Your SlideShare is downloading. ×
Max Acedo Dels telers als canons
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Max Acedo Dels telers als canons

19
views

Published on

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
19
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Dels telers als canons Max Acedo Elgarrista / Història / 21 – 5 – 2014
  • 2. 1 ÍNDEX Núm. de pàg. Resum del llibre...............................................................................................2 Vocabulari........................................................................................................3-5 Personatges....................................................................................................6-9 Llocs.............................................................................................................10-13 Visita al Born.................................................................................................14-15 Entrevista a l’Oriol Vergés.............................................................................16 Conclusió......................................................................................................17
  • 3. 2 RESUM DEL LLIBRE Aquesta és la història de Catalunya uns anys abans del gran conflicte que afectà tota Europa i, concretament, el Principat. Narcís Feliu de la Penya, un advocat de categoria a Barcelona, decideix intentar fer ressorgir l’economia de Catalunya a través del comerç. Juntament amb el seu secretari Jacint, trafica amb uns telers que venen de França, per així fabricar les millors teles que mai s’hagin pogut veure a la ciutat. En una presentació d’en Narcís a la gent important de Barcelona, dels primers teixits de luxe, en Jacint s’enamora profundament de la duquessa Du Claire De Lune; una preciosa dama francesa d’aspecte agradable. Aquests mantenen una relació breu i fugaç, en la qual Cinto, a causa del boig amor que sent, roba diners al seu amo per a comprar-li una joia a la duquessa. A causa d’aquesta traïció i de la confusió d’en Jacint, se’n va a viure al port amb en Déntol (un captaire desafortunat que resideix a una barraca). Finalment, decideix marxar de la ciutat i allistar-se al cos dels miquelets per a lluitar contra les tropes franceses que han ocupat el Principat. Mentrestant, el rei Carles II està apunt de morir sense descendència i comencen a haver-hi problemes a Europa. La duquessa Du Claire de la Lune marxa a França amb la seva criada Odette, la qual està molt enamorada d’en Jacint, i el duc de Vendôme. De camí, es topen amb un grup de miquelets entre els que està en Cinto, els quals cauen presoners, però l’Odette i ell marxen de nit d’amagades cap a Barcelona. Al tornar a la ciutat, en Narcís accepta les disculpes del seu antic home de confiança i el contracta de nou. També, en Jacint i la “gateta” es casen i formen un família. Per altra banda, el rei Carles està apunt de morir i ha fet testament a favor de Felip d’Anjou, amb por per part d’Anglaterra i Holanda de que la Monarquia Hispànica i França s’aliïn; per això, quan Felip és nomenat rei d’Espanya, signen un tractat per a lluitar contra aquests estats. Això dona pas a la Guerra de Successió. A més, els catalans volen que l’Arxiduc Carles d’Àustria arribi a ser el monarca. A causa d’aquests conflictes per el tron, Narcís Feliu és empresonat per a “conspirar contra Felip” i és deixat en llibertat al cap d’un temps; quan es lliure una batalla que fa marxar les tropes castellanes del Principat, així proclamant a Carles com a rei d’Espanya. Però al 1710, mor l’emperador de l’Imperi Austríac i Carles III n’és l’hereu; per la qual cosa, els estats importants d’Europa signen un tractat de pau en el que el monarca espanyol abandona Espanya i Felip V es nomenat rei. En Narcís Feliu de la Penya mor al 1712. Arriba l’estiu de 1714, i Barcelona decideix resistir davant les tropes felipistes, les quals fan un astut setge a la ciutat. L’11 de setembre d’aquest mateix any, els castellans travessen les muralles i els barcelonins, dividits en gremis, defensen la ciutat a mort. Finalment, en Jacint cau mort durant la batalla i Felip acaba dominant Barcelona.
