1. L’ A G
U L L
A
Octubre 2007 - Any XII - Número 56
Mares solteres
Arran de l’acord pressupostari pel qual es proposava de concedir més ajuts als
infants de famílies en situació precària, entre les quals s’hi incloïen les mares
solteres, el secretari de la Conferència Episcopal Espanyola es va sentir obligat a
sortir immediatament a la palestra per qüestionar aquesta decisió, perquè segons ell
afavoria la proliferació de famílies incorrectes, és a dir, les que no estaven formades
per un pare i una mare convenientment casats i amb fills adequadament tinguts.
Després, però, el mateix secretari va corregir més o menys aquesta presa de posició,
i va manifestar que els infants mereixien tenir tots els ajuts que necessitessin. Però
la primera reacció ja havia fet el seu efecte, i certament que resultava profundament
significativa de la mentalitat que mou una part notable de l’episcopat. I és la idea
que, per damunt de tot, el que cal és defensar les normatives sexuals oficials, que
es fonamentem sempre en la consideració que la relació sexual és de per si una
cosa dolenta que només se salva quan es realitza dins els cànons determinats per
l’Església i amb la voluntat específica de tenir fills. Per això, les mares solteres i els
seus fills, en principi no haurien de tenir cap ajuda. Després, quan es veu que això és
objectivament un disbarat, es recula i s’intenta maquillar la reacció inicial, que és la
que ha sortit realment del fons de l’ànima.
Davant sortides de to com aquestes, que encara que no sempre resultin tan òbvies de
fet sovintegen més del que hom desitjaria, segurament que la millor cura fóra una
de ben senzilla: mirar més l’evangeli, veure quines eren les preocupacions de Jesús, i
intentar fer servir els seus mateixos criteris a l’hora de valorar què és important i què
no en la vida de la nostra societat.
Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@telefonica.net. Bloc: http://punxo.blogspot.com

2. Sumari
L’Agulla
Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari
Veure, mirar
Butlletí de reflexió i diàleg
03 Nicaragua. J. Rovira i M. Prats
Any XII. Número 56
04 Reflexió a l’entorn de l’educació per a la ciutadania. B. Villaronga
octubre 2007
06 La clase obrera. J.L.. Atienza
Periodicitat:
07 En record i homenatge a Lluís Maria Xirinacs. J. Botey
cinc números l’any.
08 Hem tornat de la Sierra Andina J., D., F. i M. Bou, i G. de Pieri
Subscripció anual: 10 €
Grup promotor:
la palmera i la font
Jaume Botey
10 Vols ser cristià?
Joaquim M. Cervera
Salva Clarós
amb entitat (i experiència)
Kitty Guirao
Maria J. Hernàndez
11 Banc de recursos. J. Lanao
Tere Jorge
Josep Lligadas Receptes ràpides, bones i piadoses (o no)
Josep Pascual
12 Sopa de castanyes. T. Jorge
Mercè Solé
12 Herència, encara? S.Clarós
Coordinació:
Josep Lligadas
13 Puntades
Compaginació:
15 per airejar el cervell
Mercè Solé
Dibuixos:
La FE DE CADA DIA
Montserrat Cabo
Capçalera: 16 Jesús, els cristians, i la política (I). J. Lligadas
Mercè Gallifa
Imprimeix:
Multitext, S.L.
D.L.: B - 41803 - 97
Avui parlem amb…
Adreça:
Gran Via de les Corts Cata- Des del primer número d’aquesta revista hem anat publicant una secció
lanes, 942, 5-1 d’entrevistes, realitzades gairebé totes per Josep Lligadas, amb el títol de “Avui
08018 Barcelona parlem amb…”. Molta gent ens ha ofert, a través d’aquesta secció, un ampli
retaule de vida, de compromís, de fe, que val la pena d’agrair.
Correu electrònic:
agulla.revista@telefonica.net Ara, de moment, aquesta secció es pren un descans, que no vol dir que
Telèfon: 93.308.37.37 desaparegui. Però en tot cas, de moment almenys, no sortirà a cada número.
(Josep Pascual)
I recordeu que, tal com ja vam anunciar, podeu trobar una selecció de les
Bloc: entrevistes que han sortit fins ara, en el llibre Cristians de cada dia. Vint
http://punxo.blogspot.com entrevistes, publicat pel Centre de Pastoral Litúrgica a la col.lecció Emaús.
Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no
voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrònic.
Butlleta de subscripció
Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________
Us faig saber que desitjo fer NIF: ____________________________________________________
el pagament de la subscripció
Adreça: _________________________________________________
anual de l’AGULLA a través del
compte que us indico.
Població: ______________________________________ CP: _____
Atentament,
Telèfon: _________________________________________________
Firma
Correu electrònic: __________________________________________
- - -
Entitat Oficina Control Compte o llibreta

3. Veure, mirar...
Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar...
Aquest mes d’agost hem estat
amb uns amics a Nicaragua.
Nicaragua
Malgrat que era un viatge amb
la intenció només de conèixer el
país, tenim ganes d’explicar el
que hem vist; ja que Nicaragua Jaume Rovira i Margarida Prats
et deixa una sensació difícil
d’oblidar. Hem viatjat per altres
llocs que també ens han agradat,
encanta discutir de política!).
per l’altra, l’esperit de dignitat i
però en tornar de Nicaragua
Hem anat trobant gent (guies,
independència creat en el procés
tenim un sentiment diferent,
personal dels hotels...) que
revolucionari.
d’estimació, de pertinença. La
estimen el seu país, el coneixen
seva magnífica gent, la seva Els “nicas” també se senten
i et fan compartir d’una manera
hospitalitat ens fan sentir avui orgullosos d’una altra cosa que
engrescadora la seva estimació i
una mica “nicas”. ens pot semblar paradoxal; i
el seu coneixement.
és que malgrat la pobresa i un
Nicaragua és un país de poetes
Però a més Nicaragua té un
passat tan convuls com el de les
i volcans. De poetes com el seu
miracle: Solentiname. Quan
altres nacions centreamericanes,
heroi nacional Rubén Darío,
parles avui amb algun dels
és un dels països amb menys
omnipresent com Sandino per
poc més de 1.000 habitants
violència i més segur de la zona.
tot el territori; com Alfonso
de Solentiname, tots et diuen
Segons ells, fins i tot el menys
Cortés o Gioconda Belli. Fins i
que la història de l’arxipèlag
violent de tota Amèrica Llatina.
tot la revolució sandinista tenia
té un abans i un després de
Un país on, deixant a banda la
també una gran càrrega poètica.
l’arribada de Ernesto Cardenal.
caòtica Managua, es pot passejar
I de volcans, dotzenes de volcans
Solentiname és un conjunt
segur a la nit per les principals
que travessen el país de nord a
de 36 illes paradisíaques, la
ciutats, tot i que les freqüents
sud, set dels quals encara actius,
majoria deshabitades quan,
apagades de llum les deixen
que fan que el país estigui, també
als anys 60, hi arribà Ernesto
pràcticament a les fosques.
geològicament, en construcció.
Cardenal. La majoria dels seus
Nicaragua té tots els atractius
Nicaragua és un país jove, molt
habitants viuen pobrament de
possibles: uns paisatges variats;
jove, en el qual la majoria de la
la pesca, pràcticament aïllats
selves i boscos tropicals;
gent no va viure la revolució
de la resta del país. El Padre,
llacs immensos plens d’illes
i pràcticament la meitat de la
com l’anomenen els “nicas”,
idíliques, entre ells el segon
població va néixer després del
fundà una comunitat cristiana
més gran d’America Llatina;
final de la guerra. Els “nicas”
que després va ser coneguda
volcans actius i extingits;
tenen actualment diferents
a tot el món en recollir en un
platjes pràcticament solitàries;
opinions sobre el que va significar
magnetofon les intervencions
fantàstiques ciutats colonials i, a
la revolució i l’actuació dels
dels feligresos, donant així
més, per a nosaltres una història
governs sandinistes; però sembla
origen, per una banda, al llibre
apassionant i molt propera. Un
que la majoria està d’acord en,
El evangelio de Solentiname; i,
tresor que són conscients que cal
com a mínim, dues coses. Per una
també, amb la col·laboració de
cuidar. A tot arreu, potser per
part el gran esforç d’alfabetització
Carlos Mejia Godoy, a la Misa
l’exemple de Costa Rica, es parla
i desenvolupament cultural del
Campesina. A més, Ernesto
de turisme sostenible, encara
país realitzat; que fa que, malgrat
Cardenal, amb l’ajuda d’un
que, com sempre, l’amenaça de
ser Nicaragua avui un dels
pintor colombià, ensenyà també
l’especulació hi és present. Però
països més pobres d’Amèrica,
a pintar amb l’estil primitivista
per sobre de tot hi ha la gent:
tingui un potencial humà
a molts dels antics pescadors,
acollidora i sempre disposada a
dificilment comparable al dels
en especial a moltes dones. Els
donar la seva opinió de tot (els
altres països de Centreamèrica. I
quadres es venen, encara ara, per

