Esquemes de comentaris 2n batx copy
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
679
On Slideshare
444
From Embeds
235
Number of Embeds
2

Actions

Shares
Downloads
3
Comments
0
Likes
0

Embeds 235

http://ccsscfarafaelfarre.blogspot.com.es 233
http://www.ccsscfarafaelfarre.blogspot.com.es 2

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. ESQUEMA DE COMENTARI DE TEXTOS HISTÒRICS. 2n. Batxillerat. HISTÒRIA D’ESPANYA 1. Lectura atenta i comprensiva del text. 1.1. Lectura ràpida: idea global de la forma i contingut del text. 1.2. Lectura pausada reflexiva, per a entendre i aclarir conceptes i idees del text. (subratllar paraules clau que ens donaran pistes sobre el context històric). Descubrir, identificar i entendre les idees i conceptes expresats mitjançant l’ús de certs vocables, paraules, aclaracions, expressions, etc. 2. Enquadrament i contextualització del text. 2.1. Determinació de la naturalesa temàtica del text. a. Tipus de text: Jurídic: lleis, tractats, constitucions, etc. Polític: discursos, proclames, manifestos, etc. Testimonial: cartes, diaris, memòries, etc. Econòmic: contractes, cadastres, etc. b. Naturalesa del text: Pública/Privada. Document d’interés històric (font primària)/ Historiogràfic (font secundària). 2.2. Autor o autors del text: qui és responsable del text. De vegades és indispensable per a comprendre el sentit i intencionalitat del text: personalitat, ideologia, interessos de l’autor o autors. 2.3. Localització cronològica i geogràfica. Quan i on es genera el text (temps i llenguatge: clau pel comentari) 3. Explicació del contingut i significat del text. Posterior a la fasa d’anàlisi o, de vegades, paral.leles i de manera combinada. Hem de donar compte i raó d’allò que ens diu el text. Passar de les dades empíriques (les que ens proporciona el text) a un context general en el qual hem d’entendre i enquadrar el text (= ús de la teoria estudiada). Aquesta capacitat per a assenyalar les relacions i vinculacions entre text i context serà directament proporcional a la teua formació i els coneixement sobre l’afer que hages adquirit, i al teu grau de preparació i comprensió de la matèria. 4. Conclusió. Balanç i reflexió global sobre l’interés i la importància del text, per ell mateix. No es tracta d’un comentari del tipus “ segons la meua opinió...”, “a mi em sembla..”. És un síntesi final interpretativa del text. Conseqüències directes i indirectes en èpoques posterior, el seu grau de transcendència, et. Si hom coneix la bibliografia sobre el tema o interpretacions historiogràfiques, seria el lloc adient per a esmentar-les. QUÈ NO HEM DE FER • Parafrasejar el text. • Emprar el text com a pretext per a escriure tot el que sabem sobre el tema. ERROR TERRIBLE. • Abusar de l’erudició. • Usar un to agressiu i polèmic. Desmereix l’exercici. QUÈ CONVÉ INTENTAR SEMPRE • Una redacció comprensible i una exposció ordenada. • Utilitzar una terminologia correcta. • Esctructura la redacció mitjançant paràgrafs• En tot moment, emprar un to objectiu, científic i acadèmic (la tercera persona del plural) BIBLIOGRAFIA: ABILIO RABANAL, M.; LARA PEINADO, F. Comentario de texos històricos, Catedra, Madrid, 1997. MORADIELOS, E. El oficio de historiador, Siglo XXI, Madrid.