Descripció dels senyals de risc del desenvolupament i dels moments idonis de derivació. Treball en xarxa: educació, serveis socials i serveis de salut.

1. Miquel Alet Torres,
psicòleg i psicopedagog.
Col·legi Oficial de Metges de Lleida.
Lleida, 22 de febrer de 2018.

3. • Emmarcar l’atenció precoç a Catalunya.
• Prevenció primària, secundària i intervenció: individu, família,
comunitat i xarxa.
• Senyals de risc del desenvolupament i moments idonis de derivació.
• De Pediatria al CDIAP i del CDIAP a Pediatria.
• Família i entorns:
potenciar l’ «Efecte CDIAP».

5. • Servei Social Especialitzat.
• De la concepció als 6 anys (Desenvolupament infantil).
• Moments: Pre- Peri- Postnatal. Petita i Primera infància.
• Prevenció (Primària o Risc), detecció (Projectes comunitaris i xarxa),
diagnòstic i intervenció (CDIAP i entorns). Coordinació i assessorament
(Salut, Ensenyament, altres serveis socials, lleure...).
• Treball interdisciplinari al CDIAP.
• Xarxa: Aspecte ecològic i comunitari. Entorns.
• Família, criança i parentalitat.

7. • Projecte M-Chat Despistatge.
• 18/24 m. Infermeria. Derivació casos positius o dubtosos.
• Fal·libilitat: negació parental- Canvi a ítems bàsics vivencials.
• Projecte Prematurs.
• Derivació dels prematurs (extrems, severs, moderats i prop a terme).
• Participació a Pre i Postpart. Grups de Relació entre germans.
• Arribada del nadó. Canvis personals, parella i família. Hàbits i estructura.
• Emocions i sentiments. Posicionament i desenvolupament sensorial i motriu dels primers
mesos.
• Assessorament i detecció a les Llars d’Infants.
• Suport educatiu en discapacitat. Suport a les educadors en gestió de la diversitat del
desenvolupament. Consultoria per a pares en hàbits, conducta, alimentació,
llenguatge...
• Escoles de pares i mares.
• Protocol derivació deformitats cranials.

8. • Intervenció interdisciplinària.
• Comunitària (global i particular) i en xarxa amb els serveis
educatius, socials i de salut (Inter).
• Treball de dol (Psico i resta).
• Treball de maximització de la qualitat de vida individual i
familiar, minimització dels factors de risc inherents (TS i resta).
• Programes inclusius socials (educatius als centres): Exemples
d’oci i temps de lleure inclusiu.

10. !!Visió personal subjectiva i mínima basada en
retrospectives dels casos!!
MOTRIUS- POSICIONALS:
- Plagiocefàlies i altres deformitats cranials.
- Marxa tardana més enllà dels 16-18 mesos.
- Manca de moviment espontani reiterat en demandes familiars o de
les llars d’infants.
- «Detallisme» amb les mans, subtilitat en l’exploració més enllà de
l’exploració més grossa (obligatori > 15 m).
TEA
Discapacitat cognitiva i
intel·ligència límit.
Discapacitat sensorial
subtil.
Tendències de personalitat
i aspectes de salut mental:
ansietat, obsessius...

11. !!Visió personal subjectiva i mínima basada en
retrospectives dels casos!!
LLENGUATGE i COMUNICACIÓ:
- Mutismes (mutisme selectius).
- Argot excessivament allargat
- (més enllà dels 18/24 mesos)
- Llenguatge «adultitzat», «de padrí».
- Estructures de frases tardanes, intercanviades
- (estructura) o dificultats en teixir discurs explicatiu.
- Excessiva interpretació en imatges o manca de
Comprensió de les imatges.
- Dificultats de comprensió de preguntes o aspectes interpretatius bàsics.
Discapacitat intel·lectual i
intel·ligència límit.
TEA (Asperger- No
especificats).
TEL.
Dificultats d’aprenentatge:
Dislèxia, ...
Trastorns de la regulació:
comportament, vincle...
Sensorials.
Tendències de personalitat.

12. !!Visió personal subjectiva i mínima basada en
retrospectives dels casos!!
COGNICIÓ I ALTRES PROCESSOS
PSICOLÒGICS.
No reactivitat de les neurones mirall. Posteriorment,
dificultats en la imitació bàsica («Tat», tancar ulls...).
Permanència de l’objecte tardana
(més enllà dels 13- 14 m).
Inatenció marcada des de sempre i no millorada. Impulsivitat i exploració sense
finalitat.
No evolució a la simbolització (manca de pas del joc paral·lel (12 m) al joc simbòlic
i compartit (24 m)).
Manca de comprensió de patrons motrius, personals... (cap als 36 m).
Discapacitat intel·lectual i
intel·ligència límit.
TEA.
TDAH.
TEL.
Dificultats d’aprenentatge:
Dislèxia, ...
Trastorns de la regulació.

