Descripció de paisatge 6è

1. L’ILLA
Des de lluny baix començar a veure una illa diminuta però poc a poc s’anava
fent més gran.
S'observaven uns arbres alts i grossos com cases. El cel era blau i clar. Amb
unes muntanyes altes i arrodonides.
Els arbres tenien uns fruits dolços com una piruleta. Hi havien cases fetes de
palla i fusta espectacular ben fetes, Aquell poblet era molt agradable i tranquil .
La muntanya resultava que era un volcà que va erosiona al 1963.
A dins van construir una església força gran que van construir un hospital. El
mar estava molt tranquil , hi havien onades Super tranquil·les.
Les fruites dels arbres estaven amargues i et podien cremar la llengua per
complet.
I havia unes flors diminutes i suaus d’un color groc molt intens. Però el què em
va cridar l’atenció eren els rius d’aquella ciutat tan transparents. Eren
llarguíssims i amb una aigua força fresca com si hagués vingut de les altes
muntanyes.
L’experiència va ser molt bona.
DANI

2. UN LLOC PER VIURE
A través de la boira es contemplava un bosc frondós ple de sequoies gegants,
de les més grans del món.
Les sequoies, de tronc corpulent i fulles verdes i humides deguda a la tempesta
d’aquella nit, arribaven fins a l’infinit cel blau enrogint-se pel pas del temps.
Al frondós bosc una tribu celebrava l’arribada de l’estiu.
Més al fons s’il·luminava una lluentor reflectida en el llac ple de peixos de
colorins. L’aigua era transparent el que significa que el riu estava net. Més al
fons hi havia una gran cavitat que entrava en una gran i puntiaguda jove
muntanya verda . Allà hi havia un bonic però vell poble on s’observava un remat
d’ovelles amb el seu cuidador acompanyat del seu atent gos pastor australià.
També es veia un riu que acabava al llac de peixos. Allà era on els pescadors
agafaven els peixos per menjar-se’ls i també les dones per agafar aigua.
S’observava un pi alt i bonic dalt de tot sembla que toqués el cel.
Vaig seguir mirant i veient ocells emigrant bonics com una flor i elegants com
una papallona.
Al fons de tot una gran serralada seguia sense parar fins al punt on es veia un
camp de poncelles vermelles.
L’ambient era molt agradable i càlid. Un lloc perfecte per viure.
CARLA

3. EXCURSIÓ EN FAMÍLIA
Al llevar-me vaig veure per la finestra un cel blau i lluminós. Era un dia
d’excursió en família.
Dins el cotxe es veia un petit poble silenciós i tranquil amb antigues i petites
cases fetes de pedra. Al costat s’apreciava un llarg i transparent riu. Es podien
observar les roques petites i algunes més grans. Al final es podia veure com
s’acabava el riu i s’ajuntava amb la serena i ondulada mar. L’aigua colpejava
contra les roques mentre sortia escuma blanca.
Al costat de les muntanyes hi havia un grandiós camp groc, viu i florit amb
vistoses i boniques flors. Era un camp de fruites dolces, meloses, rodones... i
de molts colors: blaves, liles...
Entre la boira es veia un petit turó, a dalt hi havia un castell murallat. Les seves
torres eren grans, altes i arrodonides. Les finestres tenien forma d’estrella. Es
podia veure un camí majestuós de rajoles groguenques resseguit de pedres
blanques i brillants, semblaven diamants.
Al final del camí hi havia una porta que conduïa al castell de color negra amb el
pom d’or. A les puntes de les torres hi havia figuretes en forma de lleó i cos
humà. Les estàtues eren de color gris i platejat però els ulls eren diferents; de
color vermell brillant i lluent com un vidre transparent.
Era un paisatge primaveral i matinal amb els raigs de sol reflectits al mar.
NAI

4. LA MANSIÓ
A la matinada, a través d’uns arbres,vaig observar alguna cosa grandiosa. Vaig
anar cap allà travessant un bosc secs amb arbres alts i gruixuts. Vaig trobar un
camp florit. Vaig anar cap una mansió il·luminada molt moderna. Vaig trucar a la
porta i no hi havia ningú. Vaig tenir molta sort perquè la porta estava oberta.
El menjador era molt gros i brillant. Finalment vaig marxar però no trobava la
sortida. Poc després vaig descobrir un arbre que semblava un gratacels amb
escales. Se’m va ocórrer una idea: pujar per les escales i poder veure la meva
casa. Malauradament hi havia un cartell on deia que pujar-hi costava 1.000.000
€.
No tenia diners i li vaig dir al guàrdia que li donava la meva mansió si amb
deixava pujar. Em va dir “val”. Vaig pujar i vaig veure la meva casa.
Finalment, vaig arribar a casa amb la meva família.
ALEJANDRO

