Presentació del període d'entreguerres (1919-1939)

1. TEMA 8: EL PERÍODE
D’ENTREGUERRES (1919-1939)

2. ÍNDEX
1. EVOLUCIÓ ECONÒMICA
1.1 L’EXPANSIÓ DELS ANYS VINT
1.2 LA CRISI DE 1929
1.3 LES CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI
1.4 LA BÚSQUEDA DE SOLUCIONS
2. EVOLUCIÓ POLÍTICA
2.1 INTRODUCCIÓ
2.2 LA CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA
2.3 ELS ACORDS INTERNACIONALS DELS ANYS 20
2.4 L’ASCENS DELS TOTALITARISMES:
A) ITÀLIA: EL FEIXISME
B) ALEMANYA: EL NAZISME

3. 1. EVOLUCIÓ ECONÒMICA

4. 1919 1939
1
1929
Crac
Època de
depressió
econòmica
Època de
prosperitat
econòmica

5. 1.1 L’EXPANSIÓ DELS ANYS VINT

6. • Els coneguts com “els feliços anys vint” va ser una època de creixement
molt important.
• Acabada la Primera Guerra Mundial, el continent europeu estava destruït i
calia reconstruir-lo.
• Els governs volien recuperar la prosperitat econòmica anterior al 1914,
però els primers anys van ser molt difícils (especialment complicats van
ser a Alemanya, sobretot quan al 1923 es va vorer afectada per una
hiperinflació que va comportar la fallida del seu sistema monetari).
• A partir del 1922 (a excepció d’Alemanya) el món occidental va entrar en
un procés de gran creixement.

7. • El gran creixement d’estos anys es va produir especialment en els nous
sectors industrials, que es van convertir en els nous motors de l’expansió:
• Indústria de l’automòbil: sector que més va créixer (especialment als
EUA). Va permetre el desenvolupament d’altres sectors: la siderúrgia,
l’extracció de petroli, la petroquímica, la fabricació de neumàtics, el
desenvolupament de noves formes de publicitat i l’aparició de la
venda a crèdit, etc.
• Indústria química: fabricació de neumàtics, adobs, productes
farmacèutics, derivats del petroli, etc.
• Indústria eléctrica: l’electricitat va començar a arribar als llars i va
permetre l’expansió d’invents com la ràdio o el telèfon.
• Indústria aeronàutica
Producció industrial mundial

8. • El carbó va començar a perdre distància front al petroli i l’electricitat.
• El creixement de la producció industrial es va vorer afavorida per l’adopció
de les noves formes d’organització del treball que havien sorgit a finals del
segle passat: el treball en cadena, el taylorisme, el fordisme, la
concentració empresarial.
• No sols va créixer la producció; també va créixer la productivitat. Això va
tindre dues conseqüències:
• els empresaris van augmentar els seus beneficis.
• els consumidors van poder accedir a béns cada vegada més barats:
incentivats per la reducció dels preus i el desenvolupament de la
publicitat.

9. • L’aparent prosperitat dels “feliços anys 20” va ocultar els problemes pels
que estaven passant alguns altres sectors:
Agricultura
I G.M=Pujada de preus agraris
Postguerra= baixada preus i rendes agràries
Els camperols augmenten producció
Els preus van baixar més = reducció beneficis
Els sectors
industrials
tradicionals
Estancament dels sectors
Mètodes antiquats
Afectat el tèxtil i siderúrgia
Sistema
monetari
internacional
I G.M i postguerra= Pujada de preus (Inflació)
Endeutament països amb EUA
Depreciació de les monedes, excepte el dolar
Inseguretat monetària
Hiperinflació
Alemanya
1923

10. 1.2 LA CRISI DE 1929

11. • Des del 1925 les accions a la Borsa de Nova York pujaven sense parar i
acumulaven beneficis extraordinaris.
• Bancs, empresaris i particulars invertien cada vegada més diners en una
activitat que semblava oferir enormes beneficis.
• Per augmentar la capacitat de compra dels consumidors, al llarg de la
dècada de 1920 s’havia instaurat el sistema creditici, però poc a poc els
diners d’eixos crèdits s’havien començat a utilitzar per a comprar en borsa:
els diners van començar a utilitzar-se amb una finalitat especuladora
(comprar per a vendre).

