1. La Gue rra Civil 18 de juliol de 1936 -1 d’abril de 1939
2.
3. La guerra civil 1936 - 1939 La Preparació La conspiració Instigada per Monàrquics Falangistes Carlins (milícies armades) Sectors de la CEDA (suport econòmic) Des de la victòria del Front Popular el 16 de febrer de 1936 Es prepara la Dirigida per Unión Militar Española (Sanjurjo, Franco, Goded, Fanjul, Queipo de Llano, Mola) Es el detonantde L’assassinat de José Calvo Sotelo (13 de juliol) El cop militar Els fets 17 de juliol esclata la sublevació al Protectorat marroquí. 18 de juliol Franco vola de Canàries a Melilla. Cap de l’Exèrcit d’Àfrica. Sanjurjo mor en accident d’aviació (havia de dirigir l’aixecament militar). Mola des de Pamplona ho va preparar tot.( El Director)
4. El govern actua amb indecisió a l’inici (Casares Quiroga) Permet La consolidació del cop en alguns llocs de l’Estat El repartiment d’armes a les organitzacions obreres Que aturen en molts llocs el triomf dels sollevats Davant del cop militar El nou govern de José Giral decideix La guerra civil 1936 - 1939 1.- L’esclat de la Guerra Civil. 17, 18, 19 de juliol Espanya queda dividida
5. Sevilla Cadis Cordova Ntra. Sra De la Cabeza Granada Ceuta Oviedo Zones on va triumfar la insurrecció Ciutats sota control republicà Bilbao Barcelona Lleida Madrid València Badajoz Saragossa Pamplona 17,18 i 19 de juliol de 1936 1.- L’esclat de la Guerra Civil
6. Sevilla Cadis Cordova 1.- L’esclat de la Guerra Civil Ntra. Sra De la Cabeza Granada Ceuta Oviedo Zones on va triumfar la insurrecció Ciutats sona control republicà Bilbao Barcelona Lleida Madrid València Badajoz Pamplona Franco Sanjurjo Mola Goded Queipo de Llano Saragossa Cabanellas Esl militars sollevats
7. Sevilla Cadis Cordova 1.- L’esclat de la Guerra Civil Ntra. Sra De la Cabeza Granada Ceuta Oviedo Zones on va triumfar la insurrecció Ciutats sona control republicà Bilbao Barcelona Lleida Madrid València Badajoz Pamplona Saragossa Manuel Azaña Els governants republicans José Giral Lluís Companys
8. 1.- L’esclat de la Guerra Civil El fracàs de la insurrecció a Catalunya La sublevació militar va començar el 19 de juliol Sollevats/Rebels/ Insurrectes Republicants Militars : Guarnició de Barcelona. Oficials Civils : 200 falangistes i carlins. Poca implantació Generalitat ( Cos d’assalt i Seguretat; Mossos d’esquadra) Guàrdia Civil Anarcosindicalistes (CNT-FAI) ERC,Estat Català, Acció Republicana PSUC, UGT, POUM Unió de Rabassaires Manel
9. 1.- L’esclat de la Guerra Civil El fracàs de la insurrecció a Catalunya
10. 1.- L’esclat de la Guerra Civil El fracàs de la insurrecció a Catalunya La sublevació fracasa a tota Catalunya
11.
