1. 4. COM APLICAR LA MÚSICA
Els fetus comencen a poder escoltar sons i sorolls des de la 16ª setmana, quant mesuren uns 11
cm, però que aquests els arriben distorsionats i en una intensitat molt més baixa. Però, perquè
passa això? No podem, doncs, parlar amb el nostre bebè? L’institut Marqués de Barcelona ha
volgut investigar-ho.
El fetus rep sons de l’interior del cos de la mare i també en percep quan aquesta parla o
camina. Però tot i això, està molt protegit de tot tipus de sons i sorolls. Viu en un ambient
pràcticament insonoritzat. La majoria de sons arriben en xiuxiuejos, d’uns 30 decibels, i la veu
materna d’una conversa en to normal, d’uns 60 decibels, li arriba només a uns 24 decibels. A
més, com que molts d’aquests sons són repetitius, s’hi acostuma i tampoc li impedeixen dormir.
Els teixits abdominals de la mare absorbeixen les ones sonores i distorsionen les paraules. Com
comenten en l’estudi “És com si intentéssimescoltar la conversació de l’habitació del costat, tot
i sentir com parlen no acabem d’entendre el que diuen.” El fetus rep principalment els tons
greus ja que els aguts queden més esmorteïts.
Llavors, si el fetus no ens pot sentir, com podem aconseguir el
desenvolupament mitjançant la música? Doncs a través de la via
vaginal. La vagina és un lloc tancat i per tant, no hi ha dispersió del so i
les capes del teixit són menors cosa que facilita la transmissió del so.
Per fer-ho d’aquesta manera necessitem un dispositiu vaginal. En
aquest estudi, aes va dissenyar un altaveu a mida vaginal, el Babypod
® de l’empresa Music in Baby.
Com es va portar a terme l’estudi?
Per dur a terme la investigació, es va utilitzar l’altaveu vaginal Babypod. Es va realitzar en
pacients embarassades entre les 14 i 39 setmanes de gestació i es va observar amb ecografies
les reaccions dels fetus al escoltar música emesa via abdominal i via vaginal, i també vibracions
insonores de via vaginal.
Reacció per via vaginal: Amb una intensitat mitjana de 54 dB (equivalent a un to de música
ambiental). El 87% reaccionen amb moviments de la boca i la llengua que s’aturaven al aturar-
se la música. El 50 % reaccionaven obrint molt la mandíbula i traient la llengua completament.
Reacció per via abdominal: En col·locar uns auriculars que emetien música amb una mitjana de
98,6 Db (Equivalent al d’una discoteca o la sirena d’una ambulància). En aquest cas, tot i estar a
una intensitat molt més alta, els fetus no van presentar canvis facials ni van moure’s.
Reacció a les vibracions: Per saber si la reacció era a causa de la vibració de les ones sonores,
les pacients es van col·locar un vibrador vaginal. Al fer les ecografies es va observar com
tampoc presentaven canvis.
Quines aportacions té aquest dispositiu?
2. 1. Permet detectar o descartar la sordesa del fetus. Si quan s’utilitza aquest dispositiu, el
fetus no reacciona, pot significar que té problemes d’oïda o que és sord. Fins ara, no es
podia detectar la sordesa d’un nen abans de néixer.
2. Demostra que l’embrió de 16 setmanes ja pot escoltar i reaccionar davant dels sons.
3. Descobreix circuits cerebrals implicats en la comunicació. En escoltar música el fetus
intenta vocalitzar, que és el pas previ a parlar.
4. Permet a la mare i a la resta de familiars comunicar-se amb el fetus. A la mare a més, li
proporciona una reducció del estrès ja que pot compartir més moments amb el seu fill.
5. Permet el desenvolupament del fetus i aplica tots aquells beneficis que li aporta al bebè
la música.
6. Quan el fetus es mou, permet al metge una millor imatge de tot el cos i els òrgans.
D’aquesta manera és més fàcil veure o detectar algun tipus d’anomalia.
Per què tenen aquesta reacció?
La música fa que el fetus respongui amb moviments
de llengua i boca, moviments de vocalització, cosa
que activa els circuits cerebrals de l’estimulació del
llenguatge i la comunicació. En el cervell trobem un
grup de cèl·lules que són les encarregades de
detectar el so. Si aquestes detecten un so harmònic,
l’associen a la música, s’estimulen i activen els
nervis de la boca, la llengua i la mandíbula. Així
doncs, els fetus només reacciona davant de músiques i sons però no sorolls.
Com utilitzar el Babypod?
3. És un dispositiu senzill i pràctic. No presenta cap risc per l’embaràs, es connecta mitjançant un
dispositiu mòbil i es col·loca com un tampó. Es recomana utilitzar-lo d’entre 10 a 20 minuts un o
dos cops al dia.
Quin tipus de música hauria d’escoltar? Com afecta cada una d’aquestes?
En varis
casos la
música
clàssica,
en
concret
la
barroca,
és la
que més
afecta al
fetus i la
que
l’ajuda
més al
desenvo
lupamen
t del
nen. Al
fetus li
agrada
la
música
suau,
melodia
però
també
complex
a, com
la de
Mozart
o Vivaldi
i neguen
la
música
estriden
4. t com el rock. En Gordon Shawn, neurobiòleg de la Universitat Irvine de Califòrnia, va afirmar:
“En escoltar música clàssica, els nens estimulen i exerceixen les neurones corticals, enfortint els
circuits utilitzats per les matemàtiques. Reforça els raonaments complexos.
En la taula de la dreta (
realitzada per l’Institut
Marqués de Barcelona) podem
observar el percentatge de
nadons que van reaccionar a
certes melodies. Tenen una
estimulació de la boca i la
llengua d’un 67% de mitjana
destacant sobretot la Serenata
de Mozart amb un 91% seguida
del solo de Bach amb un 87% i
la Bohemian Rhapsody de
Queen i la Sonata de Mozart
amb un 80 % ambdues.
En canvi, només un 21% de
mitjana treia la llengua i obria
la mandíbula exageradament
destacant un altre cop la
Serenata de Mozart amb un
73% seguida del solo de Bach
amb un 47% i la Bohemian
Rhapsody de Queen amb un
40%.
En el cas de les veus,
reaccionava amb moviments
de boca i llengua a veus amb
un 78%, amb la veu materna a
un 71% i a la veu d’en Mickey
Mouse un 75%. En el cas de
treure la llengua, només afectava amb la veu del dibuix animat però amb un percentatge petit
d’un 15%. Aquest fet, doncs, sorprèn, ja que reaccionaven més amb veus no maternes però
encara més al sentir la veu del personatge de Disney. I per què això? Doncs perquè parla en
falset, un to més elevat i musical.
les conclusions generals que treiem d’aquest estudi, doncs, són clares. La música que més
afecta, amb diferencia, als fetus és la Serenata K525 de Mozart.
