Psicofarmacologia esencial

1. PSICOFARMACOLOGIA.

2. BASES DE LA PSICOFARMACOLOGIA

3. Les neurones es
comuniquen entre si a
través d'impulsos
electroquímics. L'impuls
nerviós viatja des del cos
cap l’axon fins a arribar a
una sinapsi, on
desencadena l'alliberament
de missatgers químics que
s'uneixen a receptors
específics, transferint la
informació i continuant la
seva propagació.

4. El cervell humà conté
desenes de bilions de
neurones interrelacionades
per un nombre de sis a la deu
vegades major de sinapsis
Existeixen més de 90
neurotransmisors diferents
coneguts actuant en la
sinapsi. Els més destacats
són…
Noradrenalina
Serotonina
GABA
L - Glutamato
Dopamina
Acetilcolina
NEUROTRANSMISORS

6. 1.Les malalties mentals tenen lloc per
alteracions en un o diversos sistemes
de neurotransmissors.
2.Una mateixa malaltia mental pot ser
ocasionada per alteracions en diferents
neurotransmissors.
3.Un sol neurotransmissor pot estar
involucrat en diferents malalties.
BASES DE LA PSICOFARMACOLOGIA

7. benzodiacepines
antidepressius
eutimitzants
neurolèptics
psicoestimulants
CLASSIFICACIÓ DELS PSICOFÀRMACS
Fàrmac psicotrópic
Medicaments prescrits per a
estabilitzar o millorar l’ànim,
l’estat mental i/o el
comportamient
•Nom genéric i nom comercial.
•Es classifica d’acord a la seva
estructura química, l’acció sobre el
cervell o el seu efecte terapèutic

8. ANTIDEPRESSIUS

9. HIPÒTESI SEROTONINÉRGICA DE LA DEPRESIÓ
Els pacients amb depressió tenen baixos nivells de serotonina (5 HT)
La transmissió entre neurones ha de ser ràpida, de manera que cal que la 5HT es retiri un cop ha arribat
al receptor. Es fa de dues maneres
5HT és metabolitzada per un enzim
(MAO)
5HT és recaptada i retorna a la neurona
presinàptica

10. Els antidepressius són medicaments que recuperen els nivells de 5HT que han
baixat com a resultat d’una acitivitat anòmala de MAO o recaptadors
Antidepressius IMAO [Inhibidors de la MAO]
Actuen bloquejant l’enzim MAO, impedint
així la destrucció de la 5HT
1953, es descriu l’acció antidepresiva d’un
fármac inhibidor de la monoaminooxidasa
(IMAO): la iproniazida
Antidepressius TRICÍCLIS
Actuen bloquejant la bomba de recaptació
de la 5HT (IRS), peró també de la
norepinegrina (IRN) i de la histamina i altres
neurotransmissors.
1957 es prova l’eficàcia de la imipramina
en depresions.
1960, es descobreix l’amitriptilina
1977: inhibidors selectius de la recaptació
de serotonina (ISRS): fluoxetina.
Venlafaxina (1993). Duloxetina (2004)

11. Dècada dels 90: venlafaxina, reboxetina, mirtazapina, escitalopram
Segle XXI: duloxetina
1953, es descriu l’acció antidepresiva d’un fármac inhibidor de la monoaminooxidasa
(IMAO) utilitzat en el tractament de la tuberculosi, la iproniazida
1957 Khun prova l’eficàcia de la imipramina en depresions.
Posteriorment es desenvolupen els antidepressius tricíclics i tetracíclics
década dels 80: inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS): fluoxetina
entre un 20 un 40 % de pacients
presenten resistèncias a aquests tractaments
Importants efectes adversos
ANTIDEPRESSIUS: HISTÒRIA

12. •No existeixen proves clares i convincents de que la depressió està causada
per un dèficit de serotonina.
•En alguns estudis no es detecten diferències significatives en 5HT entre
pacientes amb depressió i sense.
•No s’ha detectat una correlació entre nivells de 5HT en pacients amb
depressió i gravetat dels símptomes.
•En qualsevol cas, els nivells baixos de 5HT podrien correspondre a un subgrup
de pacients amb depressió
•Tricíclics: són lleugerament superiors o iguals que placebo
•ISRS: són lleugerament superiors o iguals que placebo; resultats positius en
pacients amb depressions severes.
•En general, l’eficàcia dels antidepressius és major a curt termini que a llarg
termini. És possible que a llarg termini tinguin un efecte d’augment de la
recurrència i cronificació.
ÉS VÀLIDA LA HIPÒTESI SEROTONINÉRGICA?
SÓN EFECTIUS ELS FÀRMACS ANTIDEPRESSIUS?

