Tema introductori.

1. DEFINICIONS
FILOSOFIA

3. Què és filosofia?
● La filosofia és una disciplina intel·lectual, sistemàtica
i racional, que pretén globalitzar la comprensió del
món en una activitat constant de reflexió i anàlisi.
● Un pensar racional que examina tot el que s’ha dit
afegint noves interpretacions o presentant dubtes
que ajudin a fixar allò que la cosa és.

4. Què és la filosofia?
● D’una o altra manera tots hem sentit alguna cosa
sobre la filosofia. El terme ens sona i l’usem amb
més o menys familiaritat; aquesta familiaritat
proporcionada pel temps i la derivació etimològica,
passa per les expressions quotidianes poc acurades
però que ja vesteixen la paraula d’actitud vital i de
reflexió, o sigui, una forma que entén el fet de
pensar la realitat d’una manera crítica encuriosida
. No oblidem que el fet de pensar és una constant
en l’ésser humà, no podem deixar de fer-ho.

5. Si acceptem la primera accepció de filosofia:
Estudi metòdic i crític de la realitat, el
coneixement i l’acció que aspira a donar-se
l’explicació darrera i a orientar la vida
humana.
En aquesta accepció tenim una part teòrica – la
que es refereix al coneixement, i una part
pràctica –l’acció, inspirada en trobar
“orientació” per a la vida.

6. Definició d’Aristòtil

7. La definició de Brocà
● Exposició sistemàtica i metòdica de la vida, com
una reflexió basada en conceptes purs i en
raonaments deductius a partir d’unes premisses
generals. Com ciència teòrica que cerca els
fonaments del saber humà, com coneixement
científic, en un punt de vista universal per a
intentar desentranyar la realitat.

8. Russell’s definition 1
● Potser espereu que comenci amb una definició de la
“filosofia”, però, equivocadament o no, no em proposo pas
de fer-ho. la definició de la “filosofia” varia segons la
filosofia que adoptem. Tot el que podem dir, per començar,
és que hi ha determinats problemes que determinades
persones troben interessants i els quals no pertanyen, al
menys fins ara, a cap de les ciències especials. Aquests
problemes són de tal entitat que provoquen dubtes sobre
allò que sol ésser considerat el coneixement. I si aquests
dubtes han d’ésser resolts només ho seran per mitjà d’un
estudi especial, al qual donem el nom de “filosofia”.

9. Russell’s 2
● El primer pas per a la definició de la filosofia és, doncs, la
indicació d’aquests problemes i dubtes, primer pas que ho
és també en l’estudi de la filosofia. Entre els problemes
tradicionals de la filosofia n’hi ha alguns que al meu parer,
no podem considerar-los intel·lectualment perquè van més
enllà de les nostres potències cognoscitives. D’aquests
problemes, doncs, no penso ocupar-me’n. N’hi ha d’altres,
tanmateix, per als quals bé que una solució final no sigui
possible actualment, hom pot fer molt per a indicar la
direcció en què cal que sigui possible en el temps.

11. And three
● La filosofia sorgeix d’un intent extremadament obstinat
d’arribar al coneixement real. Allò que hom considera
coneixement en la vida ordinària pateix de tres defectes:
és segur d’ell mateix, vague i contradictori. El primer pas
cap a la filosofia consisteix a esdevenir conscients
d’aquests tres defectes, no per quedar-nos contents i
satisfets en un escepticisme ociós sinó per a substituir
aquest coneixement acrític per un altre de temptatiu,
precís i consistent en ell mateix. Volem encara una altra
qualitat per al nostre coneixement: la comprensivitat, que
l’àrea del nostre coneixement sigui el més àmplia possible.

