Your SlideShare is downloading. ×
Circulacio en superficie 2
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Circulacio en superficie 2

363

Published on

Clima

Clima

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
363
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
7
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. 2.2.2. LA CIRCULACIÓ EN SUPERFÍCIE
    CENTRES D’ACCIÓ
    MASSES D’AIRE
    FRONTS
    Berta Romera
  • 2. Què hem de saber:
    La superfície de la Terra s’escalfa i refreda segons la quantitat de radiació solar rebuda
    L’aire, en contacte amb la superfície terrestre també s’escalfa o refreda originant-se zones d’aire càlid i zones d’aire fred
    L’aire càlid és menys dens i més lleuger que el fred, tendeix a elevar-se i exercir menor pressió sobre la superfície.
    L’aire es desplaça des de les zones d’altes pressions a les de baixes pressions, originant el gradient de pressió, diferencia del pes de l’aire en una unitat de longitud. Aquesta diferència de pressió genera vents que efectuen intercanvis de calor i tranport de vapor de aigua.
    Els centres d’acció
    Berta Romera
  • 3. 5 . A mesura que el gradient de pressió augmenta els vents són més forts. En un mapa del temps aquest fenomen el veiem representat en les isòbares, si estan molt juntes la diferencia de pressió és molt gran
    Quan el vent bufa des d’ una alta pressió a la
    baixa pressió no segueix una línia recta , sinó que a causa de la força de Coriolis
    ho fa en trajectòria espiral, el sentit del gir és, a l’hemisferi Nord, el de les busques del rellotge en una zona d’alta pressió i el contrari, en una de baixa pressió
    http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/naturaleza/2004/08/12/140158.php
    GOTA FREDA: OBSERVEU EL MECANISME EN AQUEST ENLLAÇ
    Berta Romera
  • 4. Els centres d’acció que influeixen en la CIRCULACIÓ ATMOSFÈRICA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
    • Centres d’acció anticiclòniques:
    • 5. Anticicló de les Açores: a l’estiu es desplaça cap el Nord i a l’hivern cap el Sud. Suposa l’entrada d’aire càlid i temps estable
    • 6. Els anticiclons polars atlàntics
    • 7. L’anticicló escandinau.
    • 8. Els anticiclons tèrmics que es poden generar dins de la península a causa del refredament del sòl a l’hivern .
    • 9. El Jet Stream : que amb les seves oscil·lacions estacionals determina el sistema de vents i la direcció i està relacionat amb l’aparició de la gota freda.
    Provoquen l’aparició de borrasques que es desplacen sempre en direcció oest-est
    Berta Romera
  • 10. Els centres d’acció que influeixen en la CIRCULACIÓ ATMOSFÈRICA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
    • Centres d’acció ciclòniques (depressionàries, de borrasca):
    • 11. La depressió d’Islàndia
    • 12. La depressió del golf de Gènova, es genera quan el fred continental d’Europa arriben al
    Mediterrani, més càlid i humit.
    • Les depressions tèrmiques del Nord d’Àfrica i de l’interior peninsular formades per l’esclafament del sòl a l’estiu
    Berta Romera
  • 13. LES MASSES D’AIRE
    Són porcions d’aire amb unes característiques singulars de temperatura, humitat i pressió. Aquestes característiques les agafen en les seves regions d’origen (regió font o brollador) i són homogènies horitzontalment però no verticalment.
    Les regions brollador de les masses que afecten la Península són:
    • Zona àrtica (A). Dóna lloc a masses d’aire fredes.
    • 14. Zona polar (P) . Dóna lloc a masses d’aire fredes.
    • 15. Zona subtropical (T) . Dóna lloc a masses d’aire càlides.
    Totes elles poden ser també :
    • Marítimes i per tant humides (m) .
    • 16. Continentals i seques (c) .
    Berta Romera
  • 17. ESQUEMA MASSES D’AIRE I FRONTS 1
    Berta Romera
  • 18. ELS FRONTS – 1 -
    • Són superfícies que separen dues masses d’aire diferents. Són discontinues, per tant, les dues masses d’aire arriben a “xocar” i es produeix un canvi brusc de les propietats de l’aire.
    • 19. Produeixen pertorbacions atmosfèriques que generen inestabilitat i precipitacions.
    • 20. Un front és càlid si la massa d’aire càlid avança sobre la freda.
    • 21. Un front és fred si la massa d’aire fred s’introdueix sota la càlida.
    • 22. Un front serà oclús si els dos tipus de front s’encavalquen i el front càlid acaba per desaparèixer .
    Berta Romera
  • 23. MASSES D’AIRE I FRONTS-2-
    El front més important a Espanya és el front polar, que separa les masses d’aire tropical i polar originant borrasques ondulatòries (oclusió)
    Berta Romera
  • 24. Bibliografia i fonts
    PLANS, Pere, DERRUAU, Max i altres. Introducción a la Geografía general. Edit. Eunsa . Pamplona, 1984.
    Varios autores. Geografía. Bachillerato. Edit. Anaya 2008
    Geografia Batxillerat. Edit. Edebé 2010
    Imatges tretes de Google
    • http://www.contraclave.org/geografia/climaespana.pdf
    Berta Romera

×