  • 4. 3 VOCABULARI -Escrivania: conjunt d’elements d’escriptura que es disposaven sobre la taula de despatx o escriptori. Consta de tinter, plomí, estilet, pòlvores, etc. També és el lloc on treballa l’escriptor. -Còfia: gorra de formes i de grandàries diferents que sol formar part de la indumentària de les dones que servien en una casa. -Heura: planta enfiladissa, paràsita de la família de les araliàcies, és una mena de liana. -Proteccionisme: pensament econòmic dirigit a protegir l’economia d’un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera, a la qual posa impostos extres als seus productes. -Barreters d’agulla: menestrals o artesans que fabricaven barrets i gorres de llana, seda, fil o estam, i que treballaven amb agulla. A patir del segle XVI, són els teixidors de teles fines, cares, de luxe. -Pòlvores: una mena de sorra que utilitzaven els escriptors que servia pe assecar la tinta després d’escriure. -Consell d’ Aragó: va ser l’ institució encarregada del poder judicial, executiu i dels afers dels regnes de la Corona d’ Aragó ens temps de Ferran el Catòlic i els primers anys de Felip V. -Consell de Cent: era una institució de govern a la ciutat de Barcelona, establerta al s. XIII. Formada per 100 ciutadans, al s. XV, per 128 ciutadans: Prohoms(ciutadans honrats), mercaders,artistes, artesans. S’ocupaven dels impostos, de la vida econòmica, de l’organització de la ciutat i d’escollir els consellers.
  • 5. 4 -Generalitat de Catalunya: es crea al s. XIV i cobra impostos i tot el que té a veure amb l’administració. El rei havia de demanar permís a les Corts Generals per: escriure lleis, anar a la guerra, aprovar impostos. Es reunien el rei, la noblesa, la burgesia, el clero i tots els que hi formaven part. Llavors es crea la Generalitat, perquè només es reunissin tres. Desapareix al 1716, juntament amb el Consell de Cent, quan José Patinyo Francesc Amatller, escriuen el Decret de Nova Planta; que acaba amb Catalunya com a estat i deixa un model centralista a la monarquia. -Miquelets: membres de la milícia paramilitar de caràcter mercenari o voluntari, reclutada per les juntes de la Corona d’ Aragó durant la Guerra de Successió per falta d’exèrcit. La majoria eren no privilegiats. -Guerra dels Segadors: és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652,i que tingué com a efecte la signatura del Tractat del Pirineus entre la Monarquia Hispànica i França (1659). Tot començà perquè Castella va demanar a la Corona si podia donar-li diners, soldats i mantenir els terços castellans, tot això en temps de crisi. A arrel d’això, es provocà una revolta en la qual es va assassinar al virrei i la Generalitat va assumir el poder. -Coronel·la: milícies urbanes, no professionals. Eren els ciutadans organitzats per gremis que s’encarregaven de la defensa de la ciutat (s. XVI-XVIII) i eren manats pel conseller en cap. Durant la Guerra de Successió hi havia uns 4000 soldats a Barcelona de la Coronel·la. S’hi accedia per sorteig. -Botifler: malnom amb què es va anomenar, a Catalunya i al regne de València, als partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió; també s’aplica a les persones “traïdores a Catalunya”. Hi ha dues teories de l’origen de la paraula: 1-hi havia un general de Felip anomenat Beaufleurs. 2- el símbol dels borbons és una flor de lis. -Cant dels Ocells: (1705) cançó tradicional catalana de Nadal i de bressol. Explica el dia del naixement de Jesús a Betlem. Es va fer famosa durant la Guerra de Successió. Al 1970, Pau Casals toca aquesta cançó i fa un discurs sobre Catalunya davant l’assemblea general de l’ONU. -Batalla d’Almansa: les tropes de Felip V derroten a les de l’arxiduc Carles a la vila d’Almansa en el context de la Guerra de Successió. A partir d’aquest fet, les tropes borbòniques conquereixen València. Es crea un Decret de Nova Planta per a València.
