Elaborat per Cienciesocials@gmail.com

2. Guerra dels Trenta anys Aquesta Guerra enfrontava els estats alemanys protestants contra els catòlics dirigits per l’emperador d’Alemanya, que pertanyia a la mateixa casa que els reis d’Espanya (Felip IV). Espanya donà suport als estats catòlics dirigits per l’emperador. I entre d’altres aconseguiren la victòria de Breda.

3. Aquestes victòries van alarmar el Cardenal Richelieu, favorit del rei Lluís XIII de França, i l’any 1635 va intervenir en la lluita i declarà la guerra a Espanya.

4. Per a fer front a aquesta guerra al rei Felip IV li calien recursos. Exhaurits i empobrits Les mines americanes ja no donaven tant Però al sXVII els territoris castellans estaven Calia cercar una solució

5. Va ser el favorit del rei Felip IV, el Conde Duque d’Olivares. Qui va elaborar el projecte de La Unión de Armas per tal de mantenir l’exèrcit.

7. Per aconseguir que s’acceptés la Unión als tres estats de la corona es va decidir reunir Corts. València Aragó Catalunya Donatiu per mantenir 1000 soldats per a 15 anys 2000 soldats durant 15 anys El rei hi tenia molts temes pendents, els braços, estaven interessats en la discussió de greuges i la constitució de noves constitucions. Olivares, però, volia el donatiu. Com que la cosa s’allargava Olivares va fer llegir al Rei el missatge per presentar la Unión de armas . Els braços es neguen donar tot el que demanen i finalment el rei decideix marxar de Barcelona sense arribar a cap solució. Ni el rei ni els braços aconsegueixen res .

8. L’esclat va ser al 1640 a conseqüència de la Guerra que tenien el Rosselló des del 1637 entre França i Espanya Aquesta Guerra era un episodi més de la Guerra dels Trenta anys. El Duc d’Olivares va voler atacar el territori Francés del Llenguadoc. I això arrossegà Catalunya a una guerra que va esclatar a la seva zona septentrional, i que a més a més no hi estava gens implicada. El Rosselló El Llenguadoch

9. El projecte d’Olivares era enviar a Catalunya -Un exèrcit de 15.000 soldats professionals de l’exèrcit del Rei -Exigir a Catalunya que hi aportés 6.000 homes més. Problemes 15.000 soldats professionals de l’exèrcit del Rei. -On s’allotjarien? -Qui els pagaria? Des de Madrid semblava ser que havien de ser els propis catalans . Però els nobles i els clergues consideraven que no havien de ser ells, sinó la pagesia. Des de Madrid pretenien que el Consell de Cent i la Generalitat fossin qui paguessin els soldats .

10. La Revolució del 1640 L’allotjament de la tropa, topà amb la resistència de la població. - Van assassinar l’agutzir-agent del Virrei a Santa Coloma de Farners -Un terç va destruir Riudarenes -Un altre terç va destruir Santa Coloma En poques setmanes Els pagesos s’aplegaren i començaren els enfrontaments amb els soldats del rei. La Selva, el Gironès, l’Empordà i el Vallès El punt culminant va ser el Corpus de Sang on assassinaren el Virrei el Comte de Santa Coloma. El govern de Madrid va nomenar el Duc de Cardona com a nou Virrei.

11. El Duc de Cardona no tenia mitjans per imposar la seva autoritat. El govern de Madrid inicià, l’agost del 1640, els preparatius per a enviar un nou exèrcit i imposar l’autoritat del rei. Aquí començà actuar la Generalitat amb Pau Claris al capdavant. Inicià negociacions amb França -Primerament li calia ajut militar per poder parar l’exèrcit castellà -Calia assolir una normalitat política, per afrontar la situació d’anarquia a la qual havia conduït la revolta popular. Claris convoca la Junta de Braços, per demanar que es faci efectiu aquest ajut. Pau Claris