13. depressió
alcoholisme,
tabaquisme
fòbia social,
trastorn per estrés postraumátic,
trastorn d’ansietat generalitzada,
trastorn obsesivu-compulsivu
trastorno disfòric premenstrual,
fibromiàlgia, dolor crónic
trastorn conducta alimentària trastorns de personalitat
ANTIDEPRESSIUS: INDICACIONS

14. ANSIOLÍTICS

15. efectes secundaris greus
potencial d’adicció, síndrome d’abstinència
Estret rang terapèutic de dosis
Tractament d’elecció per a l’ansietat i l’insomni
barbitùrics
1863: Se sintetitza primera mol·lècula barbitùrica
1888: Es descobreix el barbital
Fins 1900: El sedant hipnòtic més utilitzat: l’hidrat de cloral.
1853: 1ª sustància sedant i hipnótica: el bromur
Cerca de nous productes
BENZODIACEPINES: HISTÒRIA

16. BENZODIACEPINAS: HISTÒRIA
1957, desenvolupament de la primera BZD, el clorodiazepóxid (Librium),
1966 (Valium, diazepam), 1981 (Xanax, alprazolam)…
S’han sintetitzat més de 2.000
benzodiacepines. Actualmente
s’utilitzen al voltant de 30
Seguretat en sobredosis
efectes adversos
eficècia terapéutica
benzodiacepinesbarbitúrics
muerte
coma
anestesia
hipnosis
sedación
dosis
Corba dosis-resposta barbitúrics i
benzodiacepines
1955, meprobramato (Miltown). Molt semblant als barbitúrics sedants

17. Principal neurotransmisor inhibidor: GABA
Les BZDs modulen la
capacitat inhibitòria
del GABA, potenciant
la seva acció i
redueixen la capacitat
excitatoria de la
neurona
BENZODIACEPINES: MECANISME D’ACCIÓ

18. espasmes musculars, bruxisme,
espasticitat neurològica
(RELAXANT MUSCULAR)
Trastorns de ansietat
(ANSIOLÍTIC)
convulsions, epil·lèpsia
(ANTICONVULSIU)
abstinència alcohòlica,
inducció de sedació
BENZODIACEPINES: INDICACIONS
Alteracions del son
(SEDANT-HIPNOTIC)

19. •En el tractament de l’ansietat a curt termini, les BDZ proporcionen un
alleujament dels símptomes amb poc risc de dependència, sempre que l’ús es
limiti a poques setmanes o mesos. En diferents assajos clínics Valium ha
demostrat una superioritt al placeo en les primeres setmanes, per després
disminuir i igualar-se.
•En el tractament a llarg termini s’ha descrit:
- risc de dependència
- síndrome d’abstinència i ansietat de rebot per retirada
- deteriorament cognitiu (memòria, atenció)
SÓN EFECTIUS ELS FÀRMACS ANSIOLÍTICS?

20. ANTIPSICÒTICS

21. Principal neurotransmisor: dopamina
Els símptomes psicòtics
positius (deliris,
al·lucionacions) estan
produïts per una
hiperactivitat de les
neurones
dopaminèrgiques.
Els antipsicòtics bloquejen
els receptors
dopaminèrgics.
ANTIPSICÒTICS: MECANISME D’ACCIÓ

22. 1952. Clorpromacina, primer neurolèptic.
A partir dels anys 50 es produeixen els anomenats antipsicòtics típics
o neurolèptics (haloperidol, loxapina…).
Tenen acció sobre els receptor de dopamina, però també sobre altres.
Importants efectes secundaris extrapiramidals (parkinsonisme,
discinèsia).
A partir dels 80 es comença a produir els antipsicòtics atípics.
Clozapina, Risperidona… Menys efectes secundaris extrapiramidals,
però que s’han d’administrar sota un control molt estricte.
ANTIPSICÒTICS: HISTÒRIA

23. •Els antipsicòtics redueixen els símptomes aguts en les primeres setmanes de
tractament.
•La seva retirada provoca recaigudes de la psicosi. En conseqüència, per tal de
prevenir les recaigudes, se suposa que el tractament ha de ser de llarga
durada.
•Alguns estudis han mostrat que.
-l’ús a llarg termini d’antipsicòtics augmenta la vulnerabilitat a la psicosi i
incrementa les recaigudes
-L’evolució clínica a llarg termini és millor en pacients amb psicosi no medicats
que aquells que estan medicats.
SÓN EFECTIUS ELS FÀRMACS ANTIPSICÒTICS?