12. • La diferència entre el valor en borsa de les empreses i el seu valor real era cada
vegada major.
• A principi de 1929 els inversors comencen a desconfiar, els índexs de Wall Street van
començar a estancar-se i a vendre’s accions.
• El 24 d’octubre de 1929 (conegut com el “dijous negre”) es posaven a la venda un
gran nombre d’accions (més de 13 milions): això va provocar la caiguda dels preus de
les accions.
• La venda d’accions i la caiguda del seu valor va continuar en els dies següents: el 29
d’octubre (conegut com el “dimarts negre”) es posaven a la venda més de 16 milions
d’accions = molts inversors intentaven vendre les seues accions per poder recuperar
capital i tornar els diners que havien demanat en crèdit.
• Alguns bancs van tractar de frenar la caiguda de les cotitzacions comprant accions,
però no van aconseguir parar el desastre.
• El resultat va ser l’afonament de la Borsa de Nova York (el conegut com “el crac del
29”).

14. • La fallida bursàtil es va convertir en una crisi generalitzada:
Crisi
financera
• els inversors no podien tornar els crèdits.
• els estalviadors volien recuperar els seus estalvis (tenien por a perdre’ls).
• molts bancs no van poder fer front a esta situació i van fallir.
• milions de ciutadans van perdre els seus estalvis.
Crisi
industrial
• els bancs que no van fallir van parar de donar crèdits.
• la indústria es va quedar sense financiació: no podien comprar matèries.
• la demanda va descendre de manera espectacular.
• SOBREPRODUCCIÓ: els productes emmagatzemats per falta de compradors.
• tancament d’empreses i impossibilitat de tornar els préstecs.
Crisi agrícola
• descens de la demanda.
•falta de crèdits dels bancs.
• ruïna dels camperols.
En pocs mesos, milions de nord-americans de tots els sectors econòmics, es van quedar
sense feina: l’augment de l’atur encara va agreujar més la crisi = no hi havia demanda, les
indústries i el camp no venien els seus productes, seguia augmentant l’atur, la demanda
encara es reduïa més…

16. • La crisi econòmica als EUA va acabar convertint-se en una crisi a nivell
mundial.
• Els primers països afectats van ser els que basaven la seua economia en la
producció de matèries primeres:
• Ja al llarg dels anys 20 havien disminuït preus i beneficis.
• amb la crisi nord-americana, la demanda dels seus productes i la caiguda
dels preus encara es va accentuar més: es van veure obligats a malvendre
els seus estocs o a destruir-los.
• La crisi va arribar a Europa al voltant del 1931:
• els diners nord-americans van deixar d’arribar a països com Alemanya o
Àustria, els bancs van tancar les seues portes, els estalviadors exigien els
seus estalvis, la demanda va descendre, les indústries van començar a
tancar, va augmentar l’atur, etc.
• Gran Bretanya, va devaluar la lliura esterlina: la pèrdua de valor de la
moneda britànica va arrastrar a la caiguda d’altres monedes = nombrosos
països van patir enormes pèrdues.
• únicament l’URSS, no va patir les conseqüències negatives de la
depressió.

17. 1.3 CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI

18. Econòmiques
El descens de la producció industrial:
• la producció mundial es va reduir quasi un 40%
• sectors més afectats: siderúrgia i béns de consum no imprescindibles.
Socials
Polítiques
Afonament dels preus i de la demanda de productes agraris
• els preus agrícoles van disminuir als EUA en un 57%
• escàs consum de productes agrícoles
Adopció de polítiques proteccionistes
Gran augment de l’atur
Augment de la misèria
Augment del contrast entre rics i pobres
Augment del descontent popular:
• extensió de les ideologies antiliberals i anticapitalistes
• creixement de les ideologies més radicals: comunisme i feixisme.
• Van aparèixer a Europa els règims autoritaris: el feixisme de Mussolini i el
nazisme de Hitler.

