2.
Introducció
Paper de la dona a la pre-història
Paper de la dona a la història Antiga
Paper de la dona a l’època medieval
Paper de la dona a l’edat moderna
Paper de la dona a l’edat contemporània
El feminisme
El sufragi femení
Clara Campoamor
Mary Wollstonecraft
Florence Nightingale
Per què es discrimina a la dona? / Conclusió
ÍNDEX
3.
En aquest treball parlarem sobre la situació de la dona al llarg de la historia. Explicarem
tres exemples de dones, suposadament desconegudes, que han fet grans fets a la
historia. Finalment, donarem la nostra opinió i la explicarem.
INTRODUCCIÓ
4.
El registre prehistòric documenta que també les dones es dedicaven a la caça menor, a pescar, a
conrear el camp, a recol·lectar...
Treballaven el metall i la ceràmica.
A atendre els nens i el que fes falta.
PAPER DE LA DONA EN LA
PRE-HISTÒRIA
5.
En l'imperi Romà, es considerava que la dona era
propietat del marit, igual que les filles i els criats.
La dona sempre es considerava inferior al home per
naturalesa.
A Roma existia el divorci però generalment era l'home
qui el sol·licitava.
Les dones riques romanes podien estudiar fins als dotze
anys. Als catorze ja se les considerava adultes i se’ls
proporcionava un marit.
Les nenes riques continuaven estudiant literatura
llatina i grega; aprenien a tocar la lira, a ballar hi ha
cantar.
La dona també vigilava i dirigia a les esclaves, feia els
treballs més delicats, brodava, tasques de la casa...
PAPER DE LA DONA EN LA
HISTÒRIA ANTIGA
"Piedad y generosidad de las mujeres romanas", 1785, por
Nicolas Guy Brenet,
6.
Senzillament el paper de la dona en l'Edat Mitjana era ser mare, mestressa de casa, no tenia guitza i
la seva opinió no era tinguda en compte per ningú.
Les dones només feien tasques dedicades a la higiene, alimentació i salut, cuidaven malalts,
cuinaven, rentaven roba, coïen etc.,
Per descomptat estem parlant de la gent que produïa, ja que les dones de la cort i la noblesa no feien
res.
La dona estava relegada a la servitud i la procreació.
PAPER DE LA DONA EN L’ÈPOCA MEDIEVAL
7.
PAPER DE LA DONA A L’EDAT MODERNA
L’educació de la dona estava limitada a crear filles,
esposes i mares submises.
Les nenes eren excloses dels centres públics d’educació.
Les ames de casa privilegiada supervisaven l’educació
del fills i la feina dels servents.
Les ames de casa no privilegiada havien de fer les feines
domèstiques i fer la feina del taller o del camp.
No podien ser notàries, escrivans, ni ocupar càrrecs al
Parlament ni en l’exèrcit.
No tenien activitat pública ni política, estaven
reservades a l’àmbit familiar.
Va haver-hi excepcions: Isabel I la Catòlica o Isabel I
d’Anglaterra.
8.
Principis del segle XX:
Inclusió de la dona en la vida social, política i econòmica.
Encara s’esdevenen matrimonis per convivència.
El cos de la dona encara és un element que cal tapar.
A la Segona República:
Atribució de drets a la dona i incorporació a la política.
Igualtat d’ambdós sexes davant dels càrrecs públics
Vot femení i permís de divorci.
PAPER DE LA DONA A L’EDAT CONTEMPORÀNIA
9.
Al franquisme i guerra:
És un pas enrere en tots els sentits.
La dona es torna a veure un ésser passiu i inferior.
Transició:
El feminisme adopta un paper molt important.
S’aprova la píndola i l’avortament.
Augment del nivell de vida .
Ruptura familiar tradicional.
Major importància del món laboral
L’educació es converteix en obligatòria i pública igual per a homes i dones.
PAPER DE LA DONA A L’EDAT CONTEMPORÀNIA
10.
