26a sessió web: 'La política a l'era de les xarxes'. Daniel Innerarity
by gencat . on Jan 27, 2012
- 346 views
Statistics
- Favorites
- 2
- Downloads
- 3
- Comments
- 0
- Embed Views
- Views on SlideShare
- 346
- Total Views
- 346
- No comments yet
- Notes on Slide 1
Mae Molina
26a sessió web: ’La política a l’era de les xarxes’. Daniel Innerarity — Document Transcript
- 26a sessió webLa política a l’era de les xarxesDaniel Innerarity, catedràtic de filosofia política i social, investigador de la fundació Ikerbasque idirector de lInstitut de Governança Democràtica. Va presentar l’acte Ignasi Genovès, directorgeneral d’Atenció Ciutadana i Difusió, i Jesús Martínez, en representació del director del CEJFE.Sala d’actes del CEJFE, 25 de gener de 2012. 134 assistents + 27 assistents per streaming.Al començament de la seva intervenció, Innerarity reconeix que, amb un ús intel·ligent i basat en elsvalors, Internet i les xarxes socials poden col·laborar a millorar la societat, les institucions i lespersones. Adverteix, però, que la seva ponència vol fer reflexionar l’audiència sobre els límits, elstòpics i els perills associats a aquesta realitat.Una tensió democràticaTenim la convicció que el poder és potencialment perillós, per la qual cosa cal establir tota una sèriede garanties per controlar-lo. Però el problema actual és precisament que el poder és feble: davantels mercats financers, davant la ciutadania (és massa pendent de les enquestes). També ens trobemamb la convicció generalitzada –i errònia– de pensar que els polítics no saben com resoldre elsproblemes, mentre que la ciutadania –via l’apoderament i coneixement col·lectiu de les xarxessocials– sí que té les respostes adequades als diversos desafiaments. La democràcia està basada enuna tensió –inevitable– entre les institucions del poder i el carrer. Al carrer hi ha impulsos constructorsi destructors, per la qual cosa cal la presència organitzadora i reguladora de les institucions.La utopia de la desintermediacióLa fascinació sense mesura per les xarxes socials produeix la demonització de qualsevol figurad’intermediació. I els polítics són intermediaris per naturalesa. La utopia es basa en el convencimentque tot està a l’abast d’un clic, la qual cosa comporta una democratització de les competències entots els àmbits. De fet, aquest ideal de desintermediació és un concepte fonamental delneoliberalisme, que a nivell econòmic es tradueix a creure que els mercats s’autoregulen; tots hempogut comprovar que no és així. Tampoc la ciutadania no s’autoregula. Cal construir figuresmediadores menys rígides, però la mediació és imprescindible.Les urnes i els somnis“Els nostres somnis no hi caben a les vostres urnes”, era un dels eslògans del moviment delsindignats. El problema és que, sovint, els somnis d’uns són els malsons d’altres. La política és sempredecebedora, perquè la seva clau és tenir una bona segona opció, més moderada; si aquesta segonaopció és massa a prop de la primera estem davant del fanatisme. A la política és crucial el compromísi tenir clar què és el que estàs disposat a perdre davant l’adversari. La funció de la política ésdisciplinar els somnis. El perill d’Internet és que permet la creació d’espais totalment homogenis, queafavoreixen la radicalització i la creació de grups de pressió, que assetgen tots els partits polítics.Paradoxes de l’autodeterminació democràticaPensar que els governats són iguals que els governants és fals, perquè no poden coincidir mai demanera absoluta. Al llarg de la història, tota innovació tecnològica ha vingut acompanyada d’unautopia social. El ciberutopisme (creença ingènua del poder emancipatori de la informació en línia) éscompartit igualment per l’espectre polític de dretes (confiança en la derrota del comunisme) i eld’esquerres (confiança en l’assoliment dels valors de 1968).Desenredar una il·lusióLa tecnologia pot mobilitzar, però no crear estructures: una cosa és comunicar, i una altra manar iprendre decisions difícils. Internet no elimina les relacions de poder, les transforma: les jerarquiessocials i econòmiques hi són sobrerepresentades. També és utòpic pensar que no hi ha censura: elscercadors adrecen i condicionen el tràfic a la xarxa. És evident que la política ja no pot ser igual queabans, però encara no s’ha materialitzat el canvi efectiu.Generalitat de Catalunya. Barcelona, gener de 2012