4. El territori
• Perquè no era un país?
• Muntanyes altes i
valls estretes.
• Difícil comunicació
entre ciutats.
• Finalment creen
Polis o Ciutats-Estat.
5. El territori
• La difícil comunicació terrestre propicia el transport
marítim, que facilita el comerç i el
desenvolupament de la civilització grega.
6. La mateixa
cultura
• Se sentien part de la mateixa comunitat:
L’Hèl·lade.
• Tenien els mateixos Déus i herois, les
aventures dels quals es van recollir en
mites i llegendes, formant la Mitologia
Grega.
• Tenien la mateixa llengua i literatura. El
màxim exponent van ser els poemes
d’Homer: La Ilíada i L'Odissea.
7. La mateixa cultura
La Ilíada L’Odissea
• Poema èpic.
• Narra la Guerra de Troia.
• El protagonista és
Aquil·les.
• S’inclouen Déus i Deesses
participant a la guerra.
• Casi 16.000 versos.
• Poema èpic.
• Narra la tornada de Ulisses
cap a casa seva, Ítaca,
desprès de combatre a la
guerra de Troia.
• Uns 11.600 versos.
8. Compartien els
avantpassats
• Els invasors es van establir en aquest
territori (Península Balcànica, l’Àsia
Menor) i van ser l’origen de la cultura
hel·lènica.
• Les principals cultures prehel·lèniques:
• Minoica (o cretenca)
• Micènica
9. La cultura Minoica
• Situada a la illa de Creta, la
ciutat més important va ser
Cnossos.
• Màxima esplendor durant
el 2600 aC.
• Palaus decorats amb
frescos.
• Carrers amb còdols i
clavegueram.
10. La cultura Micènica
• Situada a la península del
Peloponès, la ciutat més
important fou Micenes.
• Màxima esplendor entre 1600
aC i 1200 aC.
• Ciutats emmurallades.
• Relacions comercials amb l’Àsia
Menor i la resta del
Mediterrani.
12. Estructura
urbana de les
polis
• Es dividien entre la part
alta i la part baixa. A la
parta alta hi havia
l'acròpolis i a la part baixa
la resta d’edificacions.
13. Formes de vida
La ramaderia incloïa ovelles, cabres,
gallines, oques, ases i brous.
16. Àgora
• La gent anava a l’àgora a
comerciar (vendre i
comprar productes, etc.), a
honrar als Déus als temples
o a xerrar amb altres
persones.
17. Formes de govern
Tirania Monarquia Oligarquia Democràcia
Poder d’un amo o senyor
El poder és ocupat per una
persona que imposa la
seva voluntat, amb l’ajut
d’una elit militar, una força
estrangera o del poble.
Ex. Corint, segle VII aC
Poder d’una sola persona
El poder s'hereta i el deté
un monarca que controla
els afers religiosos i
militars, amb el suport
d’una aristocràcia
propietària de terres.
Ex: Macedònia
Poder d’uns quants
El poder és en mans dels
aristoi (els millors), grans
propietaris de terres que
constituïen l’elit guerrera i
decidien les lleis.
Ex: Esparta
Poder del poble
El poder és en mans dels
ciutadans, que es
reuneixen en assemblea,
on elegien els seus
governants i votaven les
lleis.
Ex: Atenes
19. Qui emigrava?
• Pagesos sense propietats en busca de bones terres.
• Ciutadans que tenien por d’acabar sent esclaus perquè no
podien pagar els deutes.
• Persones que fugien de governs tirans.
• Comerciants que volien ampliar els seus mercats.
• Mariners en busca d’aventures.
20. Perquè
emigraven?
• El govern FOMENTAVA les
migracions:
• Minvava el nombre de
desocupats.
• La construcció de naus
esdevenia una font
d’ingressos molt importants.
• Es reduïa la conflictivitat
social.
21.
22. Fundació de colònies
• Els grecs que emigren funden ciutats, anomenades colònies, i
els seus habitants se’ls anomena colons.
• Estructura urbana molt semblant a les ciutats d’origen,
anomenades metròpolis.
• Les colònies tenen lligams comercials i culturals amb la
metròpoli, però també comercien amb els pobles indígenes.
23. Característiques de la
localització d’una colònia grega
• Accés al mar.
• Defensa fàcil (illa pròxima a la costa, cim d’un
turó).
• Existència d’aigua i terres fèrtils per al conreu.
25. La Ekklesia
• S. V aC Atenes consolida el sistema
democràtic.
• A la ekklesia es reunien els ciutadans, que
discutien decisions, votaven lleis i parlaven
sobre la guerra.
• L’assemblea tenia el poder de castigar i
enviar a l’exili si algú trencava les lleis
(ostracisme).
• Es decidien càrrecs: estrategs (exèrcit),
arconts (govern) i jutges (justícia).
27. Primera Guerra
Mèdica (492-490 aC)
Batalla de Marató
• 492 aC. Darios I, rei de Pèrsia, vol
castigar les polis que havien donat
suport a la revolta jònica. Envia
ambaixadors a les polis gregues
perquè es sotmetin. Totes ho fan
excepte Atenes i Esparta, que els
executa.
• 490 aC. Expedició militar dels
perses cap a Grècia, que
desembarca a Marató. Fent ús de
l’estratègia militar, les polis gregues
vencen als perses i els expulsa.
• Las Guerras Médicas - YouTube
28. Segona Guerra Mèdica (480-478 aC)
• Batalla de les Termòpiles. 480 aC. Xerxes I ataca Grècia a través del
pas muntanyenc de les Termòpiles. Leònides I, rei dels espartans, i el
seu reduït exèrcit aconsegueixen retenir els perses durant 7 dies.
Finalment, els grecs cauen en combat però han donat temps a
l’exèrcit grec per preparar-se.
• Batalla de Salamina. 480 aC. Xerxes I ataca Atenes, però els habitants
varen ser evacuats a la illa de Salamina. Igualment, els perses van
cremar Atenes. Seguidament, les flotes gregues i perses van lluitar en
el mar, fent una de les primeres batalles navals de la història.
Finalment, els atenesos van guanyar altre cop.
29. Lliga de Delos
(477 aC)
• Les polis s’associen per defensar-se en
cas d’un altre atac persa, creant la Lliga
de Delos al 477 aC, que estaria
comandada per Atenes.
• Totes les polis adherides aporten
vaixells i impostos.
• Amb el temps, Atenes utilitza la Lliga
per crear un impero atenenc en
cobert. La resta de polis es rebel·len i
Atenes respon amb la força.
31. La Guerra del
Peloponnès
(431-404 aC)
• Lliga de Delos vs Lliga del Peloponès.
• Casi tres dècades de lluites.
• Acaba guanyant Esparta, posant fi a l’esplendor d’Atenes.
• Aquest temps de guerres afebleix i empobreix les ciutats fins al punt de
posar fi a les polis gregues.
32. Macedònia
• L’any 338 aC, el rei Filip II
de Macedònia s’enfronta
a Atenes i l’aconsegueix
sotmetre.
