SlideShare a Scribd company logo
1 of 27
Tema 4. L’Art medieval
4.2. ROMANIC
4.1. L’art prerromànic.
4.2. L’art romànic
4.3. L’art gòtic
http://www.rtve.es/alacarta/videos/las-claves-del-romanico/claves-del-romanico-
20110701-0935-43/1142847/
L’art carolingi
https://www.youtube.com/watch?v=9pY8rcWv3Ms
1. Per què va ser important l’establiment del seu imperi?
 Ordre i estabilidat política que no hi havia des de final de l’imperi romà.
 Conexió entre el món romà i el món modern (medievalitat).
 Les lengües europees
2. Durant quants any va governar?
 48 anys.
3. Quina peculiaritat política va tenir el seu regnat?
 Continuament en guerra
El enigma de Carlomagno
https://www.youtube.com/watch?v=9r6rJ1z9fZQ
A final del segle X i després del
cesament de les invasions bàrbares,
l’Europa cristiana asoleix una etapa
d’estabilitat gràcies a tres factors
principals:
- La tranquil.litat política dels
diversos regnes europeus.
- La implatació del feudalisme.
- La supremacía de l’Església com
a institució i com a focus cultural.
Context (NO ÉS AL LLIBRE)
-Va ser una època de peregrinatge a
llocs sants com ara Jerusalem,
Roma i Sant Jaume de Galícia.
-Aixó va permetre obrir vies de
comunicació importants i va
facilitar el caràcter itinerant dels
grups de mestres o artistes locals,
fet que va repercutir de manera
molt favorable en la producció
artística i va fer possible que alguns
estils regionals escampessin per
tota Europa.
Context (NO ÉS AL LLIBRE)
El Romànic. Origen (NO ESTA AL LLIBRE)
 El romànic es va estendre des del països escandinavos fins
al sud d’Itàlia i el nord de la Península Ibèrica, incloses les
illes Britàniques i bona part de l’Europa central.
 Presenta
una gran
varietat de
peculiaritats
nacionals i
regionals.
a) Primer romànic: Final del segle X i segle XI
b) Romànic ple: Final del segle XI fins a mitjans del segle
XII
c) Romànic tardà: mitjans del segle XII fins als primers
anys del segle XIII
Localització i evolució artística del Romànic.
(no esta al llibre)
a) És un art essencialment rural i arquitectònic. La
pintura i l’escultura es van subordinar en part a
l’arquitectura.
b) L’edifici romànic per excel.lència va ser el temple.
c) Es tracta d’un art didàctic, que té com a objectiu
l’educació religiosa del poble, majoritàriament
analfabet, a través de les imatges i l’arquitectura.
d) Per tal que el missatge fos entés sense equívocs,
preval el sentit narratiu, el simbolisme i l’expressió
per damunt del realisme,
Característiques principals.
ARQUITECTURA. 1. L’ESGLÉSIA (no està al llibre)
a) Es van orientar sempre d’est a oest, de manera que el
primer raig de llum solar entrés per l’absis i que l’últim ho
fes per la portalada principal
b) Es fa servir el transsepte. D’aquesta manera s’aconsegueix
una forma simbòlica de creu. L’estructura cruciforme podia
tenir :
- els braços iguals: planta de creu grega
- Els braços desiguals: planta de creu llatina.
c) A la trobada enter la nau central i la nau del transsepte hi
ha el CREUER cobert habitualment per un CIMBORI.
d) L’absis tindrà forma semicircular o poligonal. A més a més,
es continua amb la girola o deambulatori. Al PRESBITERI (la
part més posterior de l’absis) es solen obrir petites capelles
radials o ABSIDIOLES.
ARQUITECTURA. 1. L’ESGLÉSIA (no està al llibre)
e) Coberta:
-la nau central està coberta er una VOLTA DE CANÓ
reforçada per arcs FAIXONS que descarreguen el pes en
pilars.
-Les naus laterals: d’alçaria i amplària menors, estan
coronades amb volta d’arestes.
f) Als murs que separen les naus s’hi distingeixen dos nivells:
-Les arcuacions: que comuniquen la nau central amb les
laterals.
-la tribuna: un passadís superior amb petites finestres per on
es filtra la llum.
h) Exterior: El pes de la volta de canó obligava els arquitectes
a utilitzar murs molt amples i massissos que es van reforçar
amb poderosos contraforts, als quals s’hi van obrir poques
finestres.
i) A l’exterior destaca el cimbori i les dues torres campanar
que flanquegen la façana occidental
És un art essencialment rural i arquitectònic. La pintura i
l’escultura es van subordinar en part a l’arquitectura.
L’edifici romànic per excel.lència va ser el
temple.
Es tracta d’un art didàctic, que té com a objectiu l’educació religiosa del
poble, majoritàriament analfabet, a través de les imatges i l’arquitectura.
https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=FLRTd76Tijs&x-yt-
ts=1421914688&x-yt-cl=84503534
Per tal que el missatge fos entés sense equívocs, preval el sentit
narratiu, el simbolisme i l’expressió per damunt del realisme
Simbolisme romànic.
http://www.arteguias.com/simbolismoro
manico.htm
a) Es van orientar sempre d’est a oest, de manera que el primer raig de llum
solar entrés per l’absis i que l’últim ho fes per la portalada principal
Es fa servir el transsepte. D’aquesta manera s’aconsegueix una forma simbòlica
de creu. L’estructura cruciforme podia tenir :
- els braços iguals: planta de creu grega
- Els braços desiguals: planta de creu llatina.
A la trobada enter la nau central i la nau del transsepte hi
ha el CREUER cobert habitualment per un CIMBORI.
L’absis tindrà forma semicircular o poligonal. A més a més, es continua
amb la girola o deambulatori. Al PRESBITERI (la part més posterior de
l’absis) es solen obrir petites capelles radials o ABSIDIOLES.
A la trobada enter la nau central i la nau del transsepte hi
ha el CREUER cobert habitualment per un CIMBORI.
Coberta:
-la nau central està coberta er una VOLTA DE CANÓ reforçada per arcs
FAIXONS que descarreguen el pes en pilars.
-Les naus laterals: d’alçaria i amplària menors, estan coronades amb volta
d’arestes.
Coberta:
-la nau central està coberta er una VOLTA DE CANÓ
reforçada per arcs FAIXONS que descarreguen el pes en
pilars.
-Les naus laterals: d’alçaria i amplària menors, estan
coronades amb volta d’arestes.
LES COBERTES
- La volta de canó: aplicada a la nau central. Amb arcs formers que la
dividien en trams.
- La volta d’arestes: A la nau LATERAL
- La volta de quart de canó: A la nau central.
- Cobertes de quart d’esfera: Cobrien l’absis.
- Trompes o petxines: per passar de la planta quadrangular del creuer
a la secció circular de la cúpula.
Als murs que separen les naus s’hi distingeixen dos nivells:
-Les arcuacions: que comuniquen la nau central amb les laterals.
-la tribuna: un passadís superior amb petites finestres per on es filtra la llum.
Exterior:
El pes de la volta de canó obligava els arquitectes a utilitzar murs
molt amples i massissos que es van reforçar amb poderosos
contraforts, als quals s’hi van obrir poques finestres.
Exterior:
, als quals s’hi van obrir poques finestres.
Destaca el cimbori i les dues torres campanar que flanquegen la façana occidental

