SlideShare a Scribd company logo
1 of 101
PINTURA ROMÀNICA Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],ART ROMÀNIC
[object Object],[object Object],[object Object],ART ROMÀNIC
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 1) Finalitat fonamentalment  DIDÀCTICA  (adoctrinadora), però també  DECORATIVA .
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 2)  SUBORDINACIÓ  de les figures al marc arquitectònic i l’ espai físic  en general: es destinarà fonamentalment a  decorar l’interior dels temples  (absis, murs, voltes...).
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 3)  Dos TIPUS  principals de representacions: pintura  mural al FRESC  (parets dels temples) i pintura  al TREMP sobre taula de fusta  (frontals dels altars, especialment a Catalunya, mobiliari litúrgic).
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 3) Encara que també podem trobar  pintura sobre fusta  (bigues) i  miniatures als llibres , a més dels  tapissos .
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 4) Predomini absolut de la pintura  RELIGIOSA  i la seva  ICONOGRAFIA simbòlica i al·legòrica (Teofanies) : representacions de Crist (Crist en Majestat,  Maiestas Domini o Pantocràtor , especialment),  Dextra Domini  (mà dreta beneint),  Judici Final , l’ Anell místic  (colom que representa l’Esperit Sant), envolten el Pantocràtor els símbols dels Evangelistes ( Tetramorfs ), en algunes ocasions Crist cedeix el lloc a la  Mare de Déu amb el Nen;  i n’hi ha, a més, àngels, arcàngels, querubins... en algunes ocasions Crist cedeix el lloc a la  Mare de Déu amb el Nen;  i n’hi ha, a més, àngels, arcàngels, querubins...
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 4) En la part inferior cilíndrica es representen figures aïllades de  Sants, Apòstols o Profetes , estilitzats, frontals i separats per columnes, i en els murs laterals  històries religioses  amb temes de l’Antic i el Nou Testament.
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 5)  Absència de perspectiva  i tendència a crear  fons MONOCROMÀTICS en lloc de paisatges o arquitectures  de fons ( BIDIMENSIONALITAT ), és a dir, el  fons  sol ser llis, tan sols en alguna ocasió es representa qualque arbre o fragment d’edifici, però és  més freqüent que el fons aparegui  subdividit en amples franges horitzontals de colors plans , com a Catalunya.
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 5)  Perspectiva jeràrquica : quan més important és el personatge més gran se’l representa.  Jerarquització espacial : el tema més important figura a l’absis, envoltant per personatges secundaris del mateix tema, mentre els murs laterals es reserven a altres escenes de l’Antic i el Nou Testament, que s’han de llegir d’esquerra a dreta, i de dalt cap a baix (Bíblia en imatges).
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 6)  Valor NARRATIU  (contar una història) i  simbòlic  (simbolisme romànic: iconografia). 7)  HORROR VACUI : tendència a omplir  tot l’espai  compositiu.
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 8)  SIMETRIA compositiva ,  JUXTAPOSICIÓ  de figures i tendència a l’ ESQUEMATISME  (composicions simples i regulars).
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 9) Els  CONTORNS de les figures  es delimiten amb  línies de dibuix molt gruixudes  i fosques,  negres o vermelles  ( predomini del DIBUIX ), cosa que accentua la sensació de pintura  plana , tot i que n’hi ha un intent de donar volum a algunes parts del rostre mitjançant unes  taques vermelles  molt característiques en els  pòmuls i en la barbeta . 10) Els  COLORS  s’apliquen de forma  plana o uniforme  (grans taques de color), però tenen una  àmplia VARIETAT cromàtica  de poques tonalitats, però intenses, SENSE MESCLES, NI MATISOS TONALS.  11) La  LLUMINOSITAT  pictòrica a partir del  mateix color  (és interior, no exterior: no hi focus de llum ni ombres):  llum simbòlica i espiritual .
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 12)  IRREALISME, ANTINATURALISME i SIMBOLISME, MONUMENTALISME : no es persegueix representar la realitat, sinó transmetre el missatge de la manera més clara possible, exagerant les parts considerades importants front a la resta. Totes les figures són simbòliques i tenen la mateixa expressió al rostre.  13)  Absència de moviment  ( HIERATISME ),  proporcionalitat i perspectiva : és un art de  composicions estàtiques i rostres inexpressius, hieràtics i semblants entre ells , sensació plana, exempta de volum. La figura humana és, com la bizantina,  espiritualitzada i frontal .
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL El trobem a  Catalunya , per contacte amb la  Llombardia i el sud de França . ESTIL ITALOBIZANTÍ . Escola catalana.
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL ITALOBIZANTÍ   Característiques: pintura  més hieràtica i frontal ,  sense efectes espacials ni volumètrics , amb  allargament i estilització  dels cossos, i  obsessió  per la  simetria  (espiritualitat i  monumentalitat ).
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL ITALOBIZANTÍ   Exemples :  1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123).  FITXA 30 . 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123)
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL ITALOBIZANTÍ   1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123).  FITXA 30 L’ absis  està dedicat al  Pantocràtor .
PINTURA MURAL 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica ESTIL ITALOBIZANTÍ   1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123).  FITXA 30 La  perfecció  en què es distribueixen els  colors , la  intensitat expressiva dels gestos  i, en especial, ... el  rostre ...
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123).  FITXA 30 La  intensitat expressiva dels gestos  i, en especial, ... el  rostre  en el que destaquen els  ulls penetrants i terribles , subratllats per  taques circulars , la qual cosa converteix aquesta obra en  una de les més importants de tot l’art romànic  (aplicar totes les característiques de la pintura romànica).
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL ITALOBIZANTÍ   1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123).  FITXA 30
5.2.- ITALOBIZANTÍ 1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123).  FITXA 30
5.2.- ITALOBIZANTÍ 1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123).  FITXA 30
PINTURA MURAL 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica ESTIL ITALOBIZANTÍ   1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123).  FITXA 30
PINTURA MURAL 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica ESTIL ITALOBIZANTÍ   1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123).  FITXA 30
5.2.- ITALOBIZANTÍ 1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123).  FITXA 30
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123): l’ absis  està dedicat a la  Verge amb el Nen  adorat pels  Reis Mags .
2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123) 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica
5.2.- ITALOBIZANTÍ 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123): els  Reis Mags  tenen edat decreixent, però  no  denoten  diferències de raça  ni color (la iconografia del rei negre és bastant posterior, és del segle XV).
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123): Al mestre que la va pintar se li denomina de  Maderuelo  per creure que és l’autor dels frescs d’aquesta Església castellana.
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123)
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL ITALOBIZANTÍ   2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123)
5.2.- ITALOBIZANTÍ 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123)
5.2.- ITALOBIZANTÍ 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123)
5.2.- ITALOBIZANTÍ 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123)
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII, Segòvia)
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL  FRANCO ROMÀNIC . Escola castellana. Se’n deriva de les  miniatures dels llibres,  i és un estil  més naturalista i detallista , té capacitat  narrativa  i és més  realista  (representa a vegades el paisatge) ,  amb un poc  més de moviment i espontaneïtat,  i amb  fons clars  (és més “amable”).  Manca  la  grandiositat  i el  dramatisme  de l’anterior.
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL  FRANCO ROMÀNIC Exemples :  1.- ESGLÉSIA DE LA VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII, Segòvia)  2.- FRESCOS DE LA CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDOR DE LLEÓ (segle XII).  FITXA 31   INFLUÈNCIA  MOSSÀRAB (o islàmica)  3.- SAN BAUDILIO DE BERLANGA (finals segle XI, Sòria)  4.- ESGLÉSIA DE SAN ROMÁN DE TOLEDO (principis segle XIII)
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL 1.- VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII, Segòvia)
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 1.- VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII, Segòvia). Presenta  semblances  estètiques amb  santa Maria de Taüll . En el mur de l’entrada destaquen les escenes del  Gènesi , la  creació  i el  pecat original .
ARQUITECTURA ROMÀNICA Romànic en la península ibérica B) CAMÍ DE SANTIAGO  (nucli fonamental Romànic ple) NAVARRA, CASTELLA, LLEÓ, GALÍCIA (romànic occidental o cluniacenc)   VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII, Segòvia).
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 1.- VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII, Segòvia)
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL  FRANCO ROMÀNIC 2.- FRESCOS DE LA CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (segle XII).  FITXA 31 . Influència francesa i en un estat de conservació magnífic.
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL  FRANCO ROMÀNIC 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII).  FITXA 31 .  És l’ obra capital de la pintura romànica castellana .
ARQUITECTURA ROMÀNICA Romànic en la península ibérica SAN ISIDORO DE LLEÓ (segles XI-XII) SAN ISIDORO DE LLEÓ (segles XI-XII) . Distingim  tres partes : la  portada  del segle XI, l’ església  del segle XII i el  Panteó dels reis Sança i Ferran  del segle XII.  B) CAMÍ DE SANTIAGO  (nucli fonamental Romànic ple) NAVARRA, CASTELLA, LLEÓ, GALÍCIA (romànic occidental o cluniacenc)
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII).  FITXA 31 .
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII).  FITXA 31 .
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII).  FITXA 31 .  La tendència narrativa de l’escola castellana destaca principalment en l’ escena de l’Anunciació de l’àngel als pastors .  L’escena desenvolupada en un  ambient bucòlic , està plena d’ alegria i dinamisme : les figures àgils i vives semblen solcar (surcar) l’espai, expressant diferents reaccions, un sorpresa, alegria l’altre. Els animals també es troben en distints situacions. Tota l’escena és producte d’una gran naturalitat poc freqüent
5.2.- FRANCOROMÀNICO 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII).  FITXA 31 .
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL  FRANCO ROMÀNIC 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII).  FITXA 31 .
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII).  FITXA 31 .
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII).  FITXA 31 .
5.2.- FRANCOROMÀNICO 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII).  FITXA 31 .
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL  FRANCO ROMÀNIC 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII).  FITXA 31 .
5.2.- FRANCOROMÀNICO 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII).  FITXA 31 .
5.2.- FRANCOROMÀNICO 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII).  FITXA 31 .
5.2.- FRANCOROMÀNICO 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII).  FITXA 31 .
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica) Es tracta de pintures apocalíptiques basades en els Beats mossàrabs o de temes animals d’influència oriental.  Exemples :  3.- SAN BAUDELIO DE BERLANGA (finals segle XI, Sòria).  4.- ESGLÉSIA DE SAN ROMÁN DE TOLEDO (principis segle XIII).
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica) 3.- SAN BAUDELIO DE BERLANGA (finals segle XI, Sòria)
PINTURA MURAL INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica) 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 3.- SAN BAUDELIO DE BERLANGA (finals segle XI, Sòria) Es caracteritza per la seva  originalitat   temàtica , donat que les pintures representades  no  són de  tema religiós , sinó que es tracta d’ escenes de cacera .
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica) 3.- SAN BAUDELIO DE BERLANGA (finals segle XI, Sòria)
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica) 3.- SAN BAUDELIO DE BERLANGA (finals segle XI, Sòria)
4.- ESGLÉSIA DE SAN ROMÁN DE TOLEDO (principis segle XIII)  5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ   Sobre taules de fusta , també, es pintaren obres notables, però és un gènere més delicat, de proporcions més reduïdes, i que no té la força expressiva poderosa dels frescs murals. Pintura  centrada entorn als frontals de l’altar .
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ   El model més freqüent és el  FRONTAL , denominació que, modernament, comprèn dos tipus d’obres, l’ antependium , que es col·locava  davant l’altar  i el  retaule , que se disposava sobre la taula de l’altar.  El  FRONTAL  o  ANTEPENDIUM , que cobria la part davantera de l’altar, podia ser una peça  d’orfebreria o marbre  (en les esglésies més riques) o bé frontal de  fusta decorat amb pintures .
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ   L’altar se situava sota un  BALDAQUÍ , moble de fusta que podia ser de dos tipus: com a petit templet amb quatre arcs sobre columnetes, o com a plafó situat en posició inclinada mitjançant bigues de fusta.
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ   Menys freqüent és el  RETAULE  ( RETRO TABULA ) o estructura de fusta pintada que se situava a la part posterior de l’altar.  Antependis, baldaquins i retaules  són les tres  peces del mobiliari litúrgic de pintura sobre fusta , amb  tècnica semblant al fresc , però que en la fusta s’havia de preparar amb un revestiment de roba i de guix que donava un resultat semblant a l’arrebossat de les parets.
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ   La iconografia era semblant . Les taules es solien dividir en  tres carrers,  en el  central  es representava el  Pantocràtor o la Verge , però eren més abundants, en els dos carrers  laterals , les escenes d’ històries religioses del nou testament, i vides i martiris dels sants  a qui es dedica l’església.
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ   Exemples  abundants a Catalunya:   1.- FRONTAL DE LA SEU D’URGELL o DELS APÒSTOLS (començament del segle XII). 2.- FRONTAL DE SANTA JULITA I SANT QUIRZE DE PEDRET, procedent de l’Església de Durro. 3.- FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (finals segle XII - primera meitat segle XIII). 4.- BALDAQUINS DE TOST I  detall del de TOSES.
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ   1.- FRONTAL ANTIPEDIUM DE LA SEU D’URGELL o DELS APÒSTOLS (començament del segle XII,  MNAC de Barcelona). És una  obra  bastant  jeràrquica . Crist és d’una mida major per a denotar la seva importància. Dedicat al  Pantocràtor  i als  apòstols . Té  tres carrers , en el central apareix el Pantocràtor dins de la  màndorla o ametlla mística , que s’ha  dividit en dues  i  seu sobre elles . En els carrers  laterals  es representen els  apòstols , en superposició de frisos.
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ   2.- FRONTAL DE SANTA JULITA I SANT QUIRZE DE PEDRET, procedent de l’Església de Durro (MNAC de Barcelona). La  Verge amb el Nin dins la màndorla , al centre del frontal
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica ESTIL ITALOBIZANTÍ   Dedicat a la  Verge . Als costats apareixen quatre compartiments, on es representen  escenes  de la  vida de la Verge  com l’ Anunciació o el Naixement . 1.- FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (finals s. XII- 1ª 1/2 s. XIII) PINTURA SOBRE TAULA
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 1.- FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (primera meitat segle XIII) PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 4. FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (primera meitat segle XIII) PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 4. FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (primera meitat segle XIII) PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ
5.2.- ITALOBIZANTÍ 4. FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (primera meitat segle XIII)
5.2.- ITALOBIZANTÍ 4. FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (primera meitat segle XIII)
5.2.- ITALOBIZANTÍ 4. FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (primera meitat segle XIII)
5.2.- ITALOBIZANTÍ 4. FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (primera meitat segle XIII)
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ   L’altar se situava sota un  BALDAQUÍ.   Baldaquins o cimboris  no són tan nombrosos com els frontals i se conserven molt pocs. Eren com a petits pavellons o templets que emmarcaven i cobrien l’altar. Baldaquí de Toses i detall del de Tost (1200). MNAC.
5.2.- ITALOBIZANTÍ 4. FRONTAL  ANTIPENDIUM DE SANTA  MARGALIDA DE SESCORTS (Museu de Vic).   Enmig la  Verge Theotokos dins la màndorla . Al voltant escenes del martiri de Santa Margalida.
5.2.- ITALOBIZANTÍ FRONTAL  ANTIPENDIUM DE SANT MARTÍ DE TOURS (Museu de Vic).
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica M INIATURES A LLIBRES Els precedents són  preromànics  (The Book of Kells a Irlanda, comentaris de l’Apocalipsi del Beat de Lièbana del  mossàrab  de la Península).  Es pinta sobre  pergamins de pell de vedella, cabra o ovella . Gran  colorit  i fàcil de copiar a les parets o taules. Són importants les  Bíblies  catalanes de  Sant Pere de Rodes i la de Ripoll . CODEX HISTÒRICO - JURÍDIC.  Pàgina del  “Libro de los   Testamentos” , llibre notarial de Don Pelayo, bisbe d’Oviedo, que conté 87 documents de donació i de privilegis que els reis d’Astúries i Lleó, i els papes varen donar fins al s. XII a la Catedral d’Oviedo.
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica M INIATURES A LLIBRES Il·lustració del  CODEX CALIXTINUS o LIBER SANCTI JACOBI  (obra d’Aimeric Picaud) sobre sant Jaume i la seva intervenció miraculosa a favor dels exèrcits cristians peninsulars.
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica M INIATURES A LLIBRES BÍBLIA DE SANT ISIDOR DE LLEÓ  (1162). Moisés i els jueus fugint d’Egipte, i passant la Mar Roja. I també, Daniel i els lleons.
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica M INIATURES A LLIBRES BÍBLIA DE SANT ISIDOR DE LLEÓ  (1162). Sacrifici d’Isaac. El Rei Salomó. I també, David i Goliath.
5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica TAPISOS BRODATS TAPÍS DE LA CREACIÓ.  Catedral de GIRONA.
CONCLUSIÓ PINTURA ROMÀNICA
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],CARACTERÍSTIQUES GENERALS PINTURA:
PINTURA: FRESCS  ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
PINTURA: FRESCS  ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
PINTURA SOBRE TAULA ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
PINTURA: MINIATURES ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
 
 
Romànic un art religiós
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],REFORMA CISTERCENCA
4.- BIBLIOGRAFIA ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Art Romànic un art religiós Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves

More Related Content

What's hot

Art romànic arquitectura
Art romànic  arquitecturaArt romànic  arquitectura
Art romànic arquitecturaJulia Valera
 
Art gòtic arquitectura
Art gòtic arquitecturaArt gòtic arquitectura
Art gòtic arquitecturaJulia Valera
 
Art romànic pintura15 16
Art romànic pintura15 16Art romànic pintura15 16
Art romànic pintura15 16Julia Valera
 
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRESAssumpció Granero
 
La catedral de santiago
La catedral de santiago La catedral de santiago
La catedral de santiago jcalav31
 
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticàFitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticàJulia Valera
 
Fitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batllóFitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batllóJulia Valera
 
Art gòtic pintura
Art gòtic pinturaArt gòtic pintura
Art gòtic pinturaJulia Valera
 
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripollFitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripollJulia Valera
 
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)Antonio Núñez
 
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓAssumpció Granero
 
Art gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generalsArt gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generalsJulia Valera
 
Fitxa 47 l'escola d'atenes
Fitxa 47 l'escola d'atenesFitxa 47 l'escola d'atenes
Fitxa 47 l'escola d'atenesJulia Valera
 

What's hot (20)

Art romànic arquitectura
Art romànic  arquitecturaArt romànic  arquitectura
Art romànic arquitectura
 
Art gòtic arquitectura
Art gòtic arquitecturaArt gòtic arquitectura
Art gòtic arquitectura
 
Art romànic pintura15 16
Art romànic pintura15 16Art romànic pintura15 16
Art romànic pintura15 16
 
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
 
La catedral de santiago
La catedral de santiago La catedral de santiago
La catedral de santiago
 
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticàFitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
 
Fitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batllóFitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batlló
 
Art gòtic pintura
Art gòtic pinturaArt gòtic pintura
Art gòtic pintura
 
4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne
 
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
 
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripollFitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
 
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
 
San vicenç de cardona
San vicenç de cardonaSan vicenç de cardona
San vicenç de cardona
 
Aqüeducte de les ferreres
Aqüeducte de les ferreresAqüeducte de les ferreres
Aqüeducte de les ferreres
 
11.Velázquez: Las Meninas
11.Velázquez: Las Meninas11.Velázquez: Las Meninas
11.Velázquez: Las Meninas
 
ART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURAART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURA
 
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
 
Art gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generalsArt gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generals
 
Fitxa 47 l'escola d'atenes
Fitxa 47 l'escola d'atenesFitxa 47 l'escola d'atenes
Fitxa 47 l'escola d'atenes
 
El Partenó d’Atenes
El Partenó d’AtenesEl Partenó d’Atenes
El Partenó d’Atenes
 

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

ART ROMÀ
ART ROMÀART ROMÀ
ART ROMÀ
 
Arte mesopotamia
Arte mesopotamiaArte mesopotamia
Arte mesopotamia
 
Escultura de Creta, Micena, Grecia, Etrusca, Roma y Paleocristiana
Escultura de Creta, Micena, Grecia, Etrusca, Roma y PaleocristianaEscultura de Creta, Micena, Grecia, Etrusca, Roma y Paleocristiana
Escultura de Creta, Micena, Grecia, Etrusca, Roma y Paleocristiana
 
36. SEU PALMA MALLORCA
36. SEU PALMA MALLORCA36. SEU PALMA MALLORCA
36. SEU PALMA MALLORCA
 
Comprendre l'art
Comprendre l'artComprendre l'art
Comprendre l'art
 
ARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓ
ARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓ
ARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓ
 
NEOCLASSICISME
NEOCLASSICISMENEOCLASSICISME
NEOCLASSICISME
 
Arte Etrusco
Arte EtruscoArte Etrusco
Arte Etrusco
 
La situació de la dona a Esparta
La situació de la dona a EspartaLa situació de la dona a Esparta
La situació de la dona a Esparta
 
Alumnos 2013
Alumnos 2013Alumnos 2013
Alumnos 2013
 
4. TRIADA MICERINA
4. TRIADA MICERINA4. TRIADA MICERINA
4. TRIADA MICERINA
 
Tema 18. La crisis de la democracia y el auge de los autoritarismos (1919 1939)
Tema 18. La crisis de la democracia y el auge de los autoritarismos (1919 1939)Tema 18. La crisis de la democracia y el auge de los autoritarismos (1919 1939)
Tema 18. La crisis de la democracia y el auge de los autoritarismos (1919 1939)
 
Art romànic (pintura)
Art romànic (pintura)Art romànic (pintura)
Art romànic (pintura)
 
Arquitectura romànica (Espanya)
Arquitectura romànica (Espanya)Arquitectura romànica (Espanya)
Arquitectura romànica (Espanya)
 
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
 
ROMÀNIC ARQUITECTURA II. ESCOLES
ROMÀNIC ARQUITECTURA II. ESCOLESROMÀNIC ARQUITECTURA II. ESCOLES
ROMÀNIC ARQUITECTURA II. ESCOLES
 
Comentari Arquitectura
Comentari ArquitecturaComentari Arquitectura
Comentari Arquitectura
 
Escultura Barroc
Escultura BarrocEscultura Barroc
Escultura Barroc
 
El Greco
El GrecoEl Greco
El Greco
 
Obres d'art PAU - Època medieval
Obres d'art PAU - Època medievalObres d'art PAU - Època medieval
Obres d'art PAU - Època medieval
 

Similar to ROMÀNIC III. PINTURA

ROMA PINTURA I MOSAIC. 13. VIL·LA DELS MISTERIS. POMPEIA
ROMA PINTURA I MOSAIC. 13. VIL·LA DELS MISTERIS. POMPEIAROMA PINTURA I MOSAIC. 13. VIL·LA DELS MISTERIS. POMPEIA
ROMA PINTURA I MOSAIC. 13. VIL·LA DELS MISTERIS. POMPEIAAssumpció Granero
 
08 Barroc. 4 Pintura
08 Barroc. 4 Pintura08 Barroc. 4 Pintura
08 Barroc. 4 Pinturaamelisgalmes
 
Tema 4 l'art medieval pintura romànica
Tema 4 l'art medieval pintura romànica Tema 4 l'art medieval pintura romànica
Tema 4 l'art medieval pintura romànica Pilar Alvarez
 
Resum Romànic i Gòtic, història de l'art
Resum Romànic i Gòtic, història de l'artResum Romànic i Gòtic, història de l'art
Resum Romànic i Gòtic, història de l'artcintacidcid4
 
Tema 4 l'art medieval pintura romànica
Tema 4 l'art medieval pintura romànica Tema 4 l'art medieval pintura romànica
Tema 4 l'art medieval pintura romànica Pilar Alvarez
 
Lart Del Barroc Eso
Lart Del Barroc EsoLart Del Barroc Eso
Lart Del Barroc Esoblogsoller
 
Pp literatura i historia
Pp literatura i historiaPp literatura i historia
Pp literatura i historiaberta1504
 
13 art roma escultura ( 2018 )
13 art roma escultura ( 2018 )13 art roma escultura ( 2018 )
13 art roma escultura ( 2018 )meila_me
 
ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT
ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRATROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT
ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRATAssumpció Granero
 
L’art del segle XVIII i XIX
L’art del segle XVIII i XIXL’art del segle XVIII i XIX
L’art del segle XVIII i XIXxabiapi
 
Pintura romànica: Fitxes selectivitat
Pintura romànica: Fitxes selectivitatPintura romànica: Fitxes selectivitat
Pintura romànica: Fitxes selectivitatAssumpció Granero
 
L'art del barroc eso
L'art del barroc esoL'art del barroc eso
L'art del barroc esolbaezad
 
El món medieval
El món medievalEl món medieval
El món medievalinterwoman
 
Art romà - Pintura i mosaic
Art romà - Pintura i mosaicArt romà - Pintura i mosaic
Art romà - Pintura i mosaicMaria Carmona
 

Similar to ROMÀNIC III. PINTURA (20)

PINTURA GÒTICA
PINTURA GÒTICAPINTURA GÒTICA
PINTURA GÒTICA
 
Pintura gòtica
Pintura gòticaPintura gòtica
Pintura gòtica
 
ROMA PINTURA I MOSAIC. 13. VIL·LA DELS MISTERIS. POMPEIA
ROMA PINTURA I MOSAIC. 13. VIL·LA DELS MISTERIS. POMPEIAROMA PINTURA I MOSAIC. 13. VIL·LA DELS MISTERIS. POMPEIA
ROMA PINTURA I MOSAIC. 13. VIL·LA DELS MISTERIS. POMPEIA
 
PINTURA GÒTICA. TRECENTO
PINTURA GÒTICA. TRECENTOPINTURA GÒTICA. TRECENTO
PINTURA GÒTICA. TRECENTO
 
08 Barroc. 4 Pintura
08 Barroc. 4 Pintura08 Barroc. 4 Pintura
08 Barroc. 4 Pintura
 
Tema 4 l'art medieval pintura romànica
Tema 4 l'art medieval pintura romànica Tema 4 l'art medieval pintura romànica
Tema 4 l'art medieval pintura romànica
 
ROMÀNIC III. ESCULTURA
ROMÀNIC III. ESCULTURAROMÀNIC III. ESCULTURA
ROMÀNIC III. ESCULTURA
 
Resum Romànic i Gòtic, història de l'art
Resum Romànic i Gòtic, història de l'artResum Romànic i Gòtic, història de l'art
Resum Romànic i Gòtic, història de l'art
 
Tema 4 l'art medieval pintura romànica
Tema 4 l'art medieval pintura romànica Tema 4 l'art medieval pintura romànica
Tema 4 l'art medieval pintura romànica
 
Lart Del Barroc Eso
Lart Del Barroc EsoLart Del Barroc Eso
Lart Del Barroc Eso
 
Pp literatura i historia
Pp literatura i historiaPp literatura i historia
Pp literatura i historia
 
13 art roma escultura ( 2018 )
13 art roma escultura ( 2018 )13 art roma escultura ( 2018 )
13 art roma escultura ( 2018 )
 
ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT
ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRATROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT
ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT
 
L’art del segle XVIII i XIX
L’art del segle XVIII i XIXL’art del segle XVIII i XIX
L’art del segle XVIII i XIX
 
Pintura romànica: Fitxes selectivitat
Pintura romànica: Fitxes selectivitatPintura romànica: Fitxes selectivitat
Pintura romànica: Fitxes selectivitat
 
L'art del barroc eso
L'art del barroc esoL'art del barroc eso
L'art del barroc eso
 
ESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANAESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANA
 
El món medieval
El món medievalEl món medieval
El món medieval
 
Art romà - Pintura i mosaic
Art romà - Pintura i mosaicArt romà - Pintura i mosaic
Art romà - Pintura i mosaic
 
Art romànic i art gòtic
Art romànic i art gòticArt romànic i art gòtic
Art romànic i art gòtic
 

More from Assumpció Granero

43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYAAssumpció Granero
 
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNEAssumpció Granero
 
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANETAssumpció Granero
 
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIERAssumpció Granero
 
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHTAssumpció Granero
 
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGHAssumpció Granero
 
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)Assumpció Granero
 
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIOAssumpció Granero
 
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZAssumpció Granero
 
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENSAssumpció Granero
 
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)Assumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)Assumpció Granero
 
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀAssumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3Assumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2Assumpció Granero
 

More from Assumpció Granero (20)

ALHAMBRA GRANADA
ALHAMBRA GRANADAALHAMBRA GRANADA
ALHAMBRA GRANADA
 
La revolució russa
La revolució russaLa revolució russa
La revolució russa
 
LA I GUERRA MUNDIAL
LA I GUERRA MUNDIALLA I GUERRA MUNDIAL
LA I GUERRA MUNDIAL
 
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
 
54. GUERNIKA. PABLO PICASSO
54. GUERNIKA. PABLO PICASSO54. GUERNIKA. PABLO PICASSO
54. GUERNIKA. PABLO PICASSO
 
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
 
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
 
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
 
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
 
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
 
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
 
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
 
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
 
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
 
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
 
12. ALHAMBRA DE GRANADA
12. ALHAMBRA DE GRANADA12. ALHAMBRA DE GRANADA
12. ALHAMBRA DE GRANADA
 
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
 

Recently uploaded

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANAAnaBallesteros29
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 

Recently uploaded (8)

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 

ROMÀNIC III. PINTURA

  • 1. PINTURA ROMÀNICA Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves
  • 2.
  • 3.
  • 4. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 1) Finalitat fonamentalment DIDÀCTICA (adoctrinadora), però també DECORATIVA .
  • 5. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 2) SUBORDINACIÓ de les figures al marc arquitectònic i l’ espai físic en general: es destinarà fonamentalment a decorar l’interior dels temples (absis, murs, voltes...).
  • 6. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 3) Dos TIPUS principals de representacions: pintura mural al FRESC (parets dels temples) i pintura al TREMP sobre taula de fusta (frontals dels altars, especialment a Catalunya, mobiliari litúrgic).
  • 7. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 3) Encara que també podem trobar pintura sobre fusta (bigues) i miniatures als llibres , a més dels tapissos .
  • 8. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 4) Predomini absolut de la pintura RELIGIOSA i la seva ICONOGRAFIA simbòlica i al·legòrica (Teofanies) : representacions de Crist (Crist en Majestat, Maiestas Domini o Pantocràtor , especialment), Dextra Domini (mà dreta beneint), Judici Final , l’ Anell místic (colom que representa l’Esperit Sant), envolten el Pantocràtor els símbols dels Evangelistes ( Tetramorfs ), en algunes ocasions Crist cedeix el lloc a la Mare de Déu amb el Nen; i n’hi ha, a més, àngels, arcàngels, querubins... en algunes ocasions Crist cedeix el lloc a la Mare de Déu amb el Nen; i n’hi ha, a més, àngels, arcàngels, querubins...
  • 9. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 4) En la part inferior cilíndrica es representen figures aïllades de Sants, Apòstols o Profetes , estilitzats, frontals i separats per columnes, i en els murs laterals històries religioses amb temes de l’Antic i el Nou Testament.
  • 10. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 5) Absència de perspectiva i tendència a crear fons MONOCROMÀTICS en lloc de paisatges o arquitectures de fons ( BIDIMENSIONALITAT ), és a dir, el fons sol ser llis, tan sols en alguna ocasió es representa qualque arbre o fragment d’edifici, però és més freqüent que el fons aparegui subdividit en amples franges horitzontals de colors plans , com a Catalunya.
  • 11. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 5) Perspectiva jeràrquica : quan més important és el personatge més gran se’l representa. Jerarquització espacial : el tema més important figura a l’absis, envoltant per personatges secundaris del mateix tema, mentre els murs laterals es reserven a altres escenes de l’Antic i el Nou Testament, que s’han de llegir d’esquerra a dreta, i de dalt cap a baix (Bíblia en imatges).
  • 12. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 6) Valor NARRATIU (contar una història) i simbòlic (simbolisme romànic: iconografia). 7) HORROR VACUI : tendència a omplir tot l’espai compositiu.
  • 13. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 8) SIMETRIA compositiva , JUXTAPOSICIÓ de figures i tendència a l’ ESQUEMATISME (composicions simples i regulars).
  • 14. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 9) Els CONTORNS de les figures es delimiten amb línies de dibuix molt gruixudes i fosques, negres o vermelles ( predomini del DIBUIX ), cosa que accentua la sensació de pintura plana , tot i que n’hi ha un intent de donar volum a algunes parts del rostre mitjançant unes taques vermelles molt característiques en els pòmuls i en la barbeta . 10) Els COLORS s’apliquen de forma plana o uniforme (grans taques de color), però tenen una àmplia VARIETAT cromàtica de poques tonalitats, però intenses, SENSE MESCLES, NI MATISOS TONALS. 11) La LLUMINOSITAT pictòrica a partir del mateix color (és interior, no exterior: no hi focus de llum ni ombres): llum simbòlica i espiritual .
  • 15. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 12) IRREALISME, ANTINATURALISME i SIMBOLISME, MONUMENTALISME : no es persegueix representar la realitat, sinó transmetre el missatge de la manera més clara possible, exagerant les parts considerades importants front a la resta. Totes les figures són simbòliques i tenen la mateixa expressió al rostre. 13) Absència de moviment ( HIERATISME ), proporcionalitat i perspectiva : és un art de composicions estàtiques i rostres inexpressius, hieràtics i semblants entre ells , sensació plana, exempta de volum. La figura humana és, com la bizantina, espiritualitzada i frontal .
  • 16. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals
  • 17. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL El trobem a Catalunya , per contacte amb la Llombardia i el sud de França . ESTIL ITALOBIZANTÍ . Escola catalana.
  • 18. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL ITALOBIZANTÍ Característiques: pintura més hieràtica i frontal , sense efectes espacials ni volumètrics , amb allargament i estilització dels cossos, i obsessió per la simetria (espiritualitat i monumentalitat ).
  • 19. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL ITALOBIZANTÍ Exemples : 1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123). FITXA 30 . 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123)
  • 20. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL ITALOBIZANTÍ 1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123). FITXA 30 L’ absis està dedicat al Pantocràtor .
  • 21. PINTURA MURAL 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica ESTIL ITALOBIZANTÍ 1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123). FITXA 30 La perfecció en què es distribueixen els colors , la intensitat expressiva dels gestos i, en especial, ... el rostre ...
  • 22. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123). FITXA 30 La intensitat expressiva dels gestos i, en especial, ... el rostre en el que destaquen els ulls penetrants i terribles , subratllats per taques circulars , la qual cosa converteix aquesta obra en una de les més importants de tot l’art romànic (aplicar totes les característiques de la pintura romànica).
  • 23. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL ITALOBIZANTÍ 1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123). FITXA 30
  • 24. 5.2.- ITALOBIZANTÍ 1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123). FITXA 30
  • 25. 5.2.- ITALOBIZANTÍ 1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123). FITXA 30
  • 26. PINTURA MURAL 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica ESTIL ITALOBIZANTÍ 1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123). FITXA 30
