guerra del peloponeso

1. LA GUERRA DEL PELOPONNÈS
(431-404aC)

2. Causes de la guerra
1. l´enorme poder acumulat per Atenes, gràcies a la Lliga de Delos.
2. xoc d´interessos comercials entre Atenes i algunes ciutats aliades d
´Esparta (Corint i Mègara), que es disputaven l´expansió dels seus
mercats per Itàlia i Sicília.
3. lluita per l´hegemonia entre dos sistemes polítics: enfrontats:
democràcia vs. oligarquia.

3. El conflicte de l´illa de Corcira (433 aC)
L´any 435 aC la ciutat de Corint, aliada d´Esparta, i l´illa de Corcira es van
enfrontar per motius comercials.
Els habitants de Corcira havien signat una aliança amb la ciutat d´Atenes. Per
aquest motiu, l´estiu de l´any 433 aC la flota atenesa es va enfrontar i va derrotar
a la flota corintia davant de les costes de Corcira.
Degut a aquesta aliança, els atenesos
tenien el camí lliure per al comerç amb
Itàlia i Sicília.
Disgustats per aquest fet, els corintis van
intentar arrossegar els espartans i els
seus aliats peloponnesis cap a la guerra
contra Atenes.

4. Aliats d´Esparta: La majoria de les poleis del Peloponnès:
Corint, Mègara, Tebes, Delfos, Epidaure, Pilos, etc.
Aliats d´Atenes: La majoria de les poleis i les illes del mar Egeu, del Bòsfor, de la mar Jònica i
també algunes ciutats de Sicília, i la Magna Grècia.
Corcira, Zacint, Naupacte, Segesta, Règion, Lesbos, Quíos, Platea,
etc.

5. Fases de la guerra:
1. la guerra arquidàmica (432 -
421 aC)
2. l´expedició de Sicília (415 -
412 aC)
3. la guerra deceleica (412 – 404
aC)
Pèricles

6. La guerra arquidàmica (432 - 421 aC)
S´anomena així en honor del rei espartà
Arquídam.
Els espartans envaeixen l´Àtica abans de la
recol.lecció per tal d´arrassar els camps de
conreu.
Pèricles va ordenar a tota la població de l
´Àtica que es refugiés al recinte emmurallat.
Gràcies als murs que connectaven la ciutat
amb el port del Pireu es va poder garantir el
subministrament de queviures per a la
població.
Tot i així, va aparèixer la pesta a la ciutat d
´Atenes. Va durar 4 anys i va matar un terç
de la població. El general Pèricles va morir l
´any 429 aC a causa d´aquest epidèmia.
la pesta arrassa Atenes

7. Després de la victòria dels atenesos a l´illa d´Esfactèria (425 aC), la
conquesta espartana de la colònia atenesa d´Anfípolis (424 aC) i de la mort
dels dos personatges més bel.licistes dels dos bàndols (l´atenès Cleó i l
´espartà Bràsidas) l´any 423 aC, l´any 421 aC se signa un tractat de pau
entre atenesos, espartans i els seus respectius aliats, conegut com la pau
de Nícias.
Corint i les ciutats aliades d´Esparta no veuen amb bons ulls aquesta pau,
ja qua afectava negativament els seus interessos comercials.

8. L´expedició a Sicília (415 – 412 aC)
Alcibíades, successor de Pèricles i deixeble de
Sòcrates, fou un polític vanitós i superb que
encapçalava el partit bel.licista. Volia trencar la pau
amb Esparta per així poder véncer-la definitivament i
d´aquesta manera obtenir fama i glòria personals.
Va convéncer els seus conciutadans per fer una
expedició a Sicília amb l´excusa de protegir les ciutats
sicilianes aliades d´Atenes, com Segesta, en contra
de la ciutat de Siracusa, que era proespartana.
L´expedició, que va durar dos anys, va ser un
fracàs estrepitós: 15.000 atenesos hi moriren o
foren venuts com a esclaus.
Acusat de sacrilegi, Alcibíades fuig de Sicília i busca
refugi a Esparta, on farà de conseller militar.
Alcibíades

9. La guerra deceleica (412 – 404 aC)
L´any 413 aC els espartans envaeixen l´Àtica sota el comandament del general
espartà Agis i ocupen Decèlia, una fortificació a 20 km. d´Atenes, per consell d
´Alcibíades. Mentre, els atenesos reconstruixen la seva flota.
L´imperi persa, governat per Darios II, dóna suport econòmic a Esparta.
Moltes ciutats abandonen la seva aliança amb Atenes.
A Atenes, els partidaris de l´oligarquia pressionen per signar la pau amb
Esparta.