  • 6. 5 -La Junta de Braços: era una institució que convocava la Diputació General en casos d’emergència. En formaven part tots aquells representants a les Corts Catalanes que es trobaven a Barcelona. Es van convocar el 30 de Juny de 1713, fins el Juliol, per decidir si la ciutat es rendia davant les tropes felipistes o seguia lluitant. -El Penó de Santa Eulàlia: va representar Barcelona durant l’Edat Moderna. Està constituïda per la imatge de Santa Eulàlia pintada al mig amb una creu. És la bandera que va sortir del Consell de Cent el dia que es va decidir segui la Guerra, al 1713. -Tractat d’Utrech (1713): cort entre tots els estats importants d’Europa que participaven en la Guerra de Successió. En la que Àustria es retira de Castella i es nomena a Felip V rei de les espanyes, però mai podrà ser hereu de França. A canvi, se li dona Nàpols, Sicília, el nord d’Itàlia i Flandes a Àustria. A Anglaterra se li dona Menorca, Gibraltar i el privilegi de comerciar a Amèrica. A Holanda se li dona la Guyana.
  • 7. 6 PERSONATGES -Narcís Feliu de la Penya: va ser cronista, advocat, economista i publicista. Va representar intel·lectualment els interessos de la burgesia catalana, especialment els tèxtils. Va escriure “El Fènix de Catalunya” i “Anales de Catalunya” i és un dels protagonistes del llibre Dels Telers als Canons. -Maria Teresa d’Àustria: va ser una arxiduquessa d’Àustria, duquessa de Milà, reina d’Hongria i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic. Filla de Carles VI i d’Elisabet de Brunsvic. -Lluís XIV: (1638-1715) va ser rei de França i de Navarra, el tercer de la casa dels Borbó. També va obtenir el títol de comte de Barcelona. Tractà d’incrementar el poder francès a Europa i va crear un estat centralitzat i absolutista. -Carles II de Castella: (1661-1700) rei de Castella, d’Aragó, de València, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i Milà i comte de Barcelona. Va morir sense descendència, cosa que va donar inici a la Guerra de Successió i, posteriorment, a l’entrada dels borbons al tron de la monarquia. -Maria Lluïsa d’Orleans: (1662-1689) princesa francesa pertanyent a la Casa d’Orleans. Casada al 1679 amb Carles II, fou reina consort de Castella i d’Aragó. Es deia que no podia tenir fills, i els membres de la cort la sotmeteren a uns beuratges perillosos que, segurament, la van fer morir. -Duc de Noailles: Adrià Maurici (1708-1766). Un dels generals de Lluís XIV, molt important durant la Guerra de Successió. Es concentrà a la frontera entre França i Àustria. -Duc de Vendôme: militar francès al servei de Lluís XIV i de Felip V durant la Guerra de Successió (1654-1712). Morí a Vinarós (València). -Jordi de Hessen-Darmstadt: militar i príncep alemany que lluità a favor de Carles d’Àustria i que va governar Catalunya de 1706 a 1711.
  • 8. 7 -Lluís XIII: (1601-1643) va ser rei de Navarra, rei de França, comte de Barcelona, de Foix i Bigorra i vescomte de Bearn i Marsan. Es va casar amb Anna d’Àustria i va tenir en: Lluís XIV i Felip d’Orleans. -Fernández de Velasco i Tobar: comte de Melgar, va ser un funcionari que ostentà el càrrec de virrei a Catalunya durant els regnats de Carles II i Felip V. -Josep Oriol: (1650-1702) és venerat com a sant i té una particular devoció a Barcelona. Atenia els malalts i els aconsellava, es deia que tenia poders profètics i miraculosos. Rector de Santa Maria del Pi, on va ser enterrat, conegut com Rector Pa i Aigua. -Josep Ferran de Baviera: (1692- 1699) des de la signatura del testament de Carles II, al 1696, fins a la seva mort prematura al 1699, va ser l’hereu de la Monarquia Hispànica. -Carles III de Catalunya: (1685-1740) pretendent al tro de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió, aconseguint el suport del Principat de Catalunya, dels regnes d’Aragó i València. Durant la guerra, el seu germà morí i el deixà com a hereu de l’Imperi Austríac, així abandonant la Corona d’Aragó a les mans de Felip V. -Felip V d’Anjou: (1683-1746) va ser rei de la Monarquia Hispànica des del 1700 al 1746. Va ser un dels dos candidats a l’hereu del tro de Carles II. Finalment, va acabar sent monarca després de la Guerra de Successió, així acabant amb Catalunya com a estat i amb totes les seves institucions. -Duc de Berwich: James Fitx James Stuart (1670-1734). Militar anglès al servei de Lluís XIV durant la Guerra de Successió. Va ser nomenat comandant de l’exèrcit hispànic-borbònic al front peninsular, i va ser el més important en el setge de Barcelona (en el qual va utilitzar la tècnica de les paral·les. També va liderar les negociacions de rendició de la ciutat del duia següent. Era fill bastard del rei d’Anglaterra i avantpassat de la Duquessa d’Alba. -Antoni Villaroel: (1656-1726) militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714. Es va distingir en la batalla de Villaviciosa.
