Cronologia dels fets de la guerra de Successió

1. Cronologia dels fets (1700-1716)
• 1700 Mort de Carles II
• 1701
o Febrer, s’inicia a Castella el regnat de Felip V (nascut al 1683)
o 7 de setembre es signa la Gran Aliança de la Haia (Àustria, Anglaterra, Països
Baixos).
o Octubre, s’inauguren les corts de Catalunya presidides per Felip V.
• 1702
o Gener, es tanquen les sessions de les Corts Catalanes. Felip V jurà els furs i
constitucions del Principat i es reconegut com a rei. Poc després marxa a les
possessions espanyoles a Itàlia.
o 15 de maig de 1702 les potències aliades van declarar la guerra a Luís XIV i a
Felip V: s' inicia la Guerra de Successió.
o juliol, Batalla de Cadis: intent aliat (anglo-holandés) d'iniciar una invasió des
d'Andalusia
o desembre, el rei Felip V torna a Barcelona procedent d'Itàlia on havia participat
en la batalla de Santa Vitoria (juliol).
• 1703
o Portugal i Saboya s’afegeixen a l’Aliança
o setembre, Carles III es nomenat rei d’España pels aliats.
• 1704
o 7 de març, acompanyat d'un destacament de 300 soldats alemanys, 4.000
anglesos i 2.000 holandesos, Carles III va desembarcar a Lisboa.
o maig, es van rebre notícies a Lisboa que les forces de Felip V havien creuat la
frontera i entrat a Portugal: comença la guerra peninsular.
o Setge de Gibraltar per part dels aliats.
o Maig, un estol aliat es presentà davant de Barcelona amb la intenció de prendre-
la per la força, va fugí després d'haver-la bombardejat.
• 1705
o Maig, Pacte dels Vigatans pel qual atorgaven poders a en Domènec Perera i
Antoni de Peguera i d'Aimeric per negociar amb Anglaterra. duien poders signats
per vuit prohoms vigatans
o juny, Pacte de Gènova entre el representat de la Reina Anna d’Anglaterra, Mr.
Mitford Crowe i els representants dels austriacistes catalans amb el compromís
de l’aixecament de sis mil homes armats contra Felip V a canvi de rebre ajuda
militar i el compromís que Catalunya mantindria les seves llibertats
independentment del resultat militar de la guerra.
o juliol, Derrota borbónica en el combat del Congost a la plana de Vic per
escamots armats de miquelets dirigits pel general Moragues.
o agost
• Setge de Barcelona pels austracistes.
♣ L’arxiduc Carles es coronat rei de València
o Setembre, Batalla de Montjuïc on 1000 vigatans arriben a Barcelona i unint-se a
les tropes aliades capturen la fortalesa, des de la qual bombardejarien la ciutat.
o Setembre, la major part de Catalunya cau en mans aliades (Girona, Tarragona i
Lleida).

2. o Octubre, el virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco signà la
capitulació de Barcelona. El 22 d'octubre entrà a Barcelona l'arxiduc Carles.
o 7 de novembre, el nou rei jurà les Constitucions i immediatament va convocar
Corts.
o 5 de desembre, l'Arxiduc inaugura les Corts Catalanes (en les quals va concedir
moltes de les reivindicacions, entre elles el control de les insaculacions). Es van
considerar nul·les les Corts de Barcelona de 1701 convocades pel rei Felip V i
tots els seus acords.
o Desembre, València caigué en mans austriacistes. Començà la revolta dels
maulets
 1706:
o Carles III jurà les constitucions catalanes i es reconegut rei de Castilla,
d’Aragó i comte de Barcelona.
o Març, segons acord de les Corts Catalanes (clausurades el 31 d’aquest mes) es
crea el Tribunal de Contrafaccions, que preservava la legalitat vigent i tenia
poder per jutjar els oficials reials.
o Abril, les tropes borbòniques posen Setge de Barcelona
o maig fugida dels filipistes en saber-se la notícia de l'arribada de la flota aliada
anglo-holandesa.
