Esquemes de primària medi

1

PROGRAMA D’ESTUDI EFICAÇ

Esquemes de
PRIMÀRIA Coneixement del medi
Els continguts imprescindibles de la Primària
resumits en 30 esquemes
Recursos per al professorat

Fitxa 1 Els éssers vius. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Fitxa 20 Geografia: paisatge, relleu i clima. . . . . . . . . 4
0
Fitxa 2 Els animals invertebrats. . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Fitxa 21 Geografia física d’Espanya . . . . . . . . . . . . . . . 4
2
Fitxa 3 Els animals vertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Fitxa 22 Geografia humana i econòmica. . . . . . . . . . . 4
4
Fitxa 4 Les plantes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. 8 Fitxa 23 Geografia política d’Espanya. . . . . . . . . . . . .
. 4
6
Fitxa 5 Els ecosistemes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
0 Fitxa 24 Geografia d’Europa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
8
Fitxa 6 Funció de relació: el sistema nerviós. . . . . . . 12
Fitxa 25 La prehistòria a la península Ibèrica . . . . . . . 5
0
Fitxa 7 Funció de relació: els sentits. . . . . . . . . . . . . . 1
4 Fitxa 26 L’edat antiga a la península Ibèrica. . . . . . . . 5
2
Fitxa 8 Funció de relació: l’aparell locomotor. . . . . . . 6
1 Fitxa 27 L’edat mitjana a la península Ibèrica. . . . . . . 5
4
Fitxa 9 Funció de relació: la coordinació Fitxa 28 L’edat moderna a Espanya . . . . . . . . . . . . . . . 5
6
interna. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
8 Fitxa 29 L’edat contemporània a Espanya
Fitxa 10 Funció de nutrició. La dieta . . . . . . . . . . . . . . . 2
0 (segle XIX). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
0
Fitxa 11 Funció de nutrició: el procés Fitxa 30 L’edat contemporània a Espanya
digestiu i la respiració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
2 (segle XX). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
2
Fitxa 12 Funció de nutrició: la circulació
i l’excreció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
4
Fitxa 13 Funció de reproducció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
6
Fitxa 14 La matèria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
8
Fitxa 15 L’energia, la llum i el so. . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
0
Fitxa 16 L’electricitat i el magnetisme. . . . . . . . . . . . . . 3
2
Fitxa 17 Les forces i les màquines. . . . . . . . . . . . . . . . . 3
4
Fitxa 18 La Terra i l’univers. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
6
Fitxa 19 Capes de la Terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
8

166113 _ 0001-0064.indd 1 17/2/09 12:34:55

2

1 Els éssers vius
Nutrició, per a obtindre… S
ubstàncies.
E
nergia.
Éssers vius: realitzen les funcions vitals Relació amb… A
ltres éssers vius.
Diferents
E
l medi.
éssers
formen Reproducció, per a obtindre descendència.
la natura
D’origen natural (Sol).
Éssers inerts (no vius): no realitzen funcions vitals. Són…
D’origen artificial (moble).

Cèl·lules: part més menuda d’un ésser viu. Formen teixits.
Organització Teixits: agrupació de cèl·lules que duen a terme la mateixa funció. Formen òrgans.
interna Òrgans: grups de teixits que treballen conjuntament portant a cap la mateixa funció. Formen sistemes.
dels éssers Sistemes: grups d’òrgans que acompleixen la mateixa funció. Formen aparells.
vius Aparells: sistemes i òrgans que realitzen la mateixa funció. Formen un organisme.
Organisme: ésser viu complet format per aparells i sistemes.

Pluricel·lulars.
Heteròtrofs (s’alimenten d’altres éssers vius).
© 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Característiques
Es poden desplaçar d’un lloc a l’altre.
Reaccionen davant els estímuls.

Classificació Vertebrats: tenen esquelet ossi.
Classificació Invertebrats: no tenen esquelet ossi.
dels éssers Regne animal
vius vípars: naixen d’ous.
O
Segons la forma de nàixer
ivípars: es formen dins la mare.
V
erbívors: s’alimenten de plantes.
H
Tipus Segons l’alimentació arnívors: s’alimenten de carn.
C
mnívors: s’alimenten de carn i plantes.
O

Segons el medi errestres: respiren aire.
T
en què viuen quàtics: prenen l’oxigen dissolt a l’aigua.
A

166113 _ 0001-0064.indd 2 25/2/09 16:32:00

Pluricel·lulars.

Autòtrofs (fabriquen el seu propi aliment).
Característiques
No es desplacen.
Reaccionen davant alguns estímuls (llum).

imnospermes: tenen flors, però no fruits.
G
Plantes amb flors
ngiospermes: tenen flors i fruits.
A
Classificació
Regne de olses.
M
les plantes Plantes sense flors
algueres.
F
Classificació
dels éssers rbres: tija llenyosa, gruixuda i dura.
A
vius
Segons la tija rbustos: tija llenyosa menuda.
A
(continuació)
Tipus erbes: tija fina i flexible.
H

erennes: tenen fulles durant tot l’any.
P
Segons les fulles
aduques: perden les fulles a la tardor.
C

Regne dels Depenen d’altres éssers vius per a alimentar-se.
Característiques
fongs No es desplacen.

Altres regnes: algues i bacteris.
Els éssers vius

1
3

166113 _ 0001-0064.indd 3 17/2/09 12:34:56

4

2 Els animals invertebrats
No tenen esquelet amb columna vertebral.

Amb petxina. Per exemple, la cloïssa.
Alguns protegeixen
el cos... Amb closca. Per exemple, el carranc.

Característiques Les femelles ponen ous.
Són ovípars Dels ous ixen larves.
Les larves es converteixen en adults.

La majoria presenten simetria (dues meitats iguals o simetria radial).

Són senzills, en forma de sac i amb cos irregular sense simetria.
Esponges
Viuen al mar i no poden desplaçar-se. Per exemple, l’esponja de bany.

Cos tou, gelatinós i amb tentacles. Per exemple, corals, anemones o estreles.
Celenterats
Són marins.

Cos tou i allargat, amb un eix de simetria. Per exemple, el cuc de terra.
Cucs
Viuen a la terra i a l’aigua.
Classificació
T
enen tentacles amb òrgans dels sentits. Per exemple, el caragol.
Gastròpodes
L
a majoria són aquàtics i tenen closca.

C
os tou protegit per dues petxines articulades. Per exemple, la clòtxina.
Bivalves
Mol·luscs L
a majoria són marins.

T
enen huit o deu tentacles i un cervell molt desenvolupat. Per exemple, el polp.
Cefalòpodes S
ón marins.
E
s desplacen expulsant un raig d’aigua que els impulsa.

166113 _ 0001-0064.indd 4 17/2/09 12:34:57


Aràcnids: tenen huit potes i manquen d’antenes. Per exemple, les aranyes.
Crustacis: tenen deu o més potes. Per exemple, la llagosta.
Miriàpodes: tenen un cos allargat i moltes potes. Per exemple, el centpeus.
C
ap.
Artròpodes T
enen un cos dividit en T
òrax.
Classificació A
bdomen.
(continuació) Insectes
T
enen antenes.
T
enen sis potes.
A
lguns tenen ales.

Cos cobert de plaques dures i pues. Per exemple, l’eriçó de mar.
Equinoderms
Viuen al mar.
Els animals invertebrats

2
5

166113 _ 0001-0064.indd 5 17/2/09 12:34:57

6

3 Els animals vertebrats
Tenen columna vertebral.
Cap.
Característiques Cos dividit en parts Tronc, de què poden eixir extremitats.
Cua.

Respiren per pulmons.
Són vivípars.
Característiques Alimenten les cries amb llet.
Tenen la pell coberta de pèl.
Es desplacen caminant, nadant o volant.
Mamífers
Marsupials. Per exemple, el cangur.
Carnívors. Per exemple, el tigre.
Ungulats. Per exemple, el cérvol.
Classificació
Primats. Per exemple, el goril·la.
Ratapenades. Per exemple, la ratapenada orelluda.

Classificació Cetacis. Per exemple, la balena.

Són ovípars.
Característiques
Tenen la pell coberta d’escates.
La majoria són terrestres.
Rèptils
Serps. No tenen potes, repten.
Fardatxos. Tenen quatre potes curtes, repten.
Classificació Cocodrils. Tenen quatre potes curtes, són de mida gran, posseeixen
dents grans i viuen a l’aigua.
Tortugues. Tenen una closca gruixuda i moltes són aquàtiques.

166113 _ 0001-0064.indd 6 17/2/09 12:34:58

Respiren per brànquies en nàixer i, quan són adults, respiren per pulmons o per la pell.

Característiques Naixen com a larves aquàtiques i sofreixen la metamorfosi.
Tenen la pell nua.
Amfibis
Sense cua. Per exemple, la granota o el gripau.
Classificació
Amb cua. Per exemple, la salamandra.

Són ovípars.
Característiques Tenen el cos cobert de plomes.
Són terrestres.
Posseeixen ales i la majoria volen.
Ocells
Corredors. De mida gran, amb potes molt desenvolupades per a córrer. Per exemple, l’estruç.
Classificació
Anàtids. Tenen dits units per una membrana. Per exemple, l’oca.
(continuació)
Camallargs. De gran mida, amb potes fines i llargues. Per exemple, la cigonya.
Classificació
Rapaços. Carnívors, amb bec ganxut i esmolat. Per exemple, el voltor.
Gal·linacis. Cos rodanxó i bec curt. Per exemple, la gallina.
Pardals. Mida menuda i bec curt. Per exemple, el teuladí.
Els animals vertebrats

Respiren l’oxigen dissolt a l’aigua per brànquies.
Són ovípars. Les seues cries s’anomenen alevins.
Característiques Tenen el cos cobert d’escates.
Viuen a l’aigua.
Peixos
Posseeixen aletes i es desplacen nadant.

Cartilaginosos. Tenen un esquelet format de cartílag. Per exemple, el tauró.
Classificació
Ossis. Tenen un esquelet format per os. Per exemple, la sardina.
3
7

166113 _ 0001-0064.indd 7 17/2/09 12:34:58

8

4 Les plantes
No poden desplaçar-se. Estan subjectes al sòl per l’arrel.
Fabriquen el seu propi aliment amb aigua, substàncies del sòl, diòxid de carboni i llum del sol.
Característiques
Responen als canvis.
Es relacionen amb el medi
Fan lleus moviments, per exemple, cap a la llum.

