RECORDEMEls quadres grocs diran el títol de cada apartat del tema. Si no surt cap requadre daquestes és que        encara ...
ÈPOCA CLÀSSICA I
1.0. INTRODUCCIÓRecordem que lÈpoca Clàssica és elquart període en què dividim lahistòria de Grècia:  - Edat del Bronze.  ...
2.0 LES GUERRES MÈDIQUESLes Guerres mèdiques van ser dos conflictes armatsque van tenir lloc a principi del segle VaC entr...
2.1 HERODOT   Herodot va ser un escriptor grec, nascut a   Halicarnàs (Àsia Menor) el 484aC, que va   dedicar la vida a es...
2.2 LA REVOLTA JÒNIA             Lany 499aC les ciutats gregues de Jònia (oest             dÀsia Menor), encapçalades per ...
2.3 LA 1a GUERRA MÈDICAEls    perses    no     van   atacardirectament: primer van ocupar elnord de Grècia. Tanmateix, una...
La plana de marató en lactualitat. A lagost del 490aC, els perses van desembarcar a la plana de Marató, a uns quilòmetres ...
En front dels perses els atenesos van enviar un destacament de 10.000homes. Els perses comptaven amb uns 20.000 (tot i que...
Estàtua de Filípides a la carretera de Marató.    Tomba dels soldats grecs       caiguts a MaratóSegons una llegenda poste...
Per conmemorar la gesta del soldat, lany 1896, en els primers Jocs Olímpicsde lEra Moderna, celebrats a Atenes, es va inst...
2.4 LA 2a GUERRA MÈDICA10 anys després de la batalla de Marató,el nou rei dels perses Xerxes I, fill deDarius va ordenar a...
Tot i que moltes ciutats gregues es vansotmetre als perses, altres com Atenes iEsparta van decidir fer front a linvasor.  ...
Les Termòpiles eren un pas molt         Però els perses van descobrir un camí deestret i fàcil de defensar. Tot i ser   mu...
Superades les Termòpiles,                               Els atenesos, liderats perels perses van ocupar                   ...
Finalment, a la batalla de Platea (agostdel 479aC), laliança grega va derrotarles últimes tropes perses i les vanexpulsar ...
2.4 CONCLUSSIONS    CAUSES DE LA VICTÒRIA GREGA           CONSEQÜÈNCIES DE LES GUERRES●   Superioritat dels grecs en      ...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Hdgmediques

2,242 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,242
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Hdgmediques

