Una selecció de les idees més importants del llibre de Yuval Noah Harari: Sàpiens. Una breu història de la humanitat.

1. Revolució Cognitiva, ficció i
humanització.
(Yuval Noah Harari, Sàpiens. Una breu
història de la humanitat)

2. índex

3. Origen de les normes socials

4. Origen de les normes socials

5. Origen de les normes socials

6. Origen de les normes socials

7. Origen de les normes socials
Considerem com a evidents
aquestes veritats: que tots els
homes són creats iguals i que són
dotats pel seu Creador de certs
drets inalienables, entre els quals
hi ha el dret a la vida, a la llibertat i
a la recerca de la felicitat.
Segons el codi, les persones estan
dividides en dos gèneres i en tres
classes. Els membres de cada gènere i
classe tenen un valor diferent. La vida
d’una súbdita val trenta sicles de plata i
la d’una esclava, vint sicles de plata,
mentre que l’ull d’un súbdit en val
seixanta.

8. Origen de les normes socials
• Les societats basades en
les normes socials, tant
en el codi d’Hammurabi
com en la Declaració
d’Independència dels
Estats Units, són
productes de la
imaginació humana,
basades en mites
compartits i en principis
que no tenen validesa
objectiva.

9. Origen de les normes socials
• En quin sentit els éssers humans són diferents entre si?
En quin sentit, són iguals?
• Hi ha alguna raó que permeti justificar de forma
objectiva que una d’aquestes afirmacions és millor que
l’altra?
• Segons Harari, només ens ho pot justificar la força que
poden tenir en la imaginació de la gent que hi creu.
• Tant els creients en una o en una altra afirmació utilitzen
la mateixa lògica: “Creiem en aquest principi perquè a
partir d’ell podem crear una societat més estable i més
pròspera”.

10. La Revolució Cognitiva

11. La Revolució Cognitiva
Què és la Revolució Cognitiva?
• L’aparició de noves maneres de
pensar i comunicar-se, fa entre 70.000
i 30.000 anys.
• La hipòtesi més acceptada afirma que
unes mutacions genètiques
accidentals en el cervell dels sàpiens
van alterar les seves connexions, fet
que els va permetre pensar d’una
manera que no tenia precedents i
comunicar-se amb un llenguatge
completament nou.
• Què tenia de tan especial el nou
llenguatge dels sàpiens que els
permetés conquerir el món?

12. El llenguatge dels sàpiens
• La veritable característica pròpia del llenguatge humà no és la
capacitat de transmetre informació sobre els homes o els animals,
sinó la capacitat de transmetre informació sobre coses que no
existeixen en absolut. Que nosaltres sapiguem, només els sàpiens
poden parlar sobre unes entitats que no ha vist, tocat ni olorat mai.
• És relativament fàcil convenir que només l’ Homo sapiens és capaç
de parlar sobre coses que no existeixen realment i de creure’s
coses impossibles. (No podràs convèncer mai un mico perquè et
doni un plàtan prometent-li que tindrà tots els plàtans que vulgui
després de la mort al paradís dels micos.)
• La ficció no ens ha permès simplement imaginar coses, sinó també
fer-ho de manera col·lectiva. Podem teixir mites comuns com ara la
història de la creació bíblica, els mites del Temps dels Somnis dels
australians aborígens sobre la creació del món, els mites
nacionalistes dels estats moderns.

13. El llenguatge dels sàpiens
• Aquests mites confereixen al sàpiens la capacitat
sense precedents de cooperar d’una manera
flexible amb un gran nombre d’individus.
• Les formigues i les abelles també poden treballar
juntes en grups mot nombrosos, però ho fan
d’una manera molt rígida i només amb els parents
pròxims.
• Els llops i els ximpanzés cooperen d’una manera
molt més flexible que les formigues, però només
ho poden fer en grups petits formats per individus
que es coneixen íntimament.
• Els sàpiens poden cooperar d’una manera
extremadament flexible amb un gran nombre de
desconeguts.

14. L’aparició de la història.
• La Revolució Cognitiva és el punt en què la
història es declara independent de la biologia.
• Fins a aquest esdeveniment les activitat de totes
les espècies humanes es podien explicar amb
categories biològiques (gens, hormones,
organismes).
• A partir d’aquest moment el relat històric
substitueix la biologia.

