1. http://www.youtube.com/watch?v=6EN
http://www.youtube.com/watch?v=WKC

2. El rei “encantat”, Carles II -1700
Carles II fou descrit pel nunci papal de la
següent forma:
«El rei és més aviat baix, no mal format, lleig
de rostre; té el coll llarg, la cara llarga i com
encorbada cap dalt; el llavi inferior típic dels
Àustria; ulls no gaire grans, de color blau
turquesa i cutis fi i delicat. El cabell és ros i
llarg, i el porta pentinat enrere, de manera que
les orelles li queden al descobert. No pot
redreçar el seu cos quan camina, a menys que
s'estintoli en una paret, taula o una altra cosa.
El seu cos és tan dèbil com la seva ment. De
tant en tant, dóna senyals d'intel·ligència, de
memòria i de certa vivacitat. Normalment, té
un aspecte lent i indiferent, pocatraça i
indolent, semblant estupefacte. Es pot fer amb
ell el que es vulgui, ja que manca de voluntat
pròpia. «[1]
Així la
república de les Set Províncies Unides es
quedava una part del comtat de Flandes;
Anglaterra es quedava Orà, Gibraltar i
Cuba; França la Guipúscoa, Nàpols, Sicília i
la resta de Flandes; i el
Sacre Imperi Romanogermànic es quedava
el Ducat de Milà. Les colònies d’Amèrica i
d’arreu queden lligades a la corona de
Castella.
Segons el concepte de l’Antic Règim, cada
terra havia de tenir un rei. Per això,
preveient la mort sense descendència de
Carles II de Castella, l'últim Habsburg
hispànic, les principals potències europees
van proposar com a rei de les Espanyes el
fill d’un príncep elector de Baviera, i el
conseqüent repartiment de possessions
europees entre aquestes potències.

3. Els amos d’Europa
1714. El setge de Barcelona, GuillemH. Pongiluppi i F. Xavier Hernndez Cardona, booktrailer.mp4 Lliures o morts , David de Montserrat i Jaume Clotet, booktrailer.mp4
Línea del temps

4. Felip V, el pretendent escollit -1701
Però Josep Ferran de Baviera, el príncep elector,
mor el 1699. Carles II en el darrer testament
abans de morir, l’any 1700, proposa el Borbó
neurastènic Felip d'Anjou, amb la condició que
fos un regne separat de França. Però el regnat
de Felip V està tutelat pel seu avi, Lluís XIV de
França, qui el proclama rei, Felip V entra a
Barcelona el 2 d’octubre de 1701 i jura les
Constitucions Catalanes.

5. Carles III, pretendent obviat -1702
El Sacre Imperi Romanogermànic considera que l'Arxiduc Carles d'Àustria, segon fill de l'emperador Leopold I, tenia més drets al tron com a membre de la
dinastia Habsburg, que Carles II havia obviat.

6. La reina britànica es malfia de tothom - 1703
El 1701 es forma la Gran Aliança de l’Haia: Anglaterra, Portugal, la república de les Set Províncies Unides i el Sacre Imperi declararen la guerra a França i a
Espanya. El 1703 declaren la guerra a Lluís XIV . Obtenen victòries contra França a tot Europa. A Espanya les victòries s’acaben el 1707 (derrota d’Almansa).

7. Els catalans volen decidir - 1705
Felip V actua com un rei absolutista
només d’arribar al poder i
incompleix tot el que havia acordat
amb els catalans a les Corts de 1701.
Els catalans se n’adonen i a les Corts
de 1702 ja es forma un nucli
constitucionalista que el 1703
proclama rei de Catalunya l’Arxiduc
Carles d’Àustria. Com a Carles III
d’Espanya adopta l’escut d’armes de
Carles II i es comprometé a jurar les
constitucions pròpies de cada
territori.
Un consell de guerra format per la
Diputació del General (Generalitat) i
del Consell de Cent (Ajuntament de
Barcelona) amb els coronels dels
exèrcits catalans acorda signar el
tractat Gènova (1705) amb
Anglaterra i els països austriacistes.

8. Carles, hereu imperial, es desentén
dels catalans -1711
1711. Mor Josep I i el seu germà, l’arxiduc Carles (+1740), fill de Leopold I, és nomenat emperador del Sacro Imperi Romanogermànic. Les tropes austriacistes es retiren ,
romanen alguns voluntaris que s’enquadren en el regiment de Sant Narcís. Girona és assetjada i es rendeix a les tropes borbòniques (1711).

9. La reina Anna de la Gran Bretanya, davant la possibilitat que l’Arxiduc Carles arribés a aplegar els regnes
hispànics i l’imperi Romanogermànic: l‘imperi de Carles V , abandonà Carles i Catalunya (1712) a canvi de
Gibraltar i Menorca, que asseguraven als anglesos el seu predomini a la Mediterrània occidental.
La pau europea se signa a Utrecht l'abril de 1713. Felip V s'assegura el tron d’Espanya i els països de la Gran
Aliança es reparteixen els territoris europeus dominats per la corona de Castella.
La traïció
anglesa 1712
Utrecht 1713
Europa
repartida
Catalunya
desemparada

10. alataccatalà - 1713
Les tropes imperials abandonen Catalunya en secret.
Es queden algunes companyies de voluntaris.
Alguns coronels catalans abandonen el país i deixen
els soldats a la seva sort.
La Junta de Braços, La Diputació del General i el
Consell de Cent acorden continuar la guerra i la
resistència a ultrança contra els exèrcits borbònics que
apleguen les tropes castellanes i franceses.
Antoni de Villarroel és nomenat comandant general
de l’exèrcit català

11. Alguns herois catalans
Rafael de Casanova
i Comes
Conseller en Cap del Consell de
Cent. Governador del Principat
de Catalunya i de la plaça d’armes de
Barcelona. Coronel de “La
Coronela”
Antoni de Villarroel
i Peláez
Comandant suprem
de les forces catalanes
Josep Moragues
i Mas
general de batalla i governador de
Castellciutat subcomandant de
les tropes militars catalanes fora de
Barcelona

12. França i Castella contra Barcelona
1714
Les tropes borbòniques, comandades pel duc de Pòpuli, arriben davant les muralles de Barcelona (juliol 1713).
El duc de Berwick s’incorpora al setge de Barcelona (juliol 1714).
Mor Anna d’Anglaterra. Jordi I de Hannover nou rei (agost 1714).
Pau de Viena entre Felip V i l’emperador Carles VI: punt i final definitiu al plet de la Guerra de Successió (1726)

14. La Cort castellana va aconsellar al monarca de bandejar la
llengua catalana de les institucions del nou poder establert
amb la Nova Planta:
«Acabar con los fueros será cuestión de días, pero
lidiar con gente apasionada de su patria, que
solamente habla en su lengua nativa, va a costar
meses o quizás años. Por de pronto, ya se ha ordenado
prohibir los libros en lengua catalana y se ha
dictado orden para que deje de utilizarse en las
escuelas. [...] con la sola diferencia, que como antes
todo lo Judicial se actuaba en Lengua Catalana, se
escriba en adelante en Idioma Castellano, o Latín, como
ya así la Real Junta lo practica; pues se lograrà la
inteligencia de cualesquiera Jueces Españoles, sin
haber de estudiar en lo inusitado de la Lengua de este
País [...] Nada mejor que distribuir jueces castellanos
por todo el Principado para que las sentencias y juicios
se realicen en nuestra lengua. « (José Patiño,
ministre de Felip V)
Instrucció dirigida als corregidors recomanant que els
judicis, l’ensenyament i l’educació religiosa es fessin
exclusivament en llengua castellana:
«La importancia de hacer uniforme la lengua se ha
reconocido siempre por grande y es una señal de
dominación o superioridad de los príncipes o
naciones […]. Pero como a cada nación parece que
señaló la naturaleza su idioma particular, tiene en esto
mucho que vencer el arte y necesita tiempo para
lograrlo, y más cuando el genio de la nación, como el
de los catalanes, es tenaz, altivo y amante de las cosas
de su país.« (1716, José Rodrigo Villalpando, fiscal del
Consell de Castella)
«La nación la forma, no el número de individuos,
sino la unidad de voluntades, de las leyes, de las
costumbres y del idioma que las encierra y mantiene
de generación en generación […]. El catalán fue en
una palabra, una lengua nacional, y no una xerga
territorial, desde el siglo XII hasta principios del
presente […]. Un idioma provincial muerto hoy para
la república de las letras. « (Antoni de Capmany, ciutadà
il·lustrat)
Repressió fins avui dia