2. L’art carolingi
https://www.youtube.com/watch?v=9pY8rcWv3Ms
1. Per què va ser important l’establiment del seu imperi?
Ordre i estabilidat política que no hi havia des de final de l’imperi romà.
Conexió entre el món romà i el món modern (medievalitat).
Les lengües europees
2. Durant quants any va governar?
48 anys.
3. Quina peculiaritat política va tenir el seu regnat?
Continuament en guerra
El enigma de Carlomagno
https://www.youtube.com/watch?v=9r6rJ1z9fZQ
3.
4. A final del segle X i després del
cesament de les invasions bàrbares,
l’Europa cristiana asoleix una etapa
d’estabilitat gràcies a tres factors
principals:
- La tranquil.litat política dels
diversos regnes europeus.
- La implatació del feudalisme.
- La supremacía de l’Església com
a institució i com a focus cultural.
Context (NO ÉS AL LLIBRE)
5.
6. -Va ser una època de peregrinatge a
llocs sants com ara Jerusalem,
Roma i Sant Jaume de Galícia.
-Aixó va permetre obrir vies de
comunicació importants i va
facilitar el caràcter itinerant dels
grups de mestres o artistes locals,
fet que va repercutir de manera
molt favorable en la producció
artística i va fer possible que alguns
estils regionals escampessin per
tota Europa.
Context (NO ÉS AL LLIBRE)
7. El Romànic. Origen (NO ESTA AL LLIBRE)
El romànic es va estendre des del països escandinavos fins
al sud d’Itàlia i el nord de la Península Ibèrica, incloses les
illes Britàniques i bona part de l’Europa central.
Presenta
una gran
varietat de
peculiaritats
nacionals i
regionals.
8. a) Primer romànic: Final del segle X i segle XI
b) Romànic ple: Final del segle XI fins a mitjans del segle
XII
c) Romànic tardà: mitjans del segle XII fins als primers
anys del segle XIII
Localització i evolució artística del Romànic.
(no esta al llibre)
9. a) És un art essencialment rural i arquitectònic. La
pintura i l’escultura es van subordinar en part a
l’arquitectura.
b) L’edifici romànic per excel.lència va ser el temple.
c) Es tracta d’un art didàctic, que té com a objectiu
l’educació religiosa del poble, majoritàriament
analfabet, a través de les imatges i l’arquitectura.
d) Per tal que el missatge fos entés sense equívocs,
preval el sentit narratiu, el simbolisme i l’expressió
per damunt del realisme,
Característiques principals.
10. ARQUITECTURA. 1. L’ESGLÉSIA (no està al llibre)
a) Es van orientar sempre d’est a oest, de manera que el
primer raig de llum solar entrés per l’absis i que l’últim ho
fes per la portalada principal
b) Es fa servir el transsepte. D’aquesta manera s’aconsegueix
una forma simbòlica de creu. L’estructura cruciforme podia
tenir :
- els braços iguals: planta de creu grega
- Els braços desiguals: planta de creu llatina.
c) A la trobada enter la nau central i la nau del transsepte hi
ha el CREUER cobert habitualment per un CIMBORI.
d) L’absis tindrà forma semicircular o poligonal. A més a més,
es continua amb la girola o deambulatori. Al PRESBITERI (la
part més posterior de l’absis) es solen obrir petites capelles
radials o ABSIDIOLES.
11. ARQUITECTURA. 1. L’ESGLÉSIA (no està al llibre)
e) Coberta:
-la nau central està coberta er una VOLTA DE CANÓ
reforçada per arcs FAIXONS que descarreguen el pes en
pilars.
-Les naus laterals: d’alçaria i amplària menors, estan
coronades amb volta d’arestes.
f) Als murs que separen les naus s’hi distingeixen dos nivells:
-Les arcuacions: que comuniquen la nau central amb les
laterals.
-la tribuna: un passadís superior amb petites finestres per on
es filtra la llum.
h) Exterior: El pes de la volta de canó obligava els arquitectes
a utilitzar murs molt amples i massissos que es van reforçar
amb poderosos contraforts, als quals s’hi van obrir poques
finestres.
i) A l’exterior destaca el cimbori i les dues torres campanar
que flanquegen la façana occidental
12. És un art essencialment rural i arquitectònic. La pintura i
l’escultura es van subordinar en part a l’arquitectura.
14. Es tracta d’un art didàctic, que té com a objectiu l’educació religiosa del
poble, majoritàriament analfabet, a través de les imatges i l’arquitectura.
16. a) Es van orientar sempre d’est a oest, de manera que el primer raig de llum
solar entrés per l’absis i que l’últim ho fes per la portalada principal
17. Es fa servir el transsepte. D’aquesta manera s’aconsegueix una forma simbòlica
de creu. L’estructura cruciforme podia tenir :
- els braços iguals: planta de creu grega
- Els braços desiguals: planta de creu llatina.
18. A la trobada enter la nau central i la nau del transsepte hi
ha el CREUER cobert habitualment per un CIMBORI.
19. L’absis tindrà forma semicircular o poligonal. A més a més, es continua
amb la girola o deambulatori. Al PRESBITERI (la part més posterior de
l’absis) es solen obrir petites capelles radials o ABSIDIOLES.
20. A la trobada enter la nau central i la nau del transsepte hi
ha el CREUER cobert habitualment per un CIMBORI.
21. Coberta:
-la nau central està coberta er una VOLTA DE CANÓ reforçada per arcs
FAIXONS que descarreguen el pes en pilars.
-Les naus laterals: d’alçaria i amplària menors, estan coronades amb volta
d’arestes.
22. Coberta:
-la nau central està coberta er una VOLTA DE CANÓ
reforçada per arcs FAIXONS que descarreguen el pes en
pilars.
23. -Les naus laterals: d’alçaria i amplària menors, estan
coronades amb volta d’arestes.
24. LES COBERTES
- La volta de canó: aplicada a la nau central. Amb arcs formers que la
dividien en trams.
- La volta d’arestes: A la nau LATERAL
- La volta de quart de canó: A la nau central.
- Cobertes de quart d’esfera: Cobrien l’absis.
- Trompes o petxines: per passar de la planta quadrangular del creuer
a la secció circular de la cúpula.
25. Als murs que separen les naus s’hi distingeixen dos nivells:
-Les arcuacions: que comuniquen la nau central amb les laterals.
-la tribuna: un passadís superior amb petites finestres per on es filtra la llum.
26. Exterior:
El pes de la volta de canó obligava els arquitectes a utilitzar murs
molt amples i massissos que es van reforçar amb poderosos
contraforts, als quals s’hi van obrir poques finestres.
27. Exterior:
, als quals s’hi van obrir poques finestres.
Destaca el cimbori i les dues torres campanar que flanquegen la façana occidental