2. Punt de partida
Societat informació - societat del coneixement
Paper de l’escola en aquest nou context
La OCEDE i els escenaris de futur: sigui el que sigui diferent a l’actual
Les “NNTT” com instruments de treball intel.lectual
Canvi de concepte entre INFORMACIÓ i CONEIXEMENT
Canvis:
- El nou rol de l’educador
- Els instruments
- Els espais i els horaris
- El marc curricular
Necessitats:
- Nous materials
- Agents que intervenen i nou paper
El desenvolupament integral dels nostres alumnes
El projecte de centre
La piràmide del coneixement
Les transformacions fetes: El rol de l’educador (el més difícil), els instruments, els espais de l’aula i l’escola, les
infrastructures, l’organització del currículum (la bona cuina) i l’avaluació.
Els tres grans àmbits: les instrumentals (3R), el coneixement (el treball individual (sistemàtic), el treball en equip
(cooperatiu)) i el de l’expressió i la interioritzaió.
Exemple de l’àmbit del coneixement: Un pla de treball
Dificultats
Índex de l’exposició
3. 1
L’escola vol els alumnes que no la necessiten.
L’escola és un entorn artificial que cal adequar a la realitat.
Punt de partida
El moviment d’una bola
repercuteix en les altres
i recíprocament. D’aquesta manera,
els canvis en la nova societat
provoquen canvis en l’educació
dels nostres alumnes
4. La sociedad de la Información y la sociedad del conocimiento son dos conceptos que a menudo son utilizados de una
manera acrítica. La sociedad de la información hace referencia a la creciente capacidad tecnológica para almacenar cada vez más
información y hacerla circular cada vez más rápidamente y con mayor capacidad de difusión. La sociedad del conocimiento hace referencia
a otra cosa: a la apropiación crítica, y por tanto selectiva, de esta información protagonizada por ciudadanos que saben que quieren y que
necesitan saber en cada caso, y por ende saben de qué pueden y deben prescindir.
DEFINICIÓ WIQUIPEDIA
Informació vers coneixement
Canvi important
La informació es transmet, el coneixement s’adquireix
5. Quin nou paper té l’escola?
La incertesa és gran: estem en el procés mateix.
Sis escenaris possibles de la OCDE, un d’ells elimina en part l’escola físicament
El que està clar és que serà DIFERENT a com l’hem conegut fins ara
6. Instruments de treball intel.lectual
No són instruments tal i com hem conegut altres fins el moment.
Ens permeten un accés a la informació, a la comparació i a la compartició:
a generar coneixement.
Del professor com a font única de la
informació a la informació distribuida.
LES GRANS TRANSFORMACIONS
7. Transformacions necessàries
Del donar respostes al fer preguntes
L’educador en el procés d’aprenentatge dels alumnes
1a.El rol del professor com a guia
9. Transformacions necessàries
Del tots fent el mateix i amb el mateix punt de focalització a una nova manera de treballar
Els ESPAIS i els HORARIS 3a.
10. Transformacions necessàries
4a.
Aprenent a partir de problemes i solucionar-los per vies múltiples
amb les eines necessaries per poder-ho fer amb qualitat.
El tractament del currículum
11. De l’avaluació igual per a tots a l’avaluació que contempli a l’individu
La manera en que avaluem
Transformacions necessàries
5a.
12. Resumint, necessitem:
Les eines: maquinari +
ADSL
Els ingredients: els
materials digitalitzats
El cuiner: el mestre o
professor
El menú: igual per a tots
La carta: l’excenl.lècia, la
diversitat
13. Visió sistèmica
EL TREBALL EN EQUIP
DELS DOCENTS
LA PARTICIPACIÓ
DE LES FAMÍLIES
EL CANVI DELS
AGENTS SOCIALS
L’ADMINISTRACIÓ
COM A FACILITADOR
DEL CANVI
Treballar en equip,
compartir informació,
generar els entorns
d’aprenentatge i guiar els
alumnes
Poder estar connectats
amb l’escola i amb el treball
que fan els seus fills.
Poder-hi intervenir
realment.