More Related Content

What's hot (20)

Mesquita de Còrdova
Mesquita de CòrdovaMesquita de Còrdova
Mesquita de Còrdova
 
Art Romanic (Arquitectura)
Art Romanic (Arquitectura)Art Romanic (Arquitectura)
Art Romanic (Arquitectura)
 
Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana
Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música CatalanaLluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana
Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana
 
12. l'alhambra
12. l'alhambra12. l'alhambra
12. l'alhambra
 
El palau de la música catalana
El palau de la música catalanaEl palau de la música catalana
El palau de la música catalana
 
San carlo alle quattro fontane
San carlo alle quattro fontaneSan carlo alle quattro fontane
San carlo alle quattro fontane
 
Art Romànic IES Maremar
Art Romànic IES MaremarArt Romànic IES Maremar
Art Romànic IES Maremar
 
Art Romànic
Art RomànicArt Romànic
Art Romànic
 
L’ART ROMÀNIC CATALÀ
L’ART ROMÀNIC CATALÀL’ART ROMÀNIC CATALÀ
L’ART ROMÀNIC CATALÀ
 
Sant Vicenç De Cardona
Sant Vicenç De CardonaSant Vicenç De Cardona
Sant Vicenç De Cardona
 
12. ALHAMBRA DE GRANADA
12. ALHAMBRA DE GRANADA12. ALHAMBRA DE GRANADA
12. ALHAMBRA DE GRANADA
 
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
 
La mesquita de còrdova
La mesquita de còrdovaLa mesquita de còrdova
La mesquita de còrdova
 
Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de CardonaSant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
 
Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de CardonaSant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
 
Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de CardonaSant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
 
Palau de la música. Alicia, Alba i Mireia
Palau de la música. Alicia, Alba i MireiaPalau de la música. Alicia, Alba i Mireia
Palau de la música. Alicia, Alba i Mireia
 
Santa Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de ConstantinobleSanta Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de Constantinoble
 
01 El Palau de la Música
01 El Palau de la Música01 El Palau de la Música
01 El Palau de la Música
 
Mesquita Còrdova
Mesquita CòrdovaMesquita Còrdova
Mesquita Còrdova
 

Viewers also liked (12)

Hmu valencia medieval
Hmu valencia medievalHmu valencia medieval
Hmu valencia medieval
 
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitecturaTema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
 
Presentació carcassonne
Presentació carcassonnePresentació carcassonne
Presentació carcassonne
 
EL CALIU DE LA CIUTAT MEDIEVAL
EL CALIU DE LA CIUTAT MEDIEVALEL CALIU DE LA CIUTAT MEDIEVAL
EL CALIU DE LA CIUTAT MEDIEVAL
 
Tema 4: L'Art Romànic
Tema 4: L'Art RomànicTema 4: L'Art Romànic
Tema 4: L'Art Romànic
 
EL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLA
EL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLAEL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLA
EL ROMÀNIC I EL GÒTIC A CIUTAT VELLA
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
FEUDALISMO
FEUDALISMOFEUDALISMO
FEUDALISMO
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Carcassonne
CarcassonneCarcassonne
Carcassonne
 
LA CIUDAD MEDIEVAL
LA CIUDAD MEDIEVALLA CIUDAD MEDIEVAL
LA CIUDAD MEDIEVAL
 
El Feudalismo.
El Feudalismo.El Feudalismo.
El Feudalismo.
 

Similar to Tema 4 l'artmedieval 1. romanic

Resum Romànic i Gòtic, història de l'art
Resum Romànic i Gòtic, història de l'artResum Romànic i Gòtic, història de l'art
Resum Romànic i Gòtic, història de l'artcintacidcid4
 
ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA.
ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA. ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA.
ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA. Assumpció Granero
 
Art clàssic (II) Roma
Art clàssic (II) RomaArt clàssic (II) Roma
Art clàssic (II) RomaOlympia
 
Tema 5. el renaixement.
Tema 5. el renaixement. Tema 5. el renaixement.
Tema 5. el renaixement. Pilar Alvarez
 
Tema 2 - El Món Clàssic: l'Art Romà.
Tema 2 - El Món Clàssic: l'Art Romà.Tema 2 - El Món Clàssic: l'Art Romà.
Tema 2 - El Món Clàssic: l'Art Romà.Pauhistoria
 
Arquitectura i pintura gòtica , part de l'arquitectura romànica
Arquitectura i pintura gòtica , part de l'arquitectura romànica Arquitectura i pintura gòtica , part de l'arquitectura romànica
Arquitectura i pintura gòtica , part de l'arquitectura romànica Rostislav Stanchev
 
Art romànic i gòtic
Art romànic i gòticArt romànic i gòtic
Art romànic i gòticconxa1
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17Julia Valera
 
Gòtic
GòticGòtic
Gòticneusgr
 
Art2 grècia introducció.minoics-micènics
Art2 grècia introducció.minoics-micènicsArt2 grècia introducció.minoics-micènics
Art2 grècia introducció.minoics-micènicsramonbo
 
Projecte caminant per la història 5è b
Projecte caminant per la història 5è b Projecte caminant per la història 5è b
Projecte caminant per la història 5è b C
 

Similar to Tema 4 l'artmedieval 1. romanic (20)

Tema 4.- Art romனc
Tema 4.- Art romனcTema 4.- Art romனc
Tema 4.- Art romனc
 
Resum Romànic i Gòtic, història de l'art
Resum Romànic i Gòtic, història de l'artResum Romànic i Gòtic, història de l'art
Resum Romànic i Gòtic, història de l'art
 
ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA.
ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA. ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA.
ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA.
 
Art clàssic (II) Roma
Art clàssic (II) RomaArt clàssic (II) Roma
Art clàssic (II) Roma
 
Tema 5. el renaixement.
Tema 5. el renaixement. Tema 5. el renaixement.
Tema 5. el renaixement.
 
Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Unitat 3. l'art a l'edat mitjana
Unitat 3. l'art a l'edat mitjanaUnitat 3. l'art a l'edat mitjana
Unitat 3. l'art a l'edat mitjana
 
Tema 2 - El Món Clàssic: l'Art Romà.
Tema 2 - El Món Clàssic: l'Art Romà.Tema 2 - El Món Clàssic: l'Art Romà.
Tema 2 - El Món Clàssic: l'Art Romà.
 
Art romànic i art gòtic
Art romànic i art gòticArt romànic i art gòtic
Art romànic i art gòtic
 
Arquitectura i pintura gòtica , part de l'arquitectura romànica
Arquitectura i pintura gòtica , part de l'arquitectura romànica Arquitectura i pintura gòtica , part de l'arquitectura romànica
Arquitectura i pintura gòtica , part de l'arquitectura romànica
 
Art romànic i gòtic
Art romànic i gòticArt romànic i gòtic
Art romànic i gòtic
 
Arquitectura gòtica europea
Arquitectura gòtica europeaArquitectura gòtica europea
Arquitectura gòtica europea
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
Gòtic
GòticGòtic
Gòtic
 
ART BIZANTÍ
ART BIZANTÍART BIZANTÍ
ART BIZANTÍ
 
El Gotic
El GoticEl Gotic
El Gotic
 
Art2 grècia introducció.minoics-micènics
Art2 grècia introducció.minoics-micènicsArt2 grècia introducció.minoics-micènics
Art2 grècia introducció.minoics-micènics
 
Caracteristiques romànic
Caracteristiques romànicCaracteristiques romànic
Caracteristiques romànic
 
Projecte caminant per la història 5è b
Projecte caminant per la història 5è b Projecte caminant per la història 5è b
Projecte caminant per la història 5è b
 

More from Pilar Alvarez

Actividades crónica de una muerte anunciada. Dossier
Actividades crónica de una muerte anunciada. DossierActividades crónica de una muerte anunciada. Dossier
Actividades crónica de una muerte anunciada. DossierPilar Alvarez
 
Crónica de una muerte anunciada: primer capítulo
Crónica de una muerte anunciada: primer capítulo Crónica de una muerte anunciada: primer capítulo
Crónica de una muerte anunciada: primer capítulo Pilar Alvarez
 
Tema 4. 3. art Gòtic
Tema 4. 3. art GòticTema 4. 3. art Gòtic
Tema 4. 3. art GòticPilar Alvarez
 
Sessions 3-5. el llenguatge del cinema. planols. montagte
Sessions 3-5. el llenguatge del cinema. planols. montagteSessions 3-5. el llenguatge del cinema. planols. montagte
Sessions 3-5. el llenguatge del cinema. planols. montagtePilar Alvarez
 
Sessió 2. Cinema mut
Sessió 2. Cinema mut Sessió 2. Cinema mut
Sessió 2. Cinema mut Pilar Alvarez
 
Projecte cinema. Sessió 1. Explorant el cine
Projecte cinema. Sessió 1. Explorant el cineProjecte cinema. Sessió 1. Explorant el cine
Projecte cinema. Sessió 1. Explorant el cinePilar Alvarez
 
Tema 4 l'art medieval pintura romànica
Tema 4 l'art medieval pintura romànica Tema 4 l'art medieval pintura romànica
Tema 4 l'art medieval pintura romànica Pilar Alvarez
 
Tema 4 l'art medieval pintura romànica
Tema 4 l'art medieval pintura romànica Tema 4 l'art medieval pintura romànica
Tema 4 l'art medieval pintura romànica Pilar Alvarez
 
Tema 4 l'art medieval escultura romanica ii capitels
Tema 4 l'art medieval escultura romanica  ii capitels Tema 4 l'art medieval escultura romanica  ii capitels
Tema 4 l'art medieval escultura romanica ii capitels Pilar Alvarez
 
Tema 4 l'art medieval escultura romanica 1
Tema 4 l'art medieval escultura romanica 1 Tema 4 l'art medieval escultura romanica 1
Tema 4 l'art medieval escultura romanica 1 Pilar Alvarez
 
Coordinacion yuxtaposicion subordinacion
Coordinacion yuxtaposicion subordinacion Coordinacion yuxtaposicion subordinacion
Coordinacion yuxtaposicion subordinacion Pilar Alvarez
 