5. ALASKA
Esperit Salvatge
Un dia que anava passejant amb la meva gossa vaig veure un cel blau clar molt
serè. Et feia estar enamorat. L’oxigen era fresc i descontaminat. Els arbres
envaïen les muntanyes altes, verdes i espesses.
Els arbres joves i frondosos tenien el tronc corpulent. Alguns arbres estaven
plens de fruites rodones i dolces. Hi havia molts camps verds i florits. Al final del
camp es veia una ciutat agradable, tranquil·la i silenciosa.
La ciutat era històrica, les cases eren antigues, petites i semblants a les de la
prehistòria.
Per la muntanya baixava un riu llarg i transparent molt net on es veien els
peixos. Al costat del riu estava tot florit. Les flors eren suaus i boniques. El riu
desembocava en un mar, seré i tranquil. Tenia un blau transparent.
El més bonic va ser veure tants animals. El paisatge em va enamorar per
complet.
Aquest paisatge es diu: Alaska!!
BASY

6. Cavall Bernat de Montserrat
Des de d’alt del Cavall Bernat de Montserrat es veu un paisatge esplèndid amb
arbres alts i bonics. Al fos, una casa gran i maca i al seu costat uns camps
cuidats.
Vaig per agafar les galetes i, a una mica més amunt del municipi, observo uns
núvols grisos. Si em giro una mica més veig tot Terrassa. Allà me n’oblido.
A dalt d’una de les muntanyes veig un senyor que sembla que ens observa
Després veig una noia que ens saluda.
Els colors de les muntanyes són d’un color gris i m’encanta perquè tan sols
està a deu minuts amb cotxe de Terrassa.
Després de tant suar dinem a l’ombra, i desprès d’una excursió fins a baix
suant i fastigosos, desitjava la dutxa que m’esperava a casa. Oh, que bé una
dutxeta frasqueta! per després anar a berenar al parc Vall paradís a jugar una
estoneta Terrassa.
BETH

7. AL BEN MIG DE LA PRIMAVERA
Fa un dia calorós i estic de vacances a Màlaga amb la meva família en una
caseta de fusta. Davant tinc un paisatge maquíssim.
Estic amb la meva família al mig de la natura. Hi ha muntanyes arrodonides i
verdes. Em situo en una fila de casetes de fusta. Són baixetes, modernes i
petitones i estan situades al costat del llac tocant l’aigua.
El llac és ampli, transparent, blau, cabalós, net, fred i no gaire fondós. Al mig,
cap al fons, hi ha un creuer molt gran. Té moltes finestres i està ple de turistes.
A dalt de tot del creuer hi ha una piscina esplèndida i arrodonida. A prop d’allà
hi ha para-sols i hamaques.
El cel és blau, clar i lluminós i no hi ha cap núvol. Com més lluny mires més clar
es veu el cel. És un paisatge esplèndid, molt lluminós i verdós.
A les muntanyes hi ha arbres frondosos i baixos coberta de flors de molt
colors: blaves, liles, vermelles, grogues... són oloroses i sembla que estiguin
perfumades.
Estic al ben mig de la primavera. Fa molt calor i s’olora a natura.
Aquesta tarda aniré amb el creuer. Són unes vacances súper boniques.
DANIELA

8. Gàmbia
En terres africanes, viatjant per Gàmbia, he vist el meu poble, Numuyel.
Fa molta calor. El paisatge és molt agradable. S'observava molta multitud de
gent. Al terra hi ha molta brossa, contaminació.
Els carrers són bastants estrets. Les persones són una mica brutes i es poden
observar camps grans i alguns de secs. La majoria són fèrtils on planten blat,
cacauets i moltes coses.
Les botigues són molt petites però on vivim nosaltres està tocant el bosc. Hi ha
molta brutícia i plantes mortes. Però a la ciutat, com us he explicat, hi ha molta
multitud i moltíssima més contaminació.
Un dia vam anar a Bacao amb un amic que està allà a Gàmbia. Amb el germà
d’en Mahamadou, En Biagy. Vam anar a un poble anomenat Bacao. Vam entrar
amb un cotxe molt antic i vell, no m’agradava gens.
Quan vam arribar vam anar el camp més gran de Gàmbia. Era força gran i
semblava com si no estigués regat. Quan vam sortir vam anar a un lloc que hi
havia cocodrils però no es veien molt bé perquè estaven dormint. Els hi vam
tirar una pedra i es va espantar. Era grandiós i vam estar molta estona.
Després vam marxar a casa. Per cert, no he parlat de les cases. Les cases
estan brutes quasi durant molt de temps. Moltes tenen mango per plantar,
també el cacuet o el blat de moro. Gàmbia és un lloc molt bonic.
BUBA

