4. • El sector secundari és el conjunt d’activitats que s’encarreguen de la
transformació de les matèries primeres en productes elaborats.
INDÚSTRIA CONSTRUCCIÓ MINERIA PRODUCCIÓ
D’ENERGIA
MINERIA: activitats que
permeten extraure els
minerals, la majoria dels
quals es troben al subsòl.
PRODUCCIÓ D'ENERGIA:
transformar una sèrie de
recursos naturals, com el
carbó o vent, possibilitant el
funcionament de la
indústria, els transports o la
seva utilització en usos
domèstics.
CONSTRUCCIÓ: procés
de realització d'una
estructura o edifici.
INDÚSTRIA: activitat que
transforma les matèries
primeres en productes
elaborats (destinats al
consum) o semielaborats
(serveixen per a elaborar
altres productes).
6. • La indústria engloba a tota activitat que transforma les matèries primeres en
productes elaborats (destinats al consum) o semielaborats (serveixen per a
elaborar altres productes).
Característiques
Utilitza màquines mogudes per una font d’energia.
L’espai de treball són les fàbriques o tallers.
S’imposa una divisió tècnica i social del treball: cada treballador
s’especialitza en una fase de la producció.
El major grau d’industrialització d’un país i el major nombre d’indústries d’alta tecnologia,
suposen un indicador bàsic del major desenvolupament d’eixe país.
7. Júlia López Valera
Les activitats industrials
transformen les matèries primeres
en:
PRODUCTES
ELABORATS
PRODUCTES
SEMIELABORATS
Utilitzar
Consumir
Part de l’elaboració
d’altres productes
industrials.
8. Evolució
històrica del
treball
industrial
Fins al segle XVIII el treball era artesà: es feia manualment, amb
ferramentes, als tallers i una sola persona fabricava tot el producte.
A finals del segle XVIII i durant el segle XIX té lloc la Revolució
Industrial: es produeix amb màquines, en fàbriques i amb divisió del
treball, augmentant la productivitat i canviant les relacions socials de
producció (burgesos i proletaris)
Des de mitjans del segle XX la indústria es caracteritza per
l’automatització i robotització (reducció de mà d’obra) i la
deslocalització industrial (trasllat de processos de fabricació a llocs on
els costos laborals són més baixos).
9.
10. 1a REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 2a REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Quan? Mitjans segle XVIII.
On? Gran Bretanya.
Font d’energia: carbó. Màquina de
Vapor.
Tipus Indústria: Tèxtil.
CARACTERÍSTIQUES:
Passem de produir artesanalment a
produir industrialment.
Passem del taller a la fàbrica
Classes socials diferenciades pels
diners (són obertes, possibilitat de
canviar)
Aparició nova classe social: el
proletariat (treballador de les fàbriques).
Aparició del capitalisme.
Canvis en els paisatges urbans.
Quan? Finals S.XIX (1870 aprox.)
On? França, Japó, EUA, P. Baixos,
Alemanya, Itàlia...
Font d’energia: electricitat i petroli.
Tipus Indústria: Química, elèctrica,
automobilística...
CARACTERÍSTIQUES:
Nous invents: automòbil (un dels
principals béns de consum).
La indústria va esdevenir l’activitat
econòmica principal.
Van canviar les relacions socials i
polítiques. Obrers (propietaris de la
força de treball) / Burgesia (propietària
de les fàbriques).
12. ELEMENTS DEL PROCÉS INDUSTRIAL (FACTORS DE PRODUCCIÓ INDUSTRIAL)
Les MATÈRIES PRIMERES. Són els
recursos que ofereix la natura i que són
transformats, mitjançant un procés
industrial, en productes elaborats (per
al consum directe) o semielaborats
(quan necessiten altres processos de
transformació abans de ser consumits).
EL TREBALL. És l'activitat que fan els
treballadors i professionals a canvi d'un
salari. L'empresari és la persona que
dirigeix la indústria o n'és propietària.
LES FONTS D'ENERGIA. Són forces que
s'obtenen de la natura i que serveixen
per transformar les matèries primeres.
L'ORGANITZACIÓ DE L'EMPRESA. Per
assegurar la producció industrial és
indispensable una organització i una
gestió que combini amb eficiència tots
els elements amb la finalitat d'obtenir
productes de qualitat a un preu
raonable.
LA TECNOLOGIA. És el conjunt de la
maquinària i els materials necessaris
per a la producció, així com dels
coneixements indispensables per
utilitzar-los.
