1. T-16 LA GUERRA CIVIL
ESPANYOLA 1936-1939
• 1.1 L’Alzamiento nacional.18
juliol del 36
• 1.2 La internacionalització del
conflicte
• 1.3 Evolució i fases de la guerra
• 1.4 Guerra a la zona franquista
• 1.5 Guerra a la zona
republicana
- Guerra i revolució!
- Guerra o revolució?
• 1.6 Conseqüències de la Guerra
Civil
2. 1.1 L’Alzamiento nacional.18 juliol del 36
La dreta (eco. i soc.)
Vol aconseguir amb
les armes el que no
ha aconseguit a
les urnes
MILITARS
Generals Mola, Sanjurjo,
Goded, Cabanellas,
Queipo del Llano....
Franco.
ECONOMIA
Joan March
Editorial Catòlica
CIVILS
Carlins
Falange Española
3. • Cap de govern 18 de juliol: CASARES QUIROGA – no actua ràpid i
no dóna les armes a les organitzacions obreres
• Cap de govern 19 de juliol: Dr. GIRAL – dona armes als sindicats i
Front Popular = milicies+resistència+ guàrdia civil,mossos
d’esquadra+guàrdia d’assalt= traven el cop d’estat. Controvèrsia
actual.
EL MOMENT DE LA INSURRECCIÓ A CATALUNYA ( matí del 19 de
juliol):
- Dirigida pel general Goded des de Mallorca
- Es troba molta resistència ( no com el 1934, Fets d’Octubre)
- Companys fa llegir a Goded una proclama de rendició per ràdio
(neutralitza els insurrectes de Figueres, Girona, La Seu i Lleida.
- Goded fou empresonat a l’ Uruguay
4. Bàndols diferenciats i repartiment d’efectius
NACIONALS/INSURRECTES
• El cop d’estat triomfa a l’Espanya interior
que vota la CEDA.
• L’Espanya agrícola
Exèrcit d’Àfrica ( regulars “moros”, legió...)
els més ben preparats
Com travessar l’estret de Gibraltar?
Demanen ajuda a Mussolini i Hitler
REPUBLICANS
• El cop d’estat fracassa a l’Espanya
perifèrica que vota el front popular
• L’Espanya industrialitzada i minera
L’aviació, l’armada, zona minera i industrial.
Fàbriques d’armament. Falten
comandaments
No va ser una guerra entre dos exèrcits sinó entre un exèrcit
regular i un grup de milicians
5. 1.2 la internacionalització del conflicte
• França i Gran Bretanya: PACTE
DE NO INTERVENCIÓ (por)
• URSS: recomana al PCE que
col·labori amb republicans i
socialistes. Proporciona Armes.
Promou BRIGADISTES
INTERNACIONALS (60 països)
• Alemanya: Legió Còndor (17000
soldats)
• Itàlia: Mussolini finança la
Falange des de 1935. Instal·la
base aeronaval a Palma de
Mallorca (100000 soldats)
• Portugal
• EUA : neutrals però vendran
petroli i camions a Franco durant
tota la guerra
Sense ajuda feixista i permissivitat democràtica el cop d’estat no
s’hauria convertit en una llarga guerra
La Guerra Civil espanyola té fort ressò internacional: és el primer
escenari de lluita entre la DEMOCRÂCIA i el FEIXISME
6. 1.3 Evolució i fases de la guerra
5 fases
1) D’ Andalusia al “miracle de Madrid” (juliol-novembre 36)
2) LA Batalla de Madrid. La caiguda del Front Nord (gener-març 37)
3) La caiguda del FrontNord ( març-octubre 37)
4) De Terol al mar Mediterrani (38)
5) Caiguda de Catalunya (reraguarda republicana) i fi de la guerra
(desembre 38-abril 39)
7.
8. 1. D’ Andalusia al “miracle de Madrid” (juliol/novembre 36)
- La legió i els regulars sota el comandament de Yagüe ocupen Andalusia
occidental i Badajoz (forta repressió)
- El General Varela es desvia del seu principal objectiu que era Madrid per
alliberar els assetjats a l’alcàsser de Toledo (Moscardó)
- L’1 d’octubre a Burgos, el general Franco és desinat cap d’Estat
“Generalísimo del ejército español”
- Novembre – l’ofensiva nacional s’acosta a Madrid, però Madrid resisteix i
esdevé símbol de lluita antifeixista. Moment de l’arribada dels Brigadistes
Internacionals
- El govern es trasllada de Madrid a València. Desembre s’acosta la
ofensiva a Madrid
9. 2. Batalla de Madrid (gener/febrer/març 37)
- Fracassen els tres intents d’ocupació de Madrid
1) Gener: els nacionals arriben a les portes de Madrid. Fortificació del
Front.
2) Febrer. Batalla del Jarama: intent nacional de tallar la carretera
València-Madrid--------fracàs nacional. Mentre cau Màlaga.
3) Març: Batalla de Guadalajara: Moscardó intenta ocupar la ciutat
amb l’objectiu d’encerclar Madrid. Pes ofensiva forces italianes----fracàs ja
que els republicans ataquen amb suport dels russos i l’ajut dels B.I
10. 3. Caiguda del Front Nord (març/octubre del 37)
- Franco deixa de banda la ocupació de Madrid i va cap al Nord.
- Els nacionals ataquen Astúries i el País Basc (ajudats pels carlins
navarresos, els italians i la legió còndor)
- La novetat van ser els bombardejos aeris. Guernika: primera ciutat
repetidament bombardejada per l’aviació de la història. Legió Còndor.
- GB i F deixaran sense aliments ni armes la zona nord
- Bilbao caurà el 19 de juny de 37, poc després Astúries i l’octubre cau
Gijón
11. Operació de distracció republicana per evitar la caiguda del Front Nord
l’estiu del 37
Batalla de Brunete
- Al front de Madrid (20 dies)
- Fracàs republicà
Batalla de Belchite
- Al Front d’ Aragó
- Triomf republicà (el govern aprofita per
acabar amb l’experiència del
comunisme llibertari dirigida pel
Consell de l’Aragó, que serpa dissolt)
12. 4. De Terol al Mar Mediterrani (38)
- El desembre del 37 la República llença una ofensiva sobre Terol, el gener
la ciutat cau a mans republicanes però Franco no ho accepta i al Febrer
ela nacional recuperen la ciutat
- Març 38 – ofensiva franquista cap a l’est; Lleida cau el 4 d’abril, Vinaròs el
15 d’
13. Quan sembla que València està a punt de caure en mans nacionals hi
ha una reacció republicana:
LA BATALLA DE L’EBRE
- 4 mesos (juliol-novembre 38)
- Planejada pel general republicà Rojo per tallar l’atac franquista a
València
- Les tropes republicanes atravessaren el riu Ebre per Mequinensa i Flix
però el contraatac nacional amb clara superioritat armamentística convertí
la batalla de l’Ebre en una sagnant batalla de desgast.
- Novembre del 38 – retirada republicana. Tornen a passar l’Ebre.
14. • Setembre 1938 – PACTE DE MUNIC- F i GB tornen a cedir davant les
pressions alemanyes. Accepten l’expansionisme de Hitler. Txecosl/Sudets
• Els Brigadistes Internacionals són acomiadats a Barcelona d’acord amb
les decisions del Comitè de No- Intervenció. Hitler i Mussolini decideixen
reforçar les seves tropes a Espanya. Es trenquen les línies republicanes.
BRIGADES INTERNACIONALS
15. 5. La caiguda de Catalunya i la fi de la guerra (desembre 38 – abril 39)
- Mentre al gener del 39 Franco rep armes alemanyes, França retè a la
frontera armes i avions enviats per Stalin a la República.