Absorbeix substàncies nutritives del sòl.
Arrel
Subjecta la planta.

Sosté les fulles.
Hi circula l’aliment i l’aigua.
Tija
Llenyoses. Dures i de fusta.
Parts Poden ser
Herbàcies. Flexibles i de color verd.

Creixen a la tija.
Fabriquen els aliments i realitzen la respiració.
Fulles nvers. Part de davant.
A
Limbe. Part més ampla de la fulla
Tenen dues parts evers. Part de darrere.
R
Pecíol. Part que la uneix a la tija.

Les plantes respiren contínuament.
Respiració
Prenen oxigen de l’aire i expulsen diòxid de carboni.

166113 _ 0001-0064.indd 8 17/2/09 12:34:59

Són autòtrofes, fabriquen el seu propi aliment.

Del sòl, per l’arrel: aigua i sals minerals que formen la saba bruta, que
Presa de es reparteix pels vasos llenyosos.
substàncies De l’aire, per les fulles: diòxid de carboni.
Nutrició
Etapes Té lloc a les fulles.
S’elabora l’aliment en combinar-se la saba bruta amb el diòxid
Fotosíntesi de carboni (CO2), i així es forma la saba elaborada.
Necessita la llum solar, que es capta a través de la clorofil·la.
Com a resultat d’aquest procés la planta elimina oxigen.

Hi participen dues plantes. ètals, que formen la corol·la.
P

Hi intervenen les flors, que són els òrgans èpals, que formen el calze.
S
reproductors de les plantes. istil, que n’és la part femenina.
P
stams, que en són la part masculina.
E

Sexual
En aquest acte té lloc la pol·linització, que és el P
els insectes.
transport dels grans de pol·len des dels estams
d’una planta fins al gineceu de l’altra. P
el vent.
Reproducció
Els òvuls es transformen en llavors que contenen l’embrió.
El pistil es transforma en el fruit, que protegeix les llavors.
Les plantes

stolons: tiges que creixen horitzontalment.
E
Hi participa una sola planta izomes: tiges subterrànies.
R
Asexual ubercles: tiges subterrànies engruixides.
T

Hi intervenen altres parts de la planta.
4
9

166113 _ 0001-0064.indd 9 17/2/09 12:35:00

10

5 Els ecosistemes
Flora: conjunt de totes les plantes.
Els éssers vius
Components Fauna: conjunt de tots els animals.
El medi físic.

Productors: els que fabriquen el seu propi aliment (plantes).
L’alimentació Consumidors primaris: animals que s’alimenten dels productors (herbívors).
(cadenes
i xarxes Consumidors secundaris: animals que s’alimenten dels consumidors primaris (depredadors).
alimentàries) Descomponedors: éssers vius que s’alimenten de les restes d’altres éssers vius (fongs,
Relacions entre
els éssers vius bacteris…).
i el medi
Parasitisme: quan un ésser viu es beneficia d’un altre. Per exemple, el visc.

Altres relacions Mutualisme: quan la relació que s’estableix entre dos éssers vius és beneficiosa per als dos.
Per exemple, els ocells desparasitaris i els mamífers.
Competència: quan dues o més espècies necessiten els mateixos recursos, com ara aliment, refugi, llum…

De l’aire. Per exemple, amb fums de la indústria.

Contaminació Del sòl. Per exemple, amb plaguicides.
De l’aigua. Per exemple, abocaments als rius.
Problemes del
medi ambient Calfament global com a conseqüència de l’augment del diòxid de carboni efecte hivernacle.
Extinció d’espècies, que provoca una alteració en la cadena alimentària.
Desforestació, és a dir, desaparició de milions d’arbres.
Desertització, que és la transformació de zones fèrtils en zones àrides.

Espais protegits: per a protegir llocs especials pel seu paisatge, vegetació, fauna…
Protecció del Espècies protegides: per a evitar l’extinció d’espècies d’animals amenaçades.
medi ambient
Lluita contra la contaminació: mesures per a evitar el deteriorament del medi ambient, per exemple,
reciclatge de productes, depuració d’aigües…

166113 _ 0001-0064.indd 10 17/2/09 12:35:00


5
Els ecosistemes

166113 _ 0001-0064.indd 11
11

17/2/09 12:35:01

12

6 Funció de relació: el sistema nerviós
Rebre informació de l’exterior Sentits.
Planificar la resposta Sistema nerviós.
La funció de relació consisteix a
Executar la resposta Aparell locomotor.
Coordinar els processos interns Sistema endocrí.

Dirigeix la funció de relació.

Funcions: rebre i transmetre informació (impulsos elèctrics).
Està format per les neurones,
que són les principals cèl·lules Cos: on es troba el nucli.
del sistema nerviós. Parts xó.
A
Prolongacions
endrites.
D

Funció: rep informació, la interpreta i elabora la resposta.
Sistema
nerviós

ervell: controla els actes voluntaris.
C
Sistema nerviós Encèfal erebel: coordina els moviments i manté l’equilibri.
C
central Parts ulb raquidi: controla les funcions bàsiques involuntàries.
B
Parts
Medul·la espinal: transmet la informació entre els nervis i el cervell.

Sistema nerviós Sensitius: porten informació des dels òrgans dels sentits
perifèric: fins a l’encèfal i la medul·la.
els nervis Motors: porten les ordres de l’encèfal i la medul·la als músculs.

166113 _ 0001-0064.indd 12 17/2/09 12:35:02

Es produeixen ràpidament i involuntàriament.

Reflexos Per exemple, retirar la mà davant una cosa calenta.
Responen a un estímul exterior.
Moviments
de resposta El cervell rep i interpreta la informació i emet l’ordre.
Voluntaris Són conscients i depenen de la nostra decisió. Per exemple, caminar cap a un objecte.
Responen a estímuls externs o interns.
Funció de relació: el sistema nerviós

6
13

166113 _ 0001-0064.indd 13 17/2/09 12:35:02

14

7 Funció de relació: els sentits
Formen part de la funció de relació. Els sentits fan possible el contacte dels éssers humans
amb el món exterior: reben informacions i estímuls de l’exterior (sons, olors…); transformen els estímuls
en senyals elèctrics; passen aquests senyals al sistema nerviós.

Funció: captar la llum per percebre els colors, les formes i la mida
de les coses, i la distància a què es troben.

òrnia.
C
ris.
I
Interior upil·la.
P

Òrgans: els ulls, que ristal·lí
C
Vista
tenen diverses parts etina.
R
estanyes.
P
Exterior arpelles.
P
elles.
C
Els sentits Funcionament: la llum entra per la pupil·la, travessa la còrnia i arriba a la retina.

A través del nervi òptic, s’envia informació al cervell.

Funció: captar les olors.
Òrgan: el nas, concretament la pituïtària groga, que està al seu interior.
Olfacte
Funcionament: l’aroma que està en l’aire entra pel nas i arriba a la pituïtària,
que a través del nervi olfactiu envia la informació al cervell.

Funció: detectar el sabor dels aliments.
Òrgan: la llengua, concretament les papil·les gustatives, que informen dels sabors
Gust
(dolç, salat, àcid, amarg, umami).
Funcionament: les papil·les gustatives recullen les sensacions dels sabors i envien les dades al cervell.

166113 _ 0001-0064.indd 14 17/2/09 12:35:03


Funció: percebre els sons, distingir-los i saber d’on procedeixen.

avelló auditiu.
P
Orella externa
onducte auditiu.
C

impà.
T
Òrgans: les orelles, que Orella mitjana
Oïda
tenen diverses parts adena d’ossicles (martell, enclusa i estrep).
C

aragol.
C
Orella interna
ervi auditiu.
N
Els sentits
Funcionament: els sons entren pel conducte auditiu i arriben al timpà, que vibra.
La vibració es transmet fins al caragol, des d’on el nervi auditiu transmet informació al cervell.

Funció: rebre sensacions de les coses que toquem, com la temperatura, el dolor, la pressió...

pidermis, la més externa.
E
Òrgan: la pell, que té dues capes
Tacte ermis, a l’interior, on es troben les terminacions nervioses.
D
Funció de relació: els sentits

Funcionament: les terminacions nervioses de la dermis capten els estímuls de l’exterior i envien
informació al cervell pels nervis tàctils.

7
15

166113 _ 0001-0064.indd 15 17/2/09 12:35:03

16

8 Funció de relació: l’aparell locomotor
Sostindre el cos.
Funcions Protegir els òrgans més delicats. Per exemple, el cor, els pulmons…
Facilitar el moviment.

O
ssos del crani: protegeixen el cervell.
Cap
O
ssos de la cara: fixos i mòbils. Per exemple, la mandíbula.

C
olumna vertebral: protegeix la medul·la espinal.
Sistema Ossos
Tronc C
ostelles: protegeixen el cor, els pulmons...
esquelètic
(ossi) E
stern, clavícules, omòplats i pelvis.
Elements Extremitats: ossos dels braços i de les cames.
Aparell
locomotor Articulacions Fixes. Per exemple, les del crani.
(unions Mòbils. Per exemple, el genoll.
entre ossos)
Semimòbils. Per exemple, les de les vèrtebres.

Cartílags: òrgans tous i flexibles. Per exemple, les orelles.

Està format pels músculs, que són òrgans tous i elàstics que poden contraure’s o relaxar-se
i recuperar després la forma i la mida originals. S’uneixen als ossos mitjançant tendons.

Sistema
muscular Facilitar el moviment de les distintes parts del cos.
Funcions Donar forma al cos.
Protegir alguns òrgans. Per exemple, l’abdomen.

166113 _ 0001-0064.indd 16 17/2/09 12:35:04


8
Funció de relació: l’aparell locomotor

166113 _ 0001-0064.indd 17
17

17/2/09 12:35:05

18

9 Funció de relació: la coordinació interna

No formen part del sistema locomotor.
No podem controlar-los voluntàriament.
Músculs
involuntaris Són imprescindibles per al funcionament del nostre organisme.
Exemples: els músculs del cor (batecs) i els músculs de l’aparell digestiu
(moviment de l’aliment).