Ajudar a organitzar la
informació i ofertar serveis
útils per a l’aprenentatge
Menys intervenció
burocràtica, millorar la
formació inicial, solucionar
problemes reals dels
centres i les adjudicacions
No ho podem fer sols
14. 2
El projecte de centre amb
l’intent de basar-lo en
aquestes transformacions
15. COMPETÈNCIES DEL CONEIXEMENT
Alumnes que aprofundeixin en el treball que duen a terme
Protagoniostes del seu aprenentatge
Alumnes autònons i responsables del seu procés aprenentatge
Alumnes col·laboradors i participatius
Alumnes generadors de nous coneixements
COMPETÈNCIA SOCIAL
Alumnes preparats per viure i conviure en la seva societat
Objectius
16. Organització metodològica
Punt de partida
3R (assignatures instrumentals)
L’apartat sistemàtic (treball individual)
El Treball Cooperatiu (en grup)
Si s’escolta (oral)
Si es llegeix (lectura)
Si s’escolta i es veu (audiovisual)
Si hi ha una demostració (observació)
Si es discuteix (diàleg)
Si es fa (exercici pràctic)
Si s’explica a un altre (comprensió i comunicació)
5 %
10 %
20 %
30 %
50 %
75 %
90
I es comparteix en
Gran grup
Font: National Training Laboratories Institute, Bethel,
Maine, USA.
17. 26
Si es llegeix (lectura)
Si s’escolta i es veu (audiovisual)
Si hi ha una demostració (observació)
Si es discuteix
(diàleg)
Si es fa (exercici pràctic)
Si s’explica a un altre (comprensió i comunicació)
Si s’escolta (oral)
18. Organització curricular
Plantejament metodològic
SOL EQUIP
ESFORÇ COOPERACIÓ
Llengües
Matemàtiques
Explicació Exercitació
Descripcions
Narracions
Dictats
Lectura eficaç
Càlcul mental
Problemes sense
contextualitzar
Operacions
Pla de treball
Tallers
Treball per
projectes
Àrees del coneixement
Plantejament d’un problema a resoldre
proposant diferents activitats amb la màxima
interdisciplinarietat possible i el màxim de
recursos per poder-lo resoldre.
SISTEMÀTI
C
T.
COOPERATIU
Competència + coneixements
Expressió
Música
Dibuix/pintura/
vídeo
L’acció tutorial
Disseny art.
E. Física / ioga /
kinesiiologia
Àrees instrumentals 3R
20. Les 3R
Continguts nous només de MATEMÀTIQUES I LLENGÜES que NO estiguin assolits o que
no s’hagin introduït abans. NO tenen perquè anar lligats al projecte de treball o al treball
sistemàtic, però sí a la temporalització de la unitat.
Aquests continguts s’han d’assolir abans de posar-los en context, això vol dir:
- Que s’exposen tot introduint-los per part del mestre o professor amb la interacció de
l’alumne però de manera conjunta.
- Que s’han de consolidar, amb activitats conjuntes.
- Que formen part d’aquest apartat totes les estratègies que fem servir per assolir aquests
conceptes claus:
- Explicació a la pissarra i interacció dels alumnes en grup
- La lectura eficaç
- Els dictats
- Exercicis descontextualitzats on l’objectiu només és treballar el concepte nou
- ... Exercicis d’entrenament per assolir el contingut instrumental
Allò que l’alumne NO podria descobrir per sí sol o amb un curt espai de temps, i on el paper transmissor del mestre
o porfessor encara té un sentit i raó de ser. Si el concepte ja havia estat donat, però s’aprecia que no està assolit,
passa a ser un concepte NOU i es torna a explicar.
3R = explicació + interacció + exercitació del contingut (matxaca),
21. Treball basat en ABP
Tema
Objectius competencials
Metodologia
Per aplicar coneixements més que
per recitar-los)
Activitats i
els continguts
Reals, rellevant i coherents),
Avaluació
No pot ser basat en el contingut, sinó en algun tema superior on els
continguts hi estiguin implícits i en formin part.
Ha de ser un tema comú a la majoria, d’interès real, pràctic i que
permeti als alumnes descobrir la pregunta.
Ex. Muntem un negoci, creem una ONG, anem de viatge, la màquina
del temps, ...
Definim que pretenem treballar i servirà per poder avaluar
les part i d’aquestes extreure’n la competència.
Si ho farem de manera expositiva, individual (PLa de Treball) o
de manera cooperativa (Projecte de Treball) i quina tipologia
d’activitat cooperativa utilitzarem (Ex. el trencaclosques)
És la part més important i on NO ens podem equivocar. Les
activitats han d’estar molt ben definides i hem de saber que
pretenem en cada una d’elles. NO és fàcil (necessitem ajuda).
Avaluarem el grau d’assoliment dels objectius proposats. No
avaluem continguts, sinó situacions que hagin de resoldre
similars a les plantejades.
