Període d'entreguerres

1. TEMA 9.- PROSPERITAT, CRISI I
DEPRESSIÓ.

2. TEMA 9.- PROSPERITAT, CRISI I
DEPRESSIÓ
• 1.- L’ECONOMIA DESPRÉS DE LA Iª GUERRA
MUNDIAL.
• 2.- LES CAUSES DEL CRACK DEL 29 I LA DEPRESSIÓ
ECONÒMICA MUNDIAL.
• 3.- LES EIXIDES A LA CRISI.

3. 1.- L’ECONOMIA DESPRÉS DE LA Iª
GUERRA MUNDIAL (I)
Conseqüències
Econòmiques
Iª G.M.
Morts i destrucció del sistema productiu i infraestructures
Dificultats financeres per als vencedors (deute) i els vençuts (deute i reparacions)
Dificultats econòmiques nacionals pels canvis en les fronteres europees
No hi ha cap acord per ajudar econòmicament als més perjudicats a recuperar-se
Europa perd la supremacia econòmica, que passa a Estats Units
Augmenten les diferències entre els països rics industrialitzats(metròpolis)
i els països pobres (colònies)
“Si allò que ens proposem és que Alemanya no puga adquirir una mínima pros-
peritat en, al menys, una generació; si creiem que tots els nostres aliats són
àngels purs i tots els nostres enemics (Alemanya, Àustria, Hongria i la resta)
són fills del dimoni; si desitgem que, any rere any, Alemanya siga empobrida i
els seus fills es moren de fam i es fiquen malalts, i que estiga envoltada d’ene-
mics, aleshores rebutgem totes les proposicions generoses, i particularment
aquelles que puguen ajudar Alemanya a recuperar una part de la seua antiga
prosperitat material. (...)
Si nosaltres aspirem deliberadament a l’empobriment d’Europa central, la
venjança, no dubte en predeir-ho, no tardarà.”
J.M. KEYNES: Les conseqüències econòmiques de la pau (1919).

4. 1.- L’ECONOMIA DESPRÉS DE LA Iª
GUERRA MUNDIAL (II)
Estats Units
abans de la crisi
Fort creixement des de la Iª G.M.: exportacions a Europa i innovacions tecnològiques
Fort augment del consum intern als “feliços anys vint”: nous productes (cotxes,
electrodomèstics, telèfons,...) i formes de venda (publicitat, venda a terminis)
Diferències de creixement: pugen molt la indústria i els beneficis empresarials,
però menys els salaris i els productes agrícoles
La borsa puja moltíssim de forma artificial (especulació), molt per damunt
de la producció i els beneficis de les empreses

5. 2.- LES CAUSES DEL CRACK DE 1929 I
LA DEPRESSIÓ ECONÒMICA MUNDIAL
• 2.1.- La crisi als Estats Units: causes del crack del 1929.
• 2.2.- La depressió econòmica mundial.

6. 2.1.- La crisi als Estats Units: causes
del crack del 1929 (I).
L’agricultura, als anys ’20, creixia poc i amb preus relativament baixos
L’endeutament de les famílies no para de pujar: comprar pisos o béns de consum i invertir en borsa
La indústria augmenta en productivitat i beneficis, però per baix del seu valor en borsa
La borsa havia pujat molt als anys ’20, per damunt de beneficis, producció i salaris (especulació financera)
“Molt prompte un negoci molt més atractiu que el teatral va atraure la meua atenció i la del país.
Era un assumpte anomenat mercat de valors. El vaig conèixer per primera vegada el 1926.
Va constituir una sorpresa molt agradable descobrir que era un negociant molt astut. O almenys
això semblava, perquè tot el que comprava augmentava de valor (...). Mai no vaig obtenir
beneficis. Semblava absurd vendre una acció a trenta quan se sabia que en un any doblaria o
triplicaria el seu valor.”
G. MARX: Groucho i jo (1981).

7. 2.1.- La crisi als Estats Units: causes
del crack del 1929 (II).
La gent s’endeuta
per invertir en borsa
Octubre 1929: els inversors se n’adonen que el preu de les accions
no té res a veure amb el valor real de les empreses
La borsa cau en picat (CRACK)
Els inversors no poden
pagar els seus deutes
“Fora de la Borsa, en Broad Street, es podia escoltar
un inquietant rumor. (...) Començava una onada de
suïcidis; onze especuladors de reconeguda fama
s’havien matat fins aleshores.”
J.K. GALBRAITH: El crac del 1929 (1978).
Els bancs no cobren els préstecs i no
poden tornar els diners als estalviadors
(crisi de liquiditat)
Crisi bancària: molts bancs tanquen
Molta gent s’arruïna
Moltes empreses no poden vendre els
seus productes (estocs) i tanquen
(crisi econòmica general)
Augmenta moltíssim l’atur
La gent encara consumeix menys (↓ demanda)
Descens dels preus (deflació), sobretot
els agrícoles (ruïna dels camperols)
La crisi posa de manifest que el sistema capitalista no s’autoregula,
En un moment en què l’URSS creix moltíssim
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
4
4,5
1928 1929 1930 1931 1932 1933
Bank Failures

8. 2.1.- La crisi als Estats Units: causes
del crack del 1929 (III).

9. 2.2.- La depressió econòmica mundial (I).
La crisi arriba a Europa per dues vies
Els bancs americans retiren els
préstecs i inversions en Europa
Menys diners circulant
Baixa el consum (↓ demanda)
Tanquen les fàbriques
i baixa la producció
Augmenta l’atur
Estats Units consumeix molt menys
Disminueix les seues importacions
procedents d’Europa
Tanquen fàbriques i baixen els preus
Baixa la demanda
Augmenta l’atur
CRISI GENERAL

10. 2.2.- La depressió econòmica mundial (II).
La majoria de països reaccionen:
Devaluant les seues monedes per afavorir
les exportacions i disminuir les importacions
Proteccionisme: posen obstacles a les importacions
(aranzels) per afavorir l’economia nacional
La caiguda del
comerç internacional
La caiguda de la demanda, les devaluacions monetàries i el proteccionisme
fan caure en picat el comerç mundial (un 66% en quatre anys)
La baixada dels preus dels aliments i
Matèries primeres encara és major
Els països pobres i les colònies acaben
sent els més perjudicats per la crisi

11. 3.- LES EIXIDES A LA CRISI (I): LA
DOCTRINA DE KEYNES.
Augmentar la demanda per a recuperar la inversió i l’ocupació i superar la crisi
Inversió estatal (obres públi-
ques i ajudes) finançada amb
dèficit pressupostari
Creació d’ocupació
Augment de la renda familiar
Creix el consum de les famílies
Augmenta la producció
Augment dels
impostos indirectes
Augment dels
ingressos estatals
Equilibri del dèficit
pressupostari
“L’eixamplament de les funcions de l’estat, necessari per a l’adaptació recíproca de la propensió
a consumir i de la incitació a invertir, semblaria (a alguns) una horrible infracció als principis
individualistes. Aquest eixamplament ens sembla, al contrari, l’únic mitjà per evitar la destrucció
completa de les institucions econòmiques actuals, i la condició per a un feliç exercici de la
iniciativa individual.”
J.M. KEYNES: Teoria general sobre l’ocupació, l’interés i la moneda (1936).

12. 3.- LES EIXIDES A LA CRISI (II): EL NEW
DEAL DE ROOSEVELT ALS ESTATS UNITS.
El New Deal és la política econòmica de F.D. Roosevelt als Estats Units des del 1933 al 1941
Objectius: inversions per part de l’Estat per reduir l’atur, estimular la demanda i recuperar l’economia
Actuacions
Fixa preus mínims d’alguns productes per evitar la caiguda de la demanda i la deflació
Es crea l’AAA per comprar la producció agrària excedent, retirar-la del mercat i fer
pujar els preus i els ingressos dels agricultors (i la seua capacitat de consum)
L’Estat fomenta la construcció d’obres públiques per crear ocupació (i demanda)
Es donen subvencions a les indústries amb problemes (NRA)
Es crea la seguretat social, amb prestacions d’atur i jubilació (augmenta la demanda)
Valoració: es recupera la demanda i el consum i Estats Units ix de la crisi, però amb daltibaixos,
una taxa d’atur encara elevada i la desconfiança de gran part de la burgesia
“La nostra tasca més difícil, la primera, és fer que el
poble torne al treball. No és un problema sense solució
si ens enfrontem a ell amb prudència i valentia. Pot
solucionar-se, en part, mitjançant la contractació direc-
ta per part del govern, actuant com en cas de guerra,
però, al mateix temps, portant a terme els treballs més
necessaris, a partir d’aquestes persones contractades,
per estimular i reorganitzar la utilització dels nostres
recursos naturals.”
Discurs de presa de possessió de F.D. Roosevelt (març
del 1933).

13. 3.- LES EIXIDES A LA CRISI (III).
Les polítiques keynesianes dels partits socialdemòcrates als països escandinaus
Actuacions
de l’Estat
Obres públiques
Estat del Benestar (subsidis d’atur i jubilació)
Creen llocs de treball Augment de
la demanda
Eixida ràpida
de la crisi
La política armamentista
de Hitler a Alemanya
Fort proteccionisme, amb l’objectiu de l’autarquia: evitar importacions
Mesures per augmentar la demanda
Fortes inversions en obres públiques
Fort rearmament
L’economia es recupera ràpidament, però amb problemes importants: els
salaris creixen poc i es fomenta l’expansionisme militar (indústria d’armes)