Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
Activitats ESO 1
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Activitats ESO 1

  • 3,595 views
Published

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
3,595
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2

Actions

Shares
Downloads
134
Comments
0
Likes
3

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. 17/5/07 13:22 RECURSOS PER A L’AULA 831202 _ 0075-0139.qxd Página 75 Aquesta secció recull idees, consells i suggeriments per al dia a dia de la classe i proporciona un índex de tots els recursos que oferim al professor per treballar cada unitat, tant dins com fora de la Guia. Per a cada unitat es presenten els apartats següents: • Suggeriments de diferents itineraris per treballar cada unitat, que fan possible explicar-los en tres nivells de dificultat (bàsic, mitjà, alt). Tots sabem que els professors han d’adaptar la seva feina als diferents nivells que hi ha entre els diversos grups i dins de cada grup. En aquesta secció se suggereixen diverses maneres possibles d’enfocar la unitat, seleccionant diferents apartats i activitats, la qual cosa permetrà ajustar el nivell de dificultat amb què es tractarà la unitat. • Dificultats especials. Cada unitat té uns aspectes conceptuals, procedimentals i pedagògics que són especialment complexos i que s’acostumen a convertir en els principals esculls per aconseguir una comprensió correcta. Algunes d’aquestes dificultats són evidents, però d’altres ens passen inadvertides moltes vegades en el dia a dia. En aquesta secció es tracta de recollir algunes d’aquestes dificultats i d’ajudar tant com sigui possible els professors a solucionar-les. • Una taula recull totes les fitxes dels diferents apartats de la Guia que estan relacionats amb la unitat en qüestió. • S’incorporen diverses fitxes mudes (mapes, esquemes, línies del temps, imatges per retolar...), que el professor pot fotocopiar o imprimir, i després les pot repartir a classe perquè els alumnes les completin i facin les activitats sobre els continguts que es van explicant. També es podrien utilitzar com a exercicis d’avaluació. • Més suggeriments d’activitats per a la classe i per a casa. S’aporten al professor suggeriments de noves activitats, de caràcter més lúdic i, en molts casos, susceptibles de treballar-se en grup. • Més recursos. Per a cada unitat se seleccionen pàgines web, llibres científics, llibres de divulgació, novel·les, documentals i pel·lícules. 75
  • 2. 831202 _ 0075-0139.qxd 1 17/5/07 13:22 Página 76 La representació de la Terra PRESENTACIÓ La unitat 1 té una importància especial en aquest nivell, ja que no tan sols és la que introdueix el nou curs, sinó que representa la transició entre l’Educació primària i la secundària, així com la presa de contacte amb una nova manera d’entendre les Ciències socials, que és la introducció de l’assignatura de Geografia i Història. Per això hem intentat començar amb una unitat senzilla, que combina el repàs de coneixements previs ja adquirits amb d’altres de nous. Així pretenem que l’alumnat s’adapti a poc a poc als mètodes de treball de Secundària, que inicialment poden resultar complicats. Amb tot, el domini dels elements bàsics de la cartografia és molt important, ja que és la clau que permetrà, més endavant, tant en l’àmbit educatiu com en el diari, comprendre i interpretar els mapes. Aquí hem d’assentar les bases per a una comprensió de les diferents projeccions, dels mapes topogràfics i temàtics i fins i tot de les noves aplicacions de la cartografia que van sorgint a partir de l’adaptació de nous elements tecnològics a la vida diària, com ara el GPS i altres sistemes de la cartografia digital. Tot això fa que sigui una unitat que pugui resultar especialment atractiva per als alumnes, als quals aportarà, a més a més, algunes de les tècniques bàsiques de treball, com ara la construcció i el maneig de gràfics, cosa que serà molt habitual tant en la seva condició d’alumnes com en la vida diària. POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria treballar en tres nivells de profunditat. Itinerari 1: continguts imprescindibles Som davant d’una unitat d’introducció del curs i de repàs dels cursos anteriors. Per això pensem que la major part dels continguts de la unitat es poden aplicar fins i tot als alumnes que tinguin un punt de partida menys avançat. Per aquest motiu considerem que serien imprescindibles com a mínim els apartats 1, 2, 3 (és especialment interessant l’activitat 1) i 4. El punt 5 s’hauria de limitar a diferenciar meridians i paral·lels, amb l’ajut de les imatges, sense pretendre arribar més lluny. És important entendre la cartografia com una manera de passar de la tridimensionalitat a la bidimensionalitat, i els problemes que se’n deriven. És imprescindible fer l’activitat 1 perquè els alumnes entenguin els aspectes més bàsics dels mapes, i treballar les activitats 4 i 5 amb ells ens donarà pautes sobre la possibilitat d’exposar amb més amplitud els punts 5 i 6, sencers o només una part. També seria convenient fer un repàs de les activitats finals, que serveixi als alumnes com a presa de contacte amb les formes més complexes de representació gràfica. Itinerari 2: continguts mitjans Tots els apartats del text expositiu tenen un nivell de comprensió totalment accessible per a un alumne mitjà i s’adapten als continguts oficials. 76 Les activitats més recomanables són la 1, la 2 i la 3 de l’apartat 3; sempre cal intentar evitar la resposta breu i per sortir del pas, i estimular i valorar la capacitat de reflexió de l’alumne. Té molta importància l’exemple resolt de l’apartat 6, i també són interessants les activitats 4, 5, 6, i 8. També té molta importància l’exemple resolt de l’escala, de l’apartat 7, i seria molt recomanable fer nombrosos exercicis –només matemàtics– de conversió d’escala. Si fem les activitats 9 i 10 obtindrem la pauta sobre la necessitat de continuar amb les activitats 11 i 12 o no. Per acabar, és important completar les activitats finals, perquè els gràfics seran habituals en el desenvolupament curricular de Geografia. Itinerari 3: continguts que van més enllà A més a més del que s’ha indicat per a l’itinerari 2, es pot aprofundir en la unitat mitjançant els textos «A fons» i recalcant el domini de la localització cartogràfica d’un punt en el mapa i de les diferent escales. Per a aquest grup és especialment recomanable l’activitat 8, exercicis matemàtics de conversió cartogràfica, l’activitat 12 i treballar més a fons les activitats finals, intentant que l’alumnat construeixi gràfics i interpreti les dades d’una manera bàsica. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 3. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 77 1 DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT L’alumne passa d’un currículum amb una assignatura que engloba diverses àrees (Coneixement del Medi) a tenir-les separades en diferents assignatures. S’ha de comprendre que és un pas complicat per als alumnes i mitjançant aquesta unitat els ho hem de fer més fàcil. de les projeccions més senzilles i usades normalment, ja que si no podem veure que els nostres alumnes arriben a unes conclusions molt curioses i incorrectes sobre la mida d’uns països determinats o d’indrets situats als extrems del mapes, cosa molt freqüent en les projeccions cilíndriques. RECURSOS PER A L’AULA 1. El pas cap a Geografia i Història no és fàcil. 5. Em costa localitzar un punt en el mapa. 2. Jo no veig tres dimensions en el mapa. Tot i que el costum ens fa veure com una cosa senzilla apreciar la tridimensionalitat del mapa, pot ser complicat per a aquelles persones que no estan familiaritzades amb el tema. Cal treballar-ho amb paciència, dedicant classes al treball cartogràfic, fent que es familiaritzin amb els atles i els mapes topogràfics, i al final aconseguirem que els alumnes apreciïn les peculiaritats del relleu. Si donem per fet que es domina el mapa topogràfic i l’atles des de l’escola, només aconseguirem augmentar els dubtes que tenen i crear problemes que després arrossegaran. Tots els nostres alumnes ja han fet exercicis de representació i identificació de punts en eixos cartesians, per la qual cosa la localització d’un punt sobre una retícula no és un exercici nou per a ells. Potser és més difícil introduir la variació de les coordenades geogràfiques mesurades en graus-minuts-segons. Per això hem de seguir un procés lent en les localitzacions, primer cenyintnos al més bàsic (els graus) i després recalcant les conversions de minuts a graus i de segons a minuts. Dedicant un mica de temps a aquests exercicis veurem que la capacitat de localització i identificació dels nostres alumnes millora amb rapidesa. 3. Per a què serveix una projecció? La majoria 6. Problemes amb l’escala. Hem d’intentar afavorir de gent no es planteja que el pas d’una esfera al pla implica la distorsió de l’element que es vol representar. És interessant reproduir a través d’exercicis pràctics les distorsions que es puguin derivar de les diferents projeccions. la comprensió del que és l’escala, i aconseguir mecanitzar les conversions entre determinades escales. Fent exercicis matemàtics de regles de tres aconseguirem que finalment captin la mecànica de la conversió, cosa que ens ajudarà enormement en determinats mapes que mantenen les escales constants, com ara els mapes topogràfics. És molt interessant destacar a l’alumne que l’escala gràfica no és una mera informació, sinó una eina d’una gran utilitat immediata per treballar sobre un mapa. 4. Per què he d’estudiar tantes projeccions? Com que manegem diferents tipus de mapes, hem de comprendre les diferents alteracions que poden tenir per efecte de la distorsió. Almenys hauríem d’arribar a assolir un coneixement bàsic RECURSOS A LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT Programació (pàg. 32-33) Fitxes de reforç (pàg. 206-207) Fitxa 1: L’orientació i la localització de punts geogràfics Fitxa 2: Les coordenades geogràfiques Fitxes d’ampliació (pàg. 208-209) Fitxa 3: Els fusos horaris Fitxa 4: La representació i la interpretació del territori Adaptació curricular (pàg. 306-307) Fitxa 1: Els mapes Educació multicultural (pàg. 440-471) Temps de lectura (pàg. 474) Lectura 1: Què estudien els geògrafs? Cinema i ciències socials (pàg. 518-528) Al CD de recursos multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 77
  • 4. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 78 RECURS 1. PARAL·LELS I MERIDIANS. ELS HEMISFERIS ................. ........... ................. ....................... ...... ................. ...................... ...... .............. ................... ....... ............................. ................. .................. ........... ................... ....................... ...... ...................... .......................... ........................... .......................... ..................... ........................... ............. ............................ ............ .................. 78 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 5. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 79 1 RECURS 2. LATITUD I LONGITUD 20° 0° 10° 20° 10° 30° 50° 40° 60° 40° RECURSOS PER A L’AULA 30° 40° G 30° 30° D tròpic de Cà ncer tròpic de Càncer 20° 20° E 10° 10° C 0° equador equador 0° meridià de Greenwich B 10° F H 10° 20° 20° tròpic de Capri corn pricorn tròpic de Ca 30° 30° A 30° 20° 10° 0° 20° 10° A. 60° G. D. 50° F. C. 40° E. B. 30° H. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 79
  • 6. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 80 RECURS 3. GRÀFICS (pàg. 19 del llibre) Població de 65 anys i més (2004) (en %) 20 19 18 17 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 Àfrica Amèrica del Nord Població treballadora (en %) Amèrica del Sud Àsia Europa Oceania Població treballadora (en %) Agricultura 1,3 % Agricultura 49 % XINA 80 BÈLGICA ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 7. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 81 1 MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA ne conegui bé perquè hi estiueja o bé perquè és el lloc d’origen de la seva família. Es poden trobar en botigues de mapes o en algunes llibreries. Hi descobriran molts llocs i camins que no coneixen, i analitzaran com és el relleu i el nom de molts llocs i accidents geogràfics amb els quals estaven familiaritzats, però dels quals desconeixen la denominació real. 2. Planificar excursions sobre un mapa topogràfic. Demaneu als alumnes que s’imaginin quina excursió pot ser més interessant. L’alumne ha de calcular la longitud del recorregut que farà emprant l’escala i plantejar-se quins són els llocs més fàcils per travessar. Ha d’evitar grans pendents o llocs d’accés complicat –els descobriran perquè les corbes de nivell són molt properes– i mirar d’identificar els principals elements que apareixen assenyalats a la llegenda. 3. Buscar imatges de mapes antics. Analitzar quins territoris representen, com ho fan, si el mapa té coordenades geogràfiques o no, si té escala, com està orientat, la precisió en la representació, si s’hi incloïen motius imaginaris, etc. 4. La importància d’un mapa: fer un mapa dels voltants de la seva localitat de memòria. Demaneu als alumnes que facin un mapa dels voltants de la seva localitat. Han de pensar quins pobles o ciutats hi ha a la rodalia, les rutes que acostumen a seguir habitualment o les que coneguin perquè n’han sentit a parlar als seus pares o a la seva família. Han d’intentar reproduir amb la màxima exactitud aquests voltants i assenyalar-hi quins llocs acostumen a freqüentar, i han d’intentar reproduir de la manera més fidel possible el que pot ser el mapa de la rodalia. Un cop fet, que el comparin amb la realitat. • Quines diferències hi troben? • Per què? • Han coincidit diversos alumnes en un mateix error? 5. Imaginar-se un món sense mapes. Demaneu als alumnes que es plantegin com pot ser un món sense mapes i que facin una redacció on s’imaginin o expliquin alguna situació en què els mapes hagin resultat clau per a algú o per a ells mateixos. 6. Utilitzar un mapa de carreteres. És un dels mapes que la gent fa servir més en la seva vida quotidiana. Per això, pot ser interessant analitzar-lo a classe amb els alumnes i fer-hi exercicis. Es podria demanar als alumnes: • Que observin si té llegenda. • Que escriguin amb quin tipus de símbols s’han representat les diferents categories de carreteres: colors, línies, dibuixos. • Que enumerin els símbols dibuixats que es distingeixen i que n’expliquin el significat. • Que calculin les distàncies en línia recta entre diversos punts, segons l’escala. • Que calculin la distància real, sumant els nombres que indiquen les distàncies en quilòmetres. Més recursos RECURSOS PER A L’AULA 1. Buscar el mapa topogràfic de la localitat o de localitats que l’alum- ENLLAÇOS Enllaç del Ministeri d’Educació sobre el planeta Terra, adaptat a un nivell comprensible per a tots: http://almez.cnice.mecd. es/~jmac0005/ESO_Geo/TIERRA/ TIERRA.htm Web del Ministeri de Foment que condueix a l’Instituto Geográfico Nacional, en el qual es poden veure els diferents materials cartogràfics que publica l’estat. http://www.fomento.es/ MFOM/LANG_CASTELLANO/ DIRECCIONES_GENERALES/ INSTITUTO_GEOGRAFICO/ Enllaç que inclou algunes fotos preses des de satèl·lits. http://www.astromia.com Història de la cartografia, molt interessant. http://www.mgar.net/var/cartogra. htm Web de la Universitat d’Oviedo en la qual es poden veure els recursos cartogràfics més importants. http://www.etsimo.uniovi.es/links/ carto.html PEL·LÍCULES 1492: Conquest of Pardise, dirigida per Ridely Scott (1992). La pel·lícula se centra en el moment del descobriment d’Amèrica, amb el rerefons en què els debats geogràfics (esfericitat de la Terra, validesa de les cartes nàutiques, etc.) permeten il·lustrar amb claredat els moments inicials de la cartografia. Dersu Uzala, dirigida per Akira Kurosawa (1975). Explica la història d’un caçador siberià que fa de guia per a un oficial de l’exèrcit rus, encarregat de cartografiar les zones més impenetrables de la Sibèria. NOVEL·LES P. REY, El maestro cartógrafo. Novel·la històrica situada a Mallorca en el segle XIV, quan Abraham Cresques traça un mapamundi per a la Corona d’Aragó gràcies al coneixement que té dels secrets dels navegants àrabs i grecs. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 81
  • 8. 831202 _ 0075-0139.qxd 2 29/5/07 10:37 Página 82 El relleu terrestre PRESENTACIÓ La unitat 2 és una unitat breu en la qual ja comencem a introduir alguns conceptes nous en el currículum, relacionats amb l’origen i l’erosió del relleu. Per això hem d’intentar evitar aprofundir-hi excessivament, tot i que sempre és temptador fer-ho en aquest tipus de matèria; ja que això suposaria per als alumnes, tot just començar, una conquesta inassolible. Ha de ser un repte per al professor fer una matèria –generalment una mica «feixuga» si la tractem amb excés d’academicisme– atractiva per a l’alumne, i alhora accessible. La importància de la unitat, això no obstant, és crucial, ja que és la que donarà als alumnes les pautes essencials de coneixement de l’entorn en el qual viuen, i és un dels instruments bàsics per desenvolupar les altres unitats que veurem més endavant, com ara el clima, els paisatges dels continents, i, molt especialment, les unitats d’història. També és la primera unitat que ens ha de servir per calibrar el nivell de domini curricular previ real que té l’alumne, per això fer una prova de nivell en acabar la unitat pot servir per marcar-nos les pautes posteriors del desenvolupament del curs. POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria treballar en tres nivells de profunditat. Itinerari 1: continguts imprescindibles Com que som davant d’una unitat de transició, considerem que són imprescindibles els apartats 1, 2, 3, encara que es podria prescindir del relleu submarí en aquest últim. Hem d’aspirar a consolidar la idea de l’estructura interior de la Terra organitzada en capes –com una taronja–, i del relleu com a resultat de l’evolució i l’erosió d’aquesta superfície. Com a activitats imprescindibles suggerim les següents: 5 (pàg. 23), 7 i 8 (pàg. 26), 9, 10 i 11 (pàg. 28). Les activitats que també pot fer sense cap mena de problema un alumne mitjà són les següents: 1, 2 i 3 (pàg. 21), 6 (pàg. 23), 7 i 8 (pàg. 25). Itinerari 3: continguts que van més enllà A més a més del que s’ha indicat per a l’itinerari 2, es pot aprofundir en la unitat essencialment en tres aspectes: el coneixement bàsic de la teoria de la tectònica de plaques (secció «A fons» sobre la història dels continents), les activitats de reflexió sobre la informació (4 i 9), i la presa de contacte amb el mapa topogràfic al final de la unitat. Itinerari 2: continguts mitjans Tots els apartats del text expositiu tenen un nivell de comprensió totalment accessible per a un alumne mitjà. DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT 1. Comprendre que el relleu no és només muntanyes. En el relleu s’estudien els accidents que els alumnes poden comprendre més fàcilment, com ara les muntanyes, però també formen part del relleu els altiplans, les planes o les depressions. S’ha d’intentar que l’alumne integri aquests elements en el seu concepte de relleu. La superposició del mapa físic amb el polític, al qual ells estan acostumats, o la ubicació de la seva localitat en el mapa físic pot facilitar-ne la comprensió. 82 2. El fons marí també té relleu. Possiblement és l’aspecte que presenta més dificultats perquè els alumnes l’entenguin, ja que per percebre el relleu terrestre l’alumne simplement necessita mirar, mentre que per entendre el relleu marí necessita, a més a més, imaginar-se una cosa que no ha vist i que ell identifica gairebé exclusivament amb la costa. Per a l’alumne és complicat d’entendre, per exemple, el concepte de dorsal oceànica, i entendre una serralada submarina d’uns 3.000 m d’altitud i uns 65.000 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 9. 831202 _ 0075-0139.qxd 29/5/07 10:37 Página 83 2 manifesta a través del vulcanisme, els terratrèmols o l’erosió. Hem d’intentar fer entendre a l’alumne que aquest procés no és un fet passat històric, sinó que forma part del seu present. RECURSOS PER A L’AULA km de longitud. Hi ajudarà molt un mapa del fons marí o treballar amb mapes amb la batimetria diferenciada per colors. 3. El pla només té dues dimensions. I, malgrat tot, hi representem tres dimensions, ja que els colors del mapa de relleu ens serveixen per apreciar l’altura del relleu. Hi ha alumnes que això ho comprenen gairebé sense esforç, mentre que per a d’altres la tridimensionalització del pla representa un esforç molt gran, que s’accentua si el que utilitzem és un mapa topogràfic amb corbes de nivell i sense altimetria per colors. Aquesta pot ser una de les claus perquè l’alumne s’interessi ràpidament per la matèria, però cal treballar aquest aspecte amb molta paciència, intentant fer classes pràctiques d’una manera amena, portant mapes variats i atractius. Sempre hi haurà alumnes que tinguin dificultats especials amb aquest aspecte. 4. També hi ha relleu invers. És una dificultat que s’afegeix al problema anterior: l’existència de relleus plans, com ara les planes, i inversos, com ara les depressions o els mapes batimètrics. Hem de plantejar el treball cartogràfic com un procés de conquesta-progrés. Per això serà més fàcil entendre el relleu muntanyós, més concret, i després l’invers, ja que si els unim tots dos podríem crear confusió a l’alumne. 6. La comprensió de les principals teories sobre la formació del relleu. Hem de graduar bé les possibilitats dels nostres alumnes de comprendre temes més complexos, com ara la teoria de la deriva continental i la tectònica de plaques, ja que introdueixen tota una sèrie de qüestions que ells no coneixien, algunes de les quals les aprendran els anys següents en altres matèries, com ara física i química o biologia. Per això ens hem de centrar a impartir aquells aspectes que siguin més senzills o que siguin imprescindibles per aconseguir un coneixement general de la idea, sense buscar aprofundir-hi excessivament. 7. Ubicació del nostre entorn en el mapa de relleu. És bo integrar Catalunya, Espanya i Europa en el mapamundi. Ajuda l’alumne a adonar-se del caràcter muntanyós del relleu català i espanyol, i a veure els elements principals del relleu europeu, i ens permet comprovar la petitesa dels nostres accidents geogràfics, comparats amb els d’altres continents. També ajudarà a ubicar Catalunya en el conjunt del relleu mundial. 5. El relleu és el resultat d’un procés dinàmic i constant, que avui encara té lloc. L’alumne acabarà assumint que el relleu és una cosa que s’ha format en un moment del passat determinat, ja acabat. Però la formació del relleu és un procés que continua, la qual cosa es RECURSOS A LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT Programació d’aula (pàg. 34-35) Educació multicultural (pàg. 439-472) Fitxes de reforç (pàg. 210-211) Fitxa 5: L’estructura de la Terra Fitxa 6: Conceptes relacionats amb el relleu Temps de lectura (pàg. 451) Lectura 1: La serralada del Karakorum Fitxes d’ampliació (pàg. 212-213) Fitxa 7: De viatge cap a mons desconeguts: Jules Verne Fitxa 8: Alfred Wegener i la deriva continental Investigació (pàg. 538-539) 1. Els xerpes: viure a grans alçades Cinema i ciències socials (pàg. 518-528) Al CD de recursos multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. Adaptació curricular (pàg. 308-311) Fitxa 2: Les formes del relleu Fitxa 3: L’interior de la Terra ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 83
  • 10. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 84 RECURS 4. ESTRUCTURA DE LA TERRA 84 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 11. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ ..................... OCEÀ Oceans Continents OCEÀ ................. ........................... ........................ OCEÀ RECURSOS PER A L’AULA 13:22 ........................... OCEÀ .......................... OCEÀ 17/5/07 .............................. OCEÀ OCEÀ ................... ................... 831202 _ 0075-0139.qxd Página 85 2 RECURS 5. OCEANS I CONTINENTS 85
  • 12. 86 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ Sistemes muntanyosos ....... Nom de placa Plaques ................... DE PLA CA PLACA DE COCOS ............................. PLACA ............................ PLACA ................................. P L AC A PLACA ARÀBIGA ................................................... PLA CA PLACA FILIPINA ........................ PLA CA 13:22 PLACA DEL CARIB PLACA IRÀNICA ......................................... 17/5/07 .......................... PLA CA .................................................. PLA CA P L AC A 831202 _ 0075-0139.qxd Página 86 RECURS 6. LES PLAQUES TECTÒNIQUES
  • 13. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 87 2 RECURSOS PER A L’AULA RECURS 7. FORMES DEL RELLEU ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 87
  • 14. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 88 RECURS 8. FORMES DEL RELLEU 88 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 15. Andes Plana amazònica 2 3 Resta d’unitats del relleu Groc Muntanyes Rocalloses Planes Verd ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 6 5 4 Alps Altiplà africà Atles 9 8 7 Caucas Gran plana europea Pirineus 12 11 10 Península d’Aràbia Gran Serralada Divisòria Urals 15 14 13 RECURSOS PER A L’AULA Himàlaia Arxipèlag del Japó Península de l’Hindustan 13:22 Altiplans 17/5/07 Taronja 1 Sistemes muntanyosos Marró 831202 _ 0075-0139.qxd Página 89 2 RECURS 9. EL MAPAMUNDI FÍSIC 89
  • 16. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 90 MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA 1. Construir una muntanya. Fent servir diversos ma- 4. Investigar en botigues. Imagineu-vos que mun- terials (fusta, cartró, plastilina), es pot provar de construir una unitat de relleu real (amb l’ajut d’un mapa topogràfic, pot ser una muntanya característica de la zona) o imaginària. Aplicant-hi colors, la idea de l’altimetria s’hi hauria de plasmar clarament. tem una expedició per fer algun cim de gran altitud. Els alumnes aniran a una botiga especialitzada i s’informaran sobre quins materials necessitarien per ferla (des de llibres i mapes especialitzats fins a objectes necessaris per a l’escalada). Després, extraurem moltes conclusions sobre les condicions de vida a la muntanya i sobre el relleu. 2. Quin és el més alt del món? Es pot fer, mitjançant gràfics de barres (es poden escollir altres formes que resultin més atractives, com ara dibuixos de muntanyes), un gràfic en el qual es recullin, a escala, les muntanyes més altes de cada continent, ajudantse del mapa de relleu del món. És important que tots els alumnes els facin a la mateixa escala, per poder comparar-los. 5. Elaborar murals. Dividiu la classe en grups, i a cada un li encarregueu que elabori un mural sobre una de les grans serralades del món. En aquest mural, s’hi hauria de reflectir un text sobre la serralada, un mapa de la serralada, un mapa dels països que travessa i diverses fotografies dels cims més alts i dels accidents naturals més interessants. 3. I de Catalunya? Com a complement a l’exercici anterior, i amb l’ajut d’un atles, investigueu quines són les unitats de relleu de Catalunya i compareu-les amb els gràfics de l’exercici anterior. Més recursos ENLLAÇOS Enllaç vàlid per a tota la part de geografia. En els enllaços de geomorfologia s’aprofundeix en els aspectes de geografia física. http://club.telepolis.com/geografo/ geomorfologia/geomorfologia.htm Discovery Channel: Viaje al centro de la Tierra. És un documental sobre Jules Verne, un home avançat per al seu temps, i com veuen la seva obra avui dia científics de renom, que ens ajuden a recórrer en realitat el que aleshores es va imaginar l’escriptor de Nantes. National Geographic: Everest, 50 años en la montaña. CD-ROM Cartografia digital. Els principals comerços especialitzats en mapes ofereixen CD en els quals es cartografia bona part del relleu espanyol, amb especial atenció als parcs naturals. Aquests materials ofereixen unes possibilitats extraordinàries, i serà un ajut molt valuós conèixer-los. A més a més, són un element motivador molt important. PEL·LÍCULES Límit vertical, dirigida per Martin Campbell, 2000. Uns muntanyencs queden aïllats mentre fan l’ascensió al K-2 (entre la Xina i el Pakistan). La muntanya es converteix en la protagonista de la seva història. Himalaya. Aquesta pel·lícula, guanyadora d’un premi Cesar, explica la història d’un vell i el seu nét en uns paisatges d’una bellesa que parla per ella mateixa. Al filo de lo imposible. Col·lecció de DVD que conté documentals de vida submarina i d’ascensions en condicions extremes. NOVEL·LES J. VERNE, Vint mil llegües de viatge submarí. J. VERNE, Viatge al centre de la terra. Jules Verne va ser un escriptor francès avançat al seu temps, que narra d’una manera apassionada aventures i viatges imaginaris, alguns dels quals després es van fer realitat. OBRES DE DIVULGACIÓ Atles de Catalunya i el món. Grup Promotor / Santillana. DVD Discovery Channel: Máquinas extremas, descubriendo las profundidades. Imprescindible per conèixer les característiques del relleu marí i les tècniques d’investigació de les grans profunditats. 90 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 17. 831202 _ 0075-0139.qxd 3 17/5/07 13:22 Página 91 Les aigües La unitat 3 tracta sobre les aigües i com es distribueixen pel planeta. Probablement es tracta d’un dels temes que als alumnes de 1r d’ESO els resulta més familiars, ja que hi ha diversos aspectes que ja han tractat prèviament a Coneixement del medi, i coneixen continguts com ara el cicle de l’aigua o el curs d’un riu, tot i que tractarem aquests punts més a fons que en anys anteriors. Per això, en els continguts d’aquesta unitat coexisteixen aspectes de repàs amb d’altres de nous, sobre els quals caldrà insistir més. Des del punt de vista de la geografia humana, hem de transmetre que les aigües són un dels focus de més interès i futur en l’explotació econòmica –pesca, obtenció d’energia–, i, alhora, bona part dels problemes mediambientals es produeixen –sovint per aquesta mateixa causa– en el medi aquàtic, ja sigui marí o fluvial. D’altra banda, la importància de la unitat rau en la transcendència que té l’aigua en nombrosos components del medi físic i humà. RECURSOS PER A L’AULA PRESENTACIÓ D’altra banda, en la introducció que a poc a poc anem fent als alumnes en les tècniques de treball més bàsiques per a l’assignatura de Geografia, és especialment rellevant el material de les activitats finals, ja que es tracta d’un tipus de treball que a mitjà termini ens resultarà molt important. L’aigua és un dels dos elements principals caracteritzadors dels climes, juntament amb les temperatures, i no podem oblidar que les aigües representen un percentatge molt gran de la Terra. Per tant, és una unitat en la qual trobarem molts nexes i referències que després ens seran útils a l’hora d’exposar diferents qüestions d’altres capítols. POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria treballar en tres nivells de profunditat. Itinerari 1: continguts imprescindibles Itinerari 3: continguts que van més enllà Com que es tracta d’una matèria coneguda per la major part dels alumnes, els apartats 1 a 4 i 6 els haurien de tractar tots, però s’hi haurien d’eliminar alguns conceptes una mica més complexos i que podrien desviar aquests alumnes de les idees bàsiques. Els apartats 5, 7 i 8 es podrien impartir fent una selecció més dràstica dels continguts. A més a més del que s’ha indicat per a l’itinerari 2, es pot aprofundir en la unitat essencialment en tres aspectes: primer, desenvolupant a fons el cabal del riu, per a la qual cosa ens podem servir dels documents 5 i 6, adequats per a un alumnat de més nivell; segon, la interpretació del mapa de corrents marins, que ens resultarà molt útil quan tractem sobre aquest mateix punt en determinats aspectes del clima, com ara l’aparició de deserts costaners i altres fenòmens climàtics similars, i tercer, la interpretació de gràfiques del curs dels rius, que es tracta en l’activitat 29. Com a activitats idònies per a aquests alumnes pensem que les activitats 1, 2, 6, 10, 11, 14 i 15 es poden proposar dins d’aquests continguts imprescindibles. Alguns textos breus, com ara el document 3, també són adequats. Itinerari 2: continguts mitjans Tots els apartats del text expositiu tenen un nivell de comprensió totalment accessible per a un alumne mitjà. Pel que fa a les activitats proposades, cal remarcar la realització de quadres per organitzar la informació, com els dels exercicis 3 i 8. També volem fer especial esment als exercicis d’interpretació de textos (7, 10, 16 i 17), i resulten molt importants els de les activitats finals (subratllar i interpretar el mapa de corrents marins). Són molt importants els exercicis d’organització d’informació, que de vegades no són gaire apreciats per l’alumnat més inquiet, però que ajuden a sintetitzar bé les idees. També és fonamental que entenguin i treballin a fons els exercicis de les activitats finals, que els ensenyen les primeres tècniques de treball amb textos. Hem de fer tot el possible per evitar que els exercicis de reflexió es converteixin en una resposta mecànica i sense contingut, per això hem d’exigir una resposta clara i precisa. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 91
  • 18. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 92 DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT 1. Cal vetllar per l’ús d’una terminologia específica correcta. Malgrat que no és una terminologia especialment complexa, ja que, en línies generals, és força descriptiva, convé que l’alumne entengui i manegi els termes tècnics de la manera més correcta possible. Per això és molt important aturar-se en cada concepte i aconseguir comprendre’n el significat. 2. Hem d’aprendre a localitzar els principals rius i mars del món. Hi ha pocs aspectes de la geografia que resultin tan integradors com els ris i els mars, que uneixen i banyen terres de vegades distants, i estableixen nexes invisibles entre pobles diferents. Aprendre a localitzar aquests nexes ensenyarà molt els alumnes en temes de geografia i història posteriors. Aquesta vegada, potser caldrà fer un esforç de memorització, cosa que moltes vegades pot comportar un rebuig de l’alumne, més acostumat a temes fàcils de comprendre, però revertirà, en un futur immediat, en aspectes molt positius. 3. L’aigua no es limita a memoritzar rius i mars. Tampoc no hem de caure en l’altre extrem, el de convertir la unitat exclusivament en un simple exercici mecànic de memorització d’accidents geogràfics. És molt important la confecció de mapes, que permetin als alumnes ubicar els diferents accidents geogràfics. El mitjà és el mapa, i no pas la llista de rius i mars. 4. Hem d’interrelacionar l’aigua amb l’activitat econòmica. La importància de l’aigua es vincula al consum que en fem, ja que és un element sense el qual no es pot viure, ni fer la majoria d’activitats econòmiques. Per tant, és molt important que els alumnes s’adonin d’aquesta importància de l’aigua. 5. L’aigua és escassa, i la unitat dedicada a l’aigua pot servir de vehicle de conscienciació. Ens podem limitar a exposar la unitat de l’aigua com una part més del currículum, però no podem oblidar que es tracta d’un recurs que a moltes zones d’Espanya escasseja molt freqüentment. Per això podem implicar els alumnes en mesures d’estalvi de l’aigua. És, per tant, un tema que es pot portar molt fàcilment a la vida quotidiana, i que fins i tot pot ser un assumpte que estigui en el debat social i periodístic, cosa que hem de saber aprofitar. 6. La unitat de les aigües no es pot centrar només en rius i mars. Cal entendre que hi ha un altre tipus de recursos relacionats amb l’aigua, com ara les aigües subterrànies o l’aigua en forma de glaç, ja sigui formant inlandsis, glaceres o icebergs. La importància present i futura d’aquests recursos ens ha d’obligar a treballar-los més a fons, i els hem de donar la importància que mereixen. 7. Hi ha diagrames complexos als quals els alumnes no estan acostumats, com ara els gràfics del curs d’un riu o els mapes de corrents marins. Hem de fer servir aquests recursos amb compte, per no entrar en qüestions massa complexes, però alhora hem de donar l’oportunitat d’aprofundir-hi a l’alumnat que demani més informació. RECURSOS A LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT Programació d’aula (pàgs. 36-37) Educació multicultural (pàgs. 416-417) Fitxes de reforç (pàgs. 214-215) Fitxa 9: Les aigües Fitxa 10: Interpretació de perfils longitudinals de rius Temps de lectura (pàg. 452-457) Lectura 3: El Mediterrani Lectura 4: Les cascades de l’Orinoco Lectura 6: Les glaceres, tot un espectacle Fitxes d’ampliació (pàgs. 216-217) Fitxa 11: Determinar, representar i comentar el règim d’un riu Fitxa 12: Jerarquització d’una xarxa fluvial Adaptació curricular (pàgs. 312-313) Fitxa 4: L’aigua en la natura 92 Cinema i ciències socials (pàgs. 490-500) Investigació (pàgs. 512-513) Els inuit: viure entre el glaç Al CD de recursos multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 19. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 93 3 RECURSOS PER A L’AULA OCEÀ GLACIAL ANTÀRTIC ÍNDIC PACÍFIC OCEÀ ATLÀNTIC OCEÀ OCEÀ GLACIAL ÀRTIC OCEÀ PACÍFIC OCEÀ RECURS 10. RIUS DEL MÓN ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 93
  • 20. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 94 RECURS 11. EL CURS D’UN RIU 94 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 21. Mar de Bering ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 4 Mar Bàltic Mar del Nord 6 5 Mar Negre Mar Mediterrani 8 7 Mar d’Aràbia Mar Roig 10 9 Mar del Corall Mar del Japó 12 11 RECURSOS PER A L’AULA Mar de la Xina Meridional Mar de Filipines 13:22 2 3 17/5/07 Mar Carib 1 831202 _ 0075-0139.qxd Página 95 3 RECURS 12. MARS DEL MÓN 95
  • 22. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 96 96 Mar Caspi 10 Txad 8 Victòria 6 Maracaibo Onega 2 4 Grans Llacs 1 3 Mar d’Aral 5 Làdoga 7 Baikal 9 Titicaca RECURS 13. LLACS DEL MÓN ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 23. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 97 3 MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA calitat. Els alumnes podrien investigar on neix, per on passa i cap a on va. Si a prop hi teniu un embassament, també en podrien investigar l’origen, quan es va construir i l’ús que se li pot donar. Si viviu a la costa, els alumnes podrien analitzar l’estat del mar a la seva zona: l’estat de les platges, l’aprofitament que es fa dels recursos del mar, la importància econòmica que té per a la localitat (turisme, etc.). 2. Imatges i fotografies. Poden buscar en llibres i a la xarxa aquest tipus de recursos visuals sobre diferents aspectes relacionats amb l’aigua, com ara fotografies de cascades, de rius importants o de paisatges marins especialment bonics. Si fan aquesta activitat a classes poden acabar muntant una vertadera exposició d’imatges boniques o curioses relacionades amb l’aigua. 3. Formes tradicionals d’obtenció d’aigua. A moltes zones d’Espanya es fan servir mètodes tradicionals per obtenir aigua al camp o a la ciutat; en alguns casos, com ara els aqüeductes, poden tenir milers d’anys d’antiguitat. Demaneu als alumnes que investiguin alguns d’aquests mitjans d’obtenció d’aigua: sínies, sèquies, canals, etc. 4. Estudi del consum d’aigua de casa teva: i tu, què fas per estalviar-ne? L’obtenció de l’aigua sempre ha estat un problema als països que tenen estacions seques, com el nostre. Per aquest motiu són freqüents els anys en què l’escassetat d’aigua obliga a posar en marxa campanyes de conscienciació sobre la necessitat d’estalviar aigua. Amb l’ajut dels enllaços que hem destacat en el CD de recursos multimèdia, els alumnes hauran d’analitzar com és el consum d’aigua de casa seva, si tenen en compte l’estalvi d’aquest bé o no, i quina proposta d’estalvi farien als seus pares per disminuir la despesa d’aigua. 5. Organitzar un debat sobre el repartiment de l’aigua a Espanya. Espanya és un país que té una zona humida, on el clima oceànic aporta prou aigua per al consum humà i econòmic, i zones clarament deficitàries, ja que són de climes més secs, amb unes aportacions d’aigua molt més restringides. Els últims anys s’ha generat un debat sobre el repartiment de l’aigua a Espanya. Els alumnes han d’investigar l’origen del problema, documentar-se amb notícies de premsa o informacions de tota mena i organitzar un debat en el qual dos grups defensin posicions contràries sobre aquest tema. Més recursos RECURSOS PER A L’AULA 1. Buscar informació sobre els recursos d’aigua que hi ha a prop de casa. Segur que hi deu haver un riu o una deu d’aigua que travessa la lo- ENLLAÇOS Enllaç del Canal d’Isabel II de Madrid sobre el problema de l’aigua. A causa de la mida de la població de Madrid, el control de l’aigua es converteix en un aspecte essencial per a la ciutat. http://www.cyii.es/www/publico/ index_esp.html PEL·LÍCULES Capitanes intrépidos, dirigida per Victor Fleming el 1937. Basada en una novel·la de Rudyard Kipling, la pel·lícula, protagonitzada per Spencer Tracy, ens mostra amb tota la cruesa les condicions de vida al mar i les relacions tan difícils entre l’ésser humà i el medi marí. DVD El mundo submarino, de Jacques Cousteau. Tot i que està principalment centrada en la fauna submarina, permet treballar amb amplitud les característiques del relleu marí. El Congo: el río que absorbe todos los ríos (2001). És un documental de la BBC on es mostra el riu més cabalós de l’Àfrica i com actua com un element integrador de la natura i la societat. NOVEL·LES Ernest HEMINGWAY, El vell i la mar. Ens explica la història d’un vell pescador que no aconsegueix pescar res i és víctima de la riota dels seus companys del poble. Però un dia aconseguirà el que mai no havia aconseguit cap pescador... Arturo PÉREZ REVERTE, La carta esférica. És una novel·la que té com a protagonista el mar. És molt recomanable per les múltiples referències geogràfiques (cartografia, localització, etc.). PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES C. SÁENZ RIDRUEJO y M. ARENILLAS, Guía física de España. 3. Los ríos (Alianza). Estudia la morfologia i la hidrologia dels rius d’Espanya i com els aprofita l’ésser humà. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 97
  • 24. 831202 _ 0075-0139.qxd 4 17/5/07 13:22 Página 98 El temps i el clima PRESENTACIÓ La unitat 4 ens presenta la part més teòrica de la climatologia adaptada per a Secundària, que continua amb la unitat 5, on veurem el desenvolupament dels diferents climes i paisatges. La importància de la unitat rau, per tant, en el fet que ens proveirà de les eines conceptuals bàsiques que ens permetran conèixer un dels aspectes més importants de les ciències socials, com és el medi físic climàtic i com ha influït en la història i la cultura dels pobles. Efectivament, sense voler caure en determinismes, hi ha certes circumstàncies històriques, com ara el procés de neolitització, el creixent fèrtil o el desenvolupament de la civilització egípcia, que no es podrien explicar sense tenir en compte aquest tipus d’aspectes. Una de les virtuts que tenen les unitats de clima és, en línies generals, que són molt tangibles. Mentre que en altres aspectes de la geografia física hem de recórrer a la imaginació o a la capacitat de l’alumne per poder «veure» la matèria explicada, el clima té una acció directa sobre els alumnes, almenys els climes que els influeixen directament. Aquesta proximitat acostuma a motivar força els alumnes, que sempre tenen tendència a buscar el pragmatisme de la matèria, i simplifica bastant el procés d’aprenentatge si el sabem aprofitar. Un dels aspectes més interessants d’aquesta unitat és que, en les activitats finals, ja introduïm una sèrie de nocions sobre el treball amb esquemes. Aquesta tècnica és essencial per aprendre a fer treballs amb materials d’una certa extensió, com els que normalment ens exigiran a Ciències Socials, per això és realment molt interessant dur-la a terme i practicar-la. POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria treballar en tres nivells de profunditat. Itinerari 1: continguts imprescindibles En aquesta unitat els continguts imprescindibles haurien de ser aquells que se centren en el més essencial dels elements del clima, és a dir els corresponents als apartats 2, 3, 4 i 6. Les activitats més recomanables per a aquest nivell serien les activitats 1, 5, 6 i 10. Com a activitats finals especialment interessants per a aquest itinerari hi hauria «Observar el temps» i «Interpretar un mapa pictogràfic». Itinerari 2: continguts mitjans Tots els apartats del text expositiu tenen un nivell de comprensió totalment accessible per a un alumne mitjà. A més a més de les activitats assenyalades per a l’itinerari 1, el conjunt d’activitats idoni per reforçar el que s’ha après serien les activitats 2, 11, 12, 15, 16 i 17 (intentant evitar la resposta òbvia o la simple còpia del text) i l’activitat 7 (d’organització 98 de conceptes). També seria interessant ocupar-se d’una manera gradual de la tècnica de treball «fer un esquema» de les activitats finals, i provar amb els alumnes els diferents tipus d’esquemes fins a aconseguir que la informació estigui ben organitzada i sintetitzada. Itinerari 3: continguts que van més enllà La matèria més complexa seria la secció «A fons» sobre la rotació i la translació, i ha de quedar clar que no és un simple afegit de la matèria, sinó que el que s’ha explicat té transcendència per comprendre alguns aspectes més complexos de la unitat. També és molt important l’apartat «A fons» sobre els tipus de precipitacions, i la interpretació d’un mapa de superfície de les activitats finals. A més a més de les activitats dels itineraris anteriors, també podríem realitzar els exercicis 3, 8, 9, 13, 14 i 25. És interessant insistir en les activitats 21 a 23. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 25. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 99 4 DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT però també una part pràctica bastant interessant i atractiva. Hem d’intentar jugar amb totes dues parts de manera que la unitat no es limiti a ser una enumeració avorrida de factors i elements del clima. Gairebé tot el que necessitem és a l’ambient i els alumnes ho coneixen d’una manera intuïtiva, cosa que hem d’aprofitar. 2. De vegades, els termes del clima es fan servir d’una manera inadequada. Molt sovint veiem com es fan servir termes de climatologia d’una manera incorrecta. Així doncs, de vegades es confon el temps atmosfèric amb el clima, i fins i tot de vegades se’n parla com de «climatologia adversa». Hem d’intentar que l’alumnat accepti una terminologia correcta sense caure en la pedanteria ni en la incorrecció. 3. Molts alumnes parteixen amb idees formades a priori. Molt sovint els alumnes tenen conceptes sobre el clima que són errors arrelats des de temps enrere. El cas més clar és l’ús del concepte d’anticicló amb una referència a la calor, i depressió, com a fred, quan són unes referències de pressió que, sense més dades, com a molt, ens poden dur a conclusions sobre humitat més que no pas sobre temperatura. 4. Però..., realment tots saben interpretar el «mapa del temps»? És força familiar i comú veure a les notícies mapes de pressió en superfície que, suposadament, la majoria dels espectadors interpreta correctament. Hem de treballar aquest tipus de mapa, intentar fer front a les idees preconcebudes dels alumnes, i intentar ensenyar les veritables conseqüències de les situacions atmosfèriques que analitzem. 5. En diverses fases de la unitat la matèria sembla més pròpia de ciències. Certament, RECURSOS PER A L’AULA 1. Aparentment, es tracta d’un tema molt teòric. És una unitat que té part de teoria, tota la geografia física té una certa tendència a assimilar-se a matèries científiques, ja sigui biologia o física. Això no obstant, aquest fet no ha de representar cap problema, sempre que sapiguem transmetre clarament el concepte que estem ensenyant. 6. De vegades podem perdre la perspectiva de ciències socials. Malgrat l’afirmació prèvia, hem d’evitar excedir-nos en la càrrega de matèria científica que impartim. Cal recordar que no ens interessa tant el fenomen científic per ell mateix, sinó la transcendència geogràfica i, per tant, social, que tingui. El que realment ens interessa són les conseqüències de determinats climes per a les societats i les economies, mentre que l’explicació científica d’alguns processos, tot i que han de ser valorats, té menys importància. 7. Alguns dels gràfics són realment complexos. Com la majoria dels coneixements que s’imparteixen a Secundària, molts dels continguts poden tenir diversos graus d’aprofundiment. Si els diferents gràfics amb què treballem el clima, des del climograma fins a altres qüestions, els treballem a primer curs amb pretensions de comentari propi de Batxillerat, no assolirem els objectius proposats, que han de ser aconseguir una interpretació correcta del treball amb gràfics. És molt possible que, amb el pas del temps, els alumnes aconsegueixin diferents graus d’aprofundiment que ens permetin treballar d’una manera personalitzada en cada cas. RECURSOS A LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT Programacions (pàgs. 38-39) Educació multicultural (pàg. 439-472) Fitxes de reforç (pàg. 218) Temps de lectura (pàg. 479 i 482-483) Fitxa 13: Conceptes climàtics Lectura 5: El paper del fred en el setge a Leningrad Fitxes d’ampliació (pàg. 219) Lectura 7: Vents Fitxa 14: Previsió del temps a partir de l’observació dels núvols Cinema i ciències socials (pàg. 518-528) Adaptació curricular (pàg. 314-317) 3. Els irula: viure als boscos Fitxa 5: Diferenciar el temps i el clima Al CD de recursos multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. Fitxa 6: L’atmosfera Investigació (pàg. 542-543) ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 99
  • 26. ad or rtic antà olar le p c cer equ Més de 28 De 20 a 28 De 10 a 20 De 0 a 10 Menys de 0 Vermell (en graus centígrads) TEMPERATURES MITJANES Taronja Morat Groc Blau olar le p cerc equador tròpic de Càncer tròpic de Capricorn c àrti 13:22 ic m 100 17/5/07 tè r 831202 _ 0075-0139.qxd Página 100 RECURS 14. LES TEMPERATURES MITJANES ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ meridià de Greenwich
  • 27. c olar le p erc rtic antà De 250 mm a 500 mm De 500 mm a 1.000 mm Més de 1.000 mm ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ Groc RECURSOS PER A L’AULA Menys de 250 mm Verd Taronja Blau PRECIPITACIONS ANUALS (en mm) 13:22 tròpic de Capricorn 17/5/07 equador tròpic de Càncer 831202 _ 0075-0139.qxd Página 101 4 RECURS 15. LES PRECIPITACIONS 101 meridià de Greenwich
  • 28. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 102 MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA 1. Fes la teva pròpia estació meteorològica. A totes les cases podem trobar un termòmetre, i en moltes també hi ha baròmetres o instruments similars. Amb aquests estris farem el seguiment del clima de la nostra localitat durant un mes. Anotarem les mesures, les hores en què les prenem i tindrem la informació necessària per fer-nos una idea de com és el nostre clima en aquest mes. 3. Buscar als diaris i a Internet notícies en què la predicció del temps hagi estat clau per prevenir (o no ) una catàstrofe natural, o hagi estat important en altres aspectes, com ara en la producció agrícola. 4. Investigar alguns fenòmens naturals, com ara la gota freda, el Niño o l’efecte Foëhn. Els alumnes descobriran que darrere d’aquestes paraules enigmàtiques hi ha de vegades fenòmens naturals d’una gran transcendència. 2. Buscar fotografies de fenòmens meteorològics. N’hi ha de molt curiosos i alguns són realment «fotogènics». Es poden fer a classe uns murals amb la imatge en qüestió i l’explicació del fenomen. Més recursos ENLLAÇOS DVD Web de l’Institut Nacional de Meteorologia. http://www.inm.es/ Documental - National Geographic: La tormenta del siglo (1999). Se centra en els esdeveniments que van tenir lloc a la costa oriental dels Estats Units durant el mes de març de 1993, quan una tempesta catastròfica va batre aquesta zona i hi va deixar un resultat devastador. A més a més, serveix de reflexió sobre el paper dels meteoròlegs i de com, massa freqüentment, la població i els poders públics menysvaloren els seus advertiments. Web de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Mines de la Universitat d’Oviedo sobre astronomia i meteorologia. http://www.etsimo.uniovi.es/links/astro.html Web dedicada als alumnes de Secundària, amb moltíssimes explicacions sobre el temps i el clima. http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0151-01/ed990151-01.html Pàgina web amb moltes dades i fotografies sobre la Terra, el temps i el clima. http://www.astromia.com/tierraluna/tiempoclima.html Pàgina web de la NASA (Global Hidrology and Climate Center). És en anglès, però és molt fàcil de fer servir i ofereix una gran quantitat de tipus d’imatges de diferents satèl·lits. http://www.ghcc.msfc.nasa.gov/GOES/ L’Organització Meteorològica del Món, que depèn de l’ONU, és un recurs molt útil, amb moltíssimes aplicacions a aquest tema. Imprescindible. És en castellà. http://www.wmo.ch/index-sp.html PEL·LÍCULES La tormenta perfecta, dirigida per Wolfgang Petersen el 2000. És una pel·lícula, basada en la novel·la homònima de Sebastian Junger, en la qual les vicissituds atmosfèriques es converteixen en la clau de la trama. La protagonitzen George Clooney i Mary Elisabeth Mastrantonio. 102 OBRES DE DIVULGACIÓ Jesús GONZÁLEZ GREEN, Con los vientos alisios. La derrota de Colón en globo (1997). Es tracta d’una expedició científica que es va dur a terme el 1992, amb la qual es pretenia commemorar els 500 anys de l’expedició de Colom fent servir els mateixos elements: el vent i el coneixement dels corrents d’aire. La importància de conèixer els vents alisis va ser fonamental per a l’èxit de totes dues expedicions. PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES Manuel TOHARIA, Tiempo y clima. Malgrat el to didàctic i la dimensió tan reduïda, és una de les obres més assequibles i completes per aprofundir en el clima des del punt de vista del rigor científic. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 29. 831202 _ 0075-0139.qxd 5 17/5/07 13:22 Página 103 Els paisatges de la Terra Aquesta unitat complementa l’anterior, perquè fa una aproximació geogràfica, més pràctica, del que ja s’ha après. Els alumnes hi troben l’explicació del perquè de l’aparició dels diferents paisatges. En els apartats desenvolupem els climes principals d’una manera conjunta, i fem anàlisis descriptives dels climes i dels resultats de com interaccionen amb el medi i les societats; per això en cada clima trobem un esquema intern en el qual incloem la descripció pròpiament dita del clima, el paisatge que en resulta, l’estructura hidrogràfica, la vegetació, el poblament, i donem una coherència general a aquests conceptes a través de la interacció de tots aquests elements. Juntament amb aquesta explicació, en la unitat aportem uns dibuixos esquemàtics, molt fàcils d’interpretar, sobre cada un dels paisatges. A més a més, incloem uns petits mapes, versió reduïda del mapa principal de climes i paisatges, perquè sigui més fàcil per a l’alumne ubicar immediatament el paisatge en qüestió. RECURSOS PER A L’AULA PRESENTACIÓ A la part final de la unitat desenvolupem les tècniques del croquis i de la construcció i interpretació de climogrames, que són molt interessants i actuals. POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria treballar en tres nivells de profunditat. Itinerari 1: continguts imprescindibles Creiem que som davant d’una de les unitats més senzilles i fàcils de comprendre per a qualsevol alumne. Això no obstant, amb els alumnes de menys nivell, pot ser que haguem de cenyir-nos només als apartats relacionats amb els paisatges propis del nostre entorn. Són, concretament, els apartats 5, 6, 7 i 9. Com a exercicis proposem les activitats 1, 4, 5, 7 i 8. Seria perfecte intentar sistematitzar els coneixements que han adquirit fent les columnes relacionades amb els continguts seleccionats en el quadre de l’exercici 18. Itinerari 2: continguts mitjans Tots els apartats del text expositiu tenen un nivell de comprensió totalment accessible per a un alumne mitjà. Per això pensem que els apartats 1 a 8 es poden preparar sense cap mena de problema, adaptant, en tot cas, alguns termes del llenguatge descriptiu a nivells més assequibles, i eliminant els que puguin representar un problema. Hem d’emprar amb compte els tecnicismes que s’utilitzen en aquest itinerari, ja que la matèria és força assequible en aquest nivell i correm el risc de convertir-la en una cosa més complexa del que cal per qüestions de detall. Les activitats recomanables serien totes les de la unitat (1 a 12), amb les quals podrem reforçar la matèria impartida. També són molt apropiades les activitats finals de la unitat següents: 13, 15, 18, 19, 21, 22 i 23. En les tres últimes activitats cal tenir en compte que es tracta del treball sobre climogrames, per la qual cosa el nivell d’exigència ha de ser gradual, sense esperar obtenir resultats òptims al primer intent. Itinerari 3: continguts que van més enllà A mes a més del que s’ha assenyalat per als continguts mitjans, pensem que l’alumnat que vulgui anar més enllà pot trobar molts exercicis i materials que satisfacin les seves inquietuds. Hem d’insistir en exercicis que els permetin organitzar i sistematitzar la informació, com ara l’activitat 6 o l’activitat 18 (amb tota l’amplitud que els sigui possible), i en activitats de desenvolupament, com ara la 14, la 17 i la 20. És molt important que aquest tipus d’alumnat aprofundeixi en la matèria amb les activitats 21 a 24, d’una manera global, que li donaran una perspectiva dels climes més profunda. Sobre aquesta qüestió, tornem a insistir que els alumnes que necessitin aquest tipus de treball han d’evitar el comentari monosil·làbic o merament descriptiu, i intentar extreure conclusions forjades en la reflexió. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 103
  • 30. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 104 DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT 1. Comprenc bé el clima que m’envolta, però em costa entendre’n d’altres. Els alumnes, com a norma general, tenen molt assimilat l’esquema de quatre estacions. Quan s’expliquen altres climes amb dues estacions, o cap, molt sovint causa sorpresa. Cal insistir que els nostres climes no són una norma extrapolable a qualsevol zona. 2. M’és complicat analitzar els climes de l’hemisferi sud. Un cop que ens hem acostumat als climes de l’hemisferi nord, els alumnes se sorprenen de veure que han de modificar els esquemes per a l’hemisferi sud. Un cop han entès que el nostre hivern és el seu estiu, tot torna al seu lloc. 3. No entenc per què hi ha climes molt freds, com ara el siberià, que es classifiquen com a temperats. Aquesta afirmació és molt corrent entre els alumnes de Secundària. El motiu rau en l’existència o no d’almenys tres mesos de possible conreu, que és la diferència entre poder o no fer servir un territori per viure-hi. Molt sovint aquest tipus de qüestions són les que resulten més sorprenents per als alumnes. 4. No conec prou bé el mapa físic i el polític. Probablement el problema més gran amb què ens trobem és l’escàs coneixement del mapa físic i polític, cosa que fa complicat l’intent d’ubicar els climes mitjançant referències geogràfiques que, moltes vegades, ells no saben situar amb precisió. L’eina principal de suport ha de ser el mapa, que és on l’alumne se situarà correctament, i a partir d’aquí podrem treballar amb detall. 5. No entenc bé els climogrames. El climograma és una gràfica que pretén simplificar un clima mitjançant la representació de dues variables expressades en mesures mensuals. La gràfica per ella mateixa no hauria de causar cap problema, és senzilla, però per treballar-hi hem de seguir un ritme molt progressiu, sense buscar objectius finals inassolibles d’una manera immediata, sinó intentant introduir les novetats a poc a poc. Una de les eines que ajuden més a comprendre els climogrames és elaborar-ne un manualment, perquè mentre es fa els alumnes van buscant respostes a dubtes que en condicions normals no expressen. 6. És difícil entendre bé la relació entre clima, vegetació, hidrologia i poblament. Probablement aquest és un dels aspectes més interessants de la climatologia, l’aplicació més pràctica. Si es coneix el clima d’una zona es poden deduir molts aspectes de l’entorn, com ara el tipus d’hàbitat, el tipus de vegetació o les característiques dels rius. Si s’aconsegueix que els alumnes es plantegin que hi ha una relació bàsica entre aquests tres elements, ja tindrem molt de guanyat en l’estudi de la geografia. RECURSOS A LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT Programació d’aula (pàg. 40-41) Fitxes de reforç (pàg. 220-222) Fitxa 15: Elaborar un climograma Fitxa 16: Comentar un climograma Fitxa 17: Diversitat de paisatges i patrimoni natural Fitxes d’ampliació (pàg. 223-224) Fitxa 18: La classificació de Köppen Fitxa 19: El paisatge i la pintura Adaptació curricular (pàg. 318-335) Fitxa 7: Els climes de la Terra Fitxa 8: La difícil vida a la selva Fitxa 9: El paisatge de la sabana Fitxa 10: Diferents tipus de deserts Fitxa 11: El paisatge de clima mediterrani Fitxa 12: El paisatge de clima continental 104 Fitxa 13: El paisatge de clima oceànic Fitxa 14: La vida a les regions polars Fitxa 15: La vida a alta muntanya Educació multicultural (pàg. 439-471) Temps de lectura (pàg. 484-487) Lectura 8: El desert del Sàhara Lectura 9: El bosc escandinau Lectura 10: El paisatge d’alta muntanya: paisatges esglaonats Lectura 11: El valor de l’ombra a la sabana africana Cinema i ciències socials (pàg. 518-528) Investigació (pàg. 544-545) 4. Els boiximans: viure al desert africà Al CD de recursos multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 31. Desèrtic Groc Xinès Rosa Blau Polar D’alta muntanya Morat Violeta CLIMES FREDS Continental Mediterrani i similars Marró Oceànic Verd CLIMES TEMPERATS Tropical Taronja RECURSOS PER A L’AULA 13:22 Equatorial 17/5/07 Vermell CLIMES CÀLIDS 831202 _ 0075-0139.qxd Página 105 5 RECURS 16. ELS CLIMES DE LA TERRA ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 105
  • 32. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 106 106 Bosc mediterrani Bosc de fulla caduca Vegetació de muntanya Taigà Tundra Rosa Blau Morat Marró Malva ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ Sense vegetació Estepes i praderies Desert Groc Taronja Sabana Verd Vermell Selva RECURS 17. LA VEGETACIÓ DEL MÓN
  • 33. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 107 5 RECURS 18. EL CLIMOGRAMA TEMPERATURES (en ºC) RECURSOS PER A L’AULA GEORGETOWN - GUYANA PRECIPITACIONS (en mm) 220 210 200 190 180 170 160 150 140 130 120 110 100 90 80 70 30 60 25 50 20 40 15 30 10 20 5 10 0 0 G A M F M J A J S O N D G F M A M J J A S O N D T. (ºC) 25 25,5 26 26 25,5 25 24,5 24,5 25 24,5 24,5 24,5 P. (mm) 71 89 142 178 152 145 175 165 185 205 183 104 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 107
  • 34. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 108 MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA 1. De quines regions i països procedim? Els alumnes podrien recollir informació sobre el clima de la seva regió o país d’origen. Caldria buscar dades sobre el clima, sobre la vegetació, els rius, els conreus i el poblament. Amb totes aquestes dades, feu un treball o promoveu una exposició al centre que reuneixi totes aquestes dades i ens permeti conèixer millor moltes zones del món. 2. Podem fer climogrames de qualsevol zona del món. Zonaclima.com és una web en castellà que subministra dades per construir climogrames de qualsevol país del món. Es pot utilitzar el mapa principal o buscar el país alfabèticament, i hi ha dades suficients per construir un climograma o comentar un clima. No oblideu que seria interessant completar aquesta informació mitjançant un altre tipus d’estudis de vegetació, rius, etc. http://www.zonaclima.com/ 3. Intentar fer una clisèrie. Es pot proposar, amb l’ajut del departament de Ciències, una excursió a la muntanya que permeti observar dades per elaborar una clisèrie de les muntanyes que hi ha a prop de la localitat, És molt interessant i il·lustratiu. 4. T’agradaria ser climatòleg? Feu dues llistes a la pissarra de la classe, una dels aspectes que semblen més interessants de la labor d’un climatòleg i una altra amb els inconvenients més grans que hi veuen els alumnes. Pot ser un punt de partida interessant per debatre quins elements els alumnes consideren importants per al seu futur professional. 5. Debat: quin és el paisatge que té més avantatges per a la vida? Quin és el que en té menys? Feu un debat sobre el que s’ha après estudiant els diferents paisatges, i discutiu quin els sembla més interessant per viure-hi o per visitar i quin els sembla més hostil. 6. L’àlbum de fotografies dels paisatges. A Internet és molt fàcil que els alumnes hi trobin fotografies relacionades amb els diferents paisatges de la Terra. Es podria dividir la classe en vuit grups i que cada un s’encarregui de buscar fotografies d’un dels paisatges naturals del nostre planeta. Podrien buscar fotografies relacionades amb les temàtiques següents: • Vegetació. • Fauna. • Rius que representin bé les característiques típiques dels rius de la zona. • Hàbitat. Després, es podrien exposar a classe, la qual cosa enriquirà el coneixement visual que els alumnes tenen de cada un dels medis estudiats. 7. Debat: quin és el medi més transformat pels éssers humans? Després d’analitzar les característiques dels diferents medis naturals, els alumnes haurien de decidir quin està més transformat i aportar raons que en justifiquin la tria. Més recursos ENLLAÇOS Pàgina web de Meteored. És un portal d’aficionats a la meteorologia, amb molts enllaços i recursos a altres pàgines. http://www.meteored.com/ A tutiempo.com hi trobem descrits els diferents tipus de clima, amb detalls interessants. http://www.tutiempo.net/ silvia_larocca/Temas/Clima.htm PEL·LÍCULES Lawrence d’Aràbia, dirigida per Wolfgang Petersen el 2000. A banda de l’indubtable interès històric, la pel·lícula és famosa per la fotografia de paisatges del desert, i ha passat a la història del cinema també per aquest motiu. Els últims dies de l’Edèn, dirigida per John McTiernan el 1991 i protagonitzada per Sean Connery. Explica la història d’un científic que busca un remei per curar el càncer a l’Amazònia i entra en conflicte amb les empreses que volen explotar els recursos naturals de la zona. NOVEL·LES La aventura equinoccial de Lope de Aguirre, escrita per Ramón J. Sender. Narra la història d’aquest conqueridor i els seus conflictes interns, emmarcats per l’Amazones i la selva equatorial. OBRES DE DIVULGACIÓ F. PROTZMAN, Paisajes del mundo. Aquest llibre de National Geographic recull fotografies i imatges de tots els continents, tant de les zones rurals com de les urbanes. PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES G. VIERS, Climatología. És el gran clàssic de la geografia climàtica, ideal per aprofundir a un nivell universitari en aquesta matèria. 8. A quin d’aquests pertany la nostra localitat? Els alumnes poden fer un petit escrit en què classifiquin el seu entorn en un dels paisatges estudiats i en què, a més a més, aportin raons que justifiquin la tria que han fet. 108 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 35. 831202 _ 0075-0139.qxd 13:22 Página 109 Els continents: estudi físic PRESENTACIÓ Amb aquesta unitat encetem el bloc dedicat a la Geografia física dels continents, Espanya i Catalunya. Tot el que hem treballat en les cinc primeres unitats ho hem de posar en pràctica en aquesta. Es tracta d’una unitat, per tant, que té continuïtat amb les anteriors, la qual cosa ens dóna l’avantatge de tenir ja superats els problemes de terminolgia i de la major part de conceptes que pot ser que necessitem manejar, i ens serveix, a més a més, com a manera de consolidar el que ja s’ha treballat. Com a inconvenient principal, hi ha la possible reiteració que pot ser que apreciï l’alumne. En aquest aspecte, cal anar molt amb compte a delimitar els continguts de les unitats anteriors i els d’aquesta, perquè els alumnes no tinguin la sensació que s’estan repetint els mateixos temes. RECURSOS PER A L’AULA 6 17/5/07 Els continguts ofereixen una seqüència molt clara, amb un apartat per a cada continent. I un desenvolupament centrat en els aspectes més particulars de cada un. La part més important de la unitat rau en els graus de detall que podem aportar sobre els continents. És gairebé l’única ocasió en què, en el temari de Secundària, treballaran específicament altres continents, i és el moment de donar-los una visió més àmplia del que és el món on viuen. POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria treballar en tres nivells de profunditat. Itinerari 1: continguts imprescindibles Ens hauríem de centrar en els apartats 1, 2 i 4, dels grans continents, per assegurar-nos que els alumnes en capten les línies mestres, juntament amb els aspectes principals del relleu, el clima, la vegetació i els rius, tot això d’una manera molt sintètica. En aquest itinerari hauríem d’evitar fer-los memoritzar gran quantitat de llocs i accidents naturals, i n’hem de fer una selecció apropiada. D’altra banda, és molt interessant fer servir l’atles per aconseguir que ubiquin correctament aquests accidents geogràfics. Les activitats principals serien la 1, la 5 i la 16. En aquest itinerari hem de treballar en les activitats finals corresponents a l’apartat de tècniques de treball «Memoritzar dades», i les activitats 24 i 25. Itinerari 2: continguts mitjans Tots els apartats del text expositiu tenen un nivell de comprensió totalment accessible per a un alumne mitjà. A més a més de les activitats assenyalades per a l’itinerari anterior, seria recomanable fer les següents: 2, 3, 6, 7, 8, 10 a 14 i 16 a 22. Com a activitats finals considerem molt interessants l’apartat ja citat de tècniques de treball «Memoritzar dades», amb el qual hauríem de poder fer en aquest itinerari les activitats 24 a 28, i l’activitat «Completar mapes muts», amb els dos exercicis corresponents. Itinerari 3: continguts que van més enllà A més a més del que s’ha assenyalat per a l’itinerari anterior, seria interessant que els alumnes aprenguessin els continguts de les fitxes de Patrimoni i Medi ambient que hi ha a les pàgines 70, 73, 75 i 76. Com a activitats s’inclourien totes les que es proposen, amb una atenció especial a les activitats 4, 9, 14, 15, 18 19, 22 i 23. Totes les activitats finals es poden incloure a l’itinerari 3, tot i que estan pensades específicament per a aquest les numerades de la 33 a la 35. Totes les activitats de la unitat s’han diferenciat en tres nivells de dificultat. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 109
  • 36. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 110 DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT 1. 1. Això ja m’ho sé, ja ho hem fet abans. És una unitat en la qual la motivació de l’alumne pot ser que se’n ressenti, perquè es tornen a tocar conceptes que ells consideren que ja estan sabuts o superats. Per això, no hem d’oblidar que en els punts anteriors estàvem manejant fonamentalment conceptes, mentre que aquí el centre de treball són les descripcions físiques dels continents, una cosa completament diferent. 2. El paisatge és un concepte complex i heterogeni. El concepte de paisatge és força enganyós, ja que sembla que es refereix a una cosa senzilla. No és pas així, ja que per entendre un paisatge necessitem dominar alhora les dades de relleu, clima, vegetació i rius. La clau rau a transmetre la interrelació que hi ha entre aquests conceptes, ja que seria impossible que es desenvolupessin unes formes de vegetació en altres climes que no fossin els característics, o que es formessin rius de règims diferents en zones que no fossin les apropiades. És possible que costi més d’incloure-hi el relleu, però també és cert que aquest adquireix una gran importància en les precipitacions o en la distribució d’uns deserts determinats, elements que hem treballat en unitats anteriors. 3. Hi ha sis continents, i no pas cinc. Molt sovint els alumnes es plantegen l’existència de cinc continents, i s’obliden que hi ha una massa continental d’una gran importància a l’Antàrtida, que forma un sisè continent. És important que ho entenguin, i que vegin la diferència entre les dues zones polars, una formada per un mar i l’altra, per un continent. Tampoc no és senzill que comprenguin l’entitat continental d’Oceania, ja que està formada per illes en comptes de ser una massa continental compacta. 4. Els alumnes han de memoritzar moltes coses. És cert que els temes de paisatges acaben necessitant un esforç de memorització que no agrada als alumnes, i que provoca que de vegades tendeixin a rebutjar aquesta part tan atractiva de la matèria. Al final de la unitat proposem una sèrie de tècniques que poden millorar i simplificar bastant la capacitat dels alumnes de dur a terme aquesta feina. D’altra banda, fer servir l’atles i elaborar mapes són les altres dues eines que ens poden donar suport per aconseguir aquest objectiu. 5. Una temptació: les digressions. El caràcter d’aquesta unitat com a síntesi i resum pràctic del que s’ha après en teoria per a Geografia física i la referència a un entorn que serà clau com a factor de diversos aspectes de la Geografia humana i econòmica fan que la temptació de sortir del tema sigui molt forta. Però hem d’anar amb compte amb la selecció dels continguts, ja que les digressions excessives restaran unitat a l’exposició i en podran dificultar la comprensió. 6. El paisatge dels continents tindrà molta importància en unitats posteriors. Si es volen entendre àmpliament alguns processos històrics, com ara l’aparició de l’ésser humà, o el procés de neolitització, el paisatge dels continents serà un dels temes més que ens donin suport a l’hora de treballar la Història. RECURSOS A LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT Programacions (pàg. 42-43) Fitxes de reforç (pàg. 225-226) Fitxa 20: Rius i llacs del món Fitxa 21: Els climes i els paisatges del món Fitxes d’ampliació (pàg. 227-228) Fitxa 22: Estudi del medi natural de l’Antàrtida Fitxa 23: L’exploració del continent africà Adaptació curricular (pàg. 336-341) Fitxa 16: El paisatge de l’Àfrica Fitxa 17: El paisatge de l’Àsia Fitxa 18: El paisatge d’Amèrica Temps de lectura (pàg. 488-489) Lectura 12: El continent australià Cinema i ciències socials (pàg. 517-528) Investigació (pàg. 546-547) 5. Els pastors mongols: viure al desert asiàtic WebQuest (pàg. 578-579) Els continents Al CD de recursos multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. Educació multicultural (pàg. 439-472) 110 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 37. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 111 6 RECURSOS PER A L’AULA RECURS 19. L’ÀFRICA 4.165 m 4.070 m 5.895 m ALTIMETRIA (en metres) Marró 1.000 metres Groc 500 metres Verd 0 metres MAR Cims ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 111
  • 38. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 112 112 Cims MAR 500 metres 1.000 metres 2.000 metres 0 metres Verd Groc Marró Violeta ALTIMETRIA (en metres) 4.547 m 8.850 m 3.776 m RECURS 20. L’ÀSIA ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 39. de mar or im T G.......... N.......... illa de T.............. A T illes Salomó 3.764 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ N.......... mar de T................ Tonga Z............... Fiji Samoa mar de F....... Tuvalu Kiribati Vanuatu Nauru ma r del C......... M P Verd Groc Marró RECURSOS PER A L’AULA Cims MAR 0 metres 500 metres 1.000 metres ALTIMETRIA (en metres) 13:22 P.......... 4.693 R illes Marshall 17/5/07 5.030 Palau M illa de Guam illes Hawaii 831202 _ 0075-0139.qxd Página 113 6 RECURS 21. OCEANIA 113
  • 40. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 114 RECURS 22. AMÈRICA 6.194 m 4.418 m 5.700 m ALTIMETRIA (en metres) Marró 1.000 metres Groc 500 metres Verd 0 metres 6.960 m MAR Cims 114 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 41. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 115 6 MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA construir gràfics de rius i de muntanyes, que siguin semblants als que veiem en el llibre. Els podem proposar que barregin muntanyes de diferents continents (i fins i tot d’Europa i d’Espanya), o que es fixin en la mida i el cabal dels rius del món en comparació amb els del nostre país. És molt interessant veure l’escala dels nostres accidents naturals respecte a la mida dels fenòmens naturals que hi ha a la resta de continents. 2. De nord a sud i d’est a oest: recorrent els continents. Podem dividir la classe en diversos grups, un per continent que vulguem recórrer. Cada un dels grups ha de proposar un recorregut nord-sud i un altre estoest pel continent que els hagi tocat, i observar els accidents naturals que travessen i les seves característiques. 3. Trivial geogràfic. Mantenint els grups anteriors, els podem proposar que escriguin en targetes diferents aspectes de la geografia dels continents: muntanyes, sistemes muntanyosos, mars, tipus de vegetació, etc. Tot seguit, podem fer un trivial geogràfic, construint un tauler senzill amb caselles per a cada continent. Treballant tots junts en aquest feina es poden aconseguir molt fàcilment força preguntes, i és una activitat en grup molt divertida i motivadora. Aquest web us pot ajudar a organitzar l’activitat: http://www.usefultrivia.com/geography_ trivia/idex.html. 4. Buscar imatges d’accidents naturals. A la xarxa hi ha una bona quantitat d’imatges dels principals accidents naturals. Es pot demanar als alumnes que cada dia busquin a Internet imatges dels llocs que han estudiat. En poden fer coses força variades i divertides: convertir-les en salvapantalles de l’ordinador o fer-les servir de fons en els programes de conversa. 5. Imaginar-se que farem una expedició. Demaneu als alumnes que reflexionin sobre els diferents paisatges que han estudiat i que escullin el que els sigui més atractiu. Un cop fet..., prepareu-vos, que ens n’anem d’expedició! Que cadascú es plantegi a quin lloc anirà i els mitjans de transport que farà servir per arribar-hi. S’hauria d’informar sobre quins són els seus recursos naturals principals, quina vegetació és característica d’aquests paisatges i quines espècies s’hi troben. Hem de sobreviure-hi sense ajut extern. Què necessitarem? Que cadascú es plantegi quins objectes o eines pot ser que necessitem, ja siguin tècnics o mecànics, d’orientació, etc. Poden consultar manuals de supervivència, com els que ofereix aquest web: http://www.vivelanaturaleza.com/Supervivencia/index.php. Més recursos ENLLAÇOS Enllaç amb la Casa d’Amèrica, on hi ha molta informació i altres enllaços per saber més sobre Amèrica. http://www.casamerica.es/ Web del Museo de América, excel·lent per conèixer la història i el present d’Amèrica i els seus vincles amb Espanya. http://museodeamerica.mcu.es/ RECURSOS PER A L’AULA 1. Construir gràfics de rius i muntanyes. Ajudarà molt els alumnes L’Àsia també té els seus propis vincles. En aquesta pàgina web veiem com han progressat les relacions entre l’Àsia i Espanya. http://www.casaasia.org/ PEL·LÍCULES Memòries d’Àfrica, dirigida per Sidney Pollack el 1985. Explica la història d’una dona que comença una nova vida a l’Àfrica i hi descobreix l’amor per aquest continent. Anna i el rei, d’Andy Tennant. Narra la història real d’una dona que va a Tailàndia al final del segle XIX per ser la institutriu dels fills del rei de Siam. La tienda roja, dirigida per Mikheil Kalatozis Hvili el 1971. És una pel·lícula biogràfica que explica l’expedició de l’explorador Nobile a l’Àrtic el 1928, que va acabar en tragèdia. Aquí, el medi natural es converteix en protagonista d’aquesta pel·lícula. Protagonitzada per Sean Connery i Claudia Cardinale. NOVEL·LES E. ROSSET, La conquista del Amazonas. Ens explica l’expedició d’Orellana per recórrer l’Amazones. A més a més del gran interès històric, la superació d’un paisatge desconegut i hostil és el motor permanent d’aquesta història. OBRES DE DIVULGACIÓ S. ÁLVARO i J. ORTEGA, La conquista de los tres polos. Els expedicionaris de «Al filo de lo imposible» narren les expedicions que han fet al Pol sud, al Pol nord i al cim de l’Everest. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 115
  • 42. 831202 _ 0075-0139.qxd 7 29/5/07 10:38 Página 116 El paisatge d’Europa i d’Espanya PRESENTACIÓ La unitat 7 és la continuació de la unitat anterior, i se centra en el continent i el país on viuen els alumnes. Per aquest motiu, no és tan sols bàsic conèixer-los, sinó que té una utilitat immediata. És per això que el nivell de detall en què anem entrant és més gran, ja que passem a descriure un espai sobre el qual els alumnes ja tenen una idea prèvia força més aproximada, amb moltes referències que es fan especialment patents quan treballem Espanya. Aquest plantejament serà especialment important més endavant, quan tractem altres temes de Ciències socials, com ara els de Geografia humana o econòmica, i molt especialment quan comencem a tractar els temes d’Història ja que la majoria es desenvolupen en un context geogràfic europeu i espanyol. Per aquest motiu és una unitat una mica més llarga que la resta, ja que considerem fonamental que coneguin a fons la Geografia física del nostre continent i d’Espanya. POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria treballar en tres nivells de profunditat. Itinerari 1: continguts imprescindibles Ens hauríem de centrar en els apartats 1, 3, 4, 6, 7, 8 i 10 a l’hora de treballar els continguts imprescindibles. Tornem a suggerir que analitzeu amb compte, dins d’aquests apartats, el que es considera essencial i el que és accessori, per evitar una llarga llista d’accidents difícil de memoritzar que no ens permetria avançar tal com volem. Les activitats 1, 8, 9, 10, 15 i 16 són les més apropiades per a aquest itinerari. De les activitats finals de la unitat, convindria treballar l’elaboració de mapes conceptuals, i de les activitats de repàs de bloc, caldria estudiar el requadre «Repassa» i analitzar les activitats 1 a 5. Itinerari 2: continguts mitjans Tots els apartats del text expositiu tenen un nivell de comprensió totalment accessible per a un alumne mitjà. També són molt interessants les lectures de Patrimoni i Medi ambient. Itinerari 3: continguts que van més enllà A més a més del que s’ha assenyalat per a l’itinerari anterior, podem satisfer els alumnes que vulguin treballar més a fons amb les activitats 4, 7 i 18. En les activitats finals, és interessant treballar tot el mapa de conceptes complet, i és molt motivador treballar amb ells l’activitat de l’itinerari sobre un mapa topogràfic. També s’haurien de treballar íntegrament les activitats de repàs. Insistim en la necessitat de fer que les respostes a les preguntes de reflexió responguin a un plantejament personal, i de defugir les respostes de monosíl·lab o de la simple repetició de fragments del text. Les activitats més apropiades per a aquest itinerari són les següents: 1-3, 5 i 6-17. De les activitats finals, és molt interessant el treball amb mapes conceptuals i les activitats 22, 23 i 24. De les activitats de repàs, en destaquem les activitats 1 a 8. Totes les activitats de la unitat s’han diferenciat en tres nivells de dificultat. 116 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 43. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 117 7 1. Europa és un més dels continents, i no el més important. Hem de transmetre amb claredat que el fet de tractar d’una manera específica Europa i Espanya en una sola unitat no es una qüestió de més o menys importància, sinó de la proximitat de l’entorn. Cal evitar l’eurocentrisme. 2. A mi només m’importa Espanya o el meu àmbit geogràfic immediat. Tampoc no convé crear en els alumnes una imatge que l’únic que els ha d’interessar és conèixer la geografia física d’Espanya. Els alumnes s’han d’adonar que, més enllà de les nostres fronteres, passen coses que després poden tenir influència en les nostres circumstàncies. Això és molt evident amb el clima, però és extrapolable a la resta d’aspectes de la unitat. 3. He d’integrar moltes coses alhora. Efectivament, com que és una unitat de paisatge, mai no tindrem la informació completa si no som capaços d’integrar el conjunt de la informació. En aquest aspecte, almenys, tenim l’avantatge que ja han fet el treball sobre el paisatge, ja que a la unitat anterior ho han posat en pràctica. 4. He de memoritzar moltes dades. Un altre cop tornem a xocar amb l’obstacle de la memorització. El dilema consisteix a fer front a una llista feixuga d’accidents que no se sap on són i que l’alumne no s’aprèn gens fàcilment. La solució rau a treballar molt el mapa físic, l’atles i aprendre a situar aquests accidents. Hi ha moltes tècniques que ens poden ajudar a recordar on són les diferents serralades o els rius, i no totes han de ser necessàriament difícils o avorrides. 5. Per a què em serveix aprendre això, si ja surt en un atles. Aquesta frase l’ha sentida pronunciar tot docent de Geografia infinitud de vegades. És cert que la informació d’aquesta matèria surt en un atles, i també que no s’ha d’aspirar a transformar els alumnes en enciclopèdies, però hem de tenir clars els mínims de coneixements geogràfics que s’han de considerar imprescindibles per a la formació dels alumnes. La resta pot ser que tingui importància, però ho hem d’encarar amb una certa flexibilitat. RECURSOS PER A L’AULA DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT 6. Paisatge canviant, no estable. Si ens endinsem en els continguts específics de la unitat, hem de transmetre amb claredat que el paisatge no és un element estable i immutable, sinó que la capacitat d’incidència de l’ésser humà en el paisatge és extraordinària. Els alumnes han de ser conscients d’aquesta capacitat d’incidència, la qual cosa ens ha de servir com a introducció als temes de medi ambient. 7. Els climes tenen una denominació genèrica, no geogràfica. És una dificultat molt específica de la climatologia a Espanya, i que, a més a més, als alumnes els sorprèn molt. Hi ha determinades zones d’Espanya on hi ha un clima mediterrani a força distància del mar del mateix nom. En altres continents (Amèrica, Àfrica) també es dóna aquest tipus de clima, i són a molta més distància. RECURSOS A LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT Programacions (pàg. 44-45) Educació multicultural (pàg. 439-472) Fitxes de reforç (pàg. 229-231) Temps de lectura (pàg. 490-491) Fitxa 24: Localitzar topònims a Europa Lectura 13: Els fiords noruecs Fitxa 25: Localitzar topònims a Espanya Lectura 14: Les maresmes espanyoles Fitxa 26: La diversitat natural d’Espanya Cinema i ciències socials (pàg. 517-528) Fitxes d’ampliació (pàg 232) Investigació (pàg. 552-553) Fitxa 27: National Geographic Society 8. Els samis: viure a la tundra Adaptació curricular (pàg. 342-347) WebQuest (pàg. 578-579) Fitxa 19: El paisatge d’Europa Els continents Fitxa 20: Les unitats de relleu d’Espanya Al CD de recursos multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. Fitxa 21: El paisatge canari ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 117
  • 44. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 118 118 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 3.718 m illes Canàries Cims 0 metres 500 metres 1.000 metres MAR Verd Groc Taronja Marró ALTIMETRIA (en metres) 4.807 m 3.340 m 5.633 m RECURS 23. EUROPA: RELLEU I RIUS
  • 45. Continental Oceànic Groc D’alta muntanya Blau ATLÀNTIC OCEÀ Subtropical (Canàries) ÀFRICA Nord mar del mar Mediterrani ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ RECURSOS PER A L’AULA ÀSIA mar Negre 13:22 Vermell Noruega mar de 17/5/07 CLIMA SUBTROPICAL Polar Morat CLIMES FREDS Mediterrani Taronja Verd CLIMES TEMPERATS 831202 _ 0075-0139.qxd Página 119 7 RECURS 24. EUROPA: CLIMES 119
  • 46. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 120 Cims MAR 500 metres 1.000 metres 0 metres Verd Groc Marró 3.718 2.188 2.592 2.648 2.430 3.478 2.381 2.313 3.355 3.404 1.495 ALTIMETRIA (en metres) RECURS 25. ESPANYA: RELLEU 120 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 47. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ Blau VESSANT ___________ Rius RECURSOS PER A L’AULA Verd CANTÀBRIC Groc MEDITERRANI Taronja ATLÀNTIC 13:22 Límit de vessant VESSANT _______________ 17/5/07 VESSANT _______________ VESSANT _______________ VESSANT _______________ 831202 _ 0075-0139.qxd Página 121 7 RECURS 26. ESPANYA: RIUS 121
  • 48. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 122 122 Continentalitzat Continentalitzat molt sec Sec Taronja Marró Rosa Típic Atlàntic Verd Groc De muntanya Morat Mediterrani Subtropical Vermell RECURS 27. ESPANYA: CLIMES ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 49. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 123 7 MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA lacionats amb la geografia física d’Espanya i d’Europa. En uns casos es tracta de puzles muts o no; en altres casos, de jocs de viatges en els quals s’ha de recórrer el continent i es van descobrint els diferents accidents naturals, moltes vegades combinats amb preguntes i respostes de tipus Trivial. És un sistema ideal per a l’itinerari 1, tot i que es pot aplicar a qualsevol itinerari, ja que, malgrat que pugui semblar un sistema «poc seriós», qualsevol recurs és bo si el que n’obtenim és l’aprenentatge dels continguts. També podem intentar fer-ho a classe, ja que el simple fet de buscar en un atles i anotar els accidents ajudarà els alumnes a treballar aquesta part, i els motivarà d’una manera especial. 2. Avui ensenyeu vosaltres. Un suggeriment excel·lent de treball a classe és proposar als alumnes que siguin professors per un dia. A part de descobrir una altra sèrie de «problemes» –atenció, comportament, respecte–, aprendran molt més fàcilment la matèria; com tots els professors saben, ensenyant se n’aprèn molt. 3. Gràfic amb els cims més alts d’Europa i d’Espanya. Podem buscar dades sobre les alçades més elevades del continent i d’Espanya, i posar-les totes juntes en el mateix gràfic. També hi podem afegir més d’un cim dels sistemes espanyols que tinguin diverses alçades importants. A més a més, podem buscar les alçades més elevades properes a la nostra localitat, cosa que ens permetrà fer una comparació molt exacta de les vertaderes alçades del nostre relleu. 4. Gràfic amb els rius més llargs d’Europa i d’Espanya. Podem fer el mateix amb la longitud i l’amplada dels rius europeus i peninsulars. Ens dóna una informació molt clara, per la possibilitat de comparació. 5. Recorrem els grans rius d’Europa. Proposem un viatge imaginari per algun dels grans rius europeus: el Rin, el Danubi, el Don, el Dvina, el Volga... Els alumnes han de treballar sobre aquests rius buscant-ne informació sobre el lloc on neixen, d’on els ve l’aigua, les ciutats per on passen (seria interessant fer una breu ressenya de les més importants), els països que travessen i on desemboquen. A més a més, poden buscar alguna particularitat sobre aquests rius (obres literàries o musicals que s’hi hagin inspirat, etc.). Més recursos ENLLAÇOS Pàgina web de la Societat Geogràfica Espanyola. http://www.sge.org/ Enllaç amb Sí España, que proporciona moltes informacions sobre la geografia i altres aspectes d’aquest país. http://www.sispain.org/spanish/ geopop.html RECURSOS PER A L’AULA 1. Jocs i puzles. En el mercat hi ha una gran quantitat de jocs i puzles re- Webs de geografia europea en general (excel·lents per aprofundir en aquest tema, en anglès i castellà). http://www.answers.com/topic/ geography-of-europe http://europa.eu/index_es.htm Portal sobre els sistemes muntanyosos a Espanya. http://www.spainmountains.com/ Pàgina d’un aficionat espanyol al muntanyisme, amb rutes d’alta muntanya, des de la qual et pots connectar a altres enllaços d’aficionats. En aquestes pàgines hi ha fotografies d’una gran bellesa. http://www.geocities.com/ Yosemite/9195/ PEL·LÍCULES Secretos del corazón, de Montxo Armendáriz, 1997. En Javi, de nou anys, passa les vacances al seu poble dels Pirineus. NOVEL·LES C. J. CELA, Viaje a la Alcarria. Recorregut per l’Espanya dels anys cinquanta del segle XX. J. LLAMAZARES, Cuadernos del Duero. J. LLAMAZARES, El río del Olvido. Inspirat en el riu Curueño. 6. El paisatge de la teva localitat. Volem descobrir el paisatge de la localitat. Per aconseguir-ho ens cal recollir informació sobre el relleu i la història, fer-ne un seguiment del clima i inserir el moment del curs escolar en el climograma. Finalment, hem de reunir informació sobre la vegetació de la zona, per a la qual cosa podem demanar ajut als professors de Ciències. 7. Debat: estan ben repartides les aigües a Espanya? Pot ser molt interessant fer un debat sobre el repartiment de l’aigua a Espanya. Demaneu als alumnes que busquin informació en diversos diaris sobre aquest tema, es documentin i proposin un debat sobre aquesta qüestió. OBRES DE DIVULGACIÓ V. PEÑAS, ¿Llueve a gusto de todos? (2006). Pretén donar una resposta a una gran quantitat de preguntes sobre la qüestió de l’aigua. PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES R. BOSQUE CANDEL, Síntesis de Geografía de España. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 123
  • 50. 831202 _ 0075-0139.qxd 8 29/5/07 10:38 Página 124 El paisatge de Catalunya PRESENTACIÓ La unitat 8 ens apropa a l’estudi de l’espai geogràfic català, emmarcat en el context europeu, mediterrani i peninsular. Descriu i analitza els elements naturals que caracteritzen el territori que ocupa Catalunya. L’apartat dedicat al paisatge i a la vegetació destaca les modificacions del medi natural, conseqüència directa de l’acció dels éssers humans. La unitat s’ha estructurat en quatre apartats: el relleu, les aigües continentals superficials, el clima i el paisatge i la vegetació. A més a més, té una sèrie d’apartats específics d’ampliació i aprofundiment: tres «Sabies què…», que parlen del massís de Montserrat, de la contaminació al pantà de Flix i de l’alzinar, formació típica de les zones mediterrànies, i un «A fons», que parla de la Vall d’Aran, l’única zona de Catalunya amb clima atlàntic. A les activitat finals es proposa l’anàlisi, el comentari i la comparació de les dades de dues estacions meteorològiques, i l’anàlisi d’una taula estadística amb les dades dels incendis forestals a Catalunya entre els anys 1993 i 2004. POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut del tema es podria treballar en tres nivells de profunditat. Itinerari 1: continguts imprescindibles Els continguts imprescindibles corresponen als apartats 1, 2, 3 i 4, ja que la unitat és molt sintètica. Malgrat tot, cal destacar els aspectes essencials dins de cada apartat. Les activitats «Comprèn els conceptes» i «Busca les idees principals» ens orienten en aquest sentit. En aquest recorregut és molt important utilitzar el suport dels mapes del relleu, de les xarxes hidrogràfiques, dels climes i de la vegetació. Itinerari 2: continguts intermedis a Montserrat, la contaminació, el clima atlàntic i l’alzinar. Quant a les activitats, caldria afegir, a més de les incloses en els apartats «Comprèn els conceptes» i «Busca les idees principals», les titulades «Interpreta els documents» i «Organitza la informació». Itinerari 3: continguts que van més enllà Als apartats i activitats esmentats en els itineraris anteriors, caldria afegir-hi les activitats finals de la unitat, que exigeixen un grau més elevat de maduresa. Aquest itinerari està format per tots els apartats 1, 2, 3 i 4, més els apartats complementaris dedicats Totes les activitats de la unitat s’han diferenciat en tres nivells de dificultat. 124 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 51. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 125 8 DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT una unitat geogràfica clarament diferenciada dins de la península Ibèrica. Potser per això, alguns alumnes poden tenir problemes a l’hora de delimitar l’espai geogràfic català. Malgrat tot, Catalunya presenta unes característiques físiques prou singulars, on predominen les elevacions muntanyoses. La millor manera d’apropar el conjunt del territori a l’alumnat és a través de suports gràfics. És recomanable el treball sistemàtic amb mapes, croquis i fotografies aèries per aconseguir que l’alumnat assoleixi una visió integral del territori. 2. La identificació del relleu. La identificació de les diferents unitats de relleu sobre el mapa pot representar un problema per a una part dels alumnes. Per optimitzar-ne els esforços i millorar els resultats, s’ha de treballar sistemàticament la part gràfica, tot reforçant-la amb l’elaboració de fitxes i esquemes per agrupar i identificar les diferents formes del relleu català. 3. El problema de l’aigua. Cal que els alumnes no redueixin l’aprenentatge a la simple memorització del nom dels rius i de les característiques de les xarxes hidrogràfiques, i entenguin la importància del problema de l’aigua a tot el món i, concretament, a l’àrea mediterrània. Aquest apartat ha de permetre la transmissió dels valors relacionats amb una nova cultura de l’aigua, adreçats a evitar la despesa innecessària i reduir la contaminació. 4. Temps i clima. És molt freqüent confondre temps i clima. Per això, aquest apartat exigeix un gran esforç de claredat conceptual. És molt útil treballar els conceptes amb el suport gràfic dels mapes. El mapa isobàric és l’eina més adequada per treballar el concepte de temps i el mapa coroplètic, el de clima. L’explicació comparada dels dos tipus de mapes permet insistir en les diferències i aclarir gràficament els conceptes. RECURSOS PER A L’AULA 1. La percepció del territori. Catalunya no forma 5. La variacions climàtiques. Molts alumnes es queden amb les característiques generals del clima mediterrani i no entenen el perquè de les diferències climàtiques entre el nord i el sud, la muntanya i la plana, l’interior i la costa, el solell i el bagueny. Per superar aquesta dificultat, s’ha d’insistir en l’existència del conjunt de factors que modifiquen les característiques generals del clima, com són la latitud, l’altitud, la distància respecte al mar i l’orientació, i concretar-los sobre el mapa de Catalunya. La superposició del mapa de climes sobre el mapa del relleu, mitjançant una transparència, pot ser un mètode molt eficaç. 6. La vegetació i el paisatge. Per evitar confondre vegetació i paisatge cal insistir en l’acció de l’home com a factor determinant en la modificació de la vegetació natural. RECURSOS A LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT Programacions (pàg. 46-47) Fitxa 24: La diversitat climàtica de Catalunya Fitxes de reforç (pàg. 233-234) Fitxa 25: La Catalunya seca i la Catalunya humida Fitxa 28: El relleu de Catalunya Educació multicultural (pàg. 439-472) Fitxa 29: La diversitat natural de Catalunya Temps de lectura (pàg. 482-483) Fitxes d’ampliació (pàg. 235-236) Lectura 3: El mediterrani Fitxa 30: El delta del riu Llobregat Lectura 7: Els vents Fitxa 31: Els incendis forestals a Catalunya Cinema i ciències socials (pàg. 517-528) Adaptació curricular (pàg. 348-355) Al CD de recursos multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. Fitxa 22: El relleu de Catalunya Fitxa 23: Els rius de Catalunya ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 125
  • 52. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 126 RECURS 28. EL RELLEU I ELS RIUS DE CATALUNYA N _ _ _ _ _ _ R _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ P _ _ _ _ _ _ _ _ 3.143 m riu _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 1.515 m _ _ _ N riu _ _ _ _ _ _ _ riu _ _ riu _ _ _ 1.712 m riu _ _ _ _ _ _ _ ri u _ _ ri _ u 2.909 m _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ ri u _ riu ALTIMETRIA (en metres) _ Violeta Taronja clar 2.000 metres 1.000 metres 600 metres Groc 200 metres Verd 0 metres Taronja fosc 1.447 m MAR Cims 126 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 53. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 127 8 RECURSOS PER A L’AULA RECURS 29. ELS CLIMES DE CATALUNYA Verd Lila Atlàntic Mediterrani d’alta muntanya Marró Mediterrani interior humit Rosa Mediterrani interior sec Vermell Taronja Mediterrani interior extremat Mediterrani litoral ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 127
  • 54. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 128 RECURS 30. LA VEGETACIÓ DE CATALUNYA Gris Prats alpins Lila Pi negre Avets Verd fosc Pi roig Vermell Fageda Verd clar Roure Blau Roure de fulla petita Taronja Alzinar muntanyenc Marró Alzinar de carrasca Marró clar Alzinar (típic) Rosa 128 Màquia ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 55. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 129 8 MÉS SUGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA elaborar un trencaclosques. D’aquesta manera es familiaritzen amb el perfil del territori. També poden crear sopes de lletres amb els noms de les unitats de relleu, dels rius o de les formacions vegetals característiques. 2. Desenvolupar la capacitat d’observació. Una activitat interessant per desenvolupar la capacitat d’observació i aprofundir en el coneixement de l’entorn podria ser l’observació i descripció del relleu del municipi o de la comarca. L’alumne hauria de realitzar dibuixos a mà alçada del relleu més proper per després identificar les muntanyes, les valls o les planes en un mapa topogràfic de la zona. 3. Recerca de documents gràfics i comparació. Per treballar l’evolució del paisatge es podria demanar als alumnes que localitzessin una fotografia antiga d’un indret del municipi per després obtenir una fotografia actual del mateix lloc. L’objectiu seria l’estudi de la transformació del paisatge. 4. Els climogrames. L’elaboració, anàlisi i comentari de climogrames és un mètode fonamental per a la identificació dels factors bàsics del clima i la diferenciació de les principals varietats climàtiques de Catalunya. 5. Buscar informació, organitzar-la i preparar una exposició. A través de les hemeroteques digitals dels diaris més importants, els alumnes podrien recopilar informació sobre catàstrofes naturals conseqüència directa o indirecta de l’acció de l’home a Catalunya. L’objectiu seria organitzar temàticament i cronològicament la informació per preparar una exposició amb fotografies i retalls de premsa. 6. La tradició. Són moltes les dites i refranys sobre el temps, i cada contrada en té de singulars. Per això, els alumnes podrien recollir-ne uns quants entre la gent gran i elaborar un petit catàleg. Més recursos ENLLAÇOS Web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, on es poden trobar diferents tipus de mapes de tot Catalunya. http://www.icc.es/portal/ Web del Servei Metereològic de Catalunya. http://www.meteocat.com/ RECURSOS PER A L’AULA 1. Aprendre jugant. Els alumnes poden dibuixar un mapa de Catalunya i Atles climàtic digital de la península Ibèrica. Universitat Autònoma de Barcelona. http://opengis.uab.es/wms/iberia/ ca_index.htm Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. http://mediambient.gencat.net/ca t/inici.jsp http://mediambient.gencat.net/ca t/el_medi/parcs_de_catalunya/ Informació sobre la xarxa de parcs naturals de la Diputació de Barcelona. http://www.diba.es/parcsn/parcs/ home.asp Informació sobre els incendis forestals a Catalunya. http://www.ub.edu/ecologiaimedi ambient/8_6_incendis.htm http://www.gencat.net/interior/ emergencies/plans/incendis/ index.htm DOCUMENTALS 7. Els escriptors i el paisatge. Són molts els escriptors que han escrit sobre Catalunya o sobre algun dels seus paratges. Els alumnes haurien de buscar llibres, capítols o fragments de textos que parlessin d’algun indret del seu municipi o de la seva comarca per després llegir-los i comentarlos a la classe. 8. Debatre. El consum irresponsable d’aigua, els incendis forestals, la urbanització excessiva del litoral o la contaminació poden servir per reflexionar col·lectivament sobre l’impacte mediambiental de l’activitat humana a Catalunya. Catalunya des de l’aire, Enciclopèdia catalana, 1999. D’excursió 2. Les rutes de l’espai «De vacances», de TV3, Enciclopèdia Catalana / Pòrtic, 2001. Catalunya des del mar, dirigit per Xavier Manich, 2002. Els Pirineus des de l’aire, dirigit per Carles Canet, 2006. OBRES DE DIVULGACIÓ JOSEP MARIA PANAREDA, Resum de geografia física de Catalunya, Eumo, 1996. JOSEP NUET , JOSEP MARIA PANAREDA i ÀNGEL M. ROMO, La vegetació de Catalunya, Eumo, 1991. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 129
  • 56. 831202 _ 0075-0139.qxd 9 17/5/07 13:22 Página 130 Les persones ens relacionem amb el medi natural PRESENTACIÓ La unitat 9 és el punt de partida del tercer bloc. És un bloc en el qual els continguts canvien, deixen de ser tan acadèmics com els de les unitats prèvies per introduir-nos en continguts més actitudinals i de presa de consciència davant el medi ambient i els riscos del medi natural. Per això, acostuma a ser un bloc que agrada força als alumnes, els quals veuen més fàcil implicar-se en qüestions de presa de consciència dels perills del creixement desmesurat i de defensa de la natura que en l’estudi d’un altre tipus de matèria que els exigeixi més esforç i els aporti menys possibilitats d’implicar-s’hi. És per aquest motiu que partim de l’avantatge inicial de la motivació extra, i la matèria a més a més no presenta cap part complicada d’entendre o que calgui memoritzar. Però no per això s’ha de menysprear aquesta unitat, ja que els continguts són, realment, tan complexos o més que els que s’han vist anteriorment. De fet, hi ha més matèria «A fons» en aquesta unitat que en d’altres, precisament per completar les possibles llacunes que, per a alguns alumnes, puguin derivar d’una anàlisi menys profunda. A més a més, pensem que pot ser un bon moment per conscienciar els alumnes d’aquests altres problemes que s’estan convertint en autèntics reptes del nostre present i el nostre futur immediat. POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria treballar en tres nivells de profunditat. Itinerari 1: continguts imprescindibles El treball d’aquest itinerari s’hauria de centrar en els apartats 1 i 2, i l’apartat 3 s’ha de tractar a part, ja que hem de treballar els problemes generats per l’acció antròpica en el medi, però molts d’aquests problemes són força complexos per exposar-los, per la qual cosa ens hem de limitar a la matèria més assequible d’aquest punt. Les activitats més recomanables per a aquest itinerari són la 1, la 2, la 14 i la 15. És especialment interessant per als alumnes que segueixen aquest itinerari que treballin les activitats finals «Fer un resum», ja que és molt important que insistim a dur a la pràctica aquest tipus de tècniques de treball. Itinerari 2: continguts mitjans Tots els apartats del text expositiu tenen un nivell de comprensió totalment accessible per a un alumne mitjà. També seria bo introduir l’apartat «A fons» titulat «Dues maneres d’arribar a un desenvolupament sostenible», ja que és molt assequible i els aporta exemples concrets de com podem enfocar l’explotació del medi d’una manera no agressiva. A més a més de les activitats assenyalades per a l’itinerari 1, les més interessants per a aquest itinerari són la 3, la 6, la 7, la 8 i la 16. Itinerari 3: continguts que van més enllà A més a més del que s’ha establert en els itineraris previs, seria una matèria apropiada per a aquest itinerari treballar l’apartat «A fons» de «Paisatges humanitzats espanyols». Com a activitats hauríem de fer específicament per a aquest itinerari les activitats 4, 5, 9-13, 17 i 18. L’activitat final «Analitzar un espai protegit: el Grand Canyon del Colorado» és molt encertada per a aquest itinerari. Totes les activitats de la unitat s’han diferenciat en tres nivells de dificultat. 130 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 57. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 131 9 1. No és una unitat important. Moltes vegades tenim tendència a no donar prou importància a aquest tipus de continguts. Però no hem d’oblidar que es tracta d’un tema especial per a les nostres vides, ja que, de la conservació del nostre medi natural, en depèn el nostre futur. Transmetent les maneres de transformar racionalment el medi i conceptes com el de desenvolupament sostenible formem persones amb uns principis que salvaguardaran aquestes idees. 2. Tot és molt fàcil; no cal estudiar. Hem d’evitar que els alumnes arribin a aquesta conclusió tan simplista. Malgrat que moltes de les idees de la unitat són en el debat quotidià, conceptes com ara canvi climàtic, desertització, efecte hivernacle o biodiversitat, per posar-ne alguns exemples, són molt més complexos –i, en general, s’entenen força menys– del que semblen. de comunicació i en el debat polític, per això sembla que són temes del domini públic i coneguts per la població en general. Però molts dels alumnes són aliens a aquest estat d’esperit, perquè encara no estan pendents del debat polític o de la premsa escrita. Precisament pot ser que donem per sabudes moltes qüestions que no ho són, o que estan falsament enteses. 5. Implicar els alumnes en com fer front als problemes mediambientals. No és tan fàcil com RECURSOS PER A L’AULA DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT pot semblar. Una cosa és obtenir el suport exclusiu dels alumnes a classe en temes de medi ambient, provocant-los curiositat sobre aquesta qüestió, i una altra de molt diferent és aconseguir que aquesta implicació s’expressi d’una manera efectiva. La conscienciació no tan sols ha d’implicar que assumeixin els problemes, sinó que ha de provocar una resposta. 6. El medi ambient és una forma de vida. S’ha 3. Hi ha moltes qüestions científiques per entendre. Precisament és una dificultat que sorgeix quan comencem a aprofundir en els temes de medi ambient. És difícil comprendre moltes qüestions sense aprofundir en temàtiques relacionades amb les Ciències naturals. Ara bé, cal evitar un aprofundiment excessiu en aquest aparell cientificotècnic, ja que aquest no és el nostre objectiu; des del punt de vista de les Ciències socials, el més interessant és que els alumnes entenguin fins a quin punt les persones provoquem una transformació en el medi natural. de portar la teoria a la pràctica perquè, si no, és un esforç en va. Sense portar aquesta afirmació a l’extrem, cal fer del medi ambient una manera de viure. Hem de preservar l’aigua mitjançant mesures d’estalvi, adoptar mesures de reciclatge, evitar embrutar la ciutat i el camp amb elements que no siguin biodegradables, etc. No serveix de res aquesta unitat si els alumnes no surten conscienciats de classe i llencen el paper del xiclet a terra. Per això proposem a l’apartat «Suggeriments d’activitats per a la classe i per a casa» tot un seguit d’activitats que ens poden ajudar en les feines de conscienciació. 4. Els alumnes saben d’aquest tema menys del que sembla. Molt freqüentment aquest tipus de discussions i qüestions són en els mitjans RECURSOS A LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT Programacions (pàg. 48-49) Educació multicultural (pàg. 439-472) Fitxes de reforç (pàg. 237-238) Temps de lectura (págs. 472-474) Fitxa 32: La transformació dels paisatges naturals Lectura 15: El medi físic del Sàhara: recurs o obstacle? Fitxa 33: Causes i efectes de l’acció humana Lectura 16: El canvi climàtic Fitxes d’ampliació (pàg. 239) Lectura 17: El Parc nacional d’Ordesa Fitxa 34: Lanzarote, un paisatge volcànic Cinema i ciències socials (pàg. 517-528) Fitxa 35: Sant Llorenç del Munt, un paisatge transformat Adaptació curricular (pàg. 356-359) Fitxa 26: La transformació del medi natural Fitxa 27: Els éssers humans i el medi natural Investigació (pàg. 548-549) Els ianomami: viure a la selva Al CD de recursos multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 131
  • 58. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 132 RECURS 31. PAISATGES HUMANITZATS És un paisatge És un paisatge perquè perquè És un paisatge És un paisatge perquè perquè 132 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 59. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 133 9 RECURSOS PER A L’AULA RECURS 32. PAISATGES HUMANITZATS ESPANYOLS És un paisatge És un paisatge perquè perquè És un paisatge És un paisatge perquè perquè ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 133
  • 60. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 134 MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA 1. Notícies sobre el tema. Demaneu als alumnes que s’informin sobre els problemes mediambientals més importants d’Espanya i del món. Poden buscar-los a Internet o en molts diaris nacionals. Si treballen amb diversos diaris d’ideologies diferents, coneixeran les versions que es donen sobre un mateix problema. Pregunteu-los per què creuen que l’ecologia suscita polèmiques i visions confrontades. 2. Campanya d’estalvi d’aigua. A moltes zones d’Espanya es fan campanyes d’estalvi d’aigua. Proposeu als alumnes que se n’informin i que intentin posar en marxa les mesures que es proposen. Veuran com n’és de fàcil seguir-les, i de seguida notaran quan malbaraten aigua. Els podeu proposar que, a més a més, parlin amb la seva família i cometin com poden estalviar aigua i com n’és d’important per a tots. Si aconsegueixen començar a modificar alguns hàbits i ser més curosos amb aquest tema, hauran fet força més que aprendre una unitat del llibre. 3. Mapa de medi ambient de la teva localitat. Dividiu la classe en diversos grups. Han d’aconseguir un plànol detallat de la localitat (o, si és gaire gran, un mapa del barri) i dividir-lo en zones. Cada grup tindrà una zona assignada, i hi haurà d’identificar aquells aspectes relacionats amb la conservació del medi ambient i l’ecologia que trobi: contenidors d’escombraries, papereres, punts nets, etc. I també aquells aspectes negatius que detecti: llocs on s’acumula la brossa, on es malbarata l’aigua, amb excés de trànsit, etc. Després, els podeu demanar que anotin la informació en el plànol i que elaborin una llista de zones que necessitarien una intervenció urgent pel que fa a qüestions mediambientals. 4. Exposició de fotografies. Aquesta activitat completa l’anterior. Els alumnes poden muntar una exposició de fotografies fetes per ells o de llocs de la ciutat que els hagin semblat interessants de remarcar (en positiu o en negatiu) des del punt de vista del medi ambient. 5. Què ha canviat a la teva localitat? Un cop s’hagin informat de la situació a la localitat, poden debatre com s’hi tracta el medi ambient, si s’hi du a terme cap política equivocada, si hi ha possibilitats de millora o si, en línies generals, és correcta. També poden destacar si hi ha «punts negres» o no, llocs que s’haurien d’eliminar o de millorar. Més recursos ENLLAÇOS http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/ index.htm http://www.vulcania.com/fr/ index.html http://www.tecnun.es/Asignaturas/ Ecologia/Hipertexto/08RiesgN/ 120Volc.htm PEL·LÍCULES Naves misteriosas, de Douglas Trumbull (1971). Ciència-ficció ecològica: un clàssic. Erin Brockovich, de Steven Soderbergh (1999). El día de mañana, de Ronald Emmerich (2004). Tracta sobre el canvi climàtic, obsessió del climatòleg Jack Hall. DVD Cambio climático: antiguo Egipto, Documental de la BBC que planeja si el que va acabar amb la civilització egípcia va ser un canvi climàtic. Planeta Feroz: Tornado, Discovery Channel. Planeta Feroz: Volcanes, Discovery Channel. NOVEL·LES J. G RISHAM , L’informe Pelicà. Planteja com el problema ecològic incideix sobre una empresa i la manera tan sinistra que té de fer-hi front. OBRES DE DIVULGACIÓ J. GIONO, El hombre que plantaba árboles. La història d’un pastor que va planar centenars d’arbres en una terra erma. J. RIECHMANN, Perdurarán en un planeta habitable. Poesia ecològica. 134 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 61. 10 17/5/07 13:22 Página 135 Els riscos naturals 10 PRESENTACIÓ La unitat 10 tracta sobre els riscos naturals. És una unitat que es complementa amb l’anterior, i tanca el bloc sobre la relació dels éssers humans amb el medi que ens envolta. L’ésser humà no és l’únic capaç de transformar el paisatge i de constituir un risc per al medi ambient. També la natura, de vegades, es mostra especialment salvatge i genera catàstrofes que són un risc per a les persones: volcans, terratrèmols i tsunamis, huracans i sequeres. Per això la unitat té uns apartats molt clars, cada un dels quals tracta aquests aspectes amb una certa amplitud i per separat. Aquests apartats de la unitat són força interessants, especialment aquells que de vegades també ens afecten directament, com ara la sequera o les inundacions. Per això es tracta d’una unitat de rellevància especial per conèixer la Geografia física. RECURSOS PER A L’AULA 831202 _ 0075-0139.qxd A més, cal recordar que aquesta unitat és la que posa fi al bloc de Geografia del curs, per la qual cosa s’ha de tancar qualsevol qüestió que hagi pogut quedar oberta en aquest àmbit. D’altra banda, en aquest punt els alumnes hauran assolit un nivell de maduresa de comprensió que ens permetrà un altre tipus de desenvolupament amb ells. POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria treballar en tres nivells de profunditat. Itinerari 1: continguts imprescindibles Aquesta unitat és força més complexa a l’hora de seleccionar els apartats apropiats per a un itinerari 1 que altres, ja que, com que tracta els temes per separat, tots els apartats són vàlids per a l’itinerari. És més apropiat treballar tots els apartats, però seleccionant certs continguts de cadascun, de manera que ens assegurem que treballem tots els riscos naturals i que s’ha transmès i assimilat el més essencial. Així doncs, en l’apartat 2 ens podem centrar en els dos primers paràgrafs, on s’explica què és un volcà i de quines parts està format, i es pot deixar de banda la resta de continguts, que són menys bàsics. També es pot introduir el text sobre «Drets humans», per treballar una informació alternativa. Les activitats més apropiades en aquest apartat són les següents: 1, 2, 3, 7, 8, 11 i 12. Com a activitats finals de la unitat, seria interessant treballar la que es titula «Establir seqüències». En les activitats de repàs, les més apropiades són les categoritzades com a «Repassa», «Recorda» i «Explica». A més a més del que s’ha assenyalat per a l’itinerari anterior, les activitats ideals per a aquest itinerari serien les 4, 5, 7 a 10 i 13, i totes les activitats finals de la unitat, especialment les activitats 14 a 18, corresponents a la tècnica d’estudi «Establir seqüències». En les activitats de repàs hauríem de treballar especialment els apartats «Aplica» i «Analitza». Itinerari 3: continguts que van més enllà Aquest itinerari ha d’incloure tots els apartats del text expositiu, i a més a més pot incloure els punts «Sabies que...», que aporten aspectes curiosos i interessants sobre el tema, no tant com a contingut avaluable, sinó d’aprofundiment d’aquests aspectes concrets. Com a activitats, a més a més de les assenyalades per als altres dos itineraris, es podrien treballar els exercicis 6, 9, 10. Les activitats de repàs «Opina», «Crea» i «En l’actualitat» són encertades per a aquest itinerari. Insistim que hem de canalitzar la reflexió cap a una resposta pensada i exposada amb claredat, i no cap a una resposta improvisada i irreflexiva. Itinerari 2: continguts mitjans Tots els apartats del text expositiu tenen un nivell de comprensió totalment accessible per a un alumne mitjà. Totes les activitats de la unitat s’han diferenciat en tres nivells de dificultat. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 135
  • 62. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 136 DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT 1. És més important conèixer on es produeixen els accidents naturals. Tal com passa a la unitat anterior, molt freqüentment els alumnes donen poca importància a aquests temes, ja que estem parlant de catàstrofes conegudes i de fenòmens que no són difícils de veure cada any a la premsa i als mitjans de comunicació. Precisament aquesta quotidianitat és la que fa fonamental que els alumnes dominin aquests temes. 2. No s’ha de perdre el fil conductor de tota la unitat. Un problema que acostumen a presentar aquest tipus d’unitats, en les quals apareixen diferents problemes exposats per separat, és que tendim a tractar els diferents aspectes independentment, sense donar-los una coherència interna ni mostrar la relació que hi ha entre ells. Tot i que estem parlant de temes diferents, i de vegades produïts a llocs molt llunyans els uns dels altres, tots tenen un motor comú, que és la interdependència entre l’ésser humà i el medi, i aquest aspecte no s’ha de defugir, sinó que ha de ser el fil conductor i ha de quedar molt clar als alumnes. 3. Riscos i desastres no són sinònims. Tal com exposem en el primer apartat, hem de tenir clar que treballem sobre els riscos naturals, no sobre les catàstrofes. Aquesta afirmació no és sobrera, ja que precisament el que més es coneix d’aquests fenòmens són les catàstrofes relacionades amb aquests riscos, per això la imatge que es transmet als alumnes és que la unitat tracta sobre les catàstrofes naturals. Els riscos ens parlen de les relacions entre l’ésser humà i el medi, mentre que la catàstrofe és la manifestació extrema d’aquesta relació, no la constant. La diferència és molt substancial. 4. Els desastres passen molt lluny d’aquí. Aquest és un dels aspectes que acostumen a comportar menys implicació dels alumnes, els quals, si bé en situacions puntals de catàstrofes els afecten les imatges de pèrdues humanes o de conseqüències mediambientals, no senten la mateixa implicació pels riscos que hi ha permanentment a la natura i no tenen la necessitat de col·laborar per prevenir-los. Però alguns desastres naturals passen a Espanya, com ara les sequeres o les inundacions; i fins i tot no és tan improbable que algunes zones del país, particularment el sud-est i les Canàries, tinguin fenòmens sísmics. Hem de transmetre que els riscos no són tan lluny. 5. No és un espectacle, és realitat. Moltes vegades la magnitud i la devastació de les manifestacions de la natura sembla que ens introdueixin en un espectacle televisiu. És molt fàcil que els alumnes s’interessin més per aquesta espectacularitat o pels aspectes més tràgics d’aquests fets que per les causes que han originat el desastre, o el que es podria haver fet per prevenir o solucionar el problema. Mai no hem de perdre de vista el rerefons humà que hi ha en els riscos i les catàstrofes de tota mena, i per això hem de lluitar contra el sensacionalisme que acostuma a envoltar aquest tipus de fenòmens, i buscar una informació fiable que realment enriqueixi els alumnes. RECURSOS A LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT Programacions (pàg. 50-51) Temps de lectura (pàg. 496-498) Fitxes de reforç (pàg. 241) Lectura 18: Els «nius de ciclons» Fitxa 36: Conèixer els riscos naturals Lectura 19: L’erupció del Krakatau Fitxes d’ampliació (pàg. 242) Lectura 20: La fi de Pompeia Fitxa 37: Els riscos naturals a Espanya Cinema i ciències socials (pàg. 517-528) Adaptació curricular (pàg. 360-361) Investigació (pàg. 550-551) Fitxa 28: Els riscos naturals 7. Els massais: viure a la sabana Educació multicultural (pàg. 439-472) 136 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 63. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 137 10 RECURSOS PER A L’AULA Vermell Límit de plaques Verd Àrea de sismes Volcans més importants RECURS 33. VOLCANS I TERRATRÈMOLS ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 137
  • 64. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 138 RECURS 34. VOLCANS, TERRATRÈMOLS I HURACANS cer cle pola r àr t i c tròpic de Càncer tròpic de Capricorn Vermell 138 Zones on es poden formar huracans meridià de Greenwich equador cercle polar antàrtic ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 65. 831202 _ 0075-0139.qxd 17/5/07 13:22 Página 139 10 MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA als alumnes que no han d’oblidar que estan treballant un problema de riscos i medi ambient, ni tampoc que les víctimes no són pas xifres, sinó éssers humans. A més a més d’informar-se sobre la catàstrofe i d’anotar totes les dades que els semblin importants, els alumnes haurien de valorar quins van ser els riscos que no es van tenir en compte, i quins els errors que es van cometre i que han costat moltes vides. 2. Investigar si s’ha produït alguna catàstrofe natural a la teva localitat. És molt difícil que s’hagin produït catàstrofes naturals a la localitat en temps més o menys recents, però els alumnes ho poden investigar, preguntant a persones grans o documentant-se a la biblioteca de la localitat, buscant en diaris antics, etc. Per als qui viuen a l’interior, serà relativament més senzill trobar qüestions relacionades amb les sequeres prolongades, mentre que per als qui viuen a la costa serà més fàcil obtenir dades sobre inundacions o catàstrofes relacionades amb el mar. 3. Fer una enquesta sobre riscos i què cal fer en aquests casos. Planifiqueu a classe una enquesta en què s’estudiïn els possibles riscos que es corren (poden ser riscos de tota mena, no exclusivament catàstrofes naturals) i quines serien que es prendrien en cas que es produís una catàstrofe o un accident. Els alumnes poden fer l’enquesta entre les persones del seu entorn i després posar els resultats en comú. 4. Fer un fulletó amb mesures de seguretat en cas de catàstrofe. Amb els resultats de l’enquesta, feu un fulletó en què els alumnes expliquin què poden fer en cas que es produeixi una catàstrofe natural. S’hi podrien incloure continguts relacionats amb catàstrofes imaginàries, que entenem que no és fàcil que afectin una localitat espanyola, com ara una tempesta tropical o un huracà. Es pot deixar córrer la imaginació... 5. Imaginar-se una pel·lícula sobre una catàstrofe. Dividiu la classe en cinc grups. Cada grup s’haurà d’imaginar una pel·lícula sobre una d’aquestes catàstrofes: un terratrèmol, un tsunami, una erupció volcànica, una inundació o una sequera. Concretament, hauran de decidir els aspectes següents: Més recursos ENLLAÇOS http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/ index.htm http://www.vulcania.com/fr/ index.html http://www.tecnun.es/Asignaturas/ Ecologia/Hipertexto/08RiesgN/ 120Volc.htm RECURSOS PER A L’AULA 1. Buscar informació a Internet sobre catàstrofes recents. Recordeu http://www.ineter.gob.ni/geofisica/ webcam/v_sancristobal/ animacion.php http://www.sismo.info/terremoto/ Default.htm http://www.educared.net/concurso 2001/152/volcan.htm http://www.cnn.com/interactive/ weather/0305/tornado.animation/ http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/ international/newsid_4298000/ 4298178.stm http://news.bbc.co.uk/1/shared/spl/ hi/world/03/hurricane_guide/ html/default.stm http://solidearth.jpl.nasa.gov/rp.html PEL·LÍCULES Un poble anomenat Dante’s Peak, dirigida el 1997 per Roger Donaldson. Tracta sobre un expert en volcans que ha de convèncer els habitants d’una població que el volcà adormit, sobre el qual s’assenten, és a punt d’entrar en erupció. Volcano, dirigida per Mick Jackson el 1997. DVD • En quin lloc del món situaran l’acció. Això ens permetrà avaluar si han comprès a quines zones del món és característica la catàstrofe que representen. Cazadores de volcanes, National Geographic. • En quina època de l’any. Unes catàstrofes determinades són més pròpies d’uns moments de l’any que d’altres, i això ha de quedar reflectit a la pel·lícula. Planeta feroz: volcanes, Discovery Channel. • Quins meteors i fenòmens naturals han d’aparèixer a la pel·lícula i com creuen que es podrien fer els efectes especials necessaris per representar-los. • Com serà la reacció de la gent. Hauran de contraposar uns personatges que reaccionen de manera incorrecta i uns altres que reaccionen d’acord amb les mesures de seguretat adequades a cada catàstrofe. • Quin tipus de serveis són necessaris per controlar la catàstrofe i assegurar els serveis mínims i la seguretat de la població. Planeta feroz: tornado, Discovery Channel. NOVEL·LES E. B ULWER -L YTTON , Los últimos días de Pompeya. Probablement és la novel·la més famosa sobre un desastre natural, ambientada en la Roma clàssica. OBRES DE DIVULGACIÓ D. A., Volcanes: Abre los ojos. L. JORDÁ BORDEHORE, Montañas de fuego. Rutas y paseos por los volcanes de Europa. (2005). ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 139
  • 66. 831202 _ 0140-0204.qxd 11 29/5/07 10:40 Página 140 El paleolític: els nostres avantpassats més remots PRESENTACIÓ La unitat s’explica de manera pausada i narrativa, buscant senzillesa. No s’ha d’oblidar que és la primera vegada en tot el curs que els alumnes s’enfronten a un tema d’Història. Però a més, s’ha de partir de la base que els coneixements que s’imparteixen a Primària sobre Història són escassos i els coneixements previs dels alumnes són, per tant, limitats. Per això interessa facilitar el pas a la Història, evitant un text excessivament esquemàtic que podria resultar incomprensible per a la majoria d’alumnes. Aquesta manera de narrar fa que la unitat sigui força llarga. La llargària de la unitat es deu a tres raons més: primera, s’hi expliquen les característiques que ens defineixen com espècie; segona, proporciona un esquema d’anàlisi que continuarà al llarg del curs i, tercera, detalla com s’investiga el passat. POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria treballar en tres nivells de profunditat. Itinerari 1: continguts imprescindibles Itinerari 2: continguts mitjans Ens podem centrar en els apartats 1, 4, 6, 7, 8, 9 i 10, de manera que ens assegurem que els alumnes han entès què és la prehistòria i quines etapes s’hi diferencien, i que recordin les característiques principals de l’etapa: tecnologia, habitatge, caça i recol·lecció com activitats econòmiques, vestit, creences i art. Tots els apartats del text expositiu tenen un nivell comprensible per a un alumne mitjà. Dins de les activitats finals de la unitat, fóra interessant fer l’activitat titulada «Ordenar en el temps», a fi d’assegurar-nos que han adquirit un eix cronològic, que és el que més els costa. De les activitats finals es podria fer també l’activitat «Resumir informació en fitxes». Itinerari 3: continguts que van més enllà La doble pàgina «El protagonista d’aquesta història: l’ésser humà» tracta sobre el procés d’hominització. És un contingut de gran dificultat, que potser no és adequat per a tots els alumnes. Totes les activitats de la unitat s’han diferenciat en tres nivells de dificultat. DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT 1. La durada de la prehistòria. La prehistòria és una etapa molt llarga, que abraça la pràctica totalitat del passat de la humanitat. Va durar uns cinc milions d’anys, una extenxió de temps enorme, difícil d’imaginar per alumnes acostumats a pensar en l’immediat. Per això, és fonamental fer exercicis de cronologia amb els alumnes, com els que es proposen al final de la unitat, a l’apartat «Ordenar el temps». 2. La prehistòria, etapa cultural, no cronològica. A diferència de la resta d’etapes de la Història, 140 la prehistòria no té dates concretes de principi i fi, sinó que es defineix per trets culturals. La prehistòria comença a un lloc quan apareix el primer ésser humà i acaba quan apareix l’escriptura en aquella mateixa zona. Per això els moments d’inici i final de la prehistòria no coincideixen en els diferents llocs del planeta, i fins i tot encara hi ha zones de la Terra on habiten persones en un estadi prehistòric. També les subetapes que podem distingir dins de la prehistòria es diferencien per trets culturals, tecnològics, en concret. Convé que els alumnes ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 67. 831202 _ 0140-0204.qxd 29/5/07 10:40 Página 141 s’adonin que en el text informatiu es donen les dates en que comencen les etapes a Orient mitjà, l’àrea més avançada del món en aquell moment, però que a la resta de la Terra el neolític i l’Edat dels Metalls van aparèixer més tard, fins i tot amb mil·lennis de diferència. 3. Un món de canvi lent. Els alumnes estan acostumats a viure en un món en el que els canvis de tota mena se succeeixen amb molta rapidesa. En aquesta unitat s’enfronten a tot el contrari, a un moment històric en el que la humanitat va mantenir uns trets socials, econòmics, tecnològics, mentals i artístics durant 5 milions d’anys. 4. El pes del medi físic. A l’actualitat vivim en societats en les que la tecnologia és capaç de superar, o si més no limitar la influència del medi físic sobre les nostres vides. Però és imprescindible que els alumnes comprenguin que durant la prehistòria, i en concret durant el paleolític, les persones estaven completament mediatitzades per l’entorn en el que vivien, ja que el seu nivell tecnològic era reduït. A l’apartat 3 es contraposa la vida a la sabana i a les zones fredes, a fi que els alumnes prenguin consciència d’això. 5. Poques restes, moltes hipòtesis. Les restes del paleolític són molt escasses. Per això els científics són capaços de fer hipòtesis, però en molts casos no poden assegurar que el que diuen sigui cert. Per això en el text, les oracions estan plenes de verbs com «es pensa», «es creu», «és molt possible que...». Pot ser que els alumnes donin poc valor als resultats i pensin que són una invenció sense cap valor científic. D’aquí que sigui important insistir que la imaginació, l’empatia i el pensament hipotètic són armes fonamentals pel científic. Ara bé, no valen totes les hipòtesis ni tots els plantejaments: han de ser versemblants, substentar-se en un raonament lògic. Seria interessant jugar constament amb els alumnes, a partir dels documents del llibre o d’altres imatges, a fi que raonin sobre el possible ús d’un vestigi, sobre reaccions que tindria un ésser humà davant diferents situacions, etc. RECURSOS PER A L’AULA 11 També cal explicar-los que, davant l’excassedat de restes, qualsevol troballa nova pot modificar substencialment les nostres idees sobre el paleolític, i el seu estudi és un camp en permanent evolució. 6. Despersonalitzar els nostres avantpassats del paleolític. S’hauria de lluitar contra dues tendències de l’alumnat. Per una banda, veuen la humanitat prehistòrica com si no estigués formada per humans, sinó per éssers rudes i primitius, sense sentiments i plens de violència. D’aquí que el llibre de text faci un esforç per insistir en els sentiments i creences dels nostres avantpassats, en dotar-los d’ànima, de vida interior. Però per altra banda, també és possible que molts alumnes creguin que l’ésser humà ha pensat i actuat mogut per valors i motius similars als nostres, i que interpretin de manera presentista els éssers d’altres èpoques. Convé insistir que les persones del passat tenien sentiments, valors i creences, però que aquestes varien d’unes èpoques a altres i que l’estudi d’aquestes «ments del passat» és un dels objectius de la història. RECURSOS A LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT Programacions (pàg. 52-53) Educació multicultural (pàg. 439-472) Fitxes de reforç (pàg. 243) Fitxa 38: Conceptes de la prehistòria Temps de lectura (pàg. 499) Lectura 21: La durada de la prehistòria Fitxes d’ampliació (pàg. 244-245) Fitxa 39: Atapuerca a Internet Fitxa 40: L’art rupestre a Internet Cinema i ciències socials (pàg. 529-536) Adaptació curricular (pàg. 362-365) Fitxa 29: Les etapes de la prehistòria Fitxa 30: Els invents de la prehistòria Al CD de recursos multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. Investigació (pàg. 554-555) 9. La dona als grups nòmades prehistòrics ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 141
  • 68. 831202 _ 0140-0204.qxd 29/5/07 10:41 Página 142 RECURS 35. LÍNIA DEL TEMPS DE LA PREHISTÒRIA A Fa __________ Ò R I • Aparició • Els éssers humans vivien S T d’anys P ________ E___ d’anys • Aparició Fa R E H I Fa d’anys • Aparició ____ _______ Fa HISTÒRIA 142 d’anys • Aparició ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 69. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 143 11 És un Servia per a RECURSOS PER A L’AULA RECURS 36. OBJECTES DEL PALEOLÍTIC Estava fet de Són dos Servien per a Estaven fets de És una Representa Servia per a Estava feta de ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 143
  • 70. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 144 RECURS 37. DIBUIXAR A ESCALA EL BISÓ D’ALTAMIRA 144 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 71. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 145 11 MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA alumnes una gran línia del temps al llarg de l’explicació de les unitats 11, 12 i 13. S’hi ha d’assenyalar els diferents períodes i dates d’inici i final, i s’hi podrien fer dibuixos de diferents objectes relacionats amb cada etapa. Al final, els alumnes disposaran d’un mural que sintetitza de manera visual la informació del bloc. 2. T’agradaria ser arqueòleg? Fer dues llistes a la pissarra: una amb els aspectes que als alumnes els agraden de la feina de l’arqueòleg i una altra amb els aspectes que els desagraden d’aquesta feina. Això pot ser punt de partida per a discussions interessants entre ells. Més recursos ENLLAÇOS http://www.becominghuman.com http://www.mundofree.com/origenes/ evolucion/epocasyperiodos/ epocasyperiodos.html http://www.educa.aragob.es/ryc/wq/ atapuerca/index.htm RECURSOS PER A L’AULA 1. El mural de la línia del temps de la prehistòria. Elaborar amb els http://www.fundacionatapuerca.es http://www.museodealtamira.es/ http://www.culture.gouv.fr/culture/arc nat/lascaux/fr/index.html 3. Tècniques de datació en arqueologia. Els alumnes podrien consultar www.mundofree.com/yiatrou/pagina_nueva_5.htm i explicar en què consisteix la tècnica de la dendrocronologia. Se’ls hauria d’animar que consultin altres enllaços i que coneguin altres tècniques de datació. 4. Conèixer els nostres avantpassats a partir dels ximpanzés. Es pensa que els Australopitecus eren molt similars als ximpanzés. Demanar als alumnes que busquin informació sobre la vida dels ximpanzés i que imaginin a partir de les dades obtingudes com podria ser la vida dels nostres primers avantpassats. 5. Fabrica un bifaç. Demanar als alumnes que recullin diferents tipus de pedres i que a partir del que tenen intentin fabricar un bifaç, tal com ho faria una persona del paleolític. Després han de comentar la seva experiència, si els ha resultat fàcil o difícil, i si les característiques de duresa de les pedres ha influït en els resultats. Cal advertir-los que es posin ulleres per protegir-se els ulls mentre realitzen aquesta activitat. 6. Dissenya un vestit del paleolític. L’alumne imaginarà que és un dissenyador de moda que es vol inspirar en la manera de vestir durant el paleolític per dissenyar la seva nova col·lecció. Haurà de pensar en el tipus de vestits, sabates i complements que dissenyaria i els materials amb els que ho fabricaria i cosiria. 7. Debat: és convenient limitar les visites a les coves amb pintures paleolítiques? Moltes coves amb pintures paleolítiques estan tancades al públic o accepten un nombre molt limitat de visites. L’entrada de persones a una cova en modifica les condicions de temperatura i humitat, i això fa que les pintures es deteriorin i fins i tot poden perdre’s per sempre. Podem escriure aquestes oracions a la pissarra i que els alumnes votin amb quina estan d’acord i justifiquin la seva posició. a) És necessari tancar les coves completament per preservar-les per a les generacions futures. b) Jo les obriria. De què em serveix un tresor artístic si no en puc gaudir? c) Mantindria un sistema de visites molt limitades, així es combina la possibilitat de veure-les amb el seu manteniment pel futur. PEL·LÍCULES La recerca del foc, dirigida per J. J.Annaud, el 1981. DVD Vida prehistórica, BBC i Dorling Kindersley. Altamira: desde siempre, para siempre, MD. Atapuerca: el misterio de la evolución humana, dirigit per Javier Trueba, MD. Atapuerca: Patrimonio de la Humanidad, dirigit per Javier Trueba, MD. El origen del hombre y su evolución, Discovery Channel. La evolución humana, Discovery Channel. Historias de la Edad de Piedra, MD. Los orígenes del hombre (4 vols.), MD. Memoria de España, vol. 1, MD. NOVEL·LES J. M. AUEL, saga «Los Hijos de la Tierra», formada per cinc llibres. OBRES DE DIVULGACIÓ Las primeras sociedades, Biblioteca Básica de Historia, Anaya. La vida en el Paleolítico, Historia del mundo para jóvenes, Akal. Esa salvaje Edad de Piedra, colección Esa Horrible Historia, Editorial Molino. PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES 8. L’àlbum del paleolític. Demanar que imaginin que volen treure al mercat un àlbum de cromos titulat «La màquina del temps». Han de triar els 6 cromos del paleolític. Que facin una llista amb les imatges que els sembla que representen millor aquesta època. Juan Luis ARSUAGA, El collar del Neandertal. La especie elegida. El mundo de Atapuerca. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 145
  • 72. 831202 _ 0140-0204.qxd 12 17/5/07 15:37 Página 146 El neolític i l’edat dels metalls PRESENTACIÓ La unitat parla dels dos últims períodes de la prehistòria –el neolític i l’edat dels metalls–, una llarga etapa d’aproximadament 10.000 anys. Aquests dos períodes es tracten per separat, i de cada un s’assenyala el moment i lloc on comença, els avenços que s’hi produeixen i les maneres de viure que els caracteritzen. Les creences i l’art d’aquestes cultures prehistòriques s’estudien conjuntament, ja que hi ha una continuïtat entre els dos períodes. La unitat té un caràcter descriptiu en clara continuïtat amb l’anterior. Cal dir que els conceptes que s’utilitzen queden explicats i definits en el mateix text. POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria treballar en tres nivells de profunditat. Itinerari 1: continguts imprescindibles Comprèn els apartats 1 i 3 de la unitat, que permeten tenir una visió de conjunt del període final de la prehistòria. El treball d’aquests continguts pot centrar-se en les activitats «Comprèn els conceptes» i «Busca les idees principals» de les pàgines 149 i 151 del llibre. Aquest itinerari es pot completar comparant el paleolític, el neolític i l’edat dels metalls en un quadre sinòptic que reflecteixi la cronologia, la manera de viure i el desenvolupament tecnològic de cada període (com el que hi ha a la pàgina 153). Itinerari 2: continguts mitjans que permet comprendre les formes d’assentament i els canvis socials a cada subetapa. L’activitat «Interpreta el text» de la pàgina 149 pot ser adequada per abordar aquestes qüestions. Itinerari 3: continguts que van més enllà Comprèn els apartats 4 i 5, que permeten conèixer les manifestacions artístiques i relacionar-les amb les creences dels períodes respectius. Les activitats «Comprèn els conceptes» i «Busca les idees principals» que acompanyen aquests apartats poden ser adequades per diferenciar les manifestacions artístiques característiques de cada època. Aquest itinerari se centra en les maneres de viure que van caracteritzar cada període. Comprèn l’apartat 2, Totes les activitats de la unitat s’han diferenciat en tres nivells de dificultat. DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT 1. Diferenciar els períodes. Per l’estat de maduresa de l’alumnat, la periodització de la Història és un dels aspectes més complexos. Per això els professors haurem d’estar atents a deixar clara cada etapa, la cronologia i les característiques 146 que la defineixen, de manera que adquireixin sentit per a ells. Una bona manera d’incidir en aquesta qüestió és fent les activitats 1 a 3 de les activitats de repàs del bloc. També representar la duració dels dos períodes. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 73. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 147 12 d’ESO aprenen amb facilitat taxonomies, ja que es tracta d’una senzilla tasca mnemotècnica. Però és més complex per a alumnes d’aquesta edat establir relacions de causalitat abstracta. i del neolític, de manera que apreciïn la gran diversificació que es va produir al neolític. 6. Distingir el significat de divisió del treball i jerarquia social. És necessari insistir en la diferència entre totes dues. 3. Relacionar el final de l’última glaciació amb el desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia. Ens haurem d’aturar en l’explicació d’aquesta qüestió i insistir en la seqüència que va portar a la neolitització: el final de la glaciació, la disminució de la població de les espècies que eren aliment de la població humana (per extinció o emigració), l’assetjament als depredadors o a les plantes sense utilitat per les persones, i l’apropiació i selecció dels exemplars més adequats a les necessitats humanes, és a dir, la caça i l’agricultura. 4. Relacionar neolític i sedentarització. És necessari explicar que el sedentarisme va ser una conseqüència de l’agricultura. 5. Comprendre els avantatges que va aportar la divisió del treball. L’especialització del treball aporta grans avantatges a les poblacions amb una gran diversificació econòmica, que d‘aquesta manera pot augmentar i millorar la qualitat de la seva producció. Es pot elaborar un quadre sinòptic amb les activitats del paleolític 07. Diferenciar les característiques de l’art paleolític de les del neolític. L’art prehistòric és una bona ocasió perquè els alumnes aprenguin a diferenciar les tres tendències predominants que es donen a les arts plàstiques: el naturalisme, característic de l’art paleolític, i l’esquematisme i l’abstracció propis de l’art neolític i de l’edat dels metalls. RECURSOS PER A L’AULA 2. Relacionar causes i efectes. Els alumnes de 1r 08. Relacionar el megalitisme amb la gran capacitat tecnològica de l’edat dels metalls. Els megàlits constitueixen unes manifestacions artístiques que capten ràpidament l’atenció dels alumnes. La grandària dels materials utilitzats i l’aire misteriós que els envolten expliquen aquesta atracció. 9. Diferenciar els principals tipus de construccions megalítiques. Els alumnes han de conèixer els principals tipus de construccions megalítiques i la seva funció hipotètica, però més que de donar una definició formal, haurien de ser capaços de diferenciar-los. RECURSOS A LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT Programacions (pàg. 54-55) Fitxa 32: L’art prehistòric Fitxes de reforç (pàg. 246-247) Educació multicultural (pàg. 439-472) Fitxa 41: Les maneres de viure dels nostres avantpassats Temps de lectura (pàg. 500) Fitxa 42: L’art prehistòric Fitxes d’ampliació (pàg. 248-249) Fitxa 43: Datar restes prehistòriques Fitxa 44: La prehistòria en la literatura Adaptació curricular (pàg. 366-369) Fitxa 31: De què vivien els éssers humans en la prehistòria? Lectura 22: El naixement de l’agricultura Cinema i ciències socials (pàg. 529-536) Investigació (pàg. 556-557) 10. La dona als grups sedentaris Al CD de recursos multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 147
  • 74. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 148 RECURS 38. LÍNIA DEL TEMPS DEL NEOLÍTIC I L’EDAT DELS METALLS ETAPES ESDEVENIMENTS Fa 11.000 anys Fa 7.000 anys Fa 5.000 anys 148 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 75. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 149 12 RECURSOS PER A L’AULA RECURS 39. OBJECTES DEL NEOLÍTIC I DE L’EDAT DELS METALLS És És Servia per Servia per Estava feta de Estava fet de És Servia per Estava fet de És Servia per És Servia per Estava fet de Estava feta de ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 149
  • 76. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 150 RECURS 40. L’ART AL FINAL DE LA PREHISTÒRIA És És Característiques: Funció: És És Funció: Funció: 150 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 77. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 151 12 MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA nes una gran línia del temps durant l’estudi de la unitat. Hi assenyalarem les diferents etapes i alguns esdeveniments fonamentals, com l’aparició de l’agricultura o les ciutats. 2. El mural del paleolític i el neolític. Recopilar imatges d’objectes representatius del neolític i l’edat dels metalls i posar-los en un gran mural. Es pot organitzar per períodes i tipus de vestigis, de manera que s’articuli en un gran quadre sinòptic del neolític i el calcolític. Més recursos ENLLAÇOS http://www.dearqueologia.com/arque o_articulos.htm http://enciclopedia.us.es/index.php/ Neol%EDtico PEL·LÍCULES RECURSOS PER A L’AULA 1. La línia del temps del neolític i el calcolític. Elaborar amb els alum- Druidas, dirigida per Jacques Dorfmann en 2000. 3. Imagina que ets un ésser humà del neolític. Escriu un relat descrivint el poblat on vius. On vius? Com és l’habitatge? Quants sou al poblat? Com s’organitza la feina? Quines eines utilitzeu i per a què? Què mengeu? D’on obteniu el menjar? Com aneu vestits? Amb quins teixits? 4. Buscar informació. A la pàgina http://sepiensa.org.mx/librero/historia.html cliqueu la icona «Historias del mundo». Entreu a la prehistòria i a la secció dedicada al neolític. Després cliqueu a l’apartat «Tecnología y metalurgia». Llegiu el text i organitzeu els diferents invents de què es parla en un eix cronològic. 5. Un poble neolític actual. http://www.edufuturo.com/educacion. php?c=410. Aquesta pàgina descriu la vida i els costums d’un poble neolític de l’actualitat. Després de la lectura del text de la pàgina, es poden resumir les característiques de la vida d’aquest poble. 6. Les creences en la prehistòria. A partir del text de la pàgina 150, buscar més informació i elaborar un quadre que resumeixi les diferents creences dels pobles neolítics i calcolítics. S’hi poden assenyalar diferents cultes i creences, axí com les diferents pràctiques funeràries de cada període. 7. Dibuixar un poblat neolític. A partir de la informació de la pàgina 148 del llibre, els alumnes poden representar un poblat neolític en el qual apareguin els elements que s’hi descriuen. DVD Los celtas. Antiguas civilizaciones. MD. Atlas interactivo de historia universal. Vol. 1. MD. Historias de la Edad de Piedra. MD. Misterios de la historia: celtas. MD. NOVEL·LES J. JACOBS, Cuentos celtas, Editorial Miraguano. OBRES DE DIVULGACIÓ J. SANTACANA i M. C. GARCÍA, El Neolítico. Biblioteca Básica de Historia, Serie «Monografías». M. ASTON i T. TAYLOR, Atlas de arqueología. Editorial Acento. PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES O. AURENCHE i S. K. KOZLOWSKI, El origen del Neolítico en el Próximo Oriente, Ariel. GARCÍA RUEDA, Las primeras ciudades, Madrid, Historia 16, 1985. 8. Fabricar un recipient de ceràmica. Els alumnes poden fabricar un recipient de ceràmica senzill segons es descriu al document 3 del llibre (pàgina 148). El treball es pot fer a l’aula de plàstica. Després poden fer un informe en què resumeixin la seva experiència, fent referència a les dificultats que han trobat. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 151
  • 78. 831202 _ 0140-0204.qxd 13 17/5/07 15:37 Página 152 La prehistòria a Catalunya PRESENTACIÓ La unitat 13 aborda el tema de la prehistòria a Catalunya. La majoria dels aspectes ja s’han treballat a les unitats anteriors, però en aquesta unitat s’aprofundeix en les activitats i formes de vida dels pobles prehistòrics (organització social, economia, creences, rituals, manifestacions artístiques, etc.), es concreta la cronologia específica de la prehistòria a Catalunya i s’identifiquen els principals jaciments prehistòrics del Principat. i sobre la mandíbula de Banyoles; els apartats titulats «Patrimoni», que ens parlen de les mines de Can Tintorer, a Gavà, i del sepulcre megalític de la Costa dels Garrics, al Solsonès, i dos apartats amb l’apartat «A fons»: el primer aprofundeix sobre el tema dels enterraments i els poblats, tot parlant de l’anomenada cultura dels sepulcres de fossa, i el segon dóna detalls sobre les troballes de l’edat del bronze. La unitat s’ha estructurat en tres grans apartats: el paleolític i l’epipaleolític, el neolític i l’edat dels metalls. A més a més, la unitat té una sèrie d’apartats específics: un «Sabies que», que informa sobre el primer jaciment paleolític localitzat a Catalunya A les activitats finals de la unitat es treballa les pintures rupestres, la identificació de restes fòssils, l’anàlisi de les restes arqueològiques d’un poblat de l’edat del bronze i la identificació i anàlisi de diferents peces ceràmiques. POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut del tema es podria treballar en tres nivells de profunditat. Itinerari 1: continguts imprescindibles Comprèn els dos primers paràgrafs de l’apartat 1, els dos primers de l’apartat 2, i tot el 3, que ens ofereixen una visió dels aspectes fonamentals de la prehistòria a Catalunya. Aquests continguts es poden treballar amb les activitats «Comprèn els conceptes» i «Busca les idees principals». L’itinerari es pot completar amb l’elaboració d’un resum dels diferents apartats treballats i amb la confecció d’un esquema en forma de quadre sinòptic o de mapa conceptual. Itinerari 2: continguts intermedis Comprèn els subapartats «La vida durant el paleolític» i «La transició de l’epipaleolític» de l’apartat 1, «Els habitatges en el neolític» de l’apartat 2 i el darrer paràgraf de l’apartat 3. Aquest itinerari permet conèixer les formes de vida i les característiques dels habitatges i dels poblats de les diferents etapes de la prehistòria. Algunes de les activitats dels apartats «Interpreta el text» poden servir per tractar el tema de les diferents formes de vida. Els alumnes més interessats poden llegir l’«A fons» de la pàgina 157 i ampliar la informació. Itinerari 3: continguts que van més enllà Comprèn el darrer subapartat de l’apartat 2 i l’apartat 3. Aquests punts permeten conèixer les creences i les diferents formes d’enterrar els morts del pobles prehistòrics. Les activitats «Interpreta el text» i «Interpreta els documents» poden servir per treballar i consolidar els conceptes d’aquest itinerari. Totes les activitats de la unitat s’han diferenciat en tres nivells de dificultat. 152 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 79. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 153 13 DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT ja hem comentat anteriorment, la periodització del temps històric és un dels aspectes que presenta més problemes de comprensió per als alumnes. Els professors hem d’intentar aclarir al màxim les característiques de cada etapa, tot insistint en els aspectes culturals específics del període. 2. Entendre que hi ha diferents cronologies d’un mateix procés històric. És molt important recordar que cada regió geogràfica té una cronologia pròpia del temps prehistòric, i que els processos de canvi i evolució no segueixen el mateix ritme a tot arreu. Aquest és el cas de la dinàmica de la prehistòria a Catalunya. Una forma de treballar la qüestió és la representació gràfica de la seqüència temporal de la prehistòria a Catalunya a través de l’elaboració d’una línia del temps. També es pot comparar la línia del temps de la prehistòria a Catalunya amb la línia del temps general de la prehistòria. 3. Relacionar els conceptes de causa i efecte. Un altre aspecte difícil per als alumnes és establir relacions de causa i efecte, sobretot quan parlem de processos complexos i abstractes. Els efectes del canvi climàtic, que va començar fa uns 12.000 anys i que va afectar les formes de vida dels grups humans del paleolític, es poden explicar a través de la fase de transició cultural, batejada amb el nom d’epipaleolític o mesolític. El canvi climàtic explicaria la modificació de les formes de vida: la generalització dels assentaments en balmes, les noves tècniques de treballar la pedra i l’aparició d’un nou tipus de pintura rupestre, l’anomenada pintura llevantina. S’ha d’insistir en els canvis de la fauna, la flora i el paisatge com a conseqüència directa dels canvis de temperatura i precipitació. 4. Entendre el concepte de difusió cultural. Per explicar el desenvolupament del neolític a Catalunya, tenint en compte la diferència cronològica respecte a la zona nuclear del Pròxim Orient, els prehistoriadors han fet servir la hipòtesi de la influència externa. Per abordar el tema, l’alumne podria elaborar un mapa de tota la conca mediterrània en el qual anotaria la cronologia del neolític per a la regió del Pròxim Orient i la cronologia del neolític per a Catalunya, tot destacant els milers d’anys de diferència. L’objectiu és visualitzar la distància geogràfica entre els dos punts i marcar la diferència cronològica d’un mateix procés històric. RECURSOS PER A L’AULA 1. Comprendre la durada de la prehistòria. Com 5. Comprendre la dificultat de localització i interpretació de les restes dels jaciments arqueològics. Els alumnes han d’entendre que la interpretació de les etapes de la prehistòria depèn de la localització de restes materials. També s’ha d’intentar que entenguin que és molt important preservar intactes les restes que es puguin localitzar. Per treballar aquesta qüestió es poden fer servir els «A fons» de les pàgines 157 i 158 i el «Patrimoni» de la pàgina 159. 6. Diferenciar les característiques entre les pintures rupestres llevantines i les pintures rupestres de l’àrea cantàbrica. El professor ha d’insistir en la importància de la pintura rupestre com a font d’informació gràfica a partir de la qual es poden obtenir moltes dades sobre la prehistòria. La localització de les pintures en coves o en balmes, i els canvis en els temes representats i en les formes de representació pictòrica són indicis clars de canvis en les formes de vida. La indumentària de les figures humanes és un indicador del tipus de clima. RECURSOS A LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT Programacions (pàg. 56-57) Fitxa 36: Vida quotidiana, art i creences Fitxes de reforç (pàg. 250-251) Fitxa 45: L’epipaleolític i el neolític a Catalunya Fitxa 46: L’edat dels metalls a Catalunya Educació multicultural (pàg. 439-472) Fitxes d’ampliació (pàg. 252-253) Fitxa 47: La prehistòria a Catalunya, a Internet Fitxa 48: La ruta de l’art rupestre a Catalunya Adaptació curricular (pàg. 370-377) Fitxa 33: L’edat de la pedra a Catalunya Fitxa 34: El neolític a Catalunya Fitxa 35: L’edat del bronze a Catalunya Temps de lectura (pàg. 499) Lectura 21: La durada de la prehistòria Cinema i ciències socials (pàg. 529-536) Investigació (pàg. 554-557) 9: La dona en els grups nòmades prehistòrics 10: La dona en els grups sedentaris Al CD de recursos multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 153
  • 80. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 154 RECURS 41. LÍNIA DEL TEMPS DE LA PREHISTÒRIA A CATALUNYA ETAPES ESDEVENIMENTS Fa 700.000 anys Fa 450.000 anys Fa 12.000 anys 4500 aC 2000 aC 1000 aC 154 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 81. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 155 13 RECURSOS PER A L’AULA RECURS 42. LES MINES PREHISTÒRIQUES És un conjunt de més importants d’ que formen un dels jaciments . Es troba al barri de . D’aquestes galeries s’extreia la i apreciat per fer , un mineral de color i altres objectes L’excedent de productes de l i la molt abundant . va possibilitar un incipient, sobretot d’objectes d’ornamentació. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 155
  • 82. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 156 RECURS 40. L’ART AL FINAL DE LA PREHISTÒRIA És Servia per Estava fet de És Servia per Estava fet de Són Servien per Estaven fets de 156 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 83. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 157 13 MÉS SUGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA tants i marcar, a sobre, amb símbols i color, els jaciments més importants, tot indicant l’etapa a la qual pertanyen. 2. Elaboració d’un quadre sinòptic de la prehistòria a Catalunya. Elaborar un quadre de les etapes de la prehistòria a Catalunya, i indicarhi la cronologia, el nom dels jaciments més importants i les característiques generals. 3. Debat. Reflexionar i debatre a la classe sobre les causes que expliquen els ritmes diferents en l’evolució dels diferents pobles prehistòrics. 4. Dibuixar un poblat de l’edat del bronze. A partir de la lectura i de les imatges de la pàgina 161 del llibre, dibuixar un poblat de l’edat del bronze. 5. Buscar el significat de les paraules i elaborar un petit vocabulari. Elaborar una llista de les paraules de la unitat relacionades directament amb la prehistòria. S’han d’ordenar alfabèticament, s’ha de buscar el significat en un diccionari o en una enciclopèdia i s’ha d’elaborar un petit diccionari personal. 6. Elaborar fitxes. Elaborar fitxes temàtiques per a cada etapa de la prehistòria a Catalunya. Les fitxes han d’indicar el nom de l’etapa, la cronologia, les característiques fonamentals i el nom dels jaciments més importants. 7. Elaborar una sopa de lletres. A partir de la informació que facilita la unitat, elaborar una sopa de lletres de la prehistòria. L’alumne ha d’escriure i ocultar entre les lletres de la sopa el nom de cinc jaciments prehistòrics de Catalunya. 8. Elaborar el guió d’un concurs de preguntes sobre la prehistòria. Els alumnes hauran d’idear l’estructura d’un concurs sobre la prehistòria. Les activitats de la unitat poden servir de preguntes. 9. Buscar bibliografia sobre la prehistòria. Entrar a la pàgina web de la Biblioteca de Catalunya http//:www.bnc.es i buscar llibres relacionats amb la prehistòria a Catalunya. Els llibres s’hauran d’ordenar per temes i alfabèticament. Més recursos ENLLAÇOS Museu d’Arqueologia de Catalunya. http://www.mac.es Museu d’Arqueologia de Catalunya. http://www.banyolescultura.net/macb cat.htm El web de les ciències socials. Enllaços a un gran nombre de llocs web amb informació sobre diferents aspectes de la prehistòria a Catalunya. http://www.xtec.es/~aguiu1/socials/c at1.htm RECURSOS PER A L’AULA 1. Localització dels jaciments prehistòrics més importants de Catalunya. Dibuixar un mapa de Catalunya amb el curs dels rius més impor- DOCUMENTALS La prehistòria a Catalunya, dirigida per Joan Font, 1994. OBRES DE DIVULGACIÓ ASSUMPTA ARAGALL,La prehistòria a Catalunya, Barcanova, 1991. Humans! Primers pobladors de Catalunya. Fundació Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, 2000. ALBERT FÀBREGA, 27 dòlmens monumentals de Catalunya: itineraris de descoberta, El Farell, 2006. PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES JULIÀ MAROTO, El pas del paleolític mitjà al paleolític superior a Catalunya i la seva interpretació dins del context geogràfic franco-ibèric, Universitat de Girona, 1999. El poblat lacustre neolític de la Draga. Excavacions de 1990 a 1998, Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions, 2000. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 157
  • 84. 831202 _ 0140-0204.qxd 14 17/5/07 15:37 Página 158 Les civilitzacions fluvials. Mesopotàmia PRESENTACIÓ La unitat 14 estudia l’aparició de la civilització, és a dir, les cultures que han desenvolupat l’escriptura. sistemes d’escriptura i les etapes de la història de la civilització mesopotàmica. El text informatiu aborda dues grans qüestions. D’entrada, les primeres civilitzacions, quantes eren i les seves característiques comunes, que s’estudien als dos primers paràgrafs. Després, la civilització mesopotàmica, a la qual es dediquen la resta d’espígrafs i de la qual s’estudien els condicionants geogràfics, l’organització econòmica i social, el sistema de creences i el llegat artístic. La unitat té també dos apartats «A fons» que se centren a desenvolupar dos aspectes especialment complexos: els diferents Els apartats 1 i 2 de la unitat tenen un caràcter analític, ja que caracteritzen un tipus de societat: aquelles cultures que arriben a tenir la complexitat suficient perquè hi aparegui l’escriptura com un element imprescindible. Els apartats dedicats a Mesopotàmia, en canvi, tenen un caràcter descriptiu. S’ha d’assenyalar que els pics utilitzats per establir subdivisions i enumerar característiques donen un caràcter esquemàtic a la unitat. POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria treballar estudiant els dos primers itineraris amb tots els alumnes i dividint la classe per a l’estudi dels altres dos, de manera que en acabar l’estudi, els alumnes exposin als altres els coneixements que han adquirit. Itinerari 1: continguts imprescindibles Aquest itinerari està destinat a tots els alumnes. Comprèn els apartats 1 i 2, així com el document 1. L’estudi d’aquests apartats permet aconseguir un coneixement essencial per comprendre l’aparició i característiques de les civilitzacions fluvials. Les activitats 1, 5 i 6 del llibre permeten als alumnes aprendre de manera autònoma les característiques d’aquestes civilitzacions. Itinerari 2: continguts mitjans En aquest itinerari, destinat a tots els alumnes, s’estudien els apartats 3, 4 i 5 i els documents 3 i 4. L’objectiu d’aquest itinerari és adquirir els coneixements mínims sobre la civilització mesopotàmica. Les activitats 8, 10 i 11 centren l’atenció dels alumnes sobre els aspectes més rellevants de la civilització mesopotàmica i la seva història. Itinerari 3: continguts que van més enllà L’apartat 5, la fitxa «Patrimoni» sobre el ziggurat i els documents que contenen imatges d’art mesopotàmic, constitueixen l’itinerari 3, que té com objectiu el coneixement de l’art mesopotàmic i està pensat per a alumnes amb més curiositat per la història. Les activitats 12 i 13 del llibre són adequades per l’objectiu de l’itinerari, i la primera d’aquestes activitats és interessant perquè els alumnes adquireixin uns coneixements sobre arquitectura. Itinerari 4: continguts de més dificultat Està constituït pels apartats «A fons» i les altres fitxes de «Patrimoni». Permeten als alumnes adquirir altres coneixements sobre el desenvolupament de la civilització i la història de Mesopotàmia, gràcies a l’estudi de les escriptures de l’antiguitat i de les etapes de la història mesopotàmica. A més, l’estudi dels apartats de «Patrimoni» i la realització de les activitats que hi corresponen permeten als alumnes tenir-ne un coneixement més ampli. Aquest itinerari pot ser interessant tant per als alumnes més interessats com per a aquells amb un estil d’aprenentatge menys formal. Totes les activitats de la unitat s’han diferenciat en tres nivells de dificultat. 158 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 85. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 159 14 1. El treball amb dues escales. La unitat estudia les civilitzacions fluvials. S’estudia la civilització mesopotàmica com exemple d’aquestes civilitzacions. Això suposa treballar amb dues escales diferents: l’escala de la història universal i la de la història d’una civilització concreta. Els professors haurem d’insistir en aquest canvi per evitar confusions en els alumnes. 2. La transcendència que va tenir l’escriptura. A partir de l’aparició de l’escriptura els historiadors tenen un nou tipus de fonts històriques, les fonts escrites, que ens permeten conèixer els fets que narren aquestes fonts. S’ha de deixar clar als alumnes que, encara que l’escriptura fos important per als pobles que la van desenvolupar, el que justifica el canvi de la prehistòria a la història és que ens permet arribar al coneixement d’esdeveniments particulars. 3. La civilització, un procés independent però amb característiques comunes. El mapa de les civilitzacions fluvials, així com la resta del text informatiu, expliquen quines van ser aquestes civilitzacions i on i quan van sorgir. És convenient explicar als alumnes que el desenvolupament de l’escriptura, i per tant, de la civilització, va ser independent a cada un d’aquests espais. 4. Les condicions geogràfiques de la civilització mesopotàmica. Els primers paràgrafs del tercer apartat parlen de la qüestió dels condicionants geogràfics de la civilització mesopotàmica. Per a que els alumnes relacionin les condicions geogràfiques amb el desenvolupament de la civilització, és necessari que els professors insistim en l’explicació d’alguns aspectes. Un, que l’existència de cursos fluvials a regions àrides (en el cas de Mesopotàmia, el Tigris i l’Eufrates) va ser un esperó per a la construcció de canals que permetissin l’agricultura. Dos, que la construcció d’aquests canals trascendia l’esforç individual, cosa que feia necessària la col·laboració de grups més grans que es van organitzar sota autoritats polítiques (reis o sacerdots). Tres, que els governants dels estats que es desenvolupaven van necessitar un sistema d’emmagatzematge de dades, que coneixem com escriptura. RECURSOS PER A L’AULA DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT 5. Mesopotàmia, un mosaic de pobles. Al llibre s’anomenen els diferents pobles que es van assentar a Mesopotàmia al llarg de la seva història. Això pot causar confusió, ja que els alumnes estan acostumats a que del nom d’un territori en derivi el gentilici corresponent (de Catalunya catalans, d’Europa europeus, etc), però els habitants de Mesopotàmia no varen ser mesopotàmics, sinó sumeris, acadis o assiris, que es van assentar a la regió en diferents onades migratòries. 6. La barreja de les funcions polítiques i religioses. La separació entre poder religiós i polític és un fet en la majoria dels estats actuals, i fruit de revolucions lliberals del segle XIX. No obstant això, a les primeres civilitzacions els dos poders es complementaven i es justificaven. És necessari que s’aclareixin les implicacions derivades d’aquesta unió entre els poders polític i religiós. RECURSOS A LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT Programacions (pàg. 58 i 59) Fitxa 39: Les ciutats de Mesopotàmia Fitxes de reforç (pàg. 254-255) Educació multicultural (pàg. 439-472) Fitxa 49: Les civilitzacions fluvials Temps de lectura (pàg. 501-502) Fitxa 50: La cultura mesopotàmica Lectura 23: El codi d’Hammurabi Fitxes d’ampliació (pàg. 256-257) Lectura 24: Babilònia Fitxa 51: La civilització fluvial xinesa Cinema i ciències socials (pàg. 529-536) Fitxa 52: La civilització de Harappa Investigació (pàg. 558) Adaptació curricular (pàg. 378-383) 11: La dona a Mesopotàmia Fitxa 37: El naixement de l’escriptura Fitxa 38: Les primeres civilitzacions Al CD de recursos multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 159
  • 86. R _ _ _ E_ R_ _ _ ma r Medite rran i m ar Ne gre _ _ _ _ _ _ _ Caspi mar R Ro m _ _ N _ _ Í N D I C _ O C E À R d’Aràbia mar _ G_ _ _ _ _ H R _ _ _ _ _ I _ _ _ _ _ _ _ _ ig ar _ ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ Civilització índia Civilització xinesa Verd Groc Taronja Civilització mesopotàmica Vermell Civilització egípcia _ R _ _ -H _ _ 15:37 R _ T_ _ 160 17/5/07 I _ 831202 _ 0140-0204.qxd Página 160 RECURS 44. LES PRIMERES CIVILITZACIONS
  • 87. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 161 14 Blau Morat L’imperi babilònic amb Hammurabi (segle XVIII aC) R _ _ _ _ _ _ _ M_ _ _ _ T _ _ Annexions territorials d’Assurbanipal (669-627 aC) _ R _ _ _ A _ _ _ _ _ _ E Verd M_ _ C_ _ _ _ Nucli del poder babilònic RECURSOS PER A L’AULA RECURS 45. MESOPOTÀMIA _ M _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ B________ C _ _ _ _ _ G_ _ _ P_ _ _ _ _ ARMÈNIA AZERBAIDJAN TURQUIA SÍRIA IRAN LÍBAN IRAQ ISRAEL JORDÀNIA EGIPTE ARÀBIA SAUDITA L’antiga Mesopotàmia s’estenia pels territoris d’aquests països actuals: ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 161
  • 88. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 162 RECURS 46. LA HISTÒRIA DE MESOPOTÀMIA PERÍODE 3000 aC IMPERI IMPERI IMPERI IMPERI 539 aC 162 CONQUESTA ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 89. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 163 14 RECURSOS PER A L’AULA RECURS 47. L’ART MESOPOTÀMIC És un fragment de És Funció: Material: És Les escultures són: Funció: Funció: Material: Material: ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 163
  • 90. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 164 MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA 1. El mural de les civilitzacions fluvials. Els alumnes poden elaborar al Més recursos llarg de la unitat un mural en el que es recullin les principals manifestacions artístiques de les civilitzacions fluvials. El mural pot representar un mapa on es localitzen les cultures: Mesopotàmia, Egipte, Índia i Xina. Aquesta activitat afavoreix la col·laboració entre els diferents alumnes. http://www.ancientindia.co.uk/ 2. Imagina que fas la volta al món fa 4000 anys. Suposa que vius al http://www.ancientchina.co.uk/ menu.html començament de la història i que per alguna circumstància (ets un comerciant, un esclau...) acabes a l’altra banda del món. Al final de la teva vida expliques les teves experiències en un text breu que hem trobat ara. ENLLAÇOS http://members.fortunecity.es/ fotografia1/35_Mesopotamia.htm http://www.dearqueologia.com/casa_ sumeria.htm http://www.geocities.com/juliobou/ sumer.html 3. Confuci i Lao Tse. Es pot proposar la lectura de textos triats d’aquests filòsofs de l’antiga Xina. Després es pot obrir un petit debat entre els alumnes sobre els textos llegits. Als enllaços següents es troben citacions dels autors proposats: http://www. proverbia.net/citasautor.asp?autor=244 i http://www.proverbia.net/citasautor.asp?autor=569 DVD Mesopotamia. Civilizaciones perdidas, vol. 06. China. Antiguas civilizaciones. MD. India. Antiguas civilizaciones. MD. 4. Ramayana i Mahabaratta. Lectura de textos triats d’aquestes epopeies Índies. Després els alumnes poden fer una redacció emulant els textos llegits. China. Civilizaciones perdidas, vol. 05. Viaje a lo desconocido, vol. 03, El misterio del valle del Indo, MD. 5. Debat: avantatges de l’escriptura. A partir de l’apartat «A fons» es pot iniciar un debat sobre els avantatges que va suposar per a la humanitat la invenció de l’escriptura. 6. Buscar informació. Es proposa un treball d’investigació. Els alumnes buscaran informació sobre algun personatge o esdeveniment d’una civilització fluvial i després en faran una petita redacció. Els alumnes haurien de presentar fotocòpies o impressió de les fonts en les que s’han basat. 7. Informe: diferències entre l’edat dels metalls i les civilitzacions fluvials. Els alumnes faran un informe sobre les semblances i les dife- NOVEL·LES P. LANZOTTI, Kengi y la magia de las palabras. Ediciones SM. Col. El Barco de Vapor. R. GÓMEZ, Zigurat. Ediciones SM. OBRES DE DIVULGACIÓ J. SANTACANA i M. C. GARCÍA, El Cercano Oriente: los sumerios. Anaya. Col. Biblioteca Básica de Historia. rències entre l’edat dels metalls i les civilitzacions fluvials. Hi analitzaran els aspectes següents: A. VIRREY, Mitos chinos. Akal. Col. Pasado Legendario. • El territori que comprèn cada tipus de cultura PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES • L’organització política que s’hi donava • La jerarquia de la societat • Les característiques de la religió • L’art E. BASSIN, J. BOTTÈRO i J. VERCOUTTER, Los imperios del Antiguo Oriente (3 vols.). Historia universal siglo XXI. F. LARA, La civilización sumeria, Historia 16. Biblioteca de Historia 8. Buscar informació: el calendari mesopotàmic. Obrir la pàgina http://sepiensa.org.mx/librero/historia.html, clicar la icona «Para estudiar el pasado» i entrar a la secció «Calendarios». Llegir el text relatiu a Mesopotàmia i respondre les preguntes següents: • Quins pobles mesopotamis van idear els primers calendaris? • Quants dies tenia un mes? I quants mesos tenia un any? I dies? • Què feien per evitar els desfasament entre les estacions i el calendari? Quina civilització actual encara fa servir aquest calendari primitiu? 164 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 91. 831202 _ 0140-0204.qxd 15 17/5/07 15:37 Página 165 L ’antic Egipte La unitat 15 estudia la civilització egípcia. El text expositiu analitza els condicionants geogràfics de la civilització egípcia, el seu sistema polític i social, i també les seves creences i les característiques de l’art egipci. La unitat també inclou els apartats «A fons», que permeten examinar amb deteniment alguns aspectes de la civilització egípcia, com ara l’evolució històrica de l’Egipte faraònic, les condicions de vida en aquella civilització, els diferents tipus d’enterraments o les arts decoratives. També conté apartats sobre el «Patrimoni» egipci, que mostren algunes obres destacades de l’art. És una unitat llarga, a causa de la importància de la civilització egípcia per al desenvolupament de la civilització occidental i de l’interès que desperta aquesta cultura en l’alumnat. El text té un caràcter descriptiu, adequat a l’objectiu de descriure la societat egípcia, tot i que quan cal establir subdivisions o característiques es recorre a l’esquematització de les idees principals. RECURSOS PER A L’AULA PRESENTACIÓ POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria treballar estudiant els itineraris 1 i 3 i mitjançant treballs individuals per a l’alumnat amb més interès per aquesta civilització en el segon itinerari. Itinerari 1: continguts imprescindibles Comprèn els apartats 1 i 2 complets, el subapartat sobre els déus de l’apartat 4, i tot el 5. Aquest itinerari permet conèixer els aspectes essencials de la civilització egípcia. Per estudiar aquests aspectes que se suggereixen, és interessant realitzar les activitats referides a la comprensió dels conceptes, la cerca de les idees principals i la interpretació del text. També és interessant fer la tretzena activitat per sintetitzar el coneixement de la jerarquia social egípcia. Itinerari 2: continguts mitjans Tots els apartats de la unitat tenen un contingut tractat de manera que qualsevol alumne mitjà el pugui comprendre. Entre les activitats, les senyalades amb dues rodonetes morades estan dissenyades específicament per a aquest nivell. Itinerari 3: continguts que van més enllà Aquest itinerari comprèn els apartats «A fons» relacionats amb es etapes de la història d’Egipte, la vida quotidiana i els tipus de tombes egípcies, i també els apartats sobre «Patrimoni» sobre l’escriba, els temples, les piràmides de Gizeh i el bust de Nefertiti. Entre les activitats, s’han destacat amb tres rodonetes morades les que tenen més nivell de dificultat. També convindria fer les activitats que acompanyen les parts del text dels apartats «A fons» i «Patrimoni». Totes les activitats de la unitat s’han diferenciat en tres nivells de dificultat. DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT 1. L’extensió de la unitat. La unitat dedicada a Egipte és molt llarga, en correspondència amb la durada i la influència que aquesta civilització ha tingut en el desenvolupament de la civilització occidental. Tot i així, aquesta magnitud i la gran quantitat d’informació que conté constitueixen un problema per a l’alumnat de 1r d’ESO. L’atractiu de la civilització egípcia afavoreix que l’alumnat tingui interès i expectació per aquesta unitat. Caldrà que organitzem la unitat amb cura i de manera amena perquè l’alumnat no la vegi inassequible. 2. Les fantasies sobre la civilització egípcia. La civilització egípcia ha desencadenat tota mena de mites i especulacions sobre el seu origen i desenvolupament. Un dels reptes que planteja la unitat és desfer aquestes teories fantàstiques que resten interès a la civilització. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 165
  • 92. 831202 _ 0140-0204.qxd 29/5/07 10:41 Página 166 Perquè l’alumnat desestimi aquest tipus d’especulacions, convé oferir la visió racional que la investigació històrica aporta per comprendre el desenvolupament de la civilització egípcia. Caldrà, doncs, que relacionem el paper màgic que tenien els faraons de controlar el ritme de les aigües del Nil, amb la funció pràctica d’aprofitar-les mitjançant la realització d’obres hidràuliques. 3. Els condicionaments geogràfics d’Egipte. L’experiència de l’alumnat, que viu en un món amb un elevat nivell tecnològic, no facilita que comprenguin la relació entre el mitjà físic i les característiques d’una civilització. Per això és important insistir en el fet que l’aprofitament del Nil va afavorir el progrés tecnològic i el desenvolupament sociocultural i polític en aquesta àrida regió, fins al punt d’arribar a permetre el desenvolupament d’aquesta civilització extraordinària. Cal que afavorim que l’alumnat arribi a entendre aquesta relació, donant gran importància a la geografia d’Egipte. 4. La funció divina dels faraons. La divinitat del poder polític és un concepte totalment aliè a la civilització occidental i això provoca que l’alumnat vegi aquesta característica com una manifestació del primitivisme de l’Egipte faraònic. Per evitar aquest equívoc, cal que insistim en la funció que complia aquesta creença: com la divinització del faraó afavoria la centralització del poder polític i això permetia una concentració d’esforços per a la realització d’obres públiques, i no només per a la realització de palaus, tombes i temples, que van permetre el desenvolupament de la civilització egípcia. 5. Les diferents manifestacions de l’arquitectura egípcia. Un perill latent és que a l’alumnat li resulta familiar l’arquitectura egípcia, que relaciona amb les piràmides i temples de dimensions colossals. El risc és que, com que els és coneguda, donin per sabuda l’arquitectura d’Egipte. Cal, doncs, que els mostrem la varietat i la complexitat dels edificis, per desfer aquest tòpic de l’alumnat. Per fer-ho, és interessant mostrar a l’alumnat exemples variats i abundants, sense pretendre que recordin els edificis, sinó la tipologia i la funció de cadascuna. 6. El cànon egipci de la figura humana. És fàcil reconèixer una escultura o una pintura egípcia que representi la figura humana: probablement, un cop que s’han vist exemples d’arts plàstiques egípcies, tothom és capaç de diferenciar-les d’altres manifestacions artístiques. Per tant, el problema no és tant reconèixer l’art egipci com comprendre per què és recognoscible. Sens dubte, la raó es troba en el cànon egipci. Perquè l’alumnat el reconegui és interessant que, després d’una breu explicació de les característiques, practiquin elaborant una figura que segueixi les regles de composició egípcies. RECURSOS DE LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT Programació de l’aula (págs. 60-61) Fitxes de reforç (págs. 258-263) Fitxa 53: La geografia de l’antic Egipte Fitxa 54: Els sabers Fitxa 55: La societat egípcia Fitxa 56: El temple egipci Fitxa 57: La vida quotidiana Fitxa 58: La família en l’antic Egipte Fitxes d’ampliació (págs. 264-267) Fitxa 59: Egipte a Internet Fitxa 60: Les piràmides Fitxa 61: L’antic Egipte en els seus textos Fitxa 62: Egipte en la literatura i el cinema Adaptació curricular (págs. 384-391) Fitxa 40: El poder del faraó 166 Fitxa 41: La societat egípcia Fitxa 42: Les creences dels egipcis Fitxa 43: L’art egipci Educació multicultural (págs. 439-472) Temps de lectura (págs. 503-505) Lectura 25: La història d’Isis i Osiris Lectura 26: La piràmide de Kheops Cinema i Ciències socials (págs. 529-536) Investigació (págs. 560-561) 12: La dona a Egipte WebQuest (págs. 580-581) L’antic Egipte Al CD de recursos multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 93. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 167 15 RECURS 42. L’ANTIC EGIPTE RECURSOS PER A L’AULA M_ _ M _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ B_ _ _ E_ _ _ _ _ G _ _ _ _ Memfis S _ _ _ _ _ _ R__ N_ DESERT _ _ D’_ _ _ _ _ _ _ DE _ DESERT _ _ A_ _ E_ _ _ _ _ K _ _ _ _ _ M_ _ R _ _ _ Tebes Verd Zona fèrtil Llocs importants Vermell Antic Egipte ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 167
  • 94. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 168 RECURS 43. LA HISTÒRIA D’EGIPTE Construcció de IMPERI pels faraons CRISI 2050 aC IMPERI 1800 aC CRISI IMPERI 1100 aC DOMINACIÓ 168 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 95. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 169 15 RECURS 44. L’ARQUITECTURA RECURSOS PER A L’AULA El temple. Parts Tipus de tombes ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 169
  • 96. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 170 RECURS 45. UNA PINTURA A ESCALA Déu Thot. 170 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 97. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 171 15 1. El mural de la línia de temps d’Egipte. Podeu elaborar amb l’alumnat una gran línia de temps durant l’estudi de la unitat. 2. La vida de Sinuhè, relat de la vida d’un camperol. Treball d’imaginació en què l’alumnat, basant-se en el que ha après sobre la vida dels egipcis, ha de fer una redacció on es narri un dia de la vida d’un camperol. 3. Elaborar un catàleg turístic d’Egipte. L’alumnat haurà d’elaborar Més recursos ENLLAÇOS http://www.fundclos.com/c_museu.htm http://www.edu365.cat/eso/muds/socials /index.htm http://www.ancientegypt.co.uk/menu. html http://www.egiptomania.com/ http://www.egipto.com/egipto_para_ni no/index.html un catàleg turístic sobre Egipte en què indiqui: PEL·LÍCULES • On se situa la terra dels faraons. RECURSOS PER A L’AULA MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA Cleopatra, dirigida per Joseph L. Mankiewicz el 1963. Historias de los antiguos egipcios, dirigida per Tony Mitchell el 2003. • Quines són les construccions més destacades. • Quin és l’interès històric d’aquesta civilització. 4. Àlbum de fotografies dels personatges egipcis. Cal que l’alumnat busqui fotografies de retrats dels diferents personatges que apareixen al llarg de la unitat. En un full hauran de seleccionar sis fotografies i explicar per què va destacar cadascun dels personatges seleccionats. 5. Informe sobre les diferències i semblances entre la civilització mesopotàmica i l’egípcia. Després d’estudiar la civilització egípcia, l’alumnat té coneixements concrets sobre dues civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte. Ara poden fer un quadre comparatiu sobre aquestes dues primeres civilitzacions. DVD Hatshepsut, la gran reina de Egipto. El antiguo Egipto. Canal de Historia. Dioses y demonios. Los dioses de Egipto. Discovery Channel. Los secretos de la Gran Pirámide. National Geographic. Imperio Nuevo. La edad de oro egipcia. National Geographic. Egipto. Civilizaciones Perdidas, vol. 1. NOVEL·LES 6. Escriu el teu nom. A la pàgina http://recursos.cnice.mec. es/latingriego /Palladium/O_alumnos/esp100.php, dins d’«Aplicaciones», «Escribe jeroglíficos egipcios», es pot obtenir la transcripció del nom propi amb caràcters egipcis. 7. Debat: les obres del Museu Egipci de Barcelona o la mòmia del museu de Montserrat s’haurien de tornar a Egipte si les reclamessin? Es planteja el debat del llegat de les civilitzacions antigues que es troba en els museus d’Occident i de la conveniència de tornar-lo als països d’origen. • Els egipcis actuals són hereus de l’Egipte faraònic i, per tant, han de custodiar aquestes obres? • Hem d’aconseguir que tornin les nombroses obres d’art català disperses arreu del món? 8. Buscar informació sobre mites egipcis. Cal que l’alumnat busqui informació sobre alguns mites i després en faci una petita redacció. Haurien de presentar fotocòpies o impressió de les fonts en què s’han basat per fer la redacció. 9. Investigació sobre les piràmides egípcies. Entrant a la pàgina http://www.egipto.com/las_piramides/index.html l’alumnat accedeix a un nodrit exemple de piràmides faraòniques, amb un breu comentari. L’alumnat en pot elaborar un informe. 10. Elaborar un plànol d’un temple egipci. Cal que l’alumnat dibuixi la planta d’un edifici egipci i hi indiqui les part que la componen. Aquest tipus d’activitat fomenta que l’alumnat es fixi en els detalls. M. WALTARI, Sinuhè l’egipci. A. CABANAS, La conjura del faraón. OBRES DE DIVULGACIÓ R. ENGUIX, El Antiguo Egipto. Anaya. Biblioteca Básica de Historia, serie «General». N. FERNÁNDEZ RUBIO, Así vivían los egipcios, Anaya. Biblioteca Básica de Historia, serie «Vida Cotidiana». L. ORDEIX, J. SANTACANA, Egipte i Mesopotàmia: Els pobles de les valls fluvials. Editorial Graó, Biblioteca de la classe, Barcelona, 1993. I. M. OTEAD, La vida en el antiguo Egipto, Akal, colección «Herencia del Pasado». S. STEEDMAN, L'Antic Egipte, RBA, Barcelona, 1996 PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES C. ALDRED, El arte egipcio, Barcelona, 1993. Fundació “la Caixa” Egipte milenari: vida quotidiana a l'època dels faraons, Barcelona, 1998. C. JACQ, L'antic Egipte dia a dia, Edicions 62, Barcelona, 1998 T. G. H. JAMES, El pueblo egipcio, Crítica. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 171
  • 98. 831202 _ 0140-0204.qxd 16 17/5/07 15:37 Página 172 La història dels grecs PRESENTACIÓ La unitat 16 segueix el desenvolupament clàssic: comença amb la geografia de l’Hèl·lade per ressaltar la influència del medi sobre l’esdevenir històric i desenvolupa la història de Grècia antiga segons la divisió convencional (període arcaic, època clàssica i hel·lenisme). Acaba amb un apartat que parla de la presència dels grecs a la península Ibèrica i, especialment, a Catalunya. És una organització senzilla i clara, que facilita l’estudi cronològic i permet als alumnes comprendre l’evolució històrica de Grècia. Però aquesta simplicitat de l’organització deixa fora aspectes tangencials però essencials per comprendre la civilització grega, com les civilitzacions minoica i micènica, l’Imperi persa o la colonització fenícia del Mediterrani. No obstant això, totes aquestes qüestions apareixen als apartats «A fons», de manera que es completen els continguts al mateix temps que se n’aconsegueix una jerarquia de manera intuïtiva. La unitat és extensa, amb un llarg text expositiu. Això es justifica per la importància de l’antiguitat grega pel naixement de la cultura occidental, que obliga a tractar molts assumptes importants POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria treballar en tres nivells de profunditat. Itinerari 1: continguts imprescindibles Consta dels apartats 2, 3 i 4, que són suficients per entendre l’evolució política de l’antiga Grècia i les seves característiques més significatives (formació de les polis, expansió a ultramar, enfrontament entre grecs i perses, la Guerra del Peloponès i l’expansió cultural derivada de les conquestes d’Alexandre el Gran). Les activitats referides al text que permeten tenir una comprensió suficient de la història grega, són les subtitulades «Comprèn els conceptes» i «Busca les idees principals». També poden realitzar-se les activitats d’interpretació de documents referits a mapes i il·lustracions que aporten la dimensió de l’espai de la història grega, especialment la de l’entorn més proper, com Empúries. De la mateixa manera, fer l’activitat referida a Pericles ajudaria a «posar rostre» a la història de Grècia. Per altra banda, seria interessant realitzar l’activitat final titulada «Sintetitzar informació en un quadre cronològic». Itinerari 2: continguts mitjans Inclou els tres apartats que queden: el títol 1, que facilita una comprensió del medi i la seva influència en el desenvolupament de la cultura grega; el 5, que concreta la presència grega a la Península, i el 6, que s’ocupa en particular del territori de l’actual Catalunya. L’apartat «A fons» titulat «L’imperi persa» permet conèixer un dels grans rivals dels grecs. Itinerari 3: continguts que van més enllà La resta d’apartats de quadres d’informació permeten obtenir una visió completa de la història grega. Aquest itinerari és adequat per als alumnes amb més curiositat o autonomia i podria completar-se amb les activitats de les categories «Reflexiona» i «Organitza la informació». Totes les activitats de la unitat s’han diferenciat en tres nivells de dificultat. DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT 1. La densitat de la unitat. La història de Grècia és molt extensa, donada la trascendència per al desenvolupament posterior de la civilització occidental i la gran quantitat de documentació conservada. Encara que al llibre es presenta de manera breu, la unitat té gran quantitat 172 de conceptes, esdeveniments i personatges, necessaris per una mínima comprensió de la història de Grècia. Una manera d’amenitzar la unitat pot ser recórrer a apartats suaus del llibre com «Sabies que» o «Patrimoni», que faciliten el manteniment de l’atenció per part de l’alumnat. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 99. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 173 16 L’estudi de la Grècia antiga és fonamental per conèixer les arrels de la nostra cultura. Això suposa estudiar l’expansió de la civilització grega per les costes del Mediterrani i el mar Negre, que esbossa el futur mapa europeu. Treballar amb el document 7 pot servir per assenyalar la dimensió fonamentalment europea de la civilització grega, sobretot si es compara amb l’expansió fenícia, que també està assenyalada al mapa. 3. Evitar la confusió entre la democràcia antiga i l’actual. Una possible confusió és l’ús de la paraula democràcia per referir-nos a dos sistemes polítics i socials tant diferents com la democràcia grega i els actuals sistemes democràtics. Per una banda convé assenyalar que la democràcia grega era una democràcia esclavista. A la democràcia grega només una minoria d’habitants de la polis (els ciutadans) tenien drets polítics i civils. És important en aquest sentit marcar la diferència amb els actuals sistemes democràtics, en els que tota la població major d’edat (sense distinció de sexe) té drets polítics. Per altra banda, és necessari insistir en què la democràcia antiga era una democràcia directa, en la que el cos dels ciutadans participava en la gestió política ocupant per torn els diferents càrrecs polítics i religiosos, en canvi en els actuals sistemes representatius, la immensa majoria dels ciutadans només participa en la designació dels càrrecs públics a través de les eleccions periòdiques. 4. No confondre l’expansió grega amb l’imperialisme del segle XIX. L’expansió grega, tant l’arcaica com l’hel·lenística, no va ser una invasió imperialista, ja que no eren conquestes que impliquessin el control polític ni l’explotació econòmica dels recursos i la població. En el cas de les colonitzacions del període arcaic, es tractava d’emigracions provocades per la pobresa i la mala distribució dels recursos de la polis d’origen. L’emigració va afectar sobretot poblacions en situació crítica i, en aquest sentit s’assembla més a l’actual onada migratòria des de països subdesenvolupats cap als desenvolupats. Pel que fa a les conquestes d’Alexandre el Gran i les monarquies hel·lenístiques posteriors, en realitat només van suposar la substitució del poder aquemènida pel de nous monarques hel·lenístics, sense que les poblacions sotmeses experimentessin canvis significatius. RECURSOS PER A L’AULA 2. Relacionar la història grega amb el present. 6. Localitzar les àrees de colonització grega i fenícia a la península Ibèrica i, en particular, a Catalunya. Les colonitzacions de la Península van afectar sobretot el litoral de llevant i meridional i les van portar a terme dos pobles: els fenicis i els grecs. Els apartats 5 i 6 del llibre tracten aquesta qüestió, i la realització de les activitats referides a aquest aspecte pot ajudar a determinar les àrees d’influència dels dos pobles colonitzadors. L’estudi de la colònia grega d’Empúries, pot ser un exemple cabdal que reuneix els aspectes més significatius del procés de colonització. RECURSOS A LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT Programacions (pàg. 62-63) Fitxa 47: Els grecs i la guerra Fitxes de reforç (pàg. 268-269) Fitxa 63: El temps i l’espai grecs Fitxa 64: La geografia de la Grècia antiga Educació multicultural (pàg. 439-472) Fitxes d’ampliació (pàg. 270-272) Fitxa 65: L’antiga Grècia en la literatura i el cinema Fitxa 66: L’antiga Grècia a Internet Fitxa 67: Ulisses i el ciclop Temps de lectura (pàg. 508-510) Lectura 28: La colònia grega d’Empúries Lectura 29: Alexandre el Gran Cinema i Ciències socials (pàg. 529-536) Investigació (pàg. 562-563) 14. Les dones a l’antiga Grècia: situació general Adaptació curricular (pàg. 392-399) Fitxa 44: Les polis gregues Fitxa 45: La fundació d’Empúries pels foceus Fitxa 46: La història de l’antiga Grècia Al CD de recursos multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 173
  • 100. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 174 RECURS 46. L’HÈL·LADE M________ P________ Troia ____ ÀSIA _______ _____ M E A _ R _ _ Efes M__ SAMOS Micenes ______ _____ P________ _______ RODES Verd Límit dels territoris grecs C____ Cnossos M__ ___________ Ciutat Estats actuals que van pertànyer MACEDÒNIA BULGÀRIA TURQUIA totalment o parcialment a l’Hèl·lade: ALBÀNIA GRÈCIA TURQUIA 174 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 101. 831202 _ 0140-0204.qxd 29/5/07 10:42 Página 175 16 800 aC 750 aC Es produeix RECURSOS PER A L’AULA RECURS 47. LA HISTÒRIA DELS GRECS ÈPOCA 550 aC 499 aC Guerres entre i 480 aC 431 aC Guerres ÈPOCA 404 aC entre i 334 aC 323 aC Imperi ÈPOCA El territori grec passa a ser una província romana. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 175
  • 102. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 176 RECURS 48. L’EXPANSIÓ GREGA M E mar I N C mar R F M AR R R T E MED ITERRA NI R Vermell N Verd Expansió colonial en l’època arcaica Imperi d’Alexandre el Gran mar Ruta dels colonitzadors d’_ _ _ _ _ _ _ _ d’A Rhode (Roses) Empòrion (Empúries) Sagunt Hemeroscopi (Dénia) Akra Leuké Mainake Gadir (Cadis) OCEÀ ATL ÀN TIC Alonis Baria Abdera (Adra) Malaka Sexi (Màlaga) (Almuñécar) Verd Vermell 176 Colònies gregues Colònies fenícies ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 103. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 177 16 MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA El mural de la línia del temps de Grècia. Elaborar amb els alumnes una gran línia del temps durant l’estudi de la unitat. Hi assenyalarem les diferents etapes i alguns esdeveniments fonamentals, com les Guerres Mèdiques, el regnat d’Alexandre el Gran, etc. L’eix s’elaborarà en un rotlle de paper a la part superior per poder-lo continuar a la unitat següent, en el que es podran situar esdeveniments destacats des del punt de vista social i cultural. 2. Tartesos, grecs i fenicis. A partir de la informació del llibre de text, els alumnes podran elaborar una redacció imaginant que són comerciants grecs que arriben a la península Ibèrica. És important que assenyalin els pobles aborígens que hi trobarien, així com els pobles colonitzadors que ja estaven a la Península. 3. Atenesos i espartans. Fer un debat entre els alumnes en el que un grup adopta el paper dels atenesos i un altre el dels espartans. Cada grup ha de defensar els punts de vista de cada una de les seves ciutats a la Guerra del Peloponès respecte a: • L’imperialisme atenès • L’enfrontament entre democràcia i aristocràcia 4. Àlbum de fotos de personatges grecs. Els alumnes buscaran a Internet fotografies de retrats dels diferents personatges que apareixen al llarg de la unitat. A un full seleccionaran sis fotografies i explicaran per què va destacar cada un dels personatges seleccionats. 5. La Ilíada. Es pot realitzar la lectura d’algun capítol de la Ilíada a classe i posteriorment comentar-la. El comentari es pot centrar en alguns aspectes com els que se suggereixen a continuació: • Determinar el període de la històric de Grècia al que es refereix. • Assenyalar l’esdeveniment a què fa referència. • El caràcter històric o llegendari de l’esdeveniment. • El coneixement d’alguna altra obra grega connectada amb l’anterior. 6. Imagina que ets un colonitzador grec. Es pot fer una redacció en la que l’alumne se situi en el paper d’un emigrant grec que marxa a fundar una colònia. Encara que la imaginació ha de tenir un paper destacat al treball, la redacció ha de partir de les condicions de vida en el període arcaic que els alumnes han estudiat a la unitat. Més recursos ENLLAÇOS http://www.mac.es/empuries http://www.uoc.edu/humfil/ct/Hiper_ educatius http://www.dearqueologia.com http://www.artehistoria.com/historia/ contextos/547.htm RECURSOS PER A L’AULA 1. PEL·LÍCULES Troia, dirigida per Wolfgang Petersen, 2004. DVD Atlas interactivo de historia universal, vol. 1. MD. Grandes épocas del arte: La Grecia clásica, vol. 1. MD. Grecia. Civilizaciones perdidas, vol. 2. NOVEL·LES C. GOÑI, Buscando a Platón vía Internet, Einusa. J. Martín, Los juegos olímpicos en la antigüedad, Ed. Glénat. OBRES DE DIVULGACIÓ Mercè CANELA, L’escarabat verd, La Galera, Col·lecció «Grumets», 1999. Raquel LÓPEZ MELERO, Así vivían en la antigua Grecia, Anaya. Biblioteca Básica de Historia. PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES C. M. BOWRA, Las Atenas de Pericles, Ed. Alianza. J. A. RAMÍREZ (dir.), Historia del arte. El mundo antiguo,vol. 1. Alianza Editorial. Federico LARA PEINADO, José M. BLÁZQUEZ i altres, El mundo griego, Ediciones Nájera. 7. L’hoplita. Demanar als alumnes que dibuixin un hoplita grec a partir de la il·lustració de la pàgina 200. Es pot utilitzar una quadrícula per facilitar la reproducció de la il·lustració. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 177
  • 104. 831202 _ 0140-0204.qxd 17 17/5/07 15:37 Página 178 La manera de viure dels grecs PRESENTACIÓ Aquesta unitat toca els aspectes sociològics i culturals de la civilització grega. Els dos primers apartats parlen de la jerarquia social i l’economia de l’antiga Grècia. El tercer apartat estudia l’organització de la ciutat, diferenciant els períodes arcaic i clàssic de l’època hel·lenística. Per últim els elements culturals hel·lènics s’aborden als tres últims apartats; el quart està dedicat a la religió, i el cinquè i sisè a l’arquitectura monumental i l’escultura. La mateixa matèria de la unitat obliga a establir nombroses classificacions i subdivisions que permetin comprendre l’estratificació social, l’estructura del temple grec, etc. Per això el text expositiu té una estructura esquemàtica marcada per la utilització de pics. S’aconsegueix així una exposició senzilla, però que mostra de manera completa la societat grega i les seves manifestacions culturals. Als apartats «A fons» i «Patrimoni» es desenvolupen aspectes puntuals dels continguts que apareixen al text expositiu, com l’estudi, entre d’altres del Partenó o l’organització de la democràcia atenesa. Aquesta disposició permet seqüenciar la unitat segons el tipus d’alumnat que hi hagi, ja que els aspectes essencials es troben al text expositiu, i els elements d’aprofundiment, a la resta d’apartats. POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria treballar en tres nivells de profunditat. Itinerari 1: continguts imprescindibles Hauríem d’assegurar-nos que els alumnes amb més dificultats d’aprenentatge estudiaran els apartats següents: el 3 (sobre les ciutats), el primer subapartat del 4 (sobre déus, herois i mites), i els apartats 5 i 6. D’aquesta manera els alumnes tindran una idea bastant completa de la religió i l’art grecs, que són llegat important. Pel que fa a les activitats, s’haurien de realitzar les assenyalades amb les categories «Comprèn els conceptes» i «Busca les idees principals» que estan relacionades amb aquests apartats. Itinerari 2: continguts mitjans Tots els apartats del text haurien de ser estudiats per la majoria dels alumnes, ja que suposa que també estudiïn aspectes relacionats amb la societat i l’economia. Les activitats de nivell mitjà són les titulades «Interpreta el text» i «Interpreta els documents». També es podria relacionar amb aquest itinerari l’activitat final de la unitat «Elaborar un mapa de conceptes». Itinerari 3: continguts que van més enllà Comprèn els apartats assenyalats com «A fons», «Drets humans» i «Patrimoni». Les activitats marcades amb tres pics liles tenen més dificultat i són adequades per alumnes més avantatjats o interessats. Es pot obtenir un coneixement més exhaustiu de la religió grega treballant el document 14. S’hauria d’utilitzar perquè els alumnes interpretin per primera vegada una genealogia preguntant-los sobre les relacions de parentiu entre els diferents déus. L’aprofundiment en l’estudi de l’art grec es pot aconseguir a través de l’estudi del Partenó i l’evolució de l’escultura, que es tracten a l’apartat «A fons». A més aquests continguts es poden reforçar amb l’anàlisi del temple Paestum i d’una escultura que es troben a les activitats finals de la unitat. Totes les activitats de la unitat s’han diferenciat en tres nivells de dificultat. 178 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 105. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 179 17 1. Diferenciar entre ciutadans i no ciutadans. La jerarquia social de les civilitzacions anteriors al liberalisme es basava en les diferències legals de la població i els privilegis de les minories dominants. Per comprendre aquesta diferència aplicada a la societat grega és útil treballar les tres primeres activitats que fan referència a l’apartat «Una societat desigual». 2. Comprendre el sentit de l’esclavatge a l’antiguitat. La idea preconcebuda que els alumnes tenen sobre l’esclavatge és la de que els esclaus eren maltractats constantment. El text d’Aristòtil que s’inclou a l’apartat de «Drets humans» pot servir per comprendre el sentit de l’esclavatge grec des del punt de vista dels esclavistes, ja que és una justificació de l’esclavatge sense que això suposi disculpar l’actitud dels amos d’esclaus. 3. L’organització de l’espai de la ciutat grega. Avui les ciutats responen a una planificació urbana que té en compte la construcció d’infraestructures i la seva ubicació a diferents espais econòmics, residencials, etc. Però els alumnes creuen que això ha existit sempre. Per això és important destacar que els grecs van donar un gran impuls a l’urbanisme. 4. Comprendre la diferenciació entre pràctiques religioses públiques i privades. La majoria d’alumnes tenen una experiència de la religió limitada a l’àmbit públic i sovint de contingut predominantment social (comunions, bateigs...) però molts desconeixen l’existència de pràctiques religioses privades. L’apartat «El culte religiós» permet conèixer els diferents tipus de pràctiques religioses, i fins i tot l’origen religiós dels jocs olímpics. Aquest tema els pot resultar especialment motivador, ja que és conegut i els pot mostrar la història com quelcom viu. RECURSOS PER A L’AULA DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT 5. Entendre el concepte d’ordre arquitectònic. Aquest aspecte és de gran dificultat per l’alumnat, ja que és el primer cop que s’enfronten a l’estudi de l’art amb cert rigor. L’art prehistòric, el mesopotàmic o l’egipci no han exigit el nivell conceptual que requereix l’estudi de l’arquitectura grega, de la que s’estudia l’estructura del temple grec i la seva planta, i s’aprèn a distingir els tres ordres pels capitells. Una àmplia selecció de documents permet estudiar de manera molt plàstica l’arquitectura grega partint del llibre. 6. Conèixer l’evolució de l’escultura grega. El tema és molt ampli, com passa amb l’arquitectura, per això ens hem de limitar al més elemental: els materials i els temes escultòrics fonamentals i les característiques essencials de l’escultura grega (idealisme i harmonia). El text expositiu tracta aquestes qüestions que queden exemplificades amb els documents que l’acompanyen. RECURSOS A LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT Programacions (pàg. 64-65) Fitxes de reforç (pàg. 273-275) Fitxa 68: La democràcia atenesa Fitxa 69: La societat grega Fitxa 70: El llegat de Grècia Fitxes d’ampliació (pàg. 276-278) Fitxa 71: L’acròpoli Fitxa 72: Els déus olímpics Fitxa 73: Ceràmiques gregues Adaptació curricular (pàg. 400-407) Fitxa 48: Atenes, la polis més important Fitxa 49: Les ciutats gregues Fitxa 50: Els jocs olímpics i la religió Fitxa 51: L’art grec Educació multicultural (pàg. 439-472) Temps de lectura (pàg. 506-507) Lectura 27: Llegendes gregues Cinema i Ciències socials (pàg. 529-536) Investigació (pàg.564-565) 14. Les dones a Atenes i Esparta Al CD de recursos multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 179
  • 106. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 180 RECURS 49. EL TEMPLE GREC Els ordres grecs Ordre Ordre Ordre La planta del temple grec Elements de l’arquitectura grega 180 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 107. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 181 17 RECURSOS PER A L’AULA RECURS 50. L’ESCULTURA GREGA Nom Nom És obra de És obra de És de l’època És de l’època perquè perquè Nom Com es diuen aquestes columnes amb forma de dona? És obra de És de l’època perquè On són? ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 181
  • 108. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 182 MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA 1. El mural de l’art grec. Els alumnes poden elaborar al llarg de la unitat un mural que reculli les principals manifestacions artístiques gregues, tant arquitectòniques com escultòriques i ceràmiques. Es poden ordenar en tres columnes (una per cada manifestació artística) i en tres files (una per cada període de l’art grec: arcaic, clàssic i hel·lenístic). Aquesta activitat afavoreix la col·laboració entre els diferents alumnes i al final quedaria plasmat l’art grec a l’aula. Més recursos ENLLAÇOS http://www.dearqueologia.com http://www.artehistoria.com/historia/ contextos/547.htm PEL·LÍCULES Troia, dirigida per Wolfgang Petersen, 2004. 2. Recopilar edificis occidentals amb influència de l’art grec. Cada alumne ha d’aportar dues imatges on s’apreciï la influència hel·lènica als edificis que ha seleccionat. Les imatges poden ser fotocopiades d’enciclopèdies o llibres d’art o descarregades d’Internet. Els alumnes explicarien quina influència grega s’aprecia a la imatge seleccionada. Amb les aportacions dels alumnes es podria elaborar un petit dossier sobre la influència de l’arquitectura grega a l’arquitectura occidental. 3. Dibuixar la planta d’un temple grec. Els alumnes dibuixaran la planta d’un edifici grec i assenyalaran les parts que la formen. Aquest tipus d’activitat fomenta que els alumnes es fixin en els detalls i facin un aprenentatge actiu. 4. Buscar informació sobre mites grecs. Es proposa un treball d’investigació. Els alumnes buscarien informació sobre alguns mites proposats pel professor o per ells mateixos i després farien una petita redacció narrant el mite. Els alumnes hauran de presentar fotocopies o impressió de les fonts en què s’han basat per fer la seva redacció. DVD Atlas interactivo de historia universal, vol. 1. MD. Grandes épocas del arte: La Grecia clásica, vol. 1. MD. Grecia. Civilizaciones perdidas, vol. 2. NOVEL·LES C. GOÑI, Buscando a Platón vía Internet, Einusa. J. Martín, Los juegos olímpicos en la antigüedad, Ed. Glénat. OBRES DE DIVULGACIÓ Mercè CANELA, L’escarabat verd, La Galera, Col·lecció «Grumets», 1999. Raquel LÓPEZ MELERO, Así vivían en la antigua Grecia, Anaya. Biblioteca Básica de Historia. 5. Narrar un dia a la vida d’un ciutadà grec. Treball d’imaginació en el que els alumnes, en base amb el que han après sobre la vida dels antics grecs, han de fer una redacció en la que narrin un dia a la vida d’un ciutadà grec. Es podria valorar, pel que fa a continguts, si inclouen conceptes apresos a la unitat. 6. A quina ciutat hauries volgut viure si haguéssis nascut a Grècia? Activitat proposada per desenvolupar l’empatia de l’alumnat vers la civilització grega. L’alumne ha de triar necessàriament una ciutat i raonar el motiu de l’elecció. Aquesta activitat permetria la valoració de les actituds de l’alumne en relació amb el seu entorn. PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES C. M. BOWRA, Las Atenas de Pericles, Ed. Alianza. J. A. RAMÍREZ (dir.), Historia del arte. El mundo antiguo,vol. 1. Alianza Editorial. Federico LARA PEINADO, José M. BLÁZQUEZ i altres, El mundo griego, Ediciones Nájera. 7. Debat sobre l’esclavatge. L’activitat parteix del text d’Aristòtil sobre l’esclavatge que s’inclou a la unitat. A 1r d’ESO els alumnes acostumen a ser reticents a expressar les seves opinions, per això el professor haurà de fomentar que intervinguin i es respecti allò que expressen.. 8. Diferències entre la casa grega i la dels alumnes. Amb aquesta activitat es pot ressaltar les diferències entre una casa grega i la dels mateixos alumnes. L’objetiu és mostrar als alumnes els canvis que es produeixen al llarg de la història, fins i tot en qüestions de vida quotidiana, que ells tendeixen a considerar com a naturals i per tant fora de la història. 182 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 109. 831202 _ 0140-0204.qxd 18 17/5/07 15:37 Página 183 La història dels romans La unitat 18 tracta la història política de Roma, i s’aborden qüestions molt diferents: la fundació de la ciutat, les institucions de govern a les diferents èpoques (encara que amb especial atenció a les magistratures republicanes), els conflictes interns (com la lluita entre patricis i plebeus durant la república, les guerres civils i les crisis del segle III), les lluites de conquesta (especialment les Guerres Púniques, arran de les quals Roma es transforma en un veritable imperi) o les defensives (com les invasions germàniques). S’hi recull un llarg període històric de més de 1.200 anys. Per abraçar una història tant extensa s’ha seguit una periodització convencional: a l’apartat 2 s’estudia la fundació de la ciutat, i al següent, la monarquia. La república s’estudia als títols 4 i 5, aquest darrer dedicat a la crisi de la república durant el segle I aC. Als apartats 6 i 7 s’estudia l’Imperi amb un text expositiu que tracta l’alt Imperi, la crisi del segle III i el baix Imperi. La fragmentació de l’Imperi romà i els regnes germànics es tracten al punt 8 i a l’apartat annex «A fons». RECURSOS PER A L’AULA PRESENTACIÓ La unitat presenta un decidit caràcter narratiu en què gairebé no es recorre a l’esquematització. POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria treballar en tres nivells de profunditat. Itinerari 1: continguts imprescindibles Els alumnes amb menys atracció per l’estudi de Roma podrien estudiar els apartats 1 i 2, que plantegen continguts molt generals sobre la geografia i la història de Roma. També els poden resultar interessants les activitats finals «Analitzar una moneda» i «Llegir un còmic críticament». Itinerari 2: continguts mitjans Encara que tots els apartats de la unitat tenen un contingut assequible per a un alumne mitjà, podríem considerar imprescindibles els apartats següents: 1, 2, 3, 4 (només la primera part), 5, 6, 7 (només els dos últims paràgrafs) i 8. el text», i «Interpreta els documents», que permeten aprendre les qüestions essencials de la història romana. Dins de les activitats finals, s’hauria de realitzar l’activitat «Sintetitzar informació en una línia del temps». Itinerari 3: continguts que van més enllà Aquest itinerari completa l’anterior i permet obtenir una visió més profunda de la història romana. Suposa també estudiar els subapartats «Patricis i plebeus» i «Les guerres púniques» de l’apartat 4 i l’«A fons» sobre la fragmentació del Mediterrani. Amb els alumnes de més nivell podem fer l’activitat final «Interpretar organigrames». Pot ser útil realitzar les activitats «Comprèn els conceptes», «Busca les idees principals», «Interpreta Totes les activitats de la unitat s’han diferenciat en tres nivells de dificultat. DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT 1. Adquirir una idea clara de la cronologia entorn del canvi d’era. La comprensió de l’evolució cronològica és una tasca complexa al 1r cicle d’ESO, ja que s’estudien llargs períodes històrics molt allunyats del present. Però, a més, en aquesta unitat la qüestió es complica, ja que es produeix un canvi d’era. Per això l’explicació de la unitat s’ha d’acompanyar de l’elaboració d’eixos cronològics i el repàs de les nocions cronològiques bàsiques que es van presentar a les pàgines d’«Introducció a la Història». ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 183
  • 110. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 184 2. Comprendre l’estructura del sistema polític romà. L’alumnat d’aquesta edat té una idea simplificada de l’organització d’una societat i del sistema polític d’una civilització. Aquesta idea, sovint basada en la seva experiència familiar, acostuma a limitar-se a diferenciar entre els qui manen, que identifiquen amb reis o personatges coneguts, i els qui obeeixen. L’estudi de les principals institucions romanes els pot aportar una primera idea sobre la complexitat dels sistemes polítics. En aquest sentit s’hauria d’insistir en el paper legislatiu de les assemblees enfront de la funció executiva de les magistratures, que al seu torn són triades pel cos electoral reunit als comicis. Comparar l’actual sistema representatiu amb el sistema romà i establir-ne els avantatges a través d’un debat, podria ser una manera entretinguda d’enfocar aquesta qüestió. 3. Entendre la natura del conflicte entre patricis i plebeus. L’exemple dels plebeus que van reivindicar els drets polítics pot servir per mostrar el valor de la cooperació, ja que cooperant van aconseguir el reconeixement dels drets civils i polítics complets. Una manera d’aproximar el tema a l’experiència dels alumnes és mostrar-los l’existència de demandes similars en la nostra societat. 4. Percebre la importància de l’enfrontament entre romans i cartaginesos. Durant el període de les guerres púniques, Roma es va transformar i va deixar de ser una simple ciutat-estat, per convertir-se en la capital d’un Imperi que comprenia no només la conca mediterrània, sinó també el nord-oest d’Europa, gran part dels Balcans, Anatòlia i Mesopotàmia. Insistir en les àrees d’influència de Roma i Cartago pot ajudar que els alumnes entenguin per què la victòria de Roma a les guerres púniques li va donar el control del Mediterrani occidental i la va convertir en una potència. 5. Distingir l’imperi de la monarquia i la república. L’Imperi és un llarg període de més de cinc-cents anys caracteritzat per la concentració de poder en la figura de l’emperador. Es tractava d’una institució vitalícia, i l’emperador designava el seu successor. Això la diferencia clarament de la monarquia, en què prima la successió consanguínia. Perquè els alumnes distingeixin entre aquestes tres formes de govern, pot ser interessant resumir les característiques específiques de cada sistema en un quadre sinòptic. 6. Diferenciar l’alt Imperi del baix Imperi. Analitzar les diferències entre les dues èpoques en què tradicionalment es divideix l’Imperi romà és una tasca complexa, però necessària per comprendre la fi de l’Imperi romà i la posterior fragmentació durant el període germànic. Per facilitar la comprensió de l’evolució històrica de l’Imperi romà és convenient accentuar els contrastos entre els dos períodes: descriure l’alt Imperi, que va del segle I al III dC, com l’època d’esplendor de la civilització romana, i identificar el baix Imperi, els dos darrers segles de la seva existència, com una època de crisi, caracteritzada per la fi de l’expansió territorial romana, les dificultats frontereres, l’empobriment i la ruralització. RECURSOS A LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT Programacions (pàg. 66-67) Fitxes de reforç (pàg. 279-281) Fitxa 74: La geografia de Roma Fitxa 75: Cronologia. Temps i era cristiana Fitxa 76: Astèrix i Obèlix Fitxes d’ampliació (pàg. 282-284) Fitxa 77: Roma a Internet Fitxa 78: La biografia d’un emperador: Titus Fitxa 79: Cèsar prepara el setge d’Alèsia Adaptació curricular (pàg. 408-415) Fitxa 52: El Mare Nostrum Fitxa 53: Computar el temps segons els romans 184 Fitxa 54: El govern de l’Imperi romà Fitxa 55: Les invasions Educació multicultural (pàg. 439-472) Temps de lectura (pàg. 513) Lectura 32: La caiguda de Numància Cinema i Ciències socials (pàg. 529-536) Investigació (pàg. 566-567) Les dones a Roma: evolució històrica WebQuest (pàg. 582-583) Pompeia Al CD de recursos multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 111. República Morat ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ Limes (frontera) Taronja Imperi Monarquia Verd IMPERI ROMÀ _ DESERT DEL SÀHARA ÀFRICA r D _ _ MÈSIA TRÀCIA m _ _ M _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ mar Tirrè R___ ITÀLIA PANNÒNIA r_ _ _ __ _ _ T_ H _ _ _ _ _ _ _ _ R _ GERMÀNIA _ _ _ A _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ ÀSIA m ORIENT _ _ _ N _ _ _ R _ _ _ _ RECURSOS PER A L’AULA N _ m DESERT D’ARÀBIA 10:43 O _ _ _ r 29/5/07 G_____ B _ _ _ _ _ _ _ 831202 _ 0140-0204.qxd Página 185 18 RECURS 51. L’IMPERI ROMÀ (I) _ r _ 185
  • 112. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 186 RECURS 52. L’IMPERI ROMÀ (II) BRITÀNIA GERMÀNIA OCEÀ ATLÀNTIC mar GÀL·LIA Caspi mar Negre PANNÒNIA ITÀLIA HISPÀNIA Roma mar TRÀCIA MÈSIA ÀSIA Tirrè MAR ME DITERRANI ÀFRICA ORIENT Màxima extensió de l’imperi romà Morat PORTUGAL ESPANYA oi g BIELORÚSSIA BÈLGICA LUXEMBURG FRANÇA R POLÒNIA ALEMANYA ATLÀNTIC ar RÚSSIA LITUÀNIA PAÏSOS BAIXOS OCEÀ m LETÒNIA REGNE DINAMARCA UNIT IRLANDA DESERT D’ARÀBIA UCRAÏNA REP. TXECA LIECHTENSTEIN ESLOVÀQUIA mar MOLDÀVIA Caspi ÀUSTRIA HONGRIA SUÏSSA ESLOVÈNIA ROMANIA CROÀCIA ITÀLIA BÒSNIA I HERCEGOVINA SÈRBIA BULGÀRIA MONTENEGRO MACEDÒNIA ALBÀNIA mar Tirrè GEÒRGIA AZERBAIDJAN ARMÈNIA mar Negre IRAN TURQUIA GRÈCIA SÍRIA IRAQ XIPRE TUNÍSIA MARROC SÀHARA MALTA MAR ME DITERRANI LÍBAN ISRAEL JORDÀNIA ARÀBIA SAUDITA ALGÈRIA m LÍBIA EGIPTE MAURITÀNIA ar R oi g Estats actuals el territori dels quals pertanyia totalment o parcialment a l’Imperi romà: 186 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 113. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 187 18 Personatges Personatges RECURSOS PER A L’AULA RECURS 53. LA HISTÒRIA ROMANA 753 aC 264 aC Guerres entre i 146 aC Mort 44 aC E S P L E N D O R Octavi August Personatges 395 dC Teodosi Caiguda ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 187
  • 114. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 188 MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA 1. El mural de la línia del temps de Roma. Elaborar amb els alumnes una gran línia del temps durant l’estudi de la unitat. Hi assenyalarem les diferents etapes i alguns esdeveniments fonamentals, com les guerres púniques, l’assassinat de Juli Cèsar, etc. L’eix es pot elaborar en un rotlle de paper i continuar-lo a la unitat següent. 2. «Tu també, Brutus». A partir de la informació del llibre de text, elaborar una redacció imaginant que cada alumne és un ciutadà romà testimoni de l’assassinat de Cèsar. És important que assenyalin els motius que van portar a l’assassinat i que se situi en present, anys després, per fer també referència a esdeveniments posteriors, com el segon triumvirat, la guerra entre Marc Antoni i Octavi, etc. 3. Debat sobre les lluites entre patricis i plebeus. L’enfrontament entre patricis i plebeus durant la república és un exemple clàssic de conflicte social. Les diferències econòmiques i legals entre els dos grups n’expliquen el fenòmen. Pot ser una bona oportunitat per acarar els alumnes amb la problemàtica de la conflictivitat social. El debat es podria articular entorn de diverses qüestions: • Van fer bé els plebeus de rebel·lar-se contra els patricis? • Creieu que hi ha motius per un descontentament similar en l’actualitat? • Se us acudeixen altres maneres de solucionar les discrepàncies? • Van aconseguir els seus objectius? • Quina institució es va crear per defensar la plebs? Creieu que hi ha organismes semblants a la societat actual? 4. Àlbum de fotos dels personatges romans. Els alumnes hauran de buscar retrats dels diferents personatges que apareixen al llarg de la unitat. Hauran de seleccionar sis fotografies i explicar en un full per què van destacar els personatges seleccionats. 5. Comentari de les Vides paral·leles de Plutarc. Es poden triar pas- Més recursos ENLLAÇOS http://www.geocities.com/historia_ imperia/roma/roma.html http://www.elinformadordegalicia. com/jms/roma/roma001.htm http://www.ateneanike.com/pagina_ 11.html PEL·LÍCULES Julio César (TV), dirigida per Uli Edel el 2002. DVD Roma, Antiguas civilizaciones. MD. El imperio romano. Apogeo y caída, MD. Imperios: Roma, MD. NOVEL·LES R. SUTCLIFF, Aquila, el último romano. Gran Angular. P. BACCALARIO, El señor de la horda. Ediciones SM. OBRES DE DIVULGACIÓ C. CODOÑER i C. FERNÁNDEZ-CORTE, Roma y su imperio. Anaya, Biblioteca Básica de Historia, Serie General. Trevor Cairos, Los romanos y su imperio. Akal. PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES P. Grimal, La formación del imperio romano. Siglo XXI. satges de Plutarc que tractin qüestions semblants de dos personatges per comparar-los. Podem centrar la lectura i el comentari en alguns aspectes com: • Semblança dels personatges • Els seus fets més importants Potser el llibre més indicat pels alumnes és «Alexandre i Cèsar», ja que són dues figures que els alumnes coneixen. 6. El legionari. Dibuixar un legionari romà a partir d’un model. Es pot utilitzar una quadrícula per facilitar la reproducció de la il·lustració. Aquest tipus d’activitats fomenten l’aprenentatge per part dels alumnes, ja que s’han de fixar en els detalls. 7. Mapa de l’Imperi. Sobre un mapa polític, dibuixar les fronteres de l’Imperi i anomenar els països que tenen territori que va formar part de la civilització romana. 8. El legionari. Buscar informació sobre algun personatge acordat entre els alumnes i el professor i fer una petita redacció amb la seva biografia. Se’ls podria donar un índex a respectar per tal d’evitar que copiïn les fonts que utilitzin. 188 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 115. 831202 _ 0140-0204.qxd 15:37 Página 189 La manera de viure dels romans PRESENTACIÓ Aquesta unitat parla d’aspectes relacionats amb les estructures profundes de la civilització romana: societat, economia, creences i art. La unitat té un caràcter descriptiu i només s’utilitza la lletra negreta per ressaltar els aspectes importants o per donar entrada a punts que es desenvolupen. Les temàtiques que es tracten són molt variades: la societat s’aborda al primer apartat, que parla de les diferències entre ciutadans i no ciutadans, així com de la situació de la dona. Al segon punt s’estudia l’economia romana i es descriuen els principals sectors econòmics. Les ciutats s’examinen al tercer títol, on es fa èmfasi en la descripció de la planta i l’equipament urbà. L’arquitectura és l’objectiu del quart apartat, on s’estudien les característiques tècniques de l’arquitectura i l’enginyeria romanes i els principals tipus d’edificis. Els últims dos punts de la unitat es dediquen a conèixer la religió romana: per una banda la religió pagana i per l’altra el cristianisme. RECURSOS PER A L’AULA 19 17/5/07 La unitat es completa amb dos apartats ressaltats: el primer, «Drets humans», estudia l’esclavatge a Roma, i el segon, més extens, se centra en la vida quotidiana. POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria treballar en tres nivells de profunditat. Itinerari 1: continguts imprescindibles Pensem que els continguts relacionats amb la ciutat i amb l’arquitectura, els haurien d’estudiar tots els alumnes, tant per la quantitat de vestigis que es poden trobar per tot Europa com perquè són una part fonamental del llegat dels romans. S’hauria d’estudiar els apartats 3 i 4 i l’«A fons» sobre la vida quotidiana. Les activitats més adequades són les que s’agrupen sota els títols «Comprèn els conceptes» i «Busca les idees principals», corresponents a aquests apartats. De les activitats finals s’hauria de realitzar l’activitat «Elaborar un mapa de conceptes». Itinerari 2: continguts mitjans També pertanyen a aquest nivell les activitats categoritzades com a «Interpreta el text» i «Interpreta els documents», així com les activitats finals «Identificar objectes quotidians» i «Extraure informació d’escultures». Itinerari 3: continguts que van més enllà Els apartats que aporten informació complementària (seccions «Drets humans», i «A fons») són adequades per a alumnes amb una motivació i un interès especials, o amb més capacitats. També tenen més nivell de dificultat les activitats «Organitza la informació» i «Reflexiona», així com l’activitat final anomendada «Interpretar una foto aèria de les restes d’una ciutat». Tots els apartats del text tenen un nivell conceptual adequat per a un alumne mitjà. Totes les activitats de la unitat s’han diferenciat en tres nivells de dificultat. DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT 1. Diferenciar la societat romana de la grega. L’organització de la societat romana, dividida en homes lliures, ciutadans i no ciutadans, i esclaus, es pot confondre amb el sistema social grec. Potser seria interessant ressaltar les similituds més que les diferències entre les dues societats a través d’un quadre sinòptic. 2. Diferenciar l’economia romana de la grega. Tal com passa amb l’organització social, l’economia de Grècia i de Roma tenen una base comuna. Totes dues s’estableixen sobre una agricultura mediterrània, i en totes dues les ciutats són organismes polítics que tenen un paper rellevant en l’organització de la vida. De la mateixa manera ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 189
  • 116. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 190 que en el cas de l’organització social, serà interessant ressaltar-ne les similituds més que les diferències. Les diferències principals es donen en l’amplitud geogràfica del comerç romà i en la seva varietat més àmplia. Confeccionar un quadre comparatiu de les rutes comercials i de les mercaderies de les dues societats pot afavorir que els alumnes comprenguin aquestes diferències. 3. Valorar el paper de l’esclavatge a l’economia romana. L’apartat sobre l’esclavatge de la pàgina 236, com que enumera algunes de les tasques que realitzaven els esclaus, permet que els alumnes comprenguin la importància quantitativa dels esclaus en el món romà i el fet que treballaven en tots els àmbits. 4. Comprendre l’avenç de l’urbanisme romà respecte del grec. L’urbanisme, entès com l’organització de l’espai de la ciutat, és tan antic com la ciutat mateixa. Els alumnes van estudiar les primeres passes de l’urbanisme occidental a la unitat 17. Per afrontar aquesta qüestió és important que, a més del text expositiu, els alumnes treballin l’activitat «Interpretar una foto aèria de les restes d’una ciutat» de la pàgina 244 del llibre. 5. Valorar les innovacions tècniques que van aportar els romans. És important que els alumnes de 1r d’ESO adquireixin la idea que la civilització romana va donar un gran impuls a les tècniques de construcció, tant per la utilització de nous materials com per l’ús de nous elements de construcció. 6. Conèixer la gran varietat d’edificis romans rellevants. L’equipament de les ciutats romanes era molt complet i variat. A més d’una gamma d’edificis amb diferents funcions, tenien infraestructures que donaven molts serveis als habitants de les ciutats. Perquè els alumnes comprenguin la diversitat de què parlem, és important que se’ls presentin diverses imatges sobre els temples i infraestructures. 7. Comprendre el paper polític del culte a l’emperador. Segons la imatge popular, grecs i romans adoraven els mateixos déus amb diferents noms. La realitat és més complexa: la religió romana va tenir un caràcter sincrètic que li va permetre assumir, juntament amb els cultes privats, no només les divinitats gregues, sinó les d’altres pobles sotmesos, en especial, orientals. Per comprendre aquesta peculiaritat de la religió romana és important insistir que el culte a l’emperador va tenir un caràcter polític, ja que a seva funció era cohesionar la fidelitat a l’Estat. 8. Entendre per què el cristianisme va passar de ser perseguit a convertir-se en l’única religió de l’Imperi. Aquesta qüestió està estretament relacionada amb el que es tracta al punt anterior. Els cristians no van ser perseguits per professar una creença particular, sinó perquè no realitzaven els ritus de culte imperial, i això s’entenia com un desafiament a l’autoritat de l’Estat. A partir del segle IV, l’expansió del cristianisme i la debilitat de l’Estat van afavorir que l’Imperi legalitzés i després imposés el cristianisme com a única religió. RECURSOS A LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT Programacions (pàg. 68-69) Fitxes de reforç (pàg. 285-287) Fitxa 80: La vida a Roma Fitxa 81: Igualtat i desigualtat en la societat romana Fitxa 82: El llegat de Roma Fitxes d’ampliació (pàg. 288-290) Fitxa 83: Jesús de Natzaret i Pau de Tars Fitxa 84: La Roma clàssica en la literatura i el cinema Fitxa 85: La pintura pompeiana Adaptació curricular (pàg. 416-423) Fitxa 56: La societat i l’economia romanes Fitxa 57: Les ciutats romanes 190 Fitxa 58: La religió dels romans Fitxa 59: Els primers cristians Educació multicultural (pàg. 439-472) Temps de lectura (pàg. 511) Lectura 30: Roma Cinema i Ciències socials (pàg. 529-536) Investigació (pàg. 568-569) 16. Patrícies, plebees i esclaves WebQuest (pàg. 582-583) Pompeia Al CD de recursos multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 117. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 191 19 Nom: Lloc on és: Tipus d’edifici: RECURSOS PER A L’AULA RECURS 54. EDIFICIS PER A L’OCI Funció: Nom: Lloc on és: Tipus d’edifici: Funció: Tipus d’edifici: Funció: ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 191
  • 118. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 192 RECURS 55. ALTRES EDIFICIS ROMANS A B Calçada. Aqüeducte. Tipus de casa Habitada per rics/pobres Num. de familiars que hi habitaven Alçada Tipus d’edifici: Funció: 192 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 119. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 193 19 MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA llarg de la unitat un mural que reculli les principals manifestacions de l’arquitectura romana. Es poden ordenar en columnes per diferenciar els diferents tipus d’edificacions. 2. Elaborar un catàleg turístic de Roma. Els alumnes han d’elaborar un catàleg turístic sobre Roma en el qual assenyalin: • On se situa la ciutat. • Quines són les construccions més destacades. • Quin és l’interès històric de Roma. 3. Dibuixar la planta d’una ciutat romana. Els alumnes han de dibuixar la planta d’una ciutat romana i assenyalar-ne els elements principals: carrers, places i edificis més significatius. Aquesta mena d’activitat fomenta que els alumnes es fixin en els detalls i facin un aprenentatge actiu. 4. Buscar informació sobre déus romans. Els alumnes han de cercar informació sobre alguns déus romans i després fer-ne una petita redacció. Haurien de presentar fotocòpies o impressió de les fonts en què s’han basat per fer-la. 5. Narrar un dia en la vida d’un ciutadà romà. Treball d’imaginació en què els alumnes, basant-se en el que han après sobre la vida dels antics romans, han de fer una redacció que narri un dia en la vida d’un ciutadà romà. 6. El calendari romà. Activitat que suposa la investigació per part dels alumnes, que han de buscar informació a través d’Internet o utilitzant l’enciclopèdia. Han de buscar informació sobre: Més recursos ENLLAÇOS http://pompeya.desdeinter.net/ pomp.htm http://www.elinformadordegalicia. com/jms/roma/sociedad.htm http://www.ateneanike.com/pagina_ 78.html RECURSOS PER A L’AULA 1. El mural de l’arquitectura romana. Els alumnes poden elaborar al http://www.dearqueologia.com/ PEL·LÍCULES Gladiator, dirigida per Ridley Scott. 2000. DVD Atlas interactivo de historia universal, vol. 2. MD. Coliseo: ruedo mortal del Roma. MD. Grandes èpocas del arte, vol. 02. El arte de Roma. MD. La vida en el Imperio Romano. Discovery Channel. NOVEL·LES M. I. MOLINA, De Victoria para Alejandro, Alfaguara Infantil y Juvenil. OBRES DE DIVULGACIÓ J. ESPINÓS i D. SÁNCHEZ, Así vivian los romanos, Anaya, Biblioteca Básica de Historia, sèrie Vida Cotidiana. P. ARDAGH, Los romanos, SM. • Les hores del dia. PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES • Els dies del mes. P. ARIÈS i G. DUBY, Historia de la vida privada, vol. 1 («Del imperio romano al año 1000»), Taurus. • Els mesos de l’any. 7. Amb sentit de l’humor. Després de consultar la pàgina http://www.culturaclasica.com/cultura/forges_romanos.htm, els alumnes hauran de crear una vinyeta humorística en la qual aparegui alguna d’aquestes expressions: mens sana in corpore sano; ad kalendas graecas; vade retro; pecata minuta. El professor ha de traduir-ne prèviament el significat i comentar-ne l’ús actual. 8. Dissenya un vestit romà. Els alumnes hauran de dibuixar un romà i una romana amb els vestits característics, i anomenar els diferents elements del vestit. Les activitats d’aquest tipus són atractives per als alumnes, al mateix temps que els obliga a concentrar-se i fixar-se en els detalls. 9. La fe dels cristians. Es pot plantejar una activitat als alumnes que consisteixi a buscar informació sobre les primitives heretgies cristianes. A continuació es poden resumir les característiques d’aquestes heretgies en un quadre sinòptic comparatiu amb la doctrina ortodoxa que sosté la jerarquia eclesiàstica. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 193
  • 120. 831202 _ 0140-0204.qxd 20 17/5/07 15:37 Página 194 La Hispània romana PRESENTACIÓ La unitat 20 tracta la història de la península Ibèrica a l’antiguitat, al llarg del primer mil·lenni abans de Crist i durant la dominació romana. Aborda, per tant, dues grans qüestions: la història dels ibers i els celtes de la Península, i la Hispània romana. La primera qüestió apareix al primer apartat, en el qual s’estudien de manera paral·lela els dos pobles aborígens. La segona part de la unitat se centra en la Hispània romana i comprèn la resta dels apartats. Per la gran quantitat de detalls que hi ha en aquesta unitat, hem de fer moltes classificacions i subdivisions que permetin comprendre les diferències entre ibers i celtes, i les d’aquests amb Roma. Per això, el text expositiu té una estructura esquemàtica. Així s’aconsegueix una exposició senzilla però completa. POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria treballar en tres nivells de profunditat. Itinerari 1: continguts imprescindibles Aquest itinerari que podríem anomenar geogràfic, té un caràcter d’introducció i vol aconseguir que els alumnes diferenciïn els diferents pobles que vivien a la Península durant l’antiguitat. Comprèn dos apartats: el primer (només els tres primers paràgrafs) i el segon, així com el document 1. El treball d’aquest itinerari pot centrar-se en dues activitats molt concretes: l’ànàlisi del document 1 (activitat 3 de la pàgina 247, primer apartat) i l’organització de la informació que es proposa a les activitats de la pàgina 250. Per abordar aquest itinerari els alumnes poden fer l’activitat «Organitza la informació» de la pàgina 247 i «Busca les idees principals» de la pàgina 250, i tindran una visió de conjunt dels pobles de l’antiguitat. Els alumnes menys motivats poden analitzar els documents suggerits per aquest itinerari seguint una pauta semblant a la proposada per al primer itinerari pel document 1. Itinerari 3: continguts que van més enllà Itinerari 2: continguts mitjans L’apartat sisè i els apartats de «Patrimoni» conformen aquest itinerari. Suposa un pas més, ja que es passa de la simple descripció a l’avaluació del llegat de l’antiguitat. L’objectiu és que coneguin i valorin els vestigis arqueològics i la influència històrica d’aquests pobles. Aquest itinerari, més extens, parla de la manera de viure dels diferents pobles de l’antiguitat hispana: l’economia, la societat, l’organització politicoadministrativa i les creences. L’itinerari comprèn el text expositiu dels apartats 1 a 5. Els alumnes farien l’activitat proposada a la pàgina 247 sobre els documents 2 i 3 i les de «Comprèn els conceptes» i «Interpreta el text» de la pàgina 250, així com la que es proposa sobre el document 8 a «Interpreta els documents». Els continguts d’aquest itinerari informen sobre els pobles que habitaven a la Península a l’antiguitat, per la qual cosa l’haurien de treballar tots els alumnes. Totes les activitats de la unitat s’han diferenciat en tres nivells de dificultat. DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT 1. La densitat de la unitat. La unitat 20 és complexa per als alumnes, ja que s’hi estudien tres pobles i cultures (els celtes, els ibers i els romans) i es mencionen a més altres pobles colonitzadors del Mediterrani oriental: grecs, fenicis i els seus successors, els cartaginesos. Per fer assequible la unitat, els professors hem 194 de centrar l’atenció dels alumnes en les qüestions més destacades. 2. El canvi d’escala que suposa la història de la Península a l’antiguitat. L’estudi de la història de la Península a l’antiguitat suposa un canvi en l’enfocament respecte les unitats d’història anteriors, ja que si fins ara s’havien estudiat grans ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 121. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 195 civilitzacions, ara l’estudi dels celtes, els ibers i la Hispània romana té importància per a la història d’Espanya, però en menor mesura per a la comprensió de la història general. És convenient que els professors ressaltem aquests dos aspectes: • Advertir d’aquest nou enfocament que suposa l’estudi de la història d’Espanya. • Explicar el context d’aquests pobles en el marc de les civilitzacions mediterrànies i cultures europees del primer mil·lenni abans de Crist. 3. Comprendre les diferències entre els ibers i els celtes. Conèixer la diversitat dels pobles que van habitar la Península a l’antiguitat pot ser molt complicat, però la classificació tradicional en ibers i celtes aporta senzillesa i claredat a la qüestió. Per comprendre les diferències entre ibers i celtes és important que els alumnes localitzin geogràficament les dues cultures i que en distingeixin les característiques: les diferències socieconòmiques, polítiques, d’hàbitat i de creences. 4. Conèixer la seqüència cronològica dels pobles de la Península durant l’antiguitat. La localització temporal és un dels elements fonamentals de la història, però suposa un problema per als alumnes. Això és perquè la cronologia és una magnitud abstracta. La representació del temps en un eix cronològic ésuna bona manera que els alumnes aconsegueixin aprendre i comprendre aquest aspecte de la història. Per això és interessant l’activitat 10 del llibre. 5. Reconèixer les diferents manifestacions de la romanització. L’herència cultural i patrimonial de Roma a la Península és immensa i, com va dir l’historiador, «tots som fills de Roma». Precisament la gran quantitat de llegat romà obliga a fer una classificació i selecció que es pot articular en dos grups: el llegat cultural i el material. Del llegat cultural potser es podria destacar les llengües romàniques de la Península. L’immens llegat material pot resumir-se elaborant un dossier segons es proposa a l’activitat final de la pàgina 251. També pot ser útil perquè els alumnes valorin el llegat romà, la visita a algun jaciment o museu on hi hagi materials romans. RECURSOS PER A L’AULA 20 6. La comprensió de termes específics. La unitat presenta molts termes específics que els alumnes han de conèixer i saber utilitzar. El llibre presenta un «Glossari» i activitats de «Comprèn els conceptes» que ajuden a abordar aquest problema. Tot i això i per reforçar aquest aprenentatge fóra convenient que els alumnes es fessin el seu glossari a la llibreta amb els termes que van apareixent al llarg del text. RECURSOS A LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT Programacions (pàg. 70-71) Fitxes de reforç (pàg. 291-295) Fitxa 86: La conquesta romana d’Hispània Fitxa 87: Els pobles colonitzadors Fitxa 88: L’economia dels pobles antics Fitxa 89: Les creences i l’art Fitxa 90: Astèrix a Hispània Fitxes d’ampliació (pàg. 296-298) Fitxa 91: La Hispània antiga en la pintura del segle XIX Fitxa 92: Obres públiques romanes a Hispània Fitxa 93: Hispània a Internet Adaptació curricular (pàg. 424-431) Fitxa 61: Les primeres colònies a la península Ibèrica Fitxa 62: La conquesta romana d’Hispània Fitxa 63: La romanització Educació multicultural (pàg. 439-472) Temps de lectura (pàg. 512) Lectura 31: Descripció de Celtibèria Cinema i Ciències socials (pàg. 529-536) Investigació (pàg. 570-571) 17. Les dones a la Hispània romana Al CD de recursos multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. Fitxa 60: Ibers i celtes ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 195
  • 122. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 196 RECURS 56. IBERS I CELTES ÀREA D’INFLUÈNCIA Groc mar Celta i celtibèrica Cantàbric LUCENCS CÀNTABRES S ÀSTUR BR ÀC AR S Vermell Ibera S N CO S VA S U CE C VA T CA RP ET LUSITANS AN S OR ET L AN S CONTESTANS ET AN S CÈLTICS E AI S TE LE VE ATLÀNTIC BO TR TU S ON NS TA ED AREVACS OCEÀ NS SO LU mar Mediterrani TURDETANS ANS TET BAS Nom: Iber o celta? Què representa? Tipus d’edifici: Nom del poblat en què es localitza: Iber o celta? Per què? 196 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 123. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 197 20 ROMANITZACIÓ HISPANA Verd Morat L Gal·lècia Tarraconense G_ _L_ _ _ A T_ _R_ _ _ _ _ _S_ N Taronja Lusitània Groc Cartaginense Blau E Bètica C T Ciutats més importants L_ _ _T_ _ _ _ RECURSOS PER A L’AULA RECURS 57. LA ROMANITZACIÓ D’HISPÀNIA C_ _ _ _G_ _ _ _ _ _ S O E A O CEÀ B_ _ _ _ _ ATL ÀNT I C C N mar Mediterrani H de Segovia. d’Alcántara. de Segòbriga. d’Itàlica. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 197
  • 124. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 198 MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA 1. El pòster d’Hispània. Els alumnes poden elaborar al llarg de la unitat un pòster que reculli les principals manifestacions artístiques de la Hispània antiga ordenades per cultures. 2. Elaborar un catàleg turístic de Roma. Els alumnes poden elaborar una ruta que permeti visitar alguns dels principals monuments romans a Espanya. Haurien de visitar: Més recursos ENLLAÇOS http://fresno.cnice.mecd.es/~jpan 0004/ http://usuarios.lycos.es/losmillares/ index.html http://www.antropos.galeon.com/ html/galaicos.htm • Un aqüeducte • Un teatre • Una calçada • Un amfiteatre http://www.antropos.galeon.com/ html/iberos.htm • Un pont • Un arc de triomf http://www.historialago.com/leg_ iberos.htm 3. Dibuixar la planta d’una ciutat romana. Consultar una pàgina web. Després de consultar la pàgina http://www.almendron.com/historia/antigua/prerromanos/prerromano.htm, es poden fer algunes activitats: • Descriure com vestien les dones iberes. • Explicar el paper de la dona als pobles indoeuropeus. • Investigar sobre les llengües preromanes que existien a la Península i explicar si se’n conserva alguna actualment. 4. Personatges i esdeveniments. Els alumnes buscaran informació sobre alguns personatges o esdeveniments de la Hispània antiga i després faran una petita redacció. Haurien de presentar fotocòpies o impressió de les fonts en què s’han basat per fer la redacció. 5. Debat: Elements positius i negatius de la romanització. Es pot dividir la classe en dos grups, un que defensi els efectes positius (malgrat les conseqüències negatives) i un altre que ressalti els efectes negatius. Aquest debat pot afavorir que els alumnes comprenguin el significat de la romanització. 6. El diari d’Hispània. Es pot demanar als alumnes que imaginin que són periodistes i que han de redactar el titular i el resum dels principals esdeveniments que han passat a Hispània des de la Segona Guerra Púnica. DVD Historia de España, vol. 1. MD. «Prehistoria y primeros habitantes. Colonizaciones de la península Ibérica». Historia de España, vol. 2. MD. «La conquista romana. Hispania, provincia del imperio». NOVEL·LES A. SÁNCHEZ-ESCALONILL, El príncipe de Tarsis. Editex. OBRES DE DIVULGACIÓ J. SANTACANA, Iberia: los orígenes. Anaya, Biblioteca Básica de Historia. PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES I. BARANDIARÁN i altres, Prehistoria de la península Ibérica. Ariel. A. Blanco Frejeiro, Los primeros españoles. Historias del Viejo Mundo, vol. 1. Historia 16. A. BLANCO FREJEIRO i L. ABAD CASAL, Los iberos. Historias del Viejo Mundo, vol. 1. Historia 16. 7. Que vénen els romans! Fer una petita redacció sobre algun esdeveniment de la Hispània romana que l’alumne narrarà en primera persona. Aquesta activitat afavoreix l’empatia de l’alumne vers el tema estudiat i és atractiva. 8. Topònims romans. L’activitat que proposem consisteix a buscar noms de ciutats actuals que tinguin origen romà. Es poden posar en dues columnes: NOM Romà • Barcino • Actual • Barcelona • 9. Viatge per Hispània. Imagina que ets un habitant de Brigantium. Descriu el viatge que faries per la Península fins arribar a Cartago Nova. Quins accidents geogràfics travessaries? Quins pobles coneixeries? 198 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 125. 831202 _ 0140-0204.qxd 21 17/5/07 15:37 Página 199 La romanització a Catalunya La unitat 21 tracta de la conquesta i la colonització romana dels territoris de la Catalunya actual, i apropa l’alumne al llegat romà dins de l’àmbit cultural que li és més proper. D’altra banda, aquesta unitat ha de concretar i tancar tot allò que l’alumnat ha après sobre el món romà a les unitats anteriors, aplicat a una realitat que ha deixat empremta al seu entorn. La unitat s’inicia amb les característiques de les poblacions autòctones en el moment de l’arribada dels romans durant les guerres púniques, i la distribució d’aquestes en el territori. A l’apartat 2, s’estudia les diferents actituds de les poblacions iberes davant la presència del món romà, així com el procés de conquesta i assimilació posterior. Descriu també les característiques de la primera organització romana del territori i les reaccions davant la consolidació del seu domini. A l’apartat 3 es considera els elements que conformaren l’organització administrativa del món romà a Catalunya i les seves característiques econòmiques i socials, amb una atenció especial a l’establiment del tramat urbà, tot destacant la fundació romana de moltes de la ciutats catalanes. Igualment, s’hi tracta l’articulació del sistema de vies de comunicació a partir dels grans eixos de comunicació romans a la Península. Per últim, s’hi destaca la importància d’algunes de les obres públiques romanes, que constitueixen part del llegat patrimonial. L’apartat «Sabies que...» amplia la informació sobre Tàrraco, tot considerant la importància de la ciutat en l’administració civil i militar de la Península. RECURSOS PER A L’AULA PRESENTACIÓ Per acabar, l’apartat 4 tracta la importància del llegat de la civilització romana. Destaca l’evolució del llatí fins a la formació del català dins del conjunt de les diverses llengües romàniques i mostra la rellevància del dret romà en la formació de les institucions jurídiques medievals catalanes, i la seva projecció com a fonament tècnic dels ordenaments actuals. Igualment, destaca la importància de l’organització paleocristiana en la posterior organització eclesiàstica a Catalunya. POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria treballar en tres nivells de profunditat. Itinerari 1: continguts imprescindibles Els alumnes amb menys motivació per l’estudi de la presència romana a Catalunya o aquells per als quals l’assignatura presenta dificultats, poden estudiar els continguts bàsics als apartats 1 i 3. Podrien realitzar les activitats 5, 6, 10 i 11. Són indicats, també per treballar a l’aula, el document 11, «La reconstrucció ideal de Tàrraco» i el text de «Patrimoni» relatiu a l’aqüeducte de les Ferreres. Aquest darrer es pot complementar amb l’exercici 9, amb l’orientació del professor. Itinerari 2: continguts mitjans. Tot i que el conjunt de la unitat és assequible per a un estudiant mitjà, l’estudi de la unitat es podria centrar en els apartats 1, 2, 3 i 4. Seria convenient també treballar els mapes dels documents 7, 8, 9 i 10, i complementar el treball del document 11, la reconstrucció ideal de Tàrraco, amb la lectura del «Sabies que...» sobre la importància d’aquella ciutat. És aconsellable la realització de les activitats 3, 7, 8, 12, 16, 18 i 19. Les dues darreres, basades en l’empremta romana sobre la ciutat de Barcelona es poden complementar amb les activitats descriptives 22 i 23 i amb un petit treball de camp sobre altres restes romanes properes a l’entorn de l’alumne. Itinerari 3: continguts que van més enllà. És tracta d’un itinerari que completa l’anterior i fa possible l’aprofundiment en aspectes concrets de la romanització a Catalunya. A l’apartat 1, cal deixar clara la presència dels ibers arreu del territori, i sintetitzar la informació de l’apartat. A l’apartat 3, relatiu a l’organització del territori, l’activitat 13 permet treballar els criteris administratius i les estratègies d’ocupació de l’espai dels romans. En la mateixa línia, l’exercici 9 apropa l’estudiant a un aspecte clau de l’urbanisme i l’enginyeria de Roma. L’activitat 17 familiaritza l’alumnat amb alguns dels aspectes més abstractes de la unitat, com ara la persistència al llarg dels segles de la cultura romana o l’aculturació dels ibers i la romanització dels pobles bàrbars. El text «A fons», «El primer cristianisme a la Tarraconense», permet apropar l’estudiant als inicis de la cultura cristiana a Catalunya. Les activitats 20 i 21 fan possible el treball sobre l’arqueologia urbana d’època romana a Catalunya. ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 199
  • 126. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 200 DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT 1. La superposició de cultures en el moment de l’arribada dels romans. La irrupció del romans al territori de l’actual Catalunya es produeix en el context de les guerres púniques. Cal considerar que van arribar a una colònia grega com era Empúries i que la major part dels habitants del territori eren aleshores ibers. L’alumnat de primer cicle tendeix a estructurar el temps en una seqüència i troba dificultats per comprendre la presència de cultures amb complexitat i característiques diferents en un mateix moment. Per això cal insistir en aquest aspecte a l’hora de valorar el que suposa la presència d’un poble conqueridor. 2. Comprendre les fases en què es produeix l’assentament romà al territori de Catalunya. L’assentament romà al territori a partir de les guerres púniques es produeix de manera progressiva, i s’estableixen unes relacions amb les poblacions iberes i gregues que van experimentant variacions al llarg del temps. L’alumnat tendeix a concebre el procés d’assentament com un fet únic, en el qual totes les característiques de la dominació romana s’acompleixen des del primer moment. Així, per exemple, es representa amb dificultat l’evolució urbana, com en el cas de Tàrraco, que passa d’un campament militar a una ciutat amb competències administratives i militars, que no assoleix la seva màxima esplendor fins que arriba l’Imperi. 3. Entendre la natura del conflicte entre els ibers i els romans. En un primer moment les actituds dels ibers estan motivades per les seves aliances militars prèvies amb els cartaginesos. Després, la colonització romana genera reaccions de resistència. Amb el temps, els ibers són reduïts i les seves poblacions són integrades i assimilades culturalment, fins pràcticament la desaparició de la seva cultura. La dificultat d’aquest procés consisteix a comprendre el concepte d’aculturació. Sovint és al primer curs de l’ESO que se’n parla per primera vegada. 4. Dificultats per entendre la complexitat de la societat romana. La primera dificultat prové del caràcter complex de la societat romana, que exigeix considerar conceptes, com ara els d’economia, poder polític, administració, espai urbà i espai rural. Aquests conceptes presenten problemes de comprensió per als estudiants de primer d’ESO, per això donar-ne una definició elemental i clara facilita la comprensió de la unitat i permet també establir comparacions amb la realitat present de l’entorn de l’alumne. 5. Diferenciar la realitat de l’alt i del baix Imperi a Catalunya. A Catalunya, com arreu, els canvis, entre un i l’altre període, són molt importants, sobretot per considerar la fi del món romà. Els estudiants de primer cicle tenen dificultats per entendre la ruralització progressiva de la societat romana i l’afebliment del poder imperial, que permet la irrupció dels pobles germànics. Normalment parteixen de la idea d’una invasió sobtada sense tenir en compte el procés de crisi interior de l’Imperi. Caldria insistir molt en els diversos aspectes d’aquesta crisi, sense la qual és molt difícil entendre tant la divisió com la caiguda de l’Imperi. 6. La comprensió dels diversos aspectes del llegat romà. Entendre els diversos aspectes del llegat romà pot presentar algunes dificultats importants. En primer lloc, explicar com al llarg de dos mil anys s’han transmès, mantingut i modificat aspectes importants de la civilització i la cultura. Per això, és imprescindible posar exemples que facin referència a l’evolució d’aquest llegat al llarg dels segles, com ara el paper de la llengua i la seva transformació, des de l’edat mitjana fins als nostres dies. En segon lloc, moltes vegades la dificultat es troba en la comprensió dels mateixos conceptes, com ara el de dret, per la qual cosa és convenient definir-los amb referències al present, per facilitar-ne la comprensió. Per últim, en el cas de la religió, cal insistir que el llegat és bàsicament cristià, perquè els alumnes tendeixen a pensar en la persistència del paganisme, i obliden la importància de la cristianització durant el baix Imperi. RECURSOS A LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT Programacions (pàg. 72-73) Fitxes de reforç (pàg. 299-300) Fitxa 94: Els ibers a Catalunya Fitxa 95: La conquesta romana Fitxa 65: Les revoltes contra la dominació romana Fitxa 66: L’organització administrativa romana a la Península Educació multicultural (pàg. 439-472) Fitxes d’ampliació (pàg. 301-302) Temps de lectura (pàg. 514-515) Fitxa 96: L’organització del territori Fitxa 97: El patrimoni romà a Catalunya Lectura 33: Els romans a Catalunya Adaptació curricular (pàg. 432-438) Al CD de recursos multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. Fitxa 64: L’escriptura ibèrica 200 Cinema i Ciències socials (pàg. 529-536) ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 127. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 201 21 A _ _ _ _ _ _ RECURSOS PER A L’AULA RECURS 64. ELS POBLES IBERS A CATALUNYA __ I_ _ _ _ _ _ _ C_ _ _ _ _ _ _ C_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ B_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ A_ _ _ _ _ _ _ I_ L_ _ _ _ i L_ _ _ _ n _ _ _ _ _ C_ _ _ I_ _ _ _ _ _ _ _ _ M m a e d i t e r r a r Poblats Necròpolis ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 201
  • 128. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 202 RECURS 65. MAPA DE L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DEL NORD-EST PENINSULAR A L’ALT IMPERI I_ _ _ _ L_ _ _ _ _ R_ _ _ _ E_ _ H I S G_ _ _ _ _ _ A_ _ _ _ C_ _ _ _ _ _ P À C_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ I A_ _ _ B_ _ _ _ _ I_ _ _ _ _ N E_ _ _ _ _ _ _ E_ _ _ _ I_ _ _ _ A B_ _ _ _ _ _ T_ _ _ _ _ _ mar C I Mediterrani T D_ _ _ _ _ _ E R I O R P_ _ _ _ _ _ _ _ S_ _ _ _ _ _ _ V_ _ _ _ _ _ _ È_ _ _ _ _ Convent caesaraugustanus Convent tarraconense 202 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  • 129. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 203 21 RECURSOS PER A L’AULA RECURS 66. RECONSTRUCCIÓ IDEAL DE LA CIUTAT DE TÀRRACO ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 203
  • 130. 831202 _ 0140-0204.qxd 17/5/07 15:37 Página 204 MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA 1. Mural amb la línia del temps amb la presència romana a Catalunya. Elaborar una línia del temps durant l’estudi de la unitat, i assenyalar-hi les diferents etapes de la presència romana al territori de Catalunya, la fundació de ciutats, els canvis administratius, la difusió del cristianisme... L’eix es pot elaborar tant en un rotlle de paper com al quadern de cada alumne, de manera individual: així poden utilitzar-lo com a referència per a l’estudi. 2. Mapa de la presència romana a Catalunya. Sobre un mapa comarcal, marcar les principals ciutats de la Catalunya actual que són de fundació romana. S’hi pot indicar també topònims, o dibuixar-hi els traçats de les vies de comunicació romana, tot observant la coincidència amb vies actuals. 3. Lectura d’un text de Polibi. A partir de la lectura conjunta del relat de l’historiador clàssic de les guerres púniques, reconstruir els esdeveniments i personatges principals de l’arribada dels romans al territori de l’actual Catalunya. 4. Topònims romans. Construir una taula per relacionar el nom de les ciutats actuals de fundació romana amb el seu nom històric. En alguns casos s’hi pot indicar també la presència d’anteriors establiments ibèrics. Nom actual Tarragona Nom romà Tàrraco 5. Debat sobre l’actitud dels ibers. Algunes tribus iberes van establir aliances amb els cartaginesos, la qual cosa les va enfrontar amb els romans, mentre que altres van aliar-se amb l’exèrcit romà. Posteriorment, algunes d’aquestes darreres van alçar-se, tot reaccionant contra el poder romà. Les motivacions dels ibers i dels romans poden ser un bon argument per estudiar les característiques de la dominació romana. El debat podria ordenarse entorn de les qüestions següents: • Per què els ibers van adoptar actituds diferents davant de l’arribada dels romans? • Quines eren les intencions dels romans? Més recursos ENLLAÇOS www.uoc.edu/humfil/ct/Hiper_educat ius www.mac.es www.mnat.es/cat/Tarraco/index.html http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthu s/roma/urbs/tarraco.htm PEL·LÍCULES I DVD Roma a Catalunya. http://www.xtec.es/cgi/digital?F= F&REGISTRE=2768 NOVEL·LES J. VALLVERDÚ, Un cavall contra Roma. La Galera, 1993. OBRES DE DIVULGACIÓ M. LLUÏSA GUTIÉRREZ, Puig Castellar, poblat laietà, Els Ibers, Biblioteca de Classe, 28, Graó/Diputació de Barcelona, 1990. XAVIER AQUILUÉ, XAVIER DUPRÉ, JAUME MASSÓ, JOAQUÍN RUIZ DE ARBULO, Tàrraco, Guies del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Edicions El Médol, 2002. PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES JOAN MALUQUER DE MOTES, «Prehistòria i Edat Antiga», a Història de Catalunya, (dirigida per Pierre Vilar), Volum I, Edicions 62, Barcelona, 1987. • Quin va ser el destí, com a poble, dels que es van rebel·lar contra la dominació romana? • Quin va ser el destí, com a poble, dels que no es van rebel·lar? • Què va succeir amb la llengua i la cultura dels ibers? 6. Visita imaginària a una ciutat de la Catalunya romana. Els alumnes podrien escriure un text breu que relati una visita a una ciutat de la Catalunya romana. Es pot dur a terme a partir d’una ciutat real, tot incloent-hi una explicació de les restes arqueològiques més significatives conegudes actualment. 7. Biografies dels primers màrtirs catalans. Es tractaria d’una aproximació a l’estudi dels primers nuclis cristians. Seria interessant que, a més de la informació biogràfica, s’indiqués la font, el moment en què es produeix la seva actuació i, si escau, la importància del culte posterior a la ciutat o comarca del personatge escollit. 8. Identificar el llegat romà en l’arquitectura actual. Els alumnes hauran de buscar elements arquitectònics inspirats en l’arquitectura romana en edificis de la Catalunya actual. Poden realitzar un mural amb les fotografies, de manera que es comparin els elements actuals amb dibuixos i reproduccions d’època clàssica. 204 ࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