  • 27. PINTURA MURAL 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica ESTIL ITALOBIZANTÍ 1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123). FITXA 30
  • 28. 5.2.- ITALOBIZANTÍ 1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123). FITXA 30
  • 29. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123): l’ absis està dedicat a la Verge amb el Nen adorat pels Reis Mags .
  • 30. 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123) 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica
  • 31. 5.2.- ITALOBIZANTÍ 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123): els Reis Mags tenen edat decreixent, però no denoten diferències de raça ni color (la iconografia del rei negre és bastant posterior, és del segle XV).
  • 32. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123): Al mestre que la va pintar se li denomina de Maderuelo per creure que és l’autor dels frescs d’aquesta Església castellana.
  • 33. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123)
  • 34. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL ITALOBIZANTÍ 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123)
  • 35. 5.2.- ITALOBIZANTÍ 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123)
  • 36. 5.2.- ITALOBIZANTÍ 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123)
  • 37. 5.2.- ITALOBIZANTÍ 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123)
  • 38. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII, Segòvia)
  • 39. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL FRANCO ROMÀNIC . Escola castellana. Se’n deriva de les miniatures dels llibres, i és un estil més naturalista i detallista , té capacitat narrativa i és més realista (representa a vegades el paisatge) , amb un poc més de moviment i espontaneïtat, i amb fons clars (és més “amable”). Manca la grandiositat i el dramatisme de l’anterior.
  • 40. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL FRANCO ROMÀNIC Exemples : 1.- ESGLÉSIA DE LA VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII, Segòvia) 2.- FRESCOS DE LA CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDOR DE LLEÓ (segle XII). FITXA 31 INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica) 3.- SAN BAUDILIO DE BERLANGA (finals segle XI, Sòria) 4.- ESGLÉSIA DE SAN ROMÁN DE TOLEDO (principis segle XIII)
  • 41. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL 1.- VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII, Segòvia)
  • 42. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 1.- VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII, Segòvia). Presenta semblances estètiques amb santa Maria de Taüll . En el mur de l’entrada destaquen les escenes del Gènesi , la creació i el pecat original .
  • 43. ARQUITECTURA ROMÀNICA Romànic en la península ibérica B) CAMÍ DE SANTIAGO (nucli fonamental Romànic ple) NAVARRA, CASTELLA, LLEÓ, GALÍCIA (romànic occidental o cluniacenc) VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII, Segòvia).
  • 44. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 1.- VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII, Segòvia)
  • 45. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL FRANCO ROMÀNIC 2.- FRESCOS DE LA CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (segle XII). FITXA 31 . Influència francesa i en un estat de conservació magnífic.
  • 46. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL FRANCO ROMÀNIC 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). FITXA 31 . És l’ obra capital de la pintura romànica castellana .
  • 47. ARQUITECTURA ROMÀNICA Romànic en la península ibérica SAN ISIDORO DE LLEÓ (segles XI-XII) SAN ISIDORO DE LLEÓ (segles XI-XII) . Distingim tres partes : la portada del segle XI, l’ església del segle XII i el Panteó dels reis Sança i Ferran del segle XII. B) CAMÍ DE SANTIAGO (nucli fonamental Romànic ple) NAVARRA, CASTELLA, LLEÓ, GALÍCIA (romànic occidental o cluniacenc)
  • 48. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). FITXA 31 .
  • 49. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). FITXA 31 .
  • 50. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). FITXA 31 . La tendència narrativa de l’escola castellana destaca principalment en l’ escena de l’Anunciació de l’àngel als pastors . L’escena desenvolupada en un ambient bucòlic , està plena d’ alegria i dinamisme : les figures àgils i vives semblen solcar (surcar) l’espai, expressant diferents reaccions, un sorpresa, alegria l’altre. Els animals també es troben en distints situacions. Tota l’escena és producte d’una gran naturalitat poc freqüent
  • 51. 5.2.- FRANCOROMÀNICO 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). FITXA 31 .
  • 52. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL FRANCO ROMÀNIC 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). FITXA 31 .
  • 53. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). FITXA 31 .
  • 54. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). FITXA 31 .
  • 55. 5.2.- FRANCOROMÀNICO 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). FITXA 31 .
  • 56. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL FRANCO ROMÀNIC 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). FITXA 31 .
  • 57. 5.2.- FRANCOROMÀNICO 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). FITXA 31 .
  • 58. 5.2.- FRANCOROMÀNICO 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). FITXA 31 .
  • 59. 5.2.- FRANCOROMÀNICO 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). FITXA 31 .
  • 60. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica) Es tracta de pintures apocalíptiques basades en els Beats mossàrabs o de temes animals d’influència oriental. Exemples : 3.- SAN BAUDELIO DE BERLANGA (finals segle XI, Sòria). 4.- ESGLÉSIA DE SAN ROMÁN DE TOLEDO (principis segle XIII).
  • 61. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica) 3.- SAN BAUDELIO DE BERLANGA (finals segle XI, Sòria)
  • 62. PINTURA MURAL INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica) 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 3.- SAN BAUDELIO DE BERLANGA (finals segle XI, Sòria) Es caracteritza per la seva originalitat temàtica , donat que les pintures representades no són de tema religiós , sinó que es tracta d’ escenes de cacera .
  • 63. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica) 3.- SAN BAUDELIO DE BERLANGA (finals segle XI, Sòria)
  • 64. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica) 3.- SAN BAUDELIO DE BERLANGA (finals segle XI, Sòria)
  • 65. 4.- ESGLÉSIA DE SAN ROMÁN DE TOLEDO (principis segle XIII) 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica
  • 66. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ Sobre taules de fusta , també, es pintaren obres notables, però és un gènere més delicat, de proporcions més reduïdes, i que no té la força expressiva poderosa dels frescs murals. Pintura centrada entorn als frontals de l’altar .
  • 67. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ El model més freqüent és el FRONTAL , denominació que, modernament, comprèn dos tipus d’obres, l’ antependium , que es col·locava davant l’altar i el retaule , que se disposava sobre la taula de l’altar. El FRONTAL o ANTEPENDIUM , que cobria la part davantera de l’altar, podia ser una peça d’orfebreria o marbre (en les esglésies més riques) o bé frontal de fusta decorat amb pintures .
  • 68. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ L’altar se situava sota un BALDAQUÍ , moble de fusta que podia ser de dos tipus: com a petit templet amb quatre arcs sobre columnetes, o com a plafó situat en posició inclinada mitjançant bigues de fusta.
  • 69. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ Menys freqüent és el RETAULE ( RETRO TABULA ) o estructura de fusta pintada que se situava a la part posterior de l’altar. Antependis, baldaquins i retaules són les tres peces del mobiliari litúrgic de pintura sobre fusta , amb tècnica semblant al fresc , però que en la fusta s’havia de preparar amb un revestiment de roba i de guix que donava un resultat semblant a l’arrebossat de les parets.
  • 70. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ La iconografia era semblant . Les taules es solien dividir en tres carrers, en el central es representava el Pantocràtor o la Verge , però eren més abundants, en els dos carrers laterals , les escenes d’ històries religioses del nou testament, i vides i martiris dels sants a qui es dedica l’església.
  • 71. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ Exemples abundants a Catalunya:   1.- FRONTAL DE LA SEU D’URGELL o DELS APÒSTOLS (començament del segle XII). 2.- FRONTAL DE SANTA JULITA I SANT QUIRZE DE PEDRET, procedent de l’Església de Durro. 3.- FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (finals segle XII - primera meitat segle XIII). 4.- BALDAQUINS DE TOST I detall del de TOSES.
  • 72. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ 1.- FRONTAL ANTIPEDIUM DE LA SEU D’URGELL o DELS APÒSTOLS (començament del segle XII, MNAC de Barcelona). És una obra bastant jeràrquica . Crist és d’una mida major per a denotar la seva importància. Dedicat al Pantocràtor i als apòstols . Té tres carrers , en el central apareix el Pantocràtor dins de la màndorla o ametlla mística , que s’ha dividit en dues i seu sobre elles . En els carrers laterals es representen els apòstols , en superposició de frisos.
  • 73. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ 2.- FRONTAL DE SANTA JULITA I SANT QUIRZE DE PEDRET, procedent de l’Església de Durro (MNAC de Barcelona). La Verge amb el Nin dins la màndorla , al centre del frontal
  • 74. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica ESTIL ITALOBIZANTÍ Dedicat a la Verge . Als costats apareixen quatre compartiments, on es representen escenes de la vida de la Verge com l’ Anunciació o el Naixement . 1.- FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (finals s. XII- 1ª 1/2 s. XIII) PINTURA SOBRE TAULA
  • 75. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 1.- FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (primera meitat segle XIII) PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ
  • 76. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 4. FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (primera meitat segle XIII) PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ
  • 77. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 4. FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (primera meitat segle XIII) PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ
  • 78. 5.2.- ITALOBIZANTÍ 4. FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (primera meitat segle XIII)
  • 79. 5.2.- ITALOBIZANTÍ 4. FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (primera meitat segle XIII)
  • 80. 5.2.- ITALOBIZANTÍ 4. FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (primera meitat segle XIII)
  • 81. 5.2.- ITALOBIZANTÍ 4. FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (primera meitat segle XIII)
  • 82. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ L’altar se situava sota un BALDAQUÍ. Baldaquins o cimboris no són tan nombrosos com els frontals i se conserven molt pocs. Eren com a petits pavellons o templets que emmarcaven i cobrien l’altar. Baldaquí de Toses i detall del de Tost (1200). MNAC.
  • 83. 5.2.- ITALOBIZANTÍ 4. FRONTAL ANTIPENDIUM DE SANTA MARGALIDA DE SESCORTS (Museu de Vic). Enmig la Verge Theotokos dins la màndorla . Al voltant escenes del martiri de Santa Margalida.
  • 84. 5.2.- ITALOBIZANTÍ FRONTAL ANTIPENDIUM DE SANT MARTÍ DE TOURS (Museu de Vic).
  • 85. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica M INIATURES A LLIBRES Els precedents són preromànics (The Book of Kells a Irlanda, comentaris de l’Apocalipsi del Beat de Lièbana del mossàrab de la Península). Es pinta sobre pergamins de pell de vedella, cabra o ovella . Gran colorit i fàcil de copiar a les parets o taules. Són importants les Bíblies catalanes de Sant Pere de Rodes i la de Ripoll . CODEX HISTÒRICO - JURÍDIC. Pàgina del “Libro de los Testamentos” , llibre notarial de Don Pelayo, bisbe d’Oviedo, que conté 87 documents de donació i de privilegis que els reis d’Astúries i Lleó, i els papes varen donar fins al s. XII a la Catedral d’Oviedo.
  • 86. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica M INIATURES A LLIBRES Il·lustració del CODEX CALIXTINUS o LIBER SANCTI JACOBI (obra d’Aimeric Picaud) sobre sant Jaume i la seva intervenció miraculosa a favor dels exèrcits cristians peninsulars.
  • 87. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica M INIATURES A LLIBRES BÍBLIA DE SANT ISIDOR DE LLEÓ (1162). Moisés i els jueus fugint d’Egipte, i passant la Mar Roja. I també, Daniel i els lleons.
  • 88. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica M INIATURES A LLIBRES BÍBLIA DE SANT ISIDOR DE LLEÓ (1162). Sacrifici d’Isaac. El Rei Salomó. I també, David i Goliath.
  • 89. 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica TAPISOS BRODATS TAPÍS DE LA CREACIÓ. Catedral de GIRONA.
  • 91.
  • 92.
  • 93.
  • 94.
  • 95.
  • 96.  
  • 97.  
  • 98. Romànic un art religiós
  • 99.
  • 100.
  • 101. Art Romànic un art religiós Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves