Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
CIÈNCIA I TÈCNICA
A GRÈCIA
1. INTRODUCCIÓ
Cap poble a l'Antiguitat va protagonitzar un
desenvolupament científic i tècnic tan avançat
com el que van ...
Quines van ser les causes d'aquests avenç:
- L'alfabet, indispensable per transmetre coneixe-
ments.
- L'expansió comercia...
Tanmateix els grecs no van inventar la ciència,
sinó que la van aprendre d'altres pobles,
especialment els egipcis i els b...
Els babilonis van destacar com a
astrònoms i astròlegs (els grecs els
van copiar les constelacions);
també eren bons matem...
Els babilonis van destacar com a
astrònoms i astròlegs (els grecs els
van copiar les constelacions);
també eren bons matem...
2.1 MATEMÀTIQUES
Les matemàtiques van ser la ciència en què els grecs van destacar més: van fer
grans avenços i van fer gr...
2.2 TAL·LES
Tal·les és considerat el primer gran científic grec. Era natural de Milet (Jònia), una
ciutat comercial rica. ...
Pitagores va néixer a l'illa de Samos però va viure a Crotona (Itàlia) on va fundar
una comunitat-secta de científics dedi...
2.4 EUCLIDES
Euclides va néixer a Atenes però va viure a Alexandria, on va va
exercir de professor al Museu. Va dedicar-se...
3.1 ASTRONOMIA
L'observació del cel ha estat una obsesió de
l'home des del principis dels temps; ja els
egipcis i els babi...
3.2 ARISTARC
Aristarc va viure a l'illa de Samos al sIIIaC. Va ser el primer
astrònom de la història que va proposar la te...
3.3 HIPARC
Hiparc era natural de Nicea (Àsia
Menor) però va viure i treballar a
l'illa de Rodes (sIIIaC). Va calcular
la d...
3.4 PTOLEMEU
Ptolemeu (sIIdC) va treballar a Alexandria on va dedicar-se a l'estudi de la
geografia de l'astronomia. Va se...
4.1 TÈCNICA
La tècnica havia estat necessària a Grècia des d'epoca antiga, per fabricar
espases i escuts per a la guerra, ...
4.2 ARQUÍMEDES
Arquímedes era natural de Siracusa (Sicília,
sIIIaC) on va treballar. Fou un científic molt
important que v...
No va ser aquesta la última aportació
d'Arquímedes: durant la 2a Guerra Púnica,
entre romans i cartaginesos, els romans va...
4.3 HERÓ
Heró d'Alexandria (sIdC) és considerat en major inventor de l'Antiguitat i el
precursor de la pneumàtica: va desc...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Cienciagrega

404 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Cienciagrega

  1. 1. CIÈNCIA I TÈCNICA A GRÈCIA
  2. 2. 1. INTRODUCCIÓ Cap poble a l'Antiguitat va protagonitzar un desenvolupament científic i tècnic tan avançat com el que van assolir els grecs. A ells es devem bona part dels avenços científics més importants de la humanitat.
  3. 3. Quines van ser les causes d'aquests avenç: - L'alfabet, indispensable per transmetre coneixe- ments. - L'expansió comercial, que va comportar inter- canvis culturals amb altres pobles més avançats (egipcis i babilonis). - L'organització política de les polis, que permetia una gran llibertat. - La religió grega no va ser mai un impediment per a la ciència: els déus grecs no havien creat la naturalesa, per això aquesta podia ser estudiada d'una forma racional.
  4. 4. Tanmateix els grecs no van inventar la ciència, sinó que la van aprendre d'altres pobles, especialment els egipcis i els babilonis. Els egipcis havien inventat el càlcul decimal i la geometria, que usaven per dividir la terra en parceles agrícoles. També estaven familiaritzats amb l'observació dels astres. A ells els devem la setmana de set dies.
  5. 5. Els babilonis van destacar com a astrònoms i astròlegs (els grecs els van copiar les constelacions); també eren bons matemàtics i disposaven de taules de multi- plicar; també coneixien les arrels quadrades. El seu sistema numeral era sexagesimal. La gran diferència entre els grecs i aquests pobles va ser que, mentre aquests usaven la ciència només per a úsos pràctics (agricultura, arquitectura, etc) els grecs es van preguntar pel perquè de les coses; les conseqüències van ser el racionalisme i l'humanisme.
  6. 6. Els babilonis van destacar com a astrònoms i astròlegs (els grecs els van copiar les constelacions); també eren bons matemàtics i disposaven de taules de multiplicar; també coneixien les arrels quadrades. El seu sistema numeral era hexadecimal. La gran diferència entre els grecs i aquests pobles va ser que, mentre aquests usaven la ciència només per a úsos pràctics (agricultura, arquitectura, etc) els grecs es van preguntar pel perquè de les coses; les conseqüències van ser el racionalisme i l'humanisme. Un detall molt important a tenir en compte és que per als grecs les matemàtiques, l'astronomia i la física no eren ciències separades sinó branques de la filosofia, de manera que un científic com Tal·les era al mateix temps un matemàtic, un astrònom, un físic i un filòsof.
  7. 7. 2.1 MATEMÀTIQUES Les matemàtiques van ser la ciència en què els grecs van destacar més: van fer grans avenços i van fer gran aportacions per al seu desenvolupament posterior. Les matemàtiques científiques van néixer a la costa Jònia (a Àsia Menor) i el seus grans impulsors va ser Tal·les de Milet i Pitàgores de Samos. Entre els grecs la ciència matemàtica més estudiada va ser la geometria, però també van desenvolupar molt l'aritmètica i van iniciar l'estudi de l'algebra.
  8. 8. 2.2 TAL·LES Tal·les és considerat el primer gran científic grec. Era natural de Milet (Jònia), una ciutat comercial rica. D'ell s'expliquen anècdotes com que de tant mirar el cel per estudiar-lo, un dia va entrabancar-se i caure en una claveguera. Tal·les va fer grans aportacions a la ciència, com el teorema matemàtic que porta el seu nom (teorema de Tal·les); també va ser el primer en observar que l'aigua és el principi de la vida.
  9. 9. Pitagores va néixer a l'illa de Samos però va viure a Crotona (Itàlia) on va fundar una comunitat-secta de científics dedicada a l'estudi del món. Pitàgores considerava que les matemàtiques eren la clau per resoldre l'enigma de l'univers. 2.3 PITÀGORES No s'ha conservat cap obra seva. Tot i que se li atribueix el teorema que porta el seu nom (teorema de Pitàgores), aquest ja era conegut pels egipcis. Sí que se'l considera el descubridor de l'escala musical.
  10. 10. 2.4 EUCLIDES Euclides va néixer a Atenes però va viure a Alexandria, on va va exercir de professor al Museu. Va dedicar-se especialment a la geometria i a l'aritmètica; la seva obra Els elements va ser usat com a manual de geometria durant 23 segles, fins al sXX. Després d'Euclides els matemàtics grecs més importants van ser Apol·loni de Perga, que va estudiar els cons; Diofant d'Alexandria (pare de l'algebra) i Arquímedes.
  11. 11. 3.1 ASTRONOMIA L'observació del cel ha estat una obsesió de l'home des del principis dels temps; ja els egipcis i els babilonis van usar l'astronomia per a fer calendaris i horòscops. A Grècia l'astronomia va néixer de la mà de Tal·les, que va predir un eclipsi de sol amb l'ajuda d'unes taules babilònies. Després d'ell, Pitàgores va usar el raonament matemàtic per estudiar els moviments dels planetes. Els astrònoms grecs més importants van ser Aristarc de Samos, Hiparc de Nicea i Claudi Ptolemeu.
  12. 12. 3.2 ARISTARC Aristarc va viure a l'illa de Samos al sIIIaC. Va ser el primer astrònom de la història que va proposar la teoria heliocentrista: la idea que el sol, i no la terra, és el centre del sistema solar. Lamentablement, la seva teoria no va ser seguida per cap altre científic a l'antiguitat i va ser oblidada fins que fou redescoberta per Copèrnic i Gal·lileu, més de 15 segles més tard.
  13. 13. 3.3 HIPARC Hiparc era natural de Nicea (Àsia Menor) però va viure i treballar a l'illa de Rodes (sIIIaC). Va calcular la durada de l'any solar (errant en només sis minuts) i va elaborar un catàleg d'estrelles que va ser molt usat després d'ell. També se'l considera l'inventor de l'astrolabi pla, un instrument per fer càlculs astronòmics.
  14. 14. 3.4 PTOLEMEU Ptolemeu (sIIdC) va treballar a Alexandria on va dedicar-se a l'estudi de la geografia de l'astronomia. Va ser l'astrònom més important de l'Antiguitat fins a l'arribada de Copèrnic. Tot i que no va fer gaire aportacions noves, va recollir tot el coneixement astronòmic i matemàtic de l'antiguitat en la seva gran obra, l'Almagest (el títol el van posar els àrabs), que va ser usat com a manual d'astronomia fins al segle XVdC.
  15. 15. 4.1 TÈCNICA La tècnica havia estat necessària a Grècia des d'epoca antiga, per fabricar espases i escuts per a la guerra, per construir ponts, ports i vaixells, per extreure els minerals de la terra i tractar-los, etc. Utilitats que, per altra banda, va tenir a tots els pobles de l'Antiguitat. Tanmateix, les grans necessitats de les polis gregues en infraestructures i agricultura) i els grans coneixements assolits per matemàtics i físics, van portar la tècnica grega a superar la dels pobles veïns i aconseguir un elevat grau de perfeccionament i desenvolupament.
  16. 16. 4.2 ARQUÍMEDES Arquímedes era natural de Siracusa (Sicília, sIIIaC) on va treballar. Fou un científic molt important que va fer grans aportacions a les matemàtiques, a l'astronomia, la mecànica, l'hidrostàtica i l'enginyeria. Va ser un inventor genial, creador d'un cargol per extreure aigua de les mines, d'un observatori astronòmic, una grua capaç d'alçar vaixells, etc. Va escriure nombroses obres sobre geometria i astronomia.
  17. 17. No va ser aquesta la última aportació d'Arquímedes: durant la 2a Guerra Púnica, entre romans i cartaginesos, els romans van atacar Siracusa i Arquímedes va inventar màquines de defensa com unes grues que aixecaven les naus romanes i uns miralls que les incendiaven reflectin-t'hi els rajos del sol. Quan Siracusa va caure finalment, el general Marcel va ordenar que es respectés la vida d'Arquímedes. Tanmateix, Arquímedes va se mort per un soldat romà mentre es trobava distret resolent un problema matemàtic. Arquímedes és reconegut com el descobridor que un cos submergit en un fluid, aparta un vòlum de fluid igual a la seva massa (principi d'Arquímedes).
  18. 18. 4.3 HERÓ Heró d'Alexandria (sIdC) és considerat en major inventor de l'Antiguitat i el precursor de la pneumàtica: va descobrir la propietat del vapor per moure maquinària. Gràcies això va poder construir aparells autòmates que s'exhibien al públic en un recinte d'Alexandria com una bola que donava voltes pel vapor que sortia de sengles tubs adosats a ella i les portes d'un temple que s'obrien automàticament encenent foc a un peveter..

×