  • 9. 8 -Duc de Pòpuli: s’ocupava de assetjar Barcelona per l’oest, aquest setge no va funcionar i a començaments del 1714 el van destituir per a contractar a Berwich. Llavors el setge es posà al nord. -Antoni Peguera: (1682-1707) polític, militar i escriptor català. Membre fundador de l’Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona i primer coronel del Regiment de Reials Guàrdies Catalanes. Va ser contrari a Felip V a les corts de 1701-1702. -Rafael Casanova: (1660-1743) advocat i polític català partidari de Carles d’Àustria durant la Guerra de Successió i darrer conseller en cap de Barcelona. La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania. -Bac de Roda: (1658-1713) va ser un dels signataris del Pacte dels Vigatans i participà en l’aixecament de Carles d’Àustria. Va lluitar en la Guerra de Successió com a cap dels miquelets i fou condemnat i penjat. -Domènec Parera: (?-1706) diplomàtic i advocat català. Al 1704, es reuní a Gènova amb l’enviat de la reina Anna d’Anglaterra, Mitford Crowe, per acordar les bases del pacte anglo-català durant la Guerra de Successió. -Pere Joan Barceló: (1682-1743) soldat miquelet partidari austriacista durant la Guerra de Successió. Era conegut com a el Carrasclet. -Jacint: de cognom Moliner. Secretari i home de confiança d’en Narcís Feliu de la Penya. Fill d’un soldat castellà, però reconegut com a fill per en Joan Moliner. Havia estat minyó de cor a Santa Maria del Mar i havia après a tocar l’orgue. Té quaranta anys, és un home educat, d’aspecte agradable, alt i prim i vesteix com els ciutadans senzills. Controla, juntament amb el seu amo, tot el tema dels telers i de la feina d’advocat. Durant la història, s’enamora de la Simone i acaba traint a en Narcís a causa l’amor profund que sent per la duquessa. Més
  • 10. 9 endavant, se’n va a fer de miquelet fins que l’Odette el recull ferit i el cuida. S’acaben agradant entre ells, es casen i tenen fills. Finalment, el dia 11 de setembre de 1714, mor a la muralla de Barcelona durant l’atac de les tropes felipistes. -Odette: jove criada de la duquessa Du Claire de Lune. És de París però havia vingut a Barcelona fa cinc anys. Al barri la coneixen com a Gateta, perquè és prima, de moviments àgils i de cara arrodonida amb un nas petitet i dos ulls verds. Des de que coneix a en Jacint, queda profundament enamorada d’ell i, tot i la relació que en Cinto té amb la duquessa, finalment s’acaben casant i tenint fills. -Castellbroc: es diu Jeroni. És nét de l’Onofre i fill del cavaller que duia el mateix nom. Pertany a l’estament nobiliari de la ciutat i no té gaires diners. Té trenta anys i vesteix sempre les millors robes, però els seus deutes augmenten i ell es nega a treballar, considera que és un deshonor per a els seus avantpassats. Finalment, s’allista a l’exèrcit francès i mor el dia 11 de setembre de 1714. -Brocatfí: importador de teixits de bona qualitat francesos, anglesos i de Flandes. Té el seu magatzem al carrer dels Brocaters, entre el dels Freners i el del Veguer. Trama un pla amb Castellbroc per a fer fracassar els projectes d’en Narcís Feliu de la Penya, ja que li fan competència en la venda de teixits. -Vivers: mercader d’anomenada a la ciutat de