Escultura i pintura egipcia 2

1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS ESCULTURA I PINTURA
( I )
CARACTERÍSTIQUES FORMALS:
 HIERATISME: Actitud estàtica (les estàtues o
figures es representen totalment rígides, sense
ninguna flexió, ROSTRES INEXPRESSIUS i freds,
sense moviments sentimentals, de mirada llunyana i
ULLS ATMETLLATS).
 RIGIDESA de nuca.
 LLEI FRONTALITAT: Que redueix la contemplació
a UN SOL PUNT DE VISTA, NO existeix la
PROFUNDITAT, en pintura només la superposició de
contorns iguals (conseqüència de la bidimensionalitat,
les formes es representen pels seus contorns).
 ARCAISME: encara que el tronc de la figura estigui
de perfil, els ulls ens miren en direcció frontal. En
general, el cos es representa de front, i el cap i les
cames de perfil, però els ulls es veuen de front. Les
figures avancen una cama o el braç més allunyat de
l’espectador, i mostren gairebé sempre la part dreta
del cos. PERSPECTIVA ASPECTUAL.

3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS ESCULTURA I PINTURA
CARACTERÍSTIQUES F(O IR )MALS (continua)
Les escultures són UN TOT COMPACTE,
encara que alguna extremitat, com el peu, pot
estar avançada. Articulacions rígides i
aferrades al tors en la figura dempeus, i sobre
els genolls en les sedents.
 Els CABELLS i les BARBES reduïts a
LÍNIES.
MATERIALS:
 Generalment, realitzades en pedra tallada.
TÈCNICA:
 Policromia (coloració simbòlica).

4. CARACTERÍSTIQUES FORMALS ARTS PLÀSTIQUES

6. CARACTERÍSTIQUES FORMALS ( II )
ICONOGRAFIA: Quasi totes les
representacions relacionades amb el món
funerari.
 Déus.
 Simbologia política.
 Mort.
FUNCIÓ:
 Caràcter religiós (simbiosi monarca-divinitat)
i cortesà (escenes vida quotidiana).
CARACTERÍSTIQUES SIMBÒLIQUES:
 Espiritualitat.
 Eternitat.
 Idealisme o idealització

7. CARACTERÍSTIQUES FORMALS ( II )
ANATOMIA DE LES PROPORCIONS:
 CÀNON: Recerca del cànon de bellesa:
 El cos humà ha de ser harmònicament proporcionat.
 Llei de la frontalitat: L’escultura manté un plànol
vertical, que talla pel centre el cos humà.
 Visió rectilínia: Afecta sols al relleu i a la pintura.
Totes les figures estaven construïdes a partir de 4
punts de vista, una frontal, altre dorsal i dos
laterals.
Esmicolen la imatge i ensamblen les parts pel seu
costat més representatiu.
MÒDUL:
 Longitud perfecta: 18 punys.
 2 punys pel rostre.
 10 de les espatlles fins l’alçada dels genolls.
 6 restants per les extremitats inferiors (cames i
peus).

10. CARACTERÍSTIQUES FORMALS: MÒDUL

11. Característiques generals (concepció intel·lectual de la realitat).
Llei de frontalitat
(Lange i Schäfer)
MÒDUL
Totes les figures estaven construïdes a partir de 4 punts de vista o plans perpendiculars: un frontal, altre dorsal
i dos laterals, que han d’engalzar-se (ensamblar-se). L’eix vertical d’una figura és la línia d’intersecció dels
plans creuats en angle recte: eix de simetria des de coroneta, front, nas, barbeta, esternó fins òrgans genitals.
2 punys
10 punys
6 punys
Es cerca la perfecció,
l’esència (sense allò
temporal) per a fusionar-se
amb el cosmos.
Llei del Cànon (Lepsius
e Inversen): 18 punys
(ample de l’artell o dels
nus dels dits amb polze).
Des de planta del peu
fins meitat de front.
Línia d’espatlles i malucs
perpendicular a l’eix.
Extremitats aferrades al cos
per evitar trencament.
Hieratisme, rigidesa,
antinaturalisme.
Tendència a la simplificació
geomètrica del modelat del cos.
Peu esquerre avançat (simbologia)
completament recolzat. La dona
peus junts o avançats, però,
lleugerament per darrera el peu de
l’home.
Altra mesura: HOME 4
cúbits petits (des del clot
part interior del colze fins
ungla del polze). El cúbit
gross (colze fins dit
mitger), emprat en
arquitectura; sols usat en
escultura al final, allargant
el cànon a 21 puny.
Sendent cànon de 15
punys.
MIKERINOS I LA SEVA ESPOSA KAMENEREBTY.