9. UN VIATGE AMB HELICÒPTER
Des d’aquell paradís ennuvolat es veia un estadi ple de caps amb un zig-zag
d’espurnes lluminoses i jugadors corrent pel camp. Però això només va ser un
instant. Poc a poc s’anava cobrint el cel i la boira s’anava escampant. De sobte,
vaig veure un cim bastant alt. Semblava un edifici però era la torre de Glòries.
Ens vàrem anar desplaçant fins a sortir de Barcelona. Vam veure cel amb un
blau fosc i intens inacabable durant dos minuts.
Ja a Calella,es veia una mar tranquil·la i neta. Quadrats i rectangles es veien
des d’aquell paradís, com a molt, algun camp de conreu. També algun estany o
riu amb força pedres gegants... De cop i volta, va passar un conjunt d’orenetes
per sota nostre. Era al·lucinant. Et senties com si poguessis volar i et creuessis
amb els teus amics. Per acabar, vam anar a Sant Iscle de Vallalta, un poble
tranquil, petit i molt acollidor. Vam passar per sobre d’una muntanya molt
arrodonida i molt verda amb moltíssims arbres. S’escoltava el cant dels ocells i,
de sobte, es va escoltar un tret, cosa que em va fer reflexionar. És cert que era
un paisatge ric en flors i animals, un paisatge molt calorós i humit.
Un poble i una ciutat són paisatges molt diferents. Vet aquí la prova..
VÍCTOR S

10. DESCRIPCIÓ DE SANT ISCLE
M’agrada estar a Sant Iscle de Vallalta. Està amb els meus amics i amigues.
M’agrada estar a l’escola Dones d’aigua i anar a la piscina i a la platja a jugar
amb els meus amics i amigues.
M’agrada mirar el televisor i m’agrada anar a la classe.
M’agrada estar a la biblioteca.
M’agradaria anar a l’institut.
M’agrada molt la fruita.
MAHAMADOU

11. EL NETER
El Neter és un paisatge de color vermell, cases taronges i tocs blancs amb
muntanyes negres al fons. S’observen moltes cases, mansions i la casa del
president que és la casa més gran del poble.
No hi ha aigua només menjar que l’has de dur tu. És com una ciutat barrejada
entre ho antic i ho modern a l’hora. A les afores del poble hi ha un mar molt petit
fet de lava amb molts minerals foscos. Sembla contaminat però en realitat no
ho està.
No hi ha escoles ni cotxes però si petites barques que et permeten anar per la
lava.
El més interessant és que diuen que hi ha un camp conreat per un pagès que
es diu José Luís i que era l’avi de l’expresident . Alguns diuen que va morir però
ningú ho sap segur i tampoc s’atreveixen a anar a investigar-ho.
Recordo perfectament que aquesta vista la vaig descobrir fa 3 anys caminant
pel bosc.
FI
BORJA

12. EL NOI PERDUT
Quan tornava de pescar vaig veure una illa antiga i molt petita amb muntanyes
al darrere.
No hi havia res que tingués vida. Cases amples, altes i abandonades. Un cel
cobert de núvols vermells a conjunt amb el mar. Darrere les cases unes
muntanyes com gratacels de 144 pisos.
Ens vam dirigir cap a ells i pel camí ens vam trobar a un noi que ens va dir que
a la muntanya hi havia una bruixa. De sobte ens vam girar i vam veure una
preciosa posta de sol amb els núvols de color taronja pel sol.
Ens vam quedar fins que es va fes fosc acompanyats de la lluna plena. Els
estels passaven ràpidament com estrelles ben grogues, com el sol que ja
s'havia marxat d’aquell cel tan bonic.
L’andemà vaig veure una preciosa matinada amb el sol reflexat a mar.
Seguidament, vaig anar a pescar peixos però amb el reflex del sol no veia res.
Anava a caçar amb les mans i sense barca . Vaig anar a la muntanya a buscar
el noi a veure si tenia una barca. Em va dir que ell no en tenia però al nord de
la illa en trobaria. Vaig anar i vaig tardar 3 hores en arribar. Ja tenia gana. Vaig
veure una casa i em vaig dirigir corrents. Vaig trucar a la porta i no m’obria
ningú. Vaig entrar per mi mateix i vaig observar la barca. La vaig agafar i me la
vaig emportar cap a la platja. Allà vaig fabricar una llança amb un pal, una
pedra i una liana.
RUBÉN

13. LA BRUTÍCIA
Era una ciutat molt gran, el cel era blau i molt lluminós. Tenia unes cases molt
petites i algunes eren una mica altes, però no gaire. Hi havia un riu que
passava entre mig de les cases. Era una mica fons però no gaire alt.
L’aigua que baixava era de la muntanya. Una muntanya molt gran i estava
nevada. Des d’allà es veia a la gent com baixava esquiant. Les carreteres
estaven fetes mal bé i alguns cotxes punxaven les rodes perquè els nens
tiraven molta brutícia , com per exemple xinxetes, llaunes, ampolles, etc...
La gent vella anava pel carrer i tenia molt de fred perquè feia rasca. Els nens
anaven al parc a jugar a pilota. Alguns es queien i es feien mal i marxaven
plorant .
VÍCTOR GALLEGO