o Carles III entra a Saragossa i es proclamat rei; a l'Aragó, només Tarassona i Jaca
es mantenien lleials als borbònics.
o 27 de juny Carles III derrotà els Borbons a Castella i entra a Madrid
• 1707
o després d'haver estat expulsades de Madrid pel duc de Berwick, les tropes
austracistes es retiraren cap al Regne de València.
o Febrer, el rei Carlos III torna a Barcelona
o 25 d'abril, Derrota austracista d'Almansa a mans de l’exèrcit hispano-francès
dirigit pel Duc de Berwick (el ejército aliado estaba compuesto por 15.000
hombres, de los que 7.670 eran soldados portugueses, 4.800 ingleses y 1.400
holandeses, además de 250 alemanes y un centenar de hugonotes franceses):
paulatina caiguda de l'Aragó i del País Valencià. Els maulets hagueren de fugir
cap al Principat.
o 12 de junio, Játiva era saqueada, incendiada y arrasada por orden de D'Asfeld
como castigo por la «grande obstinación y rebeldía» de sus habitantes —Játiva
había resistido el asedio durante más de un mes— y para que sirviera de ejemplo
para el resto de poblaciones que todavía no se habían rendido a los borbónicos.
o Octubre, Lleida és ocupada per l'exèrcit filipista del duc d'Orleans
o 29 de juny Decret de Nova Planta: Derogació dels Furs del Regne de València i
del Regne d'Aragó.
• 1708
o Gener, tratado de Carlos III con Inglaterra que abría a los británicos el comercio
directo con América en igualdad de condiciones con los españoles y les daba
permiso para introducir esclavos en la América hispana a cambo de ayuda
militar.
o juliol, caiguda de Tortosa a mans filipistes.
• 1710
o Les campanyes de guerra se centren ara ja bàsicament dins el territori espanyol.
o estiu, ofensiva de l’exèrcit austriacista recuperant l'Aragó.

3. o 21 de setembre, Carles III tornà a entrar a Madrid, però la impossibilitat de
mantenir-la l’obligà a retirar-se'n, i es vençut pels borbònics a la batalla de
Brihuega i la Batalla de Villaviciosa de Tajuña
o les tropes filipistes prengueren de nou l'Aragó.
• 1711
o Abril, Carles III, davant la mort del seu germà, l’emperador Josep I, es
proclamat Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic amb el nom de
Carles VI
o Caiguda de Girona en mans austracistes
o Setembre, l’emperador torna a Àustria deixant la seva esposa Isabel de
Brunswick-Wolfenbüttel a Barcelona com a virreina.
o Octubre, s’inicien les converses per aconseguir la pau entre Anglaterra i França.
Los Preliminares de Londres, en els quals reconeixien a Felipe V com a rei
d'Espanya a canvi d'avantatges polítics i, sobretot, comercials, ratificats més tard
en Utrecht (abril-juliol de 1713), van produir indignació a l'Haia , Viena i Madrid
o El govern anglès decidí de retirar les tropes de la Península.
• 1712
o El 18 d'agost es va signar a París una treva entre Espanya, França i Gran
Bretanya, a la qual després es van afegir Portugal i Savoia, eliminant qualsevol
oportunitat de l'emperador d'ocupar el tron d'Espanya.
• 1713
o Març, la emperatriu abandona Barcelona, queda com a Regent el General de les
tropes austracistes, Guido von Starhemberg
o 11 d’abril-13 juliol Tractat d'Utrecht: França va confirmar la pau amb Holanda,
Anglaterra i Saboya, potències i estats que passaven a reconèixer Felip V, qui
renunciava al tron de França. Fi de la Guerra de Successió.
o 17 de maig francesos i imperials van pactar un conveni secret d’evacuació.
o Tot el territori català estava ocupat per l’exèrcit de Felip V llevat de la ciutat de
Barcelona i Cardona.
