Número 56

L’ A G U L L A Octubre 2007 - Any XII - Número 56 Mares solteres Arran de l’acord pressupostari pel qual es proposava de concedir més ajuts als infants de famílies en situació precària, entre les quals s’hi incloïen les mares solteres, el secretari de la Conferència Episcopal Espanyola es va sentir obligat a sortir immediatament a la palestra per qüestionar aquesta decisió, perquè segons ell afavoria la proliferació de famílies incorrectes, és a dir, les que no estaven formades per un pare i una mare convenientment casats i amb fills adequadament tinguts. Després, però, el mateix secretari va corregir més o menys aquesta presa de posició, i va manifestar que els infants mereixien tenir tots els ajuts que necessitessin. Però la primera reacció ja havia fet el seu efecte, i certament que resultava profundament significativa de la mentalitat que mou una part notable de l’episcopat. I és la idea que, per damunt de tot, el que cal és defensar les normatives sexuals oficials, que es fonamentem sempre en la consideració que la relació sexual és de per si una cosa dolenta que només se salva quan es realitza dins els cànons determinats per l’Església i amb la voluntat específica de tenir fills. Per això, les mares solteres i els seus fills, en principi no haurien de tenir cap ajuda. Després, quan es veu que això és objectivament un disbarat, es recula i s’intenta maquillar la reacció inicial, que és la que ha sortit realment del fons de l’ànima. Davant sortides de to com aquestes, que encara que no sempre resultin tan òbvies de fet sovintegen més del que hom desitjaria, segurament que la millor cura fóra una de ben senzilla: mirar més l’evangeli, veure quines eren les preocupacions de Jesús, i intentar fer servir els seus mateixos criteris a l’hora de valorar què és important i què no en la vida de la nostra societat. Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@telefonica.net. Bloc: http://punxo.blogspot.com

Sumari L’Agulla Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari Veure, mirar Butlletí de reflexió i diàleg 03 Nicaragua. J. Rovira i M. Prats Any XII. Número 56 04 Reflexió a l’entorn de l’educació per a la ciutadania. B. Villaronga octubre 2007 06 La clase obrera. J.L.. Atienza Periodicitat: 07 En record i homenatge a Lluís Maria Xirinacs. J. Botey cinc números l’any. 08 Hem tornat de la Sierra Andina J., D., F. i M. Bou, i G. de Pieri Subscripció anual: 10 € Grup promotor: la palmera i la font Jaume Botey 10 Vols ser cristià? Joaquim M. Cervera Salva Clarós amb entitat (i experiència) Kitty Guirao Maria J. Hernàndez 11 Banc de recursos. J. Lanao Tere Jorge Josep Lligadas Receptes ràpides, bones i piadoses (o no) Josep Pascual 12 Sopa de castanyes. T. Jorge Mercè Solé 12 Herència, encara? S.Clarós Coordinació: Josep Lligadas 13 Puntades Compaginació: 15 per airejar el cervell Mercè Solé Dibuixos: La FE DE CADA DIA Montserrat Cabo Capçalera: 16 Jesús, els cristians, i la política (I). J. Lligadas Mercè Gallifa Imprimeix: Multitext, S.L. D.L.: B - 41803 - 97 Avui parlem amb… Adreça: Gran Via de les Corts Cata- Des del primer número d’aquesta revista hem anat publicant una secció lanes, 942, 5-1 d’entrevistes, realitzades gairebé totes per Josep Lligadas, amb el títol de “Avui 08018 Barcelona parlem amb…”. Molta gent ens ha ofert, a través d’aquesta secció, un ampli retaule de vida, de compromís, de fe, que val la pena d’agrair. Correu electrònic: agulla.revista@telefonica.net Ara, de moment, aquesta secció es pren un descans, que no vol dir que Telèfon: 93.308.37.37 desaparegui. Però en tot cas, de moment almenys, no sortirà a cada número. (Josep Pascual) I recordeu que, tal com ja vam anunciar, podeu trobar una selecció de les Bloc: entrevistes que han sortit fins ara, en el llibre Cristians de cada dia. Vint http://punxo.blogspot.com entrevistes, publicat pel Centre de Pastoral Litúrgica a la col.lecció Emaús. Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrònic. Butlleta de subscripció Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________ Us faig saber que desitjo fer NIF: ____________________________________________________ el pagament de la subscripció Adreça: _________________________________________________ anual de l’AGULLA a través del compte que us indico. Població: ______________________________________ CP: _____ Atentament, Telèfon: _________________________________________________ Firma Correu electrònic: __________________________________________ - - - Entitat Oficina Control Compte o llibreta

Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Aquest mes d’agost hem estat amb uns amics a Nicaragua. Nicaragua Malgrat que era un viatge amb la intenció només de conèixer el país, tenim ganes d’explicar el que hem vist; ja que Nicaragua Jaume Rovira i Margarida Prats et deixa una sensació difícil d’oblidar. Hem viatjat per altres llocs que també ens han agradat, encanta discutir de política!). per l’altra, l’esperit de dignitat i però en tornar de Nicaragua Hem anat trobant gent (guies, independència creat en el procés tenim un sentiment diferent, personal dels hotels...) que revolucionari. d’estimació, de pertinença. La estimen el seu país, el coneixen seva magnífica gent, la seva Els “nicas” també se senten i et fan compartir d’una manera hospitalitat ens fan sentir avui orgullosos d’una altra cosa que engrescadora la seva estimació i una mica “nicas”. ens pot semblar paradoxal; i el seu coneixement. és que malgrat la pobresa i un Nicaragua és un país de poetes Però a més Nicaragua té un passat tan convuls com el de les i volcans. De poetes com el seu miracle: Solentiname. Quan altres nacions centreamericanes, heroi nacional Rubén Darío, parles avui amb algun dels és un dels països amb menys omnipresent com Sandino per poc més de 1.000 habitants violència i més segur de la zona. tot el territori; com Alfonso de Solentiname, tots et diuen Segons ells, fins i tot el menys Cortés o Gioconda Belli. Fins i que la història de l’arxipèlag violent de tota Amèrica Llatina. tot la revolució sandinista tenia té un abans i un després de Un país on, deixant a banda la també una gran càrrega poètica. l’arribada de Ernesto Cardenal. caòtica Managua, es pot passejar I de volcans, dotzenes de volcans Solentiname és un conjunt segur a la nit per les principals que travessen el país de nord a de 36 illes paradisíaques, la ciutats, tot i que les freqüents sud, set dels quals encara actius, majoria deshabitades quan, apagades de llum les deixen que fan que el país estigui, també als anys 60, hi arribà Ernesto pràcticament a les fosques. geològicament, en construcció. Cardenal. La majoria dels seus Nicaragua té tots els atractius Nicaragua és un país jove, molt habitants viuen pobrament de possibles: uns paisatges variats; jove, en el qual la majoria de la la pesca, pràcticament aïllats selves i boscos tropicals; gent no va viure la revolució de la resta del país. El Padre, llacs immensos plens d’illes i pràcticament la meitat de la com l’anomenen els “nicas”, idíliques, entre ells el segon població va néixer després del fundà una comunitat cristiana més gran d’America Llatina; final de la guerra. Els “nicas” que després va ser coneguda volcans actius i extingits; tenen actualment diferents a tot el món en recollir en un platjes pràcticament solitàries; opinions sobre el que va significar magnetofon les intervencions fantàstiques ciutats colonials i, a la revolució i l’actuació dels dels feligresos, donant així més, per a nosaltres una història governs sandinistes; però sembla origen, per una banda, al llibre apassionant i molt propera. Un que la majoria està d’acord en, El evangelio de Solentiname; i, tresor que són conscients que cal com a mínim, dues coses. Per una també, amb la col·laboració de cuidar. A tot arreu, potser per part el gran esforç d’alfabetització Carlos Mejia Godoy, a la Misa l’exemple de Costa Rica, es parla i desenvolupament cultural del Campesina. A més, Ernesto de turisme sostenible, encara país realitzat; que fa que, malgrat Cardenal, amb l’ajuda d’un que, com sempre, l’amenaça de ser Nicaragua avui un dels pintor colombià, ensenyà també l’especulació hi és present. Però països més pobres d’Amèrica, a pintar amb l’estil primitivista per sobre de tot hi ha la gent: tingui un potencial humà a molts dels antics pescadors, acollidora i sempre disposada a dificilment comparable al dels en especial a moltes dones. Els donar la seva opinió de tot (els altres països de Centreamèrica. I quadres es venen, encara ara, per