Barcelona tant pels seus negocis com pels procediments amb què s’ha enriquit i que per a alguns no eren massa nets. Treballa amb en Feliu de la Penya en el tràfic de telers. -Vicentet: noi valencià que en Narcís fa anar a Barcelona, ja que està dotat d’un sentit i una disposició innata per la música. En Narcís “l’encoratja” a seguir tocant l’orgue fins que ho acaba fent a Santa Maria del Mar. -Ripollàs: mestre ferrer, un home gran i rondinaire, molt hàbil en la forja del ferro i en la reparació de tota mena d’atuells de metall. El malnom li venia de l’origen del seu avi, que havia tingut una farga a Ripoll. Ajuda a en Narcís i a en Cinto a portar el tema dels telers. -Simone: també anomenada duquessa Du Claire de Lune. Té quaranta anys, els cabells rosos, vesteix robes de qualitat i joies de luxe. Durant un temps va estar vivint a la cort del rei de França, però ara resideix a Barcelona, a un palauet del carrer Lledó. Manté una relació amb en Jacint, que acaba malament. Se’n va a França amb el Duc de Vendôme; però quan ell mor, els soldats francesos la maltracten fins que ella s’escapa i torna a Barcelona, ferida. Finalment, acaba els seus dies al convent de Santa Magdalena. -Déntol: captaire que viu a una cabana abandonada del barri de barraques dels pescadors. La seva suposada bogeria va aparèixer quan la seva dona i els seus dos fills foren engolits per la mar. Deixa que en Jacint visqui a casa seva durant un temps, en el qual l’aconsella i l’ajuda.
  • 11. 10 LLOCS -Raval: és un barri de Barcelona, ubicat en el districte de Ciutat Vella, nascut de l’ampliació de les muralles medievals de la ciutat. Es troba delimitat pel barri de Poble-sec, pel Barri Gòtic i pel de Sant Antoni. -Porta Ferrissa: un mosaic amb rajoles decorades a mà. En aquest punt es trobava la porta que va donar nom a tot el carrer. -Portal de Sant Antoni: era l’entrada més il·lustre de la Barcelona emmurallada del s. XVI. Era l’accés de reis, prínceps i ambaixadors, estava situat en el camí que venia d’Aragó i comunicava en línia amb el Portal Nou. -Convent del Carme: va ser fundat el s. XIII com a seu de l’ordre carmelità. Actualment desaparegut, era el número 40 del Carrer del Carme. Al 1838 va passar a mans de l’ajuntament de Barcelona, que el va utilitzar per instal·lar-hi provisionalment la universitat. -Hospital de la Santa Creu: va ser, entre 1401 i 1926, l’hospital general de la ciutat de Barcelona. Té el seu origen quan es van fusionar els sis hospitals que llavors hi havia a la ciutat. -Plaça Nova: s’obre davant l’antiga Porta Praetoria, al cor del barri Gòtic, coneguda com el Portal del Bisbe. Es va formar al 1355 quan el consell de la ciutat decideix canalitzar, fins a la plaça Sant Jaume, les aigües procedents de Collserola. Es va acabar al 1358. -Universitat de Barcelona: els seus orígens resideixen en l’Estudi General de Medicina i Arts que Martí I l’Humà volgué atorgar a la ciutat el 1401. Mig segle després, el 1450, el rei Alfons el Magnànim va fundar l’Estudi General de Barcelona, és a dir, l’actual universitat. -Església de Betlem: és una església barroca situada a la Rambla de Barcelona. Va ser l’església dels jesuïtes fins el 1767. Es va construir entre el 1680 i el 1729.
