Pujolas
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Pujolas

on

  • 4,069 views

 

Statistics

Views

Total Views
4,069
Views on SlideShare
3,714
Embed Views
355

Actions

Likes
1
Downloads
66
Comments
0

13 Embeds 355

http://blocs.xtec.cat 117
http://www.scoop.it 56
http://diaridepractiquesrosalia.blogspot.com.es 43
http://pinterest.com 35
http://www.pinterest.com 32
http://tenirsetdeus.blogspot.com.es 22
http://diaridepractiquesrosalia.blogspot.com 14
http://www.slideshare.net 14
http://www.prisma.cat 13
http://www.blogger.com 4
http://in.pinterest.com 2
http://es.pinterest.com 2
http://aulavirtual.esolidari.org 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Pujolas Pujolas Presentation Transcript

  • Pere Pujolàs. Universitat de Vic (2008) ESCOLA INCLUSIVA I APRENENTATGE COOPERATIU Pere Pujolàs. Universitat de Vic Servei Educatiu del Segrià Lleida, 17 de febrer de 2009
  • Pere Pujolàs. Universitat de Vic (2008) Introducció: Escola inclusiva i aprenentatge cooperatiu Una escola i una aula inclusiva acull a tothom, no rebutja ningú: tothom té dret a anar-hi, sense distinció de la discapacitat, l’origen cultural o qualsevol altra diferència, i poder-hi aprendre amb els seus companys i dels seus companys. L’única manera de fer possible aules inclusives, en las quals puguin aprendre junts tots els alumnes encara que siguin molt diferents, és estructurar-hi l’aprenentatge de forma cooperativa. Inclusió escolar i aprenentatge cooperatiu són dos conceptes estretament relacionats:
  • Pere Pujolàs. Universitat de Vic (2008) Introducció: Escola inclusiva i aprenentatge cooperatiu La cooperació va més enllà de la col·laboració: darrera la cooperació hi ha valors fonamentals com ara la solidaritat i el respecte per les diferències. No pot haver-hi pròpiament cooperació (és a dir: no es poden educar els valors que hi ha darrera la cooperació) –en una aula – si prèviament se n’han exclòs els que són “diferents”, si l’aula no és inclusiva. Inclusió escolar i aprenentatge cooperatiu són dos conceptes estretament relacionats:
  • Pere Pujolàs. Universitat de Vic (2008) 1. Escola inclusiva Una escola inclusiva és una escola on poden aprendre junts alumnes diferents: Una escola inclusiva és una escola on poden aprendre junts, en una mateixa aula, tants alumnes con sigui possible (malgrat siguin molt diferents), tantes hores com sigui possible, participant tant com sigui possible en les mateixes activitats que els seus companys de la classe. Alumnes diferents, malgrat siguin molt “diferents” Junts, no només en un mateix centre, sinó també en una mateixa aula. La “història” d’en Sergi...
  • Pere Pujolàs. Universitat de Vic (2008) 1. Escola inclusiva L’ensenyament p ersonalitzat (que s’ajusti a les característiques personals de cadascun dels estudiants) L’ a utonomia dels estudiants (que sàpiguen aprendre d’una manera com més autònoma millor) L’estructuració c ooperativa de l’aprenentatge (que els estudiants s’ajudin mútuament a aprendre) Són els tres puntals d’un dispositiu pedagògic complex que permet atendre junts alumnes diferents (Projecte PAC)
  • Pere Pujolàs. Universitat de Vic (2008) 2. L’estructura de l’activitat Entenem per estructura de l’activitat el conjunt d’elements i d’operacions que actuen com a “forces” que provoquen un determinat “moviment”, “efecte” o “evolució” que regula o condiciona, en una classe, tot el que hi passa, el que fan el professor i els alumnes, i com ho fan. Segons com estructurem l’activitat de la classe, aconseguirem un efecte o un altre: l’individualisme, la competitivitat, la cooperativitat
  • Pere Pujolàs. Universitat de Vic (2008) Tenen en comú…
    • Un gran “carisma” i el poder d’una personalitat “magnètica” que “atrau” els estudiants, els motiva i els contagia les ganes de conèixer i d’aprendre.
    • Que coneixen en profunditat les matèries que ensenyen.
    Però difereixen en… 3. Les habilitats docents que tenen i les tècniques i recursos didàctics que utilitzen: en com conceben i, per tant, com organitzen, l’activitat dels estudiants dintre de l’aula. 2. L’estructura de l’activitat Professor/a A Professor/a B Professor/a C
  • Pere Pujolàs. Universitat de Vic (2008) Professor/a A Professor/a B Professor/a C Cada estudiant treballa sol, sense fixar-se en el que fan els altres S’espera d’ell que aprengui el que el professorat li ensenya Assoleix aquest objectiu independentment que els altres també els assoleixin ( NO HI HA interdependència de finalitats ) Cada estudiant treballa sol, rivalitzant amb els seus companys S’espera d’ell que aprengui el que el professorat li ensenya, més que els altres, i més de pressa Assoleix aquest objectiu si, i només si, els altres NO l’assoleixen ( Interdependència de finalitats NEGATIVA ) Els estudiants formen petits equips de treball, per ajudar-se i animar-se a l’hora d’aprendre S’espera de cada estudiant que aprengui el que se li ensenya i que contribueixi a què ho aprenguin els seus companys Assoleix aquest objectiu si, i només si, els altres TAMBÉ l’assoleixen ( Interdependència de finalitats POSITIVA ) 2. L’estructura de l’activitat Estructura de l’activitat individualista Estructura de l’activitat competitiva Estructura de l’activitat cooperativa
