Una breu visió de la societat espartana del segle V a.C. de la seva situació i manera de fer història.

1. Fig.1Estatua de
Leónides
La societat espartana (s. V a.C.)
Roberto Camón Olloqui
Universitat Rovira i Virgili

2. Fig.2 Mapa de la península
Hel·lenística del S. IV a.C.
Lacedemonia
•El
•
•
•
territori d’Esparta està situat al sud de la Península del Peloponès.
Una zona molt abrupta.
Situat al voltant del riu Eurota.
Sortida al mar, al port de Gythheion

3. 



Esparta, fou un món idealitzat, perquè
conservà els valors més tradicionals i
conservadors del món grec.
És una polis, que poc a poc va conquerint
les zones properes; hi acaba amb un
territori molt ampli.
Durant la crisi de l’època arcaica, no
agafa la solució d’altres polis, de fundar
colònies, sinó que conquereix per les
armes el territori de Messenia.
És converteix en la més gran del món
grec.
Fig. 3 Representació de la polis d’Esparta

4. 


La ciutat-estat d’Esparta, al igual que la majoria de les poleis gregues, tenia dues
parts, la primera, la més alta: l’Acròpolis i l’altre l’Àgora.
L’Acròpolis, es construia aprofitant alguna elevació del terreny i era el lloc on es
refugiaben, en cas de conflicte bèl·lic, tots els membres de la polis. També era on es
construïen els edificis polítics, econòmics i religiosos.
L’Àgora era el centre neuràlgic de la polis, on es concentrava l’activitat
comercial, cultural i pública. Era el lloc on es reunien els ciutadans.
Fig.4 Ruines del teatre de l’Acròpolis
d’Esparta.
Fig. 5 Representació de l’Àgora
d’Esparta

5. 

El territori físic que ocupà Esparta, com s’ha esmentat
al inici, és al sud de la península grega, a la zona del
peloponès. Però la seva influència i els seus
moviments, anaven gairebé per tota la mediterrània;
des de les costes sicilianes, fins a les de l’Àsia Menor, a
la Jònia, arribant fins a les costes del mar de Màrmara.
Així mateix, també tenen una geografia mítica, aquest
món de meravelles, bordejava al seu. Encara que amb
l’expansió per la mediterrània, els testimonis
geogràfics reals, els trobem barrejats amb pobles i
criatures fantàstiques, com el cas dels centaures, que
se’ls localitzava teòricament a Sicília.
Fig.6 Mapa de Grècia
durant la Guerra del
Peloponès

6. 

Les cases eren estructures petits, poc aparatoses, erigides amb maons cuits sobre
ciments de pedra, i disposades una al costat de l’altre. Hi havia només unes poques
finestres, que miraven al carrer i al món exterior, la llum s’obtenia a partir del pati
interior. Amb un pou o cisterna per a la captació de l’aigua de la pluja.
Existien poques habitacions amb una funció especifica; la majoria tenien una sala gran i
ben il·luminada, oberta al pati mitjançant un porxo i orientada , al migdia. Una de les
sales importants, era la sala dels homes (el andrón) un espai quadrat amb una porta
lateral i una plataforma de ciment a les parets, sobre les que es col·locaven matalassos.
Aquí complimentaven als invitats a un banquet o a una festa de beguda.
Fig. 7 Andrón d’una casa
grega.

7. 

La societat espartana estava dividida en diferents
grups:
El grup principal era el dels Homoioi (iguals), els
homes que aconseguien passar la inspecció al
néixer. Tots els homes eren iguals, però hi havia
diferencies econòmiques. Aquests Homoioi, tots
tenien una mateixa educació, on s’inculcava el
valor, la valentia, la força… tot el necessari per a
ser un soldat. La seva finalitat era arribar a ser
hoplita. Cada igual rebia un Kleros (tros de terra)
on lo donaven esclaus per treballar la terra. Als 20
anys, s’era un home adult i era obligatori casar-se.
Per tal de cohesionar als Homoioi i formar el millor
exèrcit d’hoplites, es repartien en grups, en
sissytia (grup d’amics).
Fig.8 Hoplita espartà

8. 


