Treball sobre les disàrtries. Conjuntament amb una altra persona

1. Cas disàrtria<br />Núria Falcó Guillén<br />Laia Huguet Salomó<br />Professora: Mercè Casanova<br />Assignatura: Trastorns de la parla<br />Curs: 2n de LOMEE<br />Índex<br /> Introducció3<br /> Descripció del cas4<br />Dades personals4<br />Valoració4<br />Semiologia5<br />Intervenció logopèdica6<br />Objectius d’intervenció6<br />Activitats a realitzar6<br /> Conclusions9<br /> Bibliografia10<br />INTRODUCCIÓ:<br />Un cop acabat el primer bloc del temari, les disàrtries, de l’assignatura de Trastorns de la parla, havíem de realitzar el treball d’un cas real o hipotètic sobre una de les diferents disàrtries tractades a classe.<br />La disàrtria és un trastorn de la parla provocat per una lesió neurològica en el cervell (SNC i/o SNP). Té una afectació motriu, és a dir, del moviment i del to muscular (tonacitat) com ara la musculatura respiratòria, la de fonació, de la ressonància, articulatòria i la prosòdia.<br />El cas que presentem és hipotètic d’una persona jove afectada per una disàrtria espàstica. El nostre treball està dividit en diferents apartats: primer presentem la descripció del pacient amb les seves dades personals i explicant la causa i el seu procés clínic (les valoracions i exploracions). A continuació es fa una semiologia per concretar el tipus de disàrtria que sofreix. Un cop diagnosticat hem plantejat una intervenció individualitzada amb un plantejament d’objectius i unes activitats a realitzar.<br />Per acabar hem realitzat unes conclusions.<br />DESCRIPCIÓ DEL CAS<br />DADES PERSONALS:<br />Sexe: masculí.<br />Edat: 26 anys.<br />Professió: publicista.<br />Etiologia: Traumatisme cranioencefàlic (TCE). Degut a una caiguda mentre practicava equitació.<br />Antecedents: no hi ha cap constància.<br />VALORACIÓ:<br />Després de caure del cavall va quedar inconscient i va estar en coma, durant dos dies. Un cop es va despertar, els metges el van observar i varen apreciar que hi havia una afectació en el sistema de la motoneurona superior. Aquest es localitza en el còrtex cerebral. Totes les neurones del cervell, cerebel i tronc cerebral transmeten directa o indirectament, informació a les motoneurones del tronc cerebral i de les astes anteriors de la medul·la espinal (motoneurones inferiors).<br />També pateix una hemiplegia del cantó dret del seu cos. L’hemiplegia és una paràlisi d'una meitat del tronc i extremitats del mateix costat. <br />L’Hospital Vall d’Hebron va realitzar un estudi neurològic, una avaluació neuropsicològica, una exploració otoneurològica i una exploració fibrolaringoscòpica. Posteriorment ens el va derivar per tal de fer una exploració logopèdica. A la vegada també és atès per un psicòleg i un fisioterapeuta.<br />Un cop que ha estat observat per l’equip multidisciplinar ens reunim per tal de comentar el que hem pogut apreciar, fer una valoració conjunta interdisciplinar per iniciar la seva rehabilitació.<br />SEMIOLOGIA:<br />Després de dur a terme totes les exploracions pertinents detallem les característiques més destacables:<br />Respiració: Li costa molt fer una respiració profunda perquè els músculs estan molt tensos. <br />Fonació: Veu forçada, estrangulada per excés de tensió o força. Té un to greu perquè no hi ha relaxació<br />Articulació imprecisa deguda a l’espasticitat.<br />Ressonància: hipernassalitat.<br />Prosòdia: costa molt fer canvis d’entonació, de veu per tant té una monotonia en el seu to i en la seva intensitat. No pot fer sons suaus ja que la seva musculatura fonatòria està sempre en tensió. A vegades, dóna la sensació que la parla sigui entretallada, a cops.<br />Per tant aquest pacient presenta, amb totes les seves característiques una Disàrtria Espàstica.<br />INTERVENCIÓ LOGOPÈDICA<br />Un cop diagnosticat, plantegem un pla d’intervenció individual amb els seus objectius i les activitats a realitzar.<br />OBJECTIUS D’INTERVENCIÓ:<br />Millorar la intel·ligibilitat de la parla per afavorir la comunicació amb el seu entorn.<br />Tenir una millora en la fluïdesa verbal.<br />Treballar l’espasticitat de les cordes vocals i dels òrgans bucofonatoris, és a dir, la seva relaxació.<br />Treballar la hipernasalitat.<br />Millorar la monotonia del to.<br />Aconseguir una millora en la seva intensitat.