13. !!Visió personal subjectiva i mínima basada en
retrospectives dels casos!!
SOCIALITZACIÓ I EMOCIONS.
Absència o retard en l'adquisició dels gestos
bàsics d’imitació (adéu, «bravo»...).
Excessiva inexpressió emocional.
Manca d'ansietat de separació evolutiva
( més enllà dels 12 m).
Irritabilitat excessiva i dificultat de regulació important.
Adhesions a patrons i rigideses necessàries per funcionar
VS desinterès per temes diaris.
Desinterès per la presència d’altri (mirada que travessa) (des dels 12 m).
Discapacitat intel·lectual i
intel·ligència límit.
TEA.
Trastorns reactius a la
vinculació- Riscs familiar i
social.
Dificultats sensorials.
Retards del llenguatge-
TEL.
Trastorns de la regulació.
Futuribles dificultats de
salut mental.

14. !!Visió personal subjectiva i mínima basada en
retrospectives dels casos!!
PSICOLÒGIQUES i D’EXPRESSIÓ CORPORAL.
Allargament de l’etapa de rebequeries més
enllà dels 3 anys i mig.
Alteracions del son i l’alimentació continuades
o cícliques i incapacitants.
Hipercinèsia.
Autoagressions i manca de consciència del dolor
o de respecte al propi ser.
Retencions, retards en l'adquisició dels esfínters
Discapacitat intel·lectual i
intel·ligència límit.
TEA.
Trastorns reactius a la
vinculació- Riscs familiar i
social.
Trastorns de la regulació
conductual, emocional, de
l’atenció...
Futuribles dificultats de
salut mental: emocionals,
de conducta.
Trastorns d’expressió
corporal complicats: enuresi
i encopresi.

15. !!Visió personal subjectiva i mínima basada en
retrospectives dels casos!!
ALTRES
Germans amb discapacitat/ trastorns del
desenvolupament.
Famílies hiperdemandants.
Mares amb depressió post-part.
Prematuritat.
Dificultats del part i puerperi.
Conflictivitat i violència.
Adopcions i acolliments familiars.
TEA.
TDAH.
TEL.
Dificultats d’aprenentatge:
Dislèxia, ...
Trastorns de la regulació.
Discapacitat intel·lectual i
intel·ligència límit.
Trastorns reactius a la
vinculació.
Trastorns emocionals.

17. INFANT
I
FAMÍLIA
?
DIAGNÒSTIC
POTENCIACIÓ
ÚNIC EQUIPATENCIÓ AL
DOL
GRAU D’INSIGHT
FAMILIAR

19. • Conseqüències familiars per la discapacitat o l’arribada al
CDIAP:
• Incertesa.
• Dol.
• Por.
• Futur.
• Canvis sistema de família.
Entorns:
• Llar d’Infants- Escola.
• Família extensa.
• Consultes i serveis variats: SSB, Salut...

20. • Programes específics d’atenció a famílies:
• Perfil de fortaleses parentals davant del diagnòstic de
trastorn del desenvolupament en nens i nenes d’entre els 0 i
6 anys:
Model d’apoderament familiar precoç.
(Miquel Alet Torres, 2017).

21. S’ha descrit un perfil d’habilitats parentals caracteritzat
per:
Agressivitat.
Independència.
Capacitat de resolució del dol.
Capacitat de resolució de problemes.
No obviar els aspectes d’autoestima i empatia, i de
treball en equip.
L’enfocament de la potenciació, la parentalitat positiva i
les capacitats ens permet treballar les habilitats de forma
proactiva i positiva.

22. • S’ha descrit un Perfil de fortaleses de caràcter que segueix
una línia que podria ser homogènia, basat en:
Integritat.
Esperança.
Perseverança.
Equitat.
En altres combinacions el treball en equip, la vitalitat i
la gratitud.
• Les fortaleses han descrit un Perfil de Virtuts descrit per:
Coratge.
Justícia.
Saviesa.

23. • Els perfils descrits ens permeten crear accions i
intervencions pròpies per orientar i donar suport
als pares i mares en el procés d’estada al CDIAP
durant la primera infància.
• Valorem que, lluny de programes habituals, un programa
específic concretaria actuacions en les situacions
especials de Trastorns del Desenvolupament.
• Dol, pèrdua i trastorn del desenvolupament poden ser inclosos en
paradigmes com la parentalitat i la psicologia
positiva.

24. • Els progenitors i cuidadors poden ser focus
d’atenció «REAL» lluny de ser només elements de suport.
• Caldrà crear un protocol d’avaluació de les
fortaleses i les habilitats parentals per ajustar el
model a cada cas concret.
• Els equips sanitaris i resta d’equips socials hi
estaran implicats per crear l’Equip Únic. Formar-
los, ajudarà en l’efecte global d’atenció als Trastorns del
Desenvolupament.