Fig.9 Dones espartanes barrejades amb els Homoioi
Les dones, la seva educació era
similar a la dels homes; se les
preparava molt físicament, per tal de
tindre fills forts. Tenien el control de
l’economia i la propietat als hoikos
(cases familiars).
L’altre grup eren Els Periecs, població
que es dedicava al món del comerç i
la producció. Eren ciutadans lliures
que treballaven pels Homoioi.
Per últim, trobem als Ilotes, població
conquerida de Messenia. Obligats a
treballar la terra dels espartans, que
no tenien cap dret individual.

9. 






Esparta s’organitzava amb:
Una monarquia dual, amb dues grans famílies, la dels Agiades i la dels Europentides.
Aquests monarques tenien funcions religioses, però la seva funció principal era la de
comandar i dirigir a l’exèrcit.
S’havia de tenir 60 anys per a poder ser rei.
Després trobem, La Gerusia, el consell d’ancians; format per 30 membres, majors de 60
anys. Formada per les famílies aristocràtiques espartanes.
La Apella, era l’assemblea, on s’escollien als reis, per aclamació.
A la Apella, no es proposaven debats.
Fig.10 Exèrcit espartà

10. 
L’últim cos polític, són els Efors. Un cos de
magistrats que portaven la política de la
polis. Havien de vigilar i vetllar per les
costums i les tradicions. S’escollien
anualment a cinc, d’entre tots els Homoioi.
Tenien el poders executius, judicials i
disciplinaris. I cridaven a files als
ciutadans; controlaven les finances i
realitzaven les negociacions amb l’exterior.
Fig. 11Representació Apella
espartana.

11. 


El poble espartà, és un exèrcit en peu de guerra, que manté el peloponès en estat de
setge i es mostra amenaçador cap a fora en la mesura de les seves forces.
La tirania, model polític estès per l’hel·lade i rebutjada pels espartans, és destruïda per
ells, a diverses polis, així doncs acaben amb la família dels cipsélides a Corint, dels
esquines a Sicione, així com les tiranies de les illes i de les costes de la Jònia. Les
oligarquies que sorgien del derrocament d’aquestes, només trobaven recolzament amb
Esparta.
Però el gran enemic dels espartans, era la democràcia, model polític instaurat a Atenes, i
amb la qual rivalitzarà pel domini i control de l’hegemonia sobre el món grec.
Fig. 12 Representació
a una àmfora de
l’enfrontament entre
un hoplita espartà i un
atenenc.

12. 


Però a més d’aquestes relacions amb pobles grecs, que compartien la seva cultura i
creença, també trobem relacions amb pobles que no comparteixen la seva
cultura, aquells als que denominen “bàrbars”.
Hi ha dos tipus de bàrbars, els del nord, els escites i els getas, considerats com a valents
i lliures, però primitius, mancats d’art, política i comandament; i per l’altre banda els
pobles de l’Àsia, els perses, cultes i civilitzats,
En front d’aquests “bàrbars”, tant els espartans, com la resta del món grec, mantenien
un caràcter en perpetua disputa contra ells; considerant-los inferiors.
Fig.13 Representació d’un arquer escita, a un
plat de figures vermelles (520 a.C.-500 a.C)
Fig. 14 Representació d’un hoplita grec lluitant
amb un soldat persa. Segle V a.C.

13. 




Segons la cosmogonia d’Hesíode, primer va existir el Caos i Gea (la terra). Al fons de la
terra s'erigí el tenebrós Tàrtar. Del Caos, sortir l’Ereb i la Nit; que d’aquesta naixeria
l’Èter i el Dia. Gea va crear el Pontos (el mar) i després l’Oceà.
El Pontos era el corrent que cenyia la terra circular i més enllà del qual, segons
creien, ningú no podia navegar, doncs no hi havia res, tret de l’Hades.
Amb la unió entre Gea i Urà (el cel) naixeren els
Titans, Ceu, Crios, Hiperión, Iàpet, Tia, Rea, Temis, Mnemòsines, Febos, Tetit; i
finalment Cronos.
Cronos derrocà al seu pare Urà i s’erigí senyor del món. Aquest amb Rea, tingué als seus
fills, Hèstia, Dèmeter, Hera i Hades, als quals es va engolir sabent que seria suplantat pel
seu fill. Quan el més petit, Zeus, estigué a punt de nàixer; la seva mare l’amagà i donar a
Cronos una pedra a canvi d’ell.
Zeus, finalment va derrocar al seu pare, i el fer vomitar als seus germans.