  • 12. 11 -Palau de Versalles: és el gran palau dels reis de França, situat a la ciutat que li dóna el nom. Fou construït per Lluís XIII i fet ampliar per ordre de Lluís XIV. -Casa de la Convalescència: ubicada al recinte històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. La seva construcció va ser dirigida per Pere Domènech i Roura. Aquest pavelló estava destinat a atendre els malalts terminals. -La Rambla: passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la Plaça de Catalunya i el Port Vell. Antigament, arribava aigua de Collserola, que passava per la ciutat i desembocava al Cagalell. La paraula Rambla prové de l’àrab, curs fluvial normalment sec. -Santa Maria del Mar: església gòtica de Barcelona, situada al barri de la Ribera i construïda entre 1329 i 1383. Els mestres d’obres van ser Berenguer de Montagut i Ramon Despuig. La van construir els habitants del barri de la Ribera amb pedra de Montjuïc. Les seves capelles eren ocupades pels gremis. -Carrer Regomir: Va des de la Plaça Sant Jaume fins a mar. Era l’antic decumanus maximus. On estava el Portal de mar es construeix el Castell Regomir. -Sant Just i Bon Pastor: església gòtica construïda al s. XIV, situada a la plaça del mateix nom. Construïda sobre els fonaments de l’església romànica anterior. El Papa va concedir testament sacramental a aquesta església, es feia a la capella Sant Fèlix. Al 801 es té constància d’una església de Sant Just. -La Bòria: antiga barriada de Barcelona formada al voltant de la via romana que portava a França. Era l’entrada de mercaderies i un carrer comercial on hi havia hostals i alfòndecs. Es trobava per la Plaça del Blat. També hi ha la plaça de l’oli, de la llana, gremi de carders i corders. Era el lloc d’on partien els correus. “Bòria avall” era el recorregut per humiliar a un condemnat.
  • 13. 12 -Montjuïc: muntanya de Barcelona formada per roques sedimentàries. El seu cim es troba a una altitud de 177 metres. A l’Edat Mitjana estava extramurs i és on es situava l’antiga necròpolis jueva. Era la pedrera més important de Barcelona. El Castell de Montjuïc (s. XVIII) era una posició defensiva. -Drassanes: instal·lacions on es construeixen i es reparen vaixells. Les primeres drassanes de Barcelona les va construir Pere el Gran (al barri de la Ribera). Al s. XIV, Pere III va construir-ne unes de més grans. Els diners provenien de la multa que pagaven els comerciants per comerciar amb els musulmans. -Portal Nou: portal i baluard de la muralla de Barcelona del s. XVIII. Límit fins on les tropes catalanes fan retrocedir als francesos. -Baluard de Santa Clara: era el baluard més gran de la muralla, a dins hi havia el convent de les clarisses, per on va començar un atac al 1714. La Torre de Sant Joan (part del Convent) s’utilitzava com a presó. -Portal de Sant Pere: baluard de la muralla de Barcelona del s. XVIII. Lloc on Rafael Casanova va caure ferit. -Catedral de Barcelona: seu de l’arquebisbat de Barcelona. Es va construir durant els segles XIII al XV. Està dedicada a la Santa Creu i a Santa Eulàlia. Es va construir on hi havia hagut una Catedral romànica, i abans una paleocristiana. -Monestir de Montserrat: monestir situat a la muntanya de Montserrat (Bages). L’origen es situa sobre el 880 d.C. El monestir el formen dos blocs d’edificis: la basílica i els edificis destinats a atendre pelegrins i visitants. -C/ Lledó: comença a la Plaça Sant Just i acaba al carrer Baixada de Viladecols. Està ubicat al casc antic de la ciutat i era l’antic decumanus. S’hi van instal·lar palauets amb la burgesia rica i la noblesa.
  • 14. 13 -Santa Maria del Pi: ubicada a la Plaça del Pi. Està documentada des del 987 d.C. Té estil gòtic i va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional el 1931. -La Fusina: era el nom que rebia la zona més oriental de la ciutat, junt a la muralla, entre el Portal Nou i el Portal de Sant Daniel. Era una zona comercial e industrial. Actualment és el nord del Born. -La Fortalesa de Roses: Ja existia a la Guerra de Successió. Té forma d’estrella i s’utilitza la superposició de baluards. El primer enginyer que va construir aquestes fortaleses va ser Vauban. -Castell de Cardona: és un castell romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages). Va ser la última fortalesa en caure al 1714 davant les tropes de Felip d’Anjou. -Convent de les Magdalenes: situat actualment entre el carrer de les Magdalenes i la Via Laietana. En festivitats religioses, especialment setmana santa), les prostitutes eren tancades en aquest convent i les monges les intentaven convertir. Es va enderrocar al començament del s. XX, per a la construcció de la Via Laietana. -La Ribera: és un dels barris tradicionals del centre històric de Barcelona. Va se el centre econòmic de la ciutat entre els segles XIII i XV. Es divideix el barri en dos sectors: la Ribera i l’actual Born.