12. Gran ressò internacional de la guerra civil Confrontació ideològica i política L’Eix Roma-Berlín (Alemanya nazi i Itàlia feixista) Les democràcies parlamentàries (França i Gran Bretanya) El règim comunista (URSS) entre Enmig d’una Es crea una divisió internacional entre Els que veuen els rebels uns lluitadors contra el comunisme o els que volen defensar la República contra el feixisme Els fets França (malgrat el govern del Front Popular de Léon Blum) i Gran Bretanya es decideixen per una política de neutralitat Es crea el Comitè de No-intervenció Es decreta l’embargament d’armament però... Perjudica a la República (Malgrat l’ajuda soviètica) Beneficia els rebels (Alemanya i Itàlia ajuden amb armament i homes) 1.- L’esclat de la Guerra Civil La internalització de la Guerra Civil
13. L’Alemanya de Hitler Flota germànica Material militar Aviació (Legió Còndor) 400 milions de dòlars L’Itàlia de Musolini Menys important tècnica i estratègica Més nombrosa humanament “ Corpo di Truppe Volontarie” Suport aeri, naval i equipament bèl·lic Portugal Comunicacions i subministraments 20 000 voluntaris Cal afegir Exèrcit d’Àfrica (regulars marroquins voluntaris, Legió Estrangera) Unió Soviètica Armes i aliments (avions, tancs...) Pilots, instructors i tècnics Ajuda intermitent i amb problemes a la frontera Brigades Internacionals Gran valor moral 40 000 voluntaris fins el desembre de 1938 Crida de la Internacional Comunista L’ajuda exterior 1.- L’esclat de la Guerra Civil L’ajut soviètic i les Brigades Internacionals
14. 1.- L’esclat de la Guerra Civil L’ajuda exterior.Les Brigades Internacionals
15. 2.-La zona republicana: La revolució continguda El desencadenament de la Revolució social Es crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes Extensió d’un clima revolucionari . Poder popular. Canvis revolucionaris L’ordre públic en mans de grups civils armats (milicians) Coordinar la defensa de la República, ordre públic.. Dualitat de poder CNT-FAI, POUM, PSUC, ERC, Unió de Rabassaires, Acció Catalana Barcelona Inici d’un procés revolucionari i de repressió Poder revolucionari. Comites, Juntes. CNT. Poder real Generalitat. Poder legal
16. A las barricadas Cançons revolucionaries Hijo del pueblo, te oprimen cadenas, y esa injusticia no puede seguir; si tu existencia es un mundo de penas antes que esclavo prefiere morir. En la batalla, la hiena fascista. por nuestro esfuerzo sucumbirá; y el pueblo entero, con los anarquistas, hará que triunfe la libertad. Trabajador, no más sufrir, el opresor ha de sucumbir. Levántate, pueblo leal, al grito de revolución social. Fuerte unidad de fe y de acción producirá la revolución. Nuestro pendón uno ha de ser: sólo en la unión está el vencer. Hijos del pueblo http:// www.cnt.es /noticias/hijos-del- pueblo%E2 %80%A6-%C2%A1-las-barricadas-la- recuperacion -de-dos-himnos- historicos Negras tormentas agitan los aires, nubes oscuras nos impiden ver, aunque nos espere el dolor y la muerte, contra el enemigo nos manda el deber. El bien más preciado es la libertad, hay que defenderla con fe y con valor. Alta la bandera revolucionaria, que del triunfo sin cesar nos lleva en pos. Alta la bandera revolucionaria, que del triunfo sin cesar nos lleva en pos. ¡En pie pueblo obrero, a la batalla! ¡Hay que derrocar a la reacción! ¡A las barricadas! ¡A las barricadas por el triunfo de la Confederación! ¡A las barricadas! ¡A las barricadas por el triunfo de la Confederación!
17. 2.-La zona republicana: La revolució continguda El desencadenament de la Revolució social Inici de la repressió, en molts casos espontània, contra els “facciosos” Anticlericalisme.Església (7000 assassinats) La burgesia, propietaris, classes benestants contra contra Va haver-hi Assassinats,” passejades”, detencions il·legals, Txeques, saqueigs, crema d’esglesies i convents assassinat de presos politics, assassinat de Jose Antonio Primo de Ribera contra Polítics de dreta Va provocar La fugida a l’estrager o al bàndol insurrecta La pèrdua de suport de la República Intents per evitar-ho: Govern, Generalitat Es van fer
20. 2.-La zona republicana: La revolució continguda Dirigents anarquistes Durruti Federica Montseny Francisco Ascaso Garcia Oliver
21. 2.-La zona republicana: La revolució continguda El govern de Largo Caballero (setembre 1936-maig de 1937) Setembre de 1936 Govern de coalició amb Francisco Largo Caballero Poder estatal fort i un pacte antifeixista per guanyar la guerra Govern de republicans, socialistes i comunistes i més tard anarcosindicalistes Aliança entre forces Republicanes, obreres i burgeses Mesures Reorganització de l’Estat Militarització milícies Formació Exercit Popular Creació d’un Estat Major Largo Caballero
22. 2.-La zona republicana: La revolució continguda El govern de Largo Caballero (setembre 1936-maig de 1937) A Catalunya Dissolució del Comité de Milicies Antifeixistes Govern d’Unitat a la Generalitat amb Josep Tarradelles Josep Tarradelles Format per :ERC, Acció catalana, PSUC i CNT -El comites locals subtituïts per Ajuntaments -Creació Junta de Seguretat Interior -Intentar controlar la violència -Militarització de les milícies -Exercit Popular de Catalunya - Intervenció Generalitat en Economia
23.