15. L’aparició de la història.
• Per explicar l’aparició de
l’imperi Romà, el
descobriment d’Amèrica o la
Revolució Francesa les
categories biològiques ens
resulten insuficients.
• Fem servir altre tipus de
categories: idees, imatges,
fantasies.

16. L’aparició de la història.
• Si comparem les societats dels
ximpanzés, els neandertals i les dels
sàpiens des d’una perspectiva biològica
trobarem molt poques diferències entre
elles.
• Aquestes tres societats estan
construïdes sobre els mateixos
components bàsics: sensacions,
emocions, vincles familiars ...

17. L’aparició de la història.
• En canvi, si ho fem des `d’una altra perspectiva, més
sociològica, no estudiem els individus, ni les famílies,
ni els grups petits, sinó que ens centrem en grups
socials nombrosos, és quan ens adonem de les grans
diferències entre ximpanzés, neandertals i sàpiens.
• Ni ximpanzés, ni neandertals han pogut crear coses
semblants a xarxes comercials, celebracions
massives o institucions polítiques.
• La veritable diferència es nota en les conseqüències
que ha tingut l’agrupament mític, capaç d’unir grans
nombres d’individus, famílies i grups.

18. L’aparició de la història.
• El comportament dels ximpanzés està fixat en
gran part pels gens. Els canvis significatius en el
seu comportament només poden provenir de
mutacions, és a dir, de canvis en el ADN dels
ximpanzés.
• Des de la Revolució Cognitiva, els sàpiens han
estat capaços de canviar el seu comportament i
han transmès nous comportaments a les
persones futures sense necessitat de cap canvi
genètic o medioambiental.
• Gairebé de la nit al dia, el 1789 la població
francesa va passar de creure en el mite del dret
diví dels reis a creure en el mite de la sobirania
del poble.

19. L’aparició de la història

20. Mentides, ficcions i realitat.
• Les mones verdes, els ximpanzés saben dir
mentides. S’ha observat una mona verda, per
exemple, cridant “Alerta! Un lleó!” quan no hi
havia cap lleó. L’alarma va fer fugir
convenientment una mona del grup que
acabava de trobar un plàtan i va permetre a la
mentidera menjar-se el premi tot sola.
• Jo menteixo quan dic que hi ha un lleó a la
vora del riu i sé perfectament que no n’hi ha
cap.
• Les mentides no tenen res d’especial. Els
éssers humans i alguns animals fan servir
mentides.
• Tanmateix els animals no fan servir ficcions.

21. Mentides, ficcions i realitat.
• A diferències de les mentides, una ficció mentre es manté
exerceix una poderosa influència entre els que creuen en
ella.
• Des de la Revolució Cognitiva els sàpiens viuen en una
realitat dual:
a) la realitat objectiva: rius, muntanyes, arbres, animals
b) la ficció: déus, nacions, empreses, diners.
• Una ficció no és una mentida.
• Menteixo quan dic que ara mateix no tinc diners per
comprar un entrepà, quan en realitat sí que en tinc.
• Tanmateix, no menteixo quan afirmo que els homes i les
dones són iguals, que Al·là és gran o que el treball ens
dignifica.

22. Mentides, ficcions i realitat.
• Com una ficció pot convèncer tanta gent perquè se la
cregui?
• Bona part de la història gira al voltant d’aquesta pregunta:
com es convenç milions de persones perquè creguin en
uns contes sobre déus, nacions o justícia?
• Hi ha moltes hipòtesis, però el que és ben cert és que
quan alguna d’aquests contes ho aconsegueix permet als
sàpiens obtenir un poder immens perquè milions de
desconeguts cooperin i treballin amb un objectiu comú.
• Les esglésies, els estats o els sistemes jurídics no
existirien si els éssers humans només poguessin parlar de
coses que existeixen.

23. Mentides, ficcions i realitat.
• Els ximpanzés i els sàpiens tenen instints socials que permeten
crear relacions, jerarquies, caçar i lluitar junts.
• Els ximpanzés quan el grup creix massa, l’ordre social es
desestabilitza i el grup es fragmenta.
• Durant molt de temps els sàpiens també van compartir aquestes
limitacions amb els ximpanzés.
• Fins i tot avui en dia, els sociòlegs i psicòlegs socials parlen del
llindar crític dels 150, on la capacitat organitzativa del sàpiens
comença a trontollar.
• Per sota d’aquest llindar, les comunitats, les empreses, les xarxes
socials i les unitats militars es poden mantenir, gràcies al
coneixement íntim. No hi ha necessitat de crear categories,
càrrecs ni estatus.