- El desequilibri armamentístic i el desgast de la població i del govern propicia
la caiguda de Catalunya en 40 dies. 26 gener cau BCN
- CASTELL DE SANT FERRAN. Figueres, 5 de març del 39
- Negrín reuneix les darreres Corts republicanes
- Condicions de pau:
1) Exclusió de la presència estrangera
2) Referèndum sobre el règim
3) Renúncia a les represàlies
Tot plegat, evidentment, innegociable
http://arqueologiadelpuntdevista.blogspot.com/
• http://www.figueres2009.cat/cat/activitat.php?id=74&mes=2&dia=6
16. Els 13 punts de NegrínELS “13 PUNTS”
Els cèlebres “Tretze Punts” aprovats pel Consell de Ministres del dia 30 d’abril de 1938 i fets públics
a
Barcelona l’1 de maig eren:
1 La independència d’Espanya
2 Alliberar-la de militars i estrangers invasors
3 República democràtica amb un govern de plena autoritat
4 Plebiscit per determinar l’estructuració jurídica i social de la República Espanyola
5 Llibertats regionals sense menyspreu de la unitat espanyola 6 Consciència ciutadana garantida
per l’Estat
7 Garantia de la propietat legítima i protecció de l’element productor
8 Democràcia camperola i liquidació de la propietat semifeudal
9 Legislació social que garanteixi els drets del treballador
10 Millora cultural, física i moral de la raça.11 Exèrcit al servei de la Nació, lliure de tendències i
partits
12 Renúncia a la guerra com a instrument de política nacional
13 Àmplia amnistia per als espanyols que vulguin reconstruir i engrandir Espanya
Aquests punts es van reduir només a tres en la darrera sessió de les
Corts republicanes,
celebrada al Castell de Figueres l’1 de febrer de 1939:
1 Independència d’Espanya respecte a qualsevol de les potències que
intervenien en el conflicte
2 Adopció d’un règim consensuat
3 Absència de represàlies posteriors
17.
18. 1.4 La guerra en zona franquista
- Franco: de General a “Generalisimo”. Causes:
- Manca d’unitat ideològica de les forces colpistes
- Manca de pla predissenyat ( qui ho havia de dirigir, qui
estaria al capdavant quan tot s’acabés...)
- El fracàs del cop d’Estat i l’allargament de la guerra
- Mort accidental de Sanjurjo (juliol 36)
- Creació de la Junta de Defensa Nacional: Govern de
Burgos on “manava” Mola. Tenia com a missió de governar la zona
ocupada però no dirigir les operacions militars.
- Acumulació progressiva de poders militars a mans de
Franco. Hi ha qui diu que va allargar la guerra expressament. Alhora va ser
reconegut per Hitler i Mussolini com a únic interlocutor.
- Octubre del 36 – Franco és nomenat Cap d’Estat i
Generalísimio de los ejércitos españoles.Alhora dissol la Junta de
Defensa i es substitueix per una Junta Tècnica (Burgos i Salamanca)
19. - Afusellament de José Antonio Primo de Rivera ( nov-36) – ja no
hi haurà discussió (moral com a mínim) de qui portarà la direcció de
l’Espanya Nacional.
- Creació de Partit Únic: Falange Tradicionalista y de la JONS (37),
emmirallat en el model nazi-feixista.
- Formació del Govern de Burgos: Suspensió de la Junta Tècnica.
Franco és nomenat Caudillo, a l’estil Führer i el Duce.
A partir d’aquí, amb el poder consolidat i amb la victòria a l’abast es comencen
a pendre mesures típiques d’un estat d’estil feixista: Fuero del Trabajo,
sindicat vertical, nacionalcatolicisme...) i assegurar-se, sobretot, l’aliança de
l’església i de les classes benestants.
20. • Junt amb l’avenç militar s’articulava una repressió contundent i
sanguinària, encarada a eliminar l’enemic per construir un Estado Nuevo,
on no tingues cabuda la hidra roja..
• La repressió va continuar durant la postguerra. Van morir més persones
en la postguerra que en la guerra.
• A Catalunya, la guerra també fou civil. Hi va haver Catalans de Franco
(no entusiastes, però sí franquistes). Uns 60.000 van fugir a la zona
nacional (perseguits). Malgrat això, sempre van ser malvistos pel règim.
• ZONA REVOLTADA:
- Reforçament de jerarquies tradicionals
- Manteniment estructura economicosocial
- Concentració poder en una sola persona
- Contrarevolució per mitjà del terror: afusellaments. purgues
contrarevolucionàries ( 1 capellà + 1 guàrdia civil + 1propietari rural
important). Odi als intel.lectuals (metges, mestres). Federico Garcia Lorca.
22. 1.6 Guerra i revolució! Guerra o revolució?
• La revolta va ser incontrolada. Anava contra tots els que eren vistos com
agents de l’ordre etern (església, militars,burgesos...,).Al sud s’afusellaven
capellans i guàrdies civils, al país basc no...Hi ha qui troba l’oportunitat
d’alliberar els odis reprimits, cremats registres, esglésies, actes
judicials...Descrèdit de la república a ulls internacionals. Tribunals.
• Set 36 Cap de Govern – F.Largo Caballero, socialista revolucionari que farà
entrar al govern ministres anarquistes (Federica Montseny, primera dona
ministra del govern d’Espanya)
• L’espontaneïtat inicial es va anar reordenant a través de comitès locals
(substituïen als ajuntaments).Els seus protagonistes eren els partits i
sindicats d’esquerres
• A Catalunya, la CNT-FAI va impulsar el Comitè de Milícies Antifeixistes.
ELS NACIONALS AB AVEN GUANYANT TERRITORI= NECESSITAT DE
REORGANITZAR-SE = DIVISIÓ ZONA REPUBLICANA
23. Divisió zona republicana
ERC, PSUC, UGT, PSOE I PCE CNT-FAI I POUM
Cal prioritzar la victòria de la guerra Cal prioritzar la revolució
És urgent crear un exèrcit eficaç donant poder i benestar
La revolució vindrà després al poble la gent s’entusiasmarà
amb la república i es guanyarà
la guerra contra el
feixisme.
24. • En aquesta línia el govern de Largo Caballero a Madrid i el Govern d’unitat
presidit per Tarradellas (amb presència de tots els partits i de la CNT)
intenta posar ordre:
- Es dissol el Comitè de Milícies Antifeixistes
- Es dissolen els Comitè locals (tornen els ajuntaments)
- La Generalitat vol començar a intervenir en l’economia
(col·lectivitzacions)
AIXÒ CREA MAL ESTAR ENTRE ELS ANARQUISTES JA QUE D’AQUESTA
MANERA ES DONA MÉS PODER A LA UGT COM A SINDICAT I AL
PSUC COM A PARTIT
25. • Obra de govern:
- Decret de col·lectivitzacions: es ratificava el procés que havia començat
espontàniament. Quedaven automàticament col·lectivitzades totes les
empreses de més de 100 treballadors.
- Reorientació de la indústria a fins bèl.lics.
- Col·lectivitzacions agràries
- Mesures per intentar millorar les condicions de vida
- Mesures culturals,propaganda, escola, sanitat pública...
26. PUNT D’INFLEXIÓ“Fets de maig del 37”
Enfrontament al centre de BCN entre anarquistes (CNT, POUM) i
“socialistes” que donaven suport a la Generalitat (PSUC,
ERC,UGT). Els anarquistes tenien ocupat l’edifici de Telefònica. La
lluita va durar una setmana i es va estendre per tota la ciutat
Els fets de Maig van ser l’excusa perfecte perquè el govern
intervingués a Catalunya. Va enviar 5000 guàrdies d’assalt per
posar fi a la crisi. Indignació general.
Amb l’excusa el govern es traslladà de València a Bcn (nov.37)
27. • El conflicte va acabar amb 200 morts, i amb importants
conseqüències:
- El govern de la República va suspendre les competències d’ordre
públic a la Generalitat
- Declivi polític i social de la CNT-FAI
- Dissolució del POUM i repressió contra els seus militants
(assassinat d’Andreu Nin a mans dels serveis secrets d’Stalin)
- Increment del protagonisme del PSUC (PCE)
- Canvis estratègies militars (columnes per tropes regulars,...)
- Dimiteix Largo Caballero i puja Juan Negrín (més autoritat, més
dirigisme...)
- Cancis al govern de la Generalitat (Companys canvia l’aliança
d’ERC amb la CNT per l’aliança amb el PSUC.
28. Frederica Montseny
• Federica Montseny i Mañé (Madrid, 12 de febrer de 1905 - Tolosa de Llenguadoc,
14 de gener de 1994) va ser una líder anarquista, va ser ministra durant la II
República Espanyola i la primera dona ministra de l'Europa Occidental.
• Biografia
• Filla dels també anarquistes Joan Montseny (Federico Urales) i Teresa Mañé
(Soledad Gustavo), dos coneguts mestres llibertaris propulsors de l'escola
racionalista de Francesc Ferrer i Guàrdia i editors de La Revista Blanca, una
publicació destacada dins el pensament llibertari espanyol durant el primer terç del
segle XX. La seva educació va ésser impartida per la seva mare i la va completar
d'una manera autodidacta llegint literatura o teatre, tant fossin clàssics com obres
contemporànies. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona.
• Amb 18 anys ja defensava clarament l'anarquisme, edat a la qual va publicar el seu
primer article a Solidaridad Obrera. D'aleshores ençà no va parar d'escriure
col·laborant freqüentment amb La Revista Blanca i en les seves col·lacions de
narrativa La Novel·la Ideal i Voluntad. Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera
va escriure tres novel·les centrades en l'emancipació femenina, La Victoria, El hijo
de Clara i La indomable. Ja llavors defensava la igualtat entre sexes dins d'una
societat sense Estat ni capital. Es desmarcava de les feministes de la seva època
que solament pretenien un reconeixement polític de la dona dins la societat
capitalista.
• Entre els mesos de novembre de 1936 i maig de 1937, Federica es va fer càrrec del
Ministeri de Sanitat i Assistència Social en el govern del socialista Francisco Largo
Caballero. La seva tasca en el govern es va veure limitada per la curta durada del
seu mandat. No obstant això, en pocs mesos planejà llocs d'acollida per a la
infància, menjadors per a embarassades, una llista de professions exercides per
persones discapacitades i el primer projecte de llei de l'avortament a Espanya.
Pràcticament cap dels seus projectes va arribar a executar-se. El seu projecte de llei
de l'avortament va rebre l'oposició d'altres ministres del govern i va deixar-se de
banda quan Federica va sortir del govern a causa dels Fets de maig del 1937. El
dret a l'avortament no seria reconegut a Espanya fins cinquanta anys després.
• El 1938, després de la caiguda del govern de Largo Caballero, presidí el 1er comitè
d'enllaç CNT-UGT i fou la responsable del Departament de Sanitat de la Comissió
de Batallons de Voluntaris . Va defensar el POUM de les acusacions de traïció fetes
per part dels dirigents del PSUC i el PCE. També va intercedir entre les disputes
armades entre el PSUC i militants de CNT pel control de l'edifici de Telefònica a
Barcelona.
• Va exiliar-se a França, en finalitzar la Guerra Civil Espanyola, continuant amb el seu
treball sindical a la CNT. El 1977 va retornar a l'Estat Espanyol per a la
reconstrucció del sindicat ara en territori espanyol. Ni l'exili ni els seus problemes de
visió van impossibilitar-la en la propaganda i difusió dels ideals llibertaris que
defensava. Va morir el 1994 a la ciutat dTolosa de Llenguadoc.
29. Andreu Nin• Andreu Nin i Pérez va ser un dels personatges més importants del
marxisme revolucionari a Catalunya.
• Andreu Nin nasqué a El Vendrell (Baix Penedès) el 4 de febrer de
l'any 1892, fill d'un sabater i una pagesa. Tot i els seus orígens
modestos, va estudiar magisteri a Tarragona i va exercir de mestre
d'escola. Posteriorment, es va traslladar a Barcelona per a estudiar
magisteri superior poc abans de la Primera Guerra Mundial. Tot i
que exercí durant un temps, en una escola laica i lliberal, aviat es
dedicà al periodisme i a la política.