12. More Russell
● Però aquest és un afer més propi de la ciència que de la
filosofia. Un home no esdevé necessàriament millor filòsof
pel fet de conèixer més fets científics; si l’interessa la
filosofia, allò que haurà d’aprendre de la ciència són els
principis, els mètodes i les concepcions generals. La tasca
del filòsof és, per dir-ho així, de segona mà a partir del fet
cru. La ciència intenta d’agrupar els fets a través de lleis
científiques; aquestes lleis, més que no pas els fets
originals, són la matèria primera de la filosofia. La
filosofia implica una crítica del coneixement científic, no
des d’un punt de vista diferent del de la ciència, sinó des
d’un altre menys lligat als detalls i més preocupat per
l’harmonia de tot el conjunt de les ciències especials.

13. La definició
● Definir és posar límits, això significa dir el que la
cosa – fet – és. I les coses – fets – no ho són només
en un àmbit. L’home no és només un animal perquè,
si fos així, home = pantera.
● L’home no és només intel·ligència, ni només
emocions, ni només... El fet home i la comprensió del
fet ha de ser global.

14. Filosofia i Kant
● “El camp de la filosofia es resumeix en aquestes preguntes:
1r. Què puc saber? 2a. Què he de fer? 3a. Què puc esperar?
4a. Què és l’ésser humà?
● De la primera pregunta s’ocupa la metafísica, de la segona,
la moral, de la tercera, la religió; i de la quarta
l’antropologia. Però, en realitat, totes elles es podrien
incloure en l’antropologia, doncs les tres primeres
preguntes es refereixen a l’última.
● La filosofia, en conseqüència ha de poder determinar: 1r.
les fonts del saber humà 2n. Els límits de l’ús possible i útil
de tota ciència. 3r. Per últim, els límits de la raó.”

15. L’actitud filosòfica
● Una actitud que és una activitat.
● Podem pensar que, des de la descoberta, al menys, dels
primers enterraments humans amb els Neadertals, l’home
sempre s’ha preguntat per l’Absolut. Cap ciència no respon
a la qüestió ja que és un dels límits de la raó.
● La filosofia però, sense acceptar dogmatismes, continua
pensant-hi.
● Hi ha una posició d’admiració (thauma) davant els fets del
món.
● La pregunta pel sentit de la totalitat, incloent en ella la
nostra vida, forma part de la filosofia.

16. RAARCO
● S’exigeix a la filosofia la racionalitat, la coherència i
l’argumentació.
● No es pot sortir del dogma ni acceptar intuïcions ni
sisens sentits.
● El diàleg ha de ser capaç de confrontar les diferents
argumentacions racionals per avançar en el discurs.
● Com que és una activitat que mai no para, mai se
sap, però sempre s’hi pensa.

17. La raó
● La raó pot ser definida com la facultat de pensar i
com el principi d’explicació de la realitat.
● Com a facultat podem establir que el seu ús ens ha
facilitat absolutament la supervivència com a
espècie.
● Com a principi d’explicació podem dir que amb la
raó fem comprensible allò que ens envolta.

18. Filosofia -resum
● Visió sistemàtica global, això és, conjunt d’elements
relacionats o interdependents, que constitueixen la
totalitat.
● És lògicament coherent (lògica com a eina de
raonament).
● Reflexiona constantment tots els àmbits de la
realitat.
● Teorètica i Pràctica (ètica).

20. Diferències Filosofia - Ciència
● Actitud. Al científic li preocupen els fenòmens que es poden observar i mesurar;
al filòsof li interessa conèixer la totalitat del que hi ha, el que són en realitat el
món i l’ésser humà.
● Interès. El científic pretén sobretot conèixer la realitat per predir
esdeveniments futurs i poder-hi intervenir; al filòsof el mou el desig de saber i
de trobar la felicitat.
● Objecte. La ciència estudia objectes ja donats en l’àmbit físic, químic, biològic,
etc. La filosofia, en canvi, ha de determinar des de quina perspectiva s’ocuparà
de la realitat, ja que el seu objecte és la totalitat del que hi ha. En què consisteix
aquesta perspectiva no és quelcom en que hi hagi acord entre les diferents
posicions filosòfiques. Segons Aristòtil, si qualsevol ciència considera les coses
tal com són, la filosofia les considera en tant com són. I com que l’ésser és allò
en què coincideix tot el que és, anomenem aquesta perspectiva transcendental,
perquè transcendeix qualsevol ésser concret.
● Mètode. Els científics utilitzen els mètodes adequats a la naturalesa dels seus
objectes respectius. Els filòsof segons la perspectiva que adoptin davant la
realitat optaran per un o altre mètode.

21. Distinció altres formes de coneixement
MÍTIC
−antropomorfisme.
−Descriptius –
explicatius.
−fantasia.
−Sistemàtics.
−anònims.
−Tradicionals.
−Irracional.
−Acrític.
−Teòric.
ORDINARI
−personal.
−Fruit de
l’observació
−Generalista.
−Tradicional.
−Varietat de dades.
−Racionalitat
variable.
−Acrític.
−Asistemàtic.
−Pràctic.
FILOSOFIA
−Racional.
−Sistemàtica.
−Crítica.
−Problematitzadora
.
−Universalista.
−Interdisciplinària.
−Aclaridora.
−Pràctica

22. Què és la llibertat?
● És una pregunta de la filosofia.
● Pot ser resposta parcialment – ciències especials o
particulars – per altres disciplines, biologia, física,
química, antropologia, sociologia, fins i tot la religió
parla sovint de llibertat.
● Només la filosofia serà capaç de reflexionar sobre
tots els àmbits i aprofundir sobre allò que es
pregunta.

23. Què és la justícia ?
● És una pregunta que és pot formular des de
qualsevol àmbit i que ha d’intentar ser resposta per
la Filosofia. La resposta que doni intentarà ser
universalitzable perquè en l’exemple és un concepte
que ho mereix.

25. Què és l’home ?
● Aquesta pregunta pot tenir respostes des de diferents
àmbits: la biologia, el dret, la psicologia, la
sociologia, la religió ...
● La disciplina però, que intentarà l’anàlisi i la
globalització per donar una resposta serà la filosofia.

26. Aparença i realitat
● Les coses – fets – no són el que semblen, i d’aquí es
desprèn que ser i semblar són fets diferents.
● Semblar, com a molt, és resultat de l’apercepció
humana, i depèn absolutament dels sentits humans.
● Si no tinguéssim sentits podem suposar que les coses
– fets – serien, però no semblarien.

27. Aparença
● Si les coses no semblessin tampoc no podríem saber
que hi són.
● A la semblança l’anomenarem fenomen.
● Pensar no és saber, i pensar que les coses –fets- són
el que semblen és la forma més intuïtiva de
funcionar en el món. És el criteri de veritat formulat
per Aristòtil i Ayer:
○ Adequatio intellecto rei

29. La raó ens humanitza
● L’home és l’animal racional en la definició
aristotèlica.
● Utilitzar la raó és sospesar, dins els límits
mateixos de la raó, la racionabilitat d’un o altre
pensament o acció.
● Podem anomenar racional el pensament que
baralla totes les possibilitats possibles – premisses
– i n’extreu la conclusió vàlida, verdadera si
verdaderes les premisses.

30. Logos és raó i llenguatge
● L’home és l’animal que posseeix el logos, altre cop
Aristòtil. És parlant com la gent s’entén, és pensant
com un mateix s’entén. El pensament està ple de
coneixements, creences, opinions, prejudicis,
emocions ... La raó ha de saber bucejar entre elles
per extreure’n la racionalitat del pensament en
concret.

31. La raó preserva la nostra humanitat.
● També amb Aristòtil: La raó, l’ànima intel·ligible,
que diria ell, és l’únic que ens separa de la resta
d’espècies. Hi ha espècies amb peus i mans, però
els hi falta la racionalitat: la creació d’universos
simbòlics, la conceptualització ... La paraula
articulada ... L’epiglotis situada ...
● Hi ha espècies que podem pensar intel·ligents, amb
un llenguatge ric capaç de transmetre més
informació que la bàsica... Però no tenen mans.