12. CARACTERÍSTIQUES FORMALS: MÒDUL

13. AARRTTSS P PLLÀÀSSTTIQIQUUEESS E EGGÍPÍPCCIEIESS
 Escultura Exempta:
 Retrat Realista.
 Retrat Oficial.
 Parèntesi Amarnià (Amenofis Iv).
 Estàtues Individuals (Escribes).
 Grups Escultòrics (Parella O Triada)
 Relleu I Pintura:
 Aplicació Del Cànon (Quadrícula).
 Frontalisme Convencional.
 Dificultat Per A Diferenciar Relleu De Pintura.

14. ESCULTURA

15. CARACTERÍSTIQUES FORMALS ESCULTURA
FUNCIÓ:
 Expressió artística molt destacada a Egipte i té una FUNCIÓ RELIGIOSA,
perquè és un SUPORT AL KA, és a dir, per guardar el “Ka” o ànima del difunt,
per tant, les estàtues solen estar dedicades a la representació de DÉUS o
FARAONS (immortalitat).
MATERIALS:
 Els més utilitzats són la pedra dura, el granit o l’esquist (una roca de color
negre blavós que es divideix amb facilitat en fulles); també es feien escultures
en fusta i en bronze, aquest darrer esculpit amb el mètode de la cera perduda.
Els ulls d’algunes estàtues estaven fets d’obsidiana, una roca volcànica de
color negre, i la còrnia, de marfil.
TIPOLOGIA:
 Dos tipus de representació escultòrica: a) els RELLEUS i b) l’ESTATUÀRIA.

16. a) RELLEUS
LOCALITZACIÓ:
 Apareixen a les TOMBES i als TEMPLES com a element essencial de
l’arquitectura.
FINALITAT:
 Proclamar les virtuts i els poders dels déus,
 Exaltar les gestes del faraó i..
 Mostrar els treballs i els esforços quotidians dels egipcis.
 Solien anar acompanyats d’escriptura jeroglífica per a facilitar la
seva comprensió.
FUNCIÓ:
 Narrar, explicar.
 No desitja apropiar-se de l’arquitectura.

17. RELLEUS
TÈCNICA:
 Les imatges dels relleus es representen amb PERSPECTIVES
PLANES, a través de la LLEI DE LA FRONTALITAT o ASPECTUAL
(cap de perfil, però ull i tronc de cara, i part inferior de perfil).
 Dues tècniques s’empraven
 La del RELLEU (alt, mitjà i baix).
 La de l’ENFONSAMENT, és a dir, fer incisions sobre la pedra.
EXEMPLE:
 En el relleu d’Aton irradiant la seva energia sobre Akenaton i la
seva família es pot observar la tècnica de l’ENFONDIMENT (buidar
els contorns de les figures que queden enfonsades sense sobresortir i
només es ressalten pel contrast de llums i ombres).

18. b) ESTATUÀRIA
EVOLUCIÓ ART ESTATUARI:
1. IMPERI ANTIC: Són, principalment, estàtues per ser
receptacles del Ka, amb certa voluntat de captar els trets
fisonòmics dels difunts (es pot reconèixer, RETRAT
OFICIAL).