El feminisme és un conjunt d’idees i accions que busca la igualtat entre sexes:
- Vol modificar les posicions de desigualtat, masclisme o violència envers les dones.
- Vol gaudir dels mateixos drets i deures de què gaudeix l’home.
Hi ha diferents corrents, per exemple :
- Feminisme socialista: la dona està alienada respecte l’home i és la classe baixa de la societat.
- Feminisme liberal: creu que el canvi s’ha de fer de forma política
- Feminisme radical: diu que el masclisme està tant arrelat que no hi pot haver canvi social.
Les arrels del feminisme es troben a Occident i a la reforma del segle XIX.
EL FEMINISME
11.
Va ser un moviment social, econòmic i polític per reivindicar que les dones poguessin votar.
Dins del moviment hi havia 2 grups:
- El moderat: creia que amb el sufragi femení es solucionarien les diferències entre sexes
- El radical: A més a més del vot demanaven canvis familiars, laborals...
A l’estat espanyol el 1918 es va crear l’ANME
A l’estat espanyol va ser defensat per les diputades Clara Campoamor i Victòria Kent.
A l’estat espanyol va ser acceptat a la Constitució de 1931.
A la majoria de països actuals existeix el sufragi femení a excepció d’alguns com Aràbia Saudita,
Brunei, Emirats Àrabs Units.
EL SUFRAGI FEMENÍ
12. Va néixer a Madrid el 1888
Es va incorporar al Partit Republicà Radical el 1929
Va ocupar un escó al Congrés de la República Espanyola
Va introduir al Parlament la Llei dels Drets del Nen
Va defensar el vot femení i va ser abandonada pel seu propi
partit
Sobre el sufragi femení només tenia el suport del Partit
Socialista Obrer Espanyol
El 31 d’octubre de 1931 va aconseguir la igualtat de drets
electorals de l’home i la dona a l’estat espanyol
El 1936 va escriure el llibre “El meu pecat mortal, el vot
femení i jo”
El 1936 es va exiliar d’Espanya
Va morir a Suïssa el 1972
CLARA CAMPOAMOR
13.
Va néixer el 1759.
Va ser una filòsofa i escriptora britànica.
Va escriure: Vindication of the Right of Woman.
Va argumentar que les dones no són inferiors als homes per naturalesa sinó per
la discriminació de l’educació.
Suggereix que homes i dones haurien de ser tractats com a éssers
racionals.
Imagina un ordre social basat en la raó .
Es casà amb William Godwin, filòsof del moviment anarquista.
Va morir el 1797.
MARY WOLLSTONECRAFT
14.
FLORENCE NIGHTINGALE
Va néixer el 1820 a Florència.
Va ser una infermera, estadística i reformadora social britànica.
Va ser la primera dona que va ser admesa a la "Royal Statistical
Society" britànica.
Va tenir una formació equilibrada i una vida més enllà de la
familiar.
Al 1860 va crear la seva escola d’infermeria al Saint Thomas
Hospital de Londres.
Va contribuir en l’expansió de formes de participació femenina
en el món laboral.
Va ser una escriptora que va publicar diversos escrits sobre
coneixement mèdic.
Va morir al 1910.
15.
Després de fer el treball, hem arribat a la conclusió que la dona no s’hauria de
discriminar perquè tots som iguals.
En les diferents etapes de la història que hem treballat, hem vist que hi ha moltes diferències
entre elles, la discriminació de la dona va creixent a mida que el temps passa. Que vol dir
això? Significa que en algun moment de la història ha tingut lloc algun fet que ha provocat
aquesta discriminació ? Aquestes són preguntes que moltes persones, com nosaltres que
hem treballat aquest tema, es fan, però que aquests que te les haurien de respondre, no
saben com respondre-te-les. Tot i això, pensem que no hi ha cap motiu que ens digui el
motius de la discriminació de la dona.
PER QUÈ ES DISCRIMINA A LA DONA ? /
CONCLUSIÓ