  • 15. 14 VISITA AL BORN El dia 6 de Maig vam anar a fer una visita als jaciments de les cases de Barcelona a una exposició, que han perdurat fins a l’actualitat. Aquesta visita era al Born Centre Cultural, on ens ensenyaren una aproximació a la vida quotidiana de la Barcelona de finals del segle XVII i començaments del s. XVIII i, on vam trepitjar els carrers de la ciutat que el 1713 i 1714 va resistir el setge de les tropes felipistes. INFORMACIÓ SOBRE L’EXPOSICIÓ Aquest jaciment, amb les seves grans dimensions (8.000 m2) i el seu estat de conservació, és un cas únic a Europa. D’una banda, la recerca històrica documental, amb els estudis realitzats per l’historiador Albert Garcia, ens acosten de manera detallada al retrat quotidià de la ciutat: com eren els interiors de les cases, els oficis que s’hi feien, els jocs que s’hi practicaven, els hàbits socials més estesos i, el més important, les persones que vivien en cada una de les cases d’un jaciment. De l’altra banda, els treballs i la recerca arqueològica que s’exposen. És un fragment de gran riquesa urbana, amb espais singulars com el Pont de la Carnisseria, la Plaça del Mercat, una part del Rec Comtal i diversos trams de carrers, com el dels Corders de Viola, el dels Xucles, el del Joc de la Pilota, el dels Ventres o el de Bon aire. Els treballs arqueològics també han permès localitzar uns tres centenars de bombes del setge, rajoles i milers d’objectes d’ús quotidià. Les excavacions realitzades des de meitat dels anys 90 i les tasques de conservació han fet que el jaciment sigui considerat Bé Cultural d’Interès Nacional.
  • 16. 15 INFORMACIÓ DE LA VISITA Així aprofitant que estàvem estudiant la Barcelona durant la Guerra de Successió, anàrem a informar-nos de les característiques de les persones que residien a les antigues vivendes. Van fer enderrocar les cases als propis ciutadans (un 17% del territori), pocs anys després del setge a Barcelona, per a construir la ciutadella al 1717. No van enderrocar del tot els habitatges i van anivellar el terreny fent una capa amb terra. Hi deixaren una gran esplanada per a controlar millor el territori des de la fortalesa. Més endavant, es va construir el mercat del Born i es van trobar les restes de les antigues cases del 1717. En la zona de l’actual Born hi havia una part del barri de la Ribera, una part més comercial i una dels gremis. A la ciutat hi havia molts hostals a causa del comerç. La Família Durant era important a Barcelona i tenien una drogueria que tocava al Rec Comtal (servia per a regar els camps, per a molts oficis i per a transportar les aigües residuals). Va ser la botiga de l’època i, allà, venien aliments, petards, etc; era el gremi de Droguers i Confiters. El fill dels Durant va representar el gremi a la Coronel·la. També, al voltant del Rec Comtal hi havia el carrer dels Corders de Viola, on hi vivia en Josep Corrales; qui va representar els corders a la Coronel·la i va muntar un triquet a casa seva. Allà es jugava a tot tipus d’activitats relacionades amb el que seria un actual casino. El carrer que venia de la Plaça del Born era el Bornet (carrer ample), on hi havia part de l’activitat comercial del Born. El carrer del Bon Aire feia de frontera entre la part comercial i la Ribera. Una casa important i gran de la zona era la Casa Boxadors, on hi van viure dos cònsols d’holanda que exportaven aiguardent, van convertir la casa en una destil·leria. Més endavant hi va viure en Durant i després de la guerra hi van viure dos francesos que ajudaren a la construcció de la Ciutadella. Al costat hi havia la casa de la neu, on venien gel del Montseny. Informació extra: -Catalunya és el segon lloc amb més documentació material al món. -A les cantonades les anomenaven proa. -Hi havia un carrer on es jugava a pilota.