12. Junta de Braços. La Junta de Braços eren els membres de la Cort que residien habitualment a Barcelona. Era una assemblea consultiva que convocava la Generalitat per aconsellar-la. Finalment, en veure que l’exèrcit castellà aconseguia bons resultats els francesos es va comprometre més i van oferir un substanciós ajut militar a canvi de la plena submissió de Catalunya al rei de França. El 23/01/1641 s’accepta al rei francès com a Comte de Barcelona. El 17 de setembre de 1640 la Junta accepta l’ajut militar de França per la defensa del territori català. 24 de setembre es signà un conveni on s’oferia a Catalunya un ajut militar de 6.000 infants i 2.000 genets.

13. Des del 1641 Catalunya era un escenari més de la Guerra dels Trenta anys. El 26 de gener del 1641, prop de Montjuïc, l’exèrcit francès i els combatents catalans van salvar Barcelona de l’atac de l’exèrcit castellà França i Espanya no van signar la Pau fins al 1659 (Pau dels Pirineus). El rei d’Espanya cedia a França els territoris de la Catalunya del Nord (Rosselló, part de la Cerdanya i el Conflent). Aquesta Pau es va ratificar amb el matrimoni de la filla de Felip IV, Maria Teresa amb el rei de França Lluís XIV. XV Carles Signatura del Tractat dels Pirineus. Matrimoni entre Lluís XIV i M Teresa

14. Catalunya i la Guerra de Successió d’Espanya

15. Carles II (1665-1700) mort sense descendència. [...] declaro ser mi subcesor (en caso que Dios me lleve sin dejar hijos) el duque de Anjou, hijo segundo del Delphin, y como tal, le llamo a la subcesión de todos mis reinos y dominios [...]

16. El rei signà, poc abans de morir, un testament pel qual mantenia units els estats de la corona sota un mateix hereu: Felip d’Anjou. (Felip V) Felip Borbó, nét de Lluís XIV i M Teresa d’Àustria. (Pau dels Pirineus), germana de Carles II.

17. XV

18. L’altre pretendent l’Arxiduc Carles d’Àustria.

20. Comença la Guerra de Successió d’Espanya (1702-1704) Era una guerra general europea, engegada principalment per Anglaterra, que amb els Països Baixos consideraven amenaçada l’hegemonia comercial, ja que el nou monarca obria el mercat hispanoamericà als francesos. El govern anglès va donar suport l’Arxiduc Carles d’Àustria Per evitar-ho Els tres estats: -Àustria -Anglaterra -Països Baixos. Van signar la Gran Aliança de l’Haia.(1701). Al 1703 s’hi annexionarien Portugal i Savoia. El govern anglès cercava adeptes als territoris que dominava Felip V. Al 1704 intentaria convèncer la ciutat de Barcelona

21. Però, en un primer moment, la ciutat de Barcelona restà fidel al virrei A Catalunya certs cercles catalans eren favorables a aquest canvi, sobretot la petita noblesa de Vic. A més a més a Catalunya hi havia un sentiment antifrancès, que l’ocupació de 1694-1697 2 no havia fet més que augmentar aquest sentiment. A part certs sectors burgesos de Barcelona mantenien una relació habitual amb Anglaterra i Països Baixos. A 1705, diversos punts de Catalunya ja eren partidaris de l’Arxiduc. 2 S’ha calculat el nombre d’homes de l'exèrcit francès entre 1648-1697 i eren entre els 9.300 i 25.000 efectius.

22. Pacte de Gènova Dos representants partidaris de l’Arxiduc, es reuniren el 20/06/1705 a Gènova amb un representant oficiós del govern anglès. Si els catalans decidien revoltar-se contra Felip. Els anglesos hi oferirien. Armament i ajuda militar. Anglaterra es comprometia a defensar els privilegis polítics de Catalunya (les lleis i institucions), fos qui fos el resultat militar de la guerra.