32. Cap i mans.
● Ha estat l’ús de la raó la que ha creat la física, la
medicina, la biologia, la ramaderia, l’agricultura, la
literatura, l’art, la música, el mite, la filosofia...
● Les bombes, escopetes, estafes, fraus, segrestos,
assassinats, fanatismes... Abús als animals,
deforestació, incendis provocats...

33. Cap i mans (Bergson)
● Amb la raó i les mans, homo sapiens i homo faber:
Creem que a l’essència de l’ésser humà pertany el
crear material i moralment, el fabricar coses i
fabricar-se a si mateix. Homo faber, aquesta és la
definició que proposem. L’homo sapiens ha nascut
de la reflexió de l’home faber sobre allò que fabrica.

35. Faber i Sapiens (Bergson)
● L’home primer fa la tècnica i després la teoria.
Si poguéssim desprendre’ns de tot orgull, si per a definir la
nostra espècie ens quedéssim estrictament a allò que la
història i la prehistòria ens ensenyen com la característica
constant de l’ésser humà i de la intel·ligència, no diríem
potser Homo sapiens, sinó homo faber. En definitiva, la
intel·ligència, mirada en allò que sembla ser la seva
característica més original, és la facultat de fer objectes
artificials, en particular instruments per a fer
instruments, i variar infinitament la fabricació.

36. COMENTARI
● " El hombre, para explicar el curso de los fenómenos, antes que a la razón o a la
observación recurrió a la fantasía. También los griegos,como los otros pueblos
de la antigüedad, tuvieron interesantísimos mitos sobre el origen del mundo, el
destino de los mortales, las grandes fuerzas que dominan el desarrollo de los
acontecimientos, etcétera. El mito no puede ser considerado como un complejo
de falsedades y por lo tanto un obstáculo para la conquista de lo verdadero. Por
el contrario, tuvo una función muy positiva: enseñó al hombre a no limitarse a
los simples hechos en su multiplicidad no organizada, sino a considerarlos
vinculados unos con otros, y a buscar los principios de lo que sucede alrededor
de nosotros para así, a través de los principios, hallar los medios para actuar
sobre la naturaleza y transformarla en beneficio de la humanidad.
En esta búsqueda primitiva, el mundo humano y el divino se encuentran
estrechamente unidos uno al otro y, por lo tanto, la indagación se extiende
desde la cosmogonía (generación del mundo o cosmos) a la teogonía
(generación de los dioses). Conexos con los mitos están los ritos religiosos,
propiciatorios, con los cuales el hombre cree conquistar el favor de las
potencias que dominan el mundo."

37. Què és un comentari?
Localitzar les idees principals a partir dels
coneixements previs.
Desenvolupar aquestes idees, explicant a més a més
quina és la intenció de l’autor.
Argumentar la nostra postura, criticant si cal la de
l’autor.

38. PREGUNTES
● Digues la idea o idees principals del fragment i com
apareixen relacionades. (1 punt)
● Per què l’autor considera que la mitologia va tenir
una funció positiva? (0,75)
● A què es refereix Geymonat quan diu: El hombre,
para explicar el curso de los fenómenos, antes que a
la razón o a la observación recurrió a la fantasía.
(0,25)

39. 1a Lectura
La fem des del no saber i en aquest fragment hi ha
molts elements que salten a la vista.
Si anem disseccionant el text trobem:
" El hombre, para explicar el curso de los fenómenos,
antes que a la razón o a la observación recurrió a la
fantasía. También los griegos, como los otros
pueblos de la antigüedad, tuvieron
interesantísimos mitos sobre el origen del mundo,
el destino de los mortales, las grandes fuerzas que
dominan el desarrollo de los acontecimientos,
etcétera.