EL CAPITAL. Perquè l’activitat industrial
sigui possible cal invertir diners en les
instal·lacions i en la fabricació i la
comercialització dels productes. Una
part d'aquest capital s'obté dels
beneficis de la venda dels productes.
Els beneficis s'aconsegueixen de vendre
els productes a un preu superior al
preu de fabricació.
14. • Per elaborar un producte industrial es necessiten matèries primeres.
Habitualment, es troben a la natura i són d'origen animal o vegetal, o
s'extreuen de jaciments miners.
TIPUS
ORIGEN
ANIMAL
ORIGEN
VEGETAL
ORIGEN
MINERAL
Procedeixen de la ramaderia i es treballen a la
indústria tèxtil i alimentària (carn, llana, seda,
etc.).RENOVABLES
Procedeixen dels conreus agrícoles, dels boscos
(cotó, fusta, lli, fruita, cautxú, etc). RENOVABLES
S’extreuen del subsòl i requereixen una transformació
o procés industrial del qual s’obté un material
adequat per fabricar un producte. NO RENOVABLE
15. MINERALS
MINERALS
METÀL·LICS
MINERALS
NO
METÀL·LICS
MINERALS
ENERGÈTICS
Minerals d’ on s’extreuen els metalls. Són la base de
la indústria siderúrgica i metal·lúrgica.
EX: hematites (ferro), bauxita (alumini), or i plata
(metalls preciosos)
Minerals dels quals s’obtenen altres matèries.
Ex: sal, sofre, les roques industrials (granit,
pissarra, marbre)
Minerals que serveixen per a produir energia.
Ex: carbó, petroli, urani, gas natural
• La mineria és el conjunt de processos que s’utilitzen per a extraure els
minerals del subsòl.
16. Els països més industrialitzats consumeixen la major part dels recursos minerals del món i
les grans multinacionals dels països rics controlen els millors jaciments dels països pobres
a canvi del pagament als governs d’una xicoteta part dels beneficis, llevant-los la riquesa.
19. • Les fonts d’energia són recursos naturals que, per mitjà de la seua
transformació, permeten l’obtenció d’energia per al funcionament de les
indústries i els transports i per a l’ús domèstic
El consum d’energia ens indica el grau de desenvolupament d’un país: els països
desenvolupats consumeixen moltíssima energia per les indústries, la urbanització i l’alt
nivell de vida.
20. Classificació segons
les possibilitats
d’exhauriment
Renovables: procedeixen de recursos il·limitats i no s’esgoten.
No renovables: procedeixen de recursos limitats i es poden
esgotar.
Classificació segons
la importància
econòmica
Tradicionals: són les més utilitzades i es gasten des de fa molts
anys.
Alternatives: encara s’utilitzen poc i estan en procés de millora.
21. Fonts d’energia
tradicionals
El carbó: la combustió d’aquesta roca fòssil produeix energia tèrmica
que es transforma en electricitat. S’utilitzà molt en la Ia Revolució
Industrial, però és molt contaminant i bastant cara.
El petroli: és un líquid oliós que s’utilitza com a combustible fòssil i és
l’energia més utilitzada per tindre un fort poder calorífic, ser fàcil
d’extraure i transportar i tindre moltes aplicacions, encara que és molt
contaminant, les reserves tradicionals s’estan exhaurint i cada vegada
és més difícil d’extraure.
El gas natural: sol estar associat al petroli i també s’utilitza com a
combustible en la calefacció i producció d’electricitat i com a matèria
primera en la indústria química i contamina menys que els anteriors.
L’energia hidràulica: les centrals hidroelèctriques produeixen
electricitat aprofitant la força de la caiguda de l’ aigua que mou una
gran turbina. No provoca contaminació atmosfèrica, però té un gran
impacte ambiental.
L’energia nuclear: produeix una gran quantitat d’energia elèctrica a
partir d’urani enriquit i és molt barata, però la difícil gestió dels residus
radioactius i al perill de catàstrofe nuclear són greus inconvenients.
22.
23.
24.
25. L’energia eòlica: els aerogeneradors aprofiten la força del vent per a
moure grans turbines i generar electricitat neta i de forma bastant
eficient, però es bastant cara i provoca contaminació acústica i
impacte ambiental i necessita força d’aire continuada.