10. Alcibíades es expulsat d´Esparta per haver comès adulteri amb l´esposa
del rei espartà, i es refugia a la cort del sàtrapa persa Tisafernes.
Després de negociar amb Trasíbul, almirall de la flota atenesa, aquest li
concedeix el comandament.
El 410 aC derrota la flota espartana a Quízicos i, després de tornar
victoriós a Atenes, aconsegueix que l´assemblea l´otorgui plens poders
per tal de dirigir la guerra.

11. Gràcies al rei Cir el Jove, els espartans va aconseguir grans quantitats
de diners perses que li van permetre reconstruir i reforçar la seva flota.
Lisandre es escollit almirall de la flota espartana. Es tractava d´un
militar i polític hàbil i intel.ligent.
Lisandre, al capdavant de la flota espartana, va derrotar a Alcibíades a
la batalla de Nòtion (406 aC.).
Després d´això, Alcibíades no va voler regresar a Atenes per por a les
represàlies i es va autoexiliar a la regió del Quersonès.

12. Els atenesos van fer un gran esforç i van tornar a reconstruir la flota amb
l´or i la plata dels temples de l´Acròpolis. Així, van véncer els espartans a
la batalla de les Arginuses (406 aC.) però van haver-hi moltes baixes.
Un altre cop Esparta va proposar la pau a Atenes, que va refusar.
Atesos i espartans s´enfrontaren a la batalla naval d´Egospòtamos (405
aC.) El cinquè dia els atenesos desembarcaren per tal d´abastir-se d
´aigua i aliments. Lisandre els va atacar per sorpresa: va apoderar-se de
160 trirrems i va executar a 3.000 ciutadans atenesos.
Després d´aquesta victòria, Atenes es va haver de rendir.

13. Condicions de la rendició atenesa:
1. entregar tota la flota excepte 12 vaixells.
2. renuciar a totes les possessions fora de l
´Àtica.
3. arrassar els Murs Llargs.
4. entrar obigatòriament a la Lliga del
Peloponnès.
5. Imposició un govern oligàrquic (els Trenta
tirans) recolçat per l´exèrcit espartà. Poc
després, va haver-hi una revolta popular i es
va tornar a imposar la democràcia.

14. La mort de Sòcrates
Els seus acusadors (Ànitos, Melet, Licó) són
personatges del partit democràtic que busquen un
culpable simbòlic de la decadència de la ciutat. Les
acusacions estan redactades de tal manera que no
es pugui considerar que es jutja un delicte polític
(alguns dels tirans havien estat deixebles seus).
L'acusen de σεβε αἀ ί (impietat) que és un delicte
força ambigu. No creure en els déus de la ciutat
significa, en definitiva, no creure en la tradició de la
ciutat. El veuen com un sofista que embolica la gent:
en definitiva, com algú hostil a la tradició d'Atenes.
L'acusació de corrompre els joves significa que els fa
pitjors com a ciutadans. Segurament fa referència a
la seva amistat amb Alcibíades, que havia desertat
de la ciutat, un traïdor que s'havia passat al bàndol
dels perses. Alcibíades, mort segurament quan
s’esdevé el judici, havia estat l'esperança del partit
demòcrata però els havia fallat: i l'odi segurament es
va traslladar al seu mestre Sòcrates.
Sòcrates

15. Conseqüències de la guerra per a tota Grècia:
- Caiguda de l´economia i el comerç.
- Debilitament demogràfic a causa de l´enorme pèrdua de vides
humanes.
- Crisi moral, ideològica i religiosa.
- Triomf del sistema oligàrquic espartà.
- A moltes ciutats va haver-hi revoltes contra Esparta i aquesta va
haver d´aliar-se amb els perses per tal de mantenir la seva
hegemonia. Com a conseqüència, Pèrsia intervindrà activament a la
política grega.
- Tebes intenta intenta imposar la seva hegemonia sobre la resta de
ciutats gregues, però no ho va aconseguir.
- La possibilitat d´unió de tots els grecs es va extingir i, per aquest
motiu, les ciutats van quedar debilitades i exposades a l´aparició
d´alguna nova potència.

16. Fonts historiogràfiques
Tucídides (~460/455 a.C.- 399/396 a.C)
per primera vegada va centrar-se a narrar
un fet contemporani: en la seva Història de
la guerra del Peloponnès, va esforçar-se
per esbrinar, d'una manera nova,
completament racional, les causes i els
efectes de la guerra entre els atenesos i
els espartans, en la qual ell mateix
havia participat. L'historiador atenès va
anar més enllà que Heròdot i va diferenciar
entre les causes immediates i les més
profundes o, dit d'una altra manera, entre
les causes i els pretextos, i va tenir una
aspiració més ambiciosa: establir les lleis
universals del processos històrics.

17. Tucídides no va poder acabar la seva
obra i narrar fins al final de la guerra. Els
últims anys del conflicte es coneixen
per Xenofont, que a les Hel·lèniques va
continuar narrant la història allà on la
va deixar Tucídides (de dels fets del
410 fins al 360 a.C.) però sense el rigor
històric del seu antecessor.
Xenofont, aristòcrata atenès (430-354
a.C.), va ser deixeble de Sòcrates. Era
partidari de l'oligarquia, tal com es veu en
la República dels lacedemonis, una de les
fonts d'informació sobre el règim espartà,
que hi apareix exalçat, i en la Ciropèdia,
sobre l'educació del rei persa Cir i l'Estat
ideal. L'Anàbasi relata l'expedició de Cir i
el retorn de deu mil mercenaris grecs.
Xenofont

18. L´imperi macedoni
Macedònia era una regió situada al nord de Grècia. Els seus
habitants, tot i que parlaven una llengua semblant, eren
considerats un poble bàrbar i primitiu pels grecs. El seu
sistema de govern era semifeudal. Tenia una monarquia
hereditària i autocràtica.
El rei Filip de Macedònia disposava d´un bon exèrcit (falange i
cavalleria molt potents) i de recursos econòmics. Va
annexionar-se la Calcídica i Tràcia.
A Atenes, el polític i orador Demòstenes el denuncia davant l
´assemblea del poble i l´acusa de voler conquerir per la força
tota Grècia. ( Φ λιππος αδικε το ς θηνα ους).Ὁ ί ῖ ὺ Ἀ ί Convenç els
atenesos per formar una coalició i declarar-li la guerra.
Filip venç els atenesos i els seus aliats a la batalla de
Queronea (338 aC.). Com a conseqüència, imposa per la
força una confederació panhel.lènica sota el seu
comandament. La polis, com a estat lliure i independent,
havia mort.
Filip II

19. Alexandre el Gran
Filip mor l´any 336 aC., assassinat per un soldat de la
seva guàrdia personal, i el seu hereu Alexandre puja al
tro a l´edat de 20 anys. Havia estat deixeble d´Aristòtil,
qui el va educar i li va transmetre l´amor per la cultura
grega.
Va portar a terme el projecte del seu pare de véncer
Pèrsia.
Va construir un gran imperi format per pobles i cultures
molt diferents, però va intentar unir-los políticament: va
respectar els seus costums i ell mateix es va casar amb
Roxanna, una princesa persa. El seu ideal era estendre
la cultura i la llengua grega per tot Orient. Volia crear un
imperi universal.
La llengua parlada a aquest imperi serà el grec conegut
com κοινή, un dialecte derivat del grec àtic.
Alexandre
Colin Farrell

20. Va fundar a Egipte la ciutat d´Alexandria, famosa per la seva
biblioteca. Allà va ser anomenat pels sacedots Fill del déu Sol.
Va morir a Babilònia, a l´edat de 33 anys, a causa d´una malaltia,
possiblement paludisme. No va deixar cap successor (la seva esposa
estava embarassada, però el nen fou assassinat després de néixer)
A la seva mort va haver-hi cruentes lluites entre els seus generals per a
la succesió. Finlament, l´imperi es va dividir en 5 parts, cadascuna de
les quals fou governada per un d´aquests.

22. Art hel.lenístic
Realisme, patetisme
Retrats amb signes d´envelliment, malaltia o
misèria
Moviment del cos i expressió exagerada

23. ACTIVITATS
1. Enumera les causes i les conseqüències de la guerra del
Peloponnès.
2. On, quan i per quin motiu va esclatar el conflicte?
3. Quines ciutats són aliades d´Atenes? i d´Esparta?
4. Digues quins esdeviments van tenir lloc els següents anys:
432 aC, 421 aC, 415 aC, 413 aC, 406 aC, 405 aC.
5. Explica qui eren Alcibíades, Pèricles i Lisandre i quin paper van
jugar en el conflicte bèl.lic.
6. Quina postura va prendre Pèrsia davant el conflicte grec?
7. Quins foren els termes de la rendició d´Atenes?

24. 8. Quina és la principal font escrita per a l´estudi de la guerra del
Peloponnès?
9. Escolta atentament el documental sobre Sòcrates. A continuació,
digues qui fou, quines idees defensava, per què el van codemnar a
mort, ...