LITERATURA GREGA II
0. INTRODUCCIÓ      La literatura grega és la més antiga dEuropa i del món Occidental, i al mateix temps         una de le...
1.1 POESIA ÈPICALa poesia èpica és el gènere més antic de la                 La grega no és lúnica literaturaliteratura gr...
Formalment els poemes es caracteritzen  per lús exclusiu de lhexàmetre dactílic.                                          ...
Posem per exemple el segon vers de La Ilíada           οὐ -λο-μέ -νην ἣἣμυ-ρι Ἀ -χαι-οςςἄἄ λ-γε θηκε               οὐ λομέ...
1.2 HISTÒRIA DE LA P.E.La poesia èpica va néixer de la mà delsaedes      (dἀείδω    “cantar”),  poetesambulants que cantav...
Aedes i rapsodes representaven els poemes en            Els poetes èpics canten la glòria                                 ...
1.3 HOMER                                            Els antics no van dubtar mai en atribuir                             ...
A més dels dos poemes anteriors, se li van atribuir els Himnes Homèrics (poemes dedicats als déus) i la Batraco-miomàquia....
Apoteosi dHomer, pintura del                                           El poeta, al centre, reb    francés Ingres, exhibid...
Ja en lantiguitat els crítics grecs dels segles III i II aC van observar en els  poemes diferències destil, irregularitats...
Entre les evidències que recolzen la teoria analítica hi tenim:                                             Els poemes es ...
1.4 CARACTERÍSTIQUES DE LA POESIA HOMÈRICAEls personatges destaquen pelsseus sentiments profundamenthumans: l’amistat d’Aq...
El grec homèric és una llengua artificial que mai va ser parlada, si no que vaser creada amb una finalitat poètica després...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Poesiaepica

306 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
306
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Poesiaepica