Controla funcions tan importants com el creixement o la reproducció.
Coordinació
interna El formen les glàndules endocrines, que aboquen les seues substàncies, les hormones, a la sang.

iroide: segrega tiroxina, per a aprofitar els nutrients.
T
Sistema àncrees: segrega insulina, que regula la quantitat de sucre
P
endocrí que circula per la sang.
Algunes glàndules endocrines són varis i testicles: produeixen hormones sexuals que dirigeixen
O
l’aparició dels caràcters sexuals masculins i femenins.

ipòfisi: produeix l’hormona del creixement i hormones
H
que dirigeixen altres glàndules.

166113 _ 0001-0064.indd 18 17/2/09 12:35:05


9
Funció de relació: la coordinació interna

166113 _ 0001-0064.indd 19
19

17/2/09 12:35:06

20

10 Funció de nutrició. La dieta
La funció de nutrició comprén tots els processos mitjançant els quals obtenim
i aprofitem els nutrients i l’oxigen que necessitem per a viure.

Obtenció de nutrients Aparell digestiu.
Obtenció d’oxigen Aparell respiratori.
Processos
Repartiment pel cos i recollida de residus Aparell circulatori.
Eliminació de residus Aparell excretor.

Són els components dels aliments que necessitem per a viure.

Hidrats de carboni o glúcids: aporten energia.
Lípids: aporten energia.
Nutrients
Tipus Proteïnes: aporten substàncies per a créixer i reparar el nostre cos.
Vitamines i minerals: són imprescindibles per al funcionament correcte de l’organisme.
Aigua: forma la major part del nostre cos i hem de compensar-ne la pèrdua.

Convé Conjunt d’aliments que menja una persona habitualment.
saber-ne
ompleta: ens proporciona tot tipus de nutrients.
C
La dieta saludable ha de ser
quilibrada: aporta la quantitat necessària de cada nutrient.
E

Dieta Prendre aliments de tot tipus.
Reduir el consum de dolços.
Evitar els greixos d’origen animal.
És recomanable
Prendre abundants fruites i verdures.
Consumir aliments rics en fibra.
Prendre més peix que carn.

166113 _ 0001-0064.indd 20 17/2/09 12:35:06

Funció de nutrició. La dieta © 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

10

166113 _ 0001-0064.indd 21
21

17/2/09 12:35:07

22

11 Funció de nutrició: el procés digestiu i la respiració
El procés digestiu consisteix en la transformació dels aliments per a aconseguir els nutrients que contenen.
Es porta a terme en l’aparell digestiu.

oca.
B
aringe.
F
Tub digestiu: sòfag.
E
conducte per on passen stómac.
E
els aliments.
ntestí prim.
I
Aparell
digestiu ntestí gros.
I
nus.
A

Glàndules annexes: làndules salivals: segreguen la saliva que es mescla amb l’aliment.
G
produeixen líquids que etge: produeix la bilis.
F
aboquen al tub digestiu.
àncrees: produeix els sucs pancreàtics.
P

Descomposició dels aliments per a obtindre’n nutrients.

Boca: esmicola i mescla l’aliment amb la saliva per formar el bol alimentari.

Digestió Faringe i esòfag: condueixen el bol alimentari a l’estómac.
Hi participen Estómac: produeix el suc gàstric que es mescla amb l’aliment i forma el quim.
Intestí prim: produeix el suc intestinal i rep el suc pancreàtic i la bilis; junt amb
Procés l’aliment forma el quil.
digestiu
És el pas dels nutrients de l’aparell digestiu a la sang.
Absorció
Té lloc a l’intestí prim, a les vellositats intestinals.

És la formació de les matèries fecals i l’expulsió de les substàncies no digerides dels aliments.
Expulsió
de residus Té lloc a l’intestí gros: es compacten les substàncies no digerides, es transformen
en els excrements i s’expulsen a través de l’anus.

166113 _ 0001-0064.indd 22 17/2/09 12:35:08

La respiració consisteix en l’entrada i eixida de l’aire del nostre cos per a l’obtenció d’oxigen

i l’expulsió de diòxid de carboni. Aquesta funció, la porta a cap l’aparell respiratori.

Fosses nasals: per on entra l’aire.
Laringe i faringe: per on passa l’aire abans d’arribar a la tràquea.
Tràquea: conducte des del qual passa l’aire als pulmons.
Òrgans
de l’aparell Bronquis: són dues ramificacions de la tràquea que entren en els pulmons.
respiratori Bronquíols: són uns tubs fins en què es ramifiquen els bronquis.
Alvèols pulmonars: saquets plens d’aire que ixen dels bronquíols.
Pulmons: òrgans esponjosos que es troben a la caixa toràcica.

L’aire entra per les fosses nasals.
Passa per la laringe, la faringe i la tràquea i arriba als bronquis i bronquíols.
Procés Des dels bronquíols arriba fins als alvèols pulmonars.
Als alvèols l’oxigen passa a la sang i aquesta allibera el diòxid de carboni.
Funció de nutrició: el procés digestiu

L’aire pobre en oxigen i ric en diòxid de carboni s’expulsa a l’exterior.

La respiració Passen perquè la caixa toràcica es dilata i es contrau.

E
ls pulmons s’omplin d’aire.
Inspiració E
s produeix l’entrada d’aire per les vies respiratòries fins als alvèols
Moviments
pulmonars.
respiratoris
L
’aire ix dels pulmons.
i la respiració

Expiració L
’aire és obligat a eixir dels pulmons i a recórrer les vies respiratòries
fins a arribar a l’exterior.

11
23

166113 _ 0001-0064.indd 23 17/2/09 12:35:08

24

12 Funció de nutrició: la circulació i l’excreció
La circulació és el trasllat de la sang per l’aparell circulatori per a transportar
substàncies nutritives, oxigen i substàncies residuals. La porta a cap l’aparell circulatori.

El plasma: part líquida de la sang.
Sang Components lòbuls rojos: transporten oxigen.
G
Cèl·lules sanguínies lòbuls blancs: ens defenen d’infeccions.
G
laquetes: s’ocupen de la coagulació.
P
Elements
de l’aparell
circulatori Cor: òrgan que bomba la sang contínuament. Té quatre cavitats: dues aurícules i dos ventricles.

Artèries: duen la sang des del cor fins als òrgans del cos.
Vasos sanguinis Venes: duen la sang dels òrgans del cos al cor.
Capil·lars sanguinis: comuniquen les artèries i les venes.

La sang mai no ix de l’aparell circulatori.

Circulació pulmonar: recorregut de la sang entre el cor i els pulmons per recollir
La circulació oxigen i alliberar diòxid de carboni.
Du a cap dos circuits
Circulació general: recorregut de la sang per tot el cos, excepte els pulmons,
per repartir nutrients i oxigen, i recollir productes residuals.

166113 _ 0001-0064.indd 24 17/2/09 12:35:09

L’excreció és l’eliminació de les substàncies residuals que es troben a la sang. La du a terme l’aparell excretor.

Renyons: estan situats a banda i banda de la columna vertebral, a la zona lumbar. Produeixen l’orina.
Òrgans Urèters: són dos tubs que connecten els renyons amb la bufeta.
de l’aparell
excretor Bufeta: és l’òrgan en què s’acumula l’orina.
Uretra: és el conducte que va de la bufeta a l’exterior.

Als renyons es filtra la sang i es produeix l’orina.
Aparell
excretor L’orina ix pels urèters i arriba a la bufeta, on s’acumula fins que s’expulsa
per l’uretra.
L’excreció
La pell fabrica la suor a les glàndules sudorípares.
Pell
La suor ix pels porus de la pell.
Funció de nutrició: la circulació i l’excreció

12
25

166113 _ 0001-0064.indd 25 17/2/09 12:35:10

26

13 Funció de reproducció
La funció de reproducció permet als éssers humans tindre descendents. La reproducció humana és sexual perquè s’hi uneixen
les cèl·lules sexuals de dos individus de distint sexe (mascle i femella) per formar un nou individu. Els aparells reproductors de
la dona i de l’home permeten que això siga possible.

Ovaris: on es produeixen els òvuls (cèl·lules reproductores).
Òrgans genitals Trompes de Fal·lopi: comuniquen els ovaris amb l’úter.
interns Úter: cavitat on es desenvolupa el fetus durant l’embaràs.
Femení
Vagina: òrgan que comunica l’úter amb l’exterior.

Òrgans genitals externs: Vulva.

Aparell Testicles: és on es produeixen els espermatozoides (cèl·lules reproductores).
reproductor
Conductes deferents: condueixen els espermatozoides fins a l’uretra.
Òrgans genitals
interns Uretra: condueix els espermatozoides a l’exterior.
Vesícules seminals i pròstata: fabriquen el líquid que serveix de vehicle
Masculí

i d’aliment als espermatozoides.

Penis: pel seu interior discorre l’uretra. S’encarrega d’expulsar
Òrgans genitals els espermatozoides.
externs
Escrot: bossa de pell que protegeix els testicles.

166113 _ 0001-0064.indd 26 17/2/09 12:35:10

És la unió d’un òvul i un espermatozoide. La cèl·lula resultant d’aquesta unió es coneix com a zigot.

Fecundació Perquè tinga lloc la fecundació, l’òvul i l’espermatozoide han de trobar-se a les trompes
de Fal·lopi; ací és on es forma l’embrió.
L’embrió s’adhereix a la paret de l’úter, on es desenvolupa.

Procés de la
Conjunt de canvis que sofreix la mare des de la fecundació fins al naixement del nou ésser.
reproducció
Embaràs
mbrió: durant els tres primers mesos.
E
Etapes
etus: a partir del tercer mes. Ja té els òrgans principals formats.
F

Part: naixement o eixida a l’exterior del nou ésser format.
Funció de reproducció

13
27

166113 _ 0001-0064.indd 27 17/2/09 12:35:11

28

14 La matèria
Tots els cossos de l’univers estan formats per matèria (el Sol, les plantes, nosaltres mateixos…).
La matèria està composta per àtoms: partícules diminutes, invisibles (es poden vore a través d’un microscopi electrònic).

Substàncies pures: formades per un sol tipus de matèria (or, ferro…).

eterogènies: són distingibles els components de què consten.
H
Tipus Per exemple, una ensalada.
Mescles: formades per
de matèria diverses substàncies pures. omogènies: no són distingibles els components de què consten;
H
dissolucions com ara l’aigua del mar.

Generals: són comunes assa: quantitat de matèria que té un cos. Es mesura en kg.
M
a tota la matèria. olum: espai que ocupa un cos. Es mesura en m3.
V

ensitat: relació entre la massa i el volum. S’esbrina dividint
D
la massa entre el volum.
Propietats lor.
O

de la matèria Característiques: permeten
diferenciar unes substàncies rillantor.
B
d’unes altres. olor.
C
Duresa.
Mal·leabilitat…

Sòlid: té volum constant i forma pròpia.
Estats de
Líquid: té volum constant, però no forma pròpia.
la matèria
Gasós: canvia de volum i de forma.

166113 _ 0001-0064.indd 28 17/2/09 12:35:11

El moviment: canvi de lloc o de posició d’un cos.

La dilatació: augment de volum i dimensions d’un cos per l’increment de temperatura.
La contracció: disminució de volum i dimensions d’un cos per la minva de temperatura.
La fragmentació: divisió d’un cos en trossos.

Fusió: pas de sòlid a líquid. Per exemple, quan es fon
la neu.
Solidificació: pas de líquid a sòlid. Per exemple, quan
es forma gel.
Físics
la matèria continua bullició: a temperatura fixa
E
sent la mateixa i de forma ràpida. Per
Canvis de Canvis d’estat: té Vaporització: pas exemple, l’aigua bullent.
la matèria lloc quan varia la de líquid a gas vaporació: a menor temperatura
E
temperatura i de forma lenta. Per exemple, l’aigua
d’un toll al sol.

Condensació: de gas a líquid. Per exemple, la condensació
de vapor en els cristalls.
Sublimació: pas directe de sòlid a gas, sense passar per líquid.
Per exemple, la naftalina.

L’oxidació: una substància es transforma en una altra per acció de l’oxigen.
Químics
la matèria es transforma en La combustió: una oxidació molt ràpida amb despreniment d’energia.
una altra: reacció química
La putrefacció: descomposició de substàncies.
La matèria

14
29

166113 _ 0001-0064.indd 29 17/2/09 12:35:12

30

15 L’energia, la llum i el so
L’energia provoca els canvis que veiem al nostre voltant.

Fonts Renovables: no s’esgoten. Per exemple, la llum solar.
d’energia No renovables: s’esgoten a mesura que s’utilitzen. Per exemple, el carbó.

L’energia Energia química: la que emmagatzemen els combustibles. Per exemple, el carbó, el gas, els aliments…
Energia tèrmica o calorífica: és l’energia alliberada en forma de calor. Per exemple la que produeix una estufa.
Tipus
d’energia Energia nuclear: està present en algunes substàncies. Per exemple, l’urani o el plutoni.
Energia mecànica: és la que tenen els cossos en moviment. Per exemple, el vent.
Energia elèctrica: és la que fan servir els aparells elèctrics o electrònics. Per exemple, la llavadora.

La llum és una forma d’energia que ens permet vore el color i la forma dels objectes quan es troben ben il·luminats.

La llum es propaga en línia recta i en totes direccions.
Característiques
La llum es propaga a 300.000 km/s.

Objectes opacs: la llum no els travessa.
Comportament
dels objectes Objectes transparents: la llum els travessa.
La llum davant la llum
Objectes translúcids: deixen passar una certa quantitat de llum a través seu.

Reflexió: és el canvi de direcció que experimenta la llum en xocar contra un objecte opac.
Propietats
Refracció: és el canvi de direcció que experimenta la llum en travessar una substància transparent.

La llum blanca està formada per llum de tots els colors.
Característiques
Els colors bàsics de la llum són el roig, el verd i el blau.

166113 _ 0001-0064.indd 30 17/2/09 12:35:13

El so és un tipus d’energia mecànica.

El so es propaga 340 m/s en l’aire.
Característiques El so transporta energia.
El so Quan el so es reflecteix, es produeix l’eco.

La intensitat: permet diferenciar els sons forts dels dèbils.
Qualitats El to: permet diferenciar els sons greus dels aguts.
El timbre: permet identificar la font que emet el so.
L’energia, la llum i el so

15
31

166113 _ 0001-0064.indd 31 17/2/09 12:35:13

32

16 L’electricitat i el magnetisme
L’electricitat és una forma d’energia que depén de la càrrega elèctrica dels cossos.

Positives
Poden ser
Negatives

Càrregues Poden ser neutres, quan tenen el mateix
elèctriques nombre de càrregues positives que negatives.
Els cossos Poden estar carregats elèctricament E
ls cossos carregats amb càrregues de distint tipus s’atrauen.
quan tenen diferent nombre de
càrregues positives i negatives. E
ls cossos carregats amb càrregues del mateix tipus es repel·leixen.

Corrent Consisteix en el desplaçament de càrregues elèctriques.
elèctric Circula per circuits elèctrics.

Generadors. Per exemple, una pila.
Elements
dels Fils de material conductor. Per exemple, fils de coure.

circuits Receptors en què l’energia elèctrica es transforma en un altre tipus d’energia. Per exemple, un motor.
elèctrics
Interruptors. Serveixen per a obrir o tancar un circuit.

Centrals eòliques.
Centrals hidroelèctriques.
Producció
d’electricitat Centrals tèrmiques.
Centrals nuclears.
Centrals solars.

166113 _ 0001-0064.indd 32 17/2/09 12:35:14

El magnetisme és la propietat que tenen alguns imants d’atraure altres imants o alguns metalls.

Poden ser: naturals (per exemple, la magnetita) o artificials.

Si s’enfronten dos pols diferents: els imants s’atrauen.
El magnetisme Els imants Tenen dos pols: pol nord (N) i pol sud (S).
Si s’enfronten dos pols iguals: els imants es repel·leixen.

La Terra es comporta com un gran imant, per això, les brúixoles sempre s’orienten al nord.

El magnetisme es fa servir per a produir electricitat.
L’electricitat i el magnetisme

16
33

166113 _ 0001-0064.indd 33 17/2/09 12:35:14

34

17 Les forces i les màquines
Una força és qualsevol causa capaç de deformar un objecte o canviar el seu estat de moviment.

Per contacte: quan el cos que fa la força i el que la rep estan junts (força de fregament).

Formes orça de gravetat: la que atrau els cossos cap a la Terra.
F
d’actuació A distància: quan el cos
que fa la força està separat orça magnètica: la dels imants que atrauen partícules de ferro.
F
del que la rep.
orça elèctrica: la que existeix entre cossos amb càrrega elèctrica.
F

Forces D’objectes elàstics, que recuperen la forma inicial en cessar la força.
Deformació
D’objectes no elàstics, que continuen deformats quan cessa la força.

Posa en moviment un cos que estava quiet.
Efectes
Deté un cos que estava movent-se.
Moviment Varia la direcció o el sentit del moviment.
Augmenta la velocitat del moviment.

Redueix la velocitat del moviment.

166113 _ 0001-0064.indd 34 17/2/09 12:35:15

Una màquina és un objecte utilitzat per a aprofitar l’acció d’una força per a transformar un tipus d’energia en un altre.

oda: té forma circular i gira entorn d’un eix.
R
Simples alanca: barra llarga i rígida que se situa sobre un punt de suport.
P
Segons la
quantitat de peces la inclinat: rampa per a pujar-hi o baixar-hi objectes.
P

Compostes: tenen moltes peces unides entre si.

Energia de les persones.
Tipus de màquines Energia del vent.
Segons la manera
Energia de l’aigua.
d’accionar-les
Energia elèctrica.
Màquines
Energia d’un combustible.

Mecàniques: produeixen moviment. Per exemple, un motor.
Segons l’acció
Tèrmiques: produeixen fred o calor. Per exemple, una planxa.
que realitzen
Manejar informació: serveixen per a la comunicació. Per exemple, un telèfon.

Coberta (carcassa): part de la màquina que en protegeix l’interior.
Les forces i les màquines

Estructura: part que en suporta el pes i d’allò que s’hi col·loca damunt.
Operadors: peces que formen part de la màquina.
Components
Mecanismes: diversos operadors units que actuen de manera coordinada.
Motors: components de les màquines que produeixen moviment.
Circuits elèctrics i electrònics.

17
35

166113 _ 0001-0064.indd 35 17/2/09 12:35:16

36

18 La Terra i l’univers
La seua forma és esfèrica.

Característiques Gira al voltant del Sol i sobre el seu propi eix.
La seua òrbita és una el·lipse.
El seu eix està un poc inclinat.

Gira sobre si mateixa al voltant d’un eix que passa pels pols.
La Terra
Rotació Tarda un dia (24 hores) a completar una volta.
Moviments Provoca la successió dels dies i les nits.

Gira entorn del Sol.
Translació Tarda un any (365 dies i 6 hores) a completar una volta.
Provoca les estacions, per raó que l’eix de rotació està inclinat.

Gira al voltant de la Terra.
Característiques
Quan la Terra, el Sol i la Lluna s’alineen, produeixen eclipsis.

La Lluna luna nova.
L
uart creixent.
Q
Moviment: tarda 27 dies a fer una volta a la Terra, en quatre fases
luna plena.
L
uart minvant.
Q

Sol: estrela groga que produeix llum i calor (necessàries per a la vida a la Terra).

Interiors: Mercuri, Venus, Terra, Mart.
Planetes
Exteriors: Júpiter, Saturn, Urà, Neptú.
Sistema solar
Altres astres: giren
al voltant del Sol Satèl·lits: astres que giren al voltant dels planetes.
Asteroides: astres rocosos que giren al voltant del Sol.
Cometes: astres rocosos, menuts i gelats que giren al voltant del Sol, seguint el·lipses molt allargades.

166113 _ 0001-0064.indd 36 17/2/09 12:35:16

Són enormes esferes a l’interior de les quals es produeix molta energia.

Formen constel·lacions.
Color.
Estreles
Mida.
Estreles, Tenen propietats que les distingeixen
Lluminositat.
nebuloses
i galàxies Brillantor.

Nebuloses: núvols de gasos que reflecteixen la llum emesa per estreles pròximes.

Galàxies el·líptiques.
Galàxies: enormes agrupacions d’estreles, gas i pols Galàxies espirals.
Galàxies irregulars.
La Terra i l’univers

18
37

166113 _ 0001-0064.indd 37 17/2/09 12:35:17

38

19 Capes de la Terra
És la part sòlida Una part està davall els oceans formant els fons marins.
de la Terra Una part emergeix i forma els continents i les illes.

Escorça: capa més externa. Està composta per materials sòlids
Geosfera i és més gruixuda als continents que davall els oceans.
Capes que Mantell: capa intermèdia. La seua temperatura és més elevada que la de l’escorça.
la formen En algunes zones del mantell es troben roques foses, que reben el nom de magma.
Nucli: capa més interna. Es compon de ferro i altres metalls. Té una temperatura
molt elevada. Es divideix en dues parts: el nucli extern i el nucli intern.

És la capa d’aire que envolta la Terra.

N
itrogen.
Molt abundants
O
xigen.
Està formada per una mescla de gasos D
iòxid de carboni.
En menor quantitat O
zó.

V
apor d’aigua.

Conté l’oxigen necessari per a la respiració dels éssers vius.
És imprescindible per a la vida Conserva la calor de la Terra.
Atmosfera
Filtra els raigs solars i protegeix la Terra.

Precipitacions.
Hi tenen lloc fenòmens atmosfèrics Vent.
Tempestes.

Troposfera: capa baixa on es desenvolupa la vida.
Està formada per capes Estratosfera: s’hi troba la capa d’ozó.
Altres capes més externes.

166113 _ 0001-0064.indd 38 17/2/09 12:35:18

És el conjunt de les aigües del planeta (en els tres estats). Ocupa les ¾ parts de la superfície terrestre.

Els rius: cursos continus d’aigua.
Aigües Els llacs: extensions d’aigua envoltades de terra.
continentals Les glaceres: massa d’aigua congelada en moviment lent.
Aigües subterrànies: filtracions de les aigües superficials.

N’hi ha Suposen el 94 % de l’aigua de la Terra.
Hidrosfera dos grups
Ones: ondulacions de la superfície del mar causades
pel vent.
Oceans i mars L’aigua està
Corrents: moviments de grans masses d’aigua
en continu
que flueixen en determinada direcció.
moviment
Marees: pujades i baixades del nivell del mar produïdes
per l’atracció de la Lluna i el Sol.
Cicle de l’aigua: comprén els canvis d’estat i de posició que experimenta l’aigua a la Terra.
Capes de la Terra

19
39

166113 _ 0001-0064.indd 39 17/2/09 12:35:18

40

20 Geografia: paisatge, relleu i clima
La geografia se centra en la descripció de la Terra en el seu aspecte físic i com a lloc habitat per les persones i els altres éssers vius.

És l’aspecte que té una zona de la superfície de la Terra. Està determinat per les formes del relleu i el clima.

E
ls passos d’una estació a l’altra.
Causes naturals L
’acció del vent i la pluja.
Paisatge L
es catàstrofes naturals.
Pot modificar-se per
L
a construcció de carreteres, ponts i altres obres públiques.
Acció dels éssers humans L
es urbanitzacions.
E
ls camps de cultiu.

Està constituït per les distintes elevacions i depressions existents en la superfície de la Terra.
L’altitud és l’altura d’un punt de la superfície de la Terra respecte al nivell del mar.
Muntanyes i serres: conjunt de muntanyes.
Serralades i sistemes muntanyosos: conjunt de serres.
Planes: superfícies de terreny pla.
Relleu terrestre
Altiplans: superfícies quasi planes i altes.

Valls: planes entre muntanyes per on discorre un riu.
Depressions: extensions més baixes que les terres del voltant.

Relleu Hi ha grans diferències Cap: ixent de terra que penetra en el mar.
entre les zones d’interior Golf: entrant de mar en la terra.
i les zones costaneres. Península: porció de terra envoltada d’aigua per totes bandes menys per una.
Illa: porció de terra envoltada d’aigua per tots costats.
Arxipèlag: conjunt d’illes.
Relleu costaner Penya-segat: costa muntanyosa i alta que cau al mar verticalment.
Platja: zona de costa plana formada per arena o pedres.
Ria: entrada de l’aigua del mar en la desembocadura d’un riu.
Mareny: terreny pantanós que es forma a la desembocadura d’un riu.
Delta: terreny de forma triangular que es forma a la desembocadura dels rius
per l’acumulació de terra.

166113 _ 0001-0064.indd 40 17/2/09 12:35:19

El clima és el conjunt de característiques de l’atmosfera en un lloc durant un llarg període de temps.

Les temperatures: quantitat de calor que té l’aire.
El clima està configurat per Les precipitacions: quantitat de pluja, granís o neu que cau en un lloc.
Els vents: desplaçaments de l’aire que influeixen en les pluges i en les temperatures.

Latitud: situació d’un lloc en relació amb l’equador.

Factors geogràfics Altitud: altura d’un lloc respecte al nivell del mar.
Disposició de les muntanyes.
Proximitat del mar.
Clima
Equatorial: es dóna entorn de l’equador.
Càlids Tropical: es dóna entorn dels tròpics.
Desèrtic: es dóna en zones aïllades.

Oceànic o atlàntic: es dóna en zones d’Europa i l’Amèrica del Nord.
Tipus de clima
Geografia: paisatge, relleu i clima

Temperats Mediterrani: es dóna sobretot en zones limítrofes del mar Mediterrani.
Continental: es dóna a l’àrea central d’Europa.

Polar: es dóna als cercles polars.
Freds
De muntanya: es dóna en zones d’altitud elevada.

20
41

166113 _ 0001-0064.indd 41 17/2/09 12:35:19

42

21 Geografia física d’Espanya

Submeseta Nord: extensa i elevada.
l
a serra de Gredos.
Sistema Central: divideix la Meseta en dues. El formen: l
a serra de Guadarrama.
La Meseta
l
a serra d’Ayllón.
Submeseta Sud: s’hi eleven els monts de Toledo (serres de poca altitud).

Monts de Lleó: al nord-oest; formats per muntanyes d’escassa altitud.
Serralada Cantàbrica: al nord; paral·lela a la costa cantàbrica (Picos de Europa).
Muntanyes que envolten
la Meseta Serralada Ibèrica: a l’est; formada per serres poc elevades (Picos de Urbión).
Sierra Morena: al sud; formada per muntanyes poc elevades.

Massís Galaic: al nord-oest; format per serres poc elevades.
Relleu
Pirineus: muntanyes elevades que formen la frontera entre Espanya i França (Aneto).

Serralada Subbètica: a l’interior.
Muntanyes exteriors a la Meseta Serralades Bètiques

Serralada Penibètica: pròxima a la costa andalusa (Mulhacén).

Serralada Litoral Catalana: al nord-est; serralades paral·leles a la costa mediterrània.
Muntanyes Basques: al nord; entre la serralada Cantàbrica i els Pirineus.

Depressió de l’Ebre: recorreguda pel riu Ebre; està envoltada pels Pirineus, la serralada Ibèrica
i el Sistema Mediterrani Català.
Depressions
Depressió del Guadalquivir: recorreguda pel riu Guadalquivir; està envoltada per Sierra Morena
i les serralades Bètiques.

Illes Balears: situades al mar Mediterrani; són poc muntanyoses, excepte Mallorca.
Relleu de les illes
Illes Canàries: situades a l’oceà Atlàntic; són d’origen volcànic i bastant muntanyoses.

166113 _ 0001-0064.indd 42 17/2/09 12:35:20

Costa gallega: des de la punta de La Estaca de Bares fins a la desembocadura del riu Miño. És una costa alta,

rocosa i retallada.
Atlàntica Costa andalusa: des de Portugal fins a l’estret de Gibraltar. És una costa baixa i arenosa amb platges àmplies.
Costes Costa canària: costes altes i escarpades a les illes de l’oest i costes baixes a les illes de l’est.

Cantàbrica: des de la frontera amb França fins a la punta de La Estaca de Bares. És una costa alta i rocosa.
Mediterrània: des de l’estret de Gibraltar fins al límit de Girona amb França. És una costa llarga, formada per platges
baixes i arenoses que alternen amb zones de costa escarpada.

Vessant cantàbric: rius curts, de règim regular i gran cabal. Per exemple, Bidasoa, Navia, Nalón, Nerbion, Besaya, Eo.
ius gallecs: Miño, Sil.
R
Vessant atlàntic: rius cabalosos i de règim regular ius de la Meseta: Duero, Tajo, Guadiana.
R
Rius ius andalusos: Guadalquivir.
R

Vessant mediterrani: excepte l’Ebre, són rius curts, de cabal escàs i règim irregular.
Per exemple, Túria, Xúquer, Segura, Llobregat.

Oceànic Es dóna a les comunitats del nord de la Península.
o atlàntic Temperatures suaus tot l’any i precipitacions abundants.

Continentalitzat Es dóna a la Meseta, a la depressió de l’Ebre i en part de l’interior d’Andalusia.
Geografia física d’Espanya

o d’interior Temperatures extremes, amb estius calorosos i hiverns freds. Precipitacions escasses.
Mediterrani
Es dóna a les zones pròximes al mar Mediterrani.
Típic
Clima Temperatures suaus a l’hivern i caloroses a l’estiu. Precipitacions escasses.

Es dóna a les illes Canàries.
Subtropical
Temperatures suaus tot l’any i precipitacions escasses.