23. L’Arxiduc aconseguí el domini complet de la Corona d’Aragó a començaments de 1706. Això l’animà d’ocupar tota la Península i al Juny de 1706 ja era a Madrid L’ajudà el fet que el Papa Climent XI va reconèixer a Carles III com a rei d’Espanya, tot trencant amb Felip V. Però la reacció per part de la Corona de Castella partidària de Felip, l’obligà a abandonar Madrid. A més a més degut a la seva derrota a Almansa (1707) l’Arxiduc va perdre el domini d’Aragó i València.

24. Felip va entrar a Catalunya i ocupà Lleida i Tortosa. Tot plegat feia que al 1711, només part de Catalunya restava sota el poder de l’Arxiduc. Fins al 1713, Barcelona va esdevenir una cort amb funcionaris, diplomàtics, artistes... La vida de la cort va tenir el seu moment culminant amb les noces de Carles III i Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel. Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel.

25. Malgrat les victòries dels aliats arreu d’Europa, dos fets van marcar un canvi en les seves trajectòries. Al 1710 s’elegí a Gran Bretanya un Parlament de majoria Tory (conservador). Que volien abandonar la Guerra a canvi de contrapartides comercials amb Hispanoamèrica. Al 1711 l’Emperador Josep I d’Àustria, germà de l’Arxiduc Carles, havia mort

26. Al morir Josep I la Corona Imperial passava a les mans de l’Arxiduc Carles. Precisament la concentració de poder que significava la unió de la Monarquia Hispànica amb l’Imperi era contrària als interessos aliats . Tot s’acaba amb el tractat d’Utrecht El tractat reconeixia a Felip V com a rei d’Espanya. A canvi Gran Bretanya obtenia el reconeixement de la seva possessió sobre Gibraltar i Menorca i el dret de comerciar amb Hispanoamèrica, i els Països Baixos i Portugal eren premiats amb possessions a Flandes i a la frontera Brasilera.

27. Però i el Pacte de Gènova? Del pacte de Gènova (1705) els britànics van donar per bo el compromís de Felip V de donar als catalans “els privilegis que posseeixen les dues castelles, que de tots els pobles d’Espanya són els més amats del rei Catòlic” Art. 13. El darrer virrei nomenat per Carles d’Àustria el príncep d’Stahremberg, i les seves tropes van abandonar Catalunya a principis del 1713.

28. La resistència a la ciutat de Barcelona. A mitjans de juny del 1713 tot el territori català, excepte Cardona i Barcelona era en mans de Felip V. A Barcelona es va reunir la Junta de Braços i es va estar deliberant si calia capitular o aguantar.

29. Junta de Braços 1713 Els membres del braç eclesiàstic al·legant que era un problema militar no es van pronunciar. Una part del braç militar creia que calia iniciar les negociacions amb el Duc de Populi, cap de l’exercit de Felip V al Principat El braç reial s’inclinava a tirar endavant la lluita (recolzat per les classes populars) (78 vots favorables a la resistència i 45 contraris) La Generalitat no veia factible aquest tipus de resistència, però les votacions del braç reial arrossegà al braç militar que votà com el reial. El 9 de juliol la Generalitat assumí la decisió de la Junta de Braços i es decidí per la resistència armada davant de Felip V.

30. L’exèrcit Borbònic arribava el dia 25, i s’iniciava un setge de 14 mesos. Es plantejaren constituir una República lliure de Catalunya sota protecció Britànica.

31. Els bombardeigs a Barcelona es van generalitzat a partir del 22 de maig. Van caure més de 30.000 bombes A partir del mes de juliol arribà el Duc de Berwick, amb noves forces. En aquell moment era Conseller en cap Rafael de Casanova.

32. Casanova avisant l’estat en què es trobaven i anunciant que la reserva de pólvora no cobria sinó les necessitats de dos o tres dies. Exposà a l'assemblea de la Junta de braços la necessitat de gestionar un armistici de dotze dies. Aquesta proposta no fou compartida per la majoria de membres de l'assemblea i la lluita continuà.