24. 2.-La zona republicana: La revolució continguda El tombant dels fets de maig de 1937 Grups i partits polítics d’esquerra Anarquistes (CNT-FAI ): Partidaris de la revolució (col·lectivització) i de les milícies,encara que formaven part del govern a Madrid i de la Generalitat. Van tenir molt protagonisme a l’inici de la Guerra i eren la força obrera majoritària a Catalunya. Per ells guerra i revolució eren quelcom simultani i indissoluble. Comunistes (PSUC) Fundat l’any 1936, creat a partir de la unificació de :Unió socialista, Partit Comunista, partit català proletari, Federació catalana del PSOE. Dirigent: Joan Comorera. Afiliat a la III Internaciona amb influencia soviètica. Partidaris de guanyar la Guerra . Política conciliadora i d’aliançes amb la burgesia. Contraris a la col·lectivització. Exercit tradicional: centralitzat i disciplina Joan Comorera
25. 2.-La zona republicana: La revolució continguda El tombant dels fets de maig de 1937 POUM. Partit obrer d’Unificació Marxiste. Revolucionari.Diferències tendències. Antiestalinista.Representava una posició intermitja entre la CNT i el PSUC. Influència a Catalunya i sobreto a les terres de Lleida.Màxim dirigent: Andreu Nin Socialistes. PSOE-UGT . Minoritaris a Catalunya. Certa divisió. Sector més centrista ( Indalecio Prieto i Juan Negrin) volien pactar amb els comunistes i guanyar la Guerra i sectors més revolucionaris (Largo Caballero) Andreu Nin Juan Negrin Indalecio Prieto
27. 2.-La zona republicana: La revolució continguda El tombant dels fets de maig de 1937 Antecedents als fets de Maig - Deteriorament ambient revolucionari - Diferències de criteris revolucionaris i sobre la guerra - Increment de la influència comunista a la Generalitat. - Problemes a la Guerra. Les forces republicanes en retrocés - Pèrdua d’influència de la CNT-FAi i augment del PSUC i la UGT
28. 2.-La zona republicana: La revolució continguda El tombant dels fets de maig de 1937 E xisteixen dues posicions enfrontades entre les forces republicanes La diferència consistia en com calia acara el procés revolucionari i la guerra Republicans, comunistes (PSUC) i part dels socialistes (UGT) Centra-se en l’esforç bèlic Guanyar la guerra i esperar la Revolució Ordre a la reraguardia Exercit potent i unitari Control col·lectivitzacions Estat fort i centralitzat Reforzar vincles classe obrera i classes mitjanes Anarquiste (CNT-FAI) i POUM Resistència a integrar les milícies a l’exercit regular Continuar les col·lectivitzacion Aprofundir en les transformacions revolucionaris per guanyar la guerra
29. 2.-La zona republicana: La revolució continguda El tombant dels fets de maig de 1937 El 3 de maig de 1937 les tensions esclaten violentament a Barcelona Luita entre: CNT- FAI POUM GENERALITAT amb el supor de: PSUC ERC UGT La lluita, a partir de l’edifici de la Telefònica, controlada per la CNT es va estendre per tota la ciutat Intervenció del govern central amb 5000 guàrdies d’assalt Derrota dels anarquistes més radicals i del POUM i 2000 morts
30. 2.-La zona republicana: La revolució continguda El tombant dels fets de maig de 1937 Conseqüències La Generalitat perd l’ordre públic. Més centralització. Marginació progresivas de la CNT i FAI de l’escena política catalana Ascenció política del PSUC i PCE Dissolució del POUM. Acusats de feixistes. Assassinat d’Andreu Nin Caiguda del Govern de la República de Francisco Largo Caballero http:// www.youtube.com / watch?v = EKbbnJZF6zg & feature = related
31. 2.-La zona republicana: La revolució continguda El govern Negrin (maig 1937-març 1939) Després dels fets de Maig Nou govern Cap de Govern Juan Negrin Pèrdua influència anarquistes Persecució POUM Comunistes, socialistes propers a Indaleció Prieta i republicancas d’ Esquerra contra el govern de Largo Caballero per el curs desfavorable de la Guerra i la negativa a il·legalitzar al POUM Il·legalització POUM I liders detinguts Andreu Nin tret de la presso i assassinat Influència comunista Centralització política i militar Objectiu principal guanyar la guerra Integracio milicies a l’exercit Control sobre la economia. Paralització col·lectivitzacions A Catalunya: nou Consell Executiu, presidit per Companys i fomentat en l’aliança entre ERC i el PSUC
32. 2.-La zona republicana: La revolució continguda El govern Negrin (maig 1937-març 1939) Novembre 1937 El govern es trasllada de València a Barcelona 1938 Situació molt difícil a la zona republicana: manca d’aliments, derrotes militars, cansament guerra entre la població Programa de Tretze Punts: condicions per al cessament de la lluita armada. Rebutjats per Franco Setembre. Acords de Munic. Ocupació Sudets per Hitler. Claudicació de França i Gran Bretanya Negrin insisteix en la necessitat de resistència militar Novembre derrota a la batalla de l’Ebre 1939 Pèrdua de Catalunya Exili Govern de la República
33.