o 13 Juny, Conferència de Cervera: representants de Felip V convidaren la ciutat
de Barcelona a rendir-se; la condició que les llibertats catalanes fossin
mantingudes féu fracassar la conferencia.
o 22 de juny Conveni de l'Hospitalet: Starhemberg acordà la retirada de les tropes
imperials sense coneixement de les autoritats catalanes..
o 30 de juny es va convocar a Barcelona una Junta de Braços (composada pels
membres dels braços residents a Barcelona) per deliberar si Catalunya s'havia de
sotmetre a Felip V o prosseguir la guerra en solitari.
o 1 de juliol l’emperador Carles dóna per finalitzada la guerra de Successió seguint
l’armistici establert en el Conveni de Evacuació de Catalunya firmat pels dos
monarques contendents —Felipe V i Carlos de Austria—. Continua l’evacuació
de les tropes austriacistes.
o 5 de juliol el Braç Reial va emetre el seu veredicte proposant que es continués la
guerra.
o 6 de juliol va fer el mateix el Braç Militar de Catalunya i la Junta de Braços va
decidir resistir.
o 9 de juliol es fa la proclamació pública de guerra.
o 10 de juliol els Tres Comuns de Catalunya van nomenar general comandant el
tinent mariscal Antoni de Villarroel i Peláez.
o 13 juliol, signatura final de la Pau d’Utrecht, les potencies aliades retirarien les
seves tropes per mar.

4. o 25 de juliol, les tropes borbòniques posaren setge a Barcelona.
o 30 de novembre , Rafael Casanova fou nomenat Conseller en Cap del Consell de
Cent Barcelona, màxima autoritat de la ciutat (alcalde).
• 1714
o Gener-agost contínuum de petits combats en els territoris de l’interior de
Catalunya.
o 26 de febrer, la Generalitat cedeix les seves competències militars al Consell de
Cent que va nomenar una nova Junta General de Braços.
o 6 de juliol, el duc de Berwick substituí el duc de Pòpuli com a comandant en cap
de les forces que assetjaven Barcelona
o 13 i 14 d'agost Batalla de Talamanca, darrera victòria de l'exèrcit austriacista
català.
o 14 d’agost, signatura del Tractat de Rastatt, que posà fi a la guerra entre França i
Àustria. Estableix la renúncia de Carlos III a tron espanyol. L'emperador Carlos
VI rebria la sobirania sobre els Països Baixos espanyols, el regne de Nàpols, el
Milanesat i les places de Ypres, Tournai, i Furnes; a canvi va renunciar als seus
drets sobre el tron espanyol i va retornar Landau a França.
o 3 de setembre, el duc de Berwick, proposà la rendició incondicional. La Junta de
Braços exigeix la signatura de Capitulacions. Villarroel dimití com a Tinent
General de Barcelona (durant l'assalt final de l'onze de setembre tornarà a agafar
les regnes de la defensa de la ciutat).
o 11 de setembre començà l'assalt general a Barcelona de les tropes
borbòniques.
o 12 de setembre, Berwick renuncia a exigir la rendició incondicional i acaba
concedint Capitulacions.
o 13 de setembre, entrada de les tropes filipistes a Barcelona. Abolició de les
institucions de Catalunya. La Real Junta Superior de Justicia y Gobierno,
presidida per José Patiño, s’encarrega del govern de Catalunya fins l’entrada en
vigor del Decret de Nova Planta.
o 18 de setembre, signatura de les Capitulacions de Cardona, l'últim lloc de
Catalunya a caure. Manuel Desvalls, coronel de cavalleria i governador va rendir
el castell de Cardona amb capitulacions favorables i va dirigir l'exili de la
guarnició.
• 1715
o juliol, entrada de les tropes filipistes a la ciutat de Mallorca; les Pitiüses juren
fidelitat a Felip V.
o novembre, Publicació del Decret de Nova Planta a Mallorca i Eivissa.
• 1716 16 de gener, publicació del Decret de Nova Planta al Principat de Catalunya.
• 1725 Paz de Viena entre Felipe V i l'emperador Carlos VI.