% menys) </li></ul><ul><li>La recàrrega completa és produeix en les </li></ul><ul><li>24-48 hores següents. </li></ul>
    44. 47. II.EQUIPAMENT (1) <ul><li>Roba que permeti la regulació de la temperatura del cos. Els teixits de poliester permeten un nivell d’evaporació més ràpida que el cotó. </li></ul><ul><li>El cotó és una fibra cilíndrica que s'expandeix quan és humida i dificulta la pèrdua de calor. </li></ul><ul><li>Les botes cada vegada són més sofisticades. B usquem aquelles que limit e n realment el risc de lesió, milloren el rendiment i són econòmicament assequibles. Coses sovint contradictòries. </li></ul><ul><li> Els vostres entrenadors i vosaltres </li></ul><ul><li>mateixos en sabeu més . </li></ul><ul><li>. </li></ul>
    45. 48. II.EQUIPAMENT (2) <ul><li>Igual que tenim cura dels </li></ul><ul><li> entrenaments i del què </li></ul><ul><li> mengem, el material </li></ul><ul><li> s’h a de conservar, </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>LA NOSTRE PELL </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><li>TAMBÉ. </li></ul>
    46. 49. VELOCITAT <ul><li>És una de les característiques que distingeix, de manera clara al futbolista d’elit. En el futbol, la VELOCITAT sempre és necessària. </li></ul><ul><li>Depèn de: </li></ul><ul><li>Temps de reacció, capacitat d’anticipar-se </li></ul><ul><li>Cicle d’estirament-escurçament del múscul. </li></ul><ul><li>En carreres curtes, menys de 10’’, depèn sobretot de la potència anaeròbica. </li></ul><ul><li>De la capacitat per generar força per unitat de temps. </li></ul>
    47. 51. <ul><li>L’AGILITAT , depèn de: </li></ul><ul><li>la velocitat </li></ul><ul><li>la coordinació neuro-muscular </li></ul><ul><li>la percepció de la posició del nostre cos </li></ul><ul><li>articulacions estables </li></ul><ul><li>factors externs: interacció bota-terra </li></ul>
    48. 52. Sigui quina sigui la posició de cada futbolista en el partit, cal un entrenament integral.
    49. 53. PREVENCIÓ DE LESIONS <ul><li>Què ens predisposa a lesionar-nos mentre fem esport? </li></ul><ul><li>Desequilibri en la força d’ambdues cames </li></ul><ul><li>Debilitat d’un grup muscular </li></ul><ul><li>Errors d’entrenament </li></ul><ul><li>Mal alineament anatòmic </li></ul><ul><li>Mala condició física </li></ul><ul><li>Calçat inadequat </li></ul><ul><li>Situació de fatiga. (dormir poc) </li></ul>
    50. 54. <ul><li>⇨ Exercicis d’escalfament i </li></ul><ul><li>d’estiraments per cada esport. </li></ul><ul><li>⇨ Entrenaments durant tot l’any </li></ul><ul><li>evitant excessos.  </li></ul><ul><li>⇨ Evitar entrenament amb dolor </li></ul><ul><li>⇨ Vigilància adequada dels pares, entrenadors o tècnics. </li></ul><ul><li>⇨ Ús d’un equip esportiu adequat i en bones condicions. </li></ul><ul><li>⇨ Adaptació del exercicis al grau de maduresa física i tècnica.  </li></ul>Què hem de fer per evitar-les?
    51. 55. <ul><li>Generalment el dolor augmenta amb l’exercici i al tocar la zona i s’alleuja en repòs. S’ha de fer REPÒS, i FISIOTERAPIA POSTERIOR, a vegades cal immobilitzar. </li></ul>Les lesions del cartílag de creixement es diuen: epifisiolisi i no sempre és veuen a les radiografies. Les fractures d’estrès és produeixen per contraccions musculars repetides sobre una zona d’inserció a l’os; o per petits traumatismes directes i repetits. És més freqüent en persones poc entrenades.
    52. 56. <ul><li>Quan fem un estirament excessiu podem patir una distensió muscular. Són més freqüents a la cuixa i al maluc. </li></ul><ul><li>Es tracten amb fred, compressió i immobilització x 1 a 2 dies i desprès fisioteràpia, fins que el múscul recupera completament la seva funció. </li></ul><ul><li>No practicar esport fins la recuperació total. </li></ul><ul><li>Prevenció: exercicis d’estiraments i escalfament </li></ul>
    53. 57. <ul><li>L’esquinç: és una distensió dels lligaments que rodegen a l’articulació. </li></ul><ul><li>És produeixen sobretot en esports violents, més sovint al genoll, turmell, canell, espatlla i colze. </li></ul><ul><li>Els més lleus tenen un pronòstic excel·lent i no deixen seqüeles. Si són més importants poden deixar una inestabilitat articular que s’ha de compensar enfortint els músculs. A vegades el lligament està trencat i cal més temps per recuperar-se. </li></ul>
    54. 58. IMPORTANT: El millor antiinflamatori és aplicar fred a la zona lesionada (cops,esquinços, ... ). Per exemple: gel picat en una bossa de plàstic durant 15–20 min., cada 8 hores, durant les primeres 48 h. En els primers moments mai poseu calor, perquè afavoreix la inflamació.
    55. 59. ☼ Factors ambientals i esports: <ul><li>Quan fa  molta calor  podem patir: </li></ul><ul><li> rampes </li></ul><ul><li> esgotament </li></ul><ul><li> cop de calor En les formes greus, les senyals són clares: </li></ul><ul><li>molt mal de cap, febre, cansament i necessitat de tombar-se, cames fredes, col·lapse circulatori amb insuficiència cardíaca per deshidratació. </li></ul><ul><li>Els esportistes joves són els que estan en més perill quan fan un exercici enèrgic en un lloc molt calorós. </li></ul>
    56. 60. <ul><li>El cop de calor és molt greu i necessita tractament especialitzat immediat. </li></ul><ul><li>Hem de col·locar el noi/noia on s’estigui més fresc i començar maniobres de refredament externes, mentre es trasllada a un centre hospitalari. </li></ul><ul><li>Prevenció (sobre tot quan la temperatura exterior ≥ 30ºC i humitat alta): modificar l’activitat, insistir amb la hidratació, ús de roba adequada, aclimatació suficient al calor </li></ul>
    57. 61. RECOLÇAMENT I CONTROL PSICOLÒGIC <ul><li>“ ( The last but not lest )” </li></ul><ul><li>LA MOTIVACIÓ = las ganes de passar-ho bé, el per què cadascú de vosaltres ve als entrenaments i als partits. </li></ul><ul><li>EL REFORÇ POSITIU ... El millor és el que us feu els uns als altres quan formeu part d’un bon equip. </li></ul><ul><li>Penseu-hi, repasseu situacions, com us heu sentit?, com us sembla que s’ha sentit els companys?,... </li></ul>

    ×