34. 3.-La zona insurrecta: La creació d’un Estat Totalitari Franco, caudillo d’Espanya Lideratge, ideologia i estructura del nou Estat 1 d’octubre de 1936 Franco és nomenat Cap d’Estat i Generalíssim del exèrcits espanyol Concentració de tot el poder militar i polític Nous Estat Inspirat en el model de l’Estat feixit d’itàlia i alemanya Partit Unic. Falange Española Tradicionalista y de la JONS (unificació) Concentració Poder Franco Caudillo de España Cap d’Estat Cap de Govern Cap de l’Exercit Poder judicial Jefe Nacional de la Falange
35. 3.-La zona insurrecta: La creació d’un Estat Totalitari Franco, caudillo d’Espanya http:// www.youtube.com / watch?v = tCZFJSoXoXI&feature = related Nou Estat Model Social Conservador Poder oligarquia Derogació de tota la legislació republicana (matrimoni civil, divorci...) Fuero del Trabajo Llei de Premsa i Impremta (Censura) Llei de Responsabilitats polítiques (repressió) Abolició de les autonomies Supressio llibertats: religió,premsa, reunió Estat confessional Cruzada Nacionalcatolicisme Patria i religió http:// www.youtube.com / watch?v = SQcSTGz3XyY http:// www.youtube.com / watch?v = ezpIiRVjTIE&feature = related
38. 3.-La zona insurrecta: La creació d’un Estat Totalitari Una repressió sistematica 1.- Repressió violenta i física: Empresonament, ejecucions 2.- Repressió econòmica: multes, boicot compres, incautació de béns 3.- La repressió lingüística. Prohibició del catala, basc i gallec 4.- La repressió laboral:acomiadaments, inhabilitacions 5.- Repressió administrativa: funcionaris, professors, jubilacions 6.- Repressió política: prohibició sindicats, partits 7.- Repressió religiosa: Prohibició publica de totes les religions menys el catolicisme 8.- Repressió cultural: canços, teatre, cinema… http:// es.wikipedia.org / wiki / Asociaci%C3 %B3n_ para_la_Recuperaci%C3 %B3n_ de_la_Memoria_Hist%C3 %B3rica
39. 3.-La zona insurrecta: La creació d’un Estat Totalitari Els catalans de Burgos La guerra també va ser una Guerra Civil catalana Sectors catalans conservadors i de dretes - Entre 50.000 i 60.000 catalans van fugir a la zona nacional - Falangistes,carlins, membres de la CEDA - A causa persecucions: capellans, catòlics ,conservadors de dretes - Francesc Cambó (dirigent de la Lliga) va fugir a l’estranger i va portar diners a la causa nacional
40. 4.-Les operacions militars La lluita per Madrid (juliol 1936-març 1937) Juliol / setembre de 1936 Les tropes rebels pasen l’estret (Franco) Ocupació de Badajoz (Yagüe) Ocupació Irun i Sant Sabastia (Mola) “ L’ Alliberament de l’Alcàsser ” de Toledo Columnes de milicians avançen cap l’Arago per recuperar Zaragoza i Huesca Expedició per recupera Mallorca que no ho aconsegueix Novembre /desembre 1936 El Govern de la Repùblica es trasllada a València Comença la Batalla de Madrid que resisteix Febrer/març 1937 Ocupació de Malaga Intent d’encercla Madrid: Jarama, Guadalajara. Victòria República
41. Sevilla Cadis Cordova Ntra. Sra De la Cabeza Granada Ceuta Oviedo Zones on va triumfar la insurrecció Ciutats sota control republicà Bilbao Barcelona Lleida Madrid València Badajoz Saragossa Pamplona 4.- Les operacions militars La lluita per Madrid (juliol 1936-març 1937) Jarama Guadalajara Toledo Ofensives rebels Ofensives republicanes
