en la presentacion no me ha sido posible subir los videos. los enlaces funcionan si lo bajas. Mas que una presentación, es una material digital de consulta y autoaprendizaje.
A continuació, presentem la nostra Unitat Didàctica mediada per la tecnologia digital, corresponent a l'assignatura Disseny, Creació i Avaluació d'Activitats Mediades per la Tecnologia Digital, que tracta sobre els animals vertebrats.
en la presentacion no me ha sido posible subir los videos. los enlaces funcionan si lo bajas. Mas que una presentación, es una material digital de consulta y autoaprendizaje.
A continuació, presentem la nostra Unitat Didàctica mediada per la tecnologia digital, corresponent a l'assignatura Disseny, Creació i Avaluació d'Activitats Mediades per la Tecnologia Digital, que tracta sobre els animals vertebrats.
Quin paper poden jugar els pares alhora de fer els deures, en els exàmens, i al rebre les notes?
Quines actituds dels pares prevenen el fracàs escolar?
Com exercir l'autoritat sense ser autoritari?
Què hi ha darrere la mandra?
Com educar en la cultura de l'esforç?
Quin paper hi juga l'afectivitat en tot plegat?
Document introductori per a tractar els NESE per DEA a l'ensenyament d'adults. S'ofereixen explicacions i pautes bàsica per dislèxia, disortografia, disgrafia, discalcúlia, TDA i TDAH. És una eina per a poder portar a terme adaptacions senzilles que millorin l'aprenentatge de l'alumne.
2. Objectius
Que els professionals que treballen amb nens amb TEA siguin
capaços de plantejar-se que tenen davant un infant amb
característiques específiques que hauran de conèixer a fons abans
de prendre algunes decisions.
Treballar des de l'escolta l'adaptació al context, oferint al nen un
món organitzat, comprensible i segur, treballant la comunicació, la
planificació, la flexibilitat i l'autorregulació.
Establir rutines diàries molt clares i senzilles introduint elements
visuals (fotos, símbols objectes..) i utilitzant eines d'estructura i
comprensió del temps (calendaris, horaris, agendes...).
3. L’autisme
L’autisme és un trastorn que afecta alguns nens que
mostren dificultats en crear relacions socials
adients, desenvolupar una comunicació adequada
i la característica principal del seu pensament és la
inflexibilitat.
4.
5. Dificultats a l’escola
Alumnes TEA Mestres i professors Famílies
• Canvis de les
activitats habituals
(festes,
imprevistos,substitucion
s, entorns massificats,
sortides.)
• Entorns poc
estructurats: pati,
menjador, estones
lliures...
• Accés al currículum i
nivell d’exigència.
•Pors i obsessions.
•Gestió emocional.
•Interessos restringits.
•Inclusió dins el grup
•Conductes poc
adaptatives: ,
agressivitat vers els
altres...Autolesions.
• Sentiment de
solitud.
• Desconeixença del
trastorn i les seves
necessitats educatives
associades.
• Poca gratificació.
• Estrès.
• Dificultats
d’acceptació del
diagnòstic.
• Sensació
d’incomprensió i
solitud.
6. Necessitats
Alumnes TEA Mestres i professors Famílies
•Marc de referència
clar i estable.
•Continuïtat dels
referents.
• Metodologies
d’aprenentatges
basades en les seves
necessitats.
•Límits flexibles.
•Comprensió.
• Estones de respir.
•Control de l’entorn
per minimitzar estrès,
pors,...
•Treball d’equip per
compartir criteris i
“protocols”.
•Assessorament i
orientació externa.
• Col·laboració amb
altres professionals.
• Necessitat de
validació de la tasca
docent.
•Valorar el moment
en que es troben.
•Sentir propera
l’escola en l’ajut al
alumne/a.
•Actitud oberta i
comprensiva.
•Contacte continuat.
7. Fonamentació de la intervenció
educativa
(recordatori)
Basada en:
• La interacció de l’alumne amb el seu entorn.
• A partir de:
• El coneixement
i
• La comprensió de l’infant.
• A través de:
• La relació.
• L’adaptació de l’entorn.
• Prioritzar els objectius relacionats amb els trets
específics.
• L’acció tutorial: característiques del tutor
8. Objectius a treballar
• Hàbits d’autonomia.
Animar a fer les coses per si sol.
• Comunicació i llenguatge.
SAC. Ajuts visuals, vocabulari, frase, fer servir la
sobreinterpretació
• Habilitats socials.
Treball amb els companys (ensenyar abans)
• Habilitats de joc.
Ensenyar a jugar i a seguir les normes.
• Inclusió escolar.
Oferir oportunitats de participació significatives
i gratificants.
• Interessos personals.
Tenir-los en compte quan es planteja una activitat i anar
introduint de nous
• Comportament.
Moltes vegades el comportament desajustat és fruit de
l'adaptació a l’entorn.