  • 17. 16 ENTREVISTA A L’ORIOL VERGÉS El dia 7 de Maig, vam anar al Born Centre Cultural per a fer una entrevista l’Oriol Vergés, l’escriptor d’una sèrie de novel·les juvenils sobre la història de Catalunya; ja que acabàvem de llegir un dels seus llibres, Dels telers als canons. En el qual, l’Oriol va adaptar uns personatges ficticis a la vertadera història del conflicte a Catalunya durant el s. XVII i XVIII i el posterior setge al 1714. Doncs, el Born organitzà una trobada entre diverses escoles, a la fi que els alumnes preguntessin curiositats a l’autor sobre la novel·la que acabaven de llegir. Va ser una experiència interessant, ja que vaig tenir la oportunitat de presentar-li la meva pregunta. -Quines fonts històriques vas utilitzar per escriure el llibre Dels telers als canons? No vaig recórrer a arxius de documentació, però sí a diferents historiadors, principalment a Pierre Vilar. A més, vaig fer un calendari amb les coses històriques importants que van anar passant durant l’època.
  • 18. 17 CONCLUSIÓ -QUÈ ÉS CATALUNYA PER A TU? Per a mi Catalunya és una nació, tot i que està considerada una comunitat autònoma d’Espanya. Per a mi Catalunya és diferent a la resta, té la seva pròpia llengua, costums i tradicions, gastronomia, dansa i, el més important una història de molts segles; passant pels romans, els visigots, els musulmans, etc. Catalunya és inimitable, és on he nascut i crescut, he après la seva cultura, he visitat llocs meravellosos, des de l’Alt Empordà, al Baix Ebre, al Maresme, a la Segarra o al Berguedà, és igual. Per a mi Catalunya és molt complerta, ja que pots gaudir de ciutats com Barcelona o Girona, que tenen història, arquitectura, turisme; i també ho pots fer en pobles costaners i disfrutar de les magnífiques platges, o pobles de muntanya i caminar pels prats verds i els indescriptibles turons i cims. He tingut l’oportunitat d’estudiar la llengua, el català, que per molts inconvenients que li posin, sempre serà l’idioma oficial d’aquesta terra. També he celebrat i he gaudit les festes populars tan característiques d’aquí. A qui no li agrada anar un dia de Sant Jordi, amb els carrers plens de roses, a comprar un llibre amb la mare per la Rambla Catalunya? O fer cagar el tió amb la família el 24 de desembre per la nit? O veure enormes torres de castellers alçant-se al cel durant La Mercè? Per últim, dir que Catalunya pot ser petita, però dins seu hi ha molta diversitat, la qual fa que aquesta nació sigui tot un món. -QUIN CREUS QUE HAURIA DE SER EL SEU FUTUR? Crec que Catalunya hauria de arribar a ser un estat, potser no en els pròxims anys, però segons la meva opinió hauria d’independitzar-se. L’únic inconvenient és que el govern central no vol negociar aquesta proposta. -PER QUÈ? Perquè, actualment, Catalunya té les característiques necessàries per ser un estat, té un poder legislatiu (el Parlament), un poder executiu (la Generalitat de Catalunya) i un poder judicial (tot i que el controla l’Estat Espanyol, s’han creat tribunals propis). A més, també té l’Estatut, el qual diu els drets i deures dels catalans. Per altra banda, Catalunya ja era un estat, fins que el 1714 va caure a mans de Felip V, per la qual cosa ens haurien de concedir el dret a auto decidir. No ho concedeixen, segons la meva opinió, perquè saben que si Catalunya s’independitza, perdran la principal font d’ingressos i la comunitat autònoma que més aporta. Llavors, crec jo que si ens aprecien tant com diuen i que volen una Espanya tan unida, ens haurien de tractar millor i almenys, deixar-nos fer el referèndum per veure què és el que vol la gent.