Tema 4 l'artmedieval 1. prerromanic
Tema 4 l'artmedieval 1. prerromanic Tema 4 l'artmedieval 1. prerromanic
Tema 4 l'artmedieval 1. prerromanic Pilar Alvarez
 
El modernismo y la generación del 98. Introducción y características generales
El modernismo y la generación del 98. Introducción y características generales El modernismo y la generación del 98. Introducción y características generales
El modernismo y la generación del 98. Introducción y características generales Pilar Alvarez
 
Trabajo navidad Literatura
Trabajo navidad Literatura Trabajo navidad Literatura
Trabajo navidad Literatura Pilar Alvarez
 
Tema 3. l'art a mesopotàmia 1
Tema 3. l'art a mesopotàmia 1 Tema 3. l'art a mesopotàmia 1
Tema 3. l'art a mesopotàmia 1 Pilar Alvarez
 
Tema 3. Gramática. Los complementos verbales
Tema 3. Gramática. Los complementos verbales Tema 3. Gramática. Los complementos verbales
Tema 3. Gramática. Los complementos verbales Pilar Alvarez
 
El quiz de la religio egipcia
El quiz de la religio egipcia El quiz de la religio egipcia
El quiz de la religio egipcia Pilar Alvarez
 
Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte
Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte
Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte Pilar Alvarez
 
Akenaton, nefertiti i tuntakamon activitat de classe
Akenaton, nefertiti i tuntakamon activitat de classe Akenaton, nefertiti i tuntakamon activitat de classe
Akenaton, nefertiti i tuntakamon activitat de classe Pilar Alvarez
 
El romanticismo poesia Bécquer
El romanticismo poesia Bécquer El romanticismo poesia Bécquer
El romanticismo poesia Bécquer Pilar Alvarez
 

More from Pilar Alvarez (20)

Actividades crónica de una muerte anunciada. Dossier
Actividades crónica de una muerte anunciada. DossierActividades crónica de una muerte anunciada. Dossier
Actividades crónica de una muerte anunciada. Dossier
 
Crónica de una muerte anunciada: primer capítulo
Crónica de una muerte anunciada: primer capítulo Crónica de una muerte anunciada: primer capítulo
Crónica de una muerte anunciada: primer capítulo
 
Tema 4. 3. art Gòtic
Tema 4. 3. art GòticTema 4. 3. art Gòtic
Tema 4. 3. art Gòtic
 
Sessions 3-5. el llenguatge del cinema. planols. montagte
Sessions 3-5. el llenguatge del cinema. planols. montagteSessions 3-5. el llenguatge del cinema. planols. montagte
Sessions 3-5. el llenguatge del cinema. planols. montagte
 
Sessió 2. Cinema mut
Sessió 2. Cinema mut Sessió 2. Cinema mut
Sessió 2. Cinema mut
 
Projecte cinema. Sessió 1. Explorant el cine
Projecte cinema. Sessió 1. Explorant el cineProjecte cinema. Sessió 1. Explorant el cine
Projecte cinema. Sessió 1. Explorant el cine
 
Tema 4 l'art medieval pintura romànica
Tema 4 l'art medieval pintura romànica Tema 4 l'art medieval pintura romànica
Tema 4 l'art medieval pintura romànica
 
Tema 4 l'art medieval pintura romànica
Tema 4 l'art medieval pintura romànica Tema 4 l'art medieval pintura romànica
Tema 4 l'art medieval pintura romànica
 
Tema 4 l'art medieval escultura romanica ii capitels
Tema 4 l'art medieval escultura romanica  ii capitels Tema 4 l'art medieval escultura romanica  ii capitels
Tema 4 l'art medieval escultura romanica ii capitels
 
Tema 4 l'art medieval escultura romanica 1
Tema 4 l'art medieval escultura romanica 1 Tema 4 l'art medieval escultura romanica 1
Tema 4 l'art medieval escultura romanica 1
 
Coordinacion yuxtaposicion subordinacion
Coordinacion yuxtaposicion subordinacion Coordinacion yuxtaposicion subordinacion
Coordinacion yuxtaposicion subordinacion
 
Tema 4 l'artmedieval 1. prerromanic
Tema 4 l'artmedieval 1. prerromanic Tema 4 l'artmedieval 1. prerromanic
Tema 4 l'artmedieval 1. prerromanic
 