Es dóna a les zones d’alta muntanya.
De muntanya
Temperatures molt baixes a l’hivern i fresques a l’estiu. Precipitacions abundants i, a l’hivern, en forma de neu.
21
43

166113 _ 0001-0064.indd 43 17/2/09 12:35:21

44

22 Geografia humana i econòmica
Població absoluta: és el nombre d’habitants d’un territori.
Densitat de població: és la relació que hi ha entre la població d’un lloc i la superfície del territori en què viu.
S’obté dividint la població absoluta d’un lloc entre la superfície del territori en què viu.
Cens: serveix per a conéixer el nombre d’habitants d’un país. S’elabora cada deu anys i s’hi recullen dades
com l’edat, el sexe, el lloc de naixement, etc.
Padró: permet conéixer el nombre d’habitants que hi ha en un municipi. S’elabora cada any.
Natalitat: és el nombre de naixements que es produeixen en un lloc en un període de temps.
Conceptes
de població Mortalitat: és el nombre de defuncions que s’esdevenen en un lloc en un període de temps.
Esperança de vida: és el temps mitjà estimat de vida que té un individu en nàixer.
Emigració: és l’eixida de persones des d’un lloc per establir-se en un altre.
Immigració: és l’establiment de persones en un lloc diferent del lloc de què procedeixen.
Creixement natural: és la diferència entre els habitants que naixen i els que moren en un lloc durant un any.
Creixement migratori: és la diferència entre els immigrants que arriben i els emigrants que se’n van d’un lloc durant
un any.

Població absoluta: un poc més de 46 milions d’habitants.
Densitat de població: 91 habitants/km2.
Esperança de vida: 83,7 anys en dones i 77,2 anys en homes.
La població
La població creix com a conseqüència del creixement natural positiu i de la immigració.
a Espanya
La població es distribueix de forma desigual arreu del territori; la major part es concentra a les ciutats
i a la costa, mentre que les zones rurals de l’interior estan despoblades.
La població envelleix cada vegada més, és a dir, augmenta el nombre de persones majors.
Hi ha més dones que homes.

166113 _ 0001-0064.indd 44 17/2/09 12:35:21

Treball: és qualsevol activitat humana que es porta a terme a canvi d’una quantitat de diners.

Salari: són els diners que es perceben pel treball que es porta a cap.
Població activa: és el conjunt de persones que treballa barata diners, o que està en edat i condició de treballar.
Treball
Treballador per compte d’altri: és la persona que està contractada per una altra persona o entitat i rep un salari mensual.
Treballador per compte propi: és la persona que treballa de forma independent i que rep una quantitat de diners
per cada treball que porta a efecte.

D
e secà.
Agricultura
De regadiu.

I
ntensiva.
Sector primari: Ramaderia
E
xtensiva.
activitats que obtenen
recursos de la natura. D
’altura.
Pesca
L
itoral.

E
xplotació a cel obert.
Mineria
E
xplotació subterrània.
Geografia humana i econòmica

Economia Sector secundari: B
àsiques.
activitats que transformen Indústries D
e béns d’equip.
les matèries primeres en D
e béns de consum.
productes elaborats.
Construcció

Serveis Públics

I
nterior.
Comerç
Sector terciari: E
xterior.
activitats que consisteixen a Turisme
prestar serveis a les persones. T
errestre.
Transport M
arítim.
22 A
eri.

45

166113 _ 0001-0064.indd 45 17/2/09 12:35:22

46

23 Geografia política d’Espanya
Comunitat autònoma: territori constituït per una o diverses províncies.
Estat espanyol: territori constituït per 17 comunitats autònomes i dues ciutats autònomes.

Galícia (Santiago de Compostel·la): la Corunya, Ourense, Lugo, Pontevedra.
Principat d’Astúries (Oviedo): Astúries.
Cantàbria (Santander): Cantàbria.
País Basc (Vitòria-Gasteiz): Biscaia, Guipúscoa, Àlaba.
Costaneres
Catalunya (Barcelona): Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona.
Comunitat Valenciana (València): Castelló, València, Alacant.
Regió de Múrcia (Múrcia): Múrcia.
Andalusia (Sevilla): Huelva, Sevilla, Cadis, Còrdova, Màlaga, Jaén, Granada, Almeria.
Organització
territorial Castella i Lleó (Valladolid): Lleó, Palència, Burgos, Sòria, Segòvia, Àvila, Salamanca,
d’Espanya Les comunitats Zamora, Valladolid.
autònomes La Rioja (Logronyo): la Rioja.
d’Espanya
Comunitat Foral de Navarra (Pamplona/Iruña): Navarra.

Interiors Aragó (Saragossa): Osca, Saragossa, Terol.
Comunitat de Madrid (Madrid): Madrid.
Castella-la Manxa (Toledo): Guadalajara, Conca, Albacete, Ciudad Real, Toledo.
Extremadura (Mèrida): Càceres, Badajoz.

Illes Balears (Palma de Mallorca)
Insulars Canàries (Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària): Santa Cruz
de Tenerife, Las Palmas.
Ciutats Ceuta.
autònomes Melilla.

166113 _ 0001-0064.indd 46 17/2/09 12:35:23

Llei més important d’Espanya, aprovada en 1978.

Constitució
Recull els drets i deures de tots els ciutadans espanyols.
Lleis més importants
Estatut d’Autonomia: llei més important en cada comunitat autònoma després
de la Constitució.

Monarquia parlamentària.
Forma de govern
El cap de l’estat és el rei.

Elabora i aprova les lleis.
Funció
Poder legislatiu: Controla el govern.
Corts Generals Congrés dels Diputats, format per 350 diputats, elegits cada quatre anys.
Organització
Senat, format pels senadors, elegits cada quatre anys.
Organització
política
d’Espanya Pren decisions en assumptes que afecten tota la nació.
Funció
Poder executiu: Dirigeix les relacions internacionals.
govern President del govern, elegit pel Congrés dels Diputats.
Organització
Ministres, nomenats pel rei a proposta del president del govern.

Fa complir les lleis.
Geografia política d’Espanya

Funció
Jutja els acusats de cometre un delicte.
Poder judicial: Jutges.
tribunals Magistrats.
de justícia
Organització El màxim òrgan és el Tribunal Suprem.
El Tribunal Constitucional determina si les noves lleis estan d’acord
amb la Constitució.

23
47

166113 _ 0001-0064.indd 47 17/2/09 12:35:23

48

24 Geografia d’Europa
Al centre i l’oest del continent.
Plana Central
Hi ha massissos d’escassa altitud en algunes zones. Per exemple, el Massís Central francés.

Sistemes Al sud, voregen el mar Mediterrani i tenen muntanyes elevades. Per exemple, els Alps.
muntanyosos Al nord, tenen muntanyes més baixes. Per exemple, les muntanyes Escandinaves.
Relleu
Penínsules. Per exemple, Escandinava, Jutlàndia, Ibèrica, Itàlica i Balcànica.
Golfs. Per exemple, de Biscaia, Gènova, Finlàndia i Bòtnia.
Relleu costaner Caps. Per exemple, Finisterre, Nord, Matapan.
Estrets. Per exemple, de Gibraltar, Bòsfor, la Mànega.
Illes. Per exemple, Islàndia, Gran Bretanya, Irlanda, Malta, Xipre.

Vessant àrtic: rius cabalosos, però gelats durant l’hivern. Per exemple, Dvina Septentrional i Petxora.
Vessant atlàntic: rius molt cabalosos. Per exemple, Dvina Occidental, Vístula, Oder, Elba, Rin, Sena, Loira, Tajo.
Rius Vessant mediterrani: rius irregulars i de cabal escàs. Per exemple, Ebre, Roine, Po.
Vessant del mar Caspi: rius llargs. Per exemple, Volga, Ural.
Vessant del mar Negre: rius molt llargs. Per exemple, Don, Dnièper, Dnièster, Danubi.

Llacs: són molt nombrosos arreu del continent. Per exemple, Làdoga i Onega.

Propi del sud d’Europa.
Mediterrani Hiverns suaus i estius calorosos.
Precipitacions escasses i irregulars.

Propi del centre i l’est d’Europa.
Climes Continental Hiverns freds i estius calorosos.
Precipitacions escasses. A l’hivern també en forma de neu.

Propi de l’oest d’Europa.
Oceànic
Hiverns i estius suaus.
o atlàntic
Precipitacions abundants tot l’any.

166113 _ 0001-0064.indd 48 17/2/09 12:35:24

Propi de l’extrem nord d’Europa.

Polar Temperatures molt baixes tot l’any.
Precipitacions escasses.
Propi dels cims dels grans sistemes muntanyosos.
Climes
De muntanya Hiverns molt freds i estius suaus.
(continuació)
Precipitacions en forma de neu abundants.
Propi de les illes Canàries.
Subtropical Temperatures suaus tot l’any.
Precipitacions escasses.

Creixement estancat de la població, a causa de la baixa natalitat. Població envellida.
G
rans ciutats.
Àrees més poblades
Z
ones industrials del centre i oest d’Europa.
Població Densitat de població (73,5 hab./km2)
R
egions de climes freds.
Àrees menys poblades
A
ltes muntanyes.
Continent molt urbanitzat: grans ciutats, com París, Londres, Moscou, Berlín…

Organització integrada per 27 països europeus democràtics.

Lliure circulació dels ciutadans comunitaris entre els països de la UE.
Polítics
Votar i ser candidats en les eleccions municipals i europees.
Aspectes
Geografia d’Europa

Polítiques comunes en pesca, agricultura, indústria…
Unió Econòmics
Europea Moneda comuna en la majoria dels països de la UE: euro.
(UE) Consell de la Unió Europea: pren les decisions més importants.
Parlament Europeu: aprova les lleis i els pressupostos, i controla les institucions de la UE.
Institucions Comissió Europea: és el govern de la UE.
Tribunal de Justícia: s’ocupa del compliment de la legislació comunitària.
24 Tribunal de Comptes: controla les despeses de les institucions.

49

166113 _ 0001-0064.indd 49 17/2/09 12:35:25

50

25 La prehistòria a la península Ibèrica
rehistòria: va començar amb l’aparició de l’ésser humà, fa aproximadament un milió d’anys.
P
dat antiga: va començar amb la invenció de l’escriptura, fa uns 3.000 anys.
E
Períodes de
la història dat mitjana: va començar amb l’arribada dels pobles germans, en l’any 409.
E
d’Espanya dat moderna: va començar amb el descobriment d’Amèrica, en l’any 1492.
E
dat contemporània: va començar amb la guerra de la Independència, en l’any 1808.
E

Va començar fa aproximadament un milió d’anys.
Els éssers humans eren nòmades: anaven d’un lloc a un altre a la recerca d’aliment.
Vivien de la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits silvestres.
Fabricaven utensilis de pedra i os.
aleolític
P
Habitaven a l’aire lliure, en coves o cabanes.
S’organitzaven en tribus.
Descobriren el foc i aprengueren a usar-lo.
Realitzaren pintures rupestres.

Va començar fa uns 7.000 anys.
Prehistòria Els éssers humans es van fer sedentaris i van construir poblats.
Cultivaven plantes i domesticaven animals.
eolític
N
Fabricaven ferramentes amb pedra polida.
Van aprendre a fabricar teixits i objectes de ceràmica.
Van realitzar pintures esquemàtiques.

Va començar fa uns 6.000 anys.
Els poblats es van transformar en ciutats i els seus habitants s’organitzaren entorn d’un cap.
dat dels
E
Van començar a treballar el coure, el bronze i el ferro.
metalls
Van inventar la roda i la vela.
Construïren monuments megalítics.

166113 _ 0001-0064.indd 50 17/2/09 12:35:25

La prehistòria a la península Ibèrica © 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

25

166113 _ 0001-0064.indd 51
51

17/2/09 12:35:26

52

26 L’edat antiga a la península Ibèrica
Època de la història que comença amb l’aparició de l’escriptura i acaba, a la península Ibèrica, amb la fundació
del regne visigot al segle V dC.

Habitaven al sud i l’est de la Península.
S’organitzaven en tribus governades per un rei.
Ibers Vivien en poblats elevats i emmurallats.
La majoria eren agricultors, ramaders i artesans.
Comerciaven amb els fenicis i els grecs, i utilitzaven la seua pròpia moneda.

Habitaven a la Meseta i a la costa atlàntica de la Península.
S’organitzaven en tribus.
Celtes
La majoria es dedicava a la ramaderia.
Pobles Eren orfebres experts.
preromans
(des de l’any
1000 aC, Regne que va existir a la vall del Guadalquivir.

aproximadament, Tartessos Eren orfebres experts, perquè el seu territori era ric en metalls (or, plata i coure).
fins a l’any
218 aC) Comerciaren amb els fenicis, de primer, i amb els grecs, després.

Procedien d’Àsia.
Fenicis
Fundaren colònies a la costa andalusa de la Península, com Gadir.

Procedien de Grècia.
Grecs
Pobles Fundaren colònies a la costa mediterrània, com Empòrion.
colonitzadors
Procedien del nord d’Àfrica.
Fundaren colònies a les illes Balears i a l’est de la Península,
Cartaginesos
com Cartago Nova.
Van lluitar contra els romans pel control de la Península, però van ser derrotats.

166113 _ 0001-0064.indd 52 17/2/09 12:35:27


Els romans van desembarcar a Empúries (218 aC) i van véncer els cartaginesos.
Conquista Resistència forta dels pobles del nord, de l’oest i de l’interior peninsular.
Va acabar en l’any 19 aC.

Hispània es divideix en províncies, amb un governador al capdavant de cada una.
Organització
Implantació de les lleis romanes.

Persones lliures: grans diferències econòmiques entre elles.
Societat
Esclaus: eren propietat d’una altra persona.

És el procés d’adopció dels costums romans.
Hispània
romana El llatí.
El cristianisme.
Les ciutats.
Les calçades. Obres públiques.
Romanització
Llegat romà Les construccions Edificis per a l’oci.
L’edat antiga a la península Ibèrica

Monuments commemoratius.

Escultures.
L’art Mosaics.
Pintures.

26
53

166113 _ 0001-0064.indd 53 17/2/09 12:35:27

54

27 L’edat mitjana a la península Ibèrica
Els visigots van fundar un regne amb capital a Toledo que va durar des de l’any 409 fins a l’any 711.
Regne
Van mantindre la divisió romana de la Península en províncies, que van ser anomenades ducats.
visigot
Van adoptar el llatí, les lleis romanes i el catolicisme.

Conquista Un exèrcit musulmà va derrotar els visigots i va conquistar la major part de la Península.
musulmana Van anomenar el territori conquerit al-Àndalus.

Emirat (fins a l’any 756).
Emirat independent (fins a l’any 929): al-Àndalus s’independitza del califa de Damasc.
Califat (fins a l’any 1031): Abderraman III es va proclamar califa de Còrdova.
Evolució
Estaven enfrontats els uns amb els altres.
Regnes de taifes (fins a l’any 1212)
Els almoràvits i els almohades van arribar des d’Àfrica per reunificar-los.
Al-Àndalus
Regne de Granada (fins a 1492): els Reis Catòlics el van conquerir.

Els musulmans governaven al-Àndalus i eren propietaris de les millors terres.
Els mossàrabs andalusins eren els cristians que van conservar la seua religió.
Societat
Els muladís andalusins eren els cristians que es van convertir a l’islam.
Els jueus eren una minoria en aquest territori.

Art Construcció d’edificis amb materials pobres, però amb una decoració rica.
i cultura Al-Àndalus va ser un important centre cultural.

166113 _ 0001-0064.indd 54 17/2/09 12:35:28


Els cristians del nord peninsular ofereixen forta resistència
als musulmans i s’organitzen entorn de Pelagi.
A la zona Pelagi va véncer els musulmans en la batalla de Covadonga (722):
cantàbrica sorgeix el regne d’Astúries.
Formació Del regne d’Astúries van sorgir més tard el regne de Lleó (910)
(segles VIII al X) i el regne de Castella (951).

El regne de Navarra.
Als Pirineus Els comtats catalans.
Els comtats aragonesos, que més tard van donar lloc al regne d’Aragó.

El regne de Portugal es va independitzar del regne de Lleó.
Els comtats catalans i el regne d’Aragó es van unir per crear la corona d’Aragó (1137).
Els cristians van véncer els musulmans en la batalla de Las Navas de Tolosa (1212).
Avanç cristià
(segles XI al XV) Els regnes de Lleó i de Castella es van unir formant la corona de Castella (1230).

Regnes Els Reis Van unir les corones de Castella i d’Aragó (1479).
cristians Catòlics Van conquerir el regne de Granada (1492).
L’edat mitjana a la península Ibèrica

Els cavallers o nobles s’encarregaven de defendre la població.
Privilegiats
El clericat es dedicava a l’oració i la cultura.
Societat Els camperols, el grup més nombrós, vivien en llogarets.
No privilegiats Els artesans vivien a les ciutats.
Els comerciants vivien a les ciutats.

Edificis amb murs molt grossos.
Estil romànic
Poques finestres i xicotetes: l’interior és fosc.
(segles XI al XIII)
Arcs de mitja circumferència.
Art
i cultura Edificis amb murs esvelts.
Estil gòtic
Grans finestres decorades amb vidrieres.
(segles XIII al XV)
Arcs apuntats.
27 Creació de les universitats, com la de Palència i la de Salamanca.

55

166113 _ 0001-0064.indd 55 17/2/09 12:35:28

56

28 L’edat moderna a Espanya
Governen conjuntament les corones d’Aragó i de Castella, però cada una té les seues lleis i institucions.
Conquereixen el regne de Granada (1492).
Conclouen la conquesta de Canàries.
Reis
Amplien els seus territoris Incorporen a la corona d’Aragó el regne de Nàpols.
Catòlics
Conquereixen petits territoris al nord d’Àfrica.
La corona d’Aragó s’annexiona el regne de Navarra (1512).
Financen l’expedició de Cristòfor Colom (1492), que acaba amb el descobriment d’Amèrica.

E
spanya.
P
aïsos Baixos.
G
ran part d’Itàlia.
Espanya es va convertir en un gran
T
erritoris al centre d’Europa.
imperi amb territoris arreu del món
C
olònies americanes.
P
ossessions a l’Àfrica i Àsia.
P
ortugal (des de 1580 fins a 1640).
Organització Rei: dirigeix el govern, declara la guerra i la pau, organitza les institucions, estableix impostos.
de l’imperi Cada territori va mantindre les seues pròpies lleis i les seues institucions.

Revolta de les Comunitats de Castella (1520).
Segle XVI
C
arles I Revoltes dels camperols i dels artesans de València i Balears.
Problemes
F
elip II interns Les grans despeses per a pagar les guerres.
Empobriment de la població per L
’augment dels preus.
L
a disminució d’or i plata americans.
Enfrontament amb França, que pretenia l’hegemonia a Europa.
Enfrontament amb els turcs, que volien controlar el comerç al Mediterrani.

Problemes Enfrontament de Carles I amb els luterans, que no acceptaven l’autoritat del Papa.
externs Es van revoltar contra el domini espanyol en 1566.
Enfrontament amb Les províncies del nord es van declarar independents, però el rei no ho acceptà.
els Països Baixos Anglaterra va fer costat als rebels revoltats: va véncer l’Armada Invencible espanyola
en 1588.

166113 _ 0001-0064.indd 56 17/2/09 12:35:29


Independència de Portugal (1640).
L’imperi espanyol es fragmentà Independència dels Països Baixos (1648).
Pèrdua de territoris al centre d’Europa (1648).

Organització de l’imperi: els reis van deixar el govern a mans dels favorits.
Segle XVII
F
elip III C
atalunya.
F
elip IV Revoltes de 1640 P
ortugal: es va independitzar d’Espanya.
C
arles II I
tàlia.
Problemes interns
Empobriment de la població.
Problemes successoris després de la mort de Carles II, fet que donà lloc a la guerra de Successió.
Problemes exteriors: continuar l’enfrontament amb els Països Baixos; després de la treva dels Dotze Anys (1609-1621)
es va reprendre la guerra, que va acabar amb la independència dels Països Baixos en 1648.

Castella féu costat a Felip d’Anjou, que serà el vencedor i regnarà
Guerra Civil amb el nom de Felip V, fet que representa l’inici de la dinastia dels Borbó.
Guerra de Successió Aragó va fer costat al candidat alemany.
(1700-1713)
Guerra França va donar suport a Felip d’Anjou.
internacional Àustria va fer costat al candidat alemany.
Título moderna a Espanya

Establiment de la monarquia absoluta.
Segle XVIII Organització
F
elip V de l’imperi Els decrets de Nova Planta aboleixen els furs i les institucions
F
erran VI de Catalunya, Aragó, València i Mallorca.
C
arles III Administratives: aparició dels secretaris d’estat.
C
arles IV S’emprenen
Econòmiques: creació de les manufactures reials i les companyies comercials.
reformes
Obres públiques: construcció de carreteres i canals.
L’edat ficha

Enfrontament amb Gran Bretanya i Portugal, que volien participar
en el comerç de les colònies americanes.
Problemes
Empobriment de la població per l’augment de les despeses de les guerres
principals
i per l’augment dels impostos.
28
18 Protestes populars, com el motí d’Aranjuez (1808).

57

166113 _ 0001-0064.indd 57 25/2/09 16:32:35

58

G
rans diferències econòmiques.
Privilegiats: P
ropietaris de grans extensions de terra.
noblesa i clergat O
cupen els càrrecs polítics.
S’organitza en N
o paguen impostos.
No privilegiats: poble pla G
rans diferències econòmiques.
Societat
(camperols N
o poden accedir al govern.
i burgesia) P
aguen impostos.

Expulsió dels jueus (1492).
És poc tolerant
Expulsió dels moriscos (1609).

El període que va des de la meitat del segle xvi fins al final del segle xvii es coneix com a Segle d’Or
per l’abundància i òptima qualitat de les obres d’art i de la literatura.

stil herrerià (segle xvi): auster i amb poca decoració.
E
Per exemple, el monestir d’El Escorial.
L’edat moderna a Espanya (continuació)

stil barroc (segle xviI): amb abundants línies corbes i amb decoració
E
Arquitectura
recarregada. Per exemple, la catedral de Múrcia.
stil neoclàssic (segle xviii): imita les construccions romanes.
E
Per exemple, el Museu del Prado.
Art
Es realitzen retaules i figures religioses en fusta policromada,
Escultura
com les obres de Salzillo, Alonso Cano i Gregorio Montañés.
Art
i cultura egle xvi: va destacar El Greco, que va pintar figures estilitzades.
S
Pintura egle xviI: va destacar Velázquez, que va ser pintor de la cort.
S
egle xvIIi: va destacar Goya.
S

egle xvi: destaquen escriptors religiosos, com Sant Joan de la Creu i Santa Teresa de Jesús;
S
i poetes, com Garcilaso de la Vega.
Literatura egle xviI: sorgeixen grans escriptors, com Cervantes, Quevedo, Góngora, Lope de Vega
S
i Calderón de la Barca.
egle xviii: van destacar els il·lustrats, com Gaspar Melchor de Jovellanos.
S
Ciència: al segle xvIiI es van crear moltes institucions científiques: acadèmies, societats econòmiques,
museus, observatoris, jardins botànics… Per exemple, el Museu del Prado.
28

166113 _ 0001-0064.indd 58 17/2/09 12:35:31

L’edat moderna a Espanya (continuació) © 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

28

166113 _ 0001-0064.indd 59
59

17/2/09 12:35:32

60

29 L’edat contemporània a Espanya (segle xix)
Els francesos envaeixen Espanya en 1808: la població va expressar el seu malestar
en el motí d’Aranjuez (1808) i Carles IV va abdicar en el seu fill, Ferran VII.
Napoleó va expulsar el rei Ferran VII i va nomenar rei d’Espanya
el seu germà, Josep Bonaparte.
Guerra de la
Els absolutistes.
Independència Els patriotes
Durant la guerra, la població Els liberals.
(1808-1814)
es va dividir en dos bàndols Els afrancesats.

En 1814, els espanyols van véncer els francesos i Ferran VII
va tornar a Espanya.

Ferran VII En 1810, es van reunir les Corts de Cadis i, després de llargues
Constitució de converses, van aprovar en 1812 una constitució.
(1808-1833)
Cadis
(1812-1814) Aquesta constitució limitava el poder reial i establia drets
per als ciutadans.

Va instaurar a Espanya la monarquia absoluta i va perseguir els liberals.
Retorn de
Va suprimir la Constitució de 1812.

Ferran VII
Les colònies americanes van iniciar el seu procés d’independència.

En 1833, Isabel II va succeir son pare, Ferran VII.
Successió de continus canvis de govern i pronunciaments militars.
Isabel II Moderats.
(1833-1868) Enfrontament dels dos grups de liberals
Progressistes.
En 1868, esclata una revolució: Isabel II va ser destronada i va abandonar Espanya.

166113 _ 0001-0064.indd 60 17/2/09 12:35:32

En 1869, accés al tron d’un monarca estranger: Amadeu de Savoia.
L’edat contemporània a Espanya (segle xix) © 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Final En 1873, instauració de la Primera República a Espanya.
del segle XIX En 1874, restauració de la monarquia dels Borbó i proclamació del rei Alfons XII.
En 1898, independència de les dues últimes colònies: les Filipines i Cuba.

Classes altes: aristòcrates i burgesos.
La societat Classes mitjanes: petits comerciants, propietaris de terres
s’organitza en classes i alguns professionals.

Societat Classes populars: camperols, obrers i criats.
i economia Es van transformar els transports: ferrocarril i vaixell de vapor.
Es produeixen grans transformacions
Les grans fàbriques van substituir els tallers.
econòmiques durant la revolució
industrial Van aparéixer noves màquines i tècniques de producció:
telers mecànics i alts forns.

Arquitectura: va excel·lir Antoni Gaudí, que va dur a terme
construccions en estil modernista.
Art
Pintura: van destacar Joaquim Sorolla i Darío Regoyos, que van
Art i cultura portar a cap les seues obres en estil impressionista.

Literatura: van destacar, entre altres literats, els poetes Gustavo Adolfo Bécquer,
José de Espronceda i Rosalía de Castro; i el novel·lista Benito Pérez Galdós.

29
61

166113 _ 0001-0064.indd 61 17/2/09 12:35:33

62

30 L’edat contemporània a Espanya (segle xx)
En 1923, durant el regnat d’Alfons XIII, el general Primo de Rivera va promoure un
Dictadura colp d’estat i va instaurar una dictadura a Espanya.
de Primo
Primo de Rivera va assumir tots els poders, va suprimir la Constitució i va prohibir
de Rivera
els partits polítics: el rei va perdre quasi tota la seua importància.
(1923-1930)
En 1930, Primo de Rivera va dimitir.

En 1931, proclamació de la Segona República, després del resultat de les eleccions municipals.
Elaboració d’una nova constitució, en què es va recollir
entre altres drets, el de vot de les dones.
Repartiment de terres entre els camperols.
Segona Reformes
República Construcció d’escoles públiques.
(1931-1936) Augment dels salaris.
Aprovació dels estatuts d’autonomia de Catalunya i el País Basc.

Enfrontaments entre partidaris i contraris a les reformes.
Problemes

El 18 de juliol de 1936, el general Franco va promoure un colp d’estat.

Dos Bàndol republicà: va donar suport a la república.
bàndols Bàndol revoltat o nacional: va donar suport al colp d’estat.
Guerra Civil
(1936-1939) Al llarg de vora tres anys, el bàndol nacional va anar ocupant quasi tot el territori espanyol.
En 1939, Franco va ocupar Barcelona i Madrid: la guerra havia acabat.

No hi havia cap constitució.
Dictadura Característiques Tots els poders de l’estat es concentraven en mans de Franco.
(1939-1975)
Hi havia un únic partit polític i un sindicat.

166113 _ 0001-0064.indd 62 17/2/09 12:35:33


Repressió molt dura.
Fins a 1950 Espanya va quedar aïllada internacionalment.
Empobriment de la població i escassetat d’aliments.
Dictadura Evolució
(1939-1975) L’economia va millorar.
(continuació)
A partir de 1950 Es van normalitzar les relacions internacionals.
Persistia l’absència de democràcia.

La dictadura va acabar en 1975, amb la mort de Franco.

En 1975 va ser proclamat rei d’Espanya Joan Carles I.

Legalització dels partits polítics i els sindicats.
Celebració de les primeres eleccions democràtiques (1977).
Aprovació de l’actual Constitució (1978).
L’edat contemporània a Espanya (segle xx)

Transició
(1975-1982) Govern Problemes econòmics.
d’Adolfo Suárez Hi hagué greus problemes Vagues.
Atemptats terroristes.

En 1981, hi ha un intent de colp d’estat, després de la dimissió de Suárez
i durant la presa de possessió de Calvo Sotelo.

Va dur a terme reformes socials, polítiques, econòmiques i culturals.
Felipe González
Van ser aprovats tots els estatuts d’autonomia i l’estat espanyol va quedar
(PSOE)
organitzat en dèsset comunitats autònomes i dues ciutats autònomes.
(1982-1996)
Espanya va ingressar en la Comunitat Econòmica Europea (1986).
Democràcia
(1982-fins als José María Aznar (PP) S’aconsegueix l’estabilitat econòmica d’Espanya.
nostres dies) (1996-2004) L’euro substitueix la pesseta (2002).
José Luis Rodríguez
Zapatero (PSOE) En 2004, un grup islamista perpetra un greu atemptat terrorista
(2004-fins als a Madrid, que va matar vora 200 persones i hi hagué molts ferits.
30 nostres dies)
63

166113 _ 0001-0064.indd 63 17/2/09 12:35:34

64

Esquemes de Coneixement del medi és una obra col·lectiva
concebuda, creada i realitzada en el Departament
de Primària de Santillana Educación, S. L./Edicions
Voramar, S. A., sota la direcció d’Enric Juan Redal,
José Tomás Henao i Immaculada Gregori Soldevila.

En la seua realització han intervingut:
Text
María C. Elordi Zamanillo

Edició
Mar García

Correcció
Antoni Soriano i Neus Vicens

Disseny gràfic
Paco Sánchez

© 2009 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
C/ València, 44 – 46210 Picanya (València)
PRINTED IN SPAIN
Imprés a Espanya per

Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat
intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra
només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material
CP: 166113 d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos,
Depòsit legal: especialment aquella que tinga finalitats comercials.

166113 _ 0001-0064.indd 64 25/2/09 16:32:38

Esquemes de primària medi

More Related Content

What's hot

Viewers also liked

Similar to Esquemes de primària medi

More from Alfons García

Esquemes de primària medi