33. Setge Finalment l’onze de setembre entren les tropes Borbòniques a Barcelona. La resistència continua carrer a carrer i es van saldar prop de 4.000 víctimes. Casanova va presentar-se a la muralla amb la senyera de Santa Eulàlia. Durant l’assalt Casanova és ferit per una bala a la cuixa. A primera hora el comandant Villaroel donà ordre de capitular. El 18 de setembre capitulava Cardona i al 1715 ho van fer Mallorca i Eivissa.

34. Duc de Werbick Duc de Werbick El Duc de Werbick rep el toisó d’or per part del rei Felip V.

36. A Barcelona aixecaren una ciutadella militar Més de 1200 habitatges destruïts per a fer la ciutadella

38. Las repressió fou tal que antics partidaris com Josep Moragues foren perseguits, jutjats i condemnats.

39. Els mossos d’esquadra van ser fundats a Valls l’any 1719 com a força policial repressora, que després de la fi de la guerra de successió es dedicà a la persecució de les partides austriacistes.

40. L’onze de setembre avui Al fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor. Monument a Rafael de Casanova

41. Segadors Catalunya, comtat gran, qui t'ha vist tan rica i plena! Ara el rei Nostre Senyor declarada ens te la guerra. Segueu arran! Segueu arran, que la palla va cara! Segueu arran! Lo gran comte d'Olivars sempre li burxa l'orella: -Ara es hora, nostre rei, ara es hora que fem guerra.- Contra tots els catalans, ja veieu quina n'han feta: seguiren viles i llocs fins al lloc de Riu d'Arenes; n'han cremat un sagrat lloc, que Santa Coloma es deia; cremen albes i casulles, i caporals i patenes, i el Santíssim Sagrament, alabat sia per sempre. Mataren un sacerdot, mentre que la missa deia; mataren un cavaller, a la porta de l'església, en Lluís de Furrià, i els àngels li fan gran festa. Lo pa que no era blanc deien que era massa negre: el donaven als cavalls sols per assolar la terra. Del vi que no era bo, n'engegaven les aixetes, el tiraven pels carrers sols per regar la terra. A presencia dels parents deshonraven les donzelles. Ne donen part al Virrei, del mal que aquells soldats feien: -Llicència els he donat jo, molta més se'n poden prendre.- Sentint resposta semblant, enarboren la bandera; a la plaça de Sant Jaume, n´hi foren les dependències. A vista de tot això s'és avalotat la terra: comencen de llevar gent i enarborar les banderes. Entraren a Barcelona mil persones forasteres; entren com a segadors, com érem en temps de sega. De tres guàrdies que n'hi ha, ja n'han morta la primera; ne mataren al Virrei, a l'entrant de la galera; mataren els diputats i els jutges de l'Audiència. Aneu alerta, catalans; catalans, aneu alerta: mireu que aixís ho faran, quan seran en vostres terres. Anaren a la presó: donen llibertat als presos. El bisbe els va beneir Amb la ma dreta i l'esquerra: -On es vostre capità? On és vostre bandera?- Varen treure el bon Jesús Tot cobert amb un vel negre: -Aquí és nostre capità, aquesta es nostre bandera.- A les armes catalans, Que ens ha declarat la guerra! Segueu arran! Segueu arran, que la palla va cara! Segueu arran! EL PLAGI ALTERAT Catalunya, triomfant, tornarà a ser rica i plena! Endarrera aquesta gent tan ufana i tan superba! Bon cop de falç! Bon cop de falç, defensors de la terra! Bon cop de falç! Ara és hora, segadors! Ara és hora d'estar alerta! Per quan vingui un altre juny esmolem ben bé les eines! (tornada) Que tremoli l'enemic en veient la nostra ensenya: com fem caure espigues d'or, quan convé seguem cadenes! Catalunya, comtat gran, qui t'ha vist tan rica i plena! Ara el rei Nostre Senyor declarada ens te la guerra. Segueu arran! Segueu arran, que la palla va cara! Segueu arran! Lo gran comte d'Olivars sempre li burxa l'orella: -Ara es hora, nostre rei, ara es hora que fem guerra.- Contra tots els catalans, ja veieu quina n'han feta: seguiren viles i llocs fins al lloc de Riu d'Arenes; n'han cremat un sagrat lloc, que Santa Coloma es deia; cremen albes i casulles, i caporals i patenes, i el Santíssim Sagrament, alabat sia per sempre. Mataren un sacerdot, mentre que la missa deia; mataren un cavaller, a la porta de l'església, en Lluís de Furrià, i els àngels li fan gran festa. Lo pa que no era blanc deien que era massa negre: el donaven als cavalls sols per assolar la terra. Del vi que no era bo, n'engegaven les aixetes, el tiraven pels carrers sols per regar la terra. A presencia dels parents deshonraven les donzelles. Ne donen part al Virrei, del mal que aquells soldats feien: -Llicència els he donat jo, molta més se'n poden prendre.- Sentint resposta semblant, enarboren la bandera; a la plaça de Sant Jaume, n´hi foren les dependències. A vista de tot això s'és avalotat la terra: comencen de llevar gent i enarborar les banderes. Entraren a Barcelona mil persones forasteres; entren com a segadors, com érem en temps de sega. De tres guàrdies que n'hi ha, ja n'han morta la primera; ne mataren al Virrei, a l'entrant de la galera; mataren els diputats i els jutges de l'Audiència. Aneu alerta, catalans; catalans, aneu alerta: mireu que aixís ho faran, quan seran en vostres terres. Anaren a la presó: donen llibertat als presos. El bisbe els va beneir Amb la ma dreta i l'esquerra: -On es vostre capità? On és vostre bandera?- Varen treure el bon Jesús Tot cobert amb un vel negre: -Aquí és nostre capità, aquesta es nostre bandera.- A les armes catalans, Que ens ha declarat la guerra! Segueu arran! Segueu arran, que la palla va cara! Segueu arran! E L S S E G A D O R S V E R S I Ó sXVIII