El modernismo y la generación del 98. Introducción y características generales
El modernismo y la generación del 98. Introducción y características generales El modernismo y la generación del 98. Introducción y características generales
El modernismo y la generación del 98. Introducción y características generales
 
Trabajo navidad Literatura
Trabajo navidad Literatura Trabajo navidad Literatura
Trabajo navidad Literatura
 
Tema 3. l'art a mesopotàmia 1
Tema 3. l'art a mesopotàmia 1 Tema 3. l'art a mesopotàmia 1
Tema 3. l'art a mesopotàmia 1
 
Tema 3. Gramática. Los complementos verbales
Tema 3. Gramática. Los complementos verbales Tema 3. Gramática. Los complementos verbales
Tema 3. Gramática. Los complementos verbales
 
El quiz de la religio egipcia
El quiz de la religio egipcia El quiz de la religio egipcia
El quiz de la religio egipcia
 
Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte
Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte
Els deus egipcis i la vida després de la mort a Egipte
 
Akenaton, nefertiti i tuntakamon activitat de classe
Akenaton, nefertiti i tuntakamon activitat de classe Akenaton, nefertiti i tuntakamon activitat de classe
Akenaton, nefertiti i tuntakamon activitat de classe
 
El romanticismo poesia Bécquer
El romanticismo poesia Bécquer El romanticismo poesia Bécquer
El romanticismo poesia Bécquer
 

