1. RECORDEM
Els quadres grocs diran el títol de cada apartat del
tema. Si no surt cap requadre d'aquestes és que
encara continua l'apartat anterior.
Els quadres blaus són les explicacions del tema
que tractem. És molt recomenable (per no dir
imprescindible) que agafeu els apunts d'aquí).
Els quadres clarets són explicacions secundàries,
de suport, que expliquen, amplien o recorden
informació. D'aquests no cal agafar apunts.

2. ÈPOCA CLÀSSICA I

3. 1.0. INTRODUCCIÓ
Recordem que l'Època Clàssica és el
quart període en què dividim la
història de Grècia:
- Edat del Bronze.
- Època obscura.
- Època Arcaica.
- Època Clàssica.
- Època Hel·lenística.
L'Època Clàssica grega abasta tres grans fets:
- Les guerres Mèdiques, entre grecs i perses.
- La Pentecontècia o Segle de Pèricles.
- La Guerra del Peloponnès, entre Atenes i Esparta.

4. 2.0 LES GUERRES MÈDIQUES
Les Guerres mèdiques van ser dos conflictes armats
que van tenir lloc a principi del segle VaC entre les
πόλεις gregues lliures i l'Imperi dels Perses.
Aquestes guerres tenen una importància cabdal,
perquè van tenir repercusió en tot el que els grecs
van fer en segles posteriors, fins a Alexandre.

5. 2.1 HERODOT
Herodot va ser un escriptor grec, nascut a
Halicarnàs (Àsia Menor) el 484aC, que va
dedicar la vida a escriure una història sobre les
Guerres Mèdiques.
Per documentar-se va viatjar molt per Àsia i
Egipte; la seva obra inclou moltes informacions
sobre aquests païssos.
Va anomenar l'obra ἱστορία, que en grec vol dir
“recerca”. Per això és anomenat “el Pare de la
Història”.

6. 2.2 LA REVOLTA JÒNIA
L'any 499aC les ciutats gregues de Jònia (oest
d'Àsia Menor), encapçalades per Milet, es van
revoltar contra el domini persa i van demanar
ajuda a les seves germanes d'Europa.
Només dues ciutats, Atenes i Erètria, van enviar
vaixells per recolçar els rebels.
Els perses van sufocar la revolta a sang i foc
(caiguda de Milet el 494aC). Per evitar nous
aixecaments i castigar els aliats, Darius I va decidir
portar la guerra a Grècia.
Àsia Menor

7. 2.3 LA 1a GUERRA MÈDICA
Els perses no van atacar
directament: primer van ocupar el
nord de Grècia. Tanmateix, una
tempesta els va enfonsar la flota a
prop de la Península Calcídica i els
va impedir continuar l'expedició.
Poc després, Darius I va enviar
ambaixadors a les ciutats gregues
perquè se sotmetessin pacífi-
cament. Només dues ciutats,
Atenes i Esparta, i les seves
aliades, s'hi van negar. Aleshores el
Gran Rei va ordenar envair Grècia.
Darius I

8. La plana de marató en l'actualitat.
A l'agost del 490aC, els perses van desembarcar a la
plana de Marató, a uns quilòmetres al nord d'Atenes. El
seu objectiu era ocupar la ciutat i esclavitzar els atenesos.
Dibuix dels vaixells perses
a la platja de Marató.

9. En front dels perses els atenesos van enviar un destacament de 10.000
homes. Els perses comptaven amb uns 20.000 (tot i que alguns escriptors
exageren fins a 100.000); igualment els grecs partien amb desavantatge. El
comandant grec era Milcíades, que era partidari d'atacar ràpidament.
Falanx de soldats grecs.
Arquers perses
Després d'unes hores de combat els perses van batre's en retirada, derrotats.
Els atenesos havien guanyat. Unes hores més tard van arribar els espartans,
que s'havien retrasat a causa d'unes festes religioses.

10. Estàtua de Filípides a la carretera de Marató.
Tomba dels soldats grecs
caiguts a Marató
Segons una llegenda posterior, els
atenesos van enviar un soldat de nom
Filípedes, per anunciar la victòria a la
ciutat. El jove va còrrer a peu uns 40
quilòmetres fins arribar a Atenes.
Només va poder pronunciar una
paraula (νενική καμεν “hem vençut”) i a
continuació va morir exhaust.
La gesta de Filípedes.

11. Per conmemorar la gesta del soldat, l'any 1896, en els primers Jocs Olímpics
de l'Era Moderna, celebrats a Atenes, es va instaurar la cursa de Marató.

12. 2.4 LA 2a GUERRA MÈDICA
10 anys després de la batalla de Marató,
el nou rei dels perses Xerxes I, fill de
Darius va ordenar atacar de nou Grècia,
per venjar la derrota dels seu pare.
Així, l'any 480aC, un gran exèrcit (Herodot
diu que de més de dos milions d'homes,
xifra impossible) va entrar a Grècia pel
nord, recolçat per una poderosa flota.
Per evitar ensurts: Xerxes va fer travessar
l'Hel·lespont (estret que separa l'Egeu del
Mar Negre) per sobre un pont construit sobre
barques; també va obrir un canal a la
Península de Calcídia per evitar que una
tempesta enfonsés la flota.
Xerxes I

13. Tot i que moltes ciutats gregues es van
sotmetre als perses, altres com Atenes i
Esparta van decidir fer front a l'invasor.
Les Termòpiles en l'actualitat
El primer encontre va tenir al pas
de les Termòpiles, porta d'entrada
de Grècia, on el rei espartà
Leònides i uns 7000 soldats grecs
esperaven l'arribada dels perses.

14. Les Termòpiles eren un pas molt Però els perses van descobrir un camí de
estret i fàcil de defensar. Tot i ser muntanya i van forçar la retirada dels
menys, Leònides i els seus homes grecs. Leònides i la seva guàrdia de 300
van aconseguir aturar l'avanç persa espartans es van quedar per defensar la
durant uns quants dies. reraguarda i van morir en combat.
Leònides a les Termòpiles, de
Jacques Louis David. El Louvre.
Monument a
Leònides, a les
Termòpiles.

15. Superades les Termòpiles, Els atenesos, liderats per
els perses van ocupar Temístocles van refugiar-
Atenes i van cremar se a l'illa de Salamina.
l'Acròpoli.
L'illa de Salamina,en front d'Atenes
Temístocles va enganyar els perses, fent-los creure que la flota grega
es retiarava. Així la flora grega va rodejar la persa i la va derrotar.

16. Finalment, a la batalla de Platea (agost
del 479aC), l'aliança grega va derrotar
les últimes tropes perses i les van
expulsar definitivament de Grècia.
Columna conmemorativa de
la victòria de Platea,
actualment a Istambul.

17. 2.4 CONCLUSSIONS
CAUSES DE LA VICTÒRIA GREGA CONSEQÜÈNCIES DE LES GUERRES
● Superioritat dels grecs en ● L'expansionisme persa és aturat i
armament i tàctiques. el seu poder queda en entredit.
● Els grecs combatien per la seva ● Els grecs demostren que poden
pròpia llibertat. lluitar units davant d'un enemic
comú.
● Desavantatge dels perses, que
combatien en terra estranya. ● Esparta i Atenes, líders del bàndol
grec, esdevenen les primeres
potències de Grècia.