19. b) ESTATUÀRIA
EVOLUCIÓ ART ESTATUARI:
1.IMPERI ANTIC:
TEMÀTICA REPRESENTADA (ICONOGRAFIA):
 Figures idealitzades del faraó (divinitat o cap militar).
 Estàtues de substitució o ofrenes votives de tombes.
 Representats en posició dempeus o asseguts.
 Individual o grup escultòric: Faraó sol, o amb l’esposa, o Triada.
 Retrats familiars, escribes i escultures cortesanes (més naturals).
 Escultura no oficial: petites figures (fang cuit o fusta) policromades
de manera estrident de tema costumista (escenes, oficis, feines i
costums de la vida quotidiana).
 Escultures colossals: Grans conjunts funeraris o religiosos, que
representen faraons o déus, com l’Esfinx del conjunt funerari de Gizeh

20. EVOLUCIÓ ART ESTATUARI:
1.IMPERI ANTIC:
EXEMPLES:
 Djoser (Zoser) entronitzat.
 Rahotep i Nofret.
 Seneb i família.
 Escribes (El Caire, París).
b) ESTATUÀRIA

21. b) ESTATUÀRIA
EVOLUCIÓ ART ESTATUARI:
2. IMPERI MITJÀ (final dinastia XII): Els trets demostren desànim
de la fisonomia. A la túnica, la basa i l'esquena s'acumulen els
jeroglífics. Són estàtues votives per a ofrenes.

22. b) ESTATUÀRIA
EVOLUCIÓ
3. IMPERI NOU: Les arts són de gust refinat i sensual. L’estatutària
ens ha arribat en millor estat, i destaquen les figures exemptes i les
escultures monumentals.

23. Imperi Antic. Estatuària

24. AARRQQUUITITEECCTTUURRAA I IE ESSCCUULLTTUURRAA F FUUNNEERRÀÀRRIAIA
PIRÀMIDE DE KEFREN, JUNT A L’ESFINX
DE GIZEH I EL TEMPLE DE LA VALL DE
KEFREN.
Anar a índex…

25. AARRQQUUITITEECCTTUURRAA I IE ESSCCUULLTTUURRAA F FUUNNEERRÀÀRRIAIA
ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC).
Anar a índex…

26. EESSCCUULLTTUURRAA F FUUNNEERRÀÀRRIAIA
ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC).

27. EESSCCUULLTTUURRAA F FUUNNEERRÀÀRRIAIA
ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC).

28. EESSCCUULLTTUURRAA F FUUNNEERRÀÀRRIAIA
ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC).
Anar a índex…

29. La Triada Micerina

30. IMPERI ANTIC. ESTATUÀRIA
TRIADA MICERINA (2514-2486 aC, Pissarra, 92’5 cm). MUSEU EGIPCI. El CAIRE.
MICERÍ, LA DEESA HATHOR I LA DIVINITAT DEL NOMO DE KYNÒPOLI (mateixa
cara que esposa en escultura de Micerí i la dona).

31. TRIADA MICERINA (2514-2486 aC, Pissarra, 92’5 cm). MUSEU EGIPCI. El CAIRE.
MICERÍ, LA DEESA HATHOR I LA DIVINITAT DEL NOMO DE KYNÒPOLI (mateixa
cara que esposa en escultura de Micerí i la dona).

32. Faldellí plissat molt
geomètric.
Faraó Micerí peu
esquerre avançat
totalment pla sobre
el terra, deessa
Hathor també
avançat, però menys,
i la divinitat de
Kynópolis aturada.
Deessa Hathor
amb les banyes de
la vaca sagrada i el
sol naixent (símbol
del sorgiment del
sol entre les
muntanyes
primigènies).
Alt relleu d’una
sèrie de vuit.
Realizat en
pissarra.
Característiques
generals:
Hieratisme,
rigidesa,
simetria,
frontalitat, cànon,
etc.
Divinitat del nomo
de Cinópolis

38. TRIADA DE MICERÍ I FRAGMENT DEL MUSEU DE
BOSTON.

39. MIKERINOS I LA SEVA ESPOSA KAMENEREBTY (IV DINASTIA)

40. MIKERINOS I LA SEVA ESPOSA KAMENEREBTY (IV DINASTIA)

41. RETRATS DEL
PRÍNCEP
RAHOTEP I LA
SEVA ESPOSA
NOFRET (IV
DINASTIA,
2613-2494, 1’20
I 1’18 M). Caliça
Policromada.
Museu Egipci. El
Caire.