22. 1.4 BÚSQUEDA DE SOLUCIONS

23. • Davant de la crisi van haver dues postures per a tractar de superar els
problemes:
solucions clàssiques
del liberalisme
econòmic
solucions de Keynes
• La crisi era passatgera (capitalisme)
• Les empreses dèbils desapareixerien.
• Defenien:
• no intervenció de l’Estat
• DEFLACIÓ:
•augmentar el valor dels diners
per a que baixaren el preus i
activar el consum.
•reduir salaris.
•Reduir les despeses de l’Estat.
FRACÀS que suposa:
•EUA : derrota electoral de Hoover i arribada
Franklin Delano ROOSEVELT (1932).
• Alemanya: arribada al poder de Hitler (1933)
• França: triomf del Front Popular (1936)
• intervenció de l’Estat: fomentar el
consum, i l’ocupació, subvencionar obres
públiques.
• INFLACIÓ: reduir el valor dels diners =
posar molts diners en circul·lació per a
que augmentaren els preus i s’activara el
consum.
Aplicades amb éxit en EUA:
NEW DEAL aplicat per
F.D.ROOSEVELT

24. Augmentar la demanda per a recuperar la inversió i l’ocupació i superar la crisi
Inversió estatal (obres públi-
ques i ajudes) finançada amb
dèficit pressupostari
Creació d’ocupació
Augment de la renda familiar
Creix el consum de les famílies
Augmenta la producció
Augment dels
impostos indirectes
Augment dels
ingressos estatals
Equilibri del dèficit
pressupostari
Teoria de Keynes

25. • El New Deal és la política econòmica de F.D. Roosevelt als Estats Units des
del 1933 al 1941.
• Objectius: inversions per part de l’Estat per reduir l’atur, estimular la
demanda i recuperar l’economia
NEW DEAL
Mesures
Reforma de la banca = major control dels poders públics.
L’Administració va començar a contractar obrers aturats.
L’Estat fomenta la construcció d’obres públiques per crear ocupació (i demanda)
Preus garantits als llauradors: per a fomentar la demanda.
Devaluació del dòlar en un 41% (1934).
Creació del primer sistema federal de segur d’atur i de pensions.
Convenis col·lectius als treballadors: salaris mínims i reducció de la jornada laboral.
L’economia nord-americana va millorar, encara que la crisi no va acabar fins l’inici de la
Segona Guerra Mundial i amb l’augment de la demanda que el conflicte va provocar.
La resta de països va anar recuperant-se lentament i aprofitant la indústria d’armament.

27. 2. EVOLUCIÓ POLÍTICA

28. 2.1 INTRODUCCIÓ

29. • El període d’entreguerres (1919 – 1939) es va caracteritzar per:
• la generalització inicial dels sistemes democràtics a Europa.
• Els acords internacionals que es van signar als anys 20 van semblar posar
les bases per a una pau duradera.
• Però des de mitjans de la dècada, nombrosos països democràtics van
entrar en crisi i van anar implantant dictadures: Mussolini o Hitler, amb
els seus règims totalitaristes van començar a reivindicar la grandesa de
les seues nacions i el seu desig d’expansió.

30. 2.2 LA CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA

31. • Els tractats de pau que van posar fi a la Primera Guerra Mundial van
donar lloc a l’aparició de nous estats a Europa. En la majoria d’ells es van
implantar governs parlamentaris i democràtics:
• es van reconèixer drets individuals.
• es va implantar la igualtat davant la llei.
• es van instaurar eleccions lliures.
• es va estendre el sufragi universal masculí o el sufragi universal.
• També van anar proliferant ideologies que qüestionaven el sistema
democràtic:
• des de la dreta ideologies autoritàries i nacionalistes.
• des de l’esquerra més radical defensa de la “dictadura del
proletariat”.

32. • El 1922 Mussolini arribava al poder en Itàlia i establia un règim autoritari.
Seguint el seu model, van anar apareixent per l’Europa occidental tota
una sèrie de dictadures: Espanya al 1923 (dictadura del general Primo de
Rivera), Portugal al 1926 (general Carmona/Salazar), Alemanya al 1933
(Hitler), etc.
• La democràcia sols es va mantindre en les nacions més desenvolupades
(França, Gran Bretanya, EUA...).

33. • La seua recuperació econòmica al llarg de la dècada dels 20 va ser prou
ràpida i va permetre que el règim democràtic es consolidara al país.
• Però, també van aparèixer organitzacions d’ideologia antidemocràtica
(ACCIÓ FRANCESA).
• Per tal d’evitar la seua arribada al poder, els partits liberals i els partits
d’esquerra (socialistes i comunistes) van unir-se en un FRONT POPULAR:
guanyant les eleccions de 1936, convertint al socialista Leon Blum com a
nou cap de govern.
FRANÇA