  1. 1. LITERATURA GREGA II
  2. 2. 0. INTRODUCCIÓ La literatura grega és la més antiga dEuropa i del món Occidental, i al mateix temps una de les més importants per la influència que ha tingut amb les expressions literàries posteriors, especialment la llatina i la de les llengües romàniques. A ligual que en altres llengües, les primeres mostres de literatura grega van sorgir de la tradició oral (himnes religiosos, cants èpics, canços populars, etc) que en la majoria de casos no shan conservat. Els diversos gèneres literaris (que van néixer, a occident, a Grècia) van anar apaeixent progressivament, fins al punt que a cada època històrica hi va haver un gènere que sobresortia per sobre dels altres: El primer gènere, En època arcaica el Lèpoca clàssica va Més tard van sorgirlèpica, va sorgir en gènere més cultivat veure lesplendor la prosa històrica i època obscura. va ser la lírica. del teatre. loratòria.
  3. 3. 1.1 POESIA ÈPICALa poesia èpica és el gènere més antic de la La grega no és lúnica literaturaliteratura grega. En Època Arcaica existia una gran amb un poema èpica al capdavant: una cosa semblantcolecció de poemes èpics, però, per contra, només passa amb el francés (Lase nha conservat una mínima part: La Ilíada, chanson de Roland), el castellàLOdissea i uns pocs poemes més (la majoria molt (El cantar del Mío Cid)posteriors). i langlès (Beowulf). Les seves característiques són: Largument dels poemes èpics girava al Els protagonistes són reis, sovint fills de voltant de les gestes dels herois del mite. déus, o déus que interactuen amb homes. La història se situava en un passat remot Els autors són anònims i mai mostren la i il·lustre, considerat històric pels antics. seva personalitat en els poemes.
  4. 4. Formalment els poemes es caracteritzen per lús exclusiu de lhexàmetre dactílic. El què? Abans que res, cal tenir present que la poesia grega (com la llatina) no es basava en la rima, com en català i castellà, sinó en el ritme.Aquest ritme venia donat per lalternança de síl·labes Per exemple, una síl·laba llarga i dues llargues i breus: una determinada combinació breus formaven un peu anomenat dàctil donava una unitat de mesura anomenada peu; la (de δά κτιλος “dit” perquè les falanges combinació de diversos peus formava un vers. dun dit són una llarga i dues curtes)ˉ = síl·laba llarga ˘ = síl·laba breu ˉ ˘ ˘ = dàctil Sis dàctils formaven, per tant, un hèxametre dactílic. ˉ ˘ ˘ / ˉ ˘ ˘ / ˉ ˘ ˘ / ˉ ˘ ˘ / ˉ ˘ ˘ / ˉ ˘ = hexàmetre dactílic Nota: lúltima síl·laba era lliure (podia ser llarga o breu)Nota2: com que era molt difícil fer hexàmetres només ambdàctils, podia fer-se servir també un altre tipus de peuanomenat espondeu format per dues síl·labes llargues (ˉ ˉ)
  5. 5. Posem per exemple el segon vers de La Ilíada οὐ -λο-μέ -νην ἣἣμυ-ρι Ἀ -χαι-οςςἄἄ λ-γε θηκε οὐ λομέ νην μυρι Ἀ-χαιοῖ ῖ λγε ἔ ἔ -θη-κε οὐ-λο-μέ-νην χαι-ο λ-γε ἔ-θη-κε Aquest vers presenta la següent combinació de peus: ˉ ˘ ˘ / ˉ ˉ / ˉ ˘ ˘ / ˉ ˉ / ˉ ˘ ˘ / ˉ ˘Com podeu comprovar un peu no necessàriament havia de coincidir amb una paraula ni lespai entre paraules amb lespai entre dos peus.
  6. 6. 1.2 HISTÒRIA DE LA P.E.La poesia èpica va néixer de la mà delsaedes (dἀείδω “cantar”), poetesambulants que cantaven, improvitzant apartir de fòrmules fixes, poemes extensosamb lacompanyament duna lira. Per fòrmules fixes entenem paraules, frases o versos que els poetes anaven repetint i combinant amb altres dinvenció pròpia.A partir del s.VIΙI els poemes van deixarde ser cantats i van passar a ser recitats.Els recitadors eren anomenats rapsodes(de ῥάπτω “sargir”), que repetien elsversos ja creats abans pels aedes, isacompanyaven dun bastó amb quècolpejaven el terra per marcar el ritme. Escultura moderna dHomer, representat com un aede amb la seva lira.
  7. 7. Aedes i rapsodes representaven els poemes en Els poetes èpics canten la glòria dherois aristocràtics, la seva és perambients festius dins làmbit dels palaus reials tant una poesia no destinada al pobleprimer, i dels cercles aristocràtics més tard. Homer representat pel pintor Leloir cantant els seus poemes davant dun públic.
  8. 8. 1.3 HOMER Els antics no van dubtar mai en atribuir lautoria de La Ilíada i de lOdissea a Homer, la figura del qual sens presenta envoltada pel misteri. Segons la tradició va néixer a Esmirna o a lilla de Quios, i va morir possiblement a lilla de Tera. Un tret característic era la ceguera. Bustos dHomer (BrittishHomer, imaginat pel francés A. Bouguereau Museum i Louvre)
  9. 9. A més dels dos poemes anteriors, se li van atribuir els Himnes Homèrics (poemes dedicats als déus) i la Batraco-miomàquia.Bust dHomer (Museus La Batracomiomàquia és una paròdia de la Ilíada on es narra Capitolins de Roma) una guerra entre granotes (βά τραχοι) i ratolins (μυέ ς). Tanmateix lexistència real dHomer ha estat un tema de debat entre especialistes des que va ser posada en dubte ja fa segles.
  10. 10. Apoteosi dHomer, pintura del El poeta, al centre, reb francés Ingres, exhibida lhomenatge de diversos poetes actualment al Louvre i artistes antics i moderns. Virgilil Plató Aristòtil Rafael Èsquil Píndar Fídies Safo DanteShakespeare Moliere Als seus peus, dues alegories de la Ilíada (amb una espasa) i lOdissea (amb un rem)
  11. 11. Ja en lantiguitat els crítics grecs dels segles III i II aC van observar en els poemes diferències destil, irregularitats i contradiccions. Al segle XVII labat dAubigniac va afirmar que els poemes no eren sinó un conglomerat de cantspopulars aïllats. Més tard, el filòleg alemany August Wolf (s XVIII) va argumentar que Homer no havia existit mai i que els poemes van ser compostos cap al 950aC però no va ser fins al temps de Pisístrat que es van posar per escrit.. Pisístrat: tirà dAtenes del segle VIaC. Els crítics es van dividir en dues corrents. Els unitaristes: defensaven que Els analistes: creien que els Homer havia existit i havia poemes són el resultat de la unió compost la Ilíada i lOdissea. de cants independents.
  12. 12. Entre les evidències que recolzen la teoria analítica hi tenim: Els poemes es poden dividir en grans parts, gairebé independents, i inclouen fragments que van ser clarament afegits posteriorment.Hi ha diversitat de referents històrics: ús de lainhumació i de la incineració; armamentdepoques diferents (micènica, obscura, etc). La llegua presenta trets dialectals mesclats (eolisme, jonismes, aticismes); prova que no es van crear en una sola regió.Hi ha nombrosos errors de composició: perexemple, el rei Pilèmenes és mort per Menelaual cant V, però apareix viu al X..Actualment les tesis analistes i les unitaristes shan anat apropant: avui tothom creuque va existir un Homer que, partint dun material èpic preexistent, hauria donatforma a la Ilíada. Més difícil dacceptar és fos el mateix autor de lOdissea.
  13. 13. 1.4 CARACTERÍSTIQUES DE LA POESIA HOMÈRICAEls personatges destaquen pelsseus sentiments profundamenthumans: l’amistat d’Aquil·leu iPatrocle, la supèrbiaAgamèmnon, l’ira d’Aquil·leu, etc.Els herois homèrics considerenque el més important és morirdeixant enrera fama i bon nom deles gestes pròpies. Aquil·leu es nega a lluitar per honor però torna quan el seu amic Pàtrocle és mort i no para fins matar Hèctor, que lha mort. També, per als herois compta més l’esperit: Hèctor sap que la mort de Patrocle el durà a un destí idèntic però s’imposa el compliment del deure; Aquil·leu prefereix l’honor als regals que Agamèmnon li envia perquè torni a combatre.
  14. 14. El grec homèric és una llengua artificial que mai va ser parlada, si no que vaser creada amb una finalitat poètica després de quatre segles de transmissióoral. Per això hi intervenen elements dialectals micènics, eòlics, jònics i àtics. Detall dEl Parnàs de Rafael amb Homer entre Dante i Virgili. La repetició depítets i comparacions era un recurs que els poetes arcaics havien inventat per memoritzar millor els poemes.Hi ha moltes comparacions o símils i També hi abunden els epítets:sempren formules èpiques (un Aquil·les el de peus lleugers, Odisseumembre duna frase o un vers o bé un el de gran ardit, Atenea la dullsgrup de versos repetit). dòliba, etc.

×