42. Bloc de
caliça pintat.
Ulls incrustats
de cristall de
roca.
RAHOTEP I NOFRET (1’20 i 1’18 m)
Contrastos cromàtics: marit color
marró, esposa groc enrotllada amb
mant blanc (ressalt de perruca
Formen un únic bloc amb
seients i respatller (en
realitat seria un relleu
molt alt).
Tret arcaic: turmells molt
amples i orelles que
destaquen.
Formes més anguloses de
l’home en contrast amb
rodones de la dona.
negra, ulls, collar).
Eliminació
detalls
intrascendents
(exemple
plecs).

43. Cap del retrats del príncep
rahotep (iv dinastia, 2613-
2494). caliça policromada.
museu egipci. el caire.

45. DETALL DEL RETRAT DE NOFRET (IV DINASTIA,
2613-2494). CALIÇA POLICROMADA.
MUSEU EGIPCI. EL CAIRE.

46. Escribes Són
més naturalistes
que les estàtues
que representen
déus o faraons.

52. ESCRIBES ASSEGUTS
Punxó i rotllo:
Importància de la
seva activitat
administrativa.
Ulls de cristal de
roca amb postissos
(parpelles).
Característiques generals: Hieratisme,
rigidesa, simetria, frontalitat, cànon, etc.
Escultor es
concentra,
especialment en el
rostre: expressió de
seguretat i
competència.
Bloc de
caliça policromada.

53. IMIMPPEERRI IA ANNTTICIC. .R REELLLLEEUU P PININTTAATT
RELLEU FUNERARI D’UNA
TOMBA DE SAQQARA.
Anar a índex…

54. Per quëstions de temps, no mirarem cap
obra de l’Imperi mitjà. Passem
directament a l….
IIMMPPEERRII NNOOUU

55. EVOLUCIÓ ART ESTATUARI. IMPERI NOU:
 Les arts són de gust refinat i sensual.
 L’estatutària ens ha arribat en millor estat, i
destaquen les figures exemptes i les escultures
monumentals.
CARACTERÍSTIQUES:
 Període més brillant.
 Temples i tombes.

56. TIPOLOGIA:
 COLOSSOS DE MEMNON (Dinastia XVIII).
 ESCULTURA REIAL. ESTÀTUES FARAÒNIQUES:
o Amenofis III.
o Nefertiti.
Període expressionista.
Bust de princesa.
Akhenaton i Nefertiti (escultura).
Akhenaton i Nefertiti (relleus).
o Ramses II.
o Aixovar Tutankamon.
o Relleus de Seti I.

57. Amenofis IV (Amenhotep IV) Durant el regnat d’Amenofis IV, faraó que va
dur a terme la revolució monoteista i que va canviar el seu nom per el
d’Akhenaton, l’escultura es va dulcificar i les figures són més estilitzades.

58. BUST DE NEFERTITI (1350 aC). TUTMÉS. STAATLICHE MUSEU ÄEGYPTISCHES.
BERLÍN.
Bust de Nefertiti La bellesa del rostre i l’elegància de la figura, a la
qual contribueix el coll llarg, són d’un estil més humà, que trenca amb la
rigidesa de la tradició artística.

60. Petit tamany
(quasi 50 cm).
Porta el uareus
en la corona blava.
Realitzad
a en
caliça i
policromi
a.
Més realista fruit de la
revolució religiosa d’Amenofis
IV (Akhenaton).
Model realitzat per l’escultor Tutmés, per a què li
servís de base per a altres retrats (per això mai va
tenir incrustat l’ull esquerre).
Pòmuls i
barbeta
(mentó)
molt
marcats.
Collar
policroma
tde fulles
de salze.
Cànon molt
estilitzat:
coll molt
esbelt,
cap i
orelles
allargades.
BUST DE NEFERTITI (1350 aC). TUTMÉS.
STAATLICHE MUSEU ÄEGYPTISCHES. BERLÍN.

61. Major realisme
(ventre flàcid,
malucs
amples, mans
allargades).
Revolució
religiosa
d’Amenofis
IV modifica
esquemes
estètics i
de
representa
ció.
Formes
anatòmiques
insinuades a
sota el vestit.

62. IMIMPPEERRI IN NOOUU. .R REELLLLEEUU
RELLEU D’AMENOFIS IV,
LA SEVA ESPOSA
NEFERTITI I DOS DE LES
SEVES FILLES OFERINT
FLORS DE LOT AL DÉU
ATON (1365-1349 Ac).
Caliça. 32 Cm. Museu
Egipci. El Caire.

