SlideShare a Scribd company logo
1 of 28
EL VENT
Marc Noguera
El vent
Marc Noguera
Índex
1. Introducció
2. Mapes isobàrics
3. Mesura
4. Els vents a Catalunya
5. La marinada
6. El terral nocturn
7. Brises de muntanya
8. Vent de llevant
9. Vent de ponent
10. Efecte Föhn al Pirineu
11. Conclusions
1. Introducció
• Què és el vent?
El vent és el moviment de masses d’aire a causa de la
diferència de pressió atmosfèrica o de temperatures
entre diferents indrets.
• Pressió atmosfèrica
És el pes de l’aire que tenim a sobre els nostres caps.
Pressió alta= ANTICICLÓ
Pressió baixa= DEPRESSIÓ
2. Mapes isobàrics
• Quan la diferència de pressió atmosfèrica és
important entre dos punts no massa allunyats, el
vent és més marcat.
• Aquest fet succeeix especialment amb el pas de
sistemes frontals i borrasques.
• En els mapes ho representen amb les isòbares més
juntes. ( isòbares: línies que uneixen els punts d’igual
pressió).
Rotació dels vents al voltant
d’un anticicló i una
despressió a l’hetmisferi nord
3. Mesures
• Hi ha dues dades que sempre es tenen en compte
per mesurar el vent:
- Velocitat del vent ANEMÒMETRE
- Direcció que porta PANELL
• Escala Beaufort
Divideix en 13 graus, segons la velocitat amb els seus
noms i velocitats.
• La rosa dels vents
Classifica els vents segons la direcció que porten.
Corba hodògrafa
4. Els vents a Catalunya i el rebuf
• El règim de vents d’una zona venen influenciats per
l’orografia.
• Aquest fet es veu reflectit a Catalunya.
5. La marinada
• Es troba a la costa durant els mesos d’estiu .
• Es tracta d’un vent feble o moderat ( normalment no
superen els 50 km/h), en al mig del dia és quan és
més marcat, ja que és quan s’assoleix la màxima
temperatura.
• La marinada és la causa que la temperatura a la línia
costanera no pugi tant com a l’interior.
• No només es presenta a la costa, moltes vegades
arriba al prelitoral i en menor mesura a l’interior.
6. El terral nocturn
• Marinada inversa.
• Vent molt més feble que la marinada ( al
voltant de 15 a 20 Km/h).
• Aquest fet es presenta durant tot l’any. Quan fa més
fred, el vent que prové de l’interior de Catalunya
s’escola per les valls dels rius.
• Fa baixar les temperatures acusadament.
7. Brises de muntanya
Diürna
nocturna
Zona solella
Vents monsònics
• Els vents monsònics són uns sistemes de vents que varien
de direcció segons l’estació de l’any i són periòdics.
Aquesta periodicitat de superfície i d’altitud, és el
resultat de la translació periòdica de les zones
planetàries de circulació atmosfèrica, relacionada amb la
marxa aparent del Sol en el seu Zenit .
• En meteorologia s’anomena monsó al flux estiuenc de
l’oest . El monsó d’estiu origina pluges de diferent
intensitat, depenen de la ubicació geogràfica. En canvi, el
monsó d’hivern és molt sec.
8. Vent de llevant
• Prové de l’est, és un vent fresc i humit.
• Quan no té massa recorregut marítim, no aporta
tanta humitat i no crea onades grans.
• En canvi, quan el vent ha recorregut centenars de
quilòmetres marítim, les onades poden ser de
magnituds importants i la mar de fons és notable.
• Les llevantades:
- Són temporals de vent de llevant causats, la majoria
dels cassos per una borrasca situada entre València i
les Balears.
- Acostumen a portar pluges per tot Catalunya,
acompanyades per vents de 40 a 60Km/h i mala mar.
-En determinats casos s’han registrat vents propers o
superiors als 100km/h.
9. Vent de ponent
• Es produeix quan l’anticicló de les Açores es troba
allargat d’oest a est afectant a la Península Ibèrica,
amb borrasques actives cap el nord.
• És l’antítesi del vent de llevant, és a dir, és reescalfat i
molt sec.
10. Efecte Föhn al Pirineu
• Present a les valls situades a sotavent d’un important
sistema muntanyós.
• Es produeix quan el vent troba un obstacle, la muntanya,
i per tant es veu obligat a ascendir pel vessant de
sobrevent. Aquest ascens va acompanyat d’una davallada
de la pressió atmosfèrica, provocant la condensació de la
humitat continguda en l’aire . En conseqüència es formen
núvols o boires que produeixen precipitacions, que els
fan perdre la humitat a la vegada que la condensació del
vapor d’aigua allibera calor.
En baixar pel vessant oposat són escalfats, ja que la
pressió augmenta recuperen calor i es comporten com
vents secs i càlids .
• La disminució de la temperatura és a raó d’1ºc per
cada 100m d’altitud. Però com que es va condensant
i s’allibera calor, això fa augmentar la temperatura de
l’aire que l’envolta.
11. Conclusions.
• El vent és el moviment de masses d’aire a causa de la
diferència de pressió i de temperatures.
• Quan la diferència de pressió en un territori reduït és
important, augmenta considerablement la intensitat del
vent.
• Ho observem amb les isòbares juntes.
• El règim de vents d’una zona venen influenciats per
l’orografia.