tot el món. Els anys 70 membres que, per evitar els desplaçaments seu gran ex-enemic el cardenal de la comunitat prengueren una entre les illes, funciona de forma Obando, fa que molts “nicas” part molt activa a la revolució intensiva de dissabte al matí fins no siguin gaire optimistes. Però assaltant el cuartel de San Carlos diumenge tarda, tiren endavant. saben també que tenen molts i la resposta de Somoza fou La gran ajuda internacional actius: l’educació, la pau, un fulminant: bombardejà les illes. abocada en una població petita país amb moltes possibilitats, ens fa pensar, però, que la tant agrícoles, com ramaderes, Avui, i gràcies a l’ajuda dependència d’aquesta ajuda és energètiques i turístiques. internacional i de l’associació de molt gran i ens preocupa el que defensa de Solentiname, encara Potser en un futur no molt llunyà podria passar si faltés, ja que amb la col.laboració de Ernesto podrant fer-se realitat els versos pensem que molta de l’ajuda Cardenal, Solentiname manté de Carlos Mejia Godoy que hem és deguda a la personalitat la seva vida comunitària, els sentit cantar per tot el país: d’Ernesto Cardenal. seus pintors i artesans encara “Nicaragua, Nicaragüita, la flor exposen i venen quadres. Quan Com a Solentiname, tota más linda de mi querer, nosaltres hi érem, vam veure Nicaragua necessita encara però ahora que ya sos libre una exposició d’uns 20 pintors molta col·laboració i el futur és Nicaragüita, yo te quiero mucho diferents, i ens deien que estaven incert. La corrupció dels polítics más” fent un mural gran per a Metges conservadors (els dos últims Sense Fronteres. I mentrestant la presidents estan encausats), i població creix, i noves iniciatives, alguns dels comportaments del Jaume Rovira és químic i Margarida com la creació d’una escola de nou govern de Daniel Ortega, Prats professora de secundària secundària a l’illa Mancarrón com la sobtada amistat amb el Reflexió a l’entorn de l’educació per a la ciutadania Bernat Villaronga Aquest nou curs escolar 2007-2008 diferents alumnes d’arreu de l’estat tindran la possibilitat d’apropar-se al teixit social que vol configurar una manera de fer i de sentir a través de la nova assignatura de l’Educació per a la Ciutadania. Teixit que pot passar del Aquest repte afectarà al món docent i a la credibilitat ’Jo al nosaltres’, de la ‘pobresa’ a la ‘participació dels centres educatius. Alguns centres religiosos, ciutadana’. Unitats didàctiques com l’‘Espanya pocs, podrien aigualir temes, com la sexualitat i la democràtica’ a la temàtica tan sensible com igualtat de gènere, a fi de no contradir les directrius necessària, com són els ‘Drets Humans’. de la Conferència Episcopal Espanyola. És una matèria que ha de rebre l’alumnat de cinquè Sortosament, la matèria d’Educació per a la i sisè de primària i els dels tres primers cursos Ciutadania va més enllà d’una crítica desaforada d’ESO.

i gens justificada. Els nous signes dels temps ens la societat canviant de manera objectiva. Podríem situen de ple en una societat secularitzada i plural. trobar un món editorial que fes respirar unitats L’Església catalana ha de ser conscient que la societat didàctiques gens compromeses, i en canvi ofegar, viu d’esquena al cristianisme i per raons d’objecció o de principis, aquesta realitat obliga a fer altres unitats pedagògiques sobre l’esforç necessari d’un la igualtat de drets i deures llenguatge adient entre persones del mateix vers una societat, la gènere. catalana, oberta a Per tant, la capacitat un sincretisme d’implicació de la religiós. comunitat educativa serà Condemnar i la clau de volta d’uns generar un bons resultats a llarg discurs agre tal i termini. Tota novetat com fan sectors curricular requereix un de la CEE, estudi a fons de les seves ens inhabilita possibilitats d’encaix en i ens complica els centres educatius, tenint l’anunci de les present que les realitats varien benaurances i de la considerablement segons el Bona Nova. La societat territori. actual viu a la recerca de Una proposta de coordinació amb el nous referents, i segurament docents de tot Catalunya independentment de la part del desconcert general i del seu allunyament peculiaritat de cada centre serà del tot necessària. del missatge cristià recau en les conductes no gens Aquí la mateixa administració educativa haurà de acollidores per part d’una certa jerarquia que no cercar eines i mecanismes per motivar el treball ha entès les veritables necessitats humanes i la docent. Caldrà una web especialitzada on trobar importància d’un discurs alliberador i acollidor. materials i compartir experiències com a punt de L’Educació per a la Ciutadania seguirà no absenta partida. Hem d’evitar que la matèria caigui en de diferents valoracions per part del món acadèmic. una simplificació de continguts, com en temps de Ens podem preguntar per la seva necessitat o l’Ètica, i que en cap cas sigui la complementació de conveniència, però tots sabem de tradicions cues horàries dels nous docents. culturals que pressionen fortament a fi de Tinguem ben present que una de les justificacions consolidar un estil de vida que xoca amb societats de l’Educació per a la Ciutadania és la vertebració més tolerants i permissives com la catalana. d’una futura societat de persones responsables, El tractament i la difusió dels Drets Humans és amb criteri propi, participatives, amb drets i deures, innegociable en qualsevol situació educativa. íntegres a través de l’autoestima i del respecte a la L’alumnat els ha de conèixer independentment dignitat de la persona. de les seves creences o increences. Apropar-se per Aquest repte fa anys que Catalunya l’ha assumit conèixer, i conèixer per comprendre, heus ací el amb rigor i amb perspectiva de cohesió social. repte d’aquesta nova matèria. Dignitat humana, Donada la pluralitat cultural en què ens hem causes de la pobresa, medi ambient, participació trobat immersos històricament, invertir en les ciutadana, societats democràtiques, lluita contra persones hauria de ser la finalitat de tota societat, la discriminació i respecte a la diferència són i més si aquesta es proclama defensora dels drets eixos que el docent haurà de treballar i ser-ne el humans, però cal estar alerta amb no uniformar les pont en un món plural, que es manifesta en la cultures. Caldrà un esforç per comunicar-nos i per mateixa aula, en la mateixa escola i en la mateixa entendre’ns. societat. L’alumnat a voltes ens ve impregnat de cultures que res tenen a veure amb les estructures Professorat, alumnat, pares i mares, tot un repte en democràtiques i de respecte, d’igualtat entre home un espai concret: els centres educatius. i dona que trobem a la Catalunya del segle XXI. Les editorials tenen un repte molt important, la Bernat Villaronga és president de la FERC de construir uns llibres que ajudin al diàleg i al (Federació d’Ensenyants de Religió de Catalunya) respecte per la diversitat de creences. Donat que els currículums ens venen marcats per llei, podem afirmar que el marge de maniobra serà petit, però cal estar atents que els seus continguts s’ajustin a