Fonts d’energia
alternatives
L’energia solar fotovoltaica: les plaques fotovoltaiques permeten
convertir l’energia solar en electricitat de manera prou neta,
però encara és cara i el rendiment és baix.
La biomassa: aprofita la combustió de materials vegetals i animals per
a calefacció i obtenció de biogàs i biocarburants, permetent reciclar
residus, encara que contamina l’atmosfera.
L’energia geotèrmica aprofita la calor interna de la terra per calefacció
i producció d’electricitat, però encara és cara, contamina i té
problemes tècnics i de transport (està en fase de desenvolupament).
L’energia mareomotriu aprofita les ones i marees per a produir
electricitat, però és molt cara, depèn de l’amplitud de les marees i és
molt poc eficient (està en fase experimental).
26.
27. PAÏSOS DE LA UNIÓ EUROPEA AMB
MÉS CONSUM D’ENERGIES
RENOVABLES EL 2013
CONSUM D’ENERGIES RENOVABLES
29. • Segons els tipus de productes fabricats i el seu destí, la indústria pot ser
indústria de béns de producció pesant (de base) o d’equipament i
indústria lleugera o de béns d’ús i consum
30. La indústria
pesant
Transforma les matèries primeres en productes semielaborats per a
altres indústries.
Característiques
Manipula quantitats enormes de producte.
Necessita grans espais per a instal·lacions
immenses (lluny de les ciutats).
Requereix inversions molt elevades.
Empra molta mà d’obra.
És molt contaminant.
Exemples: indústria extractiva, metal·lúrgia i siderúrgia, producció
d’energia i química pesant.
31. La indústria de
béns
d’equipament
Transforma els productes semielaborats en productes acabats
destinats a altres activitats industrials i de serveis.
Exemples: indústria de materials de construcció, mecànica,
aeroespacial, fustera i de paper,...
Cal destacar la indústria d’alta tecnologia, que utilitza els últims
avanços, inverteix molt en investigació i desenvolupament, necessita
mà d’obra especialitzada i molt preparada i es situa en els parcs
tecnològics dels països rics (microelectrònica, informàtica,
telecomunicacions, òptica, robòtica, astronàutica,...)
32. La indústria
lleugera
o de béns
d’ús i consum
Produeix articles destinats directament al mercat i als consumidors.
Característiques
Grandària molt variada i menor que en les anteriors.
Necessiten menys mà d’obra i capital.
Produeixen béns de menor volum.
Utilitzen menys matèries primeres i energia.
Són menys contaminants.
Solen estar en polígons industrials prop de les
ciutats i les vies de comunicació.
Exemples: indústria alimentària, automobilística,
tèxtil, calçat, química lleugera,...
34. Factors
tradicionals
de localització
industrial
La proximitat a les matèries primeres i fonts d’energia.
La proximitat als consumidors.
La disponibilitat de mitjans de transport i bones comunicacions.
L’existència de mà d’obra adequada: qualificada i cara en alguns
casos, i abundant, poc qualificada i barata en altres.
El desenvolupament econòmic de la zona i la presència d’altres
indústries.
La disponibilitat i preu del sòl.
Les polítiques industrials: sòl públic, subvencions i ajudes,
legislació laboral,...
35. Les indústries pesants busquen més la proximitat a les matèries primeres i energia,
mentre que les lleugeres es situen prop dels consumidors i amb bones comunicacions.
La millora dels mitjans de transport ha afavorit la deslocalització industrial: trasllat dels
processos de fabricació a llocs on els costos són més baixos.
Mentre les indústries d’alta tecnologia i els processos de disseny, direcció i màrqueting
es concentren als països rics, buscant mà d’obra qualificada; les indústries que
necessiten mà d’obra abundant i amb escassa formació s’han traslladat a països on la
mà d’obra és molt barata i no té quasi drets.
36. Les regions
industrials
Europa, Estats Units, Rússia i Japó continuen sent regions industrials
importants i tradicionals.
La deslocalització ha afavorit el creixement industrial en altres països
que estan superant als anteriors: Xina especialment, però també Corea
del Sud, el sud-est asiàtic, l’Índia, Brasil o Mèxic.
Àfrica continua sent el continent menys industrialitzat.
Els espais
industrials
Les indústries s’agrupen en certs espais (espais industrials)
situats en la perifèria de les ciutats i ben comunicats, encara
que també hi ha indústries aïllades.
Principals
espais
industrials
Els polígons industrials: solen concentrar indústries
lleugeres en la perifèria de les ciutats.
