1. 5. LA MÚSICA
Qui no ha escoltat una cançó i ha sentit eufòria? O una altre que l’hagi fet plorar a llàgrima
viva, sense estar trist? I és que les cançons ens transmeten molt més del que pensem. Són
capaces de fernos endinsar i de canviarnos les emocions amb un sol “click”. Amb els fetus
passa exactament el mateix.
Depenentment de la música i el seu ritme, és capaç
d’estimular i afavorir o de ser desagradable per
l’embrió. Ja que si li poses una cançó amb un ritme
desigual i discordant li provocarà una sensació
d’ansietat a la mare que li transmetrà al nen amb
forma de malestar.
En canvi, s’ha comprovat mitjançant estudis i
experiments que la música que més aporta beneficis és
aquell que té un ritme pausat, tranquil, lent, constant i
mètric.
Sol ser les pautes que segueix la música clàssica, en concret la barroca.
Són tantes les coses que aporta aquesta música que s’ha establert fins i tot a cirugies, on fa
que el pacient senti menys el dolor.
5.1. TERÀPIES MUSICALS PREPARACIÓ AL PART
Gemma Baños és una especialista en teràpies musicals a embarassades i realitza diferents
cursos, tallers, xerrades i fins i tot concerts. Ella es basa en l’ús de la música com a mitjà
d’expressió. “L’embaràs suposa un canvi per a la dona, no només a nivell físic, sinó també a
nivell emocional, mental i espiritual”Afirma.
Per dur a terme aquestes idees, realitza les següents activitats:
‐Cançó de benvinguda per al nadó
‐Relaxació a través del moviment
‐Visualització creativa amb música
‐Improvisació dirigida (amb instruments musicals)
‐Bany sonor i massatge vibracional
‐Treball de respiració i veu
‐Cant prenatal
2. 5.2.MÚSICA BARROCA
Les seves cançons solen ser àmplies, variades i
ornamentades. Sempre hi ha un baix de fons.
Dintre d’aquest àmbit hi trobem W.A.Mozart, un
compositor austríac del segle XVIII.
D’ell va néixer l’efecte Mozart.
5.2.1 EFECTE MOZART
Al 1933 la psicòloga Frances Rauscher i el neuròleg
Gordon Saw van publicar un article que afirmava que
les persones, o fins i tot els fetus, que escoltessin
música de Mozart els augmentaria el coeficient
intel·lectual.
Es van fer molts estudis i experiments per comprovar
si realment era certa la teoria i es van donar compte
que no només aportava més coeficient sinó que tenia
una llarga llista de beneficis (els pots trobar a l’entrada
2.Beneficis de la música intrauterina). Un d’ells, la
disminució de probabilitats de patir epilèpsia.
La pregunta era: Perquè només la música de Mozart?
S’ha investigat amb molts altres autors barrocs si
produïen el mateix efecte sobre nens i molts pocs d’ells ho aconseguien d’aquesta forma.
Com Bach.
Això és degut a les pulsacions per minut que té, i les freqüències altes dels instruments. Ja
que canvien l’estat del cervell, sobretot l’hemisferi dret que és el que controla les funcions
espaitemportals, i el fan més receptiu activant les
neurones.
També té unes propietats distintives: els sorolls de la
seva melodia són purs, precisos i harmònics. Amb
una velocitat i passatges fluïts, freqüències altes i
sorolls simples amb periodicitat, és a dir ones regular
però espaiades. A part de la frescura de
l’espontanietat i l’alegria infantil que desprenen.
Frances Rauscher, de l’Universitat de California, va
fer un experiment amb 3 grups de 36 alumnes cada.
Mentres un d’ells escoltava l’obra de Mozart “Sonata
para dos pianos en re mayor”, el segon sentia les instruccions de relaxació dissenyades per
reduir la pressió arterial. L’últim grup seguia en silenci. Als 10 minuts, els van fer completar
una sèrie de tasques. Finalment, els investigadors van calcular que el primer grup, qui havia
estat escoltant la música de l’autor barroc, tenien les puntuacions més altes.
3.
Aquest mètode s’ha estès tant que es venen CD’s per mares embarassades i també els
posen en guarderies. Es va fer una llei a Florida la qual era obligatori posar música de
Mozart mínimament 3 cops als dia.
5.2.2 MÈTODE TOMATIS
No podem acabar de parlar de l’efecte Mozart sense nombrar el
metge otorrinolaringòleg francès Alfred Tomatis, qui va dedicar
més de 50 anys a l’estudi de la veu i l’oïda, en efecte, l’escolta, el
llenguatge i la comunicació. A través del treball dels seus
pacients, la majoria cantants, va descobrir que la paraula i
l’audició formaven part del mateix circuit. Per el que un canvi en
un d’ells suposaria una resposta de l’altre. Això el va portar a la
teoria que reeducant la nostre forma d’escoltar milloraríem
l’aprenentatge, concentració i energia.
Entre mil descobriments i invents va remarcar el fet de l’efecte
Mozart. On va fer un llarg estudi sobre les qualitats terapèutiques
de la música de l’autor austríac i les va plasmar al seu llibre “Por
qué Mozart”, entre molts altres.