More Related Content

What's hot

Circulacio en superficie 2
Circulacio en superficie 2Circulacio en superficie 2
Circulacio en superficie 2Berta Romera
 
Resum L’atmosfera i el clima
Resum L’atmosfera i el clima Resum L’atmosfera i el clima
Resum L’atmosfera i el clima marblocs
 
La diversitat climàtica
La diversitat climàticaLa diversitat climàtica
La diversitat climàticavicentaros
 
L'atmosfera i el clima
L'atmosfera i el climaL'atmosfera i el clima
L'atmosfera i el climabusquets2011
 
Els factors del clima
Els factors del climaEls factors del clima
Els factors del climaMarga Lazaro
 
Factors del clima a espanya
Factors del clima a espanyaFactors del clima a espanya
Factors del clima a espanyajargerich
 
Resum aigua de power point
Resum aigua de power pointResum aigua de power point
Resum aigua de power pointfarcadi
 
U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00
U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00
U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00tiotavio
 
Activitats socials
Activitats socialsActivitats socials
Activitats socialsNuriaRos15
 
02. tema 1. el planeta terra
02. tema 1. el planeta terra02. tema 1. el planeta terra
02. tema 1. el planeta terrasergigisbertbas
 
El clima i el temps
El clima i el tempsEl clima i el temps
El clima i el tempsJosep Broch
 
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPBjcorbala
 
2. dinàmica atmosfèrica
2. dinàmica atmosfèrica2. dinàmica atmosfèrica
2. dinàmica atmosfèricaLoles Guixa
 
Activitat tema 1-2
Activitat tema 1-2Activitat tema 1-2
Activitat tema 1-2raucru
 
Exercicis del tema 1: El Planeta terra, de Javier Miragall
Exercicis del tema 1: El Planeta terra, de Javier MiragallExercicis del tema 1: El Planeta terra, de Javier Miragall
Exercicis del tema 1: El Planeta terra, de Javier MiragallJavierMiragall
 

What's hot (18)

Circulacio en superficie 2
Circulacio en superficie 2Circulacio en superficie 2
Circulacio en superficie 2
 
Resum L’atmosfera i el clima
Resum L’atmosfera i el clima Resum L’atmosfera i el clima
Resum L’atmosfera i el clima
 
La diversitat climàtica
La diversitat climàticaLa diversitat climàtica
La diversitat climàtica
 
L'atmosfera i el clima
L'atmosfera i el climaL'atmosfera i el clima
L'atmosfera i el clima
 
Els factors del clima
Els factors del climaEls factors del clima
Els factors del clima
 
Factors del clima a espanya
Factors del clima a espanyaFactors del clima a espanya
Factors del clima a espanya
 
Resum aigua de power point
Resum aigua de power pointResum aigua de power point
Resum aigua de power point
 
U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00
U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00
U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00
 
Activitats socials
Activitats socialsActivitats socials
Activitats socials
 
02. tema 1. el planeta terra
02. tema 1. el planeta terra02. tema 1. el planeta terra
02. tema 1. el planeta terra
 
Clima de mohmed
Clima de mohmedClima de mohmed
Clima de mohmed
 
El Clima
El ClimaEl Clima
El Clima
 
El clima i el temps
El clima i el tempsEl clima i el temps
El clima i el temps
 
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
 
2. dinàmica atmosfèrica
2. dinàmica atmosfèrica2. dinàmica atmosfèrica
2. dinàmica atmosfèrica
 
Activitat tema 1-2
Activitat tema 1-2Activitat tema 1-2
Activitat tema 1-2
 
Exercicis del tema 1: El Planeta terra, de Javier Miragall
Exercicis del tema 1: El Planeta terra, de Javier MiragallExercicis del tema 1: El Planeta terra, de Javier Miragall
Exercicis del tema 1: El Planeta terra, de Javier Miragall
 
FACTORS CLIMÀTICS
FACTORS CLIMÀTICSFACTORS CLIMÀTICS
FACTORS CLIMÀTICS
 

Viewers also liked

batxillerat2
batxillerat2batxillerat2
batxillerat2gsardena
 
Énergie éolienne
Énergie éolienneÉnergie éolienne
Énergie éoliennearoaot
 
U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00
U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00
U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00tiotavio
 
El molí de vent genís- bloc
El molí de vent   genís- blocEl molí de vent   genís- bloc
El molí de vent genís- blocEscola Olost
 
Tema 8 Els agents geològics externs
Tema 8 Els agents geològics externsTema 8 Els agents geològics externs
Tema 8 Els agents geològics externsAlba Traguany
 
Agents geologics
Agents geologicsAgents geologics
Agents geologicsizcprof
 
Présentation énergie éolienne
Présentation énergie éoliennePrésentation énergie éolienne
Présentation énergie éolienneimene imene
 
Energie eolienne
Energie eolienneEnergie eolienne
Energie eolienneSami Sahli
 

Viewers also liked (12)

batxillerat2
batxillerat2batxillerat2
batxillerat2
 
El vent
El ventEl vent
El vent
 
El Vent
El VentEl Vent
El Vent
 
Des Moulins A Vent
Des Moulins A VentDes Moulins A Vent
Des Moulins A Vent
 
Énergie éolienne
Énergie éolienneÉnergie éolienne
Énergie éolienne
 
U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00
U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00
U4a Ct2 Riscos SíSmics 09 00
 
El molí de vent genís- bloc
El molí de vent   genís- blocEl molí de vent   genís- bloc
El molí de vent genís- bloc
 
Tema 8 Els agents geològics externs
Tema 8 Els agents geològics externsTema 8 Els agents geològics externs
Tema 8 Els agents geològics externs
 
Agents geologics
Agents geologicsAgents geologics
Agents geologics
 
Unitat 6 Processos Geològics Externs
Unitat 6 Processos Geològics ExternsUnitat 6 Processos Geològics Externs
Unitat 6 Processos Geològics Externs
 
Présentation énergie éolienne
Présentation énergie éoliennePrésentation énergie éolienne
Présentation énergie éolienne
 
Energie eolienne
Energie eolienneEnergie eolienne
Energie eolienne
 

Similar to El vent

UNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdf
UNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdfUNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdf
UNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdfDanielSaezRamirez
 
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunyaUnitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunyajordimanero
 
Unitat 2 2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 2   2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYAUnitat 2   2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 2 2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYAjordimanero
 
Exercicis socials -_javier_miragall
Exercicis socials -_javier_miragallExercicis socials -_javier_miragall
Exercicis socials -_javier_miragallJavierMiragall
 
Gª2 la diversitat climàtica (2010-11)
Gª2   la diversitat climàtica (2010-11)Gª2   la diversitat climàtica (2010-11)
Gª2 la diversitat climàtica (2010-11)naranjitosiesarta
 
0 (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0   (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya0   (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0 (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunyajordimanero
 
Unitat 2 els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2   els climes d'espanya i catalunyaUnitat 2   els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2 els climes d'espanya i catalunyajordimanero
 
Meteorologia i clima
Meteorologia i climaMeteorologia i clima
Meteorologia i climayolandatorres
 
Victor joan tur lillo
Victor joan tur lilloVictor joan tur lillo
Victor joan tur lillogmprimaria5
 
Atmosfera i hidrosfera
Atmosfera i hidrosferaAtmosfera i hidrosfera
Atmosfera i hidrosferaJordi Morral
 
El clima i els seus factors
El  clima i els  seus factorsEl  clima i els  seus factors
El clima i els seus factorsgmprimaria5
 
Practiques geogràfiques oratge-climogrames
Practiques geogràfiques oratge-climogramesPractiques geogràfiques oratge-climogrames
Practiques geogràfiques oratge-climogramesVicent Puig i Gascó
 
PRESENTACIÓ CLIMA I METEOROLOGIA
PRESENTACIÓ CLIMA I METEOROLOGIAPRESENTACIÓ CLIMA I METEOROLOGIA
PRESENTACIÓ CLIMA I METEOROLOGIAemallol1
 
El clima: factors i elements.
El clima: factors i elements.El clima: factors i elements.
El clima: factors i elements.coloprimaria
 
Activitats tema:1
Activitats tema:1 Activitats tema:1
Activitats tema:1 angelabas10
 
CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèrics
CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèricsCTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèrics
CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèricsMireia Llobet
 

Similar to El vent (20)

UNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdf
UNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdfUNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdf
UNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdf
 
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunyaUnitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
 
Unitat 2 2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 2   2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYAUnitat 2   2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 2 2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
 
Tema6
Tema6Tema6
Tema6
 
Exercicis socials -_javier_miragall
Exercicis socials -_javier_miragallExercicis socials -_javier_miragall
Exercicis socials -_javier_miragall
 
El clima
El climaEl clima
El clima
 
Gª2 la diversitat climàtica (2010-11)
Gª2   la diversitat climàtica (2010-11)Gª2   la diversitat climàtica (2010-11)
Gª2 la diversitat climàtica (2010-11)
 
0 (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0   (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya0   (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0 (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
 
Unitat 2 els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2   els climes d'espanya i catalunyaUnitat 2   els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2 els climes d'espanya i catalunya
 
Meteorologia i clima
Meteorologia i climaMeteorologia i clima
Meteorologia i clima
 
Victor joan tur lillo
Victor joan tur lilloVictor joan tur lillo
Victor joan tur lillo
 
Atmosfera i hidrosfera
Atmosfera i hidrosferaAtmosfera i hidrosfera
Atmosfera i hidrosfera
 
Unitat 2. clima i paisatge
Unitat 2. clima i paisatgeUnitat 2. clima i paisatge
Unitat 2. clima i paisatge
 
Temps i clima
Temps i climaTemps i clima
Temps i clima
 
El clima i els seus factors
El  clima i els  seus factorsEl  clima i els  seus factors
El clima i els seus factors
 
Practiques geogràfiques oratge-climogrames
Practiques geogràfiques oratge-climogramesPractiques geogràfiques oratge-climogrames
Practiques geogràfiques oratge-climogrames
 
PRESENTACIÓ CLIMA I METEOROLOGIA
PRESENTACIÓ CLIMA I METEOROLOGIAPRESENTACIÓ CLIMA I METEOROLOGIA
PRESENTACIÓ CLIMA I METEOROLOGIA
 
El clima: factors i elements.
El clima: factors i elements.El clima: factors i elements.
El clima: factors i elements.
 
Activitats tema:1
Activitats tema:1 Activitats tema:1
Activitats tema:1
 
CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèrics
CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèricsCTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèrics
CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèrics
 

El vent

  • 1. EL VENT Marc Noguera El vent Marc Noguera
  • 2. Índex 1. Introducció 2. Mapes isobàrics 3. Mesura 4. Els vents a Catalunya 5. La marinada 6. El terral nocturn 7. Brises de muntanya 8. Vent de llevant 9. Vent de ponent 10. Efecte Föhn al Pirineu 11. Conclusions
  • 3. 1. Introducció • Què és el vent? El vent és el moviment de masses d’aire a causa de la diferència de pressió atmosfèrica o de temperatures entre diferents indrets. • Pressió atmosfèrica És el pes de l’aire que tenim a sobre els nostres caps. Pressió alta= ANTICICLÓ Pressió baixa= DEPRESSIÓ
  • 4.
  • 5. 2. Mapes isobàrics • Quan la diferència de pressió atmosfèrica és important entre dos punts no massa allunyats, el vent és més marcat. • Aquest fet succeeix especialment amb el pas de sistemes frontals i borrasques. • En els mapes ho representen amb les isòbares més juntes. ( isòbares: línies que uneixen els punts d’igual pressió).
  • 6. Rotació dels vents al voltant d’un anticicló i una despressió a l’hetmisferi nord
  • 7. 3. Mesures • Hi ha dues dades que sempre es tenen en compte per mesurar el vent: - Velocitat del vent ANEMÒMETRE - Direcció que porta PANELL
  • 8. • Escala Beaufort Divideix en 13 graus, segons la velocitat amb els seus noms i velocitats.
  • 9. • La rosa dels vents Classifica els vents segons la direcció que porten.
  • 11. 4. Els vents a Catalunya i el rebuf • El règim de vents d’una zona venen influenciats per l’orografia. • Aquest fet es veu reflectit a Catalunya.
  • 12.
  • 13. 5. La marinada • Es troba a la costa durant els mesos d’estiu . • Es tracta d’un vent feble o moderat ( normalment no superen els 50 km/h), en al mig del dia és quan és més marcat, ja que és quan s’assoleix la màxima temperatura. • La marinada és la causa que la temperatura a la línia costanera no pugi tant com a l’interior. • No només es presenta a la costa, moltes vegades arriba al prelitoral i en menor mesura a l’interior.
  • 14.
  • 15. 6. El terral nocturn • Marinada inversa. • Vent molt més feble que la marinada ( al voltant de 15 a 20 Km/h).
  • 16.
  • 17. • Aquest fet es presenta durant tot l’any. Quan fa més fred, el vent que prové de l’interior de Catalunya s’escola per les valls dels rius. • Fa baixar les temperatures acusadament.
  • 18. 7. Brises de muntanya Diürna nocturna Zona solella
  • 19. Vents monsònics • Els vents monsònics són uns sistemes de vents que varien de direcció segons l’estació de l’any i són periòdics. Aquesta periodicitat de superfície i d’altitud, és el resultat de la translació periòdica de les zones planetàries de circulació atmosfèrica, relacionada amb la marxa aparent del Sol en el seu Zenit . • En meteorologia s’anomena monsó al flux estiuenc de l’oest . El monsó d’estiu origina pluges de diferent intensitat, depenen de la ubicació geogràfica. En canvi, el monsó d’hivern és molt sec.
  • 20. 8. Vent de llevant • Prové de l’est, és un vent fresc i humit. • Quan no té massa recorregut marítim, no aporta tanta humitat i no crea onades grans. • En canvi, quan el vent ha recorregut centenars de quilòmetres marítim, les onades poden ser de magnituds importants i la mar de fons és notable.
  • 21. • Les llevantades: - Són temporals de vent de llevant causats, la majoria dels cassos per una borrasca situada entre València i les Balears. - Acostumen a portar pluges per tot Catalunya, acompanyades per vents de 40 a 60Km/h i mala mar. -En determinats casos s’han registrat vents propers o superiors als 100km/h.
  • 22.
  • 23. 9. Vent de ponent • Es produeix quan l’anticicló de les Açores es troba allargat d’oest a est afectant a la Península Ibèrica, amb borrasques actives cap el nord. • És l’antítesi del vent de llevant, és a dir, és reescalfat i molt sec.
  • 24.
  • 25. 10. Efecte Föhn al Pirineu • Present a les valls situades a sotavent d’un important sistema muntanyós. • Es produeix quan el vent troba un obstacle, la muntanya, i per tant es veu obligat a ascendir pel vessant de sobrevent. Aquest ascens va acompanyat d’una davallada de la pressió atmosfèrica, provocant la condensació de la humitat continguda en l’aire . En conseqüència es formen núvols o boires que produeixen precipitacions, que els fan perdre la humitat a la vegada que la condensació del vapor d’aigua allibera calor. En baixar pel vessant oposat són escalfats, ja que la pressió augmenta recuperen calor i es comporten com vents secs i càlids .
  • 26. • La disminució de la temperatura és a raó d’1ºc per cada 100m d’altitud. Però com que es va condensant i s’allibera calor, això fa augmentar la temperatura de l’aire que l’envolta.
  • 27.
  • 28. 11. Conclusions. • El vent és el moviment de masses d’aire a causa de la diferència de pressió i de temperatures. • Quan la diferència de pressió en un territori reduït és important, augmenta considerablement la intensitat del vent. • Ho observem amb les isòbares juntes. • El règim de vents d’una zona venen influenciats per l’orografia.