2. Tot i que les pel·lícules mancaven de so, el cinema no era
exclusivament mut: en els seus primers trenta anys d'història, les
imatges s'acompanyarien de narradors, músics (i fins i tot
orquestres) o intertítols amb diàlegs i narracions, per a compensar
eixa falta d'àudio.
Després d'un període nefast degut a la guerra, entre 1914 i 1918,
durant la qual el cinema descobreix nous àmbits i afirma els seus
mitjans d'expressió com aIntolerance de David Wark Griffith
o Lest we forget del francès Léonce Perret i els primers
llargmetratges de Chaplin, s'entra des de 1919 en un període
d'expansió.
3. La revolució del cinema sonor deixa Charlie Chaplin perplex, no perquè
s'hagi convertit en una icona del cinema mut, aquesta consideració no té
sentit encara, sinó perquè els fonaments del joc humorístic del seu
personatge de vagabund Charlot provenen de gags visuals seguits de
situacions poètiques.
Finalment, a més d'una
colpidora semblança física,
el discurs vibrant
del Dictador al final de la
pel·lícula, estrenada el
1940, immortalitza la veu
de l'actor en una crida
vibrant al pacifisme i a la
reconciliació dels pobles,
esperança punyent
llançada a la cara de la
realitat d'aquest decenni.
4. Activitat 2. El cinema mut.
Amb aquesta activitat et vas a adonar de l'important que era la mímica i
la interpretació en els primers anys del cinema.
Veurem la pel.lícula “L’Inmigrant” de Chaplin. Posteriorment en teu
esborrany del dossier hauràs de:
1. Explicar l'argument.
2. Explicar qui són els personatges principals i les seves actuacions.
3. Explica la raó per la qual són tan exagerats els moviments dels actors.
4. Mentres mires la pel.lícula fixa't i anota especialment en
•Els gestos: Com els fa cadascun. Escriu-ho.
•El maquillatge. Descriu-ho.