2. PER A DESCRIURE UN PAISATGE, CAL FER
REFERÈNCIA A...
PAISATGE
•
•
•
•
•
Quin moment del dia és
(matinada, migdia, tarde,
capvespre...)
Quin temps fa (si fa sol, si hi
ha núvols, si plou, neva o fa
vent...)
Què hi ha ( si hi ha arbres,
muntanyes, rius, cases,
pobles... i com són)
Quina època de l’any és
(primavera, estiu, tardor,
hivern)
Quins personatges hi ha
(persones, animals...)
LLOC
MUNTANYA
NATURAL
DE MAR
DE MUNTANYA
URBÀ
POBLE
CIUTAT
JARDINS
CARRERS, PLACES
EDIFICIS,CASES...
3. QUÈ HEM DE FER ABANS?•
• Que vol dir ?
És explicar, a partir de paraules, els elements que hi
ha, com estan situats i com són.
• Quines característiques et criden més l’atenció?
• Fixa’t en els detalls del paisatge. Quins t’interessa
destacar?
• A quin lloc situaríem aquest paisatge?
• A quina estació de l’any creus que correspon?
• Quines sensacions et produeix aquest paisatge?
• Escull un exemple de l’annex i fixa’t com fa la
descripció del paisatge.
4. QUÈ HEM DE FER DURANT?
1. Observa com és el paisatge que vols descriure i fixa’t
en tots els detalls.
2. Escull aquelles característiques que vulguis destacar: la
forma o el color dels elements que hi ha , les olors, els
sorolls que s’hi poden sentir.
3. Ordre espacial: pots començar a descriure de les coses
més llunyanes a les més properes, o a l’inrevés; o bé,
d’esquerra a dreta, o de dreta a esquerra.
4. Redacta el text de manera ordenada : pots anar de les
característiques generals ( paisatge de mar, de
muntanya; si és hivern o primavera,...) als trets més
particular ( tipus de flors que hi ha, olors, sorolls que
sents i com et fa sentir ( a gust, tranquil, content, trist,
amb ganes de cantar, de saltar,...)
6. MODELS DE DESCRIPCIONS:
• Llac de Sant Maurici
L'estany semblava un mirall. El sol
lluïa al seu damunt amb força. Els
Encantats, vigilant, li donaven un
aire esquerp, fantàstic. Els arbres
s'hi atansaven valents, de vegades
ajaçant el tronc per deixar-se besar
per l'aigua. Tots cinc s'havien
quedat embadocats, fins el Dalmau
que tan sovint s'hi arribava. Verd i
blau es repartien l'escena, només
compartien la coloració amb el
blanc. L'atracció de l'aigua
tranquil·la, aquell raconet de neu
eterna, allà dalt, espiant...
Maria Barbal, La mort de Teresa, La Magrana.
7. EL CASTELL
Entre la boira, que
començava a aclarir-se,
vaig pogué albirar un
castell grandiós, amb tot de
torres coronades per
teulades vermelles i
punxegudes. Al capdamunt
de la torre més alta, hi
voleiava una senyera.
El castell era dalt d’un turó
no gaire alt de roques
grises.
8. Davant de la meva vista hi ha, a primer terme, un rostoll
que un pagès petit i saltironejant llaura amb un lent
coble de bous. Més enllà del rostoll hi ha un camp
d’alfals, d’un verd una mica aspre, lleugerament tocat
per sobre de la flor de l’herba, que és malva i morada. al
costat d’aquest camp, en el mateix repeu del pujolet, hi
ha una vinya que el sol de setembre daura i rovella.
Sobre aquesta perspectiva apareix una gran masia a
quatre vents, de pedra madura, amb un teulat de frontó
triangular.
PLA,J. A pagès. Barcelona: Destino, 1975
9. De la plaça es veia tot el panorama de la badia. Hi passava moltes hores
mortes, encantat. a l’horitzó de ponent, entre fums, es veia el cap de Tossa,
d’un color de vinagre, i dins de la badia, la platja d’Aro, que era com una
pinzellada de color de safrà sobre el verd espès i moll dels pins, un
roquisser, en el qual bullia l’escuma i la torre Valentina, antiga torre de
senyals. Després, la terra s’enfonsava en una vall plena de pins que
arribaven fins a la banda de tramuntana de Palamós. Entre els pins i les
primeres cases hi havia uns horts amb quatre llegums, una figuera amb un
oriol groc i estilitzat.
PLA, J. El Quadern Gris. Barcelona: Destino, 1966.
