MODERNISME CATALÀ I MALLORQUÍ

3,646 views
3,336 views

Published on

Published in: Education
3 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total views
3,646
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
13
Actions
Shares
0
Downloads
141
Comments
3
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

MODERNISME CATALÀ I MALLORQUÍ

  1. 1. Modernisme català i mallorquí Història de l’art IES RAMON LLULL (PALMA) Ma Assumpció Granero Cueves
  2. 2. Modernisme català i mallorquí
  3. 3. Modernisme Història de l’art IES RAMON LLULL (PALMA) Ma Assumpció Granero Cueves
  4. 4. Història de l’art contemporani
  5. 5. Modernisme europeu (2a meitat segle XIX principi segle XX)
  6. 6. Modernisme català i mallorquí (2a meitat segle XIX principi segle XX)
  7. 7. Índex <ul><li>Modernisme </li></ul><ul><ul><li>Modernisme ondulant </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Bèlgica </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>- Víctor Horta: Casa Tassel, Casa Solvay, Casa del poble </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>- Henry Van de Velde: Casa Van de Velde, tenda Bin (Art Nouveau) </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>França </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>- Héctor Guimard: Castel Berenguer, les estacions </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><li>Modernisme geomètric </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Gran Bretanya </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>- Charles R. Mackintosh: Salons de té, Escola Art Glasgow </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Àustria </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>- Otto Wagner: Metropolità de Viena, Estacions, Casa Majòlica, Caixa d’Estalvis </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>- Olbrich: Edifici Seccesió </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>- Hoffmann: Palau Stoclet </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><li>Modernisme català i mallorquí </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Lluís Domènech i Muntaner: Editorial Montaner i Simón, Cafè-restaurant de l’Exposició Universal de Barcelona, Hospital de Sant Pau, Palau de la Música, Casa de Lleó Morera, Gran Hotel Palma </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Josep Puig i Cadafalch: Casa Ametller, Casa Martí </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Antoni Gaudí i Cornet: Faroles Plaça Reial, Casa Vicens, Finca i Palau Güell, Parc Güell, Sagrada Família, Casa Batlló i Casa Milà (La Pedrera), Convent de les Teresianes (Barna), Palau episcopal Astorga, Casa Botins Lleó, El Capricho Cantàbria, Reforma Seu Palma, Monestir LLuc </li></ul></ul></ul></ul></ul>
  8. 8. <ul><li>Europa a finals del segle XIX. </li></ul><ul><li>Explosió de llibertat. </li></ul><ul><li>Ruptura amb els estils dominants. </li></ul><ul><li>Es desenvolupa en tres ciutats, principalment. </li></ul><ul><ul><ul><li>Brussel·les. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Viena. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Barcelona. </li></ul></ul></ul>Modernisme
  9. 9. <ul><li>Inspiració en la naturalesa. </li></ul><ul><li>Tendència a l’ús d’imatges femenines. </li></ul><ul><li>Preferència de l’ornamentació curvilínia. </li></ul><ul><li>Gran preocupació por fusionar la vida quotidiana amb l’art. </li></ul>Característiques
  10. 10. <ul><li>Bèlgica: Victor Horta </li></ul><ul><li>França: Hector Guimard </li></ul><ul><li>Viena: Otto Wagner </li></ul><ul><li>Barcelona: Antoni Gaudí i Cornet </li></ul>Artistes principals
  11. 11. ANTECEDENTS: ARTS & CRAFTS WILLIAM MORRIS (Gran Bretanya)
  12. 12. Catalunya
  13. 13. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER EDITORIAL MONTANER I SIMÓN. SEU DE LA FUNDACIÓ TÀPIES A BARCELONA.
  14. 14. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  15. 15. <ul><li>És un edifici fet de maó vist i de ferro, ubicat en Barcelona. </li></ul><ul><li>Té planta quadrada amb quatre torres. </li></ul><ul><li>La decoració a base de ceràmica blanca i blava amb motius vegetals. </li></ul>LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER CASTELL DELS TRES DRACS (1888, BARCELONA) o CAFÉ RESTAURANT DE L’EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE BARCELONA.
  16. 16. HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU (1902-1930). LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  17. 17. <ul><li>Està realitzat amb maó vist, conté elements gòtics, i neogòtics, mossàrabs i d’estils arquitectònics germànics com la torre del rellotge. Es troba a Barcelona. </li></ul>LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU (1902-1930).
  18. 18. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  19. 19. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  20. 20. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  21. 21. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  22. 22. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  23. 23. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  24. 24. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  25. 25. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  26. 26. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  27. 27. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  28. 28. PALAU DE LA MUSICA CATALANA (1905-1908) LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER
  29. 29. PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908) (PLANTA I ALÇAT) LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  30. 30. LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER
  31. 31. LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER
  32. 32. LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER
  33. 33. LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER
  34. 34. LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER
  35. 35. LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER
  36. 36. LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER CASA DE LLEÓ MORERA. BARCELONA, 1902.
  37. 37. LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER CASA DE LLEÓ MORERA. BARCELONA, 1902.
  38. 38. LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER CASA DE LLEÓ MORERA. BARCELONA, 1902.
  39. 39. LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER CASA DE LLEÓ MORERA. BARCELONA, 1902.
  40. 40. GRAN HOTEL, PALMA. LLUÍS DOMÈNECH I MUNTANER
  41. 41. JOSEP PUIG I CADAFALCH CASA AMETLLER.1898. PASSEIG DE GRÀCIA. BARNA.
  42. 42. JOSEP PUIG I CADAFALCH
  43. 43. JOSEP PUIG I CADAFALCH
  44. 44. JOSEP PUIG I CADAFALCH CASA AMETLLER.1898. PASSEIG DE GRÀCIA. BARNA.
  45. 45. JOSEP PUIG I CADAFALCH
  46. 46. JOSEP PUIG I CADAFALCH CASA MARTÍ O ELS QUATRE GATS.
  47. 47. CASA MARTÍ O ELS QUATRE GATS. JOSEP PUIG I CADAFALCH
  48. 48. CASA DE LES PUNXES (1905) JOSEP PUIG I CADAFALCH
  49. 49. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) FAROLES PLAÇA REIAL
  50. 50. ANTONI GAUDÍ CASA VICENS (1883-1888)
  51. 51. CASA VICENS (1883-1888) ANTONI GAUDÍ
  52. 52. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  53. 53. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  54. 54. FINCA GÜELL. PALAU I ESGLÉSIA. ANTONI GAUDÍ.
  55. 55. PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ
  56. 56. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) PARC GÜELL (1900-1910)
  57. 57. DETALLS PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ
  58. 58. EL DRAC. PARC GÜELL (1900-1910) ANTONI GAUDÍ
  59. 59. DETALLS PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ
  60. 61. PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ
  61. 62. DETALLS PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ
  62. 63. PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ
  63. 64. PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ
  64. 65. PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ
  65. 66. PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ
  66. 67. PARC GÜELL (1900-1910)
  67. 68. DETALLS PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ
  68. 69. Sagrada Família
  69. 70. SAGRADA FAMÍLIA (1884- ). ANTONI GAUDÍ
  70. 71. LA SAGRADA FAMÍLIA
  71. 72. SAGRADA FAMÍLIA (1884- ). ANTONI GAUDÍ
  72. 73. Sagrada Família
  73. 74. Sagrada Família
  74. 75. SAGRADA FAMÍLIA (1884- ). ANTONI GAUDÍ
  75. 76. Sagrada Família
  76. 77. Sagrada Família
  77. 78. Obra: La Sagrada Família (Gaudí)
  78. 79. <ul><li>Dades de l’obra: </li></ul><ul><li>- Autor: Gaudí </li></ul><ul><li>- Nom: La Sagrada Família </li></ul><ul><li>- Data inici en 1883 </li></ul><ul><li>Característiques que la situen en aquest moviment: </li></ul><ul><li>L’obra mestra de Gaudí, que no va poder veure acabada. Plasma completament la naturalesa, en aquesta obra, i encargola de tal manera les formes que semblen arbres doblegant les seves branques. </li></ul><ul><li>La façana està completamente coberta amb el màxim de detalls rompedors, és l’edifici per excel·lència que marca una altra època en el món de l’arquitectura. </li></ul><ul><li>Comentari: </li></ul><ul><li>No es tracta d’un edifici més, traspua tota la concepció de l’arquitectura, és una obra en si mateixa. Transmet el sentiment de què la natura és grandiosa i bella, i complicada a la vegada. Mirar-la produeix una sensació de menudesa, és com si tota la natura emergís en forma d’edifici per a mostrar-nos: “tan petits com som, i tan superior com és ella.” </li></ul>Obra: La Sagrada Família (Gaudí)
  79. 80. Ildefons Cerdà. Eixample de Barcelona
  80. 82. CASA BATLLÓ
  81. 83. CASA BATLLÓ. ANTONI GAUDÍ
  82. 84. CASA BATLLÓ. ANTONI GAUDÍ
  83. 85. JOSEP PUIG I CADAFALCH CASA AMETLLER.1898. PASSEIG DE GRÀCIA. BARNA.
