1. 1

2. Índex:
Primera part
Xavier Rubert de Ventós ....................................................................... 3
El perquè de la filosofia ........................................................................ 4
Segona part
Qüestions ................................................................................................. 5
Conclusió................................................................................................... 6
2

3. Primera part:
Xavier Rubert de Ventós
Del que ens parla Xavier Rubert de Ventós, en aquesta xerrada que va
fer a la Tribuna oberta de Vilafranca, és sobre les coses o fets que
sabem i els que no sabem, sobre lo insignificants i “incompetents” que
som com a espècie humana, davant del que ens és desconegut, ja que
pensem que ho sabem tot o que podem arribar a saber-ho sobre tots els
temes.
Ens ho explica, donant-nos exemples molt clars, amb acudits i fins i tot
amb mites sobre els deus i el rei Mides, que contra més coses sapiguem ,
més fets obscurs desconeixerem al voltant d’aquell tema.
Això els hi passa de vegades als científics, que contra més vacunes
descobreixen , més malalties sorgeixen ,aquest exemple el podríem
definir com una bola, que mai no tindrà un final , ja que encara que
trobin cures per moltes coses en sorgiran de noves i desconegudes i així
successivament...
Aquest és un dels temes que tracta, però també parla sobre l’avarícia
de l’home per poder saber tot, quant nosaltres dintre de aquest món
només som una petita peça, i som incapaços de saber moltes coses,
encara que volguéssim, no podríem. Això ho reflecteix amb una frase de
Heidegger , que diu que “ l’home és la cultura que pren consciència del
món”. Som una petita part del món que comença a tenir consciència
de com succeeixen els fets, i
intentem investigar-los
comprendre’ls, i donar una
resposta.
3

4. El perquè de la filosofia?
Comença dient: "És quan dormo que hi
veig clar”.- citant un vers de Foix.
Aquesta frase, ja ens dona una idea, del que parlarà després, interpreto
que ens vol dir, que quant dorm que és troba tranquil i relaxat, de sobte
troba la resposta cap a l’enigma, que seria com la llum, la certesa, que
ha estat buscant desesperadament durant tot el dia, el que passa és
que no la trobava, ja que tenia que abastar a molts tipus de dilemes
quotidians, i la ment estava saturada.
Tots els fragments en parlen d’aquest tema , de com la filosofia, no es ni
una ciència, que trobem el resultat concret basat en fets observables, ni
un art que és pur impuls creatiu, ni una religió que es regeix per
dogmes... sinó que es intentar trobar el que no entenem, desconeixem.
Trobem una frase de Sòcrates que ens defineix molt bé el meu
argument: "Només sé que no sé res". I és que, efectivament, ens diu
Rubert de Ventós, la filosofia ni sap gaire ni dóna quasi res en un sentit
material.
Aquest és el tema principal de la filosofia, la frase amb la qual podríem
definir aquest mot, amor a la saviesa, ja que intentem trobar les
respostes que desconeixem, tot adonant-nos de que en realitat, no
sabem res, som uns ignorants davant de tots els fets que ens rodegen.
4

5. Qüestions
• Quin és el tema del text?
El tema d’aquest text és la definició de la filosofia i el pensament
filosòfic, tot buscant el seu significat i la seva funció.
El que intentem entendre i no podem, anant més enllà de les
aparences.
• Com defineix l’autor la filosofia?
La filosofia no és com la ciència, que planteja un problema, i mitjançant
fórmules, troba la resposta. La filosofia, ens ajuda a planteja també
problemes i ens invita a refleccionar-los, pensar-los..., o com diu ell,
atrevir-se a no veure-hi clar, sobre un tema, i fer-nos-el preguntar...
• Sabries relacionar aquesta definició amb alguna de les
característiques de la filosofia esmentades en aquest capítol?
Sí, per exemple, quant diu que amb la filosofia, no hi veiem les coses
clares, que les mateixes preguntes que ens fem, també ens les
qüestionem de perquè son així...
5

6. • Quina seria l’actitud contrària?
L’actitud contrària, seria no atrevir-se a veure-hi fosc, intentar buscar la
llum desesperadament, en definitiva, una resposta a tots els fets, patint i
angoixant-se per no trobar-la.
• Sabries posar un exemple de totes dues?
Els filòsofs o els pensadors, serien un exemple de la primera resposta,
troben un dubte i a partir d’aquí s’ho plantegen tot, fins i tot la
pregunta...
Una persona que ha de realitzar un treball, seria un bon exemple de la
segona resposta, ja que si no trobés la resposta cap a aquell enigma,
s’angoixaria, és desesperaria, per intentar trobar-la.
Conclusió:
Aquest treball, el perquè de la filosofia, en certa manera se m’ha fet
una mica complicat, ja que el segon text no l’entenia molt bé, potser
perquè en aquell moment estava saturada, de fer-lo durant tantes
hores. Com deia Xavier Rubert de Ventós en la primera part del treball:
“quant dormo es quant i veig clar”.
Dons això també m’ha passat a mi, ja que a l’endemà, he trobat que el
text s’entenia perfectament, i he pogut acabar de realitzar el treball bé.
FONTS CONSULTADES:
http://filoeugeni.blogspot.com/
AAVV Filosofia i Ciutadania. Ed Octaedro.
6