1. BARRI DE GRÀCIA - BARCELONA
MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com
2. La casa Comalat edifici modernista i amb façana del carrer Còrsega (1906-1911) per l'Arq. Salvador Valeri i Pupurull. Revestida
per galeries de fusta irregulars i dinàmiques, el color li ve donat per la ceràmica policromada que decora tota la façana.
3. Com un homenatge a Gaudí, la casa Comalat mostra molts elements de l'arquitectura gaudiniana, convertint-se en un dels
exemples més originals del modernisme a Barcelona. Una façana diferent conviden a la contemplació d'un edifici curiós i molt
bell.
4. Casa Comalat totalment colorista per la decoració a base de ceràmica policromada estesa per tota la façana realitzades per
l'artista Lluís Bru i Salelles.
5. Els arcs parabòlics de les portes inferiors, d' un aire també molt gaudinià, són un tast més de la bellesa d' aquest edifici tan
particular.
6. Casa Comalat a la seva façana que dona a l'Av. Diagonal, respira un aire més simètric. Treballada en pedra, a la part inferior s'
obre una porta de ferro forjat.
7. Casa Seat espai seu de la companyia automobilística i obra
Arq. Carlos Ferrater.
Obelisc de 23 metres d'alçada (1936) ret homenatge a Pi i
Margall i als republicans. És l'inici del barri de Gràcia.
8. Jardinets de Gràcia. Relleu La Lectura a Pompeu Fabra (1948), de Josep Clarà. Els jardins actuen com a eix d' unió entre
Barcelona i el Barri de Gràcia.
9. Jardinets de Salvador Espriu. L' Empordanesa. Nova oda a Barcelona (1961), d'Ernest Maragall i Noble.
10. Casa Fuster Arq. (1900) És una Lluís Domènech i Montaner obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
11. Actualment, la casa Fuster funciona com a hotel i ha estat declarat Hotel-Monument.
14. Casa Cama i Escorri. Arq. Francesc Berenguer Mestres.
Casa Bonaventura Ferrer destaca la tribuna amb escultura
llaurada en pedra.
15. Plaça de la Vila de Gràcia centre administratiu i polític del barri, on es troba l'Ajuntament. Arq. Francesc Berenguer i Mestres
(1906).
16. Plaça de la Vila de Gràcia. La Torre Campanar construïda entre 1862-1864, per l' Arq. Antoni Rovira i Trias, el campanar rep el
seu "baptisme de foc el 1870, durant la revolta de les cinquenes.
17. La Torre Campanar arran del cop d'estat del General Pavia el 1874 que acaba amb la primera república, s'utilitza per convocar
una vaga general que serà durament reprimida.
18. Gràcia va ser un nucli urbà independent de Barcelona i
posseïdor d'ajuntament propi, actualment Gràcia és un
districte de la ciutat de Barcelona.
Casas Salvador Andreu obra modernista Arq. Sebastià
Gelabert i Serra Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
19. Casa Vicens (1883-1888) és un edifici modernista, sent el primer projecte d'importància de l'arquitecte Antoni Gaudí després
de la seva llicenciatura com a arquitecte el 1878.
20. Gaudí va rebre l'encàrrec de Manuel Vicens i Montaner per a una segona residència estiuenca de la família, propietària d'una
fàbrica de ceràmica.
21. La Casa Vicens Gaudí es trobava en aquell moment en el primer període de la seva carrera, en el qual prima la línia recta sobre
la línia corba.
22. Correspon amb una etapa d' influència orientalista, on les formes estructurals i ornamentals corresponen al gust per l' art
oriental, principalment mudèjar, persa i bizantí.
24. L' edifici va ser declarat Monument historicoartístic el 1969, Bé d' Interès Cultural el 1993 i Patrimoni de la Humanitat el 2005.
La tribuna després de la restauració, segons el projecte original gaudinià.
25. La Casa Vicens. A l'interior destaquen els sostres de bigues de fusta policromada, guarnits amb temes florals de "papier
maché“.
26. La Casa Vicens Gaudí va dissenyar igualment el mobiliari de la casa. Una de les estances més originals és el fumador, on
destaca el sostre en forma de cel ras decorat amb mucarnes àrabs.
27. La porta de ferro reixa de margant i rematat en uns pinxos del jardí de la Casa Vicens.
28. Gran de Gràcia és el carrer comercial centre del districte.
Gràcia va ser una ciutat independent fins al 1897.
Camiseria Pons, ara convertida en Forn de Pa, l'establiment
s'ha mantingut fidel als seus estudis, catalogada patrimoni
intocable de la ciutat.
34. Plaça del Diamant famosa per donar títol a la novel·la La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda.
35. Plaça del Diamant. L'escriptora Mercè Rodoreda va escriure la novel·la de la Colometa, escultura de Xavier Medina-Campeny.
36. Plaça del Sol una de les places majors del barri, (1840) el seu disseny de plaça dura. Durant la Guerra Civil va ser escenari de
nombrosos afusellaments.
37. Plaça del Sol escultura Astrolabi obra de Joaquim Camps, representa un rellotge de sol amb els dotze signes del zodíac.
38. Plaça de la Virreina (1878) l'església parroquial de Sant Joan.
Obra (1949) representa el personatge bíblic de Rut, o
l'espigadora pel manyoc d'espigues que porta a les seves
mans.
40. Plaça de la Revolució. Casa Joaquim Masachs (1903).
41. Porta de la botiga "Bernat i Creus“. Local Assamblea de Gràcia.
42. Casa Enric Cera (1945) carrer de l ́Or, és un carrer estret típic de Gràcia.
43. Carrer Verdi aquest carrer és emblemàtic, és conegut pels Cinemas Verdi, també per la decoració i ornamentació per a la festa
major de Gràcia, de la qual sempre obté premis.
44. Els Cinemes Texas van tancar les seves portes l'octubre del 2020 després de la forta crisi econòmica derivada de les
conseqüències del coronavirus, podrien obrir-se després de dos anys amb un nou projecte de cinema i un altre de teatre.
45. Oratori Sant Felip de Neri 1888-1910 Arq. Josep Artigas Ramoneda obra neobarroco està inspirada en l'Església de Sant Felip de
Neri de la plaça homònima.
46. El Mercat de la Llibertat, construït el 1888, és d'estil modernista.
47. Cases Ramos. (1906) Tres edificis units per una façana comuna construïts per Jaume Torres i Grau. Tots els elements que s'
utilitzen en la construcció tenen sabor medievalista.
48. L ́Esglèsia de Josepts. Segles XVI-XVII. És l'edifici més antic de
Gràcia.
Cantonada de la casa Ramos.
49. El Mercat de l'Abaceria es convertirà en un nou espai públic a Gràcia, el projecte contempla ja a la nova plaça una important
presència de verd.
50. Font d' Hèrcules (1890) la font coronada amb una estàtua representant Hèrcules Farnesio i uns lleons amb sortidor d' aigua,
obra de l' escultor Damià Campeny.
51. Passeig de Sant Joan. Escultura font de la Caputxeta Vermella obra de Josep Tenas i Avilés (1921).