  • Pere Pujolàs. Universitat de Vic (2008) 2. L’estructura de l’activitat Professor/a A Estructura de l’ac-tivitat individualista Professor/a B Estructura de l’ac-tivitat competitiva Professor/a C Estructura de l’ac-tivitat cooperativa Els estudiants amb problemes per aprendre han de recórrer al professor de l’aula o al professor de suport. Potser poden comptar amb l’ajuda d’un company o companya… Els estudiants amb problemes per aprendre han de recórrer al professor de l’aula o al professor de suport. Difícilment poden comptar amb l’ajuda d’un company o companya… Els estudiants amb problemes per aprendre compten, a més, amb el suport dels seus companys i companyes de l’equip… Què passa amb en Tomàs i la Fathoumata a la classe del… ?
  • Pere Pujolàs. Universitat de Vic (2008) Tipus d’estructures de l’activitat 2. L’estructura de l’activitat Estructura co- operativa de l’activitat és El conjunt d’operacions i d’elements que, en una classe, actuen com a “forces” que provoquen un determinat “moviment”, efecte o evolució en els que hi participen, centrat en la cooperació i l’ajuda mútua. + Un(s) contingut(s) d’una àrea determinada = Activitat d’aprenentatge Estructura de l’ac- tivitat complexe Tècnica + Un(s) contingut(s) d’una àrea determinada = (Macro)activitat d’aprenentatge pot ser Estructura de l’activitat simple
  • Pere Pujolàs. Universitat de Vic (2008) 3. L’aprenentatge cooperatiu L’ aprenentatge cooperatiu és utilitzar amb un a finalitat didàctica el treball en equips reduïts d’alumnes, tot utilitzant una estructura de l’activitat que… … asseguri al màxim la participació igualitària (per tal quer tots els membres de l’equip tinguin les mateixes oportunitats de participar)… … potenciï i aprofiti al màxim la interacció simultània entre ells… … amb la finalitat que tots els membres d’un equip aprenguin els continguts escolars, cadascú fins al màxim de les seves possibilitats, i aprenguin, a més, a treballar en equip.
  • Pere Pujolàs. Universitat de Vic (2008) Els membres d’un equip d’aprenentatge cooperatiu tenen una doble responsabilitat : aprendre ells el que el professorat els ensenya i contribuir a què ho aprenguin també els seus companys d’equip.
    • I els equips d’aprenentatge cooperatiu tenen una doble finalitat :
    • Aprendre els continguts escolars de les diferents àrees
    • Aprendre a treballar en equip, com a un contingut escolar més. És a dir, cooperar per aprendre i aprendre a cooperar…
    3. L’aprenentatge cooperatiu Una cosa és que els alumnes i les alumnes facin, de tant en tant, algun “treball en equip” i una altra cosa molt diferent és tenir estructurada la classe de forma més o menys permanent, en “equips de treball” en els quals s'ajudin i s'animin mutuament a l'hora d'aprendre...
  • Pere Pujolàs. Universitat de Vic (2008) 3. L’aprenentatge cooperatiu Per formar els equips de composició heterogènia, cal distribuir els estudiants del grup classe en tres sub-grups: La resta dels estudiants del grup… Els més necessitats d’ajut… Els més capaços de donar ajut…
  • Pere Pujolàs. Universitat de Vic (2008) 3. L’aprenentatge cooperatiu EQUIPS DE COMPOSICIÓ HETEROGÈNIA: EQUIPS DE COMPOSICIÓ HOMOGÈNIA:
  • Pere Pujolàs. Universitat de Vic (2008) 3. L’aprenentatge cooperatiu Possible combinació d’estructures cooperatives:
    • Llapis al mig
    • El número
  • Pere Pujolàs. Universitat de Vic (2008) 3. L’aprenentatge cooperatiu Possible combinació d’estructures cooperatives:
    • Llapis al mig
    • Un per tots
  • Pere Pujolàs. Universitat de Vic (2008) 4. Seqüencia didàctica cooperativa
    • El Foli Girantori
    • Participació igualitària
    • Interacció simultània
    • 1-2-4
    • Participació igualitària
    • Interacció simultània
    • Llapis al mig/El Número
    • Participació igualitària
    • Interacció simultània
    • El Joc de les Paraules
    • Participació igualitària
    • Interacció simultània
    Abans de la Unitat Didàctica Per conèixer les idees prèvies sobre el tema a estudiar A l’inici de la Unitat Didàctica Per comprovar la comprensió d’una explicació Durant la Unitat Didàctica Per fer exercicis sobre el tema que s’està treballant Al final de la Unitat Didàctica Per resumir les idees principals del tema
    • Participació desigual
    • Interacció irregular
    • Participació desigual
    • Interacció irregular
    • Participació desigual
    • Interacció irregular
    • Participació desigual
    • Interacció irregular
    Interacció espontània (sense una estruc-tura determinada) Interacció induïda (per mitjà d’una estructura determinada)
  • Pere Pujolàs. Universitat de Vic (2008)
    • Darrera d’un plantejament inclusiu de l’educació hi ha, sens dubte, un “ideal de vida”: l’opció per una determinada “forma de viure” i una determinada “forma de conviure”.
    • És això un somni, una utopia?
    • La nostra principal feina com a educadors (pares, mares i mestres) és justament esforçar-nos per un ideal, en lloc d’acceptar resignadament les condicions insuficients i menys desitjables del “statu quo”.
    • No hem d’oblidar que “l’educació que donem als estudiants demà, no pot ser millor que la que somiem avui” (Marsha Forest).
    A manera de conclusió