Vaig donar un tomb pel barri dels pescadors. Els carrers són costeruts i
estrets, empedrats amb els palets de la iera posats en punta, que és
l’empedrat d’abans que la gent portés sabates, l’empedrat de l’època de les
espardenyes. L’abundància de gàbies amb animals domèstics, la profusió
d’arreus de pesca i de caixes de peix i alguna cabra que divagava pels
carrers encara els estrenyien més. Davant de moltes cases hi ha una parra,
com en el vell Cadaqués. La humitat que havia caigut aquells dies feia que
el carrer fos relliscadís, que hi hagués un cert fanguet.
PLA, J. Contraban.
10. Quan ja sóc al coll, i el camí es fa pla i enlairat, veig que la vall
s’eixampla, es converteix en una mena d’altiplà, solitari, silenciós,
amb llum intensa. De tant en tant, al marge de la carretera, hi ha un
arbre que projecta una petita clapa d’ombra i són dos segons que
ajuden a refrescar l’ànim.
Al fons d’una recta molt llarga es veu un poble, que deu ser Prat de
Comte. Quan hi sóc més a prop , m’esglaia veure una carretera que
s’enfila molt dretament per la serra, però no hauré de pujar més, per
ara, és el ramal que va a Bot.
L’aproximació a Prat de Comte és còmoda, i la visió del poble,
abans d’entrar-hi és suggestiva, perquè sembla petit, no esgarrat
per construccions modernes, d’aspecte molt rural. La terra té color
de casa, les cases tenen el color de la terra.
ESPINÀS, J.M. A peu per la Terra Alta.
Ed.Barcelona: La Campana, 1989
11. Entre una espessor d’arbres es veia una casa. Una casa fora poble, aïllada,
voltada d’una gran extensió de terreny llis com el palmell de la mà. Al davant tenia un
jardí ple de tulipes, i de rosers amb les primeres roses del mes de juny. Els arbres
eren til·lers. Ran de reixa, abocat a la carrertera, hi havia un mur de baldres amb flors
roses i vermelles. A la dreta de la casa s’estenia un camp de pereres baixes, grans
fins on la vista no arribava.
La casa tenia un pis i la façana mirava en direcció a Orleans. Al darrrere hi
havia un garatge, un cobert per als safareig,, per a les eines, per a la llenya ja
apilada i tallada. Sota el teulat hi havia un rellotge de sol.
Mercè Rodoreda. Orleans, 3 quilòmetres.
12. PAUTA
PER
ESCRIURE
•
•
•
•
•
•
•
Com és el teu llit? (alt, baix, gran, petit, de fusta, de ferro...)
Si hi ha cadires, coixins, catifa, com són? , de quins colors?
Hi ha calaixera per posar-hi llibres? Com és?
Si hi ha calaixera, armari, tauleta de nit, escriptori..., com són?
Què hi ha penjat a les parets? (quadres, pòsters, mapes...).
Com és la finestra? Hi ha cortines o persiana? On dóna la
finestra? (al carrer, al jardí, a una terrassa...).
VOCABULARI QUE ET POT AJUDAR:
APARELL DE MÚSICA, DESPERTADOR, EDREDÓ,
GUARDIOLA, JOCS, LLIBRERIA, LLIBRES,
LLUM DE SOSTRE, LLUM DE TAULA, NINES,
NINOTS DE PELUIX, ORDINADOR, PENJADOR,
PRESTATGES.
13. L’HABITACIÓ DE LA CLARA
És una habitació no gaire gran però molt acollidora. Tots
els mobles són de fusta de pi i damunt el llit tres nines
de drap festegen amb un lleó de pèl llarg i brillant. La
finestra està guarnida amb cortines de ratlles roges,
blanques i verdes, de la mateixa roba de què és fet el
cobrellit. Sota la finestra hi ha la taula de treball de la
Clara i al costat mateix un gran bagul de vímet ple de
jocs, capses i mil rampoines.
A l’altra banda, a l’esquerra de la taula, gairebé al costat
de la finestra, tres prestatges hostatgen llibres de
contes, algun ninot de fusta i una petita ràdio.
MERCÈ COMPANY
14. QUÈ HEM DE FER DESPRÉS?
1. Has seguit les indicacions que t’han donat?
2. Comprova si el teu text segueix l’estructura
marcada.
3. Has fet faltes d’ortografia? (...)
4. Torna a repassar-ho.
5. La presentació del text és acurada? (lletra,
marges, títols, puntuació,...)
6. Estàs content-a amb el resultat final?