63. Ús de
l’enfondiment en
el relleu.
Reflecteix el
naturalisme: es
veu la flacidesa
del ventre del
faraó.
RELLEU D’AMENOFIS IV,
NEFERTITI I DOS
FILLES. TELL-EL
AMARNA (1365-1349 aC).
ATON IRRADIANT A LA
FAMÍLIA.

64. MÀSCARA FUNEÀRIA DEL TRESOR DE LA MÒMIA DE TUNTANKHAMON (1340 Ac). OR AMB
INCRUSTACIONS DE PEDRES I PASTA DE VIDRE (54 X 39 Cm). Museu Egipci. El Caire.

65. IImmppeerrii NNoouu.. RReelllleeuu
RELLEUS DEL FARAÓ SETHI, I RA-HORAKHTÉ.
ABYDOS.

66. PPIINNTTUURRAA II RREELLLLEEUUSS

67. PINTURA EGÍPCIA: UN ART FUNERARI, I PINTURA EGÍPCIA: UN ART FUNERARI, I RREELLAACCIIÓÓ AAMMBB RREELLLLEEUUSS
FUNCIÓ:
 Permet conèixer les modes, costums i tècniques agrícoles d’aquesta
civilització (gènere).
 Va contribuir a la bellesa estatutària i dels relleus amb una rica
varietat cromàtica, però també va assolir categoria artística pròpia
(molts frescs de tombes i temples).
Pintura comença a tenir un ús més intens dins el context funerari
(decoració hipogeus).
TEMES o MOTIUS ICONOGRÀFICS:
 Mateixos que en els relleus escultòrics.
 Tema recurrent el religiós, pràctiques funeràries: el banquet
funerari i els viatges a ultratomba.
 També hi apareixen temes costumistes o de cacera. Aquestes
imatges escenifiquen una vida tranquil·la i prospera del propietari de la
tomba. A més, en els RELLEUS PINTATS podem veure els artistes
preparant les escultures, mobles i joies de les que gaudirà el difunt.

68. TÈCNICA:
 Gran definició dels contorns.
 La resta de característiques igual a l’escultura.
 Perspectiva aspectual, visió rectilínia. Mateixes lleis escultura:
1.Representació de figures combinant les perspectives frontal i de perfil: tors de
front, cames, peus i rostre de perfil;
2.ulls ametllats, com si es contemplarem de perfil, però de contorn tancat com si
es veiéssim de front.
3.No existeix la profunditat. Cos recolzat sobre tots dos peus. De vegades es
representen dos peus i dues mans en el costat dret, perquè per als egipcis el cànon
de la perfecció era la part dreta del cos.
4. El personatge més rellevant apareix pintat d’una mida més gran (perspectiva
jeràrquica) que la resta de figures que l’acompanyen.

69. TÈCNICA II :
Quadriculació. Sobre el mur feien una quadrícula en la qual realitzaven
un croquis amb les figures i els objectes a escala.
 Policromia de gran qualitat. Els colors fonamentals varen ser el negre
(obtingut de fumats), el blanc (tret del guix o de la calç), el vermell (de
les argiles), el verd (obtingut de la malaquita) i el blau (de coure i de
calci).
 El color hi apareix sense ombres ni graduació de tonalitats, és a dir,
eren tons uniformes i plans.
 La tècnica utilitzada era el tremp opac, és a dir, la dissolució dels
pigments en aigua, cola i clara d’ou. Sobre l’obra acabada s’aplicava un
vernís superficial que la protegia i conferia als colors una gran
brillantor i reflexos.

