Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Antoni Gaudí: Casa Milà o la
Pedrera.
Fitxa tècnica
 Edifici: Casa Milà o la Pedrera.
 Autor: Antoni Gaudí (Reus, 1852 –






Barcelona, 1926.)
Cronolog...
Obres del mateix autor:

Parc Güell(1900-1914)
Sagrada Família (començada en 1882)
Illa de la discòrdia
Casa Batlló (1904-1906)
Biografia de l’autor
 Antoni Gaudí és el màxim representant del

Modernisme català. L’any 1878 es va graduar
a l’Escola T...
Descripció formal
 La línia corba domina la espectacular façana de la Casa Milà,

formada per una planta baixa, amb dues ...
 El terra d’aquest pati prolonga de manera molt original el

carrer exterior, fent que “el carrer” central condueixi els
...
Entorn i integració urbanística
 La

seva innovadora
façana
principal,
situada justament en
la confluència de dos
carrers...
Funció, contingut i significat
 Roser Segimon de Milà va encarregar a Gaudí

la casa Milà l’any 1906. L’edifici va ser
pr...
 La

casa Milà és també
anomenada popularment la
Pedrera, ja que les pedres que
s’utilitzaren per a la seva
construcció f...
Models i influències
 L’edifici anomenat la Pedrera

és producte de la gran
llibertat creativa del seu
autor, que hi segu...
 Paradigma

de
l’arquitectura
modernista, la casa Milà no va oblidar la
funcionalitat, i va aportar un sistema
innovador ...
Casa Milà
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Casa Milà

2,144 views

Published on

Comentari PAU de la Casa Milà d'Antoni Gaudí.

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Casa Milà

  1. 1. Antoni Gaudí: Casa Milà o la Pedrera.
  2. 2. Fitxa tècnica  Edifici: Casa Milà o la Pedrera.  Autor: Antoni Gaudí (Reus, 1852 –      Barcelona, 1926.) Cronologia: 1906-1912. Tipologia: civil. Materials: pedra, maó, ceràmica i ferro. Estil: modernista. Localització: Barcelona.
  3. 3. Obres del mateix autor: Parc Güell(1900-1914)
  4. 4. Sagrada Família (començada en 1882)
  5. 5. Illa de la discòrdia
  6. 6. Casa Batlló (1904-1906)
  7. 7. Biografia de l’autor  Antoni Gaudí és el màxim representant del Modernisme català. L’any 1878 es va graduar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on ja va mostrar el seu gust per les formes imaginatives i agosarades. Elies Rogent, director de l’Escola, va dir d’ell: “Hem donat el títol a un boig a un geni; el temps ens ho dirà”.  Eusebi Güell es va fixar aviat en el seu treball, i es van iniciar alhora el seu mecenatge i la seva relació d’amistat amb l’arquitecte. L’any 1883 Gaudí es va fer càrrec de la construcció del temple expiatori de la Sagrada Família, per al qual existia un projecte anterior.
  8. 8. Descripció formal  La línia corba domina la espectacular façana de la Casa Milà, formada per una planta baixa, amb dues entrades independents, cinc pisos i un àtic amb terrassa. Cada pis està separat per una ondulació que recorre al llarg tota la façana i que li confereix una accentuada horitzontalitat. Les finestres i les balconades, modelades amb forma de motiu vegetals i realitzades amb ferro forjat, també segueixen el mateix estil curvilini.  A la coberta se situen les xemeneies, les caixes dels ascensors, les ventilacions i els dipòsits d’aigua, elements dissimulats sota l’aparença d’imaginatives formes escultòriques.  A l’interior de l’edifici hi ha un pati privat descobert que aporta ventilació i llum natural. Al voltant d’aquest pati s’hi distribueixen les diferents plantes, articulades de manera irregular i sense un ordre lògic aparent. El resultat són habitacions poligonals, els mobles de les quals van ser dissenyat pel mateix Gaudí.
  9. 9.  El terra d’aquest pati prolonga de manera molt original el carrer exterior, fent que “el carrer” central condueixi els vehicles a un soterrani que feia la funció d’aparcament, i que “les voreres” portin a les escales i als ascensors que donen accés directe als diferents habitatges.  Tot l’edifici se sosté per mitjà d’una estructura de ferro combinada amb pedra i maons que permet eliminar el murs de càrrega, la funció dels quals és substituïda pels arcs parabòlics i les columnes inclinades. Així, per exemple, la façana de l’edifici és una estructura autònoma suportada a partir d’un complex sistema de bigues i tensors de ferro. Això permet que l’espai interior de cada planta es pugui distribuir lliurement.
  10. 10. Entorn i integració urbanística  La seva innovadora façana principal, situada justament en la confluència de dos carrers, permet a l’edifici aprofitar tota l’amplada del xamfrà i gaudir alhora de les àmplies perspectives visuals del passeig de Gràcia de Barcelona.
  11. 11. Funció, contingut i significat  Roser Segimon de Milà va encarregar a Gaudí la casa Milà l’any 1906. L’edifici va ser projectat per poder allotjar un aparcament de carruatges i cotxes al soterrani, botigues a l’entresòl, el domicili particular a la planta noble o principal, quatre pisos amb habitatges de lloguer, i un àtic o golfes amb terrat de diferents nivells que és remarcable per la seva originalitat.  Hi destaquen sis dipòsits d’aigua i un gran nombre de xemeneies i sortides de ventilació, amb unes estranyes formes que han estat objecte d’un gran nombre d’interpretacions.
  12. 12.  La casa Milà és també anomenada popularment la Pedrera, ja que les pedres que s’utilitzaren per a la seva construcció foren tallades i treballades en un solar que hi havia davant el mateix edifici.
  13. 13. Models i influències  L’edifici anomenat la Pedrera és producte de la gran llibertat creativa del seu autor, que hi segueix l’estil imaginatiu de la casa Batlló o del Parc Güell. L’enorme influència que en l’arquitecte exerceixen les formes de la natura és evident, per exemple, en el fet que les formes capricioses dels penyals de Montserrat seguien el referent de l’ondulació dels murs de la façana.
  14. 14.  Paradigma de l’arquitectura modernista, la casa Milà no va oblidar la funcionalitat, i va aportar un sistema innovador d’ascensors que conduïen directament a cadascun dels habitatges. Igualment, es va avançar a la idea de planta lliure propugnada pel Moviment Modern, i és per això que va utilitzar pilars en lloc de murs de càrrega en l’estructura. Finalment, el tractament escultòric de la pedra ha estat considerat un antecedent de l’arquitectura expressionista alemanya d’Erich Mendelsohn i Bruno Taüt. E. Mendelsohn: Torre Einstein (1920).

×