  1. 1. RECORDEMEls quadres grocs diran el títol de cada apartat del tema. Si no surt cap requadre daquestes és que encara continua lapartat anterior. Els quadres blaus són les explicacions del tema que tractem. És molt recomenable (per no dir imprescindible) que agafeu els apunts daquí). Els quadres clarets són explicacions secundàries, de suport, que expliquen, amplien o recorden informació. Daquests no cal agafar apunts.
  2. 2. ÈPOCA CLÀSSICA I
  3. 3. 1.0. INTRODUCCIÓRecordem que lÈpoca Clàssica és elquart període en què dividim lahistòria de Grècia: - Edat del Bronze. - Època obscura. - Època Arcaica. - Època Clàssica. - Època Hel·lenística. LÈpoca Clàssica grega abasta tres grans fets: - Les guerres Mèdiques, entre grecs i perses. - La Pentecontècia o Segle de Pèricles. - La Guerra del Peloponnès, entre Atenes i Esparta.
  4. 4. 2.0 LES GUERRES MÈDIQUESLes Guerres mèdiques van ser dos conflictes armatsque van tenir lloc a principi del segle VaC entre lesπόλεις gregues lliures i lImperi dels Perses.Aquestes guerres tenen una importància cabdal,perquè van tenir repercusió en tot el que els grecsvan fer en segles posteriors, fins a Alexandre.
  5. 5. 2.1 HERODOT Herodot va ser un escriptor grec, nascut a Halicarnàs (Àsia Menor) el 484aC, que va dedicar la vida a escriure una història sobre les Guerres Mèdiques. Per documentar-se va viatjar molt per Àsia i Egipte; la seva obra inclou moltes informacions sobre aquests païssos. Va anomenar lobra ἱστορία, que en grec vol dir “recerca”. Per això és anomenat “el Pare de la Història”.
  6. 6. 2.2 LA REVOLTA JÒNIA Lany 499aC les ciutats gregues de Jònia (oest dÀsia Menor), encapçalades per Milet, es van revoltar contra el domini persa i van demanar ajuda a les seves germanes dEuropa. Només dues ciutats, Atenes i Erètria, van enviar vaixells per recolçar els rebels. Els perses van sufocar la revolta a sang i foc (caiguda de Milet el 494aC). Per evitar nous aixecaments i castigar els aliats, Darius I va decidir portar la guerra a Grècia.Àsia Menor
  7. 7. 2.3 LA 1a GUERRA MÈDICAEls perses no van atacardirectament: primer van ocupar elnord de Grècia. Tanmateix, unatempesta els va enfonsar la flota aprop de la Península Calcídica i elsva impedir continuar lexpedició.Poc després, Darius I va enviarambaixadors a les ciutats greguesperquè se sotmetessin pacífi-cament. Només dues ciutats,Atenes i Esparta, i les sevesaliades, shi van negar. Aleshores elGran Rei va ordenar envair Grècia. Darius I
  8. 8. La plana de marató en lactualitat. A lagost del 490aC, els perses van desembarcar a la plana de Marató, a uns quilòmetres al nord dAtenes. El seu objectiu era ocupar la ciutat i esclavitzar els atenesos.Dibuix dels vaixells perses a la platja de Marató.
  9. 9. En front dels perses els atenesos van enviar un destacament de 10.000homes. Els perses comptaven amb uns 20.000 (tot i que alguns escriptorsexageren fins a 100.000); igualment els grecs partien amb desavantatge. Elcomandant grec era Milcíades, que era partidari datacar ràpidament. Falanx de soldats grecs. Arquers persesDesprés dunes hores de combat els perses van batres en retirada, derrotats.Els atenesos havien guanyat. Unes hores més tard van arribar els espartans,que shavien retrasat a causa dunes festes religioses.
  10. 10. Estàtua de Filípides a la carretera de Marató. Tomba dels soldats grecs caiguts a MaratóSegons una llegenda posterior, elsatenesos van enviar un soldat de nomFilípedes, per anunciar la victòria a laciutat. El jove va còrrer a peu uns 40quilòmetres fins arribar a Atenes.Només va poder pronunciar unaparaula (νενική καμεν “hem vençut”) i acontinuació va morir exhaust. La gesta de Filípedes.
  11. 11. Per conmemorar la gesta del soldat, lany 1896, en els primers Jocs Olímpicsde lEra Moderna, celebrats a Atenes, es va instaurar la cursa de Marató.
  12. 12. 2.4 LA 2a GUERRA MÈDICA10 anys després de la batalla de Marató,el nou rei dels perses Xerxes I, fill deDarius va ordenar atacar de nou Grècia,per venjar la derrota dels seu pare.Així, lany 480aC, un gran exèrcit (Herodotdiu que de més de dos milions dhomes,xifra impossible) va entrar a Grècia pelnord, recolçat per una poderosa flota.Per evitar ensurts: Xerxes va fer travessarlHel·lespont (estret que separa lEgeu delMar Negre) per sobre un pont construit sobrebarques; també va obrir un canal a laPenínsula de Calcídia per evitar que unatempesta enfonsés la flota. Xerxes I
  13. 13. Tot i que moltes ciutats gregues es vansotmetre als perses, altres com Atenes iEsparta van decidir fer front a linvasor. Les Termòpiles en lactualitatEl primer encontre va tenir al pasde les Termòpiles, porta dentradade Grècia, on el rei espartàLeònides i uns 7000 soldats grecsesperaven larribada dels perses.
  14. 14. Les Termòpiles eren un pas molt Però els perses van descobrir un camí deestret i fàcil de defensar. Tot i ser muntanya i van forçar la retirada delsmenys, Leònides i els seus homes grecs. Leònides i la seva guàrdia de 300van aconseguir aturar lavanç persa espartans es van quedar per defensar ladurant uns quants dies. reraguarda i van morir en combat. Leònides a les Termòpiles, de Jacques Louis David. El Louvre. Monument a Leònides, a les Termòpiles.
  15. 15. Superades les Termòpiles, Els atenesos, liderats perels perses van ocupar Temístocles van refugiar-Atenes i van cremar se a lilla de Salamina.lAcròpoli. Lilla de Salamina,en front dAtenes Temístocles va enganyar els perses, fent-los creure que la flota grega es retiarava. Així la flora grega va rodejar la persa i la va derrotar.
  16. 16. Finalment, a la batalla de Platea (agostdel 479aC), laliança grega va derrotarles últimes tropes perses i les vanexpulsar definitivament de Grècia. Columna conmemorativa de la victòria de Platea, actualment a Istambul.
  17. 17. 2.4 CONCLUSSIONS CAUSES DE LA VICTÒRIA GREGA CONSEQÜÈNCIES DE LES GUERRES● Superioritat dels grecs en ● Lexpansionisme persa és aturat i armament i tàctiques. el seu poder queda en entredit.● Els grecs combatien per la seva ● Els grecs demostren que poden pròpia llibertat. lluitar units davant dun enemic comú.● Desavantatge dels perses, que combatien en terra estranya. ● Esparta i Atenes, líders del bàndol grec, esdevenen les primeres potències de Grècia.

×