24. Mentides, ficcionsi realitat.
• Un cop superat el llindar dels cent cinquanta individus,
però, les coses ja no poden funcionar d’aquesta manera.
• No pots dirigir una divisió amb milers de soldats de la
mateixa manera que dirigeixes un escamot. Quan una
empresa familiar que funciona creix i contracta més
personal normalment s’enfronta a una crisi. Si no es
reinventa, se’n va a l’aigua.
• ¿Com s’ho va fer l’Homo sapiens per travessar aquest
llindar crític i acabar fundant ciutats de desenes de milers
d’habitants i imperis que governaven centenar de milions
de persones?
• El secret va ser l'aparició de la ficció. Un nombre gran de
desconeguts pot cooperar amb èxit si creu en uns mites
comuns.

25. Mentides, ficcions i realitat.
• Qualsevol cooperació humana a gran escala –tant si parlem d’un
estat modern com d’una església medieval, una ciutat antiga o una
tribu primitiva- està fonamentada en mites comuns que només
existeixen en l’imaginari col·lectiu de la gent.
• Les esglésies es fonamenten en mites religiosos compartits.
• Els estats es fonamenten en mites nacionals compartits. (Dos
serbis que no es coneixen de res poden arriscar la vida per salvar-
se mútuament perquè tots dos creuen en l’existència de la nació
sèrbia, la terra sèrbia i la bandera sèrbia).
• Tanmateix, cap d’aquestes coses existeix més enllà de les històries
que les persones s’inventen i s’expliquen mútuament.
• A l’univers o hi ha déus, ni nacions, ni empreses, ni diners, ni drets
humans, ni lleis, ni justícia més enllà de l’imaginari compartit dels
éssers humans.

26. Resum: idees importants
• El que distingeix l’espècie humana és la capacitat de
fabricar ficcions.
• La funció de les ficcions és generar lligams de lleialtat i
cooperació mútua que abasta més enllà de la proximitat
del parentesc i la tribu.
• Són les ficcions (creences compartides) les que ens han
posat en el cim de la creació.
• Algunes d’aquestes creences han fet que milions de
desconeguts actuïn en comú obeint la mateixa llei, però
també expulsant o exterminant aquells que no la
comparteixen.

27. Resum: idees importants
• Els sàpiens, gràcies a les ficcions, han aconseguit
cohesionar grups nombrosos (per sobre de 150
membres) per foragitar o liquidar col·lectius menors
encara que siguin d’individus més forts (exemple: els
neandertals).
• Una mutació en el cervell va permetre al sàpiens fer un
salt de gegant quan de sobte va accedir a un llenguatge
amb el qual compartir successos sense necessitat de
veure’ls.
• Cap animal ni cap homínid ha estat capaç d’actuar així.
• Les pàtries, els diners, els déus són igualment irreals
però la seva influència sobre les nostres vides és
esgarrifosa.

28. Sobre l’autor
• Yuval Noah Harari (24 de febrer de 1976) és
professor al Departament d'Història de la Facultat
d'Humanitats a la Universitat Hebrea de
Jerusalem.
• Harari es va especialitzar originàriament
en història medieval i història militar, doctorant-se
al Jesus College de la Universitat d’Oxford el
2002.
• Més endavant es va especialitzar en història i en
els processos macro-històrics al llarg de la història
de la humanitat.
• La seva recerca es basa en marcar punts de
trobada entre la història i la biologia, com per
exemple trobar quina és la diferència essencial
entre l’Homo sapiens i altres animals.
Yuval Noah Harari

29. Bibliografia
Antonio Muñoz Molina, Ficciones convenientes, El País,
27/09/2014
Yuval Noah Harari, Sàpiens. Una breu història de la
humanitat, edicions 62, Barna 2014
Jorge Wagensberg, Déus i pàtries, el periodico.cat,
20/09/2014
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/creences
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/Harari
Podeu trobar més
informació en: