El començament de tot.

1. La Guerra de Troia:
el judici de Paris,
el rapte d’Helena,
la mort d’Aquil·les i
el cavall de Troia.
Alfonso Campo López de Vallejo

2. Llegenda
Segons l'Epítom d’Apol·lodor, a la festa del casament de la deessa Tetis i el mortal Peleu (futurs pares d’Aquil·les), els déus no van convidar Eris (la
Discòrdia). Fent honor al seu nom, la deessa Discòrdia va aparèixer al banquet i va llançar al mig de la taula una poma daurada amb una inscripció:
“Per a la més bella”. Les deesses Hera, Atena i Afrodita de seguida van discutir-se per la poma. Davant d’aquella discussió, Zeus va manar que un
mortal fos el jutge. Es va escollir Paris, també anomenat Alexandre, fill del rei de Troia. Hermes va ser l’encarregat de conduir les tres deesses davant
de Paris.
Hermes va conduir les tres rivals davant Paris. Quan Hermes li explicà quina missió li havia encomanat Zeus, Paris va intentar treure tot el partit que pogués
d'aquell do caigut del cel. Així és que -conta l'escriptor grec Llucià- va demanar veure les tres deesses nues i també per separat. Quan a cadascuna li va tocar el
seu torn, provà de subornar el jutge amb una recompensa: Hera li va oferir convertir-lo en rei d'Europa i Asia, Atena fer-lo invencible en la batalla, i finalment
Afrodita li prometé l'amor de la dona més formosa del món. Enlluernat per la seva promesa, Paris va escollir Afrodita com la més bella, atraient-se d'aquesta
manera l'odi per sempre més d'Hera i Atena envers ell i envers la seva ciutat, Troia.
El
judici
de
Paris
El judici de Paris, Rubens, 1640,
Madrid, Museo del Prado.
Font: Museo del Prado

3. Llegenda
La dona més bonica resultà ser Hèlena, muller del rei Menelau d'Esparta. La mare d'Hèlena, Leda, s'havia casat amb Tindàreu, rei
d'Esparta. Quan Hèlena va arribar a l'edat de casar-se, la fama de la seva bellesa va atraure una multitud de prínceps (fins a quaranta-
un) de tot Grècia que demanaven la seva mà, per no ofendre cap d'aquells poderosos pretendents va obligar-los tots a jurar respectar la
tria que fes la mateixa Hèlena fins al punt d'ajudar el marit a defensar la fidelitat de la seva esposa. Hèlena va escollir Menelau.
Mentrestant Paris va ser finalment reconegut com a fill de Príam. En la seva nova dignitat de príncep, va armar una expedició amb l'objectiu de
raptar Hèlena. Va dirigir-se a Esparta i es va presentar com a amic al palau de Menelau, el qual l'acollí amb tots els honors deguts a un hoste.
Però Paris, traint la seva hospitalitat, va seduir Hèlena gràcies a la seva bellesa, augmentada per les arts d'Afrodita. Escaparen cap a Troia,
havent-se apoderat, a més, d'una bona part dels tresors de Menelau. Els troians acceptaren els fugitius a Troia, ja que els encisos d'Hèlena els
van fer oblidar els perills a què els exposava la follia de Paris.
E
l
rapte
d’Helena
El rapte d’Helena, Juan de la Corte, primera mitad S XVII. Madrid Museo del Prado. Font: Museo del Prado

4. Llegenda
Per a Aquil·les, seductor i orgullós, la passió que sentirà per una dona serà la causa de la seva mort. En efecte, un dia que va
anar a un temple d'Apol·lo, lloc neutral per grecs i troians, topa amb la muller de Príam, Hècuba i la seva filla més jove, la
formosa Polixena. Des d'aquell mateix instant se n'enamora perdudament i, per aconseguir-la, entra en negociacions de pau
amb Príam, d'amagat dels grecs. A partir d'aleshores es veuen en el temple i, en una d'aquestes trobades clandestines,
Aquil·les explica a Polixena el secret del seu taló vulnerable. Polixena, per venjar la mort del seu germà més estimat, Hèctor, es
posa d'acord amb Paris, el qual tem que un acord de pau l'obligui a retornar Hèlena. Així, l'endemà, quan Polixena acut a la cita,
també hi és present Paris, amagat rere una columna. Llavors el fill de Príam, traïdorament, dispara una fletxa enverinada que
encerta el taló d'Aquil·les. El verí s'escampa ràpidament pel seu cos i de seguida mor..
La
mort
d’Aquil·les
Aquil·les moribund, Aquilèon, Corfú, Grècia (S.G.). Font: El laberint de Grècia de Sebantian Giralt

5. Llegenda
Al cap de poc, a Odisseu se li acudí l'estratagema que permetria l'entrada dels grecs a Troia i Agamèmnon no dubtà a posar-lo
en pràctica. Un bon dia els troians es van trobar, en sortir el sol, que els aqueus havien desaparegut, i també les seves tendes i
els vaixells. Però hi havia una cosa més sorprenent encara: a la platja tan sols quedava un gegantí cavall de fusta, amb una
inscripció a un dels flancs dedicada a Atena per suplicar-li un retorn favorable a Grècia. Els troians van acostar-s'hi i es van
posar a discutir sobre què fer-ne. Plens d'alegria pel que creien el final de la guerra, decidiren entrar el cavall dins la ciutat.
Dues veus es van aixecar per advertir-los del perill que els podia esdevenir: les de Cassandra i Laocoont.
El
cavall
de
Troia
Agafats per sorpresa, la major part dels troians van morir sense ni poder empunyar l'espasa. Els grecs entraven a les cases una
per una i mataven els seus ocupants en el seu llit. Ni els altars dels déus foren respectats: Cassandra va ser arrencada per la
força del temple d'Atena, Hècuba del de Zeus, després que Neoptòlem hagués mort Príam. Menelau, després de rebre una
punyalada decideix matar-la, però s'adonà aleshores que encara estimava la seva esposa adúltera i finalment se l'emportà a la
nau com si no hagués passat res.
La carnisseria i el saqueig duraren tres dies i tres nits, i, quan no hi quedà res de valor, van incendiar tota la ciutat i es
repartiren el botí. Les dones sobrevivents foren esclavitzades i distribuïdes entre els vencedors. Solament un reduït grup
d'homes havia pogut escapar enmig de la destrucció total de Troia, guiats per Enees, i es van embarcar cap a Tràcia…
La
caiguda
de
Troia

6. Fet històric
➔ Envers el segle XVI aC penetren en la Grècia continental grups
ètnics d'origen indoeuropeu que pertanyen a l'edat del bronze:
aqueus, jonis i eolis. Cal destacar els aqueus, que al Peloponnès on
fondaren diversos regnes (Micènes, Tirint, Pilos) desenvolupant la
civilització micènica per la ciutat de Micenes, seu del més poderós
reialme aqueu.
➔ El seu àmbit d'influència es va estendre tant pel continent grec com
per les illes de la mar Egea. Igualment, el seu record perviu en el relat
llegendari sobre la Guerra de Troia.
Evolució dels diferents migradors (Aqueus, Doris Jonis).
Font Univesidad de Almería.

7. Fet històric
➔Coneixem les ruïnes de Micenes gràcies a l'alemany Heinrich Schliemann
(1822-1890). Lector apassionat d’Homer, estava convençut de la base
històrica dels relats homèrics. Això el va portar a cercar i trobar les ruïnes
de l'antiga Troia (a Hissarlik, Túrquia), l'any 1870. Uns anys més tard (1874-
1876), va desenterrar la fortalesa de Micenes, pàtria d'Agamèmnon, el
capitost de l'aliança contra Troia.
➔Sembla que el conflicte va ser real, però no existeixen prou coneixements
per afirmar quin és el grau de fidedignitat de les llegendes.
➔De fet, el “cavall”, en aquella època, també era el nom d’una màquina de
guerra pensada per l’assetjament de ciutats, i això podria ser una clara
metàfora que les obres literàries van adornar.
Retrat d’Heinrich Schliemann, arqueòleg alemany, (1822-
1869). Font: National Geographic

8. Fet històric
➔En el 700 aC, els grecs van començar a establir colònies a la magna Grècia. Les
llegendes sovint relacionaven als herois grecs amb aquestes colònies, als
ciutadans de les quals els agradava pensar que eren descendents dels
personatges que Homer havia descrit en les seves obres.
➔L'any 300 aC, Roma era una potència emergent en el món mediterrani. Els
romans compartien molts mites i llegendes amb els grecs i tenien molt de
respecte per l'antiga cultura grega. Al mateix temps, volien les seves pròpies
connexions amb l'antic món dels déus i herois.
➔Els escriptors romans van trobar un vincle perfecte amb el passat llegendari
d'Enees, que se suposava que havia arribat a Itàlia en l'època de la fundació de
Roma. A més, com Enees era un troià, podia donar als romans el que volien: una
ascendència que estava connectada als antics herois però separada dels grecs. Eneas fugitiu amb la seva família.
Luca Giordano , 1700. Museo del Prado.
Font: Museo del Prado

9. Representacions artístiques
Obra encarregada el 1638 per Ferran d'Espanya, germà del rei Felip IV, després de la seva mort va
passar a les col·leccions reials. El 1788, Carles III en va ordenar la crema per considerar-lo impúdic,
però la mort del rei va suspendre l'acte. Existeix una versió anterior (1636) del mateix tema i títol,
amb petites variacions en la composició, a la National Gallery de Londres.
L'obra ressalta la bellesa femenina, idealitzada al gust de Rubens. És un tema mitològic que el pintor
ja havia tocat en altres ocasions, però que en aquesta obra arriba a l'excel·lència. El moment
representat és quan les deesses fingeixen haver anat al llac per banyar-se quan en realitat és una
excusa per mostrar el seu cos nu i en tota la seva esplendor.
La composició consta de cinc personatges : Paris, assegut sota un arbre; Mercuri, amb els seus
atributs, el caduceu i el barret alat, i -al costat oposat- les tres deesses, Venus, Minerva i Juno a
banda i banda.
Sembla que l'autor es va inspirar en l'obra homònima de Rafael, que Rubens coneixia a través d'un
gravat fet per Marcantonio Raimondi, però amb la diferència que la de Rubens és la versió en espill.
El judici de Paris, Rubens, 1640, Madrid, Museo del Prado.
Font: Museo del Prado

10. Representacions artístiques
L'àmfora de Míkonos és un pithos, i l'objecte més antic datat (de l'època arcaica, ca. 670 aC)
que mostra el cavall de Troia durant la guerra de Troia. Es va trobar el 1961 a Míkonos, Grècia,
d'on rep el nom, per un habitant del lloc. El detall que mostra la representació més antiga
coneguda del cavall de Troia. Noteu els guerrers que treuen el cap a través dels ulls de bou al
costat del cavall.
“I quan els més valents vam penetrar en el cavall que va fabricar Epeu i a mi se’m va confiar tot —així l’obrir
com el tancar la sòlida emboscada—, els cabdills i prínceps s’eixugaven les llàgrimes i els tremolaven els
membres; però mai vaig veure amb aquests ulls que a ell se li mudés el color del bufó rostre, ni que s’assequés
les llàgrimes de les galtes: sinó que em suplicava amb insistència que li deixés sortir del cavall, i acariciava el
puny de l’espasa i la llança que el bronze feia ponderosa, meditant mals contra els troians.”
, Odissea XI, 504-533.
Àmfora de Míkonos, 670 aC. Museu
d’arqueologia de Míkonos. Font:
Viquipèdia.

11. Representacions artístiques
L'obra va ser encarregada pel cardenal Scipione Borghese, conegut pel seu amor a l'art, el
luxe i l'exaltació de la bellesa física del cos humà.
Les figures del grup escultòric són de grandària natural i representen a tres generacions
de la família d'Enees. Segons l'argument de l'antiga epopeia romana, l'heroi troià,
juntament amb el seu pare Anquises, el seu fill Ascani i la seva esposa Creüsa, va
abandonar la ciutat incendiada. L'esposa d'Enees està absent en l'obra de Bernini, perquè
la seva imatge només apareix en el segon llibre del poema de Virgili, l'Eneida.
En les figures del pare, el fill i el net es concentra la idea de la diferència entre
generacions, un tema que es troba sovint en els llenços dels mestres d'èpoques passades.
Enees sosté al seu ancià pare Anquises aixecant-lo sobre les seves espatlles.
Eneas , Anquises i Ascani fet per Gian Lorenzo Bernini.
1618-1619. Galeria Borghese de Roma
Font: Galeria Borghese de Roma

12. Representacions cinematogràfiques
Tràiler de la pel·lícula Pòster Helen of Troy
Font: Filmaffinity
Va ser feta l’any 1956 als Estats Units i dirigida per Robert Wise.

13. Representacions cinematogràfiques
Pòster Helen of Troy sèrie del 2003
Font: Filmaffinity
Pòster Helen of Troy pel·lícula del 2003
Font: Filmaffinity

14. Representacions cinematogràfiques
Tràiler de la pel·lícula
Pòster Troia.
Font: Filmaffinity
Va ser feta l’any 2008 als Estats Units, dirigida per Wolfgang Petersen

15. Representacions cinematogràfiques
Tràiler de la sèrie
Pòster Troia, la caiguda d’una ciutat.
Font: Filmaffinity
Sèrie de 8 capítols feta l’any 2018 al Regne Unit i creada per David Farr

16. Bibliografia i Webgrafia
● Apollodorus, epitome, Book E, Chapter 3, Section 2. (s. f.). Font : Perseus.
● Homer, Iliad, Book XIX , Line 408 ss, Book XXI line 273 ss, Book XXII line 355 ss . Font : Perseus.
● P. Vergilius Maro, Aeneid, Book 2, Line 13. (s. f.). Font : Perseus.
● Final de Troya. (s/f). Clasicasusal.es. Recuperat el 28 d'octubre de 2023, de http://clasicasusal.es/Mitos/findetroya.htm
● García, D. (2019, julio 8). El mito de Eneas, el héroe de la mitología romana. Mitos y más. https://mitosymas.com/quien-era-
eneas-el-gran-heroe-romano/
● Plà, M. (2017, abril 24). L’entrada del cavall de Troia. Ab Origine Magazine. https://aboriginemag.com/efemerides/lentrada-del-
cavall-de-troia/
● Mites. (s/f). Xtec.cat. Recuperat el 27 d'octubre de 2023, de http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/mites/mitindex.htm