problemas y aspiraciones. Las nuevas formas de segmentación La clase obrera de la identidad del trabajo, la subcontrata, la externalización, la introducción de nuevas escalas salariales, dispersa el José Luis Atienza antaño colectivo más o menos uniforme en antiguos y nuevos, unos sin algunos derechos, y los otros con esos mismos derechos condenados a extinguirse con una generación de trabajadores, los dispersa en falsos autónomos, en empleados fijos, en empleados temporales, en ETT, los últimos de la fila, cuyo reino nunca es de este mundo. Ante este proceso de eliminación ¿Existe la clase obrera? Es una autoestima. El Baix Llobregat – de las señas de grupo, la pregunta muy compleja, que Siemens representaba entonces la televisión irrumpe como el gran alguien hizo en la Cornellá de los quintaesencia de la comarca– no consejero, que le da pautas de tiempos del añorado García Nieto se resignaba a ser un ghetto fabril comportamiento y le empuja a a principios de los ochenta. Era de la inmigración esxtremeña y tomar las grandes decisiones un estudio en el que su autora –de andaluza a la cola de la renta de consumo individuales como cuyo nombre desgraciadamente per cápita de Catalunya, sino forma de falsa identidad social. no consigo acordarme– planteó que aspiraba a ser una comarca interrogar a los trabajadores de de ciudadanos de primera. Creo que no existe el sentimiento la fábrica más roja del cinturón Sospecho que Juan García Nieto de clase y no se vislumbran los rojo sobre su identidad social y no fue ajeno a esa lectura, con su mecanismos para compensar política. Era un trabajo hecho a gran capacidad de encontrar las las presiones que nos llevan pie de obra, a ras de tierra, sobre líneas estraté-gicas de avance del en la dirección de reforzar la cómo se veían los protagonistas cada día del Baix. individualidad. Todo y así, más activos de la transición, la aunque seamos incapaces de Sin embargo, en mi opinión, en punta de lanza del movimiento vislumbrar el sujeto de cambio esa búsqueda de normalización obrero del Baix Llobregat, un del futuro, para dar identidad, social del trabajador combativo fenómeno estudiado incluso cara y ojos al proceso de también se produce la pérdida por el MIT, Massachussets transformación social, siguen progresiva de identidad Institute of Technology. Aquel plenamente vigentes los colectiva. En la evolución del rico yacimiento electoral del valores de igualdad, equidad y voto del Baix –cito el Baix PSUC políticamente se veía a sí solidaridad. porque me parece un ejemplo mismo… de centro izquierda. generalizable– se percibe ese Quizás hoy no exista ese Aquella plaza inexpugnable viaje a la “normalidad”, donde fantasma que recorría Europa, del sindicalismo de Comisiones el voto pasa a ser el resultado de pero sí existe un lazo invisible Obreras al ser preguntada un estado de opinión transversal, que nos une a muchas gentes sobre la clase social a la que más que una opción de clase. del mundo, a creyentes y no creía pertenecer respondió creyentes. Un sentimiento global Siempre ha habido explota- mayoritariamente que a la clase de que el mundo ha de cambiar dores y explotados, pero el media. de base. El problema es que aun sentimiento de clase ha ido Aquello no se vivió en el Baix no le hemos puesto nombre. No unido a la revolución industrial. Llobregat sindical como una es un problema menor, porque Las formas de producción, la tragedia, sino todo lo contrario. lo que no se nombra es como si fábrica, la relación con el trabajo, La clase obrera había iniciado el no existiese. Pero haberlo, haylo. socializaba la conciencia de clase, camino de la ascensión social y el sentimiento de pertenencia a José Luis Atienza es treballador de la labor política y sindical había banca un colectivo con el que compartía propiciado la conquista de la

En record i homenatge a Lluís Maria Xirinacs Jaume Botey l’impuls a l’objecció de consciència contra el servei militar, la seva nítida trajectòria de no-violència i el seguiment de la doctrina Gandhi, el van fer referent del pacifisme a Catalunya i candidat per tres vegades al Premi Nobel de la Pau. Les seves paraules de La mort de Lluís Maria Xirinacs ha suposat una comprensió amb ETA van ser interessadament molt significativa pèrdua pel patrimoni polític i malinterpretades des de gairebé tots els sectors polítics cultural de Catalunya, i en especial per l’esquerra de l’arc parlamentari. Però va dir, senzillament, que la a Catalunya. I em sabria greu que la consideració violència dels grossos (Estat) és més condemnable que de la seva figura i el que ha aportat quedés reduït a la violència dels petits. la proposta política de l’independentisme que és el que amb més insistència es ressalta aquests díes. Intel.lectual atípic, però intel.lectual. Biòleg, filòsof, teòleg, sociòleg, amb capacitat d’exercici Xirinacs fou una persona atípica en gairebé totes matemàtic, amb més de quinze llibres publicats. les facetes: Contra la tendència actual de fragmentació i Polític atípic però realment polític. Capdavanter de compartimentació de la ciència, i de la reducció de la lluita contra el franquisme, detingut repetides la ciència a tècnica, treballava últimament en una vegades i a la presó, impulsor de l’Assemblea mena de “Construcció universal de la ciència” en de Catalunya, impulsor també d’innombrables què biologia, desenvolupament humà, processos iniciatives de revolta política contra el sistema, econòmics, epiritualitat, etc. confluien en una la darrera de les quals fou la campanya “Jo em unitària visió del món. I alhora, intel.lectual que planto”, l’any 2000. Però polític molt poc a l’ús. mai va deixar el carrer, que s’alimentava de la vida Capaç d’entendre les pròpies limitacions i per tant i intentava incidir en els moviments des de la seva dúctil i molt capaç de pacte. Però no d’un pacte a comprensió global del món. qualsevol preu ni sobretot al servei dels propis i Religiós atípic, però profundament religiós. petits interessos de grup. Després de la publicació Probablement la recerca del transcendent era la raó La traïció dels liders explicant documentadament profunda de la seva personalitat. Sacerdot catòlic, els tripijocs de la transició era obvi que mai més profund coneixedor de la bíblia i de la història de podria formar part de la política actual en ús. les religions, sobretot de les orientals. La capacitat Independentista atípic, però independentista. de seducció de la seva persona i de la seva proposta La independència de les nacions no era per a ell només té l’explicació si bevia la fonamentació en un principi-primer, sinó una conseqüència de fonts més profundes que les de les estratègies principis per ell més fonamentals, com el dret a la contingents. La profunditat d’aquesta dimensió llibertat, la lluita contra l’opressor i de retruc estar, el va fer probablement del tot lliure davant de les sempre, a favor de l’oprimit. Cal recordar el lloc on institucions religioses i les seves normes. Xirinacs situava l’independentisme per no donar Personatge atípic i per això mateix incòmode. una falsa imatge del seu pensament. Òbviament sabia que la sobirania política, si no inclou, per Lamento extraordinàriament la seva pèrdua. Cap exemple, la sobirania econòmica, és ineficaç. Per país hauria de poder deixar passar desapercebuts això tota proposta de sobirania exigeix, deia, el personatges així. Catalunya, país tan petit, menys canvi de regles de joc dels organismes que regeixen que cap. Des d’aquesta petita nota li dóno el meu l’economia mundial. petit homenatge. Pacifista atípic, però pacifista. Les llargues vagues Jaume Botey és professor de la facultat de Ciències de de fam, les famoses sentades davant la presó, l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona

Hem tornat de la Sierra Andina Josep Bou, Grazia De Pieri, David, Francesc, Marta poden treballar en les Cooperatives creades per la mateixa OMG amb els fons recollits en els camps de i les nenes per cantar, jugar, fer treball a Itàlia. Vendre el fruit catequesi i menjar plegats. Són del seu treball fa possible que grups força nombrosos, alegres, tinguin un salari just. Cobren Hi hem anat aquest estiu, durant generosos i molt participatius. una part en diners i una part en dos mesos, a fer una experiència Ens ha cridat fortament l’atenció aliments per obra feta. de servei i de família però el que l’ordre, la disciplina i el respecte Nosaltres hem estat en l’ISPP no teníem previst era tornar a amb què actuen. Dins d’aquestes d’Aczo, un petit poble a 2.800 casa amb un tresor. trobades es dedica tot un matí metres a la Sierra Andina en Som un matrimoni amb tres a ajudar als pobres. La mateixa el Departament d’Ancash. S’hi fills, dos bessons de 15 i una de comunitat ha decidit quina és arriba després de tres dies de 9 anys. Treballem de mestres. la persona o família que té més viatge des de Lima per pistes Ens havíem preparat, tal com necessitats del poble, i en grups de terra i pols. En aquesta casa vam explicar ja a L’Agulla, per de tres o quatre van a ajudar. hi conviuen 18 noies d’uns 20 enfrontar-nos amb la duresa de Per anar a l’Oratorio els nois, els anys, 3 assistentes i la Beatrice la pobresa, però hem descobert catequistes i els voluntaris han que és la voluntària italiana persones riques d’humanitat i de caminar grans distàncies. que fa de directora. Actualment de generositat. L’austeritat, la Els nois i les noies després estan fent el tercer curs dels cinc simplicitat material, la duresa d’haver cursat la primària poden de la seva formació de mestres. del dia a dia, permeten aflorar la entrar a estudiar en els Tallers. Durant la nostra estada els hem dimensió humana de la persona, Viuen en règim d’internat, fet classes de didàctica. El seu que el nostre món acomodat, al matí reben les classes de sistema educatiu és molt precari ostentós i ambiciós ofega. Secundària i a les tardes aprenen en tots sentits. No es treballa la Hem col·laborat en un Institut un ofici. S’insisteix especialment manipulació, l’experimentació Superior Pedagògic (ISPP) en en educar els hàbits de ni el raonament. No hi ha la formació de mestres a la responsabilitat, d’organització, recursos i els pocs llibres que Cordillera del Perú. L’Operazione d’higiene, de treball ben fet i l’Estat dóna no responen a la Matto Grosso (OMG), l’ONG altres valors que no es troben en realitat ni als interessos dels que ens ha acollit, està inspirada la vida de la Sierra. nens de la Cordillera. Els en el model educatiu de sant professors dicten definicions i Les famílies necessiten molta mà Joan Bosco i pretén potenciar normes i els nens les aprenen d’obra per treballar la “chacra”: les capacitats dels nois i noies i de memòria. L’absentisme dels els camps i per cuidar els animals. donar-los una formació que els alumnes i també dels mestres És l’única activitat de la gran permeti viure dignament en el és molt freqüent. També hem majoria de la població. Els nois seu món. S’intenta desmitificar acompanyat en la programació, i les noies gairebé se senten en la idea de que per tenir una vida la realització i l’avaluació de les culpa si no es queden a treballar millor cal emigrar a la ciutat o a pràctiques en les escoles rurals a casa i van a l’escola. Per això Europa. dels pobles i caserius de la zona. totes les activitats que promou Per arribar a una de les escoles, la El treball educatiu s’inicia amb l’OMG són totalment gratuïtes. de Miopampa, un grup de cases l’”Oratorio”. Els dissabtes i Els nois i noies dels tallers un disperses en una gran vall a 3.800 diumenges es reuneixen els nens cop han acabat la seva formació metres calia pujar caminant una