34. • A pesar de la situació de crisi, el sistema democràtic no va perillar a Gran
Bretanya: el reconeixement dels sindicats i la creixent importància del Partit
Laborista (socialistes moderats), van assegurar la defensa dels interessos dels
treballadors per mitjans democràtic.
• El gran problema a nivell polític en eixos anys va ser el problema d’Irlanda:
• els irlandesos desitjaven la independència de Gran Bretanya.
• l’any 1919, els diputats irlandesos es van negar a participar en el Parlament
britànic i constituïen un Parlament irlandès on proclamaven la seua
independència.
• el Regne Unit va respondre amb les armes: començava una guerra civil en
Irlanda.
• finalment, el 1921 Gran Bretanya reconeixia la independència de l’Estat Lliure
d’Irlanda.
• la major part de l’illa (de majoria catòlica) s’independitzava de Gran Bretanya; el
nord de l’illa (l’Ulster), de majoria protestant, va seguir siguent una província més
de Gran Bretanya.
GRAN BRETANYA

35. • Amb un règim democràtic sòlidament establert, el període d’entreguerres
al país nord-americà es va caracteritzar per:
• el conservadurisme polític:
• l'aïllament internacional:
• espectacular creixement econòmic : 1a potència econòmica mundial.
• La crisi de 1929 els va afectar profundament. Eixa crisi va permetre
l’arribada al poder de F.D. ROOSEVELT i adoptar una política social més
progressista.
ESTATS UNITS
• Llei Seca (1919 – 1933).
• persecució del moviment obrer.
• marginació de les organitzacions d’esquerres.
• no van ratificar el Tractat de Versalles.
• no van entrar en la Societat de Nacions.
• van dificultar i reduir l’entrada d’immigrants.

36. 2.3 ELS ACORDS INTERNACIONALS DELS ANYS 20

37. • Al llarg de la dècada dels 20 es van signar una sèrie d’acords internacionals
que van tractar de sentar les bases per a una pau temporal.
• Però, les relacions internacionals estaven condicionades per les reparacions
de guerra que Alemanya havia de pagar (signat al Tractat de Versalles).
• Alemanya estava arruïnada i no podia fer front als pagaments. Al 1923 el
seu sistema monetari va fallir (hiperinflació) i els francesos van ocupar la
conca del Ruhr (centre principal de la mineria del carbó i de la siderúrgia
alemanya) com a garantia del pagament d’eixes reparacions de guerra.
• La difícil situació d’Alemanya va obligar a una revisió d’eixes reparacions:
amb el PLA DAWES (1924) i posteriorment amb el PLA YOUNG (1929) es van
reduir les quantitats que Alemanya havia de pagar.

38. • Igualment, al llarg de la dècada de 1920 també es van signar una
sèrie de pactes internacionals que van millorar les relacions:
• el 1922 es signava el PACTE DE RAPALLO: entre Alemanya i l’URSS.
• el 1925 es signava el PACTE DE LOCARNO: Alemanya reconeixia el
canvi de fronteres del Tractat de Versalles. Alemanya aconseguia que
se l’admitira en la Societat de Nacions (es va incorporar el 1926).
• el 1928 es signava el PACTE BRIAND-KELLOG: 60 estats signaven una
declaració de renúncia expressa de la guerra.
• Tots estos acords van fer que les relacions internacionals a finals
dels anys 20 foren cordials entre els països. Però la crisi econòmica
de 1929 va posar fi a l’ambient de distensió entre les potències.

39. 2.4 L’ASCENS DELS TOTALITARISMES

40. ITÀLIA: EL FEIXISME

41. • Va sorgir a Itàlia després de la Primera Guerra Mundial i va ser una ideologia
antiparlamentària del període d’entreguerres.
• Va tindre el seu origen en l’organització política creada per MUSSOLINI el
1919 (FASCI ITALIANI DI COMBATTIMENTO).
• Amb el temps, el concepte “feixisme” es va fer extensiu a altres
experiències semblants i va acabar designant a tots els règims i moviments
similars al de Mussolini: es pot resumir en una filosofia política
antidemocràtica, antisocialista i ultranacionalista.
CONCEPTE FEIXISME

42. CARACTERÍSTIQUES FEIXISME
Nacionalisme
radical
• Mussolini defenia les reivindicacions territorials i la tornada a la
grandesa de la nació italiana (SPQR).
• En el cas italià, es va recolzar en la frustració per no aconseguir el se’ls
havia promés després de la Primera Guerra Mundial.
Antiparlamentarisme • acusaven als partits democràtics de fomentar la divisió entre els ciutadans
i, per tant, de provocar la debilitat del país.
Antiliberalisme • fomentava la submissió de l’individu i la negació de les llibertats personals
Subordinació dels
Individus a l’Estat
• el Govern havia d’estar dirigit per una èlit (minoria selecta de ciutadans
organitzats en un partit únic).
Justificació del
racisme
• defenia l’existència d’éssers superiors i inferiors.
Lideratge absolut del
Cap (DUCE)
• la Nació havia de posar el seu destí en mans d’un líder que reunira tots
els poders. Culte a la personalitat, propaganda i prohibició de crítiques.
Desconfiança de la raó i de la intel·lectualitat
Control policíac i suport de l’exèrcit.

43. • Itàlia va eixir decebuda de la Primera Guerra Mundial: es va començar a
parlar de la “victòria mutilada”.
• Creixent crítica al sistema democràtic: els governs es succeïen i eren
incapaços de solucionar els problemes: vagues, enfrontaments entre
obrers i policia, etc.
• Benito Mussolini creava el 1919 les “Fasci Italiani di Combattimento”,
coneguts com els “camises negres”.
• l’acció dels “esquadristi”, molt actius contra els moviments socials
d’esquerres els va fer guanyar adeptes.
• El 1921 els “Fasci” es convertien en el PARTIT NACIONAL FEIXISTA: amb un
programa polític extremista, contaven amb el suport financer de patrons i
classes mitjanes acomodades
ARRIBADA AL PODER

44. • A l’agost de 1922 les forces d’esquerra italianes convocaven una vaga
general en tot el país. El feixistes comunicaven al govern que si ells no eren
capaços d’impedir-la, els feixistes ho farien.
• Les esquadres feixistes van aconseguir mantenir en funcionament serveis
importants com correus, trens, autobusos.
• Mussolini va acusar al govern de ser incapaç d’assegurar l’ordre i restablir
l’autoritat i va amenaçar amb una MARXA SOBRE ROMA de tots els seus
militants (era l’octubre de 1922).
• El govern va voler acabar amb ella per la força, però el rei Victor Manuel III es
va negar a signar el decret.
• El govern va dimitir i Victor Manuel III va demanar a Mussolini que
constituira un nou executiu.

45. • Una vegada en el poder, Mussolini va mantenir la legalitat democràtica fins el
1924. El pas d’una democràcia a una dictadura va ser gradual.
• El 1924 es convocaven eleccions i Mussolini les guanyava amb el 65% dels
vots.
• El líder de l’oposició, el socialista MATTEOTTI, denunciava irregularitats: pocs
dies després era segrestat i assassinat.
• L’esquerra va protestar, però a pesar de la implicació dels feixistes en
l’assassinat, el rei Victor Manuel III va seguir recolzant a Mussolini.

46. • La resposta de Mussolini a les esquerres va ser prendre mesures per a
reforçar la seua autoritat:
• el 1925 una nova llei nomenava a Mussolini com cap del govern i li
atorgava plens poders.
• el 1926, la Llei Rocco prohibia els partits polítics i els sindicats (el Partit
Nacional Feixista quedava com partit únic).
• la premsa era obligada a una forta censura.
• els enemics polítics de Mussolini van passar a ser perseguits.
• El Partit Feixista va passar a controlar tot l’Estat.
• Una intensa propaganda i el control de l’educació van començar a introduir
l’ideal feixista en la joventut.
• Tot aquell que s’oposava al nou règim era perseguit.

47. • Mussolini va tractar d’aconseguir l’adhesió del poble mitjançant una gestió
eficaç que repercutira en millores econòmiques.
• Va aplicar una política de grans obres, com a signe de la recuperació de la
grandesa italiana: carreteres, grans edificis, ferrocarrils, etc.
• Va adoptar una política proteccionista i una política autàrquica (produir en
el país tot el que país necessita) per a fomentar la indústria italiana.
• Va adoptar el corporativisme: una doctrina de consens entre patrons i
treballadors = l’Estat actuava d’àrbitre entre les disputes com a forma de
superar les diferències i els enfrontaments entre les dues forces socials. Va
privar a la classe obrera de l’acció sindical.
• Va introduir algunes mesures socials que li van permetre guanyar
popularitat entre els treballadors (seguretat social, vacances pagades,…).
EL FEIXISME AL PODER

48. • Va signar amb la Sant Seu els TRACTATS DEL LATERÀ (1929):
• el 1870 els Estats Pontificis havien sigut ocupats pel regne d’Itàlia.
• amb els Tractats del Laterà, eixe problema es va solucionar:
• es va reconèixer la sobirania del Papa en el Vaticà.
• es va recompensar a l’Església per la pèrdua de territoris.
• se li va reconèixer a l’Església un paper destacat en l’educació.
• estos tractats també van ser molt beneficiosos per a Mussolini, ja que este
acord va fer que la majoria dels catòlics italians passaren a recolzar el seu
règim.

49. • A pesar de tot això, la tradicional debilitat econòmica d’Itàlia no es va
superar: Itàlia va continuar siguent un país amb un escàs
desenvolupament econòmic.

50. ALEMANYA: EL NAZISME

51. • Només acabada la Primera Guerra Mundial, en Alemanya es va intentar
instaurar un règim democràtic: la REPÚBLICA DE WEIMAR:
• proclamada el 9 de novembre de 1918 (el govern provisional és qui va
signar l’armistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial).
• va rebre el nom de la ciutat on es va redactar la nova constitució.
• El nou règim va nàixer amb molts opositors i va ser rebutjada:
• per l’extrema esquerra:
• els espartaquistes (comunistes alemanys) van tractar de dur a terme
una revolució de tipus bolxevic = van fracassar i els seus líders
assassinats.
• a partir d’eixe moment el partit comunista alemany sempre es va
oposar a este nou govern.
• per l’extrema dreta:
• va acusar als governants i a la República de Weimar de traïdors a la
Nació per haver signat el Tractat de Versalles.
LA REPÚBLICA DE WEIMAR

52. • A més de l’oposició dels grups més extremistes, la República de Weimar
també va haver de fer front a altres problemes més greus:
• la impopularitat del Tractat de Versalles.
• la hiperinflació de 1922 – 1923.
• la crisi de 1929: va provocar un augment vertiginós de l’atur.
• La crisi econòmica i política de principi dels anys 30 van ser aprofitats pel
partit nazi per arribar al poder de manera legal i des d’allí acabar amb la
República.

53. • El PARTIT NACIONALSOCIALISTA DELS TREBALLADORS ALEMANYS
(NSDAP), conegut com NAZI, va ser fundat el 1920.
• Durant els seus primers anys va ser un partit xicotet, amb un escàs suport
popular.
• Adolf Hitler es va convertir en el seu líder el 1921.
• L’any 1923 els nazis i un xicotet grup de militars, van intentar un colp
d’estat contra el govern: el conegut com PUTSCH DE MUNIC va fracassar =
Hitler va ser condemnat a 5 anys de presó
EL NAZISME

54. • A la presó, Hitler va escriure el MEIN KAMPF (“La meua lluita”), llibre on va
resumir les seues principals idees polítiques:
• el nacionalisme radical.
• la derogació dels Tractats de Versalles.
• el racisme: defensava la superioritat de raça ària.
• l’antisemitisme.
• l’expansionisme: necessitat de buscar “l’espai vital”.
• el menyspreu pel liberalisme.
• l’odi pel socialisme i el comunisme.

55. • Al llarg dels anys 20, Hitler va anar apartant a tota possible oposició dins del
seu propi partit i va consolidar la seua autoritat il·limitada.
• Fins la crisi de 1929 els resultats electorals del partit nazi van ser molt
pobres: de fet, eren coneguts bàsicament per la violència de les seues
Seccions d’Assalt (S.A.) contra comunistes, socialistes i jueus.
• La crisi de 1929 va afavorir als nazis: els seus resultats van ser cada vegada
millors (el 1932 ja els recolzava la meitat de l’electorat).

56. • El 1933 Hitler va arribar al poder i va ser nomenat canceller gràcies al
suport dels partits de centre i de la dreta més moderada.
• Les eleccions de gener de 1933 havien donat com a resultat la
bipolarització política del país entre nazis i comunistes.
• Els partits més conservadors van preferir donar el poder, en un govern de
coalició, a Hitler abans que als comunistes.
• En eixe primer govern de coalició els nazis sols van ocupar dues carteres
ministerials.
• Hitler va tornar a convocar immediatament noves eleccions generals.

57. • La campanya electoral es va caracteritzar per la violència nazi contra
l’oposició d’esquerres.
• En plena campanya, l’edifici del Parlament (REICHSTAG) va ser incendiat.
• Els comunistes van ser acusats d’haver-lo provocat i va servir d’excusa per a
que passaren a ser perseguits (amb el temps s’ha sabut que en realitat,
l’incendi va ser provocat pels propis nazis).
• En este context, el 28 de febrer de 1933, Hitler aconseguia que se li
concediren grans poders a la policia = es considera com la primera llei de la
dictadura hitleriana.
• El 5 de març de 1933 els nazis guanyaven les eleccions, però no per majoria
absoluta: necessitaven el suport dels partits conservadors moderats per
poder modificar la constitució.

58. • Hitler va conseguir el suport i el 25 de març de 1933 se li concedien plens
poders durant 4 anys = va ser la segona base legal de la dictadura hitleriana.
• Immediatament els partits d’esquerra van ser prohibits i els partits moderats
van ser obligats a disoldre’s.
• El juny de 1933 una nova llei convertia al partit nazi en l’únic partit legal.
• Per tal de consolidar el poder absolut de Hitler, el 30 de juny de 1934 van ser
eliminats tots aquells adversaris de Hitler dins del seu propi partit: és la
coneguda com “Nit dels Ganivets Llargs”.
• El 2 d’agost de 1934 moria el president de la República (Hindenburg): segons
la constitució, Hitler passava a acumular les funcions de canceller i la de
president de la República.
• Hitler concentrava així el poder absolut en la seua persona (s’autoproclamava
EL FÜHRER) = la democràcia havia desaparegut d’Alemanya: naixia el TERCER
REICH.

59. • L’administració va passar a ser dominada per membres del partit nazi.
• Hitler va ser nomenat Cap de l’Exèrcit i no va tardar en eliminar a tot aquell que
puguera oposar-se-li.
• La GESTAPO (policia secreta de l’Estat) i les SS (policia militaritzada del partit nazi
que havia substituït a les S.A.) van instaurar un estat policial (el seu cap era
HIMMLER).
• Es va crear el Ministeri de Cultura i Propaganda (dirigit per GOEBBELS),
encarregat de garantir la conformació d’una cultura i un pensament basats en les
idees racistes i nacionalistes (es van crear llistes d’autors prohibits i es van
cremar de manera sistemàtica llibres).
• Eixe Ministeri també va passar a exercir un control absolut de tots els mitjans de
comunicació: l’objectiu era sotmetre al poble alemany a les idees del partit nazi.
• En eixe mateix sentit es van crear les Joventuts Hitlerianes: l’objectiu era educar
als joves en els ideals nazis i aconseguir la seua adhesió al nacionalsocialisme.
LA DICTADURA NAZI

60. • Un element central per a aconseguir la total cohesió ideològica i social del
poble alemany al nazisme va ser procurar la puresa racial:
• es va afavorir la natalitat dels “veritables” aris.
• s’esterilitzaren individus amb malalties hereditàries.
• i sobretot, es va passar a la persecució sistemàtica dels jueus:
• primer van ser exclosos de l’administració i de les universitats.
• van començar a boicotejar-se els seus negocis.
• el 1935 es van prohibir els matrimonis entre aris i jueus
• eixe mateix any se’ls desposseïa de la nacionalitat alemanya.
• poc després, eren obligats a viure en ghettos i a portar un signe distintiu
visible (l’estrela de David).
• el 1938 es produïa una onada de violència i brutalitat contra els jueus: “la
Nit dels Cristals” (Kristallnacht).
• el 1939 més de 200 mil jueus ja havien fugit d’Alemanya.
• Durant la Segona Guerra Mundial, els nazis adoptaven la “solució final” =
l’extermini.

62. • Per últim, pel que fa a l’economia, l’Estat nazi es va carateritzar pel seu
dirigisme: l’objectiu era aconseguir l’AUTARQUIA (que el país produïra tot el
que necessitara, és a dir, que fóra autosuficient); en la pràctica era una
preparació per a la guerra.
• Els grans beneficiats de la política econòmica nazi van ser el sector
industrial i la banca: van acceptar el dirigisme estatal en matèria econòmica
dels nazis a canvi d’obtindre els grans contractes de l’Estat i el sometiment
de la classe treballadora (els obrers es van voren privats dels drets de lliure
sindicació i de vaga).