(Marc competencial)
(Basat en els contextos i connectats amb
la realitat)
22. El treball sistemàtic
Aquell treball que es realitza de manera individual. Es treballa de manera interdisciplinar i el contingut té sentit a la
pràctica. NO és un treball d’exercitació de conceptes sense un context determinat. Es pretén donar sentit pràctic al que
estan fent. Les propostes han de ser engrescadores i han de contemplar (sense adonar-se) els continguts explicats. S’han
de planificar en equip i s’han de plantejar a partir de PROBLEMES reals a resoldre (entès problemes com activitats que
han de superar i on han de trobar la millor estratègia per a fer-ho).
- Són activitats interdisciplinars que l’alumne ha de poder resoldre sol (això vol dir que NO
inclourem continguts acabats de donar que encara s’estan consolidant a les 3R) ja que no
els podrien resoldre. L’objectiu és que posin esforç.
- L’objectiu és fer i resoldre, donant sentit a l’aprenentatge, ser autònom i poder ser útil en
el treball en equip.
- Les activitats han de ser competencials (NO “matxaca” que ha de formar part de les 3R).
Els problemes matemàtics plantejats, han de formar part del context.
- És el que anomenem Pla de Treball digital: Activitats que respecten el ritmes, el
poder atendre la diversitat, amb camins de resolució múltiples i on disposen de tota la
informació i estris necessaris per resoldre les activitats proposades.
Ex. No posarem sumes, sinó un problema on n’hi hagin. No farem dictats, sinó treballs on
hagin de descriure, narrar,... alguna cosa i contemplarem també l’ortografia i així en tot el
Pla de Treball, sempre dictats i problemes contextualitzats. Sempre prenent consciència
que el més important d’aquest apartat és assolir les competències plantejades.
Sistemàtic = Activitats competencials + interdisciplinarietat + praxis + individual
23. El treball cooperatiu
Forma part imprescindible per treballar:
- La SOCIABILITZACIÓ
- L’aprofitament del SABER entre els propis alumnes
- EL CONEIXEMENT compartit
- El COSNTRUCTIVISME social
Els PROJECTES DE TREBALL com a base.
- Triats o imposats
- Amb diferents metodologies: trencaclosques, què sabem, que
volem saber,...
L’estructura és similar al PLA DE TREBALL, parteix d’un problema a resoldre.
T. Cooperatiu = Activitats competencials + interdisciplinarietat + praxis + en grup
24. L’expressió i la interioritzaió
La kinesiologia
El Ioga
Els tallers
- Contes
- Robòtica
- Vídeo i animació
- Teatre
- Ràdio
- Jocs cooperatius
La Música i els instruments
Els jocs i el coneixement del cos
L’expressió plàstica i visual
L’acció tutorial i la responsabilitat
25. 3R
EXPLICACIÓ
Sistemàtic
EXERCITACIÓ PRÀCTICA
TC
INTERACCIÓ
Àrees
implicades
Matemàtiques, Català,
Castellà, Anglès, Alemany
Totes les àrees de
manera transversals
Àrees del coneixement
(però es contemplen les
àrees instrumentals en el
seu ús)
Definició/
emissor/ rol
Aquells conceptes de les instrumentals
on el paper transmissor del mestre o
professor és necessari
EMISSOR: Professor
ROL: Instructor interactuant amb els
alumnes
Plans de treball interdisciplinars que
l’alumne ha de resoldre tot sol i que
a més ho pot fer-ho si utilitza els
recursos que li posem al seu abast.
Es plantegen propostes a partir de
problemes.
EMISSOR: L’entorn d’aprenentatge
ROL: Guiatge, orientació
Treball cooperatiu a partir de
propostes de projectes de
treball i de temes que poden
venir proposats pels alumnes o
pel propi mestre o professor
EMISSOR: L’entorn
d’aprenentatge
ROL: Guiatge, orientació
Gestió grups En gran grup, desdoblaments,
agrupaments flexibles
Individual (podríem tenir fins i tot
dues classes juntes)
Grups max. 5 (amb la
possibilitat real de dos
professors a l’aula)
Activitats Explicació amb demostració i/o vídeos
Interacció amb gran grup
Lectura eficaç
Càlcul mental
Dictats
Resums
Esquemes, exercicis,
...
Lectura per plaer
Pràctiques a partir de problemes:
-Pla de treball digitalitzat
- Webqüest
- Caceres del tresor
L’acció tutorial
La lectura en parella
Treball tutor – tutorat
Projectes de treball
- Trencaclosques
- Què sabem, que volem
saber (El teatre, ràdio,
revista...)