hora i mitja cada dia. Només s’hi arriba per una estret corriol, no hi ha llum elèctrica i a l’arribar- La Joc hi tocàvem el xiulet per convocar els nens per tal que sabessin que de Catalunya aquell dia hi havia professors. Durant el matí fèiem classe i fa 75 anys preparàvem el menjar. Donàvem als nens un plat calent de sopa de verdures, patates bullides i arròs. Per a la majoria era l’únic I ho celebra el àpat del dia. diumenge 28 Els nostres fills han conviscut d’octubre d’enguany consideràvem “pobres” són i han treballat en tota mena de els que ens han donat la mà, al Centre Cultural de feines que mai havien fet: rentar o ens han parlat quan no Martorell (Plaça de roba al riu, segar amb la falç, teníem paraules o alè... les Cultures). Al matí separar el gra de la palla tirant- El silenci, la tranquil·litat, - la JOC Nacional de la enlaire, vacunar cuis (conillets per descobrir la presència Catalunya i les Illes d’índies), transportar llenya o d’un Déu bondadós, que té pedres per construir murs, rentar celebrarà la seva compassió. els nens, etc. Són feines manuals assemblea Nacional. La gratuïtat. Hem conviscut que ocupen molt de temps i es - A les 3 de la tarda hi amb moltes persones que realitzen a l’aire lliure. Esperem haurà una celebració donen el seu temps, la seva que els hagi ajudat a valorar el consistent en una vida pels pobres. sentit de la vida i a saber què és taula rodona amb el més important. En la pregària de les 6 del matí, del diferents persones darrer dia que estàvem a Aczo, Hem tingut la sensació que hem que han passat per es llegeix l’evangeli que toca, Mt pogut col·laborar en algunes la JOC des de la seva 19,16. Un home ric pregunta què coses molt concretes, però també fundació i a les 17 ha de fer per guanyar la vida hi hem descobert un tresor: eterna. Jesús li respon que cal h. se celebrarà una Ens hem sentit acollits per - complir els manaments. Això Eucaristia. les diferents persones que ell ja ho compleix. Però Jesús li hem trobat; aquesta actitud Tothom hi és contesta: “Si vols ser perfecte, no està relacionada amb la convidat! vés, ven el que tens i dóna-ho quantitat de coses que tenim als pobres, i tindràs un tresor al sinó amb el que som. cel”. Hem tingut la possibilitat de - Per a més informació Un cop hem tornat a casa volem viure una vida provisional, podeu adreçar-vos a la i podem seguir col·laborant sense gaires seguretats i això JOC: Rivadeneyra, 6,8. amb les necessitats que allà ens ha permès començar 08002 Barcelona. C/e hem descobert. Sabem que la a entendre què és la joc@treballadors.org. nostra aportació no resoldrà les providència. mancances i carències del tercer La vida senzilla i amb una - món, però de ben segur que certa austeritat et fa ser algunes persones concretes es més obert als altres, més beneficiaran de la nostra acció. disponible, et fa sentir més D’altra banda també volem, com lliure. a família, conservar i fer créixer el tresor que hem descobert: El valor del treball ben fet, de - la felicitat d’ajudar als que ho l’esforç, de l’autosuperació i necessiten. de que l’art no és només cosa de rics. Nosaltres que pensem - Josep Bou i Grazia De Pieri són tenir-ho tot i saber-ho tot, mestres ens hem descobert fràgils, jbouc@uoc.edu mdepieri@uoc.edu vulnerables. Aquells que

La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font Vols ser cristià? • Doncs deixa de preocupar-te per tu mateix i lluita amb passió per un món més just i més comença a preocupar-te pels altres, aquells humà. que hi ha al teu voltant: la família, els amics, • El cristià és sensible i atent al mal dels altres, els veïns, la gent del carrer, persones que és solidari amb els seus germans en els triomfs encara no coneixes però que saps que et i en els fracassos, en les penes i alegries. necessiten. Al cristià no li preocupa ser ric, ni • El cristià es compromet amb els dèbils i poderós, ni famós o influent. L’autèntic cristià necessitats. escull voluntàriament la pobresa i comparteix les seves riqueses amb els necessitats. La • El cristià és de cor noble i sincer, senzill i felicitat no te la donaran els béns materials, incapaç de fer mal. Actua sense manipulació sinó poder estar amb la gent que estimes. Si ni dobles intencions. Es lliura sense buscar vols ser cristià, aprèn a compartir. premis ni recompenses. • El cristià no es deixa vèncer per les adversitats • El cristià és honrat i diu la veritat, malgrat que ni pel sofriment. això el pugui perjudicar. Defensa els drets dels més dèbils, denuncia les injustícies i falsedats, • Conserva l’esperança, i davant del mal segueix encara que per això s’hagi de veure perseguit creient en la victòria del bé. o calumniat. • El cristià és solidari, plora amb el qui plora i • El cristià confia en Déu, i prega per ell, pels acompanya el qui pateix. seus germans, i també pels seus enemics. • El cristià no creu en la llei del més fort, sinó en la llei de l’amor. Lluita amb constància, però sense violència ni agressivitat. Vols ser cristià? Doncs segueix aquestes normes de vida. Però viu-les amb naturalitat, i no amb • El cristià no és rancorós, sap perdonar les angoixa. Si un dia t’equivoques, demana perdó ofenses, i no torna mal per mal. i procura millorar. Recorda que només Déu és • El cristià no accepta la injustícia ni la mentida. perfecte; la resta, en tenim prou amb intentar- Es rebel·la contra l’odi i l’opressió. Desitja i ho. Aquest escrit tan encertat i planer alhora, ha estat publicat recentment als fulls parroquials de les parròquies del Barri Vell de Girona i al Full de la parròquia de Poblenou de Pineda de Mar. L’amic Pere Domènech, de Girona, ha fet recerca però no hem pogut esbrinar-ne l’autor o autora. A nosaltres ens ha semblat molt adient compartir-lo amb tots els lectors de L’Agulla. 10

Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Banc de recursos Jesús Lanao Banc de Recursos és una ONG, dedicada a l’aprofitament solidari de recursos tecnològics. Neix, precisament, a partir d’aquesta realitat injusta i desigual d’excedents (del Nord) i de necessitats (del Sud). Oferim suport tècnic (material i humà) a diferents projectes del Tercer Món i a entitats del “nostre Quart Món”. Això és possible gràcies a la reutilització de màquines i eines en bon ús així com d’altres excedents industrials o comercials que cedeixen empreses col·laboradores. Amb això aconseguim dotar d’instruments i de tècniques que potenciïn les capacitats productives, d’atenció sanitària, d’educació i formació tècnica dels pobles del Sud. El “Pont Solidari” es realitza de diverses maneres: 1) Projectes propis. Banc de Recursos és el responsable de tot el procés (des de l’admissió dels equipaments fins a la seva utilització pels destinataris del país del Sud) 2) Suport a projectes d’altres ONG. Subministrament de materials i gestió logística de trameses (normalment contenidors) (que ens deixa tranquils de no haver de llençar l’ordinador o la màquina de cosir...). Val a dir que 3) Coordinació d’ofertes amb demandes aquest objectiu no és fàcil puix significa “rascar-se d’entitats del anomenat “Quart Món”: mobiliari i la butxaca” per part del donant. equipament d’oficina i altres materials. La tasca de l’entitat la realitzen, fonamentalment, 4) Assessorament a petites ONG o grups voluntaris (joves o jubilats) que aporten la seva solidaris en tot el que fa referència a trameses i experiència i capacitat professional en les diverses logística per països del Sud. àrees de la gestió (relació amb empreses, supervisió 5) Cooperants tècnics per algun projecte de les ofertes, logística, comunicació, comptabilitat, nostre en el país d’execució. etc.). Així s’aconsegueix, també, un aprofitament Podríem dir que som una ONG de serveis als tres tècnic i professional de persones amb experiència. grups implicats en la tasca solidària: els donants (empreses i particulars) els receptors i la societat en general, puix evitem enviar a la deixalleria molts Per a més informació: estris i màquines útils. La sensibilització la desenvolupem a partir de www.bancderecursos.org. l’acció concreta d’absorció de materials: No tot Estem a Gran de Gràcia, 167, pral, 2ona. el que ens “sobra” és útil pel Sud (cal saber les 08012 Barcelona necessitats i preveure el manteniment), els costos Tf. 93 217 71 54 de tramesa es justifiquen en funció del valor dels C/e:bancderecursos@yahoo.es 11 materials, aquests costos algú els ha de pagar... Això significa implicar-se més enllà de la donació

RECEPTES RÀPIDES, BONES I PIADOSES (O NO) Receptes Receptes Herència, encara? Sopa de castanyes Salva Clarós Tere Jorge Arriba la tardor i “és el temps de les castanyes”. L’esser humà és l’única espècie viva que llega als seus No voldria pas que caigués en l’oblit que nosaltres successors el dret a la propietat. Però això té un límit. aquí celebrem Tots Sants i la festa dels difunts, Pensem per exemple en la societat rural agrària de i ho dic perquè darrerament quan arriba la Rwanda. La terra és el recurs per a la supervivència, i tardor cada vegada sento parlar més de zombies passa de pares a fills, però cada generació ha de dividir (personatges que no estan ben bé difunts), bruixes, el patrimoni familiar pel nombre de fills que té, que no carbasses i disfresses. De tal manera que una ja sol ser poc. El resultat de les successives divisions ha no sap si és carnestoltes, si això és Hollywood o arribat en l’actualitat a un límit: ja no és rendible, i en si és un “aquelarre”. Tenim una gran facilitat per conseqüència la població es veu obligada a emigrar. Al incorporar, sense cap mena de problema, certes Brasil, per la mateixa raó, i també degut a la caiguda festes o tradicions que no tenen res a veure amb la del rendiment agrari del sòl, les famílies pageses que nostra cultura i que ni tan sols es justifica, que jo no emigren cap a barris de barraques a les ciutats, es sàpiga, per la gran quantitat de població anglòfona veuen obligades a incendiar la selva per obtenir més que viu al nostre país. En canvi posem el crit al cel sòl disponible. Però això també té un límit. El que els en quan es parla de ser tolerants i acostar-nos a les passa als joves rwandesos i als pagesos del Brasil permet tradicions i costums de gent d’altres cultures que anticipar que la pràctica de la transmissió patrimonial viu i treballa a la nostra terra. Què tindran uns no és sostenible en el temps. que no tinguin els altres? Per ajudar a recuperar Si definim el concepte fictici ppmm (patrimoni per càpita les nostres tradicions avui us ofereixo una sopa de mitjà mundial) que seria igual a dividir el sòl disponible castanyes, un fruit molt saludable i nutritiu que del planeta entre el nombre total d’individus, veurem tradicionalment mengem torrat en aquella paella que el ppmm disminueix en proporció a l’augment de la foradada. població. La població mundial s’ha duplicat en els darrers Ingredients per a 4 persones: 450 gr. de 50 anys. Això vol dir que el ppmm s’ha reduït en aquest castanyes; 1 ceba; fonoll fresc; 50 gr. de mateix període a la meitat, i ho continuarà fent de manera mantega; 50 gr. de formatge fresc; 1 litre de progressiva i accelerada amb tendència a l’exhauriment. brou de pollastre; nata líquida; pebre i sal. Per Aquest exercici especulatiu amb el ppmm, que és un decorar: xampinyons, dauets de pernil salat... concepte fictici inventat, ajuda a entendre algunes coses, però el problema de la transmissió patrimonial a casa Preparació: Traiem la primera pell de les nostra és més complexa. castanyes i les posem al foc amb aigua freda. Passats uns 20 minuts les traiem de l’aigua i Aquí, el patrimoni augmenta sobtadament per efecte els traiem la segona pell. Les tallem en trossets de l’acumulació de la riquesa especulativa i, com que molt petits. També tallarem la ceba i el fonoll aquest patrimoni es continua llegant d’una generació molt fins. Posem la mantega en una cassola; a una altra, a diferència del que passa a Rwanda on quan s’hagi fos, sofregirem les castanyes i la la transmissió del patrimoni de pares a fills acaba ceba durant uns 10 minuts, després hi afegim empobrint tothom, aquí la tendència és a acumular-se el fonoll i ho daurem tot uns minuts més. en poques mans, mentre la resta té veritable dificultat Posem a escalfar el brou de pollastre i quan per accedir a aquell bé més elemental: la vivenda. estigui ben calent hi tirem el formatge fresc i li Podríem dir que aquesta opció és més pragmàtica per donem unes quantes voltes fins que es desfaci. més que injusta. Però no menys insostenible. Aboquem el brou dins la cassola on tenim Tenint en compte que una de les descobertes de la el sofregit de castanyes. Rectifiquem de sal i postmodernitat liberal és la consciència de l’individu pebre al nostre gust i deixem coure durant una enfront del col·lectiu, de la nissaga i de la tradició, caldria mitja hora més. Uns minuts abans de servir-la anar pensant, en coherència, en la desimbricació de la hi afegim un mica de nata líquida. propietat heretada. L’hereu universal de l’home és l’home Podem posar dins la sopa uns “tropezones”, i no “un home” concret. Això potser faria replantejar com 1 sofregint uns xampinyons i uns dauets de cada u administra en vida el seu patrimoni personal, i pernil salat. dinamitzaria potser de passada l’economia.

Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades T RACTAR PER IGUAL E POBRES I RICS? Joan Herrera, SCAMPAR TENDRESA. En aquesta que ha tornat a ser elegit per societat de l’individualisme i la Iniciativa per Catalunya com hipocresia, de l’ambició i la fredor, aniria a cap de llista pel Congrés de Diputats, molt bé que ens atrevíssim a escampar en una entrevista es venia a referir que tendresa. En la coneixença entre les persones, en si un govern, o cap de govern dún el gest solidari, en l’amistat, entre pares i fills, en partit anomenat désquerres tracta per l’amor profund, en la sexualitat... la tendresa ens igual a rics que a pobres deixa de ser aporta proximitat i ens fa ser més feliços i donar désquerres. més felicitat. Aquesta “afecció plena de dolcesa que hom sent envers algú” (segons queda definit Em va semblar una breu, senzilla, clara i al Diccionari de l’IEC) és la millor medecina exacta definició de lésquerra. Avui s´ha davant d’aquest món. No entenc estimar un fill posat de moda el discurs de l’aniquilació sense manifestar-li tendresa, no entenc que un de la tensió i del llenguatge de “dretes amic o amiga pugui sentir caliu sense tendresa, i esquerres”. Se’ns fa difícil també no entenc una parella convivint sense expressar- definir i detectar pensament i actituds se tendresa, ni entenc que es pugui fer l’amor de veritablement désquerres en un temps debò sense tendresa. Però hi ha qui estima molt díndefinicions, i de confusions sovint i li costa exterioritzar-ho amb el gest. En canvi, induïdes. Per això aquestes “perles” als la tendresa no té gènere ni edat, ni dóna motius mitjans són dágraïr. per avergonyir-nos. O sigui que si voleu ser més La frase del Joan Herrera denota que feliços, no n’hi ha prou amb estimar i amb ser parteix de léxistència de rics i de pobres solidari: si us plau, sigueu tendres! Maria-Josep i del fet que hi ha conflicte dínteressos Hernàndez econòmics, de poder, culturals, i entre cosmovisions i orientacions sobre el viure ben diferents. Per tant si hi ha E diferència i conflicte entre “rics i pobres”, DUCACIÓ PER A LA HUMILITAT. des del poder polític, si sáutopercep No hi va haver ni treva estival. désquerres, no es poden tractar per La persecució de la dreta política igual, ja que lábisme entre uns i altres i eclesiàstica a l’assignatura demana unes polítiques de compensació d’Educació per a la Ciutadania va sumar envers els pobres. El discurs del diputat els reforços de “l’ex-Santa Inquisició” contribueix positivament al pensament i en ple mes d’agost. Concretament, els a la reflexió, malgrat anar contracorrent. contraris a l’assignatura van rebre el suport del secretari de la Congregació de Per altra banda, la actitud que trasllueix la Doctrina de la Fe del Vaticà, l’arquebisbe aquest pensament coincideix amb el tracte Angelo Amato, en la seva visita a Madrid. de favor del Déu de la Bíblia i de molts Això els va donar ales per tornar a posar el altres llibres religiosos, envers els més crit al cel (al seu cel) i preparar una nova necessitats. Conflueix amb la voluntat ofensiva abans de l’inici del curs. Però de tantes persones, grups i comunitats molt soroll per res. La incidència de la que intenten construir un món més just crida a “l’objecció de consciència” ha estat i amb més pau, des del crit dels més mínima, encara que hagin aconseguit un pobres, des del protagonisme alliberador ressò mediàtic desproporcionat. En fi, a dels mateixos. Hauria de ser voluntat veure si la jerarquia es posa a estudiar una comuna també de tota la nostra església, mica d’”Educació per la Humilitat”. Serà que hauria déstar al servei precisament bo per al conjunt de l’Església. Maria- prioritari dáquesta proposta i en això Josep Hernàndez malauradament encara tenim molt de camí a recórrer. Joaquim M. Cervera 1

L A MEVA ESGLéSIA. Tinc P dues Esglésies. Una de gran i RIMERA COMUNIÓ. La “Primera una de petita; però ambdues Comunió” no és anar a catequesi, són la meva Església. La gran ni fer religió a l’escola, ni fer és la católica, apostòlica i romana; la oracions a casa. ”Combregar ” és que tot assegurant que és de Crist, no participar de les eucaristies de la comunitat gosa dir-se cristiana, i té raó perquè que es troba els diumenges. ben poca cosa de Crist li queda. D’un Figureu-vos que els pares tenen moltes ganes regne que no és d’aquest món n’ha fet que el seu fill o filla sigui “anxaneta” dels un estat terrenal, el papa es deixa dir Castellers. Què hauran de fer? Primer, cal que “sant” sabent que només Déu és sant els agradi el món dels castellers, després caldrà i “pare” quan Jesús va dir: no digueu anar als llocs on fan els castells, participar- a ningú pare perquè només teniu un hi... i el nen hi haurà de ser, anar a assajar, pare, el del cel. És “mestre” infal.lible fer castells, i els pares també ajudar a fer el sabent que l’únic mestre és el Fill de castell... i això no es fa pas només perquè el l’home. El papa diu ser el servent nen pugui fer d’anxeneta un sol dia, sinó que dels servents i l’últim de tots, però té voldran que continuï fent castells una festa ministres, ambaixadors, governadors rere l’altra. Doncs, la “Primera Comunió” és (bisbes) arreu del món, palaus i semblant. Els pares s’haurien de preguntar: assalariats en les seves oficines; i Per què han de fer la “Primera Comunió”? mana sobre centenars de milions de Serà la primera i l’última? O anem a missa consciències, ovelles sense bel i unes regularment? Els familiars i convidats que poques cabres lligades a la post i amb vindran, alguna vegada van a missa? Estem morrió posat. Però és la meva mare, disposats a participar de la celebració del m’ha infantat a la fe, m’ha fet conèixer diumenge? Si no heu anat mai a missa, si Jesús. no aneu a missa, si no us plantegeu d’anar a I la petita església, amb cabres trescant missa... tampoc hi ha motiu de fer la “Primera els penya-segats de l’heterodòxia (que Comunió”. Ramon Masachs és la dòxia evangèlica, però), i les ovelles belant i pasturant en les fresques fondalades de les benaurances. Església D que ve, cosa nova que el Pare està fent. ESPRéS HAUREM DE CÓRRER TOTS Una església on els bisbes seran el que (I TOTES). Estic llegint un llibre eren els apòstols, missioners de la Bona magnífic de Xavier Basurko, Historia de Nova, els preveres la gent de seny com el la Liturgia (en trobareu més informació seu nom indica, i el sacerdoci serà retornat a l’Airejar d’aquest número). Partint de la litúrgia al Crist universal i tots els membres del ofereix una bona perspectiva de l’Església catòlica seu cos místic en participaran. D’aquesta i de com el missatge cristià original s’ha anat església en formo part, perquè en vull empolsegant i desempolsegant progressivament ser i no perquè me n’han fet, en sóc al llarg dels segles. M’ha cridat molt l’atenció perquè maldo a seguir Jesús de Natzaret veure com va costar fins al Concili Vaticà II que que no va ser moltó dòcil, sinó cabra les celebracions es fessin en la llengua vernacla, rebutjada pels teòlegs i els sacerdots de amb uns arguments del tot surrealistes. Fins i tot la seva església, i en aquesta església de Joan XXIII s’havia pronunciat en algun moment en l’esperança, el trobo. contra. I ara (motus proprios a part, que difícilment L’Esperit de Déu, que es va escapar per progressaran gaire) seria impensable tornar al les finestres del Vaticà II, encara està llatí. De vegades penso que tota aquesta jerarquia lliure i no el tornaran a engabiar. Ell farà que ara es manifesta a favor de l’obligatorietat la nova Ésglésia, l’Església dels pobres, del celibat i contra l’ordenació de les dones, amb dels necis segons els homes, però savis uns arguments igual de surrealistes que els de la segons Déu; l’Església de les benaurances llengua, un bon dia canviarà de parer. I aleshores retrobades, menys explicades potser, tindran feina els capellans perquè no els obliguin però vives i viscudes. Si he de triar em a casar-se. I les dones perquè no les obliguin a quedo amb aquesta, però em dol l’altra. ordenar-se. Som així. Que l’Esperit hi faci més Francesc Gimbernat que nosaltres! Mercè Solé. 1

Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell Les il.lustracions són genials. L’obra és un primer pas per De la mateixa col.lecció trobareu conèixer Àfrica seriosament. també Què és la vida? i Què és el bé La lectura d’aquest llibre ajuda i el mal, també molt interessants. a contextualitzar molt més la Maria-Josep Hernàndez informació (poca) que ens arriba del nostre continent veí tan pròxim físicament. El continent d’origen de moltes persones que intenten tirar endavant vivint entre nosaltres. I llegir aquest llibre segur que també ens ajudarà a contextualitzar-los humanament. Què són els sentiments? Oscar Ah, i si us vaga, busqueu Brenifier. Il·lustracions de Serge informació sobre aquest Bloch. Editorial Edebé. Col·lecció interessant periodista i les Superpreguntes seves obres. Poseu el seu nom El regal més bonic i intel·ligent al cercador i podreu espigolar, que ens han fet a casa darrerament entre força informació, una bona és aquest llibre. Què són els entrevista que se li va fer el 2002 sentiments? és un treball genial i altres articles sobre ell. Josep Ryszard Kapuscinski, Eben, dirigit a infants i adolescents a fi Pascual Editorial Empúries, Barcelona que, compartint una estona amb 2006 els pares, aprenguin a pensar L’edició original polonesa per ells mateixos sobre aspectes d’aquesta obra sobre l’Àfrica de fonamentals de la vida. El llibre bona part de la segona meitat està dividit en sis capítols: Proves del segle xx es va publicar el d’amor, Gelosia, Conflicte, 2001, o sigui que el recull dels Amor, Amistat i Timidesa. Cada diversos capítols està fet amb capítol és una pregunta amb sis una gran perspectiva; aquest respostes diferents, que generen gran periodista, nascut el 1932, noves preguntes. L’objectiu va morir a principi d’aquest any no és trobar cap resposta 2007. encertada... sinó pensar per un mateix i ajudar a fer sorgir amb Us recomano vivament la lectura normalitat preguntes sobre els d’Eben. Àfrica és una gran sentiments positius i negatius, desconeguda. I el periodista Historia de la Liturgia. Xabier i desenvolupar-ne la conversa i ens l’acosta d’una manera àgil Basurko. Biblioteca Litúrgica 28. el diàleg. Com saps que els teus i rigorosa, amb informació de CPL, Barcelona 2006. pares t’estimen? Estàs gelós dels primera mà, fruit dels molts anys teus germans i germanes? Et fa de viure a diversos punts del Tot i ser un llibre “per a por parlar davant de la classe? continent. I de viure-hi a prop de estudiosos” i de ser gruixudet És millor estar sol o amb amics? la gent, convivint-hi, lluny dels (unes 700 planes), es llegeix molt És bo estar enamorat? Per què circuits turístics típics i tòpics. bé i resulta una apassionant et baralles amb els qui t’estimes? història, no només de la litúrgia, La colonització, l’accés a la Us recomano el llibre, no només sinó de l’Església. Ajuda a independència, els governs, els per a pares i fills. Al cap i a la fi, entendre les distorsions que al exèrcits, les persones amb el les grans preguntes que es fan els llarg dels segles els cristians hem seu tarannà, la vida quotidiana, nostres infants són les mateixes anat fent del missatge de Jesucrist els sentiments profunds, les que ens podem fer nosaltres... i a aprofundir en el sentit de la massacres continuades i sovint L’autor és doctor en Filosofia i nostra actual litúrgia. És un bon ignorades, les olors, els colors..., 1 ha treballat especialment en la instrument de formació, sens res de tot això s’escapa de la pràctica filosòfica per a nens. dubte. Mercè Solé mirada de Kapuscinski.

La fe de cada dia La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia Jesús, els cristians, i la política (I) Josep Lligadas Comencem en aquest número una secció que que entraria no a cavall, que és l’animal de la voldrà ajudar a reflexionar sobre aspectes di- guerra, sino muntat en un ase, que és l’animal versos del sentit i la vivència de la fe cristiana. del treball quotidià; però aquesta reivindicació I començarem parlant de fe i política. Amb una ve precisament després d’haver anunciat diver- constatació: a Jesús no li interessava gens l’acció ses vegades que el seu messianisme es realitza- política, ni creia que per mitjà de l’acció política ria per mitjà de la seva entrega personal fins a es pogués aconseguir una vida millor per a les la mort; ell serà efectivament aquest rei bo, però persones. no ho serà per mitjà de l’establiment de cap nou Quan en parla, la seva anàlisi és demolidora: sistema de poder... “Els reis de les nacions les dominen com si Per a Jesús, de fet, la manera de fer d’aquells en fossin amos, i els qui tenen poder damunt que actuen en la gestió de la cosa pública, és d’elles es fan dir benefactors...” (Lc 22,25; també exactament l’antimodel d’allò que han de fer Mt 20,25 i Mc 10,42). Segons Jesús, tot govern els seus deixebles, i la imatge contrària d’allò és de per si despòtic, i a més, els qui l’exer- que ha de ser la seva comunitat: “Però vosaltres ceixen tenen el cinisme de pretendre que la no heu d’actuar pas així...” (Lc 22,26; també Mt gent consideri que les coses que fan les fan pel 20,26 i Mc 10,43). bé del poble. Ni tan sols sembla creure en la En definitiva, doncs, i dit amb llenguatge actu- possibilitat que arribi aquell governant just que al, Jesús “no creu en la política”. Jesús no sem- havien anunciat els profetes, el “rebrot legítim bla pensar que hi pugui haver organitzacions de David, que defensarà en el país el dret i la socials i polítiques que siguin millors i altres justícia” (Jr 33,15), el Messies que “farà justícia de pitjors. Ell denuncia la injustícia, però no els desvalguts, sentenciarà amb rectitud a favor proposa cap alternativa social que l’elimini o la dels pobres” (Is 11,4). I quan la multitud que redueixi. Sinó que el que proposa és que, en la el segueix se’l volen endur per fer-lo rei, per- societat tal com està, cadascú es converteixi, de què veuen en ell aquest Messies amb capacitat manera que la seva vida esdevingui un combat i ganes de treballar pel bé de la gent, la seva contra la injustícia, contra la hipocresia, i contra reacció és fugir a la muntanya (Jo 6,15). L’únic tota mena de dolor i de mal. moment en què Jesús reivindica aquesta condi- I aleshores ve la pregunta. Si això és així, l’acció ció messiànica i a més ho fa de manera pública política que duen a terme els cristians, ¿no ha i solemne, és en la seva entrada a Jerusalem poc de buscar cap fonament en l’evangeli? Evi- abans de la passió (Mt 21,1-11; Mc 11,1-10; Lc dentment que la resposta és que sí que li ha de 19,28-40; Jo 12,12-16): allà escenifica la profecia buscar. Però d’això en parlarem en el proper de Zacaries 9,9, que parlava d’un rei bo i humil número. Yo no sé si Dios existe, pero si existe, El retall sé que no le va a molestar mi duda 1 Mario Benedetti

Número 56

by agulla on Oct 07, 2007

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

1 Embed 1

Statistics

Número 56 — Presentation Transcript