  84. 86. CASA BATLLÓ. ANTONI GAUDÍ
  85. 87. Casa Batlló
  86. 89. CASA BATLLÓ. ANTONI GAUDÍ
  87. 90. CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ
  88. 91. Casa Milà. Pati interior.
  89. 92. CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ
  90. 93. CASA MILÀ (1907-1910). ANTONI GAUDÍ
  91. 94. Casa Milà
  92. 95. CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ
  93. 96. Casa Milà. Terrat
  94. 97. Casa Milà. Detalls
  95. 98. CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ
  96. 99. CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ
  97. 100. CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ
  98. 101. CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ
  99. 102. Casa Milà. Balcons
  100. 103. CASA MILÀ (1907-1910). ANTONI GAUDÍ (INTERIOR I DETALL)
  101. 104. CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ
  102. 105. CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ
  103. 106. CONVENT DE LES TERESIANES. ANTONI GAUDÍ
  104. 107. PALAU EPISCOPAL , ASTORGA (1889-1915)
  105. 108. PALAU EPISCOPAL , ASTORGA (1889-1915)
  106. 109. PALAU EPISCOPAL , ASTORGA (1889-1915)
  107. 110. LA CASA DELS “BOTINES”, LLEÓ
  108. 111. EL CAPRICHO. COMILLAS. CANTÀBRIA.
  109. 112. EL CAPRICHO. COMILLAS. CANTÀBRIA.
  110. 113. El Capricho. Comillas
  111. 114. ANTONI GAUDÍ I CORNET <ul><li>Es tracta d’un edifici de planta rectangular que té adossada una torre d’estil persa, totalment revestida de ceràmica. La decoració uneix tots els elements: el cadiram, el maó, la forja i la ceràmica, amb motius que són els gira-sols. Està situada en la localitat càntabra de Comillas. </li></ul>El Capricho (1883)
  112. 115. Mallorca
  113. 116. SEU DE PALMA. REFORMA ANTONI GAUDÍ.
  114. 117. SEU DE PALMA. REFORMA ANTONI GAUDÍ.
  115. 118. SEU DE PALMA. REFORMA ANTONI GAUDÍ.
  116. 119. SEU DE PALMA. REFORMA ANTONI GAUDÍ.
  117. 120. SEU DE PALMA. TORNAVEU ACTUAL. SEGONS REFORMA ANTONI GAUDÍ.
  118. 121. GRAN HOTEL, PALMA LLUIS DOMÈNECH I MONTANER
  119. 122. G R A N H O T E L
  120. 123. GRAN HOTEL, PALMA LLUIS DOMÈNECH I MONTANER
  121. 124. G R A N H O T E L LLUIS DOMÈNECH I MONTANER
  122. 125. G R A N H O T E L
  123. 126. GRAN HOTEL, PALMA LLUIS DOMÈNECH I MONTANER
  124. 127. GRAN HOTEL, PALMA LLUIS DOMÈNECH I MONTANER
  125. 128. G R A N H O T E L LLUIS DOMÈNECH I MONTANER
  126. 129. GRAN HOTEL, PALMA LLUIS DOMÈNECH I MONTANER
  127. 130. G R A N H O T E L G R A N H O T E L LLUIS DOMÈNECH I MONTANER
  128. 131. G R A N H O T E L LLUIS DOMÈNECH I MONTANER
  129. 132. GRAN HOTEL, PALMA LLUIS DOMÈNECH I MONTANER
  130. 133. GRAN HOTEL, PALMA LLUIS DOMÈNECH I MONTANER
  131. 134. G R A N H O T E L LLUIS DOMÈNECH I MONTANER
  132. 135. Els arcs són lobulats . En la part inferior els arcs són de ferradura . Les columnes són de ferro . És pot considerar com premodernista per la datació i l’estètica historicista de caràcter neomudèjar . Els vitralls i l’ornamentació denoten la presència del modernisme en Mallorca. La construcció i el disseny del segle XIX. És troba entre la plaça de Cort i el xamfrà amb Jaume II i carrer Santo Domingo . L’edifici està format per una planta baixa i quatre pisos . A més, la casa està dotada d’una torre d’estil àrab . CAN CORBELLA. MESTRE OBRES NICOLAU LLITERAS
  133. 136. CAN CORBELLA. MESTRE OBRES NICOLAU LLITERAS
  134. 137. Construït durant la Renaixença catalana per un ajudant de Gaudí, Bellver. Edifici plurifamiliar de 5 plantes, en què la planta baixa està destinada al comerç, i presenta arcs de fusta de colors. La resta de plantes presenten finestres separades per columnes ornamentades de fusta. CAN CORBELLA. NICOLAU LLITERAS
  135. 138. CAN CORBELLA. MESTRE OBRES NICOLAU LLITERAS
  136. 139. CAN CORBELLA. MESTRE OBRES NICOLAU LLITERAS
  137. 140. CAN CORBELLA. MESTRE OBRES NICOLAU LLITERAS
  138. 141. BAR TRIQUET
  139. 142. Projectat per Gaspar Bennazar, utilitza principalment una estructura metàl·lica. Té tres plantes . El ferro permet la instal·lació de grans vitralls, els balcons amb baranes de ferro ondulades, produeixen dinamisme. Ceràmiques policromes i decoració vegetal i floral. Es troba devora de Can Forteza i és un obra, per a ús comercial dels magatzems . L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA. GASPAR BENNAZAR I JAUME ALEÑAR
  140. 143. L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA. GASPAR BENNAZAR I JAUME ALEÑAR Té elements modernistes de tendència vienesa . És l’edifici on per primera vegada es va utilitzar el ferro com element estructurador, així com per a la decoració. També va emprar el vidre . La decoració es bicroma amb maons vermells que alternen amb blancs . Destaca l’arc decorat per dins amb “ trencadís ”. Aquest motiu central de l’edifici, amb l’arc de mig punt, el tractament i la coronació del conjunt recorda l’ estació de metro Karlplatz de Viena , projecte d’ Otto Wagner .
  141. 144. ESTACIÓ DE METRO EN KARLSPLATZ. VIENA. OTTO WAGNER (influirà en la coronació de mig punt dels Magatzems l’Àguila de Palma, devora Can Forteza).
  142. 145. ESTACIÓ DE METRO EN KARLSPLATZ. VIENA. OTTO WAGNER (influirà en la coronació de mig punt dels Magatzems l’Àguila de Palma, devora Can Forteza).
  143. 146. L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA. GASPAR BENNAZAR I JAUME ALEÑAR
  144. 147. S’ESCORXADOR. PALMA.
  145. 148. CAN CASSALLES I PENSIÓ MALLORQUINA (1908). FRANCISCO ROCA SIMÓ.
  146. 149. CAN CASSALLES I PENSIÓ MALLORQUINA
  147. 150. CAN CASSALLES I PENSIÓ MALLORQUINA (1908). FRANCISCO ROCA SIMÓ.
  148. 151. CAN CASSALLES I PENSIÓ MALLORQUINA (1908). FRANCISCO ROCA SIMÓ.
  149. 152. CASA DE FORTEZA REY
  150. 153. CASA FORTEZA REY
  151. 154. CASA FORTEZA REY
  152. 155. CASA FORTEZA REY
  153. 156. CASA FORTEZA REY
  154. 157. CASA FORTEZA REY
  155. 158. CÍRCULO MALLORQUÍN
  156. 159. CÍRCULO MALLORQUÍN
  157. 160. CÍRCULO MALLORQUÍN
  158. 161. CÍRCULO MALLORQUÍN
  159. 162. FORN DES TEATRE
  160. 164. Altres obres artístiques
  161. 165. CASA CHAPA (1914). EN L’EIXAMPLA
  162. 166. MERCAT DEL BORN, BARCELONA (1873-1876). JOSEP FONTSERÈ I MESTRES, I JOSEP M. CORNET I MAS
  163. 168. <ul><li>Construït devora el llac artificial del Retiro, com un hivernacle per a plantes. La seva estructura és totalment de ferro, i està recobert de plaques de cristall. </li></ul><ul><li>Recorda qualsevol palau de conte o de somni. </li></ul><ul><li>És un obra de Ricardo Velázquez Bosco. </li></ul>EL PALAU DE CRISTALL (1887). MADRID.
  164. 169. “ PALAU DE CRISTALL”. MADRID. RICARDO VELÁZQUEZ BOSCO
  165. 170. <ul><li>L’autor és l’arquitecte Joaquín de Vargas Aguirre. Es tracta d’una planta rectangular amb quatre entrades principals. Edifici realitzat amb ferro fos i maó. Cal destacar els vitralls de les finestres. </li></ul>MERCAT CENTRAL DE SALAMANCA (1899-1909)
  166. 171. <ul><li>L’autor d’aquesta obra arquitectònica és el mateix que el del mercat central de Salamanca, Joaquín de Vargas Aguirre. En aquest cas, fou un encàrrec de l’industrial Miguel de Lis. La seva estructura és de ferro i destaquen les seves enormes vidrieres policromades i l’escalinata de l’entrada principal. Actualment és un museu d’Art-Nouveau. </li></ul>LA CASA LIS. SALAMANCA.
  167. 172. ESTACIÓ DEL NORD DE VALÈNCIA (1906-1917)
  168. 173. <ul><li>Fou construïda per Demetri Ribes. El seu estil ja és modernista. La seva estructura és metàl·lica, i la seva decoració combina la ceràmica, les vidrieres i la forja. És un edifici que encara avui té la mateixa funció, és l’Estació del Nord. </li></ul>ESTACIÓ DEL NORD DE VALÈNCIA (1906-1917)
  169. 174. ESTACIÓ DEL NORD DE VALÈNCIA (1906-1917)
  170. 175. MERCAT CENTRAL (1914). VALÈNCIA.
  171. 176. MERCAT CENTRAL (1914). VALÈNCIA.
  172. 177. MERCAT DE COLOM (1914-1916).VALÈNCIA
  173. 178. MERCAT DE COLOM (1914-1916).VALÈNCIA
  174. 179. <ul><li>Imatges: Google i Flickr </li></ul><ul><li>Assumpció Granero. www.slideshare.net </li></ul><ul><li>Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002. </li></ul><ul><li>Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009. </li></ul><ul><li>SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002) </li></ul><ul><li>http://www.wikipediaenciclopedia libre </li></ul><ul><li>sapiens.ya.com </li></ul>BIBLIOGRAFIA
  175. 180. <ul><li>quedearte.blogspot.com </li></ul><ul><li>arteenlasculturas.8m.com </li></ul><ul><li>www.artehistoria.jcyl.es </li></ul><ul><li>www.artecreha.com </li></ul><ul><li>http://es.wikipedia.org </li></ul><ul><li>Wikimedia Commons www.enciclopedia.cat </li></ul><ul><li>ciencias.sociales2006.googlepages.com </li></ul>BIBLIOGRAFIA
  176. 181. Modernisme català i mallorquí Història de l’art IES RAMON LLULL (PALMA) Ma Assumpció Granero Cueves

×