42. Els segadors himne nacional Catalunya, triomfant, tornarà a ser rica i plena! Endarrera aquesta gent tan ufana i tan superba! Bon cop de falç! Bon cop de falç, defensors de la terra! Bon cop de falç! Ara és hora, segadors! Ara és hora d'estar alerta! Per quan vingui un altre juny esmolem ben bé les eines! (tornada) Que tremoli l'enemic en veient la nostra ensenya: com fem caure espigues d'or, quan convé seguem cadenes! (tornada) El text literari actual és d’Emili Guanyavents i data de 1899. Per la llei del Parlament de Catalunya de 25 de febrer de 1993, Els Segadors va ser declarat himne nacional de Catalunya.

43. Bibliografia AADD.: Arrels , Història de Catalunya. Edat mitjana i edat moderna . Ed. Vicens Vives. Barcelona, 2005. AADD.: Historia de España . Ed.Teide, Barcelona, 2005. AADD.: 100 Documents d’història de Catalunya que cal conèixer . Ed. Barcanova i ACCAT. Barcelona, 2006. Bolòs, Jordi.: Diccionari de la Catalunya Medieval (ss. VI-XV). Ed. 62. Barcelona, 2000. Simon i Tarrés, Antoni.: Història de Catalunya. Catalunya moderna, Col. Història de Catalunya. Ed. Esfera llibres, Barcelona, 2006. Soler, Toni.: Història de Catalunya (modèstia a part). Ed. La Columna,Barcelona, 2007. Pels símbols i els audios: http :// www . gencat .net/ catalunya / cat / simbols . htm Consultes diccionari: http ://dlc.iec.cat/