70. PPININTTUURRAA I IR REELLLLEEUUSS  
EXEMPLES:
 Relleu funerari d’una tomba de Saqqara.
 Oques de Meidum (III Dinastia).
 Pintures murals de Tell-el-Amarna.
 Banquet fúnebre del Papir d’Ani (Dinastia XVIII).
 Llibre dels morts.
 Déu Seth.
 Escenes quotidianes.
 Hathor.
 Pintures sepulcre d’Ank-Mahor.
 Relleus Akhenaton i Nefertiti.
 Relleus escavats.
 Relleus tomba de Sethi.
Treballs agrícoles tomba d’Onsou.
 Pintura mural Vall de les Reines.
 Pintura damunt papir: Osiris.
 Pintura mural (costumista).
 Ballarines.
 Retrat de Nefertari.
 Cambra d’Ofrenes de la reina Nefertari.
 Sarcòfag d’Al-Fayun (Baixa Època). Anar a índex…

71. IMIMPPEERRI IA ANNTTICIC. .R REELLLLEEUU P PININTTAATT
RELLEU FUNERARI D’UNA
TOMBA DE SAQQARA.
Anar a índex…

72. PPININTTUURRAA  
OQUES DE MEDIUM (III DINASTIA). Anar a índex…

73. PPININTTUURRAA  
PINTURES MURALS DE TELL-EL-AMARNA. Anar a índex…

74. PPININTTUURRAA  
PINTURES DEL PAPIR D’ANI. DINASTIA XVIII.
ESCENA DE BANQUET FÚNEBRE. Anar a índex…

75. PPININTTUURRAA  
LLIBRE DELS MORTS.
Anar a índex…

76. PPININTTUURRAA  
DÉU SETH
ESCENES QUOTIDIANES.
Anar a índex…

77. PPININTTUURRAA  
HATHOR
Anar a índex…

78. PPININTTUURRAA I IR REELLLLEEUU  
SEPULCRE D’ANK-MAHOR. Anar a índex…

79. Ús de l’enfondiment en
el relleu.
Reflecteix el
naturalisme: es veu la
flacidesa del ventre
del faraó.
RELLEU D’AMENOFIS IV, NEFERTITI I DOS FILLES. TELL-EL AMARNA (1365-1349 aC).
ATON IRRADIANT A LA FAMÍLIA.
IMIMPPEERRI IN NOOUU. .R REELLLLEEUU
Anar a índex…

80. PPININTTUURRAA I IR REELLLLEEUU  
RELLEU ESCAVAT.
Anar a índex…

81. PPININTTUURRAA I IR REELLLLEEUU  
BAIXOS RELLEUS, PINTATS A LA TOMBA DE SETHI (PINTURA AL FRESC 1290 aC)
Anar a índex…

82. PPININTTUURRAA I IR REELLLLEEUU  
PINTURA TOMBA D’ONSOU (TREBALLS AGRÍCOLES). Anar a índex…

83. PPININTTUURRAA  
PINTURA DE LA VALL DE LES REINES.
Anar a índex…

84. PPININTTUURRAA  
PINTURA DAMUNT PAPIR.
Anar a índex…

85. PINTURA MURAL.
IMIMPPEERRI IN NOOUU. .P PININTTUURRAA
Anar a índex…

86. PPININTTUURRAA  
BALLARINES. Anar a índex…

87. IMIMPPEERRI IN NOOUU. .P PININTTUURRAA
NEFERTARI.
Anar a índex…

88. IMIMPPEERRI IN NOOUU. .P PININTTUURRAA
CAMBRA D’OFRENES DE LA REINA NEFERTARI (1250 aC).
VALL DE LES REINES. TEBES. Anar a índex…

89. IMIMPPEERRI IN NOOUU. .P PININTTUURRAA
CAMBRA D’OFRENES DE LA REINA NEFERTARI (1250 aC).
VALL DE LES REINES. TEBES.

90. PPININTTUURRAA S SOOBBRREE F FUUSSTTAA  
SOLDATS EGIPCIS PROCEDENTS DE LA TOMBA DEL PRÍNCEP MESEHETI
EN ASSIUT. DINASTIA XI. FUSTA PINTADA.
Anar a
índex…

91. BBAAIXIXAA È ÈPPOOCCAA. .P PININTTUURRAA
SARCÒFAG DE AL-FAYUN.
Anar a índex…

92. BBIIBBLLIIOOGGRRAAFFIIAA
 Assumpció Granero. www.slideshare.net/.../art-de-les-primeres-
civilitzacionsmesopotmia-i-egipte
 Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens
Vives. 1ª edició 2009.