Els parcs tecnològics: concentren indústries d’alta
tecnologia junt a centres d’estudi i investigació.
40. Efectes sobre el
medi ambient
Modifiquen l’entorn alterant el paisatge.
Contaminació de les aigües per abocaments de residus industrials a
rius i mars.
Contaminació atmosfèrica per emissions de fums i gasos, que poden
provocar pluja àcida, reducció de la capa d’ozó, efecte hivernacle,
amb el consegüent efecte de canvi climàtic.
Contaminació acústica pels alts nivells de soroll d’algunes indústries,
que afecten especialment als treballadors.
Esgotament dels recursos naturals que s’utilitzen abusivament
com a matèries primeres o fonts d’energia
Contaminació del sòl per abocament de residus sòlids contaminants,
metalls pesats,..
41. Possibles
solucions
Consciència ecològica sobre la magnitud del problema i posar en pràctica
un desenvolupament sostenible.
Aplicar polítiques mediambientals per reduir o evitar els impactes
negatius: tecnologia neta (sistemes de depuració, filtrat,...), millor gestió
dels residus (ús de materials biodegradables, reciclatge,...), aplicar
mesures preventives per evitar desastres (estudis d’impacte ambiental).
Adopció d’hàbits com un consum moderat dels recursos naturals o el
reciclatge.
Estalvi energètic, consum de productes reciclats i aprofitament racional i
sostenible de les matèries primeres per a evitar l’esgotament dels
recursos.
43. • El sector secundari és el segon sector més important, amb més del 20% de
la població activa.
El sector
secundari no
industrial a
Espanya
La producció minera a Espanya és reduïda i insuficient i cal importar la
majoria de minerals, encara que destaquen algunes roques i minerals
industrials (pissarra, marbre, granit, caolí, arena de sílice,...)
Espanya consumeix molta més energia que produeix i necessita importar
grans quantitats de petroli (principal font d’energia) i gas natural, encara
que la producció d’electricitat és suficient, destacant en l’eòlica i la
nuclear.
La construcció va ser un sector clau en l’economia espanyola entre 1998 i
2007, però l’excessiva construcció és una de les causes de la crisi que va
començar en 2007 i és el sector que més ha patit aquesta crisi.
44. Característiques
de la indústria
a Espanya
La industrialització espanyola comença al segle XIX, però sols en
algunes zones, i no es pot considerar completa fins la segona meitat
del segle XX, amb molt de retard.
Les indústries que més han crescut en els últims anys són
l’automobilística, la química, la de material elèctric i electrònic, la
informàtica i la d’alimentació-
Les indústries d’alta tecnologia són rellevants, però depenen de les
multinacionals estrangeres i la tecnologia exterior en gran part i es
dedica poca inversió a la investigació i desenvolupament.
Les indústries tradicionals, estan patint una forta i llarga crisi que, en
la majoria dels casos, continua (siderúrgia, construcció naval,
electrodomèstics, moble, tèxtil,...)
Predominen les petites i mitjanes empreses (PIMES)
45. Regions
industrials
espanyoles
Les regions industrials més importants : Catalunya, Madrid, el País Basc i
la Comunitat Valenciana, amb altres nuclis industrials dispersos
(Saragossa, Valladolid, Sevilla, Múrcia,...)
Formen dos grans eixos industrials connectats amb Europa: l’eix de l’Ebre
(comunica Catalunya i el País Basc, passant per Saragossa, Navarra i La
Rioja) i l’eix mediterrani (Catalunya, Comunitat Valenciana i Múrcia).
Les regions poc industrialitzades: Illes Balears i Canàries, Extremadura,
Andalusia i les dues Castelles, amb excepcions puntuals.
46.
47. La indústria valenciana
Es situa al voltant d’un ampli eix que va des de
Castelló a València per la costa i continua per
l’interior (Alzira, Xàtiva, Ontinyent, Alcoi,...)
fins Elx i Alacant.
Cada regió industrial valenciana té una
especialització productiva: la ceràmica a la
Plana de Castelló, una indústria és variada als
voltants de València (moble, tèxtil, química,
alimentària,...), l’automòbil d’Almussafes, el
paper i el tèxtil a les comarques centrals
(Xàtiva, Ontinyent, Alcoi), el joguet i el plàstic a
la Foia de Castalla i el calçat i el cuir al Vinalopó
(Elda, Elx,...)