9. Adaptació de l’entorn
• Estructurar l’espai i el temps.
• Crear rutines en les seves activitats quotidianes.
• Oferir claus ambientals que l'ajudin a anticipar el que vindrà
o el que ha de fer .
• Introduir els canvis de manera progressiva i anticipadament.
• Pautar la conducta, sempre ha d’obtenir les mateixes
conseqüències.
• Anar posant paraules a allò que li està passant.
• Entendre a l’alumne com a persona que és i intentar
comprendre el seu punt de vista.
10. Habilitats i punts forts
- Metodologies -
• Raonament visual i espacial ……………..
• Memòria per detalls ...........
• Sentit d’ordre i justícia
• Gran coneixement d’àrees d’interès específic
• Informació recollida de la família
• ..............
11. Eines de treball
• Acollida.
– Principis de curs.
– Començament de la jornada escolar (estat emocional)
• Anticipació.
• Estructuració. Introduir ajudes visuals
• Seqüenciació.
• Estones de respir.
– Per ells l'aprenentatge representa un esforç, diferents
formes d’aprendre.
• Ús del reforç positiu.
– Dins la tasca escolar.
– Oferir tasques que siguin satisfactoris, que responguin als
seus interessos i pugui aconseguir èxit.
12. Consells per ensenyar 1
Problemes d’organització.
Proporcionar-li ajudes visuals (textos, gràfics, dibuixos...)
Problemes amb el pensament abstracte i conceptual.
Evitar els comentaris i les preguntes imprecises. Ser el més
concret possible.
Augment de comportaments poc habituals i difícils pot indicar
un augment de l'estrès.
Deixar-lo sortir de classe i ensenyar-li com tornar a entrar.
Convé que tingui un “lloc segur” o una “persona referent”.
13. Consells per ensenyar 2
Comportaments poc adequats.
No interpretar els problemes de gestió de la conducta com
una
cosa personal. No són pràcticament mai capaços de ser
manipuladors.
Interpretació literal del llenguatge.
Evitar dobles sentits, sarcasme, renoms afectuosos,
modismes...en la comunicació diària però ENSENYAR
aquest tipus de llenguatge.
No comprèn el llenguatge gestual .
Utilitzar el llenguatge oral per assegurar la seva
comprensió.
14. Consells per ensenyar 3
Sembla que no aprèn una tasca.
Desglossar-la en tasques més petites i/o introduir-la per
altres
vies sensorials.
Sembla que no entén el que se li diu.
Evitar la sobrecàrrega verbal. Usar frases més curtes.
Recórrer a
suport gràfic. Verificar sempre la comprensió.
Es mostra ansiós quan hi ha canvis.
Preparar els canvis de rutina i les novetats ambientals amb
l’alumne. La seqüenciació escrita i/o visuals pot ser útils.
Flexibilitat: si no es pot fer, no passa res.
Per ajustar la “programació”.
Flexibilitat no és igual a permissivitat
15. Consells per ensenyar 4
Alguna cosa li molesta.
Alguns estímuls visuals o auditius poden ser escassos o massa
intensos. Cal tenir present que la seva percepció pot no ser
idèntica a la nostra.
Si les preguntes o arguments verbals són repetitius.
Respondre de forma continuada o discutir no elimina mai la
conducta. Usar estratègies alternatives: demanar que ho posi
per escrit (tant la pregunta com la resposta), demanar que ell
mateix respongui...
Si un missatge pels pares és important.
Assegurar-se personalment que el rebin. Es molt important
la comunicació precisa i continuada amb els pares.
16. Consells per ensenyar 5
Si s’ha de treballar en parelles o grup.
Decidir una forma d’organitzar els grups aleatòria o dirigida,
però que no posi en evidència el poc interès que els altres
poden tenir per l’alumne.
El treball en grup o per parelles els convé de forma especial.
Avaluar les habilitats.
No donar res per suposat. Les habilitats poden tenir un
desenvolupament heterogeni i molt discrepant.
Que no conegui com fer un canvi de monedes no vol dir que
no pugui resoldre un problema d’àlgebra.
17. Claus visuals
Les claus visuals afavoreixen:
– L’autonomia
– La comprensió de l’entorn.
– L’anticipació.
– La realització d’activitats.
– La planificació.
– La comunicació.
– La regulació d’alteracions conductuals.
– La comprensió de situacions socials i d’aspectes no
visibles.
18. Seqüència d’una rutina
• Rutina d’entrada:
– Entrar.
– Saludar.
– Penjar-se la motxilla
– Posar bata
– Cordar.
– Seure a la rotllana.
19. Horari individual
– Situat a una àrea sempre accessible
– Prediu les tasques i anticipa canvis, ON, QUAN i QUÈ
– Millora la comunicació
– Sistema símbols visuals: objectes, fotos, icones, escrit.
– Individual, depèn del nen, longitud, tasca
Tasca 1 Tasca 2
Activitat
lleure