4. tot el món. Els anys 70 membres que, per evitar els desplaçaments seu gran ex-enemic el cardenal
de la comunitat prengueren una entre les illes, funciona de forma Obando, fa que molts “nicas”
part molt activa a la revolució intensiva de dissabte al matí fins no siguin gaire optimistes. Però
assaltant el cuartel de San Carlos diumenge tarda, tiren endavant. saben també que tenen molts
i la resposta de Somoza fou La gran ajuda internacional actius: l’educació, la pau, un
fulminant: bombardejà les illes. abocada en una població petita país amb moltes possibilitats,
ens fa pensar, però, que la tant agrícoles, com ramaderes,
Avui, i gràcies a l’ajuda
dependència d’aquesta ajuda és energètiques i turístiques.
internacional i de l’associació de
molt gran i ens preocupa el que
defensa de Solentiname, encara Potser en un futur no molt llunyà
podria passar si faltés, ja que
amb la col.laboració de Ernesto podrant fer-se realitat els versos
pensem que molta de l’ajuda
Cardenal, Solentiname manté de Carlos Mejia Godoy que hem
és deguda a la personalitat
la seva vida comunitària, els sentit cantar per tot el país:
d’Ernesto Cardenal.
seus pintors i artesans encara “Nicaragua, Nicaragüita, la flor
exposen i venen quadres. Quan Com a Solentiname, tota más linda de mi querer,
nosaltres hi érem, vam veure Nicaragua necessita encara
però ahora que ya sos libre
una exposició d’uns 20 pintors molta col·laboració i el futur és
Nicaragüita, yo te quiero mucho
diferents, i ens deien que estaven incert. La corrupció dels polítics
más”
fent un mural gran per a Metges conservadors (els dos últims
Sense Fronteres. I mentrestant la presidents estan encausats), i
població creix, i noves iniciatives, alguns dels comportaments del
Jaume Rovira és químic i Margarida
com la creació d’una escola de nou govern de Daniel Ortega, Prats professora de secundària
secundària a l’illa Mancarrón com la sobtada amistat amb el
Reflexió a l’entorn
de l’educació
per a la ciutadania
Bernat Villaronga
Aquest nou curs escolar 2007-2008
diferents alumnes d’arreu de l’estat
tindran la possibilitat d’apropar-se al
teixit social que vol configurar una
manera de fer i de sentir a través de la
nova assignatura de l’Educació per a la
Ciutadania. Teixit que pot passar del
Aquest repte afectarà al món docent i a la credibilitat
’Jo al nosaltres’, de la ‘pobresa’ a la ‘participació
dels centres educatius. Alguns centres religiosos,
ciutadana’. Unitats didàctiques com l’‘Espanya
pocs, podrien aigualir temes, com la sexualitat i la
democràtica’ a la temàtica tan sensible com
igualtat de gènere, a fi de no contradir les directrius
necessària, com són els ‘Drets Humans’.
de la Conferència Episcopal Espanyola.
És una matèria que ha de rebre l’alumnat de cinquè
Sortosament, la matèria d’Educació per a la
i sisè de primària i els dels tres primers cursos
Ciutadania va més enllà d’una crítica desaforada
d’ESO.

5. i gens justificada. Els nous signes dels temps ens la societat canviant de manera objectiva. Podríem
situen de ple en una societat secularitzada i plural. trobar un món editorial que fes respirar unitats
L’Església catalana ha de ser conscient que la societat didàctiques gens compromeses, i en canvi ofegar,
viu d’esquena al cristianisme i per raons d’objecció o de principis,
aquesta realitat obliga a fer altres unitats pedagògiques sobre
l’esforç necessari d’un la igualtat de drets i deures
llenguatge adient entre persones del mateix
vers una societat, la gènere.
catalana, oberta a Per tant, la capacitat
un sincretisme d’implicació de la
religiós. comunitat educativa serà
Condemnar i la clau de volta d’uns
generar un bons resultats a llarg
discurs agre tal i termini. Tota novetat
com fan sectors curricular requereix un
de la CEE, estudi a fons de les seves
ens inhabilita possibilitats d’encaix en
i ens complica els centres educatius, tenint
l’anunci de les present que les realitats varien
benaurances i de la considerablement segons el
Bona Nova. La societat territori.
actual viu a la recerca de
Una proposta de coordinació amb el
nous referents, i segurament
docents de tot Catalunya independentment de la
part del desconcert general i del seu allunyament
peculiaritat de cada centre serà del tot necessària.
del missatge cristià recau en les conductes no gens
Aquí la mateixa administració educativa haurà de
acollidores per part d’una certa jerarquia que no
cercar eines i mecanismes per motivar el treball
ha entès les veritables necessitats humanes i la
docent. Caldrà una web especialitzada on trobar
importància d’un discurs alliberador i acollidor.
materials i compartir experiències com a punt de
L’Educació per a la Ciutadania seguirà no absenta partida. Hem d’evitar que la matèria caigui en
de diferents valoracions per part del món acadèmic. una simplificació de continguts, com en temps de
Ens podem preguntar per la seva necessitat o l’Ètica, i que en cap cas sigui la complementació de
conveniència, però tots sabem de tradicions cues horàries dels nous docents.
culturals que pressionen fortament a fi de
Tinguem ben present que una de les justificacions
consolidar un estil de vida que xoca amb societats
de l’Educació per a la Ciutadania és la vertebració
més tolerants i permissives com la catalana.
d’una futura societat de persones responsables,
El tractament i la difusió dels Drets Humans és amb criteri propi, participatives, amb drets i deures,
innegociable en qualsevol situació educativa. íntegres a través de l’autoestima i del respecte a la
L’alumnat els ha de conèixer independentment dignitat de la persona.
de les seves creences o increences. Apropar-se per
Aquest repte fa anys que Catalunya l’ha assumit
conèixer, i conèixer per comprendre, heus ací el
amb rigor i amb perspectiva de cohesió social.
repte d’aquesta nova matèria. Dignitat humana,
Donada la pluralitat cultural en què ens hem
causes de la pobresa, medi ambient, participació
trobat immersos històricament, invertir en les
ciutadana, societats democràtiques, lluita contra
persones hauria de ser la finalitat de tota societat,
la discriminació i respecte a la diferència són
i més si aquesta es proclama defensora dels drets
eixos que el docent haurà de treballar i ser-ne el
humans, però cal estar alerta amb no uniformar les
pont en un món plural, que es manifesta en la
cultures. Caldrà un esforç per comunicar-nos i per
mateixa aula, en la mateixa escola i en la mateixa
entendre’ns.
societat. L’alumnat a voltes ens ve impregnat de
cultures que res tenen a veure amb les estructures Professorat, alumnat, pares i mares, tot un repte en
democràtiques i de respecte, d’igualtat entre home un espai concret: els centres educatius.
i dona que trobem a la Catalunya del segle XXI.
Les editorials tenen un repte molt important, la Bernat Villaronga és president de la FERC
de construir uns llibres que ajudin al diàleg i al (Federació d’Ensenyants de Religió de Catalunya)
respecte per la diversitat de creences. Donat que
els currículums ens venen marcats per llei, podem
afirmar que el marge de maniobra serà petit, però
cal estar atents que els seus continguts s’ajustin a

6. problemas y aspiraciones. Las
nuevas formas de segmentación
La clase obrera
de la identidad del trabajo, la
subcontrata, la externalización,
la introducción de nuevas
escalas salariales, dispersa el
José Luis Atienza
antaño colectivo más o menos
uniforme en antiguos y nuevos,
unos sin algunos derechos, y los
otros con esos mismos derechos
condenados a extinguirse con
una generación de trabajadores,
los dispersa en falsos autónomos,
en empleados fijos, en empleados
temporales, en ETT, los últimos
de la fila, cuyo reino nunca es de
este mundo.
Ante este proceso de eliminación
¿Existe la clase obrera? Es una autoestima. El Baix Llobregat –
de las señas de grupo, la
pregunta muy compleja, que Siemens representaba entonces la
televisión irrumpe como el gran
alguien hizo en la Cornellá de los quintaesencia de la comarca– no
consejero, que le da pautas de
tiempos del añorado García Nieto se resignaba a ser un ghetto fabril
comportamiento y le empuja a
a principios de los ochenta. Era de la inmigración esxtremeña y
tomar las grandes decisiones
un estudio en el que su autora –de andaluza a la cola de la renta
de consumo individuales como
cuyo nombre desgraciadamente per cápita de Catalunya, sino
forma de falsa identidad social.
no consigo acordarme– planteó que aspiraba a ser una comarca
interrogar a los trabajadores de de ciudadanos de primera. Creo que no existe el sentimiento
la fábrica más roja del cinturón Sospecho que Juan García Nieto de clase y no se vislumbran los
rojo sobre su identidad social y no fue ajeno a esa lectura, con su mecanismos para compensar
política. Era un trabajo hecho a gran capacidad de encontrar las las presiones que nos llevan
pie de obra, a ras de tierra, sobre líneas estraté-gicas de avance del en la dirección de reforzar la
cómo se veían los protagonistas cada día del Baix. individualidad. Todo y así,
más activos de la transición, la aunque seamos incapaces de
Sin embargo, en mi opinión, en
punta de lanza del movimiento vislumbrar el sujeto de cambio
esa búsqueda de normalización
obrero del Baix Llobregat, un del futuro, para dar identidad,
social del trabajador combativo
fenómeno estudiado incluso cara y ojos al proceso de
también se produce la pérdida
por el MIT, Massachussets transformación social, siguen
progresiva de identidad
Institute of Technology. Aquel plenamente vigentes los
colectiva. En la evolución del
rico yacimiento electoral del valores de igualdad, equidad y
voto del Baix –cito el Baix
PSUC políticamente se veía a sí solidaridad.
porque me parece un ejemplo
mismo… de centro izquierda. generalizable– se percibe ese Quizás hoy no exista ese
Aquella plaza inexpugnable viaje a la “normalidad”, donde fantasma que recorría Europa,
del sindicalismo de Comisiones el voto pasa a ser el resultado de pero sí existe un lazo invisible
Obreras al ser preguntada un estado de opinión transversal, que nos une a muchas gentes
sobre la clase social a la que más que una opción de clase. del mundo, a creyentes y no
creía pertenecer respondió
creyentes. Un sentimiento global
Siempre ha habido explota-
mayoritariamente que a la clase
de que el mundo ha de cambiar
dores y explotados, pero el
media.
de base. El problema es que aun
sentimiento de clase ha ido
Aquello no se vivió en el Baix no le hemos puesto nombre. No
unido a la revolución industrial.
Llobregat sindical como una es un problema menor, porque
Las formas de producción, la
tragedia, sino todo lo contrario. lo que no se nombra es como si
fábrica, la relación con el trabajo,
La clase obrera había iniciado el no existiese. Pero haberlo, haylo.
socializaba la conciencia de clase,
camino de la ascensión social y el sentimiento de pertenencia a
José Luis Atienza es treballador de
la labor política y sindical había banca
un colectivo con el que compartía
propiciado la conquista de la

7. En record i homenatge a
Lluís Maria Xirinacs
Jaume Botey
l’impuls a l’objecció de consciència contra el servei
militar, la seva nítida trajectòria de no-violència i el
seguiment de la doctrina Gandhi, el van fer referent
del pacifisme a Catalunya i candidat per tres vegades
al Premi Nobel de la Pau. Les seves paraules de
La mort de Lluís Maria Xirinacs ha suposat una
comprensió amb ETA van ser interessadament
molt significativa pèrdua pel patrimoni polític i
malinterpretades des de gairebé tots els sectors polítics
cultural de Catalunya, i en especial per l’esquerra
de l’arc parlamentari. Però va dir, senzillament, que la
a Catalunya. I em sabria greu que la consideració
violència dels grossos (Estat) és més condemnable que
de la seva figura i el que ha aportat quedés reduït a
la violència dels petits.
la proposta política de l’independentisme que és el
que amb més insistència es ressalta aquests díes. Intel.lectual atípic, però intel.lectual. Biòleg,
filòsof, teòleg, sociòleg, amb capacitat d’exercici
Xirinacs fou una persona atípica en gairebé totes
matemàtic, amb més de quinze llibres publicats.
les facetes:
Contra la tendència actual de fragmentació i
Polític atípic però realment polític. Capdavanter de compartimentació de la ciència, i de la reducció de
la lluita contra el franquisme, detingut repetides la ciència a tècnica, treballava últimament en una
vegades i a la presó, impulsor de l’Assemblea mena de “Construcció universal de la ciència” en
de Catalunya, impulsor també d’innombrables què biologia, desenvolupament humà, processos
iniciatives de revolta política contra el sistema, econòmics, epiritualitat, etc. confluien en una
la darrera de les quals fou la campanya “Jo em unitària visió del món. I alhora, intel.lectual que
planto”, l’any 2000. Però polític molt poc a l’ús. mai va deixar el carrer, que s’alimentava de la vida
Capaç d’entendre les pròpies limitacions i per tant i intentava incidir en els moviments des de la seva
dúctil i molt capaç de pacte. Però no d’un pacte a comprensió global del món.
qualsevol preu ni sobretot al servei dels propis i
Religiós atípic, però profundament religiós.
petits interessos de grup. Després de la publicació
Probablement la recerca del transcendent era la raó
La traïció dels liders explicant documentadament
profunda de la seva personalitat. Sacerdot catòlic,
els tripijocs de la transició era obvi que mai més
profund coneixedor de la bíblia i de la història de
podria formar part de la política actual en ús.
les religions, sobretot de les orientals. La capacitat
Independentista atípic, però independentista. de seducció de la seva persona i de la seva proposta
La independència de les nacions no era per a ell només té l’explicació si bevia la fonamentació en
un principi-primer, sinó una conseqüència de fonts més profundes que les de les estratègies
principis per ell més fonamentals, com el dret a la contingents. La profunditat d’aquesta dimensió
llibertat, la lluita contra l’opressor i de retruc estar, el va fer probablement del tot lliure davant de les
sempre, a favor de l’oprimit. Cal recordar el lloc on institucions religioses i les seves normes.
Xirinacs situava l’independentisme per no donar
Personatge atípic i per això mateix incòmode.
una falsa imatge del seu pensament. Òbviament
sabia que la sobirania política, si no inclou, per Lamento extraordinàriament la seva pèrdua. Cap
exemple, la sobirania econòmica, és ineficaç. Per país hauria de poder deixar passar desapercebuts
això tota proposta de sobirania exigeix, deia, el personatges així. Catalunya, país tan petit, menys
canvi de regles de joc dels organismes que regeixen que cap. Des d’aquesta petita nota li dóno el meu
l’economia mundial. petit homenatge.
Pacifista atípic, però pacifista. Les llargues vagues
Jaume Botey és professor de la facultat de Ciències de
de fam, les famoses sentades davant la presó,
l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona

8. Hem tornat de la
Sierra Andina
Josep Bou, Grazia De Pieri, David, Francesc, Marta
poden treballar en les Cooperatives
creades per la mateixa OMG amb
els fons recollits en els camps de
i les nenes per cantar, jugar, fer treball a Itàlia. Vendre el fruit
catequesi i menjar plegats. Són del seu treball fa possible que
grups força nombrosos, alegres, tinguin un salari just. Cobren
Hi hem anat aquest estiu, durant generosos i molt participatius. una part en diners i una part en
dos mesos, a fer una experiència Ens ha cridat fortament l’atenció aliments per obra feta.
de servei i de família però el que l’ordre, la disciplina i el respecte
Nosaltres hem estat en l’ISPP
no teníem previst era tornar a amb què actuen. Dins d’aquestes
d’Aczo, un petit poble a 2.800
casa amb un tresor. trobades es dedica tot un matí
metres a la Sierra Andina en
Som un matrimoni amb tres a ajudar als pobres. La mateixa
el Departament d’Ancash. S’hi
fills, dos bessons de 15 i una de comunitat ha decidit quina és
arriba després de tres dies de
9 anys. Treballem de mestres. la persona o família que té més
viatge des de Lima per pistes
Ens havíem preparat, tal com necessitats del poble, i en grups
de terra i pols. En aquesta casa
vam explicar ja a L’Agulla, per de tres o quatre van a ajudar.
hi conviuen 18 noies d’uns 20
enfrontar-nos amb la duresa de Per anar a l’Oratorio els nois, els
anys, 3 assistentes i la Beatrice
la pobresa, però hem descobert catequistes i els voluntaris han
que és la voluntària italiana
persones riques d’humanitat i de caminar grans distàncies.
que fa de directora. Actualment
de generositat. L’austeritat, la Els nois i les noies després estan fent el tercer curs dels cinc
simplicitat material, la duresa d’haver cursat la primària poden de la seva formació de mestres.
del dia a dia, permeten aflorar la entrar a estudiar en els Tallers. Durant la nostra estada els hem
dimensió humana de la persona, Viuen en règim d’internat, fet classes de didàctica. El seu
que el nostre món acomodat, al matí reben les classes de sistema educatiu és molt precari
ostentós i ambiciós ofega. Secundària i a les tardes aprenen en tots sentits. No es treballa la
Hem col·laborat en un Institut un ofici. S’insisteix especialment manipulació, l’experimentació
Superior Pedagògic (ISPP) en en educar els hàbits de ni el raonament. No hi ha
la formació de mestres a la responsabilitat, d’organització, recursos i els pocs llibres que
Cordillera del Perú. L’Operazione d’higiene, de treball ben fet i l’Estat dóna no responen a la
Matto Grosso (OMG), l’ONG altres valors que no es troben en realitat ni als interessos dels
que ens ha acollit, està inspirada la vida de la Sierra. nens de la Cordillera. Els
en el model educatiu de sant professors dicten definicions i
Les famílies necessiten molta mà
Joan Bosco i pretén potenciar normes i els nens les aprenen
d’obra per treballar la “chacra”:
les capacitats dels nois i noies i de memòria. L’absentisme dels
els camps i per cuidar els animals.
donar-los una formació que els alumnes i també dels mestres
És l’única activitat de la gran
permeti viure dignament en el és molt freqüent. També hem
majoria de la població. Els nois
seu món. S’intenta desmitificar acompanyat en la programació,
i les noies gairebé se senten en
la idea de que per tenir una vida la realització i l’avaluació de les
culpa si no es queden a treballar
millor cal emigrar a la ciutat o a pràctiques en les escoles rurals
a casa i van a l’escola. Per això
Europa. dels pobles i caserius de la zona.
totes les activitats que promou
Per arribar a una de les escoles, la
El treball educatiu s’inicia amb l’OMG són totalment gratuïtes.
de Miopampa, un grup de cases
l’”Oratorio”. Els dissabtes i Els nois i noies dels tallers un disperses en una gran vall a 3.800
diumenges es reuneixen els nens cop han acabat la seva formació metres calia pujar caminant una

9. hora i mitja cada dia. Només s’hi
arriba per una estret corriol, no
hi ha llum elèctrica i a l’arribar-
La Joc
hi tocàvem el xiulet per convocar
els nens per tal que sabessin que
de Catalunya
aquell dia hi havia professors.
Durant el matí fèiem classe i
fa 75 anys
preparàvem el menjar. Donàvem
als nens un plat calent de sopa
de verdures, patates bullides i
arròs. Per a la majoria era l’únic I ho celebra el
àpat del dia.
diumenge 28
Els nostres fills han conviscut d’octubre d’enguany
consideràvem “pobres” són
i han treballat en tota mena de els que ens han donat la mà, al Centre Cultural de
feines que mai havien fet: rentar o ens han parlat quan no Martorell (Plaça de
roba al riu, segar amb la falç, teníem paraules o alè...
les Cultures). Al matí
separar el gra de la palla tirant-
El silenci, la tranquil·litat,
- la JOC Nacional de
la enlaire, vacunar cuis (conillets
per descobrir la presència Catalunya i les Illes
d’índies), transportar llenya o
d’un Déu bondadós, que té
pedres per construir murs, rentar celebrarà la seva
compassió.
els nens, etc. Són feines manuals assemblea Nacional.
La gratuïtat. Hem conviscut
que ocupen molt de temps i es -
A les 3 de la tarda hi
amb moltes persones que
realitzen a l’aire lliure. Esperem
haurà una celebració
donen el seu temps, la seva
que els hagi ajudat a valorar el
consistent en una
vida pels pobres.
sentit de la vida i a saber què és
taula rodona amb
el més important. En la pregària de les 6 del matí, del
diferents persones
darrer dia que estàvem a Aczo,
Hem tingut la sensació que hem
que han passat per
es llegeix l’evangeli que toca, Mt
pogut col·laborar en algunes
la JOC des de la seva
19,16. Un home ric pregunta què
coses molt concretes, però també
fundació i a les 17
ha de fer per guanyar la vida
hi hem descobert un tresor:
eterna. Jesús li respon que cal h. se celebrarà una
Ens hem sentit acollits per
-
complir els manaments. Això Eucaristia.
les diferents persones que
ell ja ho compleix. Però Jesús li
hem trobat; aquesta actitud
Tothom hi és
contesta: “Si vols ser perfecte,
no està relacionada amb la
convidat!
vés, ven el que tens i dóna-ho
quantitat de coses que tenim
als pobres, i tindràs un tresor al
sinó amb el que som.
cel”.
Hem tingut la possibilitat de
- Per a més informació
Un cop hem tornat a casa volem
viure una vida provisional, podeu adreçar-vos a la
i podem seguir col·laborant
sense gaires seguretats i això JOC: Rivadeneyra, 6,8.
amb les necessitats que allà
ens ha permès començar 08002 Barcelona. C/e
hem descobert. Sabem que la
a entendre què és la joc@treballadors.org.
nostra aportació no resoldrà les
providència.
mancances i carències del tercer
La vida senzilla i amb una
- món, però de ben segur que
certa austeritat et fa ser algunes persones concretes es
més obert als altres, més beneficiaran de la nostra acció.
disponible, et fa sentir més D’altra banda també volem, com
lliure. a família, conservar i fer créixer
el tresor que hem descobert:
El valor del treball ben fet, de
-
la felicitat d’ajudar als que ho
l’esforç, de l’autosuperació i
necessiten.
de que l’art no és només cosa
de rics.
Nosaltres que pensem
- Josep Bou i Grazia De Pieri són
tenir-ho tot i saber-ho tot, mestres
ens hem descobert fràgils, jbouc@uoc.edu
mdepieri@uoc.edu
vulnerables. Aquells que

10. La palmera i la font
La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font
Vols ser cristià?
• Doncs deixa de preocupar-te per tu mateix i lluita amb passió per un món més just i més
comença a preocupar-te pels altres, aquells humà.
que hi ha al teu voltant: la família, els amics, • El cristià és sensible i atent al mal dels altres,
els veïns, la gent del carrer, persones que és solidari amb els seus germans en els triomfs
encara no coneixes però que saps que et i en els fracassos, en les penes i alegries.
necessiten. Al cristià no li preocupa ser ric, ni
• El cristià es compromet amb els dèbils i
poderós, ni famós o influent. L’autèntic cristià
necessitats.
escull voluntàriament la pobresa i comparteix
les seves riqueses amb els necessitats. La • El cristià és de cor noble i sincer, senzill i
felicitat no te la donaran els béns materials, incapaç de fer mal. Actua sense manipulació
sinó poder estar amb la gent que estimes. Si ni dobles intencions. Es lliura sense buscar
vols ser cristià, aprèn a compartir. premis ni recompenses.
• El cristià no es deixa vèncer per les adversitats • El cristià és honrat i diu la veritat, malgrat que
ni pel sofriment. això el pugui perjudicar. Defensa els drets dels
més dèbils, denuncia les injustícies i falsedats,
• Conserva l’esperança, i davant del mal segueix
encara que per això s’hagi de veure perseguit
creient en la victòria del bé.
o calumniat.
• El cristià és solidari, plora amb el qui plora i
• El cristià confia en Déu, i prega per ell, pels
acompanya el qui pateix.
seus germans, i també pels seus enemics.
• El cristià no creu en la llei del més fort, sinó en
la llei de l’amor. Lluita amb constància, però
sense violència ni agressivitat. Vols ser cristià? Doncs segueix aquestes normes
de vida. Però viu-les amb naturalitat, i no amb
• El cristià no és rancorós, sap perdonar les
angoixa. Si un dia t’equivoques, demana perdó
ofenses, i no torna mal per mal.
i procura millorar. Recorda que només Déu és
• El cristià no accepta la injustícia ni la mentida. perfecte; la resta, en tenim prou amb intentar-
Es rebel·la contra l’odi i l’opressió. Desitja i ho.
Aquest escrit tan encertat i
planer alhora, ha estat publicat
recentment als fulls parroquials
de les parròquies del Barri Vell de
Girona i al Full de la parròquia
de Poblenou de Pineda de Mar.
L’amic Pere Domènech, de
Girona, ha fet recerca però no
hem pogut esbrinar-ne l’autor
o autora. A nosaltres ens ha
semblat molt adient compartir-lo
amb tots els lectors de L’Agulla.
10

11. Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència)
Amb entitat (i experiència)
Banc de recursos
Jesús Lanao
Banc de Recursos és una ONG, dedicada a
l’aprofitament solidari de recursos tecnològics.
Neix, precisament, a partir d’aquesta realitat injusta
i desigual d’excedents (del Nord) i de necessitats
(del Sud).
Oferim suport tècnic (material i humà) a diferents
projectes del Tercer Món i a entitats del “nostre
Quart Món”. Això és possible gràcies a la
reutilització de màquines i eines en bon ús així
com d’altres excedents industrials o comercials
que cedeixen empreses col·laboradores. Amb això
aconseguim dotar d’instruments i de tècniques
que potenciïn les capacitats productives, d’atenció
sanitària, d’educació i formació tècnica dels pobles
del Sud.
El “Pont Solidari” es realitza de diverses maneres:
1) Projectes propis. Banc de Recursos és el
responsable de tot el procés (des de l’admissió
dels equipaments fins a la seva utilització pels
destinataris del país del Sud)
2) Suport a projectes d’altres ONG.
Subministrament de materials i gestió logística de
trameses (normalment contenidors) (que ens deixa tranquils de no haver de llençar
l’ordinador o la màquina de cosir...). Val a dir que
3) Coordinació d’ofertes amb demandes
aquest objectiu no és fàcil puix significa “rascar-se
d’entitats del anomenat “Quart Món”: mobiliari i
la butxaca” per part del donant.
equipament d’oficina i altres materials.
La tasca de l’entitat la realitzen, fonamentalment,
4) Assessorament a petites ONG o grups
voluntaris (joves o jubilats) que aporten la seva
solidaris en tot el que fa referència a trameses i
experiència i capacitat professional en les diverses
logística per països del Sud.
àrees de la gestió (relació amb empreses, supervisió
5) Cooperants tècnics per algun projecte
de les ofertes, logística, comunicació, comptabilitat,
nostre en el país d’execució.
etc.). Així s’aconsegueix, també, un aprofitament
Podríem dir que som una ONG de serveis als tres tècnic i professional de persones amb experiència.
grups implicats en la tasca solidària: els donants
(empreses i particulars) els receptors i la societat en
general, puix evitem enviar a la deixalleria molts
Per a més informació:
estris i màquines útils.
La sensibilització la desenvolupem a partir de www.bancderecursos.org.
l’acció concreta d’absorció de materials: No tot Estem a Gran de Gràcia, 167, pral, 2ona.
el que ens “sobra” és útil pel Sud (cal saber les 08012 Barcelona
necessitats i preveure el manteniment), els costos Tf. 93 217 71 54
de tramesa es justifiquen en funció del valor dels C/e:bancderecursos@yahoo.es
11
materials, aquests costos algú els ha de pagar...
Això significa implicar-se més enllà de la donació

12. RECEPTES RÀPIDES, BONES I PIADOSES (O NO)
Receptes Receptes
Herència, encara?
Sopa de castanyes
Salva Clarós
Tere Jorge
Arriba la tardor i “és el temps de les castanyes”. L’esser humà és l’única espècie viva que llega als seus
No voldria pas que caigués en l’oblit que nosaltres successors el dret a la propietat. Però això té un límit.
aquí celebrem Tots Sants i la festa dels difunts, Pensem per exemple en la societat rural agrària de
i ho dic perquè darrerament quan arriba la Rwanda. La terra és el recurs per a la supervivència, i
tardor cada vegada sento parlar més de zombies passa de pares a fills, però cada generació ha de dividir
(personatges que no estan ben bé difunts), bruixes, el patrimoni familiar pel nombre de fills que té, que no
carbasses i disfresses. De tal manera que una ja sol ser poc. El resultat de les successives divisions ha
no sap si és carnestoltes, si això és Hollywood o arribat en l’actualitat a un límit: ja no és rendible, i en
si és un “aquelarre”. Tenim una gran facilitat per conseqüència la població es veu obligada a emigrar. Al
incorporar, sense cap mena de problema, certes Brasil, per la mateixa raó, i també degut a la caiguda
festes o tradicions que no tenen res a veure amb la del rendiment agrari del sòl, les famílies pageses que
nostra cultura i que ni tan sols es justifica, que jo no emigren cap a barris de barraques a les ciutats, es
sàpiga, per la gran quantitat de població anglòfona veuen obligades a incendiar la selva per obtenir més
que viu al nostre país. En canvi posem el crit al cel sòl disponible. Però això també té un límit. El que els
en quan es parla de ser tolerants i acostar-nos a les passa als joves rwandesos i als pagesos del Brasil permet
tradicions i costums de gent d’altres cultures que anticipar que la pràctica de la transmissió patrimonial
viu i treballa a la nostra terra. Què tindran uns no és sostenible en el temps.
que no tinguin els altres? Per ajudar a recuperar
Si definim el concepte fictici ppmm (patrimoni per càpita
les nostres tradicions avui us ofereixo una sopa de
mitjà mundial) que seria igual a dividir el sòl disponible
castanyes, un fruit molt saludable i nutritiu que
del planeta entre el nombre total d’individus, veurem
tradicionalment mengem torrat en aquella paella
que el ppmm disminueix en proporció a l’augment de la
foradada.
població. La població mundial s’ha duplicat en els darrers
Ingredients per a 4 persones: 450 gr. de 50 anys. Això vol dir que el ppmm s’ha reduït en aquest
castanyes; 1 ceba; fonoll fresc; 50 gr. de mateix període a la meitat, i ho continuarà fent de manera
mantega; 50 gr. de formatge fresc; 1 litre de progressiva i accelerada amb tendència a l’exhauriment.
brou de pollastre; nata líquida; pebre i sal. Per Aquest exercici especulatiu amb el ppmm, que és un
decorar: xampinyons, dauets de pernil salat... concepte fictici inventat, ajuda a entendre algunes coses,
però el problema de la transmissió patrimonial a casa
Preparació: Traiem la primera pell de les
nostra és més complexa.
castanyes i les posem al foc amb aigua freda.
Passats uns 20 minuts les traiem de l’aigua i Aquí, el patrimoni augmenta sobtadament per efecte
els traiem la segona pell. Les tallem en trossets de l’acumulació de la riquesa especulativa i, com que
molt petits. També tallarem la ceba i el fonoll aquest patrimoni es continua llegant d’una generació
molt fins. Posem la mantega en una cassola; a una altra, a diferència del que passa a Rwanda on
quan s’hagi fos, sofregirem les castanyes i la la transmissió del patrimoni de pares a fills acaba
ceba durant uns 10 minuts, després hi afegim empobrint tothom, aquí la tendència és a acumular-se
el fonoll i ho daurem tot uns minuts més. en poques mans, mentre la resta té veritable dificultat
Posem a escalfar el brou de pollastre i quan per accedir a aquell bé més elemental: la vivenda.
estigui ben calent hi tirem el formatge fresc i li Podríem dir que aquesta opció és més pragmàtica per
donem unes quantes voltes fins que es desfaci. més que injusta. Però no menys insostenible.
Aboquem el brou dins la cassola on tenim
Tenint en compte que una de les descobertes de la
el sofregit de castanyes. Rectifiquem de sal i
postmodernitat liberal és la consciència de l’individu
pebre al nostre gust i deixem coure durant una
enfront del col·lectiu, de la nissaga i de la tradició, caldria
mitja hora més. Uns minuts abans de servir-la
anar pensant, en coherència, en la desimbricació de la
hi afegim un mica de nata líquida.
propietat heretada. L’hereu universal de l’home és l’home
Podem posar dins la sopa uns “tropezones”, i no “un home” concret. Això potser faria replantejar com
1 sofregint uns xampinyons i uns dauets de cada u administra en vida el seu patrimoni personal, i
pernil salat. dinamitzaria potser de passada l’economia.

13. Puntades
Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades
T
RACTAR PER IGUAL
E
POBRES I RICS? Joan Herrera, SCAMPAR TENDRESA. En aquesta
que ha tornat a ser elegit per societat de l’individualisme i la
Iniciativa per Catalunya com hipocresia, de l’ambició i la fredor, aniria
a cap de llista pel Congrés de Diputats, molt bé que ens atrevíssim a escampar
en una entrevista es venia a referir que tendresa. En la coneixença entre les persones, en
si un govern, o cap de govern d´un el gest solidari, en l’amistat, entre pares i fills, en
partit anomenat d´esquerres tracta per l’amor profund, en la sexualitat... la tendresa ens
igual a rics que a pobres deixa de ser aporta proximitat i ens fa ser més feliços i donar
d´esquerres. més felicitat. Aquesta “afecció plena de dolcesa
que hom sent envers algú” (segons queda definit
Em va semblar una breu, senzilla, clara i
al Diccionari de l’IEC) és la millor medecina
exacta definició de l´esquerra. Avui s´ha
davant d’aquest món. No entenc estimar un fill
posat de moda el discurs de l’aniquilació
sense manifestar-li tendresa, no entenc que un
de la tensió i del llenguatge de “dretes
amic o amiga pugui sentir caliu sense tendresa,
i esquerres”. Se’ns fa difícil també
no entenc una parella convivint sense expressar-
definir i detectar pensament i actituds
se tendresa, ni entenc que es pugui fer l’amor de
veritablement d´esquerres en un temps
debò sense tendresa. Però hi ha qui estima molt
d´indefinicions, i de confusions sovint
i li costa exterioritzar-ho amb el gest. En canvi,
induïdes. Per això aquestes “perles” als
la tendresa no té gènere ni edat, ni dóna motius
mitjans són d´agraïr.
per avergonyir-nos. O sigui que si voleu ser més
La frase del Joan Herrera denota que feliços, no n’hi ha prou amb estimar i amb ser
parteix de l´existència de rics i de pobres solidari: si us plau, sigueu tendres! Maria-Josep
i del fet que hi ha conflicte d´interessos Hernàndez
econòmics, de poder, culturals, i entre
cosmovisions i orientacions sobre el
viure ben diferents. Per tant si hi ha
E
diferència i conflicte entre “rics i pobres”, DUCACIÓ PER A LA HUMILITAT.
des del poder polític, si s´autopercep No hi va haver ni treva estival.
d´esquerres, no es poden tractar per La persecució de la dreta política
igual, ja que l´abisme entre uns i altres i eclesiàstica a l’assignatura
demana unes polítiques de compensació d’Educació per a la Ciutadania va sumar
envers els pobres. El discurs del diputat els reforços de “l’ex-Santa Inquisició”
contribueix positivament al pensament i en ple mes d’agost. Concretament, els
a la reflexió, malgrat anar contracorrent. contraris a l’assignatura van rebre el
suport del secretari de la Congregació de
Per altra banda, la actitud que trasllueix
la Doctrina de la Fe del Vaticà, l’arquebisbe
aquest pensament coincideix amb el tracte
Angelo Amato, en la seva visita a Madrid.
de favor del Déu de la Bíblia i de molts
Això els va donar ales per tornar a posar el
altres llibres religiosos, envers els més
crit al cel (al seu cel) i preparar una nova
necessitats. Conflueix amb la voluntat
ofensiva abans de l’inici del curs. Però
de tantes persones, grups i comunitats
molt soroll per res. La incidència de la
que intenten construir un món més just
crida a “l’objecció de consciència” ha estat
i amb més pau, des del crit dels més
mínima, encara que hagin aconseguit un
pobres, des del protagonisme alliberador
ressò mediàtic desproporcionat. En fi, a
dels mateixos. Hauria de ser voluntat
veure si la jerarquia es posa a estudiar una
comuna també de tota la nostra església,
mica d’”Educació per la Humilitat”. Serà
que hauria d´estar al servei precisament
bo per al conjunt de l’Església. Maria-
prioritari d´aquesta proposta i en això
Josep Hernàndez
malauradament encara tenim molt de
camí a recórrer. Joaquim M. Cervera
1

14. L
A MEVA ESGLéSIA. Tinc
P
dues Esglésies. Una de gran i
RIMERA COMUNIÓ. La “Primera
una de petita; però ambdues
Comunió” no és anar a catequesi,
són la meva Església. La gran
ni fer religió a l’escola, ni fer
és la católica, apostòlica i romana; la
oracions a casa. ”Combregar ” és
que tot assegurant que és de Crist, no
participar de les eucaristies de la comunitat
gosa dir-se cristiana, i té raó perquè
que es troba els diumenges.
ben poca cosa de Crist li queda. D’un
Figureu-vos que els pares tenen moltes ganes regne que no és d’aquest món n’ha fet
que el seu fill o filla sigui “anxaneta” dels un estat terrenal, el papa es deixa dir
Castellers. Què hauran de fer? Primer, cal que “sant” sabent que només Déu és sant
els agradi el món dels castellers, després caldrà i “pare” quan Jesús va dir: no digueu
anar als llocs on fan els castells, participar- a ningú pare perquè només teniu un
hi... i el nen hi haurà de ser, anar a assajar, pare, el del cel. És “mestre” infal.lible
fer castells, i els pares també ajudar a fer el sabent que l’únic mestre és el Fill de
castell... i això no es fa pas només perquè el l’home. El papa diu ser el servent
nen pugui fer d’anxeneta un sol dia, sinó que dels servents i l’últim de tots, però té
voldran que continuï fent castells una festa ministres, ambaixadors, governadors
rere l’altra. Doncs, la “Primera Comunió” és (bisbes) arreu del món, palaus i
semblant. Els pares s’haurien de preguntar: assalariats en les seves oficines; i
Per què han de fer la “Primera Comunió”? mana sobre centenars de milions de
Serà la primera i l’última? O anem a missa consciències, ovelles sense bel i unes
regularment? Els familiars i convidats que poques cabres lligades a la post i amb
vindran, alguna vegada van a missa? Estem morrió posat. Però és la meva mare,
disposats a participar de la celebració del m’ha infantat a la fe, m’ha fet conèixer
diumenge? Si no heu anat mai a missa, si Jesús.
no aneu a missa, si no us plantegeu d’anar a
I la petita església, amb cabres trescant
missa... tampoc hi ha motiu de fer la “Primera
els penya-segats de l’heterodòxia (que
Comunió”. Ramon Masachs
és la dòxia evangèlica, però), i les
ovelles belant i pasturant en les fresques
fondalades de les benaurances. Església
D
que ve, cosa nova que el Pare està fent.
ESPRéS HAUREM DE CÓRRER TOTS
Una església on els bisbes seran el que
(I TOTES). Estic llegint un llibre
eren els apòstols, missioners de la Bona
magnífic de Xavier Basurko, Historia de
Nova, els preveres la gent de seny com el
la Liturgia (en trobareu més informació
seu nom indica, i el sacerdoci serà retornat
a l’Airejar d’aquest número). Partint de la litúrgia
al Crist universal i tots els membres del
ofereix una bona perspectiva de l’Església catòlica
seu cos místic en participaran. D’aquesta
i de com el missatge cristià original s’ha anat
església en formo part, perquè en vull
empolsegant i desempolsegant progressivament
ser i no perquè me n’han fet, en sóc
al llarg dels segles. M’ha cridat molt l’atenció
perquè maldo a seguir Jesús de Natzaret
veure com va costar fins al Concili Vaticà II que
que no va ser moltó dòcil, sinó cabra
les celebracions es fessin en la llengua vernacla,
rebutjada pels teòlegs i els sacerdots de
amb uns arguments del tot surrealistes. Fins i tot
la seva església, i en aquesta església de
Joan XXIII s’havia pronunciat en algun moment en
l’esperança, el trobo.
contra. I ara (motus proprios a part, que difícilment
L’Esperit de Déu, que es va escapar per
progressaran gaire) seria impensable tornar al
les finestres del Vaticà II, encara està
llatí. De vegades penso que tota aquesta jerarquia
lliure i no el tornaran a engabiar. Ell farà
que ara es manifesta a favor de l’obligatorietat
la nova Ésglésia, l’Església dels pobres,
del celibat i contra l’ordenació de les dones, amb
dels necis segons els homes, però savis
uns arguments igual de surrealistes que els de la
segons Déu; l’Església de les benaurances
llengua, un bon dia canviarà de parer. I aleshores
retrobades, menys explicades potser,
tindran feina els capellans perquè no els obliguin
però vives i viscudes. Si he de triar em
a casar-se. I les dones perquè no les obliguin a
quedo amb aquesta, però em dol l’altra.
ordenar-se. Som així. Que l’Esperit hi faci més
Francesc Gimbernat
que nosaltres! Mercè Solé.
1

15. Per airejar el cervell
Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell
Les il.lustracions són genials. L’obra és un primer pas per
De la mateixa col.lecció trobareu conèixer Àfrica seriosament.
també Què és la vida? i Què és el bé La lectura d’aquest llibre ajuda
i el mal, també molt interessants. a contextualitzar molt més la
Maria-Josep Hernàndez informació (poca) que ens arriba
del nostre continent veí tan
pròxim físicament. El continent
d’origen de moltes persones
que intenten tirar endavant
vivint entre nosaltres. I llegir
aquest llibre segur que també
ens ajudarà a contextualitzar-los
humanament.
Què són els sentiments? Oscar
Ah, i si us vaga, busqueu
Brenifier. Il·lustracions de Serge
informació sobre aquest
Bloch. Editorial Edebé. Col·lecció
interessant periodista i les
Superpreguntes
seves obres. Poseu el seu nom
El regal més bonic i intel·ligent al cercador i podreu espigolar,
que ens han fet a casa darrerament entre força informació, una bona
és aquest llibre. Què són els entrevista que se li va fer el 2002
sentiments? és un treball genial i altres articles sobre ell. Josep
Ryszard Kapuscinski,
Eben,
dirigit a infants i adolescents a fi Pascual
Editorial Empúries, Barcelona
que, compartint una estona amb 2006
els pares, aprenguin a pensar
L’edició original polonesa
per ells mateixos sobre aspectes
d’aquesta obra sobre l’Àfrica de
fonamentals de la vida. El llibre
bona part de la segona meitat
està dividit en sis capítols: Proves
del segle xx es va publicar el
d’amor, Gelosia, Conflicte,
2001, o sigui que el recull dels
Amor, Amistat i Timidesa. Cada
diversos capítols està fet amb
capítol és una pregunta amb sis
una gran perspectiva; aquest
respostes diferents, que generen
gran periodista, nascut el 1932,
noves preguntes. L’objectiu
va morir a principi d’aquest any
no és trobar cap resposta
2007.
encertada... sinó pensar per un
mateix i ajudar a fer sorgir amb Us recomano vivament la lectura
normalitat preguntes sobre els d’Eben. Àfrica és una gran
sentiments positius i negatius, desconeguda. I el periodista
Historia de la Liturgia. Xabier
i desenvolupar-ne la conversa i ens l’acosta d’una manera àgil
Basurko. Biblioteca Litúrgica 28.
el diàleg. Com saps que els teus i rigorosa, amb informació de
CPL, Barcelona 2006.
pares t’estimen? Estàs gelós dels primera mà, fruit dels molts anys
teus germans i germanes? Et fa de viure a diversos punts del Tot i ser un llibre “per a
por parlar davant de la classe? continent. I de viure-hi a prop de estudiosos” i de ser gruixudet
És millor estar sol o amb amics? la gent, convivint-hi, lluny dels (unes 700 planes), es llegeix molt
És bo estar enamorat? Per què circuits turístics típics i tòpics. bé i resulta una apassionant
et baralles amb els qui t’estimes? història, no només de la litúrgia,
La colonització, l’accés a la
Us recomano el llibre, no només sinó de l’Església. Ajuda a
independència, els governs, els
per a pares i fills. Al cap i a la fi, entendre les distorsions que al
exèrcits, les persones amb el
les grans preguntes que es fan els llarg dels segles els cristians hem
seu tarannà, la vida quotidiana,
nostres infants són les mateixes anat fent del missatge de Jesucrist
els sentiments profunds, les
que ens podem fer nosaltres... i a aprofundir en el sentit de la
massacres continuades i sovint
L’autor és doctor en Filosofia i nostra actual litúrgia. És un bon
ignorades, les olors, els colors...,
1
ha treballat especialment en la instrument de formació, sens
res de tot això s’escapa de la
pràctica filosòfica per a nens. dubte. Mercè Solé
mirada de Kapuscinski.

16. La fe de cada dia La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia
Jesús, els cristians,
i la política (I)
Josep Lligadas
Comencem en aquest número una secció que que entraria no a cavall, que és l’animal de la
voldrà ajudar a reflexionar sobre aspectes di- guerra, sino muntat en un ase, que és l’animal
versos del sentit i la vivència de la fe cristiana. del treball quotidià; però aquesta reivindicació
I començarem parlant de fe i política. Amb una ve precisament després d’haver anunciat diver-
constatació: a Jesús no li interessava gens l’acció ses vegades que el seu messianisme es realitza-
política, ni creia que per mitjà de l’acció política ria per mitjà de la seva entrega personal fins a
es pogués aconseguir una vida millor per a les la mort; ell serà efectivament aquest rei bo, però
persones. no ho serà per mitjà de l’establiment de cap nou
Quan en parla, la seva anàlisi és demolidora: sistema de poder...
“Els reis de les nacions les dominen com si Per a Jesús, de fet, la manera de fer d’aquells
en fossin amos, i els qui tenen poder damunt que actuen en la gestió de la cosa pública, és
d’elles es fan dir benefactors...” (Lc 22,25; també exactament l’antimodel d’allò que han de fer
Mt 20,25 i Mc 10,42). Segons Jesús, tot govern els seus deixebles, i la imatge contrària d’allò
és de per si despòtic, i a més, els qui l’exer- que ha de ser la seva comunitat: “Però vosaltres
ceixen tenen el cinisme de pretendre que la no heu d’actuar pas així...” (Lc 22,26; també Mt
gent consideri que les coses que fan les fan pel 20,26 i Mc 10,43).
bé del poble. Ni tan sols sembla creure en la En definitiva, doncs, i dit amb llenguatge actu-
possibilitat que arribi aquell governant just que al, Jesús “no creu en la política”. Jesús no sem-
havien anunciat els profetes, el “rebrot legítim bla pensar que hi pugui haver organitzacions
de David, que defensarà en el país el dret i la socials i polítiques que siguin millors i altres
justícia” (Jr 33,15), el Messies que “farà justícia de pitjors. Ell denuncia la injustícia, però no
els desvalguts, sentenciarà amb rectitud a favor proposa cap alternativa social que l’elimini o la
dels pobres” (Is 11,4). I quan la multitud que redueixi. Sinó que el que proposa és que, en la
el segueix se’l volen endur per fer-lo rei, per- societat tal com està, cadascú es converteixi, de
què veuen en ell aquest Messies amb capacitat manera que la seva vida esdevingui un combat
i ganes de treballar pel bé de la gent, la seva contra la injustícia, contra la hipocresia, i contra
reacció és fugir a la muntanya (Jo 6,15). L’únic tota mena de dolor i de mal.
moment en què Jesús reivindica aquesta condi- I aleshores ve la pregunta. Si això és així, l’acció
ció messiànica i a més ho fa de manera pública política que duen a terme els cristians, ¿no ha
i solemne, és en la seva entrada a Jerusalem poc de buscar cap fonament en l’evangeli? Evi-
abans de la passió (Mt 21,1-11; Mc 11,1-10; Lc dentment que la resposta és que sí que li ha de
19,28-40; Jo 12,12-16): allà escenifica la profecia buscar. Però d’això en parlarem en el proper
de Zacaries 9,9, que parlava d’un rei bo i humil número.
Yo no sé si Dios existe, pero si existe,
El retall
sé que no le va a molestar mi duda
1 Mario Benedetti