41. 1a idea
La primera explicació de la realitat és mítica i no
racional.
Fixe-us que l’autor va a defensar el mite com una
forma de coneixement. De fet, aquesta explicació ja
l’havíem fet. Que sigui falsa o no falsejable, no li treu
el valor explicatiu que va tenir i en molts casos
encara té.

42. 2a idea
tuvo una función muy positiva: enseñó al hombre a no limitarse a los simples
hechos en su multiplicidad no organizada, sino a considerarlos vinculados unos
con otros, y a buscar los principios de lo que sucede alrededor de nosotros para
así, a través de los principios, hallar los medios para actuar sobre la naturaleza
y transformarla en beneficio de la humanidad.
Què ens està dient:
• Gràcies al mite podem sistematitzar fets discriminant els efectes de les causes,
la multiplicitat de la unitat, el canvi d’allò que roman.
• Entendre la relació d’uns fets amb altres, sortint del Kaos per dirigir-se al
Kosmos.
• Gràcies a això, es poden establir formes de fer positives per a la societat.
Un exemple podria ser “No anar al bosc que hi ha una bruixa...” o “l’escorça de
l’arbre de Zeus bullida ens cura el mal de cap”.

43. 3a idea
● el mundo humano y el divino se encuentran estrechamente unidos uno
al otro y, por lo tanto, la indagación se extiende desde la cosmogonía
(generación del mundo o cosmos) a la teogonía (generación de los
dioses).
● No s’ha produït cap separació entre allò explicable racionalment (per
exemple construir una roda) CAL NO OBLIDAR QUE PRIMER VA SER
LA TÈCNICA i allò màgic, diví, espiritual... Per això hi ha en els mites
aquest intent d’explicació total i lineal del món.

44. 4a idea
● Conexos con los mitos están los ritos religiosos, propiciatorios, con los
cuales el hombre cree conquistar el favor de las potencias que dominan
el mundo.“
● Si el mite és explicatiu,la religió permet un paper actiu en la relació
home-forces divines, espirituals, màgiques... De manera que s’estableix
la creença que, amb ella, podem treure profit del funcionament del món
dirigir les forces en el nostre benefici o si més no, atenuar-les.
● Cert optimisme racionalista enfront la por de la natura.
● Les processons demanant favors a la divinitat són un bon exemple.

45. Redacció 1a i 2a idees
● Un cop feta la dissecció – jo he fet la meva,no significa que no
en hi hagi d’altres – hem de redactar les idees principals i
vincular-les d’alguna manera.
● Una bona forma és:
● En el fragment Geymonat ens ofereix la seva visió sobre el
paper dels mites com formes de coneixement fundacional que
s’han d’entendre en el seu context i que ofereixen elements
molt positius. Així la sistematicitat*, entendre la relació entre
els fenòmens, començar a cercar la causa d’aquests, i a partir
d’aquí, buscar-ne beneficis d’actuació. No és tant important
la seva relació amb la veritat-no la té, en principi, sinó el
començar a caminar en una direcció que acabarà amb
l’arribada del logos.

46. Redacció 3a i 4a idees
● D’altra banda, com una forma de coneixement, és
globalitzadora i en la seva vessant religiosa*permet cert
element consolatori i eficient, per demanar beneficis als déus.

47. Comentari (Nietzsche)
El punt de sortida del fragment, minúscul, és la
constatació que dir que la filosofia comença amb que
l’aigua és l’origen i el marc a partir del qual surt tot,
és, com a mínim, sorprenent.

48. SISTEMA
● Un sistema σύστημα i systēma, reunió,
juntar, agregar, conjunt d’elements, fets...
on les parts es relacionen al menys amb un
altre dels components.
● Parlem de sistemes materials i conceptuals,
i en tots dos trobem la composició,
l’estructura i l’entorn.

49. LES GUERRES MÈDIQUES

51. GRÈCIA ARA