Tema 4 l'artmedieval 1. romanic

  • 1. Tema 4. L’Art medieval 4.2. ROMANIC 4.1. L’art prerromànic. 4.2. L’art romànic 4.3. L’art gòtic http://www.rtve.es/alacarta/videos/las-claves-del-romanico/claves-del-romanico- 20110701-0935-43/1142847/
  • 2. L’art carolingi https://www.youtube.com/watch?v=9pY8rcWv3Ms 1. Per què va ser important l’establiment del seu imperi?  Ordre i estabilidat política que no hi havia des de final de l’imperi romà.  Conexió entre el món romà i el món modern (medievalitat).  Les lengües europees 2. Durant quants any va governar?  48 anys. 3. Quina peculiaritat política va tenir el seu regnat?  Continuament en guerra El enigma de Carlomagno https://www.youtube.com/watch?v=9r6rJ1z9fZQ
  • 3.
  • 4. A final del segle X i després del cesament de les invasions bàrbares, l’Europa cristiana asoleix una etapa d’estabilitat gràcies a tres factors principals: - La tranquil.litat política dels diversos regnes europeus. - La implatació del feudalisme. - La supremacía de l’Església com a institució i com a focus cultural. Context (NO ÉS AL LLIBRE)
  • 5.
  • 6. -Va ser una època de peregrinatge a llocs sants com ara Jerusalem, Roma i Sant Jaume de Galícia. -Aixó va permetre obrir vies de comunicació importants i va facilitar el caràcter itinerant dels grups de mestres o artistes locals, fet que va repercutir de manera molt favorable en la producció artística i va fer possible que alguns estils regionals escampessin per tota Europa. Context (NO ÉS AL LLIBRE)
  • 7. El Romànic. Origen (NO ESTA AL LLIBRE)  El romànic es va estendre des del països escandinavos fins al sud d’Itàlia i el nord de la Península Ibèrica, incloses les illes Britàniques i bona part de l’Europa central.  Presenta una gran varietat de peculiaritats nacionals i regionals.
  • 8. a) Primer romànic: Final del segle X i segle XI b) Romànic ple: Final del segle XI fins a mitjans del segle XII c) Romànic tardà: mitjans del segle XII fins als primers anys del segle XIII Localització i evolució artística del Romànic. (no esta al llibre)
  • 9. a) És un art essencialment rural i arquitectònic. La pintura i l’escultura es van subordinar en part a l’arquitectura. b) L’edifici romànic per excel.lència va ser el temple. c) Es tracta d’un art didàctic, que té com a objectiu l’educació religiosa del poble, majoritàriament analfabet, a través de les imatges i l’arquitectura. d) Per tal que el missatge fos entés sense equívocs, preval el sentit narratiu, el simbolisme i l’expressió per damunt del realisme, Característiques principals.
  • 10. ARQUITECTURA. 1. L’ESGLÉSIA (no està al llibre) a) Es van orientar sempre d’est a oest, de manera que el primer raig de llum solar entrés per l’absis i que l’últim ho fes per la portalada principal b) Es fa servir el transsepte. D’aquesta manera s’aconsegueix una forma simbòlica de creu. L’estructura cruciforme podia tenir : - els braços iguals: planta de creu grega - Els braços desiguals: planta de creu llatina. c) A la trobada enter la nau central i la nau del transsepte hi ha el CREUER cobert habitualment per un CIMBORI. d) L’absis tindrà forma semicircular o poligonal. A més a més, es continua amb la girola o deambulatori. Al PRESBITERI (la part més posterior de l’absis) es solen obrir petites capelles radials o ABSIDIOLES.