42. Sevilla Cadis Cordova Ntra. Sra De la Cabeza Granada Ceuta Oviedo Zones on va triumfar la insurrecció Ciutats sota control republicà Bilbao Barcelona Lleida Madrid València Badajoz Saragossa Pamplona 4.- Les operacions militars La lluita per Madrid Zona ocupada març 1937 Sant Sebàstia Malaga
43. 4.-Les operacions militars L’ocupació del Nord ( (abril-octubre 1937) Abril/juny 1937 26 d’abril bombardeig de Gernika Ocupació de Bilbao (juny) Juliol/agost 1937 Ocupàció Astúries Batalla Brunette. Atac Republicà ( juliol) Setembre/ Octubre 1937 Ocupació de Santander (agost)
44. Sevilla Cadis Cordova Ntra. Sra De la Cabeza Granada Ceuta Oviedo Zones on va triumfar la insurrecció Ciutats sota control republicà Bilbao Barcelona Lleida Madrid València Badajoz Saragossa Pamplona 4.- Les operacions militars L’ocupació del Nord Zona ocupada octubre 1937 Sant Sebàstia Malaga Brunete Oviedo
45. 4.-Les operacions militars L’arribada a la Mediterrània ( novembre 1937-juny 1938) Canvis en l’exercit republicà: comandaments professionals,(quadres milícies i brigadistes internacionals), cap militar General Vicente Rojo Hivern 1937/1938 Ofensiva republicana a Terol que es recuperat Març / abril 1938 Ofensiva insurrectes al Front d’Aragó. Pànic col·lectiu i fugida Ocupació de Belchite, Lleida, Balaguer,Tremp,Camarasa Bombardejos sobre Catalunya: 27 de març Lleida, Barcelona, 5 d’abril Agramunt, Reus… En lloc de continuar cap a Catalunya, ofensiva cap a la Mediterrània Al febrer de 1938 ho torna a ocupar Franco 5 d’abril Vinaroz .Divisió territori republicà
47. Sevilla Cadis Cordova Ntra. Sra De la Cabeza Granada Ceuta Oviedo Zones on va triumfar la insurrecció Ciutats sota control republicà Bilbao Barcelona Madrid València Badajoz Saragossa Pamplona 4.- Les operacions militars L’arribada a la Mediterrànea ( nov.1937- juny 1938) Sant Sebàstia Malaga Oviedo Lleida
48.
49. 4.-Les operacions militars L’ocupació de Catalunya. (juliol 1938-febrer 1939) Setembre/febrer 1939 15 de Gener de 1939 Franco ocupa Tarragona 26 de Gener de 1939 ocupació de Barcelona Exode cap a França ( 470.000) A l’octubre s’acomiada a Barcelona les Brigades Internacionals ( 59.390). Morts 9.934, desapareguts 7868 http:// www.youtube.com / watch?v = xtJO_OG2MRk Lluís Companys, Manuel Azaña, Juan Negrin i dirigents Polítics i sindicals.Intel·lectuals La fi de la guerra (febrer-abril del 1939) Febrer/ març/ abril 1939 Únic territori a mans de la república la zona centre Negrin tornar per organitzar la defensa Cop d’Estat coronel Casado Junta de defensa 28 de març les tropes de Franco entre a Madrid, sense resitència 1 d’abril darrer comunicat de Guerra
50. Sevilla Cadis Cordova Ntra. Sra De la Cabeza Granada Ceuta Oviedo Zones on va triumfar la insurrecció Ciutats sota control republicà Bilbao Barcelona Madrid València Badajoz Saragossa Pamplona 4.- Les operacions militars L’ocupació de Catalunya ( juliol 1938-febrer 1939) Fi de la Guerra ( febrer-abril 1939) Sant Sebàstia Malaga Oviedo Lleida Batalla de l’Ebre Madrid
![La Gue rra Civil ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]]()