• L'any 1917 fou clau per a la seva vida. Successos com la vaga
general de l'agost, la Revolució Russa o les lluites entre la patronal
barcelonina i els sindicats, sobre tot la CNT, del que va formar part,
el van marcar profundament. Si be s'integrà primer a les files de la
Federació del Partit Socialista Obrer Espanyol a Catalunya, aviat va
abraçar la causa del sindicalisme revolucionari. Nin va arribar a ser
un dels personatges claus de la Internacional comunista i la
Internacional Sindical Roja i visqué des del 1921 a Moscou, on va
conèixer i col·laborà amb personatges com Lenin o Trotski, tot i que
hagué de marxar el 1930 a causa de la repressió de Stalin[1].
• Després dels Fets d'Octubre del 1934, prengué part en la fundació
del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista), d'inspiració trotskista,
fruit de la fusió entre Esquerra Comunista i el Bloc Obrer i Camperol
(BOC), que tingué lloc el 29 de setembre de 1935, i del que, al
començament de la Guerra Civil Espanyola, n'esdevingué secretari
polític.
• Després dels Fets de maig del 1937, en el que s'enfrontaren
violentament membres de la CNT-FAI i el POUM per una banda i del
partits del govern de la Generalitat (UGT, PSUC i ERC) per l'altre,
s'inicià una persecució del POUM que portà a la detenció de gran
nombre de membres del partit i a la seva il.legalització. Dins
d'aquest context, Andreu Nin va ser detingut el dia 16 de juny de
1937 davant de la seu del seu partit a la Rambla de Barcelona[2].
Nin va desaparèixer durant el seu trasllat a València i fou conduït a
la presó d'Alcalà d'Henares. Allí, sense registrar-ne la seva entrada,
va ser torturat i assassinat per agents de la policia soviètica, a les
ordres del Cònsol General de la URSS a Barcelona i enllaç del
NKVD amb el Ministeri de l'Interior, el General Alexander Orlov[3],
en l'anomenada operació Nikolai. Les circumstàncies exactes de la
seva mort no han estat mai aclarides.
• Més enllà de la seva trajectòria política, se li reconeix el fet d'haver
estat un excel·lent traductor directe al català de les grans obres de la
literatura russa (Fiódor Dostoievski, Lev Nikolàievitx Tolstoi...)
30. 1.6 Conseqüències de la Guerra Civil
• Econòmiques: Pèrdues materials incalculables. Aproximadament
180.000.000 d’euros (30.000 milions de pessetes de l’any 1935. Avui serien
uns 25.000 milions d’euros. (1/3 dels caps de bestiar,1/3 de la marina
mercant, 50% del material ferroviari, 500.000 vivendes destruïdes.
• Demogràfiques: Sobre el nombre de morts i ferits encara avui dia hi ha
discrepàncies. Arribarien aproximadament cap a les 800.000 persones
( 400.000 del 36 al 39, 3000.000 al camp de batalla, 150.000 represaliats o
executats del 39 al 42 i de la misèria de la postguerra deguda a la fam i la
manca de medicaments unes 350.000. Tenim un total d’entre 700.000 i
800.000 morts per culpa de la guerra.
A més cal afegir la xifra d’exiliats que es calcula que va ser d’uns 300.000
persones que van fugir( per no tornar), en primer lloc a França i
posteriorment van anar a l’Amèrica Llatina ( especialment a Mèxic)
31. • Polítiques:
Es va instaurar un règim dictatorial centralista, repressor de les nacionalitats
històriques (“separatismos”) i de les llibertats democràtiques.
• Culturals:
La implantació del “nacionalcatolicisme” va significar l’exili per la majoria
dels intel·lectuals (científics, escriptors, historiadors, etc.) i el conseqüent
empobriment de les activitats científiques i culturals, especialment la
universitària.
El franquisme va realitzar una implacable repressió de les llengües i
cultures no castellanes (basca, gallega i catalana) i també de la castellana
quan no responia a la seva ideologia.
La duresa de la repressió franquista va mantenir oberta la ferida de la
guerra. Alguns supervivents de la guerra es van negar sistemàticament a
recordar, explicar o parlar d’ella ( després de més de mig segle després
d’haver-se acabat)