  • 11. ARQUITECTURA. 1. L’ESGLÉSIA (no està al llibre) e) Coberta: -la nau central està coberta er una VOLTA DE CANÓ reforçada per arcs FAIXONS que descarreguen el pes en pilars. -Les naus laterals: d’alçaria i amplària menors, estan coronades amb volta d’arestes. f) Als murs que separen les naus s’hi distingeixen dos nivells: -Les arcuacions: que comuniquen la nau central amb les laterals. -la tribuna: un passadís superior amb petites finestres per on es filtra la llum. h) Exterior: El pes de la volta de canó obligava els arquitectes a utilitzar murs molt amples i massissos que es van reforçar amb poderosos contraforts, als quals s’hi van obrir poques finestres. i) A l’exterior destaca el cimbori i les dues torres campanar que flanquegen la façana occidental
  • 12. És un art essencialment rural i arquitectònic. La pintura i l’escultura es van subordinar en part a l’arquitectura.
  • 13. L’edifici romànic per excel.lència va ser el temple.
  • 14. Es tracta d’un art didàctic, que té com a objectiu l’educació religiosa del poble, majoritàriament analfabet, a través de les imatges i l’arquitectura.
  • 15. https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=FLRTd76Tijs&x-yt- ts=1421914688&x-yt-cl=84503534 Per tal que el missatge fos entés sense equívocs, preval el sentit narratiu, el simbolisme i l’expressió per damunt del realisme Simbolisme romànic. http://www.arteguias.com/simbolismoro manico.htm
  • 16. a) Es van orientar sempre d’est a oest, de manera que el primer raig de llum solar entrés per l’absis i que l’últim ho fes per la portalada principal
  • 17. Es fa servir el transsepte. D’aquesta manera s’aconsegueix una forma simbòlica de creu. L’estructura cruciforme podia tenir : - els braços iguals: planta de creu grega - Els braços desiguals: planta de creu llatina.
  • 18. A la trobada enter la nau central i la nau del transsepte hi ha el CREUER cobert habitualment per un CIMBORI.
  • 19. L’absis tindrà forma semicircular o poligonal. A més a més, es continua amb la girola o deambulatori. Al PRESBITERI (la part més posterior de l’absis) es solen obrir petites capelles radials o ABSIDIOLES.
  • 20. A la trobada enter la nau central i la nau del transsepte hi ha el CREUER cobert habitualment per un CIMBORI.
  • 21. Coberta: -la nau central està coberta er una VOLTA DE CANÓ reforçada per arcs FAIXONS que descarreguen el pes en pilars. -Les naus laterals: d’alçaria i amplària menors, estan coronades amb volta d’arestes.
  • 22. Coberta: -la nau central està coberta er una VOLTA DE CANÓ reforçada per arcs FAIXONS que descarreguen el pes en pilars.
  • 23. -Les naus laterals: d’alçaria i amplària menors, estan coronades amb volta d’arestes.
  • 24. LES COBERTES - La volta de canó: aplicada a la nau central. Amb arcs formers que la dividien en trams. - La volta d’arestes: A la nau LATERAL - La volta de quart de canó: A la nau central. - Cobertes de quart d’esfera: Cobrien l’absis. - Trompes o petxines: per passar de la planta quadrangular del creuer a la secció circular de la cúpula.
  • 25. Als murs que separen les naus s’hi distingeixen dos nivells: -Les arcuacions: que comuniquen la nau central amb les laterals. -la tribuna: un passadís superior amb petites finestres per on es filtra la llum.
  • 26. Exterior: El pes de la volta de canó obligava els arquitectes a utilitzar murs molt amples i massissos que es van reforçar amb poderosos contraforts, als quals s’hi van obrir poques finestres.
  • 27. Exterior: , als quals s’hi van obrir poques finestres. Destaca el cimbori i les dues torres campanar que flanquegen la façana occidental