Esquema resum
26. Quines activitats potenciem
Els plans de treball
Les WEBQUEST
Els projectes de treball
Les CACERES DEL TRESOR
Els projectes d’investigació
La LECTURA EFICAÇ
La LECTURA EN PARELLA
El CÀLCUL MENTAL
La creació de contes
Quaderns virtuals
De l’àmbit del coneixement:
De l’àmbit instrumental:
Amb un entorn WEB
2.0 i un EVA
27. Instruments d’aprenentatge
Per exposar
Per sistematitzar
Per adquirir coneixement
Tant el professor com
l’alumne
Activitats per l’alumne
preparades pel grup de
professors
Treball cooperatiu
Sempre en funció de la metodologia
32. Català 16% Mitjana de CAT: 28,40%
Castellà 12% Mitjana de CAT: 29,80%
Anglès 26% Mitjana de CAT: 35,50%
Matemàtiques 4% Mitjana de CAT: 23,40%
ALUMNES DE SISÈ QUE NO SUPEREN LES COMPETÈNCIES (Escola – CAT)
Alumnes que superen amb comparativa a Catalunya per tipologia d’escoles
Resultats avaluatius
Català Castellà
Matemàtiques Anglès
34. 1. Formació inicial
2. Canvis en la concepció dels materials de les editorials
3. Recursos dotacions departament i les connexions
4. Treball en equip
5. Recursos classificats
6. La forma d’accés als centres del professorat
7. El rol de l’educador
8. La participació efectiva de les famílies
9. La manca de lideratges preparats
No ho podem fer sols
Dificulats
Editor's Notes
Tots coincidirem que estem davant la societat de la informació i l’anomenem del coneixement. Això té una connotació molt important que té a veure amb la manera en que adquirim el coneixement les persones mitjançant l’accés lliure a qualsevol tipus d’informació
Davant d’aquesta nova situació, l’escola té el repte de trobar el seu paper en aquest nou context, ja que fins ara era posseidora i guardian de la informació, ara no. Si ja no té aquest paper, quina és la seva funció?
La OCDE planteja sis escenaris possibles de futur, un d’ells elimina l’escola física tal i com la coneixem.
Quin escenari tindrà l’escola del futur és una incognita, el que si sabem és que serà completament diferent de la que coneixem.
En el nou context NO podem veure els ordinadors com a simples eines. Són instruments de treball intel.lectual a partir del qual adquirim coneixement interactuant de moltes maneres diferents i utilitzant gran diversidad d’intel.ligències múltiples, cosa que no havia passat mai en la història de l’educació.
Però no només ha de canviar la institució escolar, també ho ha de fer els seus components i en primer lloc els educadors. Estem davant d’un nou rol que transforma completament la manera com aprendran els nostres alumnes.
Del professor posseïdor de la informació i transmissor de la mateixa, a l’educador que crea els entorns i guia en els processos d’aprenentatge.
Aquest canvi ve provocar inexorablement per l’aparició d’internet, ara la informació està distribuida per la xarxa. Els continguts són accessibles en tot moment. El que ens cal són professionals de l’educació que sàpiguen guiar per aquest espai múltiple i divers.
Però aquesta nova manera d’aprendre no pot estar condicionada per un horari i uns espais com els actuals.
Formar el coneixement no té horari ni espai. La informació i el compartir-la ja és possible a qualsevol hora i des de qualsevol espai.
El canvi més important és el prendre consciència que no podem seguir basant l’educació en els continguts.
El món actual no necessita persones per donar respostes en un concurs de TV, sinó preparades pels nous reptes que la societat planteja: ecologia, economia, salut, treball qualificat, religió,...
Cal basar l’educació en les competències i partir de situacions reals que puguin ser extrapolables a altres situacions similars.
El coneixement no és la única funció. L’escola ha de donar resposta a la formació integral dels seus alumnes i potenciar les seves capacitats manuals, artístiques, sensitives, emocionals, empàtiques i de valors.
Però l’educació no és cosa només de l’escola. El nou context demana que tots els agents socials participin de manera activa en el procés.
Tots ells també tenen un nou rol i una nova responsabilitat.
Els objectius estan per a deplegar-los i intentar aconseguir-los. També han d’incloure la diversitat.
Les 3R no poden ocupar tot el temps, malgrat els cursos inferiors la seva dedicació n’ocupa força..
Mentre la metodologia de les 3R és una, en el plantejament metodològic n’ès una altra. En el coneixement hi ha inclósos els aprenentatges intrumentals d’una manrea implícita, és amb aquest codi que el construïm.
El coneixement es construeix amb l’ajut dels instruments.
Coses simples
Exemple de l’aprendre a conduïr. No necessitem de les 3R, sinó de la pràctica, però al compartir cotxe en el nostre món, necessitem d’un llenguatge comú: els instruments : el codi