<br />REHABILITACIÓ (ACITIVITATS A REALITZAR):<br />Pràxies bucofonatòries.:<br />Les pràxies aïllades són un conjunt d’activitats que ajuden a millorar l’articulació dels fonemes. Consisteix en posar-se davant d’un mirall tant el pacient com el logopeda. Primer ho farà el logopeda per tal de que el pacient sàpiga quins moviments ha de fer i els pugui reproduir correctament. Les activitats per dur a terme aquest apartat ha d’estar relacionades amb el moviment de la llengua (moure-la cap a fora i endins, de dreta a esquerre, a dalt abaix, arrossegar la llengua pel paladar,...) els llavis (fent un petó, imitant el peix, fer la “pedorreta”, aguantar un llapis amb el llavi superior, moure els llavis d’un costat a l’altre, somriure ensenyant les dents al màxim possible...), etc.<br />Pràxies treballades conjuntament amb les paraules i les frases.<br />Exercicis d’articulació per controlar el ritme “sil·labejar”. Aquesta activitat consisteix en recolzar-te a les consonants de la paraula, sobretot en les tòniques.<br />Rol-Player. Parla espontània en una situació inventada.<br />Exercicis de respiració: respiració diafragmàtica per tal d’allargar el màxim l’expiració. Aquesta activitat la realitzarà estirat al terra a sobre d’una estora.<br />La respiració diafragmàtica és la que es produeix a la part més baixa del tòrax i la més alta de l’abdomen, que és la zona on hi ha el major control voluntari de la respiració. El diafragma realitza el seu màxim descens trobant-se la musculatura abdominal relaxada. El descens del diafragma empeny les vísceres abdominals cap avall i endavant, amb la qual cosa es veu un augment de volum de la porció cranial de l’abdomen. Aquest moviment ampli del diafragma determina l’augment del diàmetre vertical de la caixa toràcica junt amb els moviments costals que implicaran l’augment dels diàmetres àntero-posterior i transversal. D’aquesta manera els pulmons assoliran la màxima dilatació i es produirà una inspiració àmplia i ràpida sense induir tensions musculars que poden interferir en la producció de la veu.<br />739140201930<br />Estat en repòs.<br />739140257810<br />Inspiració (2 segons)<br />73914010795<br />Expiració (4 segons)<br />Exercicis de volum de veu: <br />Propiocepció del volum de veu.<br />Reproducció del so /s/.Aquesta activitat consisteix en agafar aire pel nas, utilitzant la respiració diafragmàtica i expulsar l’aire per la boca alhora que reprodueix el so.<br />Repetició de paraules d’una manera suau. Primer xiuxiuejada i després suaument.<br />Exercicis de prosòdia:<br />Consciència de la pròpia prosòdia.<br />Reproducció d’una mateixa frase en diferents entonacions: afirmativa, interrogativa i exclamativa.<br />Llegir frases i posant èmfasis en la paraula destacada en cada una d’elles.<br />Fer una lectura on hi apareixen diferents entonacions.<br />CONCLUSIONS<br /> Un cop elaborat el treball hem pogut ampliar els nostres coneixements de la disàrtria espàstica.<br />Hem pogut observar que tot i tenir, els pacients espàstics, les mateixes característiques comunes, cada persona les té en un grau d’afectació diferents i per tant la seva evolució dependrà d’aquest grau, de l’actitud de la persona i de l’entorn que l’envolta.<br />A l’hora de fer la intervenció logopèdica ens va costar planificar-la, ja que cada objectiu plantejat s’havia de relacionar amb les seves activitats corresponents.<br />BIBLIOGRAFIA<br />Llibre:<br />Melle, N. (2007). Guía de Intervención logopédica en la disartria. Editorial Síntesis, S.A. <br />Pàgines webs:<br />Traumatismo Craneoencefálico (2005). Servicio de Neurocirugía del Hospital General Universitario de Alicante. Recuperat el dia 08 març de 2010 a, http://www.neurocirugia.com/diagnostico/tce/Tce.htm<br />Hipotonia y el Sistema de la motoneurona superior. Pediatricneuro. Recuperat 08 de març de 2010 a, http://www.pediatricneuro.com/alfonso/esppg103.htm<br />Disartria espàstica: rehabilitación de la fonación de un paciente con traumatismo craneoencefálico. Revista Española de la Neuropsicologia 3, 4:34-45 (2001). Recuperat el dia 08 març de 2010, a dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?codigo=2011172.<br />Hemiplegia (2009). Wikipèdia. Recuperat el dia 08 març de 2010 a, http://ca.wikipedia.org/wiki/Hemiplegia<br />