14. 




Zeus, quedà com a senyor de l’Olimp, amb els seus germans, i amb les quals va
engendrà a la resta de divinitats olímpiques.
Un enfrontament entre els deus Olímpics i els Titans, es va donar pel control del món.
Els olímpics liderats per Zeus; eren, Héstia, Hera, Démeter, Hades i Posidó; per la banda
dels titans liderats per Cronos eren, CirCeo, Críos, Hiperíon, Iàpet, Atles i Mnemòsine. La
guerra es va decantar per la banda de Zeus i els seus germans, que van castigar als
titans als Tàrtar.
Així el món quedà dividit en quatre parts, el cel (on hi estava l’Olimp), la terra, l’Oceà i
l’Hades.
El tità Atles, carregava a les seves espatlles el cel, separant-lo de la terra.
Fig. 15 Tità
Atles carregant
el món. Peça
del museu
Arquològic de
Nàpols. Itàlia.

15. 



Finalment, van sorgir tres regnes:
El regne del Cel i la Terra, presidits per Zeus.
El regne del mar, on regnava Posidó.
Y per últim, l’inframón, on regnà Hades.
Fig. 16 Bust de Zeus
Fig. 18 Bust
d’Hades
Fig. 17 Estatua de Posidó

16. 





AA.VV. (2012) Historia de la Grecia Antigua, Madrid, Ed. Cátedra, S.A.
BURCHARDT, Jacob (1974), Historia de la cultura griega, Barcelona, Ed. Iberia, S.A.
HESÍODO (1910), La Teogonía, Barcelona, Ed. Tipografía La Académia.
OSBORN, Robin (2002), La Grecia clásica 500-323 a.C. Barcelona, Ed. Crítica.
PINSENT, John, (1989) Mitologia griega, Barcelona, Ed. Edicions de la Magrana.
TUCÍDIDES, (1990) Historia de la Guerra del Peloponeso, Madrid, Gredos.

17. 















Figura 1 http://www.history.com/photos/sparta/photo6 (consultat al 14/10/2013)
Figura 2 http://commons.wikimedia.org/wiki/File:362BCThebanHegemony.png (consultat al 14/10/2013)
Figura 3 http://elincreiblemundogriego.blogspot.com.es/2011/05/la-polis-como-centro-decivilizacion.html (consultat al 14/10/2013)
Figura 4 http://www.absolutgrecia.com/laconia-y-la-antigua-esparta/ (consultat al 14/10/2013)
Figura 5 http://sharpsocialstudies.weebly.com/athens-vs-sparta.html (consultat al 15/10/2013)
Figura 6 http://www.historynotes.info/sparta-a-military-city-state-590/ (consultat al 14/10/2013)
Figura 7 http://www.stanford.edu/class/ihum14/Symposium/Symp2slides.html (consultat al 14/10/2013)
Figura 8 http://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_en_la_Antigua_Grecia (consultat al 14/10/2013)
Figura 9 http://sharpsocialstudies.weebly.com/athens-vs-sparta.html (consultat al 15/10/2013)
Figura 10 http://www.mundohistoria.org/blog/articulos_web/asalto-pirro-esparta-272-c (consultat al
14/10/2013)
Figura 11 http://chechar.wordpress.com/category/castor-and-pollux/ (consultat al 14/10/2013)
Figura 12 http://proyectogreciapenalvento.wordpress.com/el-ejercito-griego/800pxamphora_warriors_louvre_e866/ (consultat al 15/10/2013)
Figura 13 http://es.wikipedia.org/wiki/Pueblos_escitas (consultat al 15/10/2013)
Figura 14 http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Greek-Persian_duel.jpg (consultat al 15/10/2013)
Figura 15 http://www.broadinstitute.org/news/186 (consultat al 15/10/2013)
Figures 16, 17 i 18 http://mitologiagriega